DOSSIER D´ACTIVITATS PER A TERCER D´ESO

Departament de Tecnología de l´IES Can Mas de Ripollet.

DOSSIER D´ACTIVITATS DE TECNOLOGIA

IES CAN MAS DE RIPOLLET.

3ER CURS.

Nom : …………………………………, Cognoms : …………………………………….

Grup : ………………………, Curs :………………..

Professor/a :………………………………………………

http://blocs.xtec.cat/tecnocanmas 1

http://blocs.xtec.cat/tecnocanmas


INDEX :

INTRODUCCIÓ :

Normes de funcionament dels tallers de tecnología i les aules d

ínformàtica……………………………………………………………….5

Plantilla per fer les làmines de dibuix del Departament de Tecnolgia…7

Material Necessari…………………………………………………………8

TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.

Màquines Simples…………………………………………………………..10

Exercicis Màquines Simples………………………………………………..15

Qüestionari Màquines Simples……………………………………………..18

TEMA 2. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.

Transmissió del Moviment…………………………………………………22

Transformació del Moviment………………………………………………25

Exercicis Transmissió del Moviment………………………………………29

Exercicis Transformació del Moviment……………………………………33

Qüestionari Transmissió del Moviment……………………………………37

Qüestionari Transformació del Moviment…………………………………40

Qüestionaris Engranatges :

o Qüestionari identificació déngranatges……………………………44

o Qüestionari eixos i velocitats………………………………………45

o Qüestionari representació gràfica déngranatges…………………..46

EXERCICI : fes un pòster ( tamany dinA3 ) amb tots els elements que

intervenen en la transmissió i la transformació del moviment ( posa imatges,

fotos, gràfics, etc,…). Anota al costat les seves característiques i les relacions de

transmissió de cadascun……………………………………………………47

Qüestionari El Canvi de Marxes…………………………………………...48

TEMA 3. ESTRUCTURES. ESFORÇOS A LES ESTRUCTURES.

Exercicis Estructures……………………………………………………....50

Exercicis Esforços 1………………………………………………………..52

Exercicis Esforços 2………………………………………………………..54




TEMA 4. ELS MOTORS TÈRMICS.

Exercci Motor de Benzina………………………………………………..57

Qüestionaris Vídeos.

o Qüestionari el Motor de Benzina…………………………………58

o Qüestionari el Motor Diesel………………………………………62

Qüestionari com funciona un motor a reacció ¿………………………….64

TEMA 5. LES COMUNICACIONS.

Qüestionari Telefonia Móbil………………………………………………66

Qüestionari El Telèfon Móbil……………………………………………..68




INTRODUCCIÓ




NORMES DE FUNCIONAMENT DELS TALLERS DE

TECNOLOGÍA I LES AULES DÍNFORMÀTICA

En els tallers de Tecnologia sápliquen les mateixes normes que en la resta

del centre. Dáltra banda, dins dáquest tallers i pel seu tarannà cal tenir en

compte totes aquestes normes :

1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateixa

taula i tindran cura del seu lloc de treball. Cada alumne vetllarà per

que la seva taula quedi recollida i neta, tal i com se la trobat.

2. Al finalitzar cada classe es pujaran els tamborets.

3. Cada dia hi haurà un responsable de la neteja del taller que vetllarà

per que aquest quedi net i endreçat. També hi haurà un responsable

de recollir les eines i els materials. Ambdós començaran la seva tasca

5 minuts abans de que toqui el timbre o quan el professor ho digui.

4. No es pot menjar, ni mastegar xiclet ni escoltar música.

5. Els treballs s´han de desar allà on el professor ho digui. Cada alumne

ha de tenir cura del material que se li subministra i per tal ha de

conservar-lo en la seva totalitat durant tot el curs.

6. Qualsevol negligència en la manipulació de les eines que comporti

un trencament o un deteriorament visible suposarà una sanció que

comportarà des de no realitzar cap treball pràctic al taller fins a l

éxpulsió del centre.

7. No es pot entrar en el Magatzem sense el permís del professor.




Pel que fa a les aules dÍnformàtica :

1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateix lloc.

Cada alumne vetllarà per que el seu lloc de treball quedi endressat,

amb lórdinador i la pantalla apagada al final de cada classe.

2. NO ES MANIPULARÀ NINGUNA PART DE LÓRDINADOR.

Si algun alumne detecta qualsevol mal funcionament o desperfecte

ho comunicarà immediatament al professor/a.

3. QUALSEVOL CONSULTA A INTERNET NO PROCEDENT

O SENSE PERMÍS DEL PROFESSOR/A SERÀ SANCIONAT

AMB UN “NEGATIU”.




MATERIAL NECESSARI.

Aquest és el material que necessitaràs per realitzar aquest dossier :

Llapis i Goma d´Esborrar.

Bolígraf Blau o Negre.

Llapis de Memòria de l´IES.

Llibreta per pendre anotacions.

Calculadora.




TEMA 1. MÀQUINES SIMPLES.




MÀQUINES SIMPLES

Les màquines simples són el pla inclinat, la palanca, la roda, la politja i el cargol.

El pla inclinat s'utilitza per elevar objectes (les pedres de les piràmides, una cadira de rodes...) amb menys esforç físic.Si no s'utilitza la rampa, la força necessària per elevar l'objete de massa m és igual al seu pes Fg.

Fg = m · g

En canvi, si s'utilitza una rampa, per salvar un desnivell h, la força F paral·lela al pla que s'ha de fer és:

F = Fg · h / s

Per a un cert desnivell, com més llarga és la rampa menor és la força que s'ha de fer. Això sí: la força s'ha d'aplicar en un desplaçament més gran.

La palanca serveix per aixecar pesos (en un gronxador, una catapulta, etc.) o vèncer una resistència (trencanous, carretó, pinces, etc.).

Consisteix en una barra rígida que pot girar al voltant d'un punt de suport O sota l'acció de dues forces, la força aplicada Fa i la força resistent Fr.




En el seu funcionament, es compleix la llei de la palanca enunciada per Arquimedes:"Els productes de cadascuna de les forces per la seva distància al punt de suport són iguals". Fa · da = Fr · dr

Així, com més llarg és el braç de la força aplicada (da) menor és la força Fa que cal fer per aixecar la càrrega o vèncer la resistència d'un cos.

Hi ha tres tipus de palanques:

Palanca de primer grau

El punt de suport O està entre la força aplicada Fa i la força resistent Fr.La càrrega es troba en un extrem de la palanca i la força Fa per elevar-la s'aplica a l'altre extrem.Exemples: el gronxador, la balança i les tisores.

Palanca de segon grau




El punt de suport O es troba en un extrem, la força Fa s'aplica a l'extrem oposat i la càrrega se situa al mig.

Exemples: el carretó, el trencanous.

Palanca de tercer grau

El punt de suport O està en un extrem; la força Fa s'aplica entre aquest punt i la càrrega.Exemples: les pinces, el martell, la canya de pescar.

La roda és un invent molt antic (cap al 3500 aC) i el seu antecedent es troba en els troncs d'arbres sobre els quals es movien grans pesos.La roda facilita el desplaçament dels cossos pesats perquè disminueix la força que cal fer per avançar. S'utilitza per al transport i també per a la transmissió de moviments.

El producte entre el radi d'una roda r i la força aplicada Fa s'anomena moment: M = r · F

El moment ens indica la facilitat amb què un cos gira al voltant d'un punt en aplicar-li una força.Com més gran és la distància entre el punt d'aplicació A de la força i el centre O, menor és la força F que s'ha de fer per obtenir el mateix




moment.Per això, com més gran és un volant menys força s'ha de fer perquè giri, i tancar una porta és més fàcil com més lluny de la xarnera té el pom.

La politja permet pujar pesos còmodament, ja que inverteix el sentit de la força que s'aplica.La força que s'ha d'aplicar Fa és igual al pes Fg de l'objecte que es vol elevar: Fa = Fg = m · g

Es pot reduir la força que s'ha d'aplicar si es combinen diferents politges, com en el cas dels polispasts.El polispast més simple té dues politges: una de fixa al sostre i l'altra de mòbil, acoblades mitjançant una corda.En aquest cas, la força Fa que s'ha d'aplicar només és la meitat del pes de la càrrega, però s'ha d'estirar el doble de corda.La força que s'ha de fer per pujar una càrrega mitjançant un polispast s'obté dividint el pes pel número total de politges en el conjunt.

El cargol està basat en el mateix principi que el pla inclinat.Per fer menys força, és millor enroscar (com si el material s'estigués desplaçant per un pla inclinat) que no pas clavar.Amb aquest mecanisme es multiplica la força, però s'han de donar diverses voltes per introduir només un trosset del cargol.




S'anomena pas de la rosca p a la distància que avança el cargol a cada volta.La fórmula indica el valor de la força Fr que es pot vèncer en cargolar.

Com més petit és el pas de rosca p i més llarga la clau o maneta, més resistència es pot vèncer.

Els cargols s'utilitzen com a elements d'unió per fer unions fortes i resistents, però que es puguin desfer.Són exemples d'objectes basats en els cargols: les broques, el tirabuixó i el tamboret de l'aula de tecnologia.




EXERCICIS MÀQUINES SIMPLES.

1 a. Quina força s'ha d'aplicar per aixecar una càrrega de 500 kg a pols?

b. I per un pendent, si per aixecar-la 3 m s'ha de recórrer sobre el pla inclinat 12 m?

2 Calcula la força que s'ha d'aplicar per aixecar una pedra de 250 kg amb una palanca de

2,5 m si posem el punt de suport a 50 cm de l'extrem de la barra que està en contacte amb

la pedra.

3En un gronxador de 3 m de llargada hi ha una noia i un noi en els seus extrems que pesen

45 kg i 55 kg respectivament. On és el punt de suport si el gronxador no es mou?

4Quina longitud ha de tenir un pla inclinat per reduir a la meitat la força que s'ha d'aplicar

per remuntar un objecte 5 m?

5a. Calcula la força necessària per aixecar un piano de 200 kg amb una sola politja.

b. I si disposes de 4 politges?

Indica en cada cas quanta corda s'ha d'estirar per aixecar el piano 10 m.




6Si la teva massa és de 55 kg i vols aixecar una caixa de 550 kg utilitzant només el teu pes,

quantes politges necessites? Fes un esquema del muntatge.

7Calcula el valor de X en el carretó de la figura si per aixecar un pes de 700 N situat a 0,6 m

del punt de suport (eix de la roda) s'ha d'aplicar una força de 300 N.

8a. Quant val el moment per tancar una porta que té el pom a 70 cm de la xarnera si

s'aplica una força de 5 N?

b. Quant valdria la força si volem tancar amb el mateix moment una altra porta que té el

pom a 87,5 cm?

9Volem elevar un pes de 8.000 N mitjançant un torn. El cilindre sobre el qual s'enrotlla la

corda té un radi de

20 cm. Quina mida ha de tenir el radi de la maneta si volem reduir la força que s'ha

d'aplicar a només 200 N?




10 Disposem d'un gat amb una maneta de 25 cm i un pas de rosca de 0,5 cm.

a. Quina força s'ha d'aplicar per aixecar la meitat del pes d'un cotxe de 90.000 N al

qual hem de canviar una roda?

b. Quantes voltes hem de fer per aixecar el cotxe 30 cm de terra?




Qüestionari Màquines Simples.

1. Una balança de platets és una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

2. Un martell és una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

3. El rem de la figura és una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

4. Un trencanous és una palanca de::

1r grau

2n grau

3r grau

5. Unes pinces són una palanca de :




1r grau

2n grau

3r grau

6. Unes tisores són una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

7. L'obridor de la figura és una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

8. L'obridor de la figura és una palanca de:

1r grau

2n grau

3r grau

9. Per pujar un pes de 10.000 N per un pendent de 15 m de llargada i un desnivell de 3 m, s'ha d'aplicar una força de:

5.000 N

3.000 N

2.000 N

10. Per aixecar amb una palanca de 2 m una massa de 60 kg situada a 40 cm del punt de suport, cal fer una força de:




200 N

150 N

100 N

11. Per pujar un pes de 4.800 N amb un polispast de 8 politges, s'ha d'aplicar una força de:

2.400 N

600 N

400 N

12. La longitud de corda que s'ha d'estirar per elevar 8 m el pes de l'exercici anterior és de:

64 m

32 m

16 m

13. Un cargol de banc de l'aula de tecnologia té un pas de rosca de 0,2 cm i una maneta de 15 cm. Si s'aplica una força de 120 N a l'extrem de la maneta, el cargol subjectarà la peça amb una força de:

5.654,88 N

56.548,8 N

565.488 N




TEMA 2. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ

DEL MOVIMENT.




TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT.

Els sistemes de transmissió de moviment permeten passar el moviment entre eixos.Aquests sistemes són:

les politges unides per corretges o cadenes (per a distàncies grans entre eixos) els engranatges (per a eixos situats a poca distància)

La relació de transmissió indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o número 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1).Si la velocitat angular de l'eix d'entrada és w1 i la de l'eix de sortida és w2, aleshores: = w2 / w1

Si l'eix conduït gira més a poc a poc que el motriu, es tracta d'un sistema reductor:

w2 w1 w2 / w1 1 1

Si l'eix conduït gira més ràpid que el motriu, es tracta d'un sistema multiplicador:

w2 w1 w2 / w1 1 1 Si l'eix de sortida gira a la mateixa freqüència angular que el d'entrada, tots dos

tenen la mateixa velocitat angular. En aquest cas, però, pot passar que s'inverteixi el sentit de gir.

w2 = w1 w2 / w1 = 1 = 1

Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat lineal v dels seus punts hi ha la relació següent:

v = r · w on:

v és la velocitat linial (m/s)w és la velocitat angular (rad/s)r és el radi de la roda (m)

Transmissió per corretja

En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val:

= w2 / w1 = d1/d2 on:

w1 és la velocitat angular de l'eix de la politja motriuw2 és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda




d1 és el diàmetre de la politja motriud2 és el diàmetre de la politja conduïda

Aquest mecanisme es troba en molts electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impressora, en màquines industrials, etc

Si s'uneixen diverses politges de diferents diàmetres sobre un mateix eix, s'obté una politja escalonada o tren de politges, el qual s'utilitza per a canvis de marxes fent diferents combinacions.És el cas de la caixa de canvis del trepant de sobretaula.

Transmissió per cadena

Per evitar el lliscament que es produeix entre la politja i la corretja, es pot optar per utilitzar rodes dentades i unir-les mitjançant una cadena.En aquest cas es compleix:

= w2 / w1 = z1/z2 on:

w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)z és el nombre de dents de la roda

Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z1 dents i el pinyó amb z2 dents.

Engranatges

Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades que encaixen entre si. Això és possible perquè tenen el mateix pas (distància entre dues dents veïnes).

La relació de transmissió val:

= w2 / w1 = z1/z2 on:

w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)z és el nombre de dents de l'engranatge

Els engranatges poden ser rectes, cònics, interiors, vis sens fi i pinyó-cremallera (en aquest últim hi ha transformació de moviment de rectilini a circular o a l'inrevés).




Per representar gràficament els engranatges, com que és molt difícil dibuixar-los amb totes les dents, es fa un dibuix simbòlic en el qual la roda dentada es representa amb una circumferència.

Un tren d'engranatges és un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot determinar la relació de transmissió per passos considerant parelles d'engranatges (motriu - conduït) fins a arribar a la darrera roda dentada. A l'hora de fer el càlcul, cal recordar que dues rodes dentades que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat angular i per tant = 1.

Per a un tren d'engranatges:

= w última roda / w primera roda

= 12· 23· 34·...= producte nombre de dents rodes motrius /

producte nombre dents rodes conduïdes

En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora motriu i conduïda, ja que primer rep el moviment i després el transmet a un altre engranatge.Però, atenció: si dues rodes estan muntades sobre el mateix eix de rotació, la roda que rep el moviment només serà conduïda, i la que transmet el moviment només serà motriu.

Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada, augmenta la força que pot fer, per exemple, per pujar una càrrega, en foradar... Per això, la majoria de motors elèctrics, com el del trepant o el muntacàrregues, disposen d'un reductor per permet reduir el nombre de voltes que fa el motor elèctric i multiplicar, de manera proporcional, la força que pot fer la roda conduïda.

TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.

Els mecanismes de transformació de moviment converteixen el moviment rectilini en moviment circular o a l'inrevés.Aquests sistemes són:

pinyó-cremallera lleva i excèntrica cargol-femella biela-manovella




Pinyó-cremallera

El mecanisme es compon d'una barra dentada (cremallera) i un pinyó (corona o roda dentada). Perquè el mecanisme engrani correctament, el pas del pinyó i el de la cremallera (distància entre dues dents veïnes) han de ser iguals.

Si el pinyó té z dents de pas p, aleshores el perímetre del pinyó val z · p i és igual a 2 · · r (longitud de la circumferència on r és el radi del pinyó).Per tant:z · p = 2 · · r i p = 2 r / z = d / z

On:p = pas del pinyó o de la cremallerad = diàmetre primitiu del pinyó (és el diàmetre de la circumferència teòrica que coincideix amb el diàmetre del pinyó si no hi hagués dents als engranatges)z = nombre de dents del pinyó= constant = 3,1416

Les aplicacions del mecanisme pinyó-cremallera són nombroses: s'utilitza en les màquines eines com el torn i la fresadora per desplaçar els carros, en mecanismes d'obertura i tancament de portes corredisses a través d'un motor, en cintes de transport, etc.

Lleva i excèntrica

La lleva és un element amb forma ovoïdal que en girar fa moure una altra peça (el seguidor) que s'hi troba recolzada.El seguidor es desplaça cap amunt i cap avall sobre una guia descrivint un moviment rectilini alternatiu i es manté sempre en contacte amb la superfície de la lleva gràcies al seu propi pes o per l'acció d'una molla.

El recorregut vertical màxim que pot efectuar el seguidor s'anomena cursa. Els punts extrems del recorregut corresponen a punts del perfil de la lleva o excèntrica amb distància màxima (radi major) o mínima (radi menor) respecte a l'eix de gir. El valor numèric de la cursa s'obté restant el menor radi de la lleva al major radi que presenta la lleva.

Per cada volta de la lleva, el seguidor completa dues curses.




Una aplicació típica d'aquest mecanisme es troba en l'obertura i el tancament de les vàlvules d'admissió i d'escapament d'un motor de combustió interna on diferents lleves se situen sobre un únic arbre de lleves per obrir i tancar les vàlvules de forma sincronitzada.

L'excèntrica és un disc que gira al voltant d'un eix desplaçat del centre de la circumferència. En aquest cas el seguidor sempre està en moviment.

Aquests mecanismes no són reversibles, ja que si es prova de transmetre el moviment rectilini del seguidor a la lleva o a l'excèntrica, no s'aconsegueix que girin. Les seves característiques són el perfil i l'alçada, que és el desplaçament màxim que pot tenir el seguidor o la vareta en un sentit durant una volta sencera.

Cargol-femella

El gir d'un cargol al voltant del seu eix produeix un moviment rectilini d'avanç o retrocés dins de la femella fixa.Alternativament, una femella mòbil pot desplaçar-se de la mateixa manera al llarg d'un cargol si el mantenim fix.

Un paràmetre característic és el nombre d'entrades o filets (hèlixs independents) del cargol.

En els cargols (z = 1), el pas de rosca del cargol coincideix amb l'avanç del cargol en fer una volta sencera al voltant del seu eix.

Per tant:

p = 2 · · r i r = p / 2 On:r = radi del cargolv = velocitat d'avanç del cargol (m/s)= velocitat de gir del cargol en (rad/s)

p = pas de rosca




Aquest mecanisme exerceix grans pressions en el sentit d'avanç del cargol i per això una aplicació típica es troba en els cargols de banc.

Biela-manovella

En aquest mecanisme, el moviment rectilini alternatiu d'un pistó o èmbol a l'interior d'un cilindre es transforma en moviment rotatori d'una manovella a través d'una biela. La transformació del moviment és reversible.

El recorregut màxim que pot efectuar el pistó s'anomena cursa del pistó i correspon al diàmetre de la circumferència de gir de la maneta (dues vegades la longitud de la maneta).

Quan el pistó es troba en la posició més allunyada del centre de gir de la maneta diem que està en el punt mort superior (PMS); quan es troba en la posició més propera al centre de gir de la maneta diem que està en el punt mort inferior (PMI).

Es pot calcular la velocitat mitjana del pistó amb el raonament següent:

Si la manovella gira amb una velocitat angular de rad/s i una volta sencera són 2 radians, la manovella realitza cada segon /2 voltes.

El pistó fa dues curses completes per cada volta de la manovella.

La cursa del pistó té una longitud de 2r, on r és el radi de la circumferència que descriu la manovella i que coincideix amb la longitud de la manovella.

Cada segon el pistó recorre una distància de 2 · 2r · /2 .

Per tant, la velocitat mitjana del pistó és:

vm = 2 r /

On:= velocitat de gir de la maneta (rad/s)

r = radi de la circumferència que descriu la maneta

Aquest mecanisme s'utilitza en els compressors, les premses, els motors d'explosió o també per pedalar sobre la bicicleta, on les cames fan de biela i els genolls fan de pistó.Quan es fa referència al motor de l'automòbil, els termes manovella, maneta i cigonyal són sinònims.




EXERCICIS TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

1 a. Calcula la velocitat angular d'una politja de 30 cm de diàmetre si rep el moviment a través d'una corda que passa per una roda acanalada de 15 cm de diàmetre i que gira a 100 rad/s.b. És un sistema reductor o multiplicador?

2 a. Determina el radi que ha de tenir una politja que gira a 50 rad/s i que en fa girar una altra de radi 8 cm a150 rad/s a través d'una corretja.b. És un sistema reductor o multiplicador?

3Quantes dents ha de tenir una roda dentada que gira a 40 rad/s i engrana amb una altra roda dentada amb60 dents i velocitat de gir 10 rad/s?

4a. Considera dos engranatges rectes amb z1 = 12 dents i z2 = 60 dents.Si w1 = 40 rad/s, a quina velocitat angular gira l'altre engranatge?b. Hi ha canvi en el sentit de gir del segon engranatge?




5a. Si en el problema anterior posem enmig dels dos engranatges un altre engranatge amb 24 dents, a quina velocitat gira el tercer engranatge?b. Quina diferència hi ha amb el problema anterior?

6En una bicicleta el plat té 54 dents i el pinyó 16. Si fas 60 pedalades cada minut:a. A quina velocitat gira la roda?b. Calcula la velocitat amb què avança la bicicleta en km/h si el radi de la roda fa 30 cm.

7a. Calcula la velocitat de rotació del darrer engranatge (núm. 4) d'un tren d'engranatges en el qual el primer gira a 20 rad/s i z1 = 40, z2 = 20, z3 = 30 i z4 = 15, si el núm. 2 i núm. 3 estan muntats sobre el mateix eix.b. El sistema és reductor o multiplicador?c.El sentit de gir de la roda núm. 4 és igual que el de la núm. 1?




8Imagina que has de construir un rellotge per posar al pati del teu institut.Disposes d'un motor elèctric que gira a 40 rad/s i un sistema reductor amb = 1 / 200 amb un vis sens fi acoblat a la sortida (z2 = 1).a. Quantes dents ha de tenir la roda que porta enganxada l'agulla dels minuts?b. I la de l'agulla de les hores?

9La figura representa un muntacàrregues. Un motor elèctric fa girar una roda de diàmetre 15 cm a 60 rad/s i transmet el moviment a una politja de diàmetre 75 cm, a l'eix de la qual hi ha un tambor que, en girar, enrotlla la corda i aixeca la càrrega.a. Calcula la relació de transmissió del sistema.b. Si el cilindre sobre el qual s'enrotlla la corda té un diàmetre de 20 cm, a quina velocitat puja la caixa?




10 Un vis sens fi que gira a 100 rad/s fa girar una roda dentada de diàmetre 20 cm i amb 50 dents que alimenta una imprenta. Si els fulls tenen una llargada de 30 cm, quanta estona ha de funcionar el vis sens fi per imprimir 100 fulls?




EXERCICIS TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT

1 a. Calcula la longitud de la circumferència que representa una roda dentada de 20 dents i un pas de 4 mm.b. Quant val el seu radi?

2 Vols fer un forat de 3 cm de profunditat en un bloc de fusta amb el trepant de columna de l'aula de tecnologia. Si la broca es troba a 13 cm de la superfície del bloc de fusta sobre una cremallera de pas 2 mm, quantes voltes has de fer sobre el pinyó si té 20 dents?

3Determina la velocitat de desplaçament del carro d'un torn accionat per un mecanisme pinyó-cremallera si el pas és de 5 mm, el pinyó té 12 dents i gira a 1 rad/s.

4S'ha construït una excèntrica amb d'un disc circular de 20 cm de diàmetre en el qual s'ha fet un forat a 5 cm del centre. Si es fa girar aquesta roda excèntrica posant una barra al forat, calcula'n la cursa.

5




Dibuixa el perfil amb la trajectòria que descriu un seguidor recolzat sobre una lleva de forma ovoide, radi menor 10 cm i radi major 25 cm.Quant temps el seguidor està en repòs, i quan temps puja i baixa?

6Calcula quant val la cursa que descriu el seguidor recolzat sobre la lleva del problema anterior.

7Calcula la velocitat la qual avança un cargol de taula si cada minut fa 40 voltes i el seu pas és de 0,2 cm.

8Considera un mecanisme biela-manovella en el qual es transforma el moviment circular de la manovella en el moviment rectilini alternatiu de la corredora. La longitud de la manovella és de 18 cm i la longitud de la biela és de 60 cm.a. Quina és la cursa de la corredora?b. Quina distància recorre la corredora després de 3 voltes de la manovella?

9




La cursa del pistó en un motor d'explosió és de 70 mm i el motor gira a 300 rad/s.a. Quantes voltes fa el cigonyal cada segon?b. Quina és la velocitat mitjana del pistó?

10 a. Dibuixa a escala 1:4 un mecanisme biela-manovella en el qual la manovella té una longitud de 60 mm i la biela de 180 mm.b. Quant val la cursa?




Qüestionari Transmissió de Moviment.

1. La bicicleta té un sistema de transmissió per:

corretja

cadena

engranatge

2. El mecanisme interior d'un rellotge antic és un sistema de transmissió per:

corretja

cadena

engranatge

3. Una cinta de video té un sistema de transmissió per:

corretja

cadena

engranatge

4. La caixa de canvi de velocitats d'un automòbil és un sistema de transmissió per:

corretja

cadena

engranatge

5. En una sínia per extreure aigua hi ha un sistema de transmissió per:

corretja

cadena

engranatge

6. La relació de transmissió de dues politges de d1 = 8 cm i d2 = 40 cm val:




0,2

5

320

7. La relació de transmissió de dues rodes dentades amb z1 = 36 i z2 = 6 unides amb una cadena val:

1/6

6

216

8. La relació de transmissió de dos engranatges rectes amb z1 = 4 i z2 = 10 val:

0,4

2,5

40

9. La relació de transmissió entre un vis sens fi i una roda dentada de z2= 20 val:

20

1

0,05

10. A l'exercici anterior, si el vis sens fi gira a w1 = 30 rad/s, la roda dentada té una velocitat de gir w2 de:

30 rad/s

1,5 rad/s

0,05 rad/s

11. A quina velocitat circula la corretja que uneix dues politges si d1 = 20 cm iw1 = 80 rad/s?

4 m/s

8 m/s




8 rad/s

12. Un ciclista circula amb una bicicleta que té un plat de 50 dents i un pinyó amb tres posicions: 10 dents, 15 dents i 25 dents. Quin pinyó seleccionarà per no cansar-se si ha de pujar una muntanya?

10 dents

15 dents

25 dents

13. Si el radi de la roda de la bicicleta de l'exercici anterior és de 35 cm i el ciclista pedaleja a un ritme de 40 pedalades cada minut, a quina velocitat en km/h avança?

10,55 km/h

8,37 km/h

2,93 km/h




QÜESTIONARI TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT.

1. En un tamboret trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

2. En un motor de 4 temps trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

3. Un llevataps és un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

4. En un pàlmer trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

5. En un trepant de columna trobem un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

6. En un serjant trobem un mecanisme:




pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

7. La cama d'un ciclista és un mecanisme:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

8. Obre la unitat de CD-ROM del teu ordinador. Té un mecanisme de:

pinyó-cremallera

cargol-femella

biela-manovella

9. El pas d'una roda dentada de diàmetre d = 10 cm i z = 28 dents és:

8,8 cm

1,122 cm

0,561 cm

10. Un pinyó de diàmetre d = 9,55 cm engrana amb una cremallera de pas 0,5 cm. Quantes dents té el pinyó?

24

38

60

11. Poden engranar un pinyó de z = 47 dents i diàmetre d = 30 cm amb una cremallera de pas p = 2 cm?

Sí, sempre

Sí, però depèn de la velocitat angular del pinyó

No, mai




12. Quantes voltes ha de donar un pinyó perquè tanqui una porta corredissa de90 cm si el pas de la cremallera és de 10 mm i té 15 dents?

3

6

9

13. Amb quina velocitat es tanca la porta anterior si el pinyó gira a 7 rad/s?

5,4 cm/s

16,7 cm/s

16,7 rad/s

14. Si volem que la porta es tanqui en 3 segons, a quina velocitat ha de girar el pinyó?

2 cm/s

6,3 rad/s

12,6 rad/s

15. S'ha construït una excèntrica a partir d'un disc circular de 30 cm de diàmetre en el qual s'ha fet un forat a 10 cm del centre. Quant val la seva cursa?

20 cm

10 cm

0

16. Quantes voltes completes s'ha de fer amb un tornavís per introduir un cargol 1 cm a la paret si el seu pas és de 0,5 mm?

10 voltes

15 voltes

20 voltes

17. Quina velocitat angular ha de tenir un cargol de pas 2 mm perquè avanci 3 mm cada segon?

9,42 rad/s

6,28 rad/s

4,71 rad/s




18. Considera un mecanisme biela-manovella en el qual el moviment rectilini alternatiu del pistó es transforma en el moviment circular del cigonyal per fer girar les rodes d'un automòbil. Quant val la cursa del pistó si la longitud de la manovella és de 40 mm i la longitud de la biela és de 120 mm?

4 cm

8 cm

12 cm

19. Quina distància recorre el pistó anterior després de 5 voltes del cigonyal?

16 cm

40 cm

80 cm

20. Quina és la velocitat mitjana del pistó si el motor gira a 350 rad/s?

28 m/s

17,8 m/s

8,9 m/s




Qüestionari Identificació d´Engranatges.

Selecciona la resposta correcta.

1. A la imatge següent surten engranatges...

cònics espirals

rectes

de cremallera


roda i vis sense fi

helicoidals

rectes


helicoidals

de cremallera

cònics


cònics espirals

helicoidals


cònics espirals

de cremallera

roda i cargol sense fi




Qüestionari Engranatges Eixos i velocitats Selecciona la resposta correcta .

1. Els eixos de les roden dentades del sistema següent ...

són paral.lels

es creuen

es tallen

2. El sistema de la figura anterior...

manté constant la velocitat

redueix la velocitat de sortida

augmenta la velocitat de sortida


són paral.lels

es creuen

es tallen


són perpendiculars

són paral.lels

5. El sistema de la figura anterior...

manté constant la velocitat

redueix la velocitat de sortida

augmenta la velocitat de sortida




Qüestionari :Representació gràfica normalitzada dels engranatges

Selecciona la resposta correcta.

1. Quin tipus d'engranatges ens mostra la representació gràfica següent?

roda i vis sense fi

rectes

de cremallera

2. Els eixos de gir dels elements de la figura anterior ...

es tallen

són paral.lels

es creuen

3. Quin tipus d'engranatges ens mostra la representació gràfica següent?

helicoidals

cònics

rectes

4. Els eixos de gir dels elements de la figura anterior ...

són paral.lels

es tallen

es creuen




EXERCICI : fes un pòster ( tamany dinA3 ) amb tots els

elements que intervenen en la transmissió i la transformació

del moviment ( posa imatges, fotos, gràfics, etc,…). Anota

al costat les seves característiques i les relacions de

transmissió de cadascun.




Qüestionari Vídeo . El Canvi de Marxes.

1. Quina és la principal funció del canvi de marxes d´un vehicle?.

2. A quantes revolucions per minut acostuma a funcionar un motor?

3.

3. De quins elements està format un canvi de marxes ?.Quin eix gira a la mateixa

velocitat del motor?.

4. Quina diferència d´engranatges hi ha entre la primera velocitat i la 5ª velocitat,

per exemple ?


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

49



TEMA 3. ESTRUCTURES. ESFORÇOS A LES

ESTRUCTURES.




EXERCICIS ESTRUCTURES

1. Quins tipus d´estructures hi ha ¿. Quina diferència hi ha entre elles ¿.

2. Com es classifiquen els elements resistents ¿.

3. Què és el concepte d´acció-reacció ¿

4. Quines són les tres propietats que ha de cumplir tota estructura ¿

5. Quan diem que una estructura és estable ¿


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

51



6. Quins són els elements que donen estabilitat vertical a una estructura ¿ i els que

donen estabilitat horitzontal ¿

7. Quan diem que una estructura és resistent ¿. Què és lélasticitat ¿.

8. Quins són els elements que donen resistencia a una estructura ¿. Quins esforços

soporten cadascun délls ¿.

9. Què és la rigidesa dúna estructura ¿

10. Quins són els materials més adequats per soportar un esforç de compressió ¿, i

un de tracció ¿.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

52



EXERCICIS ESFORÇOS 1.

1. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de tracció ¿. Posa un parell d

éxemples.

2. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de compressió ¿. Posa un parell d

éxemples.

3. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de flexió ¿. Posa un parell d

éxemples.

4. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de tall ¿ Posa un parell d

éxemples.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

53



5. Quan direm que un cos està sotmés a un esforç de torsió ¿. Posa un parell d

´exemples.


Resposta :

54



EXERCICIS ESFORÇOS

Exercici 1

Observa els dibuixos i identifica el tipus d’esforç que estan realitzant.

• Exercici 2

Indica el tipus d’esforç representat en cada figura.


A)

B)

C)

D)

55



• Exercici 3

Relaciona cada objecte amb el tipus d’esforçs que està relacionat




TEMA 4. ELS MOTORS TÈRMICS.




Exercici MOTOR DE BENZINA




Qüestionari Vídeo . El Motor de Benzina..

5. Quan temps fa que existeixen els motor de combustió ?

6. Quines són les seccions principals del motor ?

7. Què fa moure el cigonyal ?.

8. Què passa en un motor de benzina durant el temps d´admissió ?

9. Què passa durant el temps de compressió ?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

Resposta :

59



10.Què passa durant el temps déxplosió ?.

11.Què passa durant el temps déscapament ?.

12.Quin element controla léntrada de la barreja dáire i benzina i la

sortida dels gasos de la cambra de combustió ?. Quin element

sincronitza aquestes entrades i sortides amb el moviment del pistó

?.

13.Digues quins són els estats de les vàlvules en cadascun dels temps

?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

60



14.En quin moment es produeix la guspira que encen la barreja de

benzina i aire ?

15. En un motor de 4 cilindres, quin és lórdre déncesa ? Per que

cal aquest ordre ?.

16.Quin element barreja láire amb la benzina ?, quins altres

sistemes hi ha per fer arribar la barreja a la cambra de combustió

?

17. Quins són els elements del sistema dígnició ?.Quina és la funció

fonamental dáquest sistema ?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

61



18. Com es produeix la refrigeració del motor ?

19.Per evitar el desgast de les parts mòbils del motor cal fer una

lubrificació, com es produeix aquesta ?.


Resposta :

Resposta :

62



Qüestionari Vídeo . El Motor de Diesel.

20. Quines semblances i quines diferècies hi ha entre el motor de benzina i el

diesel ?

21. Per què el motor diesel cal contrir-lo més robust que el de benzina ?

22. Quins són els elements que tenen els vehicles de benzina i que no calen en

els diesel ?


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

63



23. Quin dels dos motor és mes econòmic en quan a léstalvi de combustible ?

24.Quins són els principals components del sistema de carburació d

ún motor diesel ?

25.Què fa la bomba de combustible ?

26.Quin és el manteniment principal dún motor diesel ?

27.Per què el cotxe diesel és mes car que el de benzina ?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

64



FALTA QUESTIONARI COM FUNCIONA UN MOTOR A REACCIÓ




TEMA 5. LES COMUNICACIONS.




QÜESTIONARI TELEFONIA MÒBIL.




Qüestionari Vídeo . El Telèfon Mòbil.

1.Quina diferència de connexió hi ha entre el telèfon fixe i el mòbil ?

2.Com es realitza la comunicació a través del telèfon mòbil ?

3. Quins són els elements principals d´un telèfon mòbil ?

4. Quines freqüències s´utilitzen en la comunicació mòbil ?


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

69



5. Què entenem per “Cel·lula “ en telefonia mòbil ?. Per què a les

grans ciutats les cèl·lules són més petites que no pas als pobles o als

espais oberts ?


Resposta :

70


DOSSIER D´ACTIVITATS PER A TERCER D´ESO

Documents

Transcript of DOSSIER D´ACTIVITATS PER A TERCER D´ESO