Plnol dels refugis a Tortosa (junta de defensa passiva de Catalunya del 25 doctubre de 1937)

Fitxes descriptives dels refugis 3 i 4

Plnols de lestat actual

Exposici: Tortosa bombardejada 1937-1939 SOTA UN NVOL DE POLS GROGA

SOTA UNNVOLDE POLSGROGA

TORTOSAbombardejada

1937-1939

del 28 de setembre de 2013 al 26 de gener de 2014

Sala Antoni GarciaMUSEU DE TORTOSA

Damunt dels nostres caps, al cel alt i sense nvols, flota rere flo-ta de bombarders volava amb estrpit sobre Tortosa. Quan van deixar caure el sob-tat fragor de les seves crregues,la petita ciutat a la vora de lEbre va desaparixer en un creixentnvol de pols groga. La pols no va arribar a posar-se,ja que van acudir ms bom-barders i, finalment, va su-rar com una boira groguenca sobre tota la vall de lEbre.

Ernest Hemingway Bombing of Tortosa

15 dabril de 1938 Spanish Civil War Dispatches

Sha escrit molt sobre lepisodi ms sagnant de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Batalla de lEbre, 115 dies que van resultar decisius per a la histria de Catalunya i dEspanya. Els nostres avis, alguns dels quals van viure en primera persona els estralls dels bombardejos, recorden encara amb nitidesa el so de les sirenes i el brunzit de les bombes. Desenes de milers de persones, soldats i tamb poblaci civil, van morir aquell llarg estiu de 1938.

Tortosa, que va ser front de guerra, va tenir un trist paper pro-tagonista durant la Batalla de lEbre. Fou una de les ciutats amb ms morts en aquella contesa bllica i la poblaci va haver dabandonar les seves cases durant nou mesos, fet que va evitar un major nombre de vctimes. Els masets de les mun-tanyes dels voltants van acollir famlies senceres que fugien de lhorror. LAjuntament va haver de ser traslladat al Perell. Tortosa va ser objectiu estratgic, i entre febrer de 1937 i des-embre de 1938 va patir ms de 80 bombardejos. Els efectes daquella pluja de foc van der devastadors. Van ser necessaris 20 anys de treballs per recuperar la normalitat.

Avui, el Museu de Tortosa, Histric i Arqueolgic de les Terres de lEbre, presenta una de les exposicions ms colpidores que ha vist la nostra ciutat en els ltims anys. Sota un nvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada 1937-1939 es una mostra que no deixar indiferent a ning.

La nostra ciutat i la poblaci sn el fil conductor duna expo-sici que sestructura en tres mbits: com era la vida enmig dels bombardejos, la fugida a les muntanyes i la reconstrucci posterior. All que aporta un major valor afegit s lorigen de bona part del material, procedent de les colleccions particu-lars de moltes famlies de Tortosa que han conservat fotogra-fies i documents, que fins ara no havien estat mai exhibits, i que suposen una contribuci molt important que ens per-met conixer una mica millor com van tenir lloc aquells fets.

Setanta-cinc anys desprs daquells bombardejos, i emprant una de les expressions del mtic corresponsal de guerra Ernest Hemingway, que va descriure en les seves crniques els efec-tes de les bombes sota un nvol de pols groga, Tortosa vol commemorar amb aquesta exposici un dels pitjors episodis de la nostra histria amb la voluntat de recordar les vctimes daquella guerra per, sobretot, per donar un missatge clar i rotund a les generacions ms joves, en el sentit que uns fets com aquells mai ms shan de repetir.

Vull expressar el meu agrament a totes les persones i insti-tucions que han cedit material per fer possible aquesta ex-posici, aix com als comissaris, Snia Roura i Toni Royo, al personal dels serveis municipals de Cultura, al suport de la Diputaci de Tarragona, del Memorial Democrtic i de la Ge-neralitat de Catalunya, i a totes les persones que han participat en la seva producci.

Ferran Bel i Accensi, alcalde de Tortosa

El Museu de Tortosa. Histric i arqueolgic de les Terres de lEbre va obrir les seves portes el setembre de 2012. Aquesta gran infraestructura esdev centre de la dinmica cultural del municipi. La sala dexposicions temporals Antoni Garcia alter-na la programaci darts visuals amb daltres exposicions de carcter ms patrimonial.

Aprofitant que aquest any, el 2013, es compleixen els 75 anys dels bombardejos ms cruents sobre la poblaci civil de Torto-sa en lltima guerra, hem volgut recordar mitjanant aquesta exposici uns fets que formen part de la nostra histria, no desitjada, per per desgrcia viscuda.

De tots s sabut qu comporten les guerres i especialment les civils, ja que coneixem la seva finalitat i els principals efectes collaterals que provoquen. I la guerra que van viure els meus pares i iaios va ser una guerra contada per monlegs, amb diferents finals.

Un jove poeta, Jaime Gil de Biedma, procedent del bndolvencedor en la contesa, per aix no obstant disconforme ambla situaci que li havia tocat en sort de viure, va deixar escritsaquests versos que desprs van haver de moure a la reflexi:

De totes les histries de la Histriasens dubte la ms trista s la dEspanya,perqu acaba malament (...) .

s per aix que els homes i dones daquest pas lhem descriure avui duna altra manera, s a dir, sense animositat ni esperit de revenja. Enterrem amb els nostres morts la guerra mateixa. I fem nostre el lema Pau, pietat i perd.

s un axioma que les idees i solucions, per molt justes que siguin, no sobren cam de la nit al dia, simplement de formu-lar-les. Cal lluitar per elles fins a aconseguir que guanyin la conscincia de la gent, fins que madurin les condicions perqu aquestes idees o solucions siguin transformades en realitat.

Quan la guerra civil passi a ser primordialment un tema de controvrsia entre historiadors, podrem considerar que, per fi, haur acabat.

Joaquim del Pino, regidor de Cultura de lAjuntament de Tortosa

Sota un nvol de pols grogaHem de recuperar, mantenir i transmetre la memria histrica, perqu es comena per loblit i sacaba en la indiferncia. Jos Saramago

El 2013 es compleixen 75 anys dels bombardejos de les aviacions feixistes sobre la poblaci civil catalana. Hi ha ciu-tats que porten anys recordant aquests fets a travs dactes commemoratius, de lhabilitaci de rutes temtiques i despais visitables com ara els refugis antiaeris o de lestabliment de plaques o monuments a les vctimes. Aquest exercici resulta de la iniciativa de les associacions locals de recuperaci de la memria histrica, els historiadors o els familiars de les vcti-mes dels bombardejos, per tamb de les institucions. Com a conseqncia daquest treball, sha aconseguit la sensibi-litzaci de la ciutadania i sha pogut reconstruir i visibilitzar els efectes de la guerra sobre moltes ciutats catalanes. En el cas de Tortosa, els bombardejos i la permanncia del front sn aspectes infravalorats per la historiografia catalana, per so-bretot, desconeguts per la prpia ciutadania.

En aquesta lnia, limpuls de les administracions esdev essen-cial per a la recuperaci de la memria histrica. Aix, la inicia-tiva del Museu de Tortosa, en organitzar lexposici i editar-ne el catleg, pretn un triple objectiu.

En primer lloc, 75 anys desprs, quan queden pocs protago-nistes daquells fets, s cabdal recuperar la memria histrica per a les noves generacions. A banda daix, es busca reivin-dicar cap a endins i cap a enfora els estralls de la guerra sobre la ciutat i la seva poblaci.

Per ltim, es vol homenatjar les vctimes dels bombardejos per tamb aquella generaci de la postguerra que va haver de comenar de nou sota unes condicions crtiques: aquells que es van quedar i aquells que van haver de marxar.

La poblaci i la ciutat. Tortosa s el gran fil conductor. Foto-grafia rere fotografia, veurem la ciutat a travs de la mirada de periodistes i soldats que amb les seves crniques i dietaris van ser els testimonis de la seva devastaci.

Les fotografies del catleg sacompanyen dun audiovisual ba-sat en els records de persones que van viure aquella poca.

Sn els testimonis daquells xiquets i xiquetes que van viure els bombardejos i samagaven als refugis. Aquells que van abandonar jocs i escola per marxar a les muntanyes seguint els seus pares. Nhem entrevistat noms uns quants per fer laudiovisual. Haurem volgut entrevistar-los a tots, els seus records sn el nostre patrimoni ms precis. Encara som a temps per rescatar les seves vivncies. De la m dells podem recrrer la ciutat. Ens mostraran els impactes de metralla a faanes dels carrers de Benasquer o de Mercaders, els refugis antiaeris tapiats, els llocs on van caure les bombes, les cases que van ser escarxades o les plaques de la Direccin General de Regiones Devastadas. Testimonis i espais que configuren el nostre passat ms recent i alhora representen un patrimoni collectiu a conservar.

Volem tancar agraint el concurs de tota la gent que ha fet possible aquesta iniciativa. Per sobretot, un agrament i un record especial als nostres iaies i iaios.

Snia Roura i Toni Royo, comissaris de lexposici

Magatzems de lestaci del ferrocarrilJust quan estvem Enriqueta i jo sota el pont del tren van caure els projectils, que es desviaren de lobjectiu -el pont- uns cent metres, i van explotar al carrer Marqus de Bellet. Semblava talment que les bombes ens queien al damunt.

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Josep Subirats Piana, Tortosa, front de guerraJosep Subirats Piana,

Pont del ferrocarril Daquella muntanya vam veure la caiguda del pont [del ferrocarril , quan van bombardejar el pont, no s si era en Divendres Sant o Dijous Sant, perqu s que ma mare va dir que va veure com caien les bombes totes platejadetes.

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

Testimoni de Teresa Fav

..

Els bombardejosEls trimotors Savoia-Marchetti S-79 i S-81, pertanyents al cos de lAviazione Legionaria delle Baleari, junt amb els hidroavions alemanys Heinkel He-59 de la Legi Cndor, van ser els avions utilitzats per bombardejar les ciutats del Llevant peninsular. Cada avi transportava uns 1.000 kg de bombes i podia enlairar-se fins als 7.000 metres dalada, fora de labast de les bateries antiaries.

Testimoni de Providncia Ario

Quan tocaven les sirenes, marxvem si podem arribar al refugi este detrs del Fmina, arribvem, i si no, a la Clnica det Lluch, all hi havia trulls doli, perqu totes aquelles cases estan canviades, tot eren trulls doli i mos amagvem all.

Runes al xamfr del carrer Murada de Sant Joan amb el carrer de Cervantes, al fons un

refugi antiaeri

SAVOIA MARCHETTI S-79

HEINKEL HE-59

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

Bib

liote

ca d

e C

atal

unya

Instruccions a seguir en cas de bombardeig Catalans, la Genera-litat vetlla per vosal-tres, correu als refu-gis. Amb aquest avs radiat el Govern de la Generalitat alertava de la imminncia dun bombardeig. La Gene-ralitat de Catalunya, a travs del Consell de Sanitat de Guerra, va establir un efica servei de propaganda mitjanant cartells, manuals i fulletons amb instruccions en cas datac aeri, s dels refugis, organit-zaci sanitria, etc.

Ales negres sobre TortosaEntre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, Tortosa va patir 77 atacs aeris que van causar 92 morts i desenes de perso-nes ferides. El mes de mar de 1938 concentra el 65% de les vctimes, noms el 16 de mar van morir ms de 20 persones. Latac ms destructiu va ser el 15 dabril de 1938, Divendres Sant, quan la ciutat va rebre 12 atacs aeris que van amo-llar ms de 20 tones de bombes. El

Pobl

e 24

/07/

37 p

p.1-

2, H

emer

otec

a M

unic

ipal

Arx

iu C

omar

cal d

el B

aix

Ebre

Il Legionario(abril 1938)

Diari realitzat per periodistes italians que es destinava a la lectura de les tropes italianes.

ELS ITALIANS A LA GUERRA CIVILLa contribuci italiana en el sotmetiment de Tor-tosa va ser particularment efectiva. A lacci de laviaci italiana, lAviazione Legionaria delle Baleari, radicada a lilla de Mallorca, hem dafegir la intervenci de les unitats motoritzades del Corpo di Truppe Volontarie (CTV), contin-gent format per tropes regulars de lexrcit itali (uns 20.000 soldats amb els seus caps i oficials), milicians feixistes i un nodrit grup de voluntaris provinents de lempobrit sud dItlia, allistats sota la promesa dun salari geners. Lavan de les tropes del CTV -les primeres darribar a Roque-tes i Ferreries el 18 dabril de 1938- es va veure beneficiat pels mapes elaborats per la Sezione Topocartografica.

lAviazione Legionaria delle Baleari,

Corpo di Truppe Volontarie

SezioneTopocartografica.

Ced

it pe

r Ale

ix To

r

Pont de la Cintas un abandonament petrificat duna ciutat moderna, destruda, evacuada, que sembla desco-berta molts segles desprs, a lesguard estpid de la posteritat. Semblen curiositats de museu, els manifestos dels murs, els rtols i els pots de la

farmcia esbatanada, les joguines de la botiga del costat. Me pareix que fotografio objectes duna excavaci arqueolgica.

Raffaello Patuelli, Il Legionario

Ced

it pe

r Fra

ncisc

o C

elm

a

Raffaello Patuelli,

Interior del mercat municipal [Els bombardejos del 15 dabril] causaron grandes destrozos en el casero urbano, en particular en el barrio de Pescadores, (...) averiando el puente del ferrocarril junto al estribo de la orilla opuesta. Asimismo cayeron bombas en las proximidades de la iglesia del Rosa-rio de Ferreras y zona immediata a la carretera, con dos impactos directos sobre la techumbre del Mercado, junto al ro.

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Llus Mezquida La batalla del EbroLlus Mezquida

LEVACUACIEls tortosins encararan la vida a les muntanyes amb en-giny i resignaci. Les circumstncies no eren fcils: ali-mentaci insuficient, condicions higiniques precries, amuntegament i malalties infeccioses, com ara el tifus o la gastroenteritis. En alguns casos, la manya, la posici econmica o lofici del pare van contribuir a alleujar la situaci de les famlies.

De la banda republicana sabem amb precisi on es va refugiar la poblaci grcies al llibre de defuncions del Registre Civil on consta el lloc de la mort. Sn case-tes de camp humils, amb llar de foc i cisterna, enmig dametllers, oliveres o garrofers i on, anys ms tard, molts passarem el dia de la mona.

Caseta de muntanya (...) Hi havia a totes les casetes gent, estava tot ple, no veus que tothom va desertar dels pobles, totes les casetes, tant si eren dells com si no ho eren, se van obrir la porta, i els amos a lo millor estaven a Barcelona i se van obrir les casetes en autoritzaci, no s que anessen all a forar la porta, hi havia lautoritzaci del govern o ajun-taments, totes les casetes estvem avenats, a totes les finques hi havia gent.

Testimoni de Joan Gombau Ce

dit p

er F

ranc

isco

Cel

ma

Barricada republicana al carrer de Teodor Gonzlez crulla amb el carrer de CervantesLnic perill que hi havia era que el xamfr del mateix carrer on nosaltres ens estvem [Cervan-tes] que sobria en direcci al riu, des de laltra

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

Joaquim Company, Sis anys fora de casa

banda el tenien dominat i havem de passar amb alguna precauci; de fet, per, si ajupem una mica el cos ja no hi havia cap perill.

Joaquim Company,

Milicians republicans a la plaa dAlfons XII, des del carrer dArgentina(...) em van nome-nar per anar a fer un servei de vigiln-cia (...) un mateix dia van venir dues dones diferents dient que vivien en un mateix pis [per endur-sen unes coses]. Per evitar aquests abusos, van donar lordre que ning de la poblaci civil no podia entrar a la capital, encara que fos veritat que hi visqus.

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Joaquim Company Sis anys fora de casa Joaquim Company

Soldats franquistes avanant pel carrer Llarg de Sant Vicent, darrere lesglsia del Roser a Ferreries

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Raffaello Patuelli, Il Legionario

A les vuit de la tarda [del 18 dabril de 1938] cinc carros de combat han sobrepassat Roquetes i han arribat a Tortosa, a la misma Tortosa, com diuen els espanyols ... Tortosa ha estat ocupada ... El riu, com tots els rius que passen per una ciutat, la divideix en dues parts: sobre laltra riba est la part ms gran.

Raffaello Patuelli,

Soldats franquistes carreguen un morter darrere de lesglsia del Roser a Ferreries

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Raffaello Patuelli, Il Legionario

Dues rfegues de metralladora ressonen pel riu aix com els trets disparats a la nit i sembla sentir-se en laire lolor de la plvora.

Raffaello Patuelli,

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Carrer de Sant Blai(...) enmig dun gran silenci, feia respecte de veritat veure tots aquells edificis, amb les portes obertes i les finestres trencades. Pel seu aspecte, feia la impressi que per all havia passat la guerra.

Joaquim Company Sis anys fora de casa Joaquim Company

ELS MAPES PER A GUANYAR LA GUERRALa disponibilitat de bons mapes va ser essencial per guanyar la guerra. El desequilibri cartogrfic entre els dos bndols va ser notori. Els serveis cartogrfics re-publicans van patir la fuita del personal ms qualificat i no es va poder disposar duna bona cartografia militar. Els franquistes van comptar amb el suport decisiu de la Sezione Topocartografica del Corpo di Truppe Volonta-rie itali que disposava de serveis de fotografia, gravat i estampaci. Lequip complet de maquinria, enviat des dItlia, va ocupar vint-i-quatre vagons de ferrocarril i va ser installat a Vitria, on estava ubicada la fbrica de cartes dHeraclio Fournier, des don simprimien els mapes.

Detall de Schizzo panoramico dalloss III Gruppo dArtiglieria 65/17

Inst

itut C

arto

grf

ic d

e C

atal

unya

Corpo di Truppe Volontarie,

Croquis de fortificacions al sector de Sant Lltzer fetes pel Batalln de Zapadores Minadores del 5 Cos de lExrcit de la Repblica

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

Batalln de Zapadores Minadores

Comando Artiglieria 1938

Schizzo panoramico dalloss III Gruppo dArtiglieria 65/17

RETORN I RECONSTRUCCILes tropes franquistes ocupen la riba esquerra de lEbre a Tortosa el 13 de gener de 1939. No hi ha ponts i la travessa del riu es fa en barcasses. Els camions amb provisions passen per un pont a Mra dEbre. A la ciu-tat manca de tot i el retorn es fa progressivament. La poblaci, fins aleshores refugiada a les muntanyes, tret daquella que agafa el cam de lexili, torna a la ciutat. Molts es trobaran les cases inhabitables i els seus bns saquejats. Amb tot, el nucli histric de Tortosa perd ms de 2.000 habitants.

Lestat de Tortosa era catastrfic. Al voltant de 3.000 edificis, dels 4.000 que conformaven el nucli urb, pre-sentaven algun tipus de destrucci. Uns 600 edificis eren irrecuperables. Lavaluaci dels danys patrimonials ascendia a prop de 22 milions de pessetes, dels quals el 55% concernia habitatges particulars.

La Direccin General de Regiones Devastadas va ser lens creat per la nova administraci franquista per re-construir les poblacions i les infraestructures afectades per la guerra.

Ajun

tam

ent d

e To

rtosa

Llus Mezquida La batalla del Ebro

Una barcassa transporta poblaci retornada a la riba esquerra del riuA partir de las 9 [del 13 de gener de 1939] comenz el paso [de lEbre] de personal civil, llegando una de-legacin de Frentes y Hospitales (...) y unos camiones de Auxilio Social [per la carre-tera de Btem] para proceder al reparto de vveres (...) en la calle de Cervantes nmero 22.

Llus Mezquida

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

Llus Mezquida, La batalla del Ebro

A lo largo de toda la maana [del 13 de gener de 1939] fue incesante el trnsito de barcazas, servi-das por soldados pontoneros.

Llus Mezquida,

Civils carregats amb sacs de jute retornenal nucli histric de tortosa

Tres dones i una xiqueta, de retorn a Tortosa, caminen pel carrer den CarbNosotros, como no haba ninguna casa habitable, cuando se hizo de noche, nos volvimos otra vez

Bib

liote

ca N

acio

nal d

e Es

paa

a las montaas. Aqu no haba ni luz, ni agua, ni gas ...

Jos Monlla Panisello, Llaonet, Diario Espaol, 13/01/1954Llaonet, Diario Espaol, 13/01/1954

Runes al carrer de PescadorsTodas las calles estaban llenas de escombros y de cascotes. En muchas casas, por medio de stos, se poda entrar por el primer piso. Adems haca un fro intenssimo y el ro estaba a punto de desbordarse.

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

Jos Monlla Panisello, Llaonet, Diario Espaol,

13/01/1954

Jos Monlla Panisello,

Ced

it pe

r Fra

ncisc

o C

elm

a

Testimoni de Teresa Fav

Pont de barquesI quan vam vindre de Tarragona vam passar per Mra, devia ser per un pont de barques. I lo que mos portava amb lo camin se va aturar a passar la nit a Mra. Mos va baixar els matalaps que portvem i a lentrada dell que hi havia foc,

vam dormir all. I ensundem mos van portar cap a Tortosa. A Ferreries vam fer cap i allavons de Ferreries vam passar en barques a laltra banda.

En memria de les vctimes dels bombardejos aeris de Tortosa (1937-1938)

Llu

s M

ezqu

ida,

ced

it pe

r la

fam

lia M

ezqu

ida

Sans

separates00-PLANOL REFUGIS 193701-panels refugiindicador refugi num 4refugi1refugi2refugi3refugi4

02-planols01dR-situacio02dR-rtofoto 1-500 (1)03dR-seccio transversal04dR-seccio detall

03-pols groga