Dones Emprenedores, un nou estil de fer empresaEls mètodes anticonceptius són usats des de fa...

Dones Emprenedores, un nou estil de fer empresa

1785.- Mule Jenny. Trencà amb el sistema deproducció fabril més comú fins llavors, en el que les teixi-dores formaven un equip amb persones a les quals con-tractaven. La desaparició d’aquest model implicà lasubstitució de les teixidores pels teixidors.

1800.- Rentadora. Amb millores significatives desque es va inventar, és un dels inventsque podríem considerar “allibera-dor”, ja que redueix el temps dedi-cat a rentar la roba, alhora que enfacilita la feina. Tot i així, també hacontribuït a la desaparició delssafareigs, un dels espais de relacióentre les dones, on es duien aterme contactes familiars, labo-rals...

1929.- Tampax (comercialitzat el 1934). La fabri-cació del Tampax o la compresa, d’un sol ús, condueix aun salt higiènic significatiu durant les menstruacions.D’altra banda, però, comporten la monetarització d’unproducte pel qual abans no es pagava, i el progressiuencariment d’aquest.

1945.- Epidural. L’ús de l’anestèsia de la part infe-rior del cos comportà la reducció del dolor durant elpart, millorant la qualitat de vida de les dones en aquestmoment.

1959.- La píndola. Els mètodes anticonceptiussón usats des de fa segles. Durant el segle XX i amb lanecessitat de la societat de controlar els naixements i deles dones de controlar la seva vida reproductiva, aquestsmètodes es perfeccionen i es comercialitzen a granescala. Exemples són, no només la píndola, sinó tambéel DIU, el preservatiu...

1967.- Mamografia. Els mètodes de detecció pre-coç del càncer de mama han augmentat l’esperança i laqualitat de vida de les afectades per aquesta malaltia, amés d’evitar, en un percentatge significatiu, la mastecto-mia radical. La segona generació d’aparells, comercialit-zada als anys 80, reduïa el temps d’exposició, tot i queno millorava el principal inconvenient de la prova: el dolorprovocat per la compressió a la que se sotmeten lesmames.

1978.-Fecundació in vitro. Si el control de lanatalitat és una de les reivindicacions tradicionals delmoviment feminista, també ho és el dret a la maternitat,simbolitzat amb el naixement de la primera “nena prove-ta”, Louise Brown.n

Elaborar una cronologia dels invents que han canviat lavida de les dones implica tenir en compte aquells

objectes que han transformat la seva vida quotidiana -deles dones occidentals, ja que aquests són invents que, obé altres cultures ja utilitzaven, o bé mai han fet servir. El límit entre què ha millorat exclusivament la vida de lesdones i què ha afectat ambdós sexes no és gens clar, jaque aquesta transformació també ha afectat i afecta elshomes. I és que, si contempléssim tots els objectes quehan implicat canvis en el nostre dia a dia, veuríem que nonomés varia la relació entre les dones, sinó també lesrelacions homes/dones i homes/homes.Una part significativa d’aquests invents estan directamentrelacionats amb la vida domèstica. I és que les granstransformacions tècniques que s’han donat en aquestespai han permès a les dones dur a terme, més fàcil-ment, la majoria de tasques pròpies del treball domèstic,una activitat no remunerada a la qual dediquen una quan-titat d’hores important. Tanmateix, l’espai domèstic no ésl’únic àmbit en el que els grans invents han incidit en lavida de les dones. Els canvis tecnològics succeïts al mónlaboral han transformat, també, l’espai que ocupen en elmercat laboral o el tipus de feina en si. A més, la majoria d’aquests invents tenen repercussió,especialment, sobre el temps de les dones. Invent que,per si sol, podria ser considerat la gran transformació.

4000 a.C.- Primeres peces de roba que feien lafunció dels sostens. Cremar-los com a símbol de reapro-piament del propi cos per a les dones va ser una de lesimatges més significatives del moviment feminista delsanys 60. Actualment, amb el promocionadíssimWonderbra, tornen a estar de moda.

Invents quehan canviat la vida de les dones

elles també hi eren

dones 2

sumari

2 elles també hi eren “Invents que han canviat la vida de les dones”

textos: Meritxell Benedí

4-12 quan totes les dones"Dones emprenedores, un estil de fer empresa"Per Mª José Cantón Entrevistes: Joana UribeFotos: Pilar Aymerich

13 Europa a l’abast“Dones i ciència: lluny del 40%”

Per Manolita Sanz

14-15 reflexions des del 21“Les paradoxes de la igualtat”Per Imma MonsóIl.lustració: Ferran Fernández

16-17 dones que remenen les cireresEntrevista amb Rosa Virós, rectora de la Universitat Pompeu FabraPer Elvira Altés

18-19-20 l’administració administrada Programes contra la violència de gènereCoordinada per Marta Corcoy

22-23 així ens veuen, així ens vaUna de porper Aída PalauVisibilitat i protagonisme en la nova premsa de dones per Mª Eugenia Melús

24 el tal·lós d’Aquil·les“Regnes que no són d’aquest món”Per Joana GallegoLa Gata LinaPer Gemma Sales

27 fina isegura, periodista d’alturaGuió: Joana GallegoIl·lustració: Aina Albi

Altres seccions :l’estenedor d’idees, notícies, convocatòries i articlessofregit Cultural activitats i creació artística, a càrrec de Lluïsa Prieto

editorial

Sóc periodista o faig deperiodista?No fa gaire ha aparegut un estudi sobre la situació dels

professionals del periodisme que assenyala unaugment considerable de la presència femenina a laprofessió. Malgrat tot, als llocs de responsabilitat hi haarribat un 18%, en front del 81% d’homes que ostenten uncàrrec. Les raons són, com sempre, múltiples i variades,i la percepció que els mateixos professionals tenend’aquesta situació també canvia segons si és unaresposta masculina o femenina. Els homes diuen que ésconseqüència de la tardana incorporació de les dones alperiodisme i les dones que la causa està en ladesconfiança dels directius en la seva capacitat.Creiem no equivocar-nos si diem que, amb els matisos

adients, aquesta situació es repeteix a bastament en elpanorama empresarial. Aquesta desigualtat també esreflecteix en els sous, que presenten unes diferènciessubstancials (8,4 milions de mitjana per als homes i 6,6per a les dones) que fan suposar que els baronsassoleixen llocs més ben pagats. I ara ens cal valorar unelement que sembla cabdal per obtenir un lloc deresponsabilitat: es tracta de la disponibilitat. Una extensadisponibilitat de temps i energies que els propisenquestats consideren fonamental per ascendir i que ladesigual divisió simbòlica del treball juga en contra de lesdones interessades. Així, les professionals que es veuenamb cor de tirar endavant la seva carrera amb una certaambició es troben entre la paret d’escollir un temps per ala seva vida privada i l’espasa de perdre competitivitat ala feina.Si tenim en compte que la proporció de periodistes

separats o divorciats és superior a la de la resta de lasocietat i que, en el cas de les dones, duplica elpercentatge masculí, potser caldrà replantejar-se aquestvalor de disponibilitat i contraposar-lo a d’altres valorssegurament menys alienants que la competència i l’èxit.Potser les dones encara hi som a temps i podem negar-nos a entrar en aquesta carrera frenètica cap a ladeshumanització, potser la nostra diferència podriaexpressar-se rebutjant aquests models patriarcals iinventant una manera més equilibrada de combinar la vidaprofessional i la vida privada, de trobar dues respostesdiferents a les preguntes de qui som i què fem.n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: [email protected] Web: www.adpc.cc

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Català RocaImpressió: El Tinter. Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugèniaIbáñez, Pilar Aymerich, Hilda Ferrer, Marta Corcoy,Elvira Altés

Barcelona. setembre 2001, núm. 4

La incorporació de les dones al món laboral ha estatnomés un primer pas, un pas que els ha obert també la

porta per treballar des de la seva pròpia empresa i nonomés com a treballadores assalariades. La primerageneració d’autèntiques empresàries, és a dir, de donesque tenen una idea de negoci clara i viable i que volendesenvolupar-la, va arribar als anys vuitanta. Es tracta deveritables emprenedores que tenen el ferm propòsit departicipar en el mercat laboral i, si no ho poden fer com aassalariades, ho faran mitjançant d’altres fórmules, com lacreació del seu propi negoci.A Espanya hi ha poc més de 910.000 dones que treballende manera autònoma, segons les darreres dadespublicades per l’Instituto de la Mujer. En canvi, els homesque s’han establert per compte propi superen els 2milions. Així, les empresàries, en qualsevol de les diferentssituacions en què es poden trobar, representen un 30’93%del conjunt de treballadors per compte propi a l’Estat.De les 752.200 empreses amb personal contractatenregistrades, les empresàries amb empleats al seucàrrec suposen només el 20’83%. Una diferència moltnotable amb els empresaris masculins però un avençrespecte les dades de 1992, quan el nombred’empresàries en prou feines arribava al 17% i, encaramés, si les comparem amb les xifres de 10 anys abans,quan les dones amb personal assalariat eren el 9,62%.Un salt important en menys de dues dècades, però moltlluny encara de les optimistes perspectives de la OCDE

que, a principis dels noranta, publicava un informeassegurant que l’any 2000 les dones superarien alshomes en el món empresarial.

Raons de les dones empresàriesLes raons que porten a una dona a posar en marxa laseva pròpia empresa són molt diverses. La necessitateconòmica seria el factor més evident, però, en canvi, elfet de guanyar diners no és gairebé mai la motivacióintrínseca d’una dona per crear el seu negoci. De fet, elsmotius que les dones emprenedores manifesten són “lanecessitat d’autoocupació, la realització personal i eldesig d’autonomia”, segons afirma Anna Mercadé,presidenta de la Fundació Internacional de la DonaEmprenedora, que considera “l’autoocupació de vitalimportància com a via de solució al problema de l’atur”.El desig d’autorealització, la necessitat d’autovalorar-se id’aconseguir reconeixement social suposen una altramotivació essencial per a les dones emprenedores. Crearuna empresa suposa enfrontar-se a tota una sèrie dereptes, la superació dels quals fa que les dones es vaginreafirmant i guanyant confiança en sí mateixes. Moltesempresàries consideren que cal descobrir el potencial, lescapacitats i habilitats que es porten dins, amagades, i quesorgeixen a partir de les necessitats que imposa l’activitatempresarial. D’altra banda, sovint els reptes són interns,com assenyala la responsable de Fidem “la inseguretat i lamanca de confiança en sí mateixes constitueixen un dels

quan totes les dones...

dones 4

FOTO

CATALÀ ROCA

En els darrers anys, un nou estil de direcció empresarial, més humà i més proper a lavisió femenina del món, s’està imposant a moltes empreses, tant si són gestionadesper homes com per dones.

Emprenedores, un nouestil de fer empresa

A Catalunya,segons l’AnuariEstadísticCatalunya 2000,les donesempresàriesamb personescontractadesarriben a les39.825, davantels 118.431homesempresaris quecompten ambtreballadors. Pelque fa a lesempresesenregistradessense personal,188.823 estandirigides perhomes i80.154, perdones.

L’herència també ha obligat a moltes dones a posar-seal capdavant d’una empresa, ja sigui per mort del marito perquè la família ha tingut només filles. Aquest haestat el cas d’Adriana Casademont, consellera delegadade Casademont S.A. Els seus pares van començar fa 40anys a elaborar i vendre embotits. Van tenir sis filles itothom preveia que la petita empresa familiardesapareixeria, tothom menys la pròpia família. L’entornsocial demanava un hereu i aquest va ser l’Adriana. Finsa aquell moment, l’empresa i la família havien estat untot indivisible. De fet, Adriana Casademont va començara treballar-hi des de ben jove, fent les feines mésbàsiques. “El meu pare va donar llibertat a totes les fillesper estudiar el que volguéssim”, però la manca devocació va dur a Adriana Casademont a estudiarEmpresarials. En canvi, les seves germanes van optarper altres estudis. Tothom va acceptar bé que Adrianas’encarregués de la direcció de l’empresa i amb ellaCasademont s’ha professionalitzat, ha passat de negocifamiliar a gran empresa. “Aquesta transició ha estat clauper al manteniment de l’empresa”, diu AdrianaCasademont, orgullosa d’haver continuat el somni delsseus pares.Inconvenients importants s’han presentat quan, amb tresfills, ha hagut de fer compatible les responsabilitatsfamiliars amb l’exigent treball al capdavant d’una granempresa. “Ha estat molt difícil. L’únic avantatge és lafacilitat de les dones per canviar d’àmbit”, afirmaCasademont. La seva solució particular ha estatcompensar els fills de la possible manca de dedicacióamb viatges familiars a l’estranger.

dones

principals impediments que han de salvar les dones quevolen crear el seu propi negoci”.La impossibilitat de promocionar-se dins l’empresa, situacióconeguda com a “sostre de vidre”, genera en moltes donesuna forta necessitat d’independència i autonomia, la qualcosa les porta a crear el seu propi negoci, tot aprofitantl’experiència i els coneixements acumulats durant la sevatrajectòria laboral. Així va començar l’empresa Singular,l’any 1991. Helena Guardans, diplomada per ESADE, haviatreballat a un call center a Nova York, una empresad’atenció telefònica on “perdre una trucada de telèfon podiasignificar perdre un client o una oportunitat de negoci”.Quan va tornar a Espanya, va començar a treballar endiverses agències de publicitat, fins que va veurel’oportunitat de crear el seu call center, i treure profit així dela seva experiència laboral prèvia, perquè aquell concepteamericà encara no existia aquí.Al començament, oferien secretàries virtuals per atendreels clients de metges, advocats, etc. quan ells no hieren al despatx. L’aparició i generalització dels telèfonsmòbils va obligar un replantejament del producte.Aquesta adaptació a les contingències d’un mercat taninestable com el de les telecomunicacions les ha portata oferir serveis d’atenció telefònica a grans empresesinteressades en tenir cura dels clients. Singular destacaper la qualitat del servei i per l’atenció del seu equip de,sobretot, treballadores; segueixen una política dediscriminació positiva vers les dones perquè creuen enla seva professionalitat. L’èxit s’ha confirmat amb larecent participació de Sellbytel, companyia líder delsector a Alemanya.

5


Empresaris/es amb assalariats/des

Població ocupada

Espiral d’obstaclesCrear una empresa del no res suposa sempre unacomplicada cursa d’obstacles, més difícil encara si quicorre aquesta cursa és una dona. Aquí va una llista delsmés rellevants:· La masculinització del món empresarial. El món delsnegocis està dominat pels homes i, per tant, és ple devalors masculins que dificulten, i sovint impedeixen,l’accés de les dones a llocs directius i de decisió.· La discriminació és encara molt present dins elmercat laboral. És un factor que es fa més palès quan ladona intenta promocionar-se dins l’empresa i accedir acàrrecs de responsabilitat. La maternitat és la raó mésvisible que porta a la discriminació, però ni molt menysl’única.· Aconseguir finançament és un dels esculls mésimportants que han de superar les dones emprenedores.Les entitats financeres desconfien dels projectesempresarials femenins i posen mil inconvenients a l’horade concedir el crèdit que faria possible la creació del’empresa.· La necessitat de formació empresarial, ja que la donatradicionalment ha estat apartada del món financer. · El fet que les xarxes de comunicació i contactessiguin gairebé exclusivament masculines limita molt lesoportunitats de les dones. · Conciliar família i empresa resulta altament conflictiuper a la majoria de dones emprenedores. Les donestenen molt en compte les seves circumstàncies familiarsi els horaris laborals dificulten la compaginació de lafeina amb la família. En teoria, l’empresa pròpiapossibilitaria un horari més flexible. A la pràctica, lagestió d’una empresa suposa més responsabilitats iexigeix molta més dedicació.· Les autolimitacions que s’imposen les pròpies dones,degudes a la manca de confiança, la infravaloració, lesinseguretats i les pors

L’obstacle fonamental que Marta Soriano i Montse Ferrerhan de bandejar cada dia és la forta masculinització delseu sector. Totes dues son gemòlogues i van crearFornigem fa cinc anys, la seva pròpia empresa perimportar pedres precioses. Soriano ja treballava enimportació de pedres i gemes, i Ferrer ho feia en unajoieria. L’aposta va ser arriscada, però ja es trobenconsolidades dins el sector. Sobretot intenten portarpedres poc comuns o amb talles especials. És el seuvalor afegit dintre del mercat. La seva competència, amb qui tenen una relació gairebéde col·laboradors, és masculina. Els seus clients sónquasi sempre homes, que, a més, solen demanar pelcap, per l’home que consideren que hauria d’estar persobre d’elles. Per descomptat, els seus proveïdors aTailàndia, Índia, Brasil o Hong Kong són homes i amb ellsel tracte és molt més difícil perquè s’hi afegeixen lesdiferències culturals. “Els proveïdors són duríssims i s’hade tenir molta paciència”, diu Marta Soriano. Una vegadaaquí, es troben amb “un sector molt conservador itradicional, amb gent molt gran”, segons Montse Ferrer,però elles intenten establir amb els clients relacions deconfiança, més que de pur negoci. Pel fet de ser doneshan de demostrar la seva professionalitat, però també hiha avantatges, segons afirma Soriano: “Després depassar la prova, els clients ens veuen d’una altramanera, molt positivament”.

Unir-se per guanyarPer intentar contrarrestar alguns dels obstaclesesmentats i donar suport a les dones emprenedores esva crear l’any 1997 la Fundació Internacional de la DonaEmprenedora (FIDEM), presidida per Anna Mercadé. LaFIDEM és una fundació sense ànim de lucre, formada permés de cinc-centes empresàries dels més diversossectors. Aquest col·lectiu té en conjunt un volum denegoci de 20.000 milions de pessetes i dóna feina a


dones 6

FOTO

PILAR AYMERICH

Un estudi fet perNúria Chinchilla,Pilar García iAnna Mercadéens revela elperfil de la donaemprenedoraespanyola. Soltenir entre 33 i35 anys, estudismitjans; lamajoria estancasades i tenenfills i, enbastants casos,certa necessitateconòmicamotivada perexperiènciesdesagradables(marit a l’atur,separació,divorci...).

MARTA SORIANO I MONTSE FERRER

dones 7


més de 5.000 treballadors i treballadores.Les empresàries a tot l’estat i a Catalunya s’han associati federat per tal d’emprendre accions conjuntes, com laFederació d’Associacions d’Empresàries Catalanes(FAEC), creada aquest mateix any amb la voluntat deconvertir-se en “l’òrgan de presentació de les donesemprenedores”, com assegura la seva presidental’empresària Maria Helena de Felipe. La FAEC aplegadiverses organitzacions, com l’Associació Catalanad’Empresàries i Executives (ACEE), l’organitzaciótarragonina ADEE o l’Organización de MujeresEmpresarias y Gerencia Activa (OMEGA), unaorganització estatal creada el 1989.

Ajut per salvar els esculls: 1.000 milionsper microcrèditsLes dones s’han incorporat al món laboral, social i polítici des de la FIDEM es vol que es reconegui la sevaaportació: la manera diferent de veure el món i de ferles coses. La FIDEM no vol ser un gueto de dones, sinóque busca que les dones puguin compartir l’espai públicamb els homes en igualtat de condicions.Aquesta fundació pretén promoure els projectes de lesdones emprenedores, fins i tot amb finançament perquèaquest és el principal obstacle a l’hora de posar enmarxa un negoci. Per això ha dissenyat un programa demicrocrèdits per a dones emprenedores. L’any 1999, laFIDEM va establir un conveni amb el Departament deTreball de la Generalitat i l’Institut Català de Finances perconcedir microcrèdits (fins a dos milions de pessetes) adones que volien crear la seva empresa, però que notenien avals o garanties suficients per adreçar-se a unbanc ordinari. L’any 2000, el conveni es va signartambé amb el Departament de Treball i La Caixa. Estractava de finançar el 100% de la inversió, inclòs elcapital circulant. En total, els esforços de la FIDEM enaquest sentit han suposat un ajut de 300 milions depessetes per als projectes de dones emprenedores aCatalunya. Aquests convenis s’han millorat molt ambl’acord signat el juliol passat amb l’Instituto de la Mujer,la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, la FundacióLa Caixa i la Direcció General de Política de la Petita iMitjana Empresa del Ministeri d’Economia. Es concediranmicrocrèdits a dones emprenedores de tota Espanya pervalor de 1.000 milions de pessetes.

Empreses de dones, empreses humanesSom diferents. També a l’hora de treballar. L’entornsocial i cultural ha fet a les dones ser expertes enrelacions humanes; les dones han après a negociar, apactar, a mitigar conflictes, han desenvolupat lacapacitat d’empatia, d’escoltar, de motivar i desd’aquest tarannà els resulta més senzill implicar elstreballadors. “La dona aporta humanitat i caliu al lloc detreball, té sensibilitat per a detectar les necessitats deles persones que l’envolten i es preocupa perquè tots

treballin a gust”, afirma Mercadé, que creu també queaquestes característiques afavoreixen eldesenvolupament d’una empresa. En canvi, la majoria d’empreses dirigides per homes esbasen en estructures piramidals molt jerarquitzades i enl’autoritarisme. Dins les empreses masculines, els valorspredominants són els d’eficàcia i rendibilitat, per tald’aconseguir la maximització dels beneficis. Lacompetitivitat i l’agressivitat són valors ben considerats idels empleats només interessa la dimensió laboral.S’ha començat a parlar d’un estil de direcció femení,fonamentat en els valors humans, la comunicació, laparticipació, la motivació i la persuasió. I aquesta és lafilosofia amb la qual Llum Ventura va crear La Pelu ja fa15 anys. Va començar amb una perruqueria al Raval i 8professionals; ara té 4 establiments i un equip de 23persones. Segons Llum Ventura, el treball en equip és elque ha fet créixer La Pelu, és la seva aposta des delcomençament: la formació d’un equip de jovesprofessionals, tant en la tècnica de la perruqueria comen la filosofia de l’empresa. Es potencia un bon clima detreball i el reconeixement mutu. “No tots servim pelmateix, es tracta de potenciar el que cadascú té demillor”, assegura la responsable. Per això a La Pelu nohi ha cap estrella. Es busca establir lligams afectius,complicitats, a l’hora que es demana responsabilitat i no

FOTO

PILAR AYMERICH

“L’autoocupació,la realitzaciópersonal i eldesigd’autonomia sónles motivacionsde les donesemprenedores,gairebé mail’ambicióeconòmica”Anna Mercadé.

ANNA MERCADÉ


dones 8

s’oblida la part econòmica. Al cap i a la fi és un negoci,però un negoci on s’ha vist que la comunicació és tanimportant que es fan reunions periòdiques amb elstreballadors i, fins i tot, compten amb els serveis d’unequip de psicòlegs d’empresa perquè, com diu Ventura,“el conflicte sempre hi és i aquí se’n parla”.Aquesta filosofia s’està estenent progressivamentperquè també molts homes directius i empresaris hanvist que funciona i que és rendible. Tenir cura de l’equiphumà i implicar-lo en l’empresa suposa grans beneficis,encara que no siguin immediatament quantificables.

Barcelona ActivaTambé Barcelona Activa posa una atenció especialals projectes empresarials de dones, per això haanat incrementant en els darrers dos anys laincorporació de noves ocupacions en els seusprogrames tradicionals, com la seva directoraexecutiva, Elizabeth Monfort, afirma: “Hemcomprovat com la promoció de noves ocupacionsés una política de promoció de la dona en elmercat de treball”. De 1997 a 2000, laparticipació de les dones en les accions deformació ocupacional ha augmentat quasi 25punts assolint l’any passat el 71%. En el programaPlans d’Ocupació, Monfort informa: “Hem passatde tenir l'any 1996 un 36% de participaciófemenina al 53% actual”. Un dels mecanismes per promoure les novesocupacions ha consistit en el disseny iimplementació de programes dirigits a la creacióde noves ocupacions. En aquests programes, la

participació de la dona ha estat majoritària. Així,en el programa Nous Filons, la participació de ladona s’eleva al 57%, i els programes Odame iFutura, adreçats a la creació d’empreses lideradesper dones, presenta èxits materialitzats en lacreació de gairebé 450 nous projectesempresarials el darrer any. Cal destacar també lasortida al mercat d’empreses com Asiared (revistade temes econòmics centrada en Àsia, Paraulesen veu alta (serveis de lectura), Medicif, Iuris Doc(informació jurídica per Internet), Map (serveis pera persones grans), Mar Busquets Gabinet deComunicació, o Gedecom (subministrament desoftware per al control energètic).Pel que fa a la promoció de la iniciativaemprenedora femenina en sectors econòmicsemergents, es pot destacar una major propensióde projectes empresarials liderats per donesbasats en la producció de continguts per Internet,equilibrant d’aquesta manera la clarapreponderància d’homes en projectes empresarialsde tecnologia o hardware.Dins el Servei d’Atenció als Emprenedors iEmprenedores hi ha un programa específic per aDones Emprenedores, que va treballar l’any 2000amb 318 projectes presentats per dones. Laparticipació d’elles l’any 2000 al conjunt deprogrames d’aquesta institució (Seminaris deSuport a la Creació d’Empreses, Vivers d’Empresa,Barcelonanetactiva...) va ser del 51%, superior ala dels homes. Això indica que, en l’actualitat, lesdones ja es plantegen amb normalitat el projectede crear una empresa.

“La mancad’influència icontrol sobre lesestructures i lespolítiqueseconòmiquesdificulta el nostreavenç en elterreny del’economia”,Mercè Pàniker

LLUM VENTURA

dones 9


Enfrontar-se a la globalitzacióLa globalització fa referència especialment a unfenomen econòmic que pretén el lliure comerç deproductes i capitals entre els països de tot el món.Això suposa l’eliminació de polítiques proteccionistes,d’aranzels i d’obstacles burocràtics a la importació; laprivatització de l’economia i, per tant, la reducció de ladespesa pública en necessitats de caire social. Lesdecisions que posen en marxa tots aquests processoss’estan prenent des dels governs dels països més rics,des d’organismes com el Fons Monetari Internacional,els grans bancs i les multinacionals. En aquestscercles, la presència de dones és gairebé nul·la, tot ique es tracta de decisions importants que afectentothom.Com assegura Mercè Paniker, una empresària pionera,presidenta de Femvision: “La manca d’influència i controlsobre les estructures i les polítiques econòmiquesdificulta el nostre avenç en el terreny de l’economia”. Perexemple, els ministeris d’economia, les patronals, lapresidència i direcció dels bancs, els sindicats, lescambres de comerç o les conselleries d’indústria sónorganismes on les dones encara no han aconseguitd’accedir. Dins aquestes institucions, els homes són quidecideixen fonamentalment com es distribueix lariquesa. Des de la FIDEM en són conscients, coneixen elfuncionament del sistema, però no renuncien aparticipar-hi, a fer visibles les dones i a que es reconeguiel seu paper essencial, també en l’economia. Per això,un grup de sòcies de la fundació, encapçalades perAnna Mercadé, es va presentar a les darreres eleccionsa la Cambra de Comerç de Barcelona. Així, ara hi hacinc dones al Ple de la Cambra (encara que entre 64homes) i 20 a les diferents comissions. La FIDEM volpromoure la visió de la dona dins el món de l’economia iels negocis i introduir els valors més femenins

d’humanisme, cohesió social, cooperació, comunicació,flexibilitat.Segons Mercadé, “la globalització és un repte moltimportant per a les dones. No es pot anar en contraperquè ja és aquí, sinó que s’ha de veure en què ensbeneficia i quins són els inconvenients”. La globalitzaciódels mercats obliga a les empresàries, per exemple, adesenvolupar estratègies d’exportació per tal de sercompetitives. Normalment, els viatges comercials delspresidents d’Espanya i de Catalunya, dels ministres, elsconsellers o els presidents de les cambres de comerçcompten només amb la presència d’homes empresaris.En aquest sentit, i per intentar canviar aquesta situació,la FIDEM es va posar en contacte amb el ministred’Afers Exteriors, Josep Piqué; paral·lelament, hacomençat un programa de missions comercials al’estranger per dones empresàries, a través de laCambra de Comerç i el COPCA (Consorci de PromocióComercial de Catalunya). Alguns dels indrets on handecidit portar aquestes missions són el nord d’Itàlia, elspaïsos de l’Est, Marroc, Quebec. S’organitza i es paga elviatge a un grup d’empresàries perquè puguin fercontactes amb d’altres empreses, projectes comuns,joint-ventures... Els resultats fins ara han estat moltpositius.

Cercar oportunitats en les novestecnologiesLes dones utilitzen Internet cada vegada més. Fins i tot,als Estats Units o als països nòrdics ja es connectenmés dones que homes. Es va arraconant el mite de latecnofòbia femenina i gent com Glòria Llatser veu lestecnologies i la nova economia com “l’oportunitat d’orper a les dones. De fet, la dona ha de ser l’actiud’aquesta nova economia”.Glòria Llatser va crear la seva empresa de traduccionsper Internet, BCNNetTranslations, el 1997. Ofereixserveis de traducció a través d’Internet, per traductorsnadius especialistes en diferents àmbits i es podentrobar on line les 24 hores. Va començar treballant sola,a casa, després de sortir de la feina. A més, quan el seuprojecte ja tenia aspecte d’empresa i havia de decidir sis’arriscava a tirar-ho endavant o no, estavaembarassada. Això no la va aturar i no només comptaactualment amb 42 treballadors (entre ells, el seu marit),sinó que al febrer de 2001 va fer una ampliació decapital a la qual va participar Unión Fenosa. Llatser creucegament en les possibilitats que ofereixen les novestecnologies a les dones perquè “les sevescaracterístiques inherents com a dones els permet deser empresàries i directives d’èxit en aquesta economia,amb el seu propi estil”.A més, les noves tecnologies podrien portar granscanvis en relació als rols de gènere perquè possibiliten laflexibilització del mercat laboral i dels horaris. Fins i tot,ofereixen l’opció de treballar des de casa.

“Lestecnologies i lanova economiasón l’oportunitatd’or per a lesdones” Glòria Llatser


dones 10

Pilar Almagro, directora gerent de Vertisub, empresadedicada a la construcció, ha sabut aprofitar algunsd’aquests avantatges. Per exemple, assenyala que “elmòbil et permet estar amb els fills, però sensedesconnectar-te de l’empresa”. Les noves tecnologiespoden contribuir a la conciliació satisfactòria entre vidafamiliar, social i laboral, però no només de les dones,també dels homes.

NOVES FORMES D’EMPRENDREInternet i les noves tecnologies ofereixen camins encarainexplorats, per bé que actualment el sector hagi tocatde peus a terra i el seu creixement s’hagi ralentitzat.ISOCO, Intelligence of Software Components, representauna d’aquestes noves maneres d’emprendre aprofitantles grans possibilitats de la xarxa. ISOCO va ser fundadal’any 1999 per 5 joves investigadors en informàtica, 3nois (Francisco Martín, Jesús Cerquides, Juan AntonioRodríguez) i 2 noies (Maite López i Noyda Matos), quepreparaven el seu doctorat a l’Institut d’Investigació enIntel·ligència Artificial del Centre Superiord’Investigacions Científiques. La idea inicial era portar lainvestigació al mercat. En només dos anys, s’hanconvertit en líders en el desenvolupament d’aplicacionsavançades per a Internet i han passat de contractar elprimer treballador, al juliol de 1999, als 160 actuals. Laseu és a Barcelona, però ja han obert laboratoris tambéa Madrid i València. ISOCO ofereix solucionsinformàtiques per a la construcció end-to-end de negociselectrònics innovadors. Per exemple, han participat en eldesenvolupament del portal ya.com. Un dels seusprojectes ha estat el disseny de la botiga virtual deFNAC i un dels més recents, la creació per a unaempresa de vins francesa de la botiga virtual de vinsLavinia. A més, han establert aliances amb Oracle, HP iTelvent, entre d’altres empreses.Malgrat aquest èxit fulgurant, el començament no va sergens fàcil. Cinc joves investigadors amb un projectemassa innovador no inspirava gaire credibilitat a lesentitats financeres. Amb esforç i paciència van reunir 60accionistes per constituir una societat anònima i tirarendavant el projecte. Van aconseguir un crèdit pelsequipaments i un conveni amb l’Institut d’Investigació en

Intel·ligència Artificial, gràcies al qual podien començar atreballar dins les seves instal·lacions. Van començar ambbaix pressupost, però ja a l’octubre de 2000 van haverde fer una ampliació de capital, que va permetre laparticipació a la societat de B2Bfactory i BarcelonaEmprèn.La innovació no radica només en la idea de negoci, enels productes que ofereixen o en l’ús de la tecnologiamés avançada, sinó que es fa extensiva a l’estructura del’empresa i les formes d’organització del treball. MaiteLópez comenta que a ISOCO “la gent és el mésimportant. El capital és el capital humà”. L’estructura del’empresa és totalment horitzontal, amb només quatrepersones a la direcció. D’aquesta manera, funcionenmitjançant una estructura a partir de pools, és a dir,d’àrees de coneixement o d’interès. Així, tenen el pool enbases de dades, el d’intel·ligència artificial, el pool eninnovació, el de control de qualitat, el deprogramadors... Quan arriba un projecte, tots aquestspools s’interconnecten; es crea un grup de treball ambpersones de cada àrea de coneixement i cadascúdesenvolupa la part del projecte en la qual és expert.D’aquesta manera es treballa de forma horitzontal, ambgrups heterogenis d’experts i expertes.Una particularitat d’ISOCO és la incorporació d’un nombrósgrup d’informàtiques cubanes. Va ser a partir de NoydaMatos, sòcia fundadora d’origen cubà, que s’han anatincorporant les altres expertes cubanes. D’informàtiqueslocals, comparativament, n’hi ha menys. Segons MaiteLópez, perquè hi ha menys dones informàtiques quehomes i això fa més difícil que la seva presència a lesempreses sigui majoritària. En canvi, administració,comptabilitat o documentació compten amb més dones.López no observa cap tipus de discriminació en aquestsector. Potser és tan nou que encara no l’ha atrapat lamasculinització d’altres àmbits laborals.Els darrers mesos, ISOCO també ha notat la crisi de lesempreses de la nova economia. Maite López reconeixque han deixat de créixer: “No hem renovat alguncontracte parcial”. Però es tracta només d’unaralentització, perquè com diu López, “Internet és jaimparable”.n

María José Cantón

ELS FUNDADORS DE L’EMPRESA

“La dona enténel negoci com sifos el seu fill, aqui sap que hade donar elbiberó fins aldarrer moment”


dones 11

AAls seus 60 anys, molt ben por-tats, dirigeix la seva pròpia

cadena de restaurants. Tragaluz,Agua, Negro, Contraluz o Principalsón noms que han marcat tendènciaa la restauració de Barcelona. Defamília benestant i educada per sermestressa de casa, va convertir-seen empresària per necessitat.Aquella nena de casa bona hademostrat ser una dona amb moltaempenta.

- Quedem que vas néixer per serempresària.Ni parlar-ne. Sóc una dona predesti-nada i educada per ser mestressade casa. Jo vaig fer allò que endeien “hogar”, en lloc de fer el batxi-llerat. Em vaig casar als 18 anys,als 23 ja tenia quatre fills i als 30 jaestava separada. Les dificultatsfamiliars i els meus fills em vanempènyer a muntar un negoci i vaigfer el que sabia: cuinar

- I vas muntar fa 20 anys elMordisco. Aleshores en tenies 40.Fèiem els entrepans ben originals i ala gent els agradava força. Cal dirque vam tenir sort perquè veniamolta gent lligada al món de l'art i lacultura. Jo crec que venien perquèérem diferents i els tractàvem comsi estiguessin a casa seva. Després,un any abans de les Olimpíades vaigmuntar el Tragaluz

- Que va ser el que et va donarl’èxit definitiu?És el més conegut, però una micamés i m'arruïno amb ell. Potser vaigcomençar massa d'hora i em vaighaver de corregir a mi mateixa.Estava carregada de crèdits quem'ofegaven financerament. Desprésva venir la crisi del 93. El Tragaluztenia despeses molt altes i vamhaver-lo de reconvertir en un restau-rant no tan luxós. Ara, les coses jaem van bé, però amb molt d'esforç.

- El sector de la restauració aBarcelona està dirigit per homes.Com et van acollir quan vascomençar?Com a una nena de casa bona que s'haficat en el “nostre” negoci. Jo vinc d'unafamília amb poder adquisitiu alt. Vaigviatjar molt amb el meu pare que emportava a bons restaurants i hotels. Eracom una esponja que sense adonar-me’n anava adquirint coneixements quedesprés he aplicat a la meva empresa.Però en aquell moment la veritat és quela gent del sector em posava entre-bancs, tots els que podien. Al principiem sabia greu, però ara, amb l'èxit, jano em preocupa. Ara tinc els restau-rants sempre plens i dirigeixo unaempresa amb 325 treballadors.

- Curiosament, en el cas delsfogons, sempre s'ha consideratque la dona podia exercir aquestafeina a casa seva, però no fora,com a gran cuinera.Sí, la dona servia per fer la paella acasa, però els grans chefs han estathomes i els empresaris de la restauracióencara més. Sortosament, les coseshan canviat i ara tenim grans i reconegudes cuineres i també empresàries. A la meva empresa hi treballen moltes dones. Jo no les buscode forma expressa, però he de reconèi-xer que m'entenc millor. La dona enténel negoci com si fos el seu fill, a qui sap que ha de donar el biberó fins al darrer moment.

- Creu que les dones copiemmassa els esquemes masculins al'empresa?No. Crec que nosaltres som diferents al'hora de portar un negoci. Ells són mésfreds. Jo puc ser a vegades molt dura itenir mal caràcter, però alhora sóc ten-dre i capaç d'aportar una gran sensibili-tat envers la gent. Estimo molt la gentque treballa amb mi. Crec que nosal-tres, les dones, estem més al damuntdels petits detalls i del dia a dia.n

Joana Uribe

Rosa Esteve, propietària del Grup Tragaluz

De nena de casa bona a empresària

dones 12


Mar Raventós és la segona donaque ocupa la presidència de

Codorníu en la història de la com-panyia. La primera va ser la sevaàvia, Montserrat Fatjó, una dona decamp, sempre a l'ombra del seumarit, però persona clau perquè duiael control de l'administració de l'em-presa. La seva àvia era una donad'empenta. Els primers anys de fun-cionament de l'empresa (finals delsegle XIX), quan signava les cartessempre deia: “El meu marit em manaque li digui”. Després ja no calia.Signava amb el seu nom i punt. Esva guanyar tota sola la seva autoritatpersonal i professional.La Mar va entrar a treballar aCodorníu quan tenia 24 anys, ambuna carrera d'econòmiques sota elbraç i a punt d'acabar la de psicolo-gia. “Recordo molt bé el meu pri-mer dia de treball -explica. El res-ponsable de compres em va donarun llapis, una goma i un regle. Emva dir: Quan l'hagis acabat em tor-nes les restes i te’n donaré un altre.Aquell dia vaig aprendre el que eral'estalvi i l'aprofitament de lescoses”.Va entrar al departament de compta-bilitat. “Havia agafat afecte pelsnúmeros amb el meu pare.Puntejàvem la comptabilitat familiar.Ell treballava a la mateixa taula on joestudiava”. La Mar té dues germanes més. Elseu pare sempre va creure en elpotencial de les seves filles i les vapreparar a fons. Li donava moltaimportància als idiomes. “A casadinàvem en francès i sopàvem enanglès”, recorda. L'afecte per laterra també el va agafar de petita.“Anàvem de vacances a Raïmat.Vèiem com es feia la verema icol·laboràvem en les tasques delcamp, pesant el raïm, tallant o fentqualsevol altra feina”. Per això des

que va arribar a la presidència sem-pre hi ha flors fresques a la seu del'empresa a Barcelona. “Els homesno s'hi fixen en aquests detalls, peròjo penso que, si som una empresaque estima el camp, el mínim que espot fer és tenir flors fresques i noseques a les seves dependències”.

PerfeccionismeLa Mar és una dona natural i senzillaque confia en l'esforç personal.“Crec que les coses es poden fersense ser un gran geni. Només calproposar-s'ho per aconseguir-ho”.Potser per això no creu en els gransfitxatges a la companyia, sinó en lapromoció interna. Quan cal cobriruna vacant s'anuncia al tauler d'a-nuncis i qui estigui interessat acobrir la plaça la pot demanar.Es veu a ella mateixa com una per-sona perfeccionista. És una tradicióque ve de família. “A la vida personali a la professional intentem fer lescoses el millor possible. Volem queel nostre producte sigui de qualitat,seguint el criteri que ha tingut sem-pre la nostra família. Sóc molt orde-nada i una maniàtica de la puntuali-tat. A les reunions del consell d'ad-ministració vaig fer introduir un puntfix que es diu: coses a millorar. Defet cada nit, abans de dormir, faigexamen de consciència en tots elssentits i m'aplico el mateix criteri.” A la Mar li agrada preparar lescoses amb temps. “Jo sóc d'agendaelectrònica. Per la nit planifico l’en-demà sencer, tant la casa com l'em-presa. Un cop l'any intento planificarl'agenda anual, col·locant les coses

importants, incloent-t'hi entre aques-tes les reunions de l'escola delsnens. Aprenc a aprofitar els segons.És important pensar en segons i nodir que el dia té tantes hores, sinótants segons. Moltes vegades la rea-litat em desorganitza l'agenda. Quanés així sempre intento prioritzar larelació amb la gent”.Treballa amb la porta del seu despatxoberta. Qualsevol pot entrar quan vul-gui, perquè el tracte humà a l'empre-sa és fonamental per a ella. “Intentotenir sempre un somriure per la gent ifacilitar la trobada si sé que un treba-llador té un problema o vol parlaramb mi. Potser sí que aquesta ésuna característica femenina al treball,però jo sóc així i a més facilita lescoses a la feina. El directiu que no ésaccessible no és bo.”Ha passat pels departaments d'ac-cionistes i de serveis i ara ocupa lapresidència d'una empresa propietatde 135 persones, totes membresde la mateixa família.

La cata dels divendresSón dos quarts d’una del migdiad'un divendres qualsevol. Fa pocs'ha acabat la reunió del comité degerència. Tots els seus membres esdisposen a fer una cata que formapart d’una tradició familiar. Es fa elsilenci davant de sis copes Són vinso caves propis o de la competència,tots comprats a alguna botiga. ElsRaventós continuen amb les tradi-cions ancestrals, tots asseguts alvoltant d'una gran taula, presididaper una dona.n

Joana Uribe

Mar Raventós, presidenta de CodorníuLa consigna per a l’èxit: aprofitar els segons

dones 13

Europa a l’abast

El Consell d’Europa en una resolu-ció del 26 de juny d’enguany,

sobre la ciència i la societat i lesdones i la ciència, invita la Comissió a“continuar i intensificar els esforçosper promoure el paper de la dona enla ciència i la tecnologia i per garantiruna integració efectiva de la dimensiógènere a l’aplicar el sisè programa ial desenvolupar l’Espai europeu d’in-vestigació”. També parla de promoure la igualtatde sexes en els àmbits de recursoshumans i mobilitat i posar una atencióespecial a la dimensió de gènere enles activitats d’avaluació comparativa.

Un percentatge no assolitEl Consell insta, d’altra banda, laComissió “a que aconsegueixi el seuobjectiu d’una participació de donesdel 40% en tots els nivells a l’aplicari gestionar els programes d’investi-gació”. Aquest percentatge és el mateix fixat

per la Comissió, a l’inici del cinquèprograma marc, tant pel que fa a lesbeques Marie Curie, les assembleesconsultives i grups d’avaluació i, engeneral, el conjunt del programa. En canvi, segons dades del grup detreball Dones i Ciència que coordinales mesures destinades a promourela participació de la dona en la inves-tigació europea, només un 16% deles propostes presentades, en aquestprograma, són de dones.

Un cert retrocés Potser aquest percentatge reflecteixel fet que s’ha patit un cert retrocésgeneral en tot el tema específic dedones, perquè, actualment, no hi haun programa que estigui dedicatexclusivament a les dones. Finalitzatel Now (noves oportunitats per a lesdones) al 2000, ara el programaEqual té un apartat per a dones, peròno és un programa destinat a lesdones.

El fet que no s’ha avançat com esvolia en el tema de dones i ciència esreflecteix en el fet que a l’hora de fercursos o programes on es vol assolirun percentatge de dones prefixat,s’admeten dones de lletres, per arri-bar-hi. Un fet que no tindria majorrellevància, si s’hagués assolit un bonnivell de participació en els campscientífic i tecnològic, però que, en lesactuals circumstàncies, només és unindicador de la seva mancança.

La conferència anyal Un dels acords del cinquè programafou la celebració d’una conferènciaanyal sobre el tema que posés al diasobre els avenços aconseguits. Lapropera se celebrarà a Brussel·les el8 i 9 de novembre d’enguany. Seràl’ocasió de presentar els resultats delpla d’acció posat a terme des del1999 i també l’hora de discutir lesperspectives per al nou programamarc de recerca 2002-2006. Però,per ara, les perspectives no semblenles d’un gran salt endavant i, bensegur, que l’objectiu del 40% conti-nuarà estant lluny de la realitat que esproposava la Comissió i que reclamaen la seva resolució de juny el Conselld’Europa.n

Manolita Sanz

Dones i ciència: lluny del 40%Per bé que el cinquè programa marc comunitari d’investigació i desenvolupament tecnològic (1998-2002) es proposava una par-ticipació de dones del 40%, les xifres indiquen

que no s’ha arribat al 20%. Potser per això,una de les darreres resolucions del Conselld’Europa sobre el tema, insisteix en el mateixobjectiu, però, ara, per al sisè programa.

PUNT DE PARTIDA

Amb motiu del llançament del cinquè programa marc es van publicar estadístiques referides a la presència de dones en l’ensenyament superior en els quinze països de la Unió Europea, que reflecteixen clarament una baixa presència en els sectors científics i tecnològics. Aquestes dades es refereixen al període 1994/95.

DONES EN ELS SECTORS D’EDUCACIÓ SUPERIOR

Matèries % de dones entre els estudiants

Lletres, arts aplicades, religió 65,6

Ciències socials 49,5

Dret 53,9

Ciències naturals 44,4

Matemàtiques, informàtica 27,6

Ciències mèdiques 68,1

Enginyeries, arquitectura 18,7

Altres 66,9

Ha posat la foto de la família sobre la taula de treballQuin bon pare de família Posa la família abans que la feina

El seu despatx està ple de gom a gomTreballa moltíssim És molt desordenada i una fresca

Parla amb els seus col·leguesSempre tan preocupat Sempre tan tafanera

No està al seu despatxSegurament està reunit Segur que està al lavabo

Tampoc està al departament Segur que ha anat a veure un client Ha anat de compres

Ha rebut crítiques del seu capLes reconduirà Està ben enfonsada

Li han fet una putadaS'ha enfadat? S'ha posat a plorar?

Es casaAixò l'estabilitzarà Tindrà una criatura

Serà pare/Serà mareEs mereix un augment Baixes a la vista i despeses a l'empresa

Se'n va de viatgeBoníssim per a la seva promoció Què en pensa el seu marit?

Deixa l'empresaCaça les ocasions al vol No et pots fiar de les dones

Parla amb els seus col·leguesSempre tan preocupat Sempre tan tafanera

No està al seu despatxSegurament està reunit Segur que està al lavabo

Tampoc està al departamentSegur que ha anat a veure un client Ha anat de compres

Dina amb el seu capArribarà ben lluny S'ho fa amb ell

La paritatinstruccions per a bon ús

pensar en clau del 21

Il·lustració de Ferran Fernández

H OME DONA

dones 14

Les paradoxe

Discuteixes un cop i un altre sobre els estereotipus que desvaloritzen La Dona,contestes un cop i un altre a preguntes sobre la menor consideració de La

Dona en diversos àmbits (artístic, publicitari, domèstic, laboral), i ho fas amb unatranquil·litat, amb una convicció que sembla que de debò t’hagis arribat a creureque La Dona existeix. I de sobte dius un dia, vejam ara i aquí (no a Afganistan, noa l’Edat Mitja): “Què queda, ara i aquí, de La Dona Desvaloritzada, trepitjada,menystinguda?I el que veus és: Homes en atur putejats per dones glamuroses que des de lapantalla se’ls miren amb una arrogant superioritat traduïble per sóc massa per ala teva vida miserable (¡infeliç!). Dones maltractades per aquests homes. Homesmaltractats per dones histèriques. Dones maltractades per homes paranoics.Homes amargats per nòvies exigents i manaires. Dones explotades al servei de‘senyores’ desconsiderades que exerceixen el seu miserable petit poder sobrel’assistenta. Homes que serveixen cafès a homes grollers que exerceixen el seupetit i miserable poder sobre els cambrers. Dones que en accedir al poder hanportat fins al paroxisme els vicis masculins. Homes divorciats víctimes d’un règimde visites als fills injust. Homes que triomfen malgrat (i sovint a causa de) la sevaestupidesa. Dones que també pugnen per assolir i perfeccionar aquests nivellsd’estupidesa.Per més que intentes veure alguna cosa comuna entre aquestes dones per con-traposar-les als homes, no hi ha manera. En la categoria ‘Trepitjats” el que veussón homes i dones barrejats, més a prop els uns dels altres del que una ministra-dona està d’una immigrada-dona que acaba d’arribar d’Equador. En el grup delsqui trepitgen, si fem excepció dels tirans per raó de caràcter o de trastorn men-tal, cosa que pot afectar a ambdós sexes per igual, el que veus és l’implacable isubtil Programa de la Selva del Benestar, un programa que exhibeix una formida-ble habilitat a l’hora d’utilitzar les pseudocategories home-dona, boig-normal onegre-blanc per emmascarar les dues categories primordials: Trepitjadors iTrepitjats. A les soles rudes i masculines de sempre s’hi han afegit les soles finesde la sabata femenina, qui sap si més mortífera perquè és més subtil. Entre elsdos tipus de soles, als cucs de vegades els deixen escollir. És el que se’n diu lli-bertat (de cuc).n

Per Imma Monsó

Llibertat de cuc

dones 15

es de la igualtat

ENTR

EVIST

A

dones 16

dones que remenen les cireres

- De quina mena són les cireres que remena?Són unes cireres especials i molt variades: professorsde diferents edats i diferents especialitats, estudiantsque també pretenen treure títols i interessos diversos,gent d’administració, tècnics... En fi, hi ha molta diversi-tat de cireres.

- Vostè ha estat la primera catedràtica en CiènciesPolítiques i la primera rectora d’una Universitatcatalana. Ser pionera és només un mèrit seu otambé es pot llegir com un demèrit de la institucióacadèmica, que no ha destacat pas per la paritat,justament?És difícil aquesta pregunta que em fa. No ho entenccom un mèrit especial meu, ja que les dones que araestan entre els 50 i 60 anys són les que arriben per pri-mera vegada a llocs de responsabilitat. A mi ja no emtocava i, per això, hi arribo en darrera instància, al finalde la carrera acadèmica. Hi ha unes condicions col·lecti-ves que fan possible les coses, segur que hi ha moltíssi-mes dones, amb més mèrits que jo, que no hi hanpogut arribar per aquests condicionants.

- Entre els que hi ha el poc interès per a la igual-tat de la institució, potser?Més que un demèrit de la institució, parlaria una vegadamés de condicionants i de context. Perdoni, però serpolitòloga m’obliga a contextualitzar les coses. Diria quea la universitat hi arribem les dones molt tard i encara

Rosa Virós, Rectora de la Universitat Pompeu Fabra

que sembla un procés molt llarg, si mirem les nostresàvies, veurem que ha estat ràpid. Ha estat lent perquè lavida humana dura poc i, per nosaltres, que som les pro-tagonistes de la nostra pròpia vida, si ens descuidem,no hi arribem. Però, des del punt de vista històric, ésevident que les coses s’han precipitat darrerament. Pertant, auguro d’aquí en endavant la paritat serà més fàcil,més possible.

- El corrector del meu ordinador no reconeix laparaula rectora, caldrà afegir o treure algun ele-ment per feminitzar el càrrec?No, potser haurem d’inventar una nova paraula, peròtreure una lletra no em sembla bé. Jo amb la paraularector no m’hi sento representada.

- Quan va ser elegida, vostè va anunciar que cal-dria fermesa, rigor i coratge per lluitar pels valorsde la universitat pública i per incorporar un tractehumà i un nou estil des del rectorat. Per dur aterme aquest propòsit, cal tenir més mà esquerrao més mà dreta?És divertit això, sempre he pensat, això de la mà esque-rra, què volia dir, no? S’entén que ser diplomàtic o tenirestratègies per no enfrontar les coses directament se’ndiu mà esquerra, però en fi, ara hauríem de fer unexcursus filològic per saber-ho, però jo li diria que esnecessiten gairebé les dues mans i més que n’hihagués.

"Auguro que d’aquí en endavant la paritat serà més fàcil"

La flamant rectora, que aquest curs s’es-trena, és la primera dona nomenada peraquest càrrec en una universitat catala-na, però també va ser la primeracatedràtica de Ciència Política, aEspanya. Està, doncs, acostumada aobrir camí, tot i que assegura que ja no litocaria per edat i per generació, RosaVirós, als 66 anys, encarna a la perfeccióallò que Margueritte Yorcenar va dir d’al-gunes polítiques “el suau poder”, unamanera de fer tranquil·la però ferma, queconfia amb la capacitat transformadorade les paraules.

dones que remenen les cireres

dones 17

- Creu que les dones poden aportar algunescaracterístiques de gènere a l’hora de gestionar elpoder?Sí, sí, n’estic completament convençuda d’això. Però novol dir que pensi que aquestes característiques siguinexclusivament de les dones, també hi poden haverhomes que les comparteixin, però és evident que lesdones històricament hem estat lligades a unes activitatsque ens han refermat una sèrie d’habilitats que ens sónbastant pròpies, com és el tenir cura de les persones,tenir present els sentiments, tenir habilitats de negocia-ció diària (amb els fills hi ha sempre aquesta dura nego-ciació), i tot això són unes eines perfectes per a la ges-tió. Noto que em són molt útils.

- El fet que les dones hagin estat més allunyadesdel poder i de les estratègies que comporta lapolítica els pot donar més independència a l’horad’exercir el seu càrrec o, pel contrari, aquesta“innocència” es pot convertir en ingenuïtat?La ingenuïtat sempre és un perill, però jo ho judico enpositiu pel que fa a estar allunyada del poder duranttemps. Penso que ara, per una sèrie d’eines que tenim ide reflexió que s’ha fet en aquest camp, és més fàcilentendre els processos de govern. Per tant, les donesarribem a tenir responsabilitats en aquest moment enquè tot és més clar per entendre realment què passa ino hem hagut de participar en temps d’una gran foscor.Aleshores, això ens fa molt més lliures i també méscapaces d’afrontar les coses cara a cara.

- En què es notarà a la UPF l’arribada de la novarectora i el seu equip en aquest curs que aracomença?Aquesta serà la gran pregunta que haurem de fer a totel sector universitari quan s’acabi el curs. Són els quehauran de dir si s’ha vist alguna cosa diferent o no. Lavoluntat hi és, però no tant perquè sigui diferent, perquèen l’anterior equip hi ha estat implicada gent molt vàlida(jo mateixa hi he estat implicada), per tant, no pensoque tot hagi de ser diferent... diria simplement que a mim’agrada molt fer una tasca de govern en equip. Alfinal, veurem quins resultats dóna. Això significa tenir unequip que respon i que té capacitat de comunicar, per-què penso que cal tenir molt en compte la comunicació.En els centres de poder, i ara ja no parlo de la universi-tat, sinó en general, es decideixen moltes coses, es dis-senyen moltes polítiques i s’apliquen, però no es fa l’es-forç d’explicar per què s’han decidit aquestes polítiques,ni tampoc es fa l’esforç, durant el procés d’aplicació, deveure que n’està opinant la gent. Al final, ja no hi haremei, o ho has encertat, o no. Per això el quid està enmantenir aquesta comunicació directa, i no és fàcil.

- En el seu programa va insistir molt en la necessi-tat d’incorporar a l’alumnat al debat i a les deci-sions que es prenguin. Però, en una universitatplantejada de manera “paternalista”, no resultaràdifícil reconvertir aquesta actitud en corresponsa-bilitat?

Li diria que no. Sempre que es crea una universitat novahi ha una resposta dels estudiants que, al veure que totés nou, tenen un comportament més escolar, però ambla maduració de la institució això canvia. És curiós, oi?Els estudiants van fent-se més lliures i això és el que hevist, perquè sóc aquí gairebé des de l’inici. Per tant, ésun moment de maduració de la institució, però tambédels estudiants i són ells els que estan demanant unaactitud més activa.

- Quines vies té previstes per connectar amb l’a-lumnat?No és fàcil, perquè una cosa són els contactes periò-dics amb les institucions estudiantils, que en això li donotanta importància que, ja en el primer curs, he deciditque me’n vull responsabilitzar molt directament. I l’altracosa és com mantenir relacions amb les associacionsestudiantils i, fins i tot, com arribar als estudiants queno estan associats, o sigui, al gruix dels estudiants.Aquest és un interrogant en el que hi estic pensant. Detota manera, en el meu programa vaig dir que hi incor-poraria estudiants en els vicerectorats de docència icomunitat universitària, que són els que els afecten mésdirectament i potser haurem de demanar que siguin ells,els que estiguin més directament implicats, els quevagin explicant als altres totes les coses que s’estanpensant destinades a ells i de les que poden prendre’nresponsabilitats.

- Què li agradaria que diguessin de vostè i de laseva gestió quan deixi el seu mandat?Ui, què difícil!... simplement, que vaig saber connectaramb els interessos i les necessitats de la gent, resmés.n

Elvira Altés

“Tenir cura deles persones,tenir presentsels sentiments,tenir habilitatsde negociaciósón unes einesperfectes per ala gestió”

dones 18

l’administració administrada

El 25 de novembre se celebrarà el Dia Mundial contrala Violència de Gènere i, com cada any, les xifres delproblema, que sembla créixer però segurament noméses mostra, tornaran a esgarrifar i portaran a la pobla-ció a demanar-se què s’està fent des dels àmbits més

propers per tal de pal·liar les seqüeles i contribuir alluitar contra el mal de la desigualtat. A continuació,uns quants ajuntaments reflexionen i expliquen quinessón les polítiques que han endegat per fer front al pro-blema.

UN PROBLEMA SOCIALDe totes les administracions de l’Estat, a

la local, per la seva pròpia naturalesa(proximitat, coneixement…), se li demanamés responsabilitats, però això no va acom-panyat de més competències. En el cas dela violència a les dones molt s’ha avançat,però quan més ho coneixem i més s’hi posaremei, sembla que el camí a recórrer estorna més llarg i difícil, perquè coneixemmés les seves cares i la seva complexitat.Costa entrar en l’àmbit domèstic, el privat,el que pertany a poques persones, massasovint protagonistes del maltractament, deldolor clandestí, que fa més mal perquè noes pot compartir, perquè va acompanyat demoltes misèries.Trencar la barrera entre l’àmbit públic i el

privat és fonamental per anar eliminant laviolència, i aquest és el repte de les políti-ques. Ajudar a fer visible el drama humà hade ser una responsabilitat del municipi.Creure que la responsabilitat en aquest temaés gairebé més gran que la competència, ifer-ne d’això una virtut, és a dir convertir-hoen política activa, és el que intentem fer al’Ajuntament de Santa Coloma, que ens hihem posat des de fa anys.Entre les accions per promoure la igualtat

entre les persones, destacaré el recentaprovat programa i protocol d’actuació con-tra la violència a les dones que pretén:

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE,UN REPTE PELS AJUNTAMENTS

- Fer prendre consciència que la violènciafamiliar és un problema social, de tota laciutat.- Ajudar a trencar el cicle de la violència,

oferint a les dones formes senzilles i pròxi-mes per demanar ajut i recursos per sor-tir-se’n.- Prevenir la transgeneració de la violèn-

cia, intentant oferir models basats en el res-pecte i la igualtat als infants i als joves.- Promoure models alternatius de funcio-

nament familiar.Aquests objectius, genèrics i segurament

compartits per tothom, els portem a lapràctica a través d’un programa integrat itransversal, on les diferents institucions, elmoviment de dones i els diferents departa-ments de l’ajuntament hi participen d’unamanera compartida i alhora diferenciada,segons la competència i la responsabilitatde cadascú, sense protagonismes i amb unobjectiu comú: dir a les dones que pateixensituacions de violència que no estan soles ique la veïna, l’associació del costat decasa, les institucions i el seu ajuntamentsón a prop per ajudar-la.Més enllà d’això, necessitem esmerçar-hi

més recursos i cal facilitar als ajuntamentsla gestió de tot el conjunt. Perquè a més deresponsables, volem tenir-hi la competènciaper ajudar millor. La societat i sobretot lesdones ens ho mereixem.nManuela de Madre OrtegaAlcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

dones 19


El mitjans de comunicació ens fan arribarmultitud de xifres, dades i imatges sobre

la violència contra les dones i al final penso:a força de sentir-ho quotidianament, ens hipodem acostumar? Jo crec que no. Mai enspodem acomodar a aquest ni a cap tipus deviolència si volem una societat justa, plural idiversa.Davant el fet cert i dur de la contínua

violència contra les dones, hem d’actuar,bàsicament, en dues direccions: que la jus-tícia tingui un paper més actiu, és a dir, quees pugui reaccionar ràpid i fort contra unagressor a la primera de canvi amb l’ajutd’una legislació que promogui de veritat ladefensa de les dones agredides i el controldels homes violents; en segon lloc, l’educa-ció. L’educació des de la infància en unsmateixos valors a nens i nenes a la família,a l’escola, als esplais; també un tractamentno discriminatori de la dona als mitjans de

comunicació. Que la dona deixi de ser unobjecte de desig per passar a ser un sub-jecte de ple dret. Que la dona pugui treba-llar, juntament amb l’home, per construiruna societat on tots siguem protagonistes.Que entre tots trobem un model de con-vivència i de relacions basat en el respecte,la tolerància i el raonament. Que homes idones tinguem igualtat de drets, per poderser, finalment, diferents.A Mollet, treballem perquè això sigui així.

Si necessites més informació, tens qualse-vol dubte o pateixes agressions, ens tro-baràs al Servei d'Informació iAssessorament a les Dones (SIAD),Centre Cívic Joana Barcala. Tel. 93 57077 47 o bé a la Regidoria de Dona iIgualtat, Can Lledó, Tel 93 570 10 44.nLola CeldranRegidora de Dona i IgualtatAjuntament de Mollet del Vallès

CONSCIENCIARLA JOVENTUTLa regidoria de Promoció de la Dona

de l’Ajuntament del Prat està prepa-rant una sèrie d’actuacions de sensibi-lització de la violència de gènereper al darrer trimestre d'enguany, aprofi-tant el ressò mediàtic del Dia Mundialcontra la Violència a les dones.Per primera vegada, en el marc de la

programació d’activitats quel’Ajuntament ofereix a les escoles d’ElPrat, s’han incorporat dues activitatsrelacionades amb la violència de gène-re, que es posen a disposició de tota lacomunitat educativa, estudiants desecundària, ensenyants i AMPES.Aquestes activitats consisteixen en unstallers molt pràctics que fa l’AssociacióTamaia amb l’objectiu de fer visibles lesactituds i prejudicis que contribueixen aquè la violència de gènere no desapare-gui, complementats amb videofòrums, acàrrec de Drac Màgic.El programa d’actes del 25 de

novembre consistirà, entre d'altres, enun cinefòrum organitzat amb la col·labo-ració de les associacions de dones d’ElPrat. També l’Associació d’Amics de laUnesco d’El Prat ha volgut sumar-se aaquesta celebració i està preparant unaconferència-debat entorn al tema.En breu, s’iniciaran les sessions de

treball encaminades a establir un siste-ma d’ordenació de tots els recursos dequè disposen les diverses administra-cions per atendre la violència de gène-re: es tracta de l’anomenat “circuit”, ien propers escrits s’explicarà el seufuncionament.nRegidoria de Promoció de la DonaAjuntament d’El Prat de Llobregat

CAL UNA JUSTÍCIA MÉS ACTIVAI UNA EDUCACIÓ MÉS IGUALITÀRIA

Eradicar la pandèmia de la violència degènere que és una de les primeres cau-

ses de mort de les dones al món s’ha con-vertit en el gran repte del segle XXI. Si lahumanitat aprengués a detectar, prevenir iaturar aquesta malaltia històrica, es produi-ria un punt d´inflexió en la seva evolució.Per això pensem que el primer pas per

eradicar la violència de gènere és aprendrea detectar-la, a conèixer-la en totes lesseves manifestacions (sol manifestar-se enprimer lloc com agressió verbal d’una formaencoberta per passar després a altres tipusd'agressions físiques, sexuals…), i entendreque, sigui quin sigui el mecanisme utilitzatper maltractar les dones, les conseqüènciesrevesteixen la mateixa gravetat, és més, lesseqüeles psicològiques del maltractamentpsíquic són iguals o pitjors que les del mal-tractament físic. És important que des detots els àmbits socials, els professionalsde la salut, de la justícia, de l'ensenya-ment... coneguin aquests mecanismes peraprendre a detectar-los, i donar l' ajut

necessari en cada cas.Tot i no tenir competència en cases d'aco-

llida, les administracions locals han de vetllarper la integritat física de les dones maltracta-des, promovent la seva autonomia i reinser-ció social. S'ha de preveure algun tipus d'e-quipaments d'urgència que compleixinaquestes funcions fins poder trobar l'allotja-ment idoni per a la dona i els seus fills i filles.És per això que a Terrassa hem posat en

marxa el Servei d'allotjament d'urgència(SAU), per a dones amb fills o sense, quepateixin maltractaments. Es tracta d'unespai que garanteix allotjament temporaldigne i segur. S'ofereix atenció psicològica ijurídica, seguretat, alimentació i atenció alsfills en cas que sigui necessari. Les donesque ho necessitin el poden utilitzar per unperíode transitori màxim de 72 hores,durant el qual es buscarà una solució. Per amés informació us podeu adreçar a la CasaGalèria, telèfon 93 783 65 05.nServei de Promoció de la DonaAjuntament de Terrassa

APRENDRE A DETECTAR LA VIOLÈNCIA


LA FORMACIÓ OCUPACIONALFEMENINA PERPETUA EL ROL DECUIDADORA?Es diu que el segle XX ha estat el segle de la revolució de les

dones. Es diu també que el segle XXI serà simplement el seglede les dones, sense més adjectius. Però, sempre hi ha un però, notot són motius de satisfacció. L'arribada en massa de les dones almercat de treball no ha anat acompanyada d'un accés a llocs dedecisió i responsabilitat. El nombre de dones contractades a tempsparcial és molt superior al dels homes. Massa sovint, els salaris nosón equivalents, depenent del gènere, malgrat que s'ocupi elmateix lloc de treball. L'economia submergida amaga sobretot eltreball de les dones. Algunes professions han perdut prestigi a midaque s'han anat feminitzant...L'enumeració de variables podria ser molt més llarga, però, un

altre però, hi ha encara un factor més que no hauríem de perdre devista. Em refereixo a l'enfocament que estem donant a la formacióocupacional. Potser els poders públics mateixos, mirant de fercostat a les dones, promovem polítiques formatives contrapro-duents, ben intencionades, però potser contraproduents. Bonapart de les noves professions que han emergit tenen a veure ambl'atenció a les persones: gent gran, infants, persones discapacita-des, etc. El nostre model de vida ha creat noves necessitats en

aquest àmbit, i les polítiques de formació ocupacional les estanaprofitant per oferir una possibilitat d'accedir al mercat laboral alscol·lectius de dones que no han pogut cursar uns estudis reglats isón, per tant, menys competitives. Però, no estarem perpetuantd'aquesta manera el rol clàssic de la dona com a cuidadora? Nohauríem de deixar-nos dur menys per la conjuntura i cercar fórmu-les que solucionin igualment els defectes del present corregint alho-ra els desequilibris?Si volem que el segle XXI sigui el segle de les dones, haurem de

filar més prim i conjugar la tàctica amb l'estratègia, la gestió delpresent amb la visió del futur. Aquesta és la línia que intentem dura terme des de la regidoria de la dona de l'Ajuntament de Sant Boi,apostant pel desenvolupament de projectes que tenen com a objec-tiu una formació continuada de les dones en tots els àmbits d'ac-tuació.nAmor del Àlamo MargalefRegidora de l'Àmbit de la DonaAjuntament de Sant Boi de Llobregat

dones 20

El 24 de novembre s'ha declarat el DiaMundial contra la violència a les dones.

La Federació de Dones Progressistes ha fetpúblic un estudi en el qual es reflecteixendades preocupants sobre aquest tema, comper exemple que de gener a maig d'en-guany s'han produït 9.359 denúncies permaltractaments a tot l'estat espanyol. Sitenim en compte que un nombre importantde dones no denuncia els maltractaments,ens trobem davant d'un problema de moltaenvergadura que necessita atenció especialper part de tothom. Cal una conscienciacióenvers totes les dones que alguna vegadas’hagin pogut sentir maltractades perquè no deixin que la situaciós'empitjori i s'atreveixin a denunciar les agressions.Aquest és un problema que cal abordar d’una manera global. És

necessari el compromís polític i institucional per tal de dotar delsrecursos suficients per donar resposta a aquesta situació. Cal queles i els professionals facin actuacions de caire interdisciplinar i coor-dinades, per tal d'establir protocols d’actuació adequats al territori iimplementar programes preventius i d’atenció a les víctimes. Peròtambé es imprescindible treballar amb el nostre teixit social que ésun important actiu que disposem a la ciutat. És en aquest àmbit onsituem les jornades “Fem fora de casa la violència” que es vancelebrar a Cerdanyola l’any 1999 per iniciativa del Grup de donesfeministes "El Safareig", amb el suport de l’Ajuntament de

Cerdanyola i la col·laboració de la UniversitatAutònoma de Barcelona. En elles hi van partici-par grups de dones, professionals de l’àmbit del’atenció a les persones, del dret, dels cossospolicials, dels mitjans de comunicació i repre-sentants polítics. Però el més important quevan ser capaços de fer és el de treballar ambles entitats de la ciutat per tal d’aconseguir queFer fora de casa la violència sigui un objec-tiu de tota la ciutadania i aconseguir canviar elsestereotips que contemplen la violència comuna de les formes de relació possible en l’àmbitfamiliar.Els anys de treball conjunt amb els grups de

dones i amb altres entitats de la ciutat i la cooperació amb altresnivell de l’administració ens ha permès organitzar tot un seguit derecursos per atendre les diferents necessitats de les dones, atenciósanitària, psicològica, social i legal.En l’àmbit preventiu hem implementat des del curs 1999-2000 els

Tallers de Prevenció de la Violència en les Relacions Interpersonals,destinats a alumnes de segon cicle d’ESO, amb l’objectiu de tenir unespai de reflexió sobre la violència, el poder i la seva relació amb laconstrucció social de la masculinitat i la feminitat i reforçar les habili-tats personals que faciliten la resolució no violenta de conflictes. nCristina Real i MasdeuAlcaldessa de Cerdanyola del Vallès

NO ESTEM SOLES

sofregit cultural

Voltant pels escenaris El Teatre Apolo de la capital catalanapresenta Sopar d’amics, de DonaldMargulies (Premi Pulitzer 2000), ambdirecció d’Esteve Ferrer i repartimenta càrrec de Rosa Renom, TeresaVallicrosa, Pep Anton Muñoz, i PepFerrer. Un retrat divertit i precís delque són les relacions de parella i delque significa avui dia l’amistat. Es pot afirmar que el teatre con-

necta amb la realitat dels informatiusdiaris. La televisió ens ha mostratdues comunitats enfrontades aIrlanda del Nord: exèrcit i policia pro-tegint nens i nenes catòlics delsatacs del barri protestant. En aques-ta tessitura, el 27 de setembre arri-ba al Teatre Nacional de CatalunyaTranslations, de Brian Friel, històriad’amor entre una jove irlandesa i unsoldat britànic a càrrec de L’AbbeyTheatre de Dublín. Des del 13 desetembre la sala Artenbrut acullOblidar, obra de Marie Laberge,dirigida per Lurdes Barba, sobre elretrobament d’una família mal avin-guda. Quatre germanes atrapadesen una casa. Una mare malaltad’Alzheimer, amb la memòria enfos-quida, incapaç de reconèixer lesseves filles, de reconèixer ningú.Obra sobre els retrets, el dolor, l’es-perança, la soledat, que comptaamb les interpretacions de MercèAnglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell,Judit Luchetti, i Andrés Moreno.L’ubiqua Lurdes Barba és també

protagonista de Más extraño queel paraíso, espectacle a partir de lavida i obra de Jaime Gil de Biedma,escrit i dirigit per Xavier Albertíestrenat al Festival d’Estiu deBarcelona 2001 que retorna a lacartellera a partir del 26 de setem-bre a la sala Muntaner de Barcelona. El Teatre Lliure reprèn les seves

activitats a la seu del barri de Gràciaamb Unes polaroids explícites, deMark Ravenhill, estrenat al Grec’2001. Dirigida per Josep MariaMestres, amb Rosa Novell, MartaMarco, Ferran Carvajal, Abel Folk,Quim Gutiérrez, i Josep Muntanyés,

l’obra explica la història d’una decep-ció, la de les dones i els homes quevan lluitar per un món just i igualitarique dues dècades més tard són, obé al cim de la societat que critica-ven, o bé als marges.

BAMi músiques delmónEn el capítol musical, a banda del’expectativa que suscita el possibleconcert de Björk el 4 de novembreal Gran Teatre del Liceu, la ciutatobre les portes a la música indepen-dent a través del BAM, festival queaglutina l’oferta musical de lesFestes de la Mercè. L’actuació de lasolista Ruby (21 de setembre) i elseu pop d’avantguarda amb ele-ments electrònics i de MayteMartín, segurament la millor cantantflamenca que ha donat Catalunyadestaquen en la primera jornada delBAM. Dissabte 22 de setembre elFestival aposta per formacions com,per exemple, La Buena Vida, grupd’estètica naïf liderat per IrantzuValencia representatius del pop indiemanufacturat a Euskadi, i Èlena,grup revelació de la periodistaHelena Miquel. François Breut, musade la nova chanson, i Pauline en laplaya, grup paral·lel de les germa-nes Álvarez del grup Undershakers,formen part del programa previstper la nit de dissabte. Stereolab, unclàssic de la música independent deles últimes dècades, amb majoria dedones al capdavant, és la perla del’última jornada del Festival.

Del 5 al 28 d’octubre, el VIFestival de Músiques del Món dela Fundació “La Caixa” ens ofereixuna panoràmica de sons procedentsdel Tibet, Marroc, Polònia, Índia,Pakistan i Madagascar. L’Església deSant Felip Neri serà l’escenari delprimer concert del festival de músicsdel món amb l’actuació de la cantanttibetana Ani Choying Drolma, artis-ta involucrada en la lluita pacífica perla igualtat de la dona tibetana. n

Lluïsa Prieto

Cartografiesdel desig és una propos-ta multidisciplinar que té com objec-tiu primordial la recuperació de lamemòria històrica de creadores,escriptores i compositores d’Europai de la Mediterrània per establir undiàleg entre elles. Aquest projecte,dirigit per Araceli Bruch i Lluïsa Julià,ha estat seleccionat pel programaCultura 2000 de la ComunitatEuropea.

Del 9 a l’11 d’octubre, el Teatre L’Espaide la Generalitat acollirà les tres prime-res cartografies literàries i musicals enforma de teatre de cambra:

Màscares sota la lluna: Lesescriptores Josefa Contijoch i Neriade Giovanni cartografien VíctorCatalà i Grazia Deledda que interpre-taran les actrius Anna Lizaran iLoredana Cozzi entre d’altres.

Com ganivets als ulls: Lesescriptores Montserrat Palau iElisabeth Wandeler-Deck cartogra-fien Mercè Rodoreda i AdelheidDuvanel que interpretaran les actriusJulieta Serrano i Marissa Josa.

Vida en excés: Les escriptoresLluïsa Julià i Olga Starovoitova carto-grafien Maria Mercè Marçal i MarinaTsvetàieva que interpretaran lesactrius Núria Candela i Marta Millà. Tots tres espectacles comptaran

amb música original, a càrrecd’intèrprets reconeguts.

dones 21

correcte, dient que apreciaven la nostra paciència, peròque necessitaven més informació per ajudar-nos.Certament, recuperar la nostra adpc.org s’havia conver-tit en un laberint. Al final, la llum en paper: una carta deNetworks (mai no els tornaré a posar cognom) amb elnostre segon xec a dins i demanant disculpes perquè laseva entitat bancària havia canviat la política per fer elscobraments i ja no acceptava xecs de bancs estran-gers, així que el seu suggeriment era fer el pagamenton-line amb una visa. D’acord, ho fem. Vam tornar aanul·lar el xec. Vam entrar a la seva web i vam omplir elformulari per pagar. Al darrer esglaó un missatge: “Noes pot renovar el domini perquè aquest domini no estàregistrat a Networks”. Sembla mentida que, a l’hora de pagar, tot siguin tra-ves. I és que, potser, no entenen que volem pagar? Laqüestió és que no es va fer el pagament a temps, ensvan anul·lar el domini, el va comprar vés a saber qui perfer negoci i, per recuperar-lo, ens fan pagar un munt dedòlars (unes 700.000 pessetes, en lloc de les 14.000),a part de tot el que hem perdut fent i anul·lant xecs. Aixíque, d'aquesta manera, la història de l’adpc.org s’haacabat. Ara ja hem iniciat els tràmits per comprar unaltre domini i poder seguir amb la labor de DonesPeriodistes a Internet, aquesta vegada serà, si ens hopermeten http://www.adpc.cc i l’adreça de correu:[email protected]àcies per la vostra comprensió.n

Aída PalauResponsable de la web de l’ADPC

així ens veuen així ens va

dones 22

Networks Solutions fa xantatge als seusabonats amb la pornografia

Ja hi tornem a ser. Després que un virus, a principisd’any, desmanegués tot tipus de comunicació a tra-

vés de la xarxa de les dones periodistes amb la restad’internautes, ara ens hem quedat sense el dominiadpc.org. Tot això en només sis mesos. Quan pensàvemque tot ja estava encarrilat, no hem fet més que ensope-gar amb paranys i més paranys amb la xarxa i lesempreses nord-americanes d’Internet. La cronologia dels fets comença de la següent manera.A l'endemà de la festa del Card i el Lliri, no només ensvam aixecar amb ressaca, sinó que la nostra estimadaadpc.org havia patit un enrenou: no funcionava, o el queés el mateix “no se encontraba en el servidor”. En un pri-mer moment vam pensar que s’havia avançat a totesnosaltres i havia agafat les vacances la segona quinzenade juny, però a mesura que passaven els dies, ens vamadonar de què no havia marxat, sinó que l’havien segres-tat! Quan la cridaves: http://www.adpc.org!!! en lloc detrobar-la, apareixia una pàgina en verd amb un suggeri-dor enter, “potser el que vol és jugar al caça l'amaga”,vam pensar. Així que ens vam endinsar amb un click, aveure si l’adpc estava allà amagada. No hi era. L’enterens portava directament a una altra pàgina de dones.Feia por. No semblaven periodistes, la veritat és que no,a més no recordava cap associada amb el nom deBritney Spears NAKED. Ens l’havien jugat. L’adpc.org jano era nostra, s’havia convertit en una pàgina porno.L’havien segrestat, l’havien comprat i ara demanaven perella 3500 $ USA. Però, com pot ser, si hem anat pagantles quotes del nostre domini a Networks Solutions, sem-pre que ens ha tocat? Ens vam posar a investigar a veurequin dispositiu de seguretat havia fallat. El 20 de març vam enviar un xec de 70$ USA (14.000ptes.) a Networks Solutions per pagar la quota de tenirel domini adpc.org. A principis de juny ens va arribaruna carta dient que si no pagàvem ens quedàvem senseel domini. Així que, ben innocents, vam pensar meaculpa, el xec no ha arribat. El vam anul·lar ràpidament ien vam enviar un altre, a més de demanar disculpes pere-mail. També vam voler parlar directament amb ells,per línia telefònica, però va resultar impossible, la veudel telèfon ens enviava directament a la seva pàginad’Internet. I així, dia rere dia. Fins que una tarda, ens vaarribar una resposta que deia: “Això que ens demaneuho ha de solucionar un altre departament de NetworksSolutions”. Més que solucions el que ens estaven donanteren maldecaps, sense arribar enlloc. Així que vamenviar totes les nostres reclamacions a l’altre departa-ment. El 6 de juliol, un altre e-mail del departament ja

Una de por: cronologia del segrestde la pàgina web de l’ADPC

així ens veuen així ens va

dones 23

xual amb qui estableix una certa complicitat en lesseves informacions. I en la revista editada a Catalunya, Mujeres con Ideass’aporta, a l’actual oferta de les revistes dirigides cap ales dones, una publicació amb un estil ben cuidat i unelaborat contingut. El centre d’atenció informatiu és ladona, però els homes també hi tenen el seu protagonis-me amb propostes com la “Mujer del mes” i “El hombredel mes”. Les seves informacions destaquen els aspec-tes econòmics i tecnològics exposats de maneraintel·ligible, així com els informàtics, al costat d’altresmés convencionals dedicades a cultura, viatges o die-tes, sense perdre en cap cas el to selecte que la situaen el segment mitjà-alt de la població femenina.Des d’aquí no podem més que felicitar-les i animar-les acontinuar endavant en aquest difícil camí de la visibilitatde la dona. Benvingudes!n

Mª Eugenia Melús

Apoc a poc van arribar al quiosc revistes com Andra,Nosotras i Mujeres con Ideas, la primera amb

l’arribada de l’any i del segle i les altres dues amb la pri-mavera. Es tracta d’un diari mensual i de dues revistesbimensuals, respectivament, dirigides a un públic femenífart de rebre consells de bellesa, receptes de cuina ofórmules per arribar a l’orgasme i ser feliç en parella.El denominador comú de les tres publicacions és l’espe-cial visibilitat de les dones tan, pel que fa a l’autoria delstextos com pel protagonisme de les seves notícies,reportatges o entrevistes. Són, doncs, per ara, tres propostes necessàries que vénen a enriquir el panoramainformatiu per a les dones en el quiosc i també volenoferir una lectura més especialitzada a determinatscol·lectius, cada vegada més nombrosos i –perquè no!-més rellevants al nostre país. La manca de sensibilitatdels mitjans de comunicació per recollir en les sevespàgines els temes de gènere ha dut, possiblement, aaquesta aparició.Amb elles s’obre el ventall de la multiplicitat femenina iaquí resideix gran part de l’atractiu d’aquestes tres pro-postes dirigides a públics femenins molt diversos. Laseva aparició és un pas endavant del reconeixement plei ampli dels diferents estils de dones existents que, finsara, ningú s’havia atrevit a ofertar. I encara que lesseves pàgines es facin ressò de temes clàssics comara la llar i la família, al costat d’aquests, apareixen unsaltres de més novedosos com ara la informàtica ambles seves interessants adreces d’Internet.Com a característiques més notables, vull destacar queen el diari mensual Andra, de més de 30 pàgines i editatal País Basc, s’ofereix informació per a una dona bàsica-ment feminista, amb abundants paràgrafs, en els qualssón habituals paraules com Gènere o Perspectiva deGènere. Les dones són protagonistes de notícies on nosón ni víctimes ni objectes eròtics assolint un efecte depremsa en femení que deixa de banda els esdeveni-ments de rang masculí, tot recordant-nos la premsahabitual on s’oblida el gènere femení. A Nosotras, revis-ta editada també al País Basc, la seva marcada orienta-ció sexual prima uns continguts per a dones que, perdesconegudes, no tenen una imatge pública, però que,cada vegada més, són protagonistes d’esdevenimentsnecessitats de suport mediàtic. L’aparició del gèneremasculí a les seves pàgines es remet a l’home homose-

Visibilitat i protagonismeen la nova premsa de donesA les seves pàgines es mostra aspectes iescenaris en els que es desenvolupen lesdones, sense centrar-se en “allò puramentfemení”, eix habitual de la premsa dirigidaa dones.

dones 24

el tal·lós d’Aquil·les

Doncs, sinó són d’aquest món, per què foten tant?Què hem fet, Déu meu, per merèixer aquesta esglé-

sia? Quan no és perquè està contra l’avortament, elsanticonceptius i tot allò que té a veure amb laResurrecció, vull dir la reproducció, és perquè està guar-dant diners en la (gest)cartera. No ens hem refet encara del culebrot de la "minga" delMilingo, quan ens arriba el show dels acomiadamentsper viure en pecat. I és el que jo dic, què té a veure lafeina amb el pecat? A banda de què avui dia això de"viure en pecat" deu sonar, sobretot al jovent, a unacosa exòtica i estrafolària d’abans del diluvi universal. Iquin és el pecat? Doncs que una professora de religió,que per a més brasa al foc es diu Resurrección, l’hanacomiadat de l’escola pública on treballava, perquè s’ha-via casat amb un divorciat, i aquesta situació és per al’església, tècnicament, un adulteri. I no és l’únic cas.

Gata Lina & cia Gemma

També a Tenerife, crec recordar, han acomiadat unaaltra professora de religió perquè ella està divorciada iconviu maritalment amb un altre home. Es veu que elseu marit, a més de maltractar-la, pertanyia a unasecta i portava una doble vida que deixava com a prin-cipiant la més selecta drag queen. Doncs bé, l’esglé-sia prefereix una vida dissoluta en una secta, un matri-moni desgraciat, i fins i tot una dona morta, abans queuna convivència en concubinat, segons les paraulesdels bisbes. I això sense entrar a discutir el fet quel’Estat hagi de pagar per impartir classes de religiócatòlica en unes escoles públiques laiques que no tin-drien aquesta necessitat si no fos perquè vivim en unasocietat que només pot entendre Juan José Millás, iaixò perquè ell té un cap privilegiat.En fi, que no hi ha manera de treure’ns de sobreaquesta creu. L’església seria molt de respectar si s’o-cupés de les ànimes, i per què no dels cossos, delsmenys afavorits –i mira que tindrien feina, amb laquantitat de pobres que hi ha al món i els que encarahi haurà—, i deixar els assumptes monetaris, docents,sexuals i amatoris en mans de la societat i les sevesinstitucions civils, que per sort o per desgràcia entenim moltes.n

Joana Gallego

Regnesque no sónd’aquest món

dones 25

l’estenedor d’idees

10 anys de la LlibreriaPròleg

L’espai d’intercanvi cultural i llibreriaespecialitzada en autores ha arri-

bat al seu desè aniversari amb plenasalut i bon humor. I per celebrar-ho,va muntar una festa el passat 2 dejuliol on no hi va faltar de res ni ningú.Hi va haver alhora la presentació delDiccionario ideològico feminista II, deVictòria Sau, cants provençals, pastísi alegria.

Desitgem que segueixin compartintcomplicitats i coneixements una bonapila d’anys més.La Llibreria Pròleg és a prop de laplaça Sant Jaume, al carrerDagueria, número 13, deBarcelona.

Jornades per a la integracióde l’economiadomèstica en el sistemaeconòmic global Per tal d’analitzar l’ús del temps,

segons el gènere, i quantificar ivalorar el treball domèstic, des d’unaperspectiva econòmica, l’InstitutCatalà de la Dona ha organitzat aques-tes jornades. Professionals, teòriquesi polítiques aportaran una visió multi-disciplinar a una qüestió que abastaels àmbits sociolaborals i econòmics.Data límit d’inscripció: 20 setembrede 2001.Més Informació: 93 495 16 13/15www.gencat.es/icdona

Nous models detreball i família aEuropa:El paper de lespolítiques

Dins el marc de la presidència euro-pea el govern belga ha organitzat

aquesta conferència pels dies 11 i 12d’octubre amb l’objectiu de plantejaralternatives i recomanacions per millo-rar la relació del binomi treball-família.Aquesta trobada espera contribuir aequilibrar el treball remunerat i noremunerat entre homes i dones iaconseguir una vivència familiar mésgratificant i menys estressant per ales properes generacions.Informació: Dra. Mia J.F. WynsTel 32 2 553 41 61 Fax 32 2 553 35 57e-mail: [email protected]

El 37% de la gent que treballa la terra són dones AEuropa, la dona segueix sent un

pilar importantíssim de lesexplotacions agrícoles. Dels 14,65milions de persones que treballen alcamp en països de la Unió Europea,5,37 milions, és a dir el 37%, sóndones, segons les dades d'Eurostat(Oficina Estadística de la UE). L'Estat membre que ocupa el pri-mer lloc en percentatge de pobla-ció activa femenina al camp ésPortugal, amb el 47%, seguit deGrècia i Àustria, on el percentatgesupera el 40%. A Espanya, no arri-ba, però, al 30%. Malgrat la baixa-da contínua de la mà d'obra agríco-la, aquestes dades no han canviatsubstancialment. En deu anys ha

augmentat un 1% el número dedones que dirigeixen una explota-ció. Una de cada cinc explotacionsagrícoles està dirigida per unadona. La majoria de les dones, un82%, dirigeix explotacions petites;només un 15% dirigeix una explota-ció mitjana, i un 3% té al seucàrrec una explotació gran. En elsector agrícola, on destaquen mésles dones és en l'oleícola, on supo-sen un 25%, i menys en les explota-cions de boví de llet, on només el13% d'aquesta activitat està dirigi-da per una dona. Aquí a Catalunya, l'Institut de laDona, juntament amb les Donesde la Unió de Pagesos, ha orga-nitzat una jornada per la Firade Sant Miquel. El tema serà latelefonia mòbil i Internet i lesseves aplicacions per a la crea-ció d'empreses agràries alcamp. Aquesta interessant jor-nada se celebrarà del 26 al 27de setembre, a Lleida.

Alemanya 37%Dinamarca 28%

Espanya 29%

França 34%

Irlanda 39%

Àustria 42%Portugal 47%Finlàndia 37%

Suècia 33%

Regne Unit 26%

Bèlgica 35%Holanda 33%

Grècia 44%

Benestarsocial, sexista

El departament de Benestar Socialde la Generalitat ha estat condem-

nat per discriminació sexista d'unafuncionària que havia demanat unareducció de jornada laboral permaternitat. Pilar Rubio va estar treba-llant durant 16 anys en el departa-ment, fins que va demanar la reduc-ció i va ser traslladada de centre idestinada a funcions menors. El jutjatde lo social número 8 de Barcelonaha fallat a favor de la treballadoraamparant-se en la Llei de Conciliaciófamiliar i obliga a la Generalitat areadmetre-la dient que "el cuidar elsfills és d'un interès superior alsempresarials". Pilar Rubio afirma queel problema de les persones que tre-ballen i tenen responsabilitat és queno es reemplacen i afegeix que volencomptar amb una disponibilitat abso-luta de la persona, i quan es tira màde la llei per reduir la jornada, la solu-ció passa per canviar de lloc."Almenys, això passa on estic jo, lagent no s'atreveix a demanar-ho", afir-ma Rubio.

Alcaldesa deToràpresidenta de laComissió Dona iMunicipi a l'ACM

Mercè Valls, alcaldessa de Torà ésla nova presidenta de la comissió

Dona i Municipi de l'AssociacióCatalana de Municipis. Com a líniesd'actuació aquesta comissió s'ha fixat,entre d'altres, la implementació d'ini-ciatives que afavoreixin la igualtathome-dona, la creació de novesestratègies culturals en els àmbitseducatius i familiars, destacar l'aporta-ció personal que fem i hem fet lesdones al llarg de la història i promoureel reconeixement públic en l'àmbitlocal. Tanmateix però, l'objectiu centralserà la reivindicació d'una millora delpaper de la dona en el sector públic imolt específicament en l'entorn de les

administracions públiques locals. Enaquest sentit ja s'ha començat a treba-llar organitzant debats i conferènciesal voltant de les qüestions de mésactualitat, entre les quals assenyalemel tema de les cases d'acollida per adones maltractades.

Masclisme a l'escola Segons acaba de revelar un estudi

fet per la Universidad Complutensede Madrid i finançat per l'Instituto de laMujer, el 23% dels nois de entre 14 i18 anys creu que està justificat queles dones cobrin menys que elshomes en els mateixos llocs de treball"perquè rendeixen menys". També pen-sen que les dones només hauríem detreballar fora de casa, si això espogués compaginar amb els treballsde la casa i dels fills. A més, un 12%dels adolescents creu que si una donaés maltractada pel seu marit, hi haalgun motiu que ho provoca. Segons l’Instituto de la Mujer, la per-sistència del sexisme entre els adoles-cents, s'explica pels dèficits que hiha a l'àmbit escolar, on la dona

segueix sent invisible. Prova d'això ésque el 65% dels joves no sap nome-nar cap dona destacada en el món dela ciència. Una de les conclusions de l'estudi feta 480 joves és que els esquemesque tenen respecte a la igualtat i laviolència entre home i dona estanmés influenciats per la informacióque reben de la televisió que per laproporcionada a l'escola. La directo-ra de la investigació assegura queaixò es pot corregir als centres edu-catius, ja que, a partir d'un programaexperimental que s'ha fet amb la mei-tat dels joves, "els alumnes incorpo-ren a la seva identitat, allò que vanaprenent, i canvia la seva manera deveure el món". Per això, l’Institutopreveu enviar materials educatius,fruit d'aquesta investigació, a tots elscentres de secundària de l'estatespanyol.

Santa Tecla, patrona delsinternautesJa fa 6 anys que funciona a

l'Associació de Dones Periodistesel grup de Dones Periodistes aInternet que va organitzar els primerscursos de formació en noves tecnolo-gies de la comunicació a Internet pera dones, disseny de webs i teletreball,entre altres activitats. Creiem que és necessari posar a l'a-bast del màxim possible de dones ladifusió de les eines d'Internet i acon-seguir un major accés a les novestecnologies.Per això organitzem, per segon anyconsecutiu al voltant de la celebracióde Santa Tecla patrona dels internau-tes, una jornada d'Internet en femení.Enguany us proposem per al dia 26de setembre uns cursos gratuïts deNavegació a Internet i Premsa iPublicacions electròniques a dosindrets de Barcelona i treballem per-què el proper any puguem organitzaraquesta activitat també a altres pobla-cions catalanes.Per a més informació us podeuadreçar a l'Associació de DonesPeriodistes, tel. 93 301 16 77,per les tardes.dones 26

l’estenedor d’idees

Fina Isegura, periodista d’altura

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

núm

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al núm 93 317 83 86O bé per correu electrònic, [email protected]

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Desitjo subscriure'm a la revista DONES per tot l'any 2001 per un preu de 1.200 ptes.Butlleta de Subscripció

#

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), presenta el projecte d’e-

dició d’una revista adreçada a les dones professionals de tots el camps, des de la

perspectiva i la competència que ens atorga pertànyer al sector comunicatiu.

febrero 2001 núm. 1

Els canvis recents que les dones estan protagonitzant en l’àmbit públic, això és, en el camp laboral,

polític, empresarial i professional i les conseqüents repercussions que aquests canvis generen en

l’àmbit privat, constitueixen un nou paisatge que fins ara no ha estat explorat pels mitjans de comu-

nicació de manera oberta i progressista.

La veu i la competència professional de les dones periodistes és necessària i adient per posar sobre la

taula tot un seguit de temes i aspectes que

els grans mitjans de comunicació —amb la seva visió androcèntrica de la realitat— mai no contem-

plaran. L’ADPC proposa “una nova mirada” a la realitat social de les dones que exerceixen les seves

responsabilitats en el món professional

i a les problemàtiques, contradiccions i satisfaccions que aquesta via

d’autonomia personal comporta.

Els objectius de la revista DONES són:- Aportar informació sobre el món professional i laboral de les dones

per donar idea de la transformació social i econòmica que protagonitzen

- Fer una lectura crítica però optimista dels canvis socials

que les dones estan portant a terme

- Informar sobre les polítiques socials de gènere

que s’arbitren per part de les diverses administracions

Les enginyeres

construeixen

el futur

La globalització

i el gènere

març 2001 núm. 2

juny 2001 núm. 3

Advocades

La lluita per l’esp

ai

professional

El poder local

en femení

Té sentit

el feminisme avu

i?

Dones Emprenedores, un nou estil de fer empresaEls mètodes anticonceptius són usats des de fa...

Documents

Transcript of Dones Emprenedores, un nou estil de fer empresaEls mètodes anticonceptius són usats des de fa...