Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

12
©LAJARTIJAS TIRADAS AL SOL Dissabte 19 d’octubre, 18h MONTSERRAT Lagartijas tiradas al sol Sala La Planeta lagartijastiradasalsol.blogspot.mx

description

Dissabte 19 d'octubre, 18h Sala La Planeta

Transcript of Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

Page 1: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

©LAJARTIJAS TIRADAS AL SOL

Dissabte 19 d’octubre, 18h

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

Sala La Planeta

lagartijastiradasalsol.blogspot.mx

Page 2: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

02

Fitxa

Dades

Direcció, creació i interpretació: Gabino RodríguezCol·laboració artística: Luisa PardoAssistent: Mariana VillegasVídeo: Carlos Gamboa i Yulene OlaizolaProducció: Lagartijas tiradas al Sol.

Dia i hora: Dissabte 19 d’octubre, 18hLloc: Sala La PlanetaPreus: 18€Durada: 50 min.

Espectacle en castellà

Espectacle inclòs a

ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL

Page 3: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

03

Presentació

Lagartijas tiradas al sol és una comunitat d’artistes d’esperit libertari que busca esborrar les fron-teres entre el treball i la vida, a la recerca de noves ecperiències teatrals properes a la biografia, el document i la recreació històrica. El 2011 van sorprendre a Temporada Alta amb El rumor del incen-dio, i aquest any atrevit col·lectiu s’ha endinsat en un projecte encara més personal: la recercfa per saber quie era Montserrat, la mare de Gabino Rodríguez -una de les ànimes de la companyia- que va desparèixer fa més de vint anys. Un viatge al passat en clau d’investigació vital que ens revelarà els detalls preciosos que hi ha en la microhistòria de totes les famíiles. Un treball visualment sorp-renent i molt compromès que ens demostrarà que una altra manera de fer teatre és possible.

Montserrat és un projecte que va partir de la inquietud per saber qui va ser la dona que em va donar la vida.Avui d’ella no tinc m´se que alguns llambrejos que no aconsegueixen formar un record.Sé que es deia Maria Montserrat Gerardina Lines Molina.Sé que va néixer a Costa Rica, de pare català i mare costariquenya. Sé que va tenir una germana: Núria.Sé que va venir a veiure a Mèxic.Sé que va ser antropòloga.Sé que va tenir un sol fill.Sé que va desaparèixer fa més de 20 anys.No sé gaire més.

Sinopsis

Page 4: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

04

Lagartijas tiradas al solLagartijas tiradas al sol son una comunitat d’artistes creada al 2003 per Luisa Pardo i Gabino Rodrí-guez. A partir d’aquest moment desenvolupen projectes com a mecanisme per vincular la feina i la vida, per esborrar fronteres. La nostra feina busca dotar de sentit, articular, dislocar i desentrenar el que a la pràctica quotidiana fusiona i passa per alt. No té a veure amb l’entreteniment, és un espai per pensar.

Els hi interessa seleccionar fets del passat i treballar sobre la seva construcció, posar de manifest l’arbitrarietat amb la que es constitueix la historia i generar una altra lectura, igual d’arbitrària, però seva. No volen corregir la historia, sinó simplement posar èmfasi en un altre lloc, canviar el nar-rador, tornar-se actors d’un passat que van poder, o no, viscut, posar en perspectiva el present, inventar històries.

La seva feina gira entorn a les nocions de: biografia, document i història

Han presentat el seu treball a bona part de la República Mexicana i a l’estranger en el festival de l’Automne de París, El Kunstenfaestivaldesarts a Brussel•les, Festwochen a Viena, Temporada Alta de Girona, Escena Contemporània a Madrid, Transameriques de Montreal, Tehater Spektakell de Zurich, entre molts altres. Ha rebut diversos reconeixements, entre els que destaquen la nomi-nació a Lluïsa Pardo i Gabino Rodríguez com a candidats per formar part de The Rolex Mentorand Protege Initiative 2008, el premi del públic en el festival Impatience de París 2011 (Teatre Odeón i Centquatre) i el ZKB Foldpreiss a Zurich 2011.

Qui són les Lagartijas tiradas al sol?

Mèxic és una altra incògnita, tot i que les Lagartijas tiradas al sol hagin estat a Temporada Alta el 2011. Han de saber, tanmateix, que poques escenes han desenvolupat tant l’autobiografia com els maxicans, amb la història pròpia, popular i política sempre al capdavant. A Montserrat , el col·lectiu iconoclasta, una mica anarco, que el representa, dóna cos a la història de la mare d’un dels mem-bres de la companyia. Han vist la Needcompany o Agelica Liddell? Doncs, facin un batut amb ells i Pedro Páramo.

Andreu Gomila. Suplement Temporada Alta. La Vanguardia

Page 5: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

05

Sobre Montserrat...Vivisección de la verdad: Las responsabilidades de lo real en la cultura contemporánea

Con la proliferación de blogs y autobiografías, la omnipresencia de los reality shows y la invitación de los medios sociales de “curar” nuestras vidas digitales, el Zeitgeist contemporáneo se puede definir como imbuido de lo real. En el paisaje cultural internacional florecen ejemplos de debates salvajes sobre las definiciones y responsabilidades de la veracidad en el arte. Este año vio publi-carse en Estados Unidos The Lifespan of a Fact (“La vigencia de un hecho”), un debate en anota-ciones sobre la veracidad y la exactitud de un ensayo de no-ficción entre su autor, John D`Agata, y su verificador de información, Jim Fingal. Es una porfía que tiene resonancia en varios eventos culturales actuales, desde la página impresa, pasando por la radio y llegando hasta el teatro.Min Kamp (“Mi lucha”), la autobiografía de seis tomos del autor noruego Karl Ove Knausgård, se publicó en inglés en abril, reabriendo el escándalo que vivió el escritor con la publicación en su lengua materna en 2009. El libro narra la decadencia del padre del autor, su entrega total al alco-holismo, el abandono de su familia, y su deceso final en condiciones de pobreza horripilantes. La autobiografía, que aquí implica a no sólo el autor-narrador-protagonista, sino también a sus famil-iares, provocó demandas judiciales por parte de la familia paterna de Knausgård. Cediendo a sus peticiones, el autor cambió los nombres de toda esa parte de la familia, con excepción de el de su padre, a quién se refirió utilizando “Papá” o “mi padre”.

La veracidad de la narrativa es de suma importancia para su trayectoria editorial. Si Knausgård no hubiera presentado su libro como autobiográfico, sino como una novela, las verdades incómodas descritas de manera descarnada e hiperrealista no habrían provocado el escándalo nacional y luego internacional que hizo la revelación de secretos familiares. Aunque el autor admite que hay partes “más verdaderas” que otras (entre ellas las que tienen que ver con personajes/parientes que ya fallecieron, en contraste con el trato más ligero de sujetos aún vivos),el mensaje es que el libro contiene la verdad, y eso, aparte de su prosa mordante y narrativa épica, es a la vez lo que con-dena y libera a Knausgård. Aún cuando la sociedad pueda culpar al escritor por contar lo que no se cuenta, es a la vez su honestidad lo que absuelva los pecados del autor. Si fuera un libro de menti-ras calumniosas etiquetadas de verdad, el autor no tendría escape. Sin embargo, parece haber un acuerdo general de que lo presentado en Min Kamp, por inefable que sea, sí pertenece a la cate-goría de la veracidad. El juicio social de la exactitud de los hechos, sin olvidarse de la aprobación merecida de una historia bien contada, tiene mucho que ver con el éxito de la serie de Knausgård.Por otro lado, en el inmensamente popular programa de radio público estadounidense This Ameri-can Life (“Esta vida americana”), su dependencia de la confianza de sus oyentes leales en un pro-

Page 6: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

06

grama periodístico fidedigno se puso en el primer plano en marzo con su capítulo “Retraction” (“Ab-juración”). Se trató de un capítulo anterior, el más popular en la historia del programa con 880,000 usuarios que lo bajaron, en comparación con el promedio de 750,000. En enero, TAL transmitió “Mr. Daisey Goes to the Apple Factory” (“Sr. Daisey va a la fábrica de Apple”), un segmento de la obra de teatro unipersonal de Mike Daisey, The Agony and the Ecstasy of Steve Jobs (“La agonía y el éxtasis de Steve Jobs”). En el programa, Daisey describe su viaje a China, donde afirma haber en-trevistado a obreros de las fábricas de Foxconn, que producen productos para Apple, ya miembros de un sindicato ilegal. Afirmó haberle enseñado a un obrero un iPad – la primera vez que el señor, quien trabajaba en la línea de ensamble de iPads, había visto uno prendido. El monólogo es trágico, conmovedor e, inconvenientemente, en mayor parte fabricado. Sin dudar, los productores de TAL, con anfitrión Ira Glass encabezando, produjeron el capítulo “Retraction” para minuciosamente revelar toda falta de exactitud y, más jugoso para el oyente, in-terrogarle a Daisey. Este último ni se defendió ni se quebró del todo. El resultado es una disculpa escapista y semántica, aunque parece que también fue una conquista para TAL. La mea culpa se bajó 891,474 veces, rompiendo el récord establecido por el capítulo al que desacredita. Si hay una lección, es que la atención a la veracidad, más que su presencia, es un tema de alto interés para el público.En México, el teatro deviene el espacio donde se deciden cuestiones de veracidad y falsedad, más que los periódicos, el gobierno o las cortes. Por lo menos se podría llegar a tal conclusión después de ver el ciclo La invención de nuestros padres de la compañía Lagartijas Tiradas al Sol. Tres obras conformen el ciclo: El rumor del incendio, un documental escénico sobre la vida de Margarita Urías Hermosillo; Se rompen las olas, estreno de Mariana Villegas sobre la relación entre sus pa-dres; y Montserrat, preestreno de una obra de Gabino Rodríguez en la que éste pone en escena su búsqueda por su fallecida (¿?) madre, Montserrat.Montserrat estrenará a finales de 2012 en su forma final. Pero lo que se mostró en el Teatro El Mi-lagro fue un juego de realidad y ficción, para ponerlo en términos brutos, que provoca cuestionar todo género documental. La obra abre con fotos de unas vacaciones en ChichénItzá que muestran a una pareja joven. Rodríguez lee una carta “a mi familia” en la cual se declara como traidor, de alguna manera, y pide perdón por esto. Asume la responsabilidad por daños colaterales, y luego clava la carta a una mesa como si fuera las 95 tesis de Lutero. Habla de los recuerdos armados de las fotos, y expresa su duda sobre la historia oficial de la desaparición de su muerte: “Dicen… que murió.”La obra resulta ser una mezcla de memoria personal, memoria heredada e información documen-tal, como la acta de defunción de Montserrat. Todo se pone en duda dentro de la misma obra – Ro-dríguez indica su falta de confianza en las explicaciones de su familia, declarando que descubrió que el acta fue falsificada. Lee un correo electrónico de su tía, la única hermana de Montserrat, que le manda “a la mierda” por hablar de sus descubrimientos. En cierto momento la obra cuasi-confe-sional se vuelve policiaca, con el protagonista haciendo de detective, siguiendo las huellas de su posiblemente viva madre.

Page 7: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

07

El final abierto deja al espectador sin fundación firme en la que se pueda apoyar para sacar con

lusiones. En vez de presentar una auto/biografía tal cual, o investigar la veracidad de una obra de no-ficción, Montserrat es un tratado sobre la ética y las responsabilidades del género documental.

En el escenario, Rodríguez disecciona la realidad puesta en escena. Como en la obra de Knaus-gård, los secretos familiares revelados causan daño, y como en This American Life, la exploración de las responsabilidades del artista al representar algo verdadero resulta ser contenido aún más interesante que el material controvertido.

Julie Ann Ward HISTORIADORA

Page 8: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

08

Currículums

(Durango 1983). Actor, director i poeta. Ex alumne del Centro Universitario de Teatro i de la carrera de Biologia de la Facultat de Ciències, UNAM. Va començar actuant al cinema, on fins a dia d’avui ha participat en més de 30 llargmetratges amb directors com Nicolas Pareda, Raya Martín, Paul Le-duc i Cary Fukanga entre altres. El 2003 va fundar amb Lluisa Pardo el col•lectiu Lagartijas tiradas al sol, amb el que ha desenvolupat 9 projectes escènics. Ha participat en el Festwochen de Viena, El festival de tardor de París, El Kunstenfestivaldesarts a Brussel•les, Escena Contemporània a Madrid, Transamèriques de Montreal, Theater Spektakell de Zurich, entre altres.

Van obtenir el premi a la millor obra en el Festival Nacional de Teatre Universitarivel 2003 i el 2005 i van participar el 2006, 2007 i 2012 a la Mostra Nacional de Teatre. El 2010 van ser invitats per el Kunsten Festival des arts, a Bèlgica per formar part del programa “Residence and Refleccion”. L’any següent, 2011, van rebre el premi del públic en el festival Impatience a París i el ZKB Fold-preiss a Zurich.

Com actor ha col•laborat amb Jesús Rodríguez, Daniel Veronese, Martín Acosta i Albert Villarreal.

El 2007 va ser nominat a l’Ariel per la seva actuació a “La niña en la piedra”. El 2008 va participar a Talent campus, del Festival de cinema de Berlín i aquest mateix any va ser candidat per “The rolex Mentor and protégé arts initiative” pel seu treball en el teatre. El 2009 es va fer creditor al prix Janine Bazin del festival de Belfort i a la millor actuació del Festival de Gramado, per la seva actuació al Perpteumm Mobile. El 2011 el Festival de cine Tolousse va dedicar una secció al seu treball i aquell mateix any ho va fer al Festival París Cinema.

GABINO RODRÍGUEZ, DIRECTOR

Page 9: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

09

La premsa diu...Crítica, Revista la Tempestad. Julio 2013. Ruben Ortiz

Page 10: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

010

Distritoteatral.mx. Johana Trujillo.

Page 11: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

011

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes

Page 12: Dossier de l'espectacle "Montserrat" de Lagartijas tiradas al sol

MONTSERRATLagartijas tiradas al sol

012

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais