DOSSIER INFORMATIU STEEL FRAMING · 2013. 10. 21. · a 3 STEEL FRAMING - Sistema constructiu i...

DOSSIER INFORMATIU STEEL FRAMING

Sistema constructiu i Muntatge

Pàg

ina 1

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. 2. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 3. 3.1. 3.3.

INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………………………………………………............3 DESCRIPCIÓTÈCNICADELSISTEMACONSTRUCTIU…………………………………………………………………….4 CIMENTACIÓ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ACERIPERFILERIATIPUS………………………………………………………………………………………………………………………………………. PANELLSVERTICALS………………………………………………………………………………………………………………………………………………… FORJATS………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………. SOSTRESICOBERTES……………………………………………………………………………………………………………………………………………….. TANCAMENTS……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… INSTAL·LACIONS……………………………………………………………………………………………………………………………………………………… OBRESACABADESENSTEELFRAMING……………………………………………………………………………………………………………….. DETALLSDEMUNTATGE………………………………………………………………………………………………….................15 EINESIACCESSORISDESEGURETAT…………………………………………………………………………………………………………………….. FABRICACIÓ…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

3.2.1. 3.2.2.

3.2.3. 3.3. 3.3.1.

3.3.2.

3.3.3.

3.3.4.

3.3.5.

LLOCIMITJANSDEFABRICACIÓ………………………………………………………………………………………………………………………………..16 ACOBLAMENTDEPANELLSIGELOSIES……………………………………………………………………………………………………………………..18

TIPUSDECARGOLS…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...20 HISSADAENOBRA…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. TASQUESPRÈVIESALMUNTATGE……………………………………………………………………………………………………………………………..22

FONAMENTACIÓ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..23

ANCORATGES…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….26

MUNTATGEDEPANELLSENPLANTA…………………………………………………………………………………………………………………………28

MUNTATGED’ENTREPÍS……………………………………………………………………………………………………………………………………………32

3.4. DETALLS………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

3.4.1. 3.4.2.

3.4.3.

3.4.4.

3.4.5.

3.4.6.

CREUSDESANTANDRÉS…………………………………………………………………………………………………………………………………………..34EMPLACADOAMBOSBOMULTINAMINATFENÒLICCOMDIAFRAGMADERIGID………………………………………………………38

ESCALES……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………41

TIPUSD’ENTREPIS……………………………………………………………………………………………………………………………………………………43

INSTAL·LACIONS………………………………………………………………………………………………………………………………………………………45

FUSTERIES………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..47

Pàg

ina 2

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge

3.4.7. 3.4.8.

3.4.9.

3.4.10.

SUPORTDECÀRREGUES……………………………………………………………………………………………………………………………………….…48COL·LOCACIÓDEARTEFACTE………………………………………………………………………………………………………………………………...50

EMPALMAMENTDESOLERES…………………………………………………………………………………………………………………………………..51

CORBES………………………………………………………………………………………………………………………………………………........................52

4. 4.1.

CONTROLDEQUALITAT………………………………………………………………………………………………………………53 CONTROLDEQUALITATDEFABRICACIÓ……………………………………………………………………………………………………………

4.1.1. 4.1.2. 4.2. 4.2.1.

4.2.2. 4.3.

MATÈRIESPRIMERESICOMPONENTS……………………………………………………………………………………………………………………53 MARCACABATAFÀBRICA……………………………………………………………………………………………………………………………………...53 CONTROLDEQUALITATDEMUNTATGE…………………………………………………………………………………………………………….. MUNTATGE…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….54

ESTRUCTURAMONTADA………………………………………………………………………………………………………………………………………..55 TRANSPORTIRECEPCIÓENOBRA……………………………………………………………………………………………………………………..

Pàg

ina 3


1. INTRODUCCIÓ

El present dossier té per objecte descriure les característiques més rellevants del sistema constructiu conegut com Steel Framing,així com la descripció de materials majoritàriament usats i l'establiment

de certes pautes i bones pràctiques en el muntatge i execució d'aquest tipus d'estructures.

Elicsia Singular Steel Framing és una empresa que té l'última tecnologia de disseny, verificació i

fabricació de estructures d'acer lleuger. Així, fent ús d'aquesta tecnologia, serem capaços de projectar estructures per a

una àmplia varietat d'edificacions, detallar els plànols de muntatge en taller i execució

en obra, i fabricar i acoblar les estructures formant panells, forjats i encavallades estructurals a partir

de perfils tipus, així com estructures completes a partir de correcta fixació entre els elements anteriorment

esmentats.

En aquest document es detallaran els punts més rellevants de la part tècnica respecte a l'estructura, tancaments, instal · lacions, resistència al foc, etc., per, posteriorment, oferir una sèrie de bones pràctiques a

complir per els muntadors i executors de l'estructura i altres components de l'edificació en obra.

Pàg

ina 4

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 2. DESCRIPCIÓ TÈCNICA DEL SISTEMA CONSTRUCTIU 2.1.CIMENTACIÓ Donada la lleugeresa de aquest tipus de construccions, la fonamentació necessària per a suportar la seva empenta és MOLT MENOR que la de les construccions convencionals, una altra partida amb estalvi en comparació amb la construcció humida. Habitualment s'empren sabates corregudes de formigó armat, coincidents amb les zones de suport dels

perfils estructurals; però, si la tipologia del sòl ho requereix, també s'utilitzen les lloses de fonamentació. Els panells que formen l'estructura són ancorats a la fonamentació amb elements especials per a aquesta

funció. Habitualment aquests panells s'ancoraran mitjançant ancoratges metàl · lics d'expansió per anella de M8 o

M12 I forat previ de 8 o 12 mm. Els ancoratges es disposen a la base de cada puntal, com a màxim cada 60cm.,

fixant el carril de sòl a la subestructura de formigó. Es detallaran els processos i materials en l'apartat de Muntatge d'aquest mateix document.

Exemple de realització de fonamentació alleugerida amb col · locació de tancs col · lectors d'aigua per reutilització (esquerra) i detall d'ancoratge d'estructura a fonamentació (dreta) 2.2.ACER I PERFILERIA TIPUS El material utilitzat és l'acer lleuger galvanitzat. Per a l'elaboració dels perfils que formaran l’esquelet de l'estructura final de barres interconnectades, s’utilitza un ACER D'ALTES PRESTACIONS:

S350GD (Límit elàstic característic de l'acer lleuger de 350N/mm2 (MPa)). 275 (recobriment galvanitzat per protecció contra corrosió de 275g/m2).

Pàg

ina 5

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Els perfils que donaran lloc a l'entramat de barres de l'estructura final sónPERFILSEN'C', units amb

cargols especials (detallats en l' apartat de Muntatge d'aquest mateix document). Aquests perfils posseeixen al seu torn

buits cada certa distància, realitzats de manera automàtica per la màquina conformadora (les característiques

es detallen en l'apartat de Muntatge d'aquest mateix document), per al PAS D'INSTAL · LACIONS.

Detall en obra de perfils utilitzats en el nostre sistema (esquerra) i detall de perfil (dreta) Així mateix, la màquina conformadora ens proporcionarà els perfils tallats perfectament a la mida de cada peça segons el disseny específic de projecte, amb les retallades, forats, pre trepanats per cargols i

reblons, rebaixos i altres ja realitzats, amb el que la tasca de muntatge en taller es facilita enormement, sent

necessàries poques modificacions en el perfil que la màquina ens dóna. Això serà detallat en l'apartat Muntatge de

aquest mateix document. Els perfils en 'C' que la nostra màquina és capaç de conformar tenen unes mesures de 90mm. d'ànima, per

47mm. d'ales, amb una duplicitat al final de les mateixes de 11mm. (llavis). La màquina pot treballar diferents

gruixos, sent els més habituals que treballarem els d'1 i 1'2mm. Aquest tipus de seccions permeten múltiples combinacions entre elles (doble, triple o fins quàdruple secció)

per formar seccions de major resistència per requeriments estructurals, o per resoldre trobades. Això serà

detallat també en l'apartat de Muntatge d'aquest mateix document. Els controls integralsdurant la produccióde la perfileria asseguren l'alta qualitat del producte final. 2.3.PANELLS VERTICALS El concepte principal de les estructures resoltes amb SteelFraming és dividir l'estructura en una gran quantitat d'elements estructurals, de manera que cadascun resisteixi una porció de la càrrega total.

Pàg

ina 6

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Així, una paret enSteelFraming,es materialitza en unpanellcompostper una quantitat de perfils "C"

denominats muntants, Que transmeten les càrregues verticalment, per contacte directe a través de les seves ànimes,

estant les seves seccions en coincidència. Això ens permet realitzar l'edificació completa en sec, controlant l'

mil · límetre la QUALITAT DE CADA MATERIAL (Certificat pel fabricant) així com REDUIR IMMENSAMENT ELS

TEMPS D' EXECUCIÓ (al no dependre de temps d'assecat ni treballs enutjosos de col · locació de

maçoneria). Quan això no sigui possible, simplement es disposarà d'una llinda que sigui capaç de repartir

convenientment les càrregues cap al panell inferior. Aquesta mateixa solució s'adoptarà per resoldre els buits

(portes i finestres). Una consideració clau a tenir en compte en aquest sistema de acer lleuger és la resistència als moviments

laterals, produïts majoritàriament pel vent o possibles moviments sísmics. Aquest tipus de disseny a base de panells i sostres d'entreplanta, juntament amb la col · locació segons enginyeria de

creus de Sant Andreu o rigidització lateral en forma de 'K' (com es pot observar en les imatges anteriors),

converteix les nostres edificacions en acer lleuger en altament resistents i duradores. Detalls del muntatge de les

creus de Sant Andreu vénen explicats en apartats posteriors. Tots aquests panells (Així com cada una de les parts que formen l'estructura, com forjats, cobertes ...)

vindran detallats i identificats en els seus respectius plans de muntatge i execució; tant cada barra dins la seva

panell, com cada panell dins dels plans generals d'execució en obra.

Panell vertical muntat en obra amb creus de Sant Andreu (esquerra) i exemple de pla de muntatge de panell (dreta)

Pàg

ina 7

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 2.4.FORJATS Els forjats seran resolts amb els mateixos perfils 'C', els quals formaran un entramat de barres en disposició de gelosia, oferint així una més que òptima resistència, i sent una solució ideal quant a

optimització de temps d'execució, no només de l'estructura en si (SENSE TEMPS D'ESPERA NI NECESSITAT D'

ENCOFRADOS, com seria el cas de la construcció humida), sinó també per facilitar el pas d'instal · lacions

de tot tipus a través de l’entramat. Un altre avantatge d'aquest tipus de solució és que a l'hora de realitzar els sostres, els mateixos elements de la

estructura ens serveixen per fixar les plaques de guix laminat o qualsevol altre tipus de solució de sostre que

voldríem emprar, incorrent de nou en 01:00 ESTALVI EN ELEMENTS AUXILIARS. Aseu torn, GUANYEM A FUNCIONALITAT,podent-se decidir per solucions i acabats finals de tot tipus

(Tarima flotant, ceràmic, en sec, en humit, terres radiants, etc.).

Detalls d'execució en obra de forjats col · laborants en sec

Pàg

ina 8

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Així mateix, a l'hora de materialitzar els sòls en aquest tipus de forjats, es pot optar per diversos mètodes,

entre els que més habitualment s'usen ens trobem amb: Opció humida: Mitjançant xapa col · laborant. Aquesta xapa es col · locarà sobre de les bigues en gelosia, ajudant a solidaritzar estructuralment el conjunt,

servint d'encofrat al formigó que s'aboqui.

Opció seca: Mitjançant col · locació de panells OSB. Aquesta serà la solució més habitual en els nostres projectes. Els panells de OSB es atornillarán a l'estructura amb

cargols especials per aquesta funció. Detalls del tipus de cargols i de la col · locació dels panells s'especifiquen

en apartats posteriors. 2.5.SOSTRES I COBERTES La solució emprada en sostres i cobertes és molt semblant a la ja vista en l'apartat de forjats, realitzant encavallades amb la geometria particular per el projecte. Mitjançant l'optimització per càlcul d'enginyeria

es realitzaran QUALSEVOL TIPUSde sostres i cobertes coneguts en l'actualitat, amb les seccions, separació entre

perfils i bigues o elements de rigidització adequats per als casos en què les grans llums entre suports i

ho requereixin. Quant a els sostres, el mecanisme de muntatge és similar, sinó igual, utilitzat en les obres d'envans

seca. La col · locació de les encavallades de coberta és molt semblant a la dels forjats. Major detall en apartats

posteriors.

Pàg

ina 9


Exemple de coberta realitzada amb el nostre sistema (esquerra) i coberta amb panell sandvitx en execució (dreta)

Exemple de sostre panelizado recolzat sobre panells verticals portants (esquerra). Es poden observar també la tipologia de llindes per a buits usada. Exemple de pla de muntatge d'encavallada (dreta) 2.6.TANCAMENTS Els tancaments creen l’embolcall del'edifici, Un d’aquests "sub-conjunts" de què parlem amb anterioritat que, en el seu cas, aporta resistència mecànica, tèrmica, acústica i contra el foc a l'edificació. És

molt important destacar que el nostre sistema de tancaments en obra seca i SteelFraming ofereix TOTel

ventall de possibilitats de aïllaments i acabats finals, des acabats exteriors més tradicionals (com

poden ser la teula àrab per a cobertes i maçoneria per a façanes, per exemple) fins més recents (amb teula

asfàltica en coberta i siding vinílic en façana, per exemple). Parlem d'un sistema de tancament multi-capa que és col · locat capa a capa i fixat a la perfileria

formant panells unitaris.

Pàg

ina 1

0


Exemple d'un possible tipus d'acabat multicapa en façana

Aïllament en tancaments interiors (esquerra) i aïllament en forjats (dreta) 2.7.INSTAL·LACIONS Com ja hem esmentat al llarg de l'informe, la col · locació, manteniment i reparació de les instal · lacions quan construïm amb Steel Framing és SENZILLAI RÀPIDA. Les instal · lacions elèctriques, sanitàries, d'extracció d'aire, gas, recollida i gestió d'aigua de pluja, etc. es

disposen através dels buits fets per a aquest propòsit en els perfils, així com a través dels forjats de

entreplanta. A continuació, una selecció d'imatges que donen una bona idea de l'execució i avantatges del Steel

Framing tenint en compte tot l'esmentat.

Pàg

ina 1

1


Pàg

ina 1

2


2.8.OBRES ACABADES EN STEEL FRAMING

Pàg

ina 1

3


Pàg

ina 1

4


Pàg

ina 1

5


3. DETALLS DE MUNTATGE

3.1.EINES I ACCESSORIS DE SEGURETAT

Les següents eines i elements de seguretat constitueixen l'equipament que un treballador hauria de tenir per assolir un rendiment del 100% d'eficiència en el treball. Per descomptat, no totes són

indispensables.

Un marcador de tinta permanent negre o vermell.

Tenalles diverses, per a subjectar perfils i soleres mentre es cargola i per treure cargols que tinguin la creu marcada.

Tisora curta llaunes.

Tisora talla-llaunes elèctrica.

Radial angular de 4 ½ "(114,3 mm.).

Serra circular.

Guants protectors de cuir.

Ulleres protectors de seguretat.

Tornavís elèctric amb un embragatge automàtic i amb la punta magnetitzada per sostenir el cargol autoperforant mentre es cargola.

Nota: No usar el tornavís de parets, que opera a 4000 RPM. A aquesta velocitat la punta autoperforant es crema abans que l'operació de perforació estigui completa. El cargolat adequat és de velocitat variable de

0 a 2500 RPM.

Rebladora.

Tornavís Creu Phillip.

Martell de goma.

Cinta per mesurar.

Nivell / Plomada.

A més, tot i que el sistema constructiu Steel Framing és totalment segur i comporta menor risc que la construcció tradicional; hem de recordar que quan es treballa amb acer s'han de prendre les

següents precaucions:

Corts: és fonamental l'ús de guants per evitar talls i ferides quan es manipulin els perfils de acer lleuger.

Pàg

ina 1

6

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge La calor: quan es treballa amb l'acer a l'estiu, tant ell mateix com les eines es poden arribar

aescalfar el suficient com per arribar a cremar, és per això que es recomana l'ús de guants per

aquest motiu també. Partícules de metall o espurnes: quan es talla un element d'acer galvanitzat és obligatori utilitzar unes

ulleres protectores de seguretat. Soroll: el soroll que es produeix en tallar acer és més gran que el que es produeix tallant fusta, per

exemple. És per això que el treballador encarregat de tallar el metall ha de portar protecció per als

orelles. 3.2.FABRICACIÓ 3.2.1. LLOC I MITJANS DE FABRICACIÓ Cada element descrit en l'apartat 2 serà ensamblat panell a panell, forjat a forjat, etc. al taller facilitat a aquest efecte. El tipus d’acer a utilitzar per a la producció dels perfils s'obtindrà en forma de bobines tallades a la

mesura apropiada per permetre a la màquina conformadora treballar. Primerament, és de vital importància comptar amb una disposició apropiada a la nau on es vagi a

treballar, com podem veure en la següent imatge.

Organització de l'espai de treball en taller Les bobines seran recepcionades i emmagatzemades prop de l'entrada de la nau i, al seu torn, prop del

desbobinador. D'aquesta manera, els moviments de càrrega i descàrrega de les bobines amb el carretó es realitzaran en

recorreguts curts.

Pàg

ina 1

7

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Com es pot observar en la imatge, el sistema de fabricació consta d'un desbobinador, col · locat

immediatament darrere de la màquina conformadora, de manera que va girant i desenrotllant xapa d'

acer de la bobina, per introduir a la velocitat adequada a la màquina per la seva part posterior. Al seu torn, podem

observar en la imatge també, com l'estoc de bobines s'emmagatzema segons el croquis d'organització de l'espai

de treball en taller presentat anteriorment.

Màquina conformadora X1 PinnacleLGS en funcionament A mesura que la xapa plana es va introduint en la màquina, aquesta li dóna la forma exacta, tallant-la a la mesura que el disseny de l'estructura de cada projecte indiqui. Aquest procés de plegat i tall de xapa per

part de la màquina, és seguit per un altre tipus de processos que la pròpia màquina realitza de manera automàtica,

també segons el disseny del projecte. Entre aquests processos estan: punxonament de buits per a pas d'

instal · lacions, realització de buits per a pas de perfils a través d'altres barres, realització de pre trepanats per

fixar les barres entre si mitjançant reblons o cargols, rebaixos de tot tipus per permetre el correcte encaix de la

peces, sistema d'impressió i codificació de l'element, etc. A mesura que els perfils van sortint per la part davantera aquests són rebuts per una taula col · locada

per a aquesta funció a l’altura adequada. És llavors quan el procés d'acoblament comença. Aquest procés és

detallat en el següent apartat. Conforme es vagin acabant d'acoblar panells, aquests s'aniran apilant de manera ordenada a la zona

habilitada a aquest efecte dins de la nau, per a la posterior càrrega en camió i transport a obra, o enviament a client.

Pàg

ina 1

8

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.2.2. ACOBLAMENT DE PANELLS I GELOSIES El sistema constructiu que Elicsia Singular Steel Framing utilitza implica la fabricació de subconjunts d'estructura (Panells i gelosies) en taller. Per a això, disposem de totes les facilitats que ens proporciona la màquina conformadora dels perfils

juntament amb els planos detallats de muntatge.Aquesta màquina ens proporciona els perfils aacoblar enl'ordre

correcte.Podrem anar veient a la pantallaen tot moment quin perfil és el que està preparant i en què

posició es troba. A més, la màquina proporciona cada perfil amb els buits d'acoblament entre perfils i

els buits per introduir la reblada, així com un codi identificador de cada perfil que coincideix amb els

plànols de muntatge i ens indica en tot moment amb quin perfil estem treballant, en cas de dubte. L’acoblament dels perfils per formar els panells (panelitzat) es realitzarà en una taulad'acoblament

preparada al taller de panelizado. Aquesta tindrà una amplada de 2,8-3 metres i un llarg de 5-6 metres. En una de les

cantonades de la mateixa es col · locarà una esquadra metàl · lica, que serà la que dona origen als panells i els mantingui a

esquadra. Aquesta taula es pot substituir per uns cavallets de suport apropiadament col · locats, amb el que no

serà necessari l'ús de l'esquadra metàl · lica ja que aquests cavallets ens proporcionaran l'angle recte desitjat.

Exemple de pla de muntatge de panell vertical

Exemple de pla de muntatge d'encavallada

Pàg

ina 1

9


Taula de panelizado

Exemple de cavallet per a suport i quadratura de panells En general, aquesta tasca serà realitzada per una quadrilla de 4 persones, Una de les quals estarà pendent de rebre els perfils que la màquina va conformant per portar-los a la taula de panelizado i lliurar per a la seva

col · locació en el lloc adequat. La resta de la quadrilla s'encarregarà de anar fixanti enquadrant correctament

mitjançant reblons cada perfil en el seu lloc. Així, l'optimització de temps de muntatge és immillorable, en anar

formant el panell al mateix temps que la màquina li dóna forma a la xapa per formar els perfils següents.

Pàg

ina 2

0

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Si s'ha de realitzar una gelosia o un panell de sostre o coberta (Il · lustració 2), que solen tenir més

dimensions que els panells verticals, és possible que es necessiti "suplementar" les taules de panelizado pel

llarg dels perfils i per la mida de les gelosies o panells, o recol · locar elscavallets.

Taula d'armat de gelosies 3.2.3. TIPUS DE CARGOLS CargolT1metxa. La seva característica principal és l'ample de el seu cap que li permet fixar fermament

xapes d' acer sense que aquestes es desgarren. En tenir un perfil baix o xato, les plaques que es col · loquen per

sobre el cap d'aquest cargol pràcticament no copien el gruix de la mateixa. Aquest cargol s'utilitza

fonamentalment per la unió entre muntants isoleres, mantenint-los en la seva posició. T1 = M # 2 -

D # 8x3 / 4 "o D # 10x3 / 4 ".

CargolT2metxa.. La seva característica principal és el seu cap amb forma de trompeta que li permet entrar en el substrat que s'està utilitzant, quedant arran del mateix. Aquest cargol s'utilitza habitualment per a la

col · locació de plaques de guix i panells OSB de fins a 12 mm de gruix en parets i / o sostres. També

existeixen el T3 i el T4 que són similars al T2, variant només la longitud del mateix. T2 = M # 2 - D # 6 x 1 ".

Pàg

ina 2

1


Cargolhexagonalmetxa..El perfil del seu cap li impedeix ser utilitzat en on després es col · loqués una placa, atès que aquesta es aglobaría sobre el seu cap. El seu ús fonamental és per vincular perfils entre si que

estiguin dins del gruix de la paret. És el cargol que s'usa per unir panells entre si, rigiditzadors de

bigues, trobada de perfils en gelosies. HEX = M # 2 - D # 10 x 3/4 ".

Cargolp/Placa cementicia amb ales.Aquest cargol té un cap tipus trompeta que li dóna un gran poder de subjecció, aconseguint un bon fresat a la placa cementicia a causa del nervurado que té a la part

inferior. Les ales que es troben entre la punta metxa i el començament dels fils, perforen un forat de

major diàmetre a la placa, permetent que els filaments no entrin en contacte amb la mateixa i es

empasten. Aquestes ales es desprenen quan fan contacte amb l'acer al qual es fixa la placa. TPC = M # 2 -

D # 8 x 1 1/4 ".

Cargolp/Placa fenólica de 25mm.. És un cargol també amb ales però té un pas menor atès que es s'utilitza bàsicament per fixar les plaques de substrat per entrepisos, com ara els panells OSB de 25 mm

de gruix, sobre les bigues d'acer galvanitzat que tenen com a mínim un gruix de xapa de 1,6 mm.

Pàg

ina 2

2

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Normalment el diàmetre d'aquest cargol és Nro 12 o 14, sent el seu llarg d'almenys 1 3/4 ". La punta

que s'utilitza en la atornilladora és Phillips # 3 en lloc de # 2. TPF = M # 3 - D # 12x1 1/2 "o M # 2 - D # 10x2".

3.3.HISSAT EN OBRA 3.3.1. TASQUES PRÈVIES AL MUNTATGE En iniciar una obra es realitza un primer replanteig, Mitjançant el qual es determina la posició de la construcció dins del terreny, per poder executar els moviments de terra corresponents, de acord aels plànols de

moviment de sòl i fundacions. El moviment de sòl destinat a una fundació tipus platea, comprèn la retirada de terra vegetal i la seva

reemplaçament per un sòl de tosca compactada i anivellada. D'altra banda, la terra vegetal té a posteriori un altre ús:

el de completar el farciment per anivellat del terreny, evitant així la compra addicional de terra.

Primer replanteig

Pàg

ina 2

3

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.3.2. FONAMENTACIÓ Un cop complet el procés de moviment de terra, es realitza un segon replanteigper determinar l’ ubicació precisa l'encofrat tipus marc que delimitarà la platea de fundació. El mateix ha de ser degudament anivellat durant la seva col · locació.

3.3.2.1. FONAMENTACIÓ AMB PLATEA DE FORMIGÓ

El armat de la platea de fundació comprèn la següent seqüència: Sobre el marc es col · loquen les marques de replanteig de les bigues de reforç-si les hagués-mitjançant fils

que determinen la posició de les mateixes. Es realitza el procés d'excavació de bigues. Se situen les armadures de les bigues. Es efectua un replantejament d'ubicació del clavegueram, i es procedeix a la col · locació dels mateixos. Es situa l'armadura de la platea. Es procedeix a l'ompliment de la platea. Depenent del tipus de projecte i les terminacions a utilitzar, es pot efectuar un anivellament de la pròpia

platea mitjançant fratachos mecànics o executar una carpeta d'anivellament hidròfuga.

Vista en planta de fonamentació amb platea i bigues perimetrals i intermèdies, juntament amb secció transversal A-A

Pàg

ina 2

4


Secció constructiva panelització amb fonamentació de platea En el cas en què la construcció hagi estat prevista amb calefaccióperpisradiantes procedeix de la

següent manera: Es executa un nou replantejament per determinar la ubicació dels panells, marcant la posició dels

mateixos sobre la carpeta, amb fil i guix. Es col · loca la aïllament tèrmic (EPS). Es col · loca una malla avenc que rebrà per sobre l'estesa de la canonada de calefacció en els seus diferents

circuits. També es preveurà la ubicació dels col · lectors de calefacció sobre els panells. Realitzada aquesta distribució de calefacció en PB es procedeix a l'ompliment del contrapiso que tindrà com a

límit extrem la línia exterior dels panells perimetrals. Es realitza una carpeta d'anivellament definitiva, sobre la qual s'efectuarà el muntatge dels panells.

Pàg

ina 2

5


Detall constructiu fonamentació amb terra radiant La aïllament tèrmic pot ser col · locat en forma contínua a la vora inferior de la platea, havent col · locar la mateixa abans del colat del formigó de manera de quedar per sota de la fundació. Una altra opció per a la aïllament tèrmic és la de col · locar la aïllament sobre la platea, sobre la qual s'executa un

contrapiso.

3.3.2.2. FONAMENTACIÓ AMB SABATA CORREGUDA

Els components estructurals fonamentals d'una sabata correguda són el mur de fundació i la base. Els murs de les sabates es construeixen generalment de formigó colat in-situ, de blocs de ciment amb colat

de formigó, o de maçoneria amb biga de encadenat.

Vista en planta de fonamentació mitjançant sabata correguda, juntament amb secció transversal A-A

Pàg

ina 2

6

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge El principal avantatge d'aquest tipus de fundació és la possibilitat de permetre la circulació d'un volum d'aire

per sota de l'edifici. D'aquesta manera l'espai ventilat que genera la sabata contribueix a una millor aïllament de

l’habitatge, al mateix temps que la separa del contacte directe amb el terra. L'espai deixat per sota de les bigues de

entrepís ha de ser suficient com per permetre l'accés a totes les àrees, utilitzant-se en general per al passatge

de les instal · lacions.

Detall de secció constructiva amb sabata correguda El tema de la aïllament tèrmic per una fundació de sabata correguda està més directament relacionat amb la resolució d'un entrepís en planta baixa que amb la mateixa fundació, atès que el material aïllant es col · loca

entre les bigues de entrepís. El ancoratge més comunament utilitzat per a aquest tipus de fundacions és el de tipus fleix. 3.3.3. ANCORATGES Les possibilitats a l'hora d'ancorar l'estructura de panells portants a la fonamentació són múltiples. Existeixen fabricants que ofereixen solucions variades amb característiques particulars. No obstant això, en aquest apartat

explicarem el tipus d'ancoratges que majoritàriament farem servir en els nostres projectes.

Pàg

ina 2

7


3.3.3.1. ANCORATGE QUÍMIC

Els ancoratges permanents seran realitzats amb vareta roscada M8 o M12 fixada amb epoxy, o similar. Es realitza una perforació en el formigó, es la neta i s'injecta el Epoxi, després de la qual s'insereix la

vareta roscada a la perforació plena de Epoxi, que s'asseca ràpidament formant una interfase resistent amb el

formigó. S'utilitzen preferentment en les cantonades on hi ha concentració d'esforços i / o per a prendre les càrregues

transmeses per les diagonals d'arriostrament.

3.3.3.2.

Ancoratge químic amb vareta roscada i epoxy ANCORATGES TEMPORALS

Es realitzaran ancoratges temporals durant la hissada de l'estructura en obra mitjançant claus d'acer. A més, com es veurà en apartats posteriors, es comptarà amb l'ajuda d'apuntalaments provisionals per mantenir la

verticalitat i direcció dels panells, fins que aquests estiguin fixats als seus panells contigus, formant un recinte. Per a aquest tipus de fixació s'utilitzen claus d'acer disparats per una pistola que impulsa un pern per

mitjà d'un cartutx de pólvora. Aquest mètode de fixació s'utilitza, principalment, per a l'execució d'ancoratges temporals de murs

exteriors i interiors i no es considera al moment d'analitzar les càrregues imposades per l'acció del vent i de

sismes. En envans interiors s'utilitzen per evitar el desplaçament lateral per fora de la línia de la paret.

Pàg

ina 2

8


Pistola de pólvora i claus per a ancoratge temporal 3.3.4. MUNTATGE DE PANELLS EN PLANTA BAIXA Abans de començar amb la tasca de muntatge de l'estructura s'hauran de tenir en compte les següents pautes: Comptar amb totes les eines requerides i amb alguns perfils "extra" i retallades de soleres, que

faran les vegades de puntals per mantenir en posició vertical (plom, escaire i nivell) als panells. Procurar que la superfície per a la col · locació dels panells estigui perfectament anivellada i escairada. Perquè l'envà quedi sempre dret, encara que les vores de la platea no estiguin regulars, es pot

optar per marcar tots els murs exteriors i interiors amb un tizador, un cop acabada la platea, i

enumerar per conèixer els panells que aniran a cada costat. Revisar que les superfícies de contacte, tant de la carpeta com de la solera l'panell, estiguin

perfectament netes. Aplicar de segellador (Cocking) mitjançant dues "línies" sinuoses i paral · leles als terços de l'amplada de la solera

del panell i sobre la carpeta en tot el llarg que el panell en qüestió tingui. El muntatge s'inicia amb la col · locació del primer panell exterior (PEX01) en una cantonada. En posar el PEX01 a

posició es realitza el apuntalament provisori, A fi de ajustar esquadra i nivell.

Pàg

ina 2

9


Col · locació del primer panell exterior De manera de mantenir els panells en posició durant el muntatge se'ls fixarà a la fundació mitjançant ancoratges provisoris de claus d'acer, verificant que la posició dels mateixos no coincideixi amb els ancoratges

definitius que seran col · locats posteriorment. Després es col · loca el segonpanellexteriorquetancaa90 º amb el PEX01, materialitzant-se així laprimera

cantonada en la qual es verificarà esquadra i nivell. Aquest moment és clau, ja que a partir d'aquest punt d'inici, es continua amb la col · locació dels panells

perimetrals is'aniran, al seu torn, col · locant els panells interiors que serveixin per mantenir esquadra, plom i nivell

i per atorgar major rigidesa.

Segon panell exterior. Primera cantonada

Pàg

ina 3

0


Panells perimetrals (esquerra) i exemple d'apuntalament de panells verticals en obra És molt important anar identificant les esquadres dels ambients mitjançant el mesurament de les diagonals del mateix i un cop verificades, col · locar un perfil "C" en diagonal per sobre la solera superior dels panells.

Assegurada així l'esquadra, es procedeix a la col · locació de els ancoratges provisoris.

Panells interiors

Pàg

ina 3

1


Perfil "C" provisional per esquadra en cantonada

Emplacado exterior en panells PB (Veure Secció DETALLS CONSTRUCTIUS - EMPLACADO AMB OSB O multilaminado FENÒLIC COM DIAFRAGMA de rigidització)

Pàg

ina 3

2

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.3.5. MUNTATGE L'entrepís Es preparen les bigues de entresolat segons la seva mesura verificant també que la distància total, entre panells exteriors oposats coincideixi amb la mesura dels plans. Es procedeix al tall de les mateixes a la mida requerida.

Així mateix es preparen els rigiditzadors i els perfils "L" que s'utilitzaran per a la corresponent fixació de la biga

al panell. Primer es col · locaran les soleres de tancament i posteriorment les bigues de entrepís. És molt important

recordar la col · locació dels rigiditzadors en els suports de les bigues i sota murs de càrrega, per evitar la

abonyegament l'ànima. S'han de preveure els espais destinats a obertures al entrepiso.

Col · locació bigues de entrepís

Col · locació bigues de entrepís (va de entrepís)

Pàg

ina 3

3

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge L’emplacat sobre bigues de entrepís es pot resoldre de dues maneres diferents (veure SeccióDETALLS

CONSTRUCTIUS - TIPUS DE Entrepís): Entrepís humit Entrepís sec Aquesta decisió es pren prèviament en l'execució del projecte per la qual cosa al moment de panelizado, es

S'hauran pres les mesures corresponents. Quan es tracti d'un Entrepís sec, el proper pas a seguir serà

la col · locació del diafragma de rigidització i substrat sobre les bigues de entrepís.

Emplacado sobre bigues de entrepís

Emplacado sobre bigues de entrepís 2

Pàg

ina 3

4

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.4.DETALLES CONSTRUCTIUS 3.4.1. CREUS DE SANT ANDRÉS Usant 2 plaques de OSB o intervingut amb esquadra de fàbrica (2,4 x 1,2 m.), quadri seu mur i cargoli els 2 plaques amb un mínim de 6 cargols (temporals) a cadascun dels extrems del mur.

Ubicació diagonal i placa de fusta Doneu la volta a l'envà complet de manera que la placa quedi cap amunt. Instal ·li la planxa de acer galvanitzat de 1,60 mm. de gruix amb 20 cargols de ½ "(12mm.) # 10 o # 8. El pla de càlcul indicarà on instal · lar aquestes esquadres d'encaix, però com a norma general van en les

cantonades sempre, en el cas de la solera inferior, prop d'un punt d'ancoratge.

Pàg

ina 3

5


Detall instal · lació esquadra de encaix, ancoratge i diagonal En el cas de la solera superior, la biga composta sobre una porta o finestra pot substituir aquesta esquadra. No obstant això, en cas de que no es disposi d'aquesta biga, es procedirà de la mateixa manera que a la

solera inferior. Una vegada armat i cargolat per ambdós costats l'envà, encara al llit, instal les diagonals, usant un

tirant (Il · lustració 30). Fixeu el tensor amb un cargol de ½ "(12mm.) # 10 en una de les cantonades. Estiri amb la mà la diagonal

i alinéela amb el centre de l'esquadra de acoblament oposada.

Instal · lació de diagonals Usant un cargol de ½ "(12mm.) autoperforant, perfori el tensor (diagonal), tractant de marcar l'

esquadra d'encaix amb la broca, sense fer un forat en aquesta.

Pàg

ina 3

6

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge a) Tregui el cargol del tensor. Feu un clot a l'escaire de 6 mm. més lluny que la marca. b) Ara, usant un cargol de 1 ½ "(37mm.), cargola el tensor a l'escaire (en angle) per donar-li la

tensió necessària.

Instal · lació de diagonals (PAS A)

Instal · lació de diagonals (PAS B)

Pàg

ina 3

7

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge A vegades el cargol de 1 ½ " es trenca causa de l'angle ia la tensió, segueixi repetint aquest procés fins que el

tensor quedi totalment estirat. Ara cargola totalment el tensor a les esquadres. Repetiu el mateix procés amb l'altra diagonal perquè quedin en forma de X.

Diagonals en 1r i 2n pis Tall l'excés dels tensors. Ara remogui la placa de OSB o intervingut ja que ha complert la seva missió de estabilitzador temporal. En alguns casos el pla estructural pot reemplaçar les diagonals amb plaques OSB o intervingut. Indicar que

cal instal · lar en certes parets conjunt amb les diagonals. Mai s'ha de cargolar les diagonals a les ales de la solera o dels muntants. Com estabilitzat lateral es pot posar una tira horitzontal a mitja alçada del mur, per ambdues cares i

cargolat a cada un dels muntants. Les diagonals en el segon pis s'instal · laran de la mateixa manera que en el primer. Es recomana cargolar les diagonals a cada un dels muntants amb un cargol de ½ "# 10.

Pàg

ina 3

8

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.4.2. EMPLACAT AMB OSB O MULTILAMINAT FENÒLIC AMB DIAFRAGMA DE RIDIGITZACIÓ Perquè un panell emplacado amb un Diafragma de rigidització pugui considerar que resisteix l'acció de les càrregues laterals que actuen en el seu pla, ha de tenir com a mínim una amplada de 1,20 m. per tota la

alçada del panell, sense obertures situats en aquest ample mínim. Les plaques s'han de col · locar amb la dimensió més en forma vertical, paral · lela a la direcció de les

muntants (Plaques parades), i no ha haver unions en coincidència amb els vèrtexs de les obertures,

sinó que s'han de tallar en forma de "C".

Col · locació de les plaques OSB La unió entre una placa i una altra que siguin adjacents s'ha d'efectuar sobre l'ala d'un muntant,

compartint meitat de la mateixa entre cadascuna de les plaques. Els cargols es desfasen entre una placa i

una altra de manera de no perforar l'ala del perfil en dos llocs per a una mateixa altura.

Pàg

ina 3

9


Detall unió de plaques OSB amb perfils muntants Sempre que sigui possible, la unió de panells no ha de coincidir amb la unió de plaques, havent solapar les juntes, augmentant així la rigidesa. A continuació es mostren dos tipus de solapat d'unions entre perfils i

plaques.

Detall unió de plaques OSB amb perfils muntants (unió de panells) Les trobades de panells a les cantonades sortints d'una estructura han emplacarse com mostra la

il · lustració següent, solapant les unions entre perfils i plaques.

Pàg

ina 4

0


Col · locació plaques OSB en trobades de cantonades sortints La vinculació entre la placa que actua com Diafragma de rigidització i l'Estructura de Perfils Galvanització està donada generalment per cargols, encara que també hi ha claus estriats especialment

per resistir la tracció. Pel que fa a esforç lateral es refereix, s'ha de prestar especial atenció a introduir els cargols a una

distància màxima entre sí de 10 cm en tot el perímetre de les plaques, i de 20 cm en els muntants

intermedis, sense importar si aquests estaven separats a 40cm. o 60cm. entre centres. El cargol més

utilitzat per a la fixació de les plaques que actuen com Diafragma és el T2 x 1 1/4 "(32mm.).

Detall separació de cargols per a la fixació de plaques OSB

Pàg

ina 4

1

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.4.3. ESCALES Biga tub inclinada: com suport del substrat s'utilitza una solera plegada que va lligada a la biga tub, amb la corresponent inclinació per aconseguir la pendent requerida.

Biga Tub Inclinada Panell amb pendent: com a suport del substrat s'utilitza una solera plegada que va unida, en aquest cas, a un panell amb la inclinació necessària per permetre la pendent requerida.

Panell amb Pendent

Pàg

ina 4

2

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Panells Escala + Panells de Graó: Els panells horitzontals que serveixen de base al substrat es recolzen

sobre els panells verticals els muntants prenen l'altura corresponent, de manera d'aconseguir el

esglaonament requerit. Aquest panell escalonat es conforma com un únic panell a través d'una solera

inferior contínua per tots els muntants. Aquest és l'únic que es pot utilitzar per resoldre escales

humides. Per això es posarà una placa per sota de cada panell d'esglaó, emplenant amb formigó

l'espai entre els perfils del panell horitzontal.

Panells de Escala + Panells de Graó Solera Plegada Per aconseguir l'esglaonament tant en l'escala de biga tub com en la de panell inclinat, cal una

peça que s'arma a partir del plegat d'una solera perfil "U", segons la següent seqüència: 1. Es marca la solera alternant les mesures de la alçada i la trepitjada (Alçada i llarg d'un graó,

respectivament). 2. En aquells llocs on la solera ha estat marcada s'executarà un tall en l'ala de la mateixa, de manera de

permetre el plec. 3. La solera es plegarà per les marques, cap a fora i cap a dins alternativament, en un angle de 90 º. 4. Una vegada completats els plecs, la solera es cargolarà per les seves ales a la biga o panell.

Pàg

ina 4

3


Solera plegada

3.4.4. TIPUS D’ENTREPÍS

3.4.4.1. ENTREPÍS HUMIT

El entrepís humit consta d'una xapa ondulada cargolada a les bigues, que funciona com diafragma de rigidització de l'estructura i, al seu torn, com a encofrat perdut per al colat del formigó no estructural que

materialitzarà la superfície o contrapiso. Aquest contrapiso d'entre 4 i 6 cm de gruix, no és estructural, sinó que

només actua com base per a la col · locació posterior o no, d'algun tipus de pis (catifa, ceràmic, etc.). Per evitar

possibles fissures en el formigó es col · locarà una malla electrosoldada. Dins del gruix del contrapiso de

formigó serà possible embotir les canonades d'instal · lació per al cas de calefacció per pis radiant. El contacte directe entre els diferents materials del entrepís, produiria una important transmissió de

so a través del mateix, i com a conseqüència entre un local i altre. La manera d'atenuar la transmissió, per

aconseguir el condicionament acústic requerit, és mitjançant una capa d'aïllament entre la xapa i el contrapiso.

Els materials aïllants utilitzats amb aquesta finalitat són: Poliestirè Expandit o Llana de Vidre compacta.

Pàg

ina 4

4


Detall entrepís humit

3.4.4.2. ENTREPÍS SEC

Un entrepís sec és aquell en què la rigidització horitzontal de l'estructura s'obté mitjançant plaques cargolades a les bigues, que funcionen al seu torn com a substrat. Entre les plaques de rigidització utilitzades per a tal fi

es troben: els multilaminados fenòlics, plaques cementicias, plaques cel · lulòsiques, OSB, etc. En el cas d'utilitzar multilaminado fenòlic, i quan el pis sigui de catifa, la millor manera d'atenuar el

so per impacte, és la col · locació d'un baix catifa. En entrepisos d'habitatges es recomana a més l'

col · locació de llana de vidre entre bigues, que al costat de la massa del paviment superior ia la massa de la placa de guix

utilitzada com cielorraso, eviten la transmissió del so a l'ambient de sota. A més, sempre s'ha d'aplicar

01:00 interfície elàstica, com silicona, sobre la vora superior del perfil, i per sota de la placa de substrat.

Pàg

ina 4

5


Detall entrepís sec 3.4.5. INSTAL · LACIONS Si la paret allotja canonades d'instal · lacions, aquestes s'han de preveure i col · locar abans del emplacado. Les canonades

corren a través dels orificis estampats en l'ànima dels muntants (punch). Després de la fixació de les plaques, amb un sacabocado o xerrac de punta, s'executen els orificis a les

mateixes per a les connexions. Hauran preveure reforços i estructura de sosteniment que permetin recolzar o penjar els

diferents artefactes. Per a una caixa de llum o de presa, per exemple, s'utilitzen retallades de perfil PGU o perfils tipus

"L" que, fixats als muntants, generen una superfície per al cargolat de la mateixa.

Pàg

ina 4

6


Detall muntatge d'instal · lacions

Detall muntatge de canonades Per protegir de l'abrasió dels conductes d'aigua i calefacció en contacte amb les vores metàl · lics ("cop d'ariet "), haurà col · locar un protector de polietilè en el tall del punch. A seu torn, aquesta peça té una volandera

secundària que serveix per a la col · locació del precinte de manera que la canonada quedi fixa en certs punts.

Pàg

ina 4

7


Detall muntatge de protector de polietilè 3.4.6. FUSTERIES En aquest punt ens referirem a fusteries d'obertures per a portes en envans interiors. Els marcs poden ser de fusta o metàl · lics i han de ser fixats als muntants laterals de l'obertura com

mínim en tres punts. La fusteria metàl · lica s'ha de posar abans del emplacado. Els marcs de fusta es

cargolen a l'estructura després del emplacado, vinculant-se a la paret amb un contramarc de fusta.

Detall muntatge de fusteries

Pàg

ina 4

8

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.4.7. SUPORT DE CÀRREGUES

3.4.7.1. PETITS PESOS

Per càrregues petites (fins a 3 o 5 kg) s'utilitzaran fixacions directament a la placa. A les parets, els claus hauran de ser aplicats a 45 º en relació al pla de la placa.

Petits pesos

3.4.7.2. CÀRREGUES MITJANES

Es consideren càrregues mitjanes fins 30kg en parets i no més de 15 kg per cel ras com ser lleixes, farmacioles de bany, penjadors comuns, etc .. En aquests casos s'utilitzen fixacions metàl · liques a expansió o

basculants. També serveixen als mateixes fins, els suports tipus àncora i tarugos plàstics. En els cel ras suspesos la fixació s'ha de col · locar de manera que travessi l'estructura del sobrecel.

Pàg

ina 4

9


Càrregues mitjanes

3.4.7.3. CÀRREGUES PESANTS

Per càrregues pesades (més de 30kg en parets) com biblioteques, armaris de rebost, taules de mènsula, etc., S'ha de buscar la ubicació d'un muntant de l'estructura. Així localitzat el muntant vertical, s'utilitzen cargols Parker

per suportar les grampas de l'element que es vol penjar. Les càrregues de més de 15 kg en cel ras han fixar-se a l'estructura de manera de no carregar directament en

l'estructura de sobrecel.

Càrregues pesades

Pàg

ina 5

0

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Per a càrregues molt pesades han de ser previstos reforços, que estiguin incorporats a l'estructura de la paret i

en el cas que no hagin estat previstos sempre podran incorporar-se a posteriori. Per a això es procedeix de la

següent manera: la placa de roca de guix es "cala" segons requeriment de manera de permetre la col · locació d'un

perfil PGC de reforç, amb els llavis orientats cap a l'interior de l'envà. Les ales del mateix es retallen en

coincidència amb els muntants per possibilitar l'encast. Després, s'omple el tall amb una placa de menor

gruix i es procedeix el pres de la junta. 3.4.8. COL · LOCACIÓ D’ARTEFACTE Un cop punt el emplacado interior del bany es pot procedir a la col.locació de la bañadera sent necessari generar un suport perimetral per l'artefacte. En el cas més típic, la bañadera està delimitada per

envans a tres dels seus costats, al llarg dels quals es fixa un perfil PGC amb l'altura corresponent. En la vora

lliure, ha generar un envà de tancament i seient, igual que en qualsevol sistema tradicional. Aquest pot ser de

maçoneria o bé un panell acabat amb placa resistent a l'aigua i ceràmic en la seva cara exterior. S'ha tenir especial cura amb la correcta resolució de la junta entre l'bañadera i l'envà que la delimita. Parell això, es procedeix al segellat en tres etapes: un primer i segon segellat abans i després de la

col · locació l'artefacte i un tercer segellador després de la col.locació del ceràmic de revestiment.

Detall d'instal · lació de banyera Un altre cas típic en què cal afegir un perfil PGC de reforç per fora de la paret és per al suport de 1 mesada de bany o de cuina, per exemple.

Pàg

ina 5

1

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge Per al suport en els extrems poden generar panells de l'altura corresponent, que aniran recoberts

amb placa interior.

Detall d'instal · lació de mesada de bany o cuina 3.4.9. EMPALMAMENT DE SOLERES

Acoblament de soleres

Pàg

ina 5

2

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 3.4.10.CORBES Agafi la solera inferior i tall una de les ales i l'ànima de la mateixa aproximadament cada 5 cm. i doneu-li la forma fent la corba desitjada.

Repeteixi el mateix amb la solera superior i armi la corba. La distància entre muntants consecutius

dependrà del radi de la corba. Com més tancada la corba, més a prop estaran els perfils entre si. Una

vegada aconseguida la corba sobre l'ala destajada posi una tira com reposició d'ella de manera de fixar

la curvatura desitjada. Nota: En recobrir aquesta corba amb placa de guix, remulli aquesta en aigua fins a estar prou flexible per

seguir l' corba de la paret. Fixeu amb compte per no trencar el guix de la placa.

Detall mur Steel Framing en corba

Pàg

ina 5

3


4. CONTROL DE QUALITAT

4.1.CONTROL DE QUALITAT DE FABRICACIÓ

4.1.1. MATÈRIES PRIMERES I COMPONENTS

Xapes

Les xapes utilitzades en la fabricació dels perfils posseeixen un certificat de qualitat emès pel

fabricant en el qual apareixen:

- Característiques mecàniques

-Components químics

- Qualitat del galvanitzat

Perfils

Els perfils disposaran d'un certificat del proveïdor que garanteixi les seves característiques geomètriques i

toleràncies dimensionals.

Cargols

Els cargols disposaran d'un certificat emès per l'empresa subministradora, garantint la composició

química del material i les seves característiques mecàniques.

Ancoratges

Els ancoratges estaran en possessió del marcatge CE i disposaran d'un certificat emès per l'empresa

subministradora, garantint les exigències marcades en el projecte de càlcul.

4.1.2. MARC ACABAT A FÀBRICA

En els marcs es controla la seva quadratura, paral · lelisme dels muntants i s'inspecciona el cargolat provisional de nusos, el que permet deixar-los amb la suficient flexibilitat perquè el maneig en el transport i

col · locació no se sotmetin a esforços addicionals.

Es verifica que els cargols utilitzats corresponen a l'especificació del projecte.

Pàg

ina 5

4


4.2.CONTROL DE QUALITAT DE MUNTATGE

Elicsia Singular Steel Framing té establert un procediment de control de qualitat que es realitza

en obra, tant per al muntatge com per a l'estructura muntada.

Amb caràcter general es controlarà la quadratura, la posició de cartel en els cantons i el cargolat.

4.2.1. MUNTATGE

Sobre els elements estructurals DITECVI, ja muntats i separats per tipus d'element, es realitzen les

següents comprovacions:

Marc:

Verificar la quadratura, i verticalitat de muntants.

Comprovar la posició de cartel de cantonades.

Comprovar la corretja central.

Examinar el cargolat de creu de sant Andreu.

Llindes:

Controlar llindes senzills

Verificar llindes dobles segons plànols

Acarar existències de muntants lliures

Tub de reforç en cantonades Altres tubs de reforç

Armadures i Timpans:

Verificar coincidència de disseny amb el projecte de cada tipus

Comprovar amb esquadra la quadratura de muntants.

Examinar cargolat de nusos i tipus de cargols.

Confirmar dimensió segons projecte.

Pàg

ina 5

5

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 4.2.2. ESTRUCTURA MONTADA

4.2.2.1. ESTRUCTURA VERTICAL

Una vegada col · locats els marcs d'una planta, disposats les traves horitzontals i llevats els elements d'apuntalament i traves provisionals, es comprovarà: - La verticalitat dels marcs i la ortogonalitat de les trobades d'uns amb altres; - El lligat dels marcs a la base segons projecte; - El cargolat lateral d'uns amb altres; - El trobada de les cantonades; - La horitzontalitat del pla base del forjat o coberta. Tot això abans de procedir al muntatge del forjat o de la coberta.

4.2.2.2. FORJATS I COBERTES

Es prestarà especial atenció als punts de suport de bigues i encavallades que han d'estar reforçats per evitar bonys. Es verificaran les solucions constructives disposades per resoldre traves, vinclaments i rotacions de

acord amb que disposa el projecte.

Pàg

ina 5

6

STEEL FRAMING - Sistema constructiu i muntatge 4.3.TRANSPORT I RECEPCIÓ EN OBRA Durant el transport, la càrrega i descàrrega es prendran les precaucions necessàries per evitar cisallament o vinclament en els marcs. Quan es transporten panells, panells divisoris o gelosies, aquestes han d'anar sempre de cant. Aquesta regla

s'aplica en el transport en vehicle, camions, tràilers, etc., com també al transport manual dins de l'obra.

Un panell, panell divisori o gelosia si no està d'cant ha de tenir un punt de suport cada 3 metres màxim, ja

que del contrari es podria deformar. L'ideal per a transportar un panell, panell divisori o gelosia dins de l'obra és fer-ho amb el major personal

possible i amb una posició d'aproximadament 45o.

Transport de panells en obra

DOSSIER INFORMATIU STEEL FRAMING · 2013. 10. 21. · a 3 STEEL FRAMING - Sistema constructiu i...

Documents

Transcript of DOSSIER INFORMATIU STEEL FRAMING · 2013. 10. 21. · a 3 STEEL FRAMING - Sistema constructiu i...