La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, i el Bolin-Gozo del País Basc.

El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d'un bon dolçainer es pot sentir a molta distància.

La dolçaina és un instrument de vent tradicional de la cultura valenciana de descendència àrab.

La vibració de l'aire no la dóna els llavis com en instruments de vent com la trompeta, si no que, a diferència d'aquests,

cal endurir els llavis perquè la canya vibre i siga la que pertorbe l'aire expulsat per la boca.

Parts. Tudell i canya de la dolçaina.

La dolçaina valenciana està composta de la pipa, el tudell, el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen allò que s'anomena pròpiament dolçaina, sent la resta (la pipa i el tudell) complements. Tradicionalment les dolçaines s'han fabricat amb fusta autòctona, de ginjoler, boix, cirer, més modernament (els anys 70) de

fustes tropicals, palissandres i granadillo. A partir de l'any 2007 Paco Bessó va fer les primeres dolçaines fetes de resina plàstica que, igualant molt la sonoritat de les de fusta, són més econòmiques, resistents i amb una compensació quant a l'afinació bastant acceptable.

TABAL

És un tambor més alt del normal, d'uns 20 cm., i d'un diàmetre de 30 cm. aproximadament que va tibat per cordes laterals. El pegat de dalt, és a dir el que rep tots els cops, es diu “pell de batre”. El pegat de baix es diu “bordoner”, perquè és el que suporta la tensió dels bordons (antigament fets de budell d'animal i ara de metall) que quan vibren produeixen aquest so original.

DOLÇAINA I TABAL