Dossier de campanya ERC eleccions 2010

Click here to load reader

  • date post

    30-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    220
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Eleccions parlament de Catalunya 2010 Dossier de campanya

Transcript of Dossier de campanya ERC eleccions 2010

  • Carta oberta als i les independentistes

    Lindependentisme viu moments efervescents. Sens dubte,comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independncia est damunt la taula, sen parla duna manera normalitzada en els mitjans de comunicaci, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en lactitud de la societat catalana davant de la hiptesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. Magradaria aprofitar el moment per compartir una srie de reflexions sobre el moment histric que vivim com a pas, i tamb sobre el moment que viu lindependentisme.

    Voldria en primer lloc posar en valor el paper dEsquerra Republicana de Catalunya en aquest procs, perqu crec que sha estat molt poc geners amb Esquerra des de dins mateix de lindependentisme. Esquerra va saber activar fa set anys el ressort adequat, forant lalternana democrtica a Catalunya amb un programa basat en la redacci dun nou Estatut. Aquella decisi estratgica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una srie de reaccions en cadena de gran calat poltic.

    El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cot de lEspanya plural i del projecte autonomistafederalista. Com era desperar, la prova del cot ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de lEstatut al Congrs i en el pacte Mas-Zapatero, i desprs amb la sentencia del Tribunal Constitucional. Lautonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista sobre pas. La sentncia del TC, doncs, tanca el cicle poltic iniciat amb lAcord del Tinell.

    En el cam, hem cosit el PSC al pas, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: lEstatut del 30 de setembre, la Llei deducaci, la Llei dacollida, la Llei de consultes, la Llei del cinema, la Llei de vegueries, etc., i

  • hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb lassumpci del dret a decidir com a eix poltic. Avui, set anys desprs de la irrupci dEsquerra com a fora de Govern (amb noms el 14% dels vots, cal recordar-ho), el catalanisme s ms ampli, ms transversal, i el debat sobre la Independncia s sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, per crec que seria molt injust pretendre que la principal fora independentista no hi t res a veure, i ms desprs dhaver assolit una victria estratgica tan clara. Els intellectuals orgnics de CiU que sentenciaven que leix nacional seria substitut pel social, veuen com la poltica catalana ha pres un caire ms nacional que mai.

    Una de les bones notcies del creixement social de lindependentisme s la seva extensi transversal entre gent dideologies molt diverses. Hi ha partidaris de la Independncia que sn desquerres, nhi ha de liberals, de conservadors, de democristians... Hi ha partidaris de la Independncia entre els votants de tots els partits catalanistes de tradici democrtica, am percentatges significatius. La idea de la Independncia h impregnat transversalment la societat catalana.

    Esquerra ha tingut el monopoli de la representaci electoral parlamentria de lindependentisme els darrers vint anys. Per a mesura que lindependentisme ha anat creixent i sha fet transversal, hi ha hagut ms i ms ciutadans partidaris de la Independncia que no shan sentit representats per lideari i per lacci poltica del nostre partit, tant per diferncies ideolgiques com estratgiques. Esquerra s un partit republic i desquerres, tenim un model territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre pas. Hem construt un discurs allunyat de lessencialism nacionalista i amb una aposta gradualista i multipartidista per assoli la independncia, i hem posat en prctica una estrategia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Per s que no pretenem agradar tothom: mai no hem prets ser la casa comuna de tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres treballvem per estendre lindependentisme en lespai sociopoltic que va del

  • centre cap a lesquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al pas que sorgs una o ms forces poltiques que treballessin per estendre lindependentisme en lespai sociopoltic que va del centre cap a la dreta. Catalunya estar preparada per a la Independncia quan el primer partit de lesquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i poltica molt mplia. I per arribar a aquest escenari encara hem de picar molta pedra, tots plegats.

    Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor duna candidatura nica de lindependentisme. Crec que amb els pargrafs anteriors ja ha quedat clara quina s la posici estratgica del nostre partit respecte als Fronts Patritics.

    En qualsevol cas, per, voldria afegir que en algunes daquestes crides hi he trobat a faltar el ms elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra t 80 anys de continutat histrica, s el partit de Maci i Companys, t ms de 450 seccions locals organitzades arreu dels Pasos Catalans, t 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, t tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brusselles, ms de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalici al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, mant relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presncia institucional de lindependentisme durant els darrers vint anys.

    I malgrat aix, a Esquerra se li han fet crides a sumar-se [sic] a una coalici amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no sn capaos de posar-se dacord entre ells i que no sabem si daqu a uns mesos continuaran existint. Em fa lefecte que la militncia i lelectorat dEsquerra es mereix ms respecte i consideraci per part dels autors daquestes crides.

    Estic completament dacord amb els independentistes que pensen que en aquest moment histric cal arriscar i fer un pas endavant. Per no hem de confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser

  • molt clar: crear lexpectativa duna imminent proclamaci de la Independncia des del Parlament s, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el pitjor, s jugar frvolament amb les illusions de la gent. Per desgrcia, lendem de les prximes eleccions no hi haur 68 diputats independentistes, i jo personalment no penso ser cmplice de cap operaci basada en premisses falses, per molt benintencionades que siguin.

    Ens calen propostes poltiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que fa set anys vam saber fer un moviment tctic (alternana democrtica i nou Estatut) que ha canviat radicalment la poltica catalana i ha acostat lindependentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capa de generar contradiccions conseqncies concretes en el conjunt del sistema poltic, evitant la temptaci del testimonialisme.

    La nostra aposta per al prxim cicle poltic s coneguda: portar el debat al terreny de la radicalitat democrtica, un terreny que incomodi les forces de lautonomisme i les obligui a moures en la direcci correcta. Entenem que la proposta de posar en prctica el dret a decidir a travs dun Referndum democrtic sobre la Independncia t recorregut poltic, perqu no s una proposta noms per als independentistes, sin que s una proposta adreada a tots els demcrates, una proposta dampli espectre, que s coherent amb el procs de consultes per la Independncia que hem viscut el darrer any, que sabem que genera contradiccions en les cpules dels altres partits, que s molt majoritriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb la centralitat democrtica del pas.

    Joan Puigcercs President dEsquerra

  • INTRODUCCI

    Si fa set anys ens haguessin dit que la poltica catalana pivotara sobre leix de lindependentisme, que lesquerra sucursalista assumiria una reforma ambiciosa de lestatut, o la llei del cinema o que el centredreta nacionalista necessitaria flirtejar amb el sobiranisme, no ens ho haurem pas cregut. Per som al 2010 i aquest pas amb laposta estratgica dEsquerra i amb la seva presncia al govern, solament amb 21 diputats, ha experimentat un canvi substancial.

    La societat catalana ja no es conforma noms amb les engrunes ni amb una poltica de peix al cove. Lindependentisme ha amarat amplis sectors de la poblaci, sha fet ms transversal. El dret a decidir ja no s avui una entelquia. La independncia ha deixat de ser un somni romntic per a esdevenir un objectiu tangible.

    Res daix no hauria estat possible sense la irrupci dEsquerra amb una fora determinant que li ha perms condicionar la poltica catalana i provocar un canvi de paradigma. Avui som en un escenari, en una crulla en qu haurem de decidir qu volem, continuar avanant per a aconseguir un estat propi o quedar-nos aturats esperant que ensarribi de lestat espanyol mentre ens demanen que siguem ms solidaris, i lespoli fiscal augmenta any rere any.

    Lesquerra independentista ha adquirit experincia de govern i lha impregnat dun accent nacional i social. Per primera vegada ha pogut governar. I els resultats shan notat amb un notable impuls de poltiques socials i amb una ambici nacional desconeguda. All on tot havien estat temors i renncies, Esquerra ha demostrat ser valenta, arriscant i assumint el desgast i les despeses de les seves decisions.

    Tot i els entrebancs hem governat amb illusi, esfor, dedicaci, moltes vegades amb silenci, amb equitat; per sobretot ho hem fet pensant en les

  • persones: des dels ms menuts al que ja no ho sn tant i que tamb sho mereixen, des del pags a la mestressa de casa o del paleta a larquitecte .

    Que el projecte iniciat ara fa set anys continu dependr de vosaltre