Dossier tecniques tractament informacio 2012

Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó

Granollers

1

TÈCNIQUES DE TRACTAMENT DE LA

INFORMACIÓ

ESCOLA CERVETÓ

Granollers


Granollers

2

Dossier de tècniques de tractament de la

informació

Presentació .......................................................................................................

Pàg. 3

Aspectes a tenir en compte per fer un bon estudi ............................................. Pàg. 4

Diferents estils de lectura ................................................................................. Pàg. 6

Subratllat d’un text .......................................................................................... Pàg. 7

El Resum ......................................................................................................... Pàg. 9

L’esquema ....................................................................................................... Pàg. 10

Mapes conceptuals ......................................................................................... Pàg. 12

Presa d’apunts ................................................................................................. Pàg. 13

Preparació d’un examen ................................................................................ Pàg. 15

L’exposició oral .............................................................................................. Pàg. 18

El treball monogràfic....................................................................................... Pàg. 21

L’entrevista .....................................................................................................

Pàg. 28

Pautes per comentar un text literari ..............................................................

Pàg. 30

Pautes per comentar un text científic..............................................................

Pàg. 33


Granollers

3

Presentació

Des de l’escola pensem que l’ús de qualsevol tècnica que ajudi a interpretar, analitzar,

organitzar, interioritzar,... la informació és necessària per fer un bon aprenentatge i

interpretar la realitat que ens envolta. És per això que hem pensat fer un recull d’algunes

de les tècniques (que ja han estat treballades a l’aula en diferents moments) perquè

puguis recordar el procediment.

Per tal de fer un bon ús d’aquestes tècniques és important que cadascú se les faci seves i

adapti aquests recursos a les necessitats personals o a demanda de l’àrea o matèria.

Pensem que la posada en pràctica d’aquestes tècniques s´ha d’anar adquirint

progressivament i que la pràctica és el millor exercici per aconseguir-ho.


Granollers

4

Aspectes a tenir en compte per fer un bon estudi

Quan parlem de tècniques d’aprenentatge moltes vegades només pensem en estratègies

per fer un bon estudi, però cal que tinguem en compte molts altres aspectes com les

condicions personals o les condicions ambientals per tenir un bon procés

d’aprenentatge. Tot és important per fer un bon estudi.

Ens referim a les condicions ambientals quan parlem de tots aquells aspectes que ens

envolten: l’ambient familiar , l’adaptació escolar i social. També cal que tinguis en

compte:

El lloc hauria de ser sempre el mateix, per tenir a l'abast tot el que necessitis.

Aquest lloc ha de ser agradable i còmode, és important sentir-se bé on

s’estudia.

És important tenir una bona il·luminació, preferentment hauria de ser natural,

però si és artificial cal que estigui situada de manera que no ens fem ombra.

La cadira hauria de ser prou còmode, amb el respatller vertical, és important

que mantingui la columna vertebral recta. Cal evitar seients massa còmodes

com el sofà, llits... ja que afavoreixen més situacions de descans que no pas

d’estudi actiu (subratllant, resumint...)

La taula hauria de ser ampla i estar ordenada, per evitar distraccions.

La temperatura ha de ser la ideal, no ha de fer ni massa fred ni massa calor.

És important que hi hagi el màxim silenci possible, per evitar distraccions.

Ens referim a condicions personals quan parlem d’aspectes com:

La motivació personal, tenir ganes d’aprendre, de saber més... és el motor del

nostre aprenentatge.

Estar en bones condicions físiques, tant alimentàries com de descans.

Tenir una bona autoestima. És important creure en nosaltres mateixos, què som

capaços de fer i que, si ens ho proposem, podem tenir èxit en els nostres

estudis.

És important tenir un hàbit de treball, tant a l'hora de realitzar les activitats que

ens proposen com a l'hora d’estudiar / repassar allò que estem fent a classe.

Una bona organització / planificació ens ajudarà a poder-li dedicar el temps

necessari a cada tasca, no haver de fer-la de pressa, ni tenir una acumulació

excessiva de la feina...

Autodisciplina.


Granollers

5

Atenció / concentració. L'atenció és fixar el pensament en alguna cosa, per tant,

sense atenció és molt difícil poder realitzar un bon treball o estudi.

Aptituds personals (raonament verbal, habilitat numèrica, memòria, orientació

espacial...). Ens referirem a aptituds a l'hora de parlar d’aquelles destreses

intel·lectuals que l’estudiant va adquirint del seu medi, mitjançant la seva

escolaritat. Les aptituds ens ajuden a fer prediccions de l’èxit acadèmic

La memòria té una funció important en el procés d’aprenentatge, ja que és la

capacitat d’aprendre amb sentit, establint una relació entre les idees que s’han

de retenir i les que ja sabíem.

La memòria té lloc en funció de 4 passos:

- percebre la informació, veure-ho, sentir-ho o ser-ne conscient.

- introduir-lo a la memòria.

- retenir-lo.

- ser capaç de trobar-lo perquè pugui ser utilitzat.


Granollers

6

Diferents estils de lectura

Lectura exploratòria

Quan la fem? Quan encara no tenim clar el que pot aportar una lectura, davant un tema

que s’hagi d’estudiar i no sapiguem com està organitzada la informació.

Objectiu: es tracta de llegir per sobre, de dalt a baix, per fer-se’n una idea global del

text, l’estil, les definicions, les explicacions, el tipus de vocabulari emprat...

També ens ajuda fixar-nos en:

Els títols de la unitat o dels capítols del llibre

Els subtítols

La introducció al tema

Gràfics

L’índex del contingut

Les il·lustracions

Els esquemes de la unitat

La relació amb altres unitats estudiades

...

Rastreig de dades

Quan la fem? Quan s’està buscant d’una manera ràpida una resposta concreta, una

data, un nom, una cita..., és a dir, buscar dades i/o informacions concretes.

Lectura detallada

Quan la fem? Quan llegim detingudament per fer una bona comprensió del text, quan

estudiem...

Recordem que una bona comprensió és necessària per fer un bon aprenentatge.

Comprendre significa saber relacionar, integrar... la nova informació, és a dir,

comprendre no només vol dir, connectar la nova informació que ens arriba i afegir-la a

la que ja sabíem, sinó que també és necessari integrar-la als coneixements que ja teníem

per modificar-los o ampliar-los.

Passos a seguir:

1.- Fer una lectura exploratòria per saber de què va el text.

2.- Fer una lectura pausada i reflexiva del text, buscant al diccionari el significat

de les paraules que no sabem.

3.- Intentar esbrinar la o les idees principals.

4.- Distingir les parts fonamentals del text que ens permet organitzar la informació

llegida.


Granollers

7

El subratllat d'un text

Definició: consisteix a fer ressaltar les idees principals, diferenciar les idees principals

de les secundàries i de la informació que no és tan rellevant.

Passos a seguir

1. Fer una lectura exploratòria, per fer-nos una idea global del text,

composició dels apartats, ...

2. Fer una lectura detallada on podem anar subratllant, cercant les idees

principals i secundàries.

3. Llegir el subratllat per comprovar si té sentit i coherència.

Què subratllem

Idees principals i secundàries.

Paraules clau.

Frases curtes.

Detalls fonamentals.

Dades tècniques importants.

No subratllar:

Paraules que no es coneixen, cal buscar-les abans al diccionari.

Tota la línia.

Repeticions de la mateixa idea.

Paràgrafs sencers, ni frases llargues. En el cas que fos molt important subratllar

un paràgraf és millor traçar una clau o una línia vertical al marge.

Un model per subratllar podria ser

Molt important

Important

Normal

No gaire important

Marques es tracta d’utilitzar signes o paraules en els marges per

destacar algun aspecte.

Avantatges del subratllat

Transforma la lectura passiva en activa, la qual facilita la comprensió.

Incrementa l'atenció / ajuda a evitar distraccions.

Afavoreix l'elaboració de l’esquema i el resum.

Ajuda al repàs si és d’uns apunts ja treballats.

Ajuda a la memorització.


Granollers

8

Objectius a assolir

Subratllar de manera neta i polida.

Subratllar amb llapis i amb regle de manera que les línies siguin rectes.

Subratllar les idees principals i secundàries, paraules clau, dades tècniques

importants i detalls fonamentals.

Subratllar únicament les paraules que es coneixen.

Evitar subratllar més d’una vegada la mateixa idea.

Seguir els passos necessaris per subratllar.


Granollers

9

El resum

Definició: és explicar de forma breu i amb els nostres mots les idees fonamentals d’un

text.

Característiques

Exposició abreujada, precisa i ordenada.

Cal expressar amb les paraules de cadascú, sempre i quan no siguin

definicions.

Frases curtes, exposicions breus, enllaçades amb punt i seguit (sempre i quan el

text ho permeti).

No repetir idees.

Passos a seguir

1.- Lectura exploratòria, per fer una idea global del text.

2.- Lectura detallada i subratllat, buscant les idees principals (veure tècnica del

subratllat) (és important que l'alumne entengui el text abans de fer el següent

pas).

3.- Reescriure les idees principals i secundàries, amb les paraules d'un mateix

4.- Comprovar si el resum té coherència, si les idees estan ben endreçades.

En el cas que algun/a alumne/a tingui dificultats per fer un resum, se li pot recomanar

que abans de fer-lo formuli unes preguntes i amb les respostes pugui elaborar-lo.

Avantatges

Augmenta l’atenció i concentració, ajuda l’assimilació i memorització.

Millora l’expressió escrita.

Pot servir per preparar un examen.

Organitzar lògicament el contingut.

Objectius a assolir

Presentar el resum net i polit.

Elaborar un resum que sigui curt i si el text ho permet, en un sol paràgraf ( en

total no hauria de superar una quarta part de l’extensió del text original).

Utilitzar paraules clares i precises.

Exposar les idees seguint una coherència, una estructura i una lògica.

Exposar una visió de conjunt sobre el tema, no pot ser una enumeració d’idees.

Evitar la repetició d’idees.

Evitar que el resum sigui una còpia d’oracions del text, és a dir, cal que estigui

expressat amb les seves paraules. (ens ajuda a veure si realment ha entès el

text).

Reproduir les idees principals del text.


Granollers

10

L'esquema

Definició: és la classificació de les idees importants d’un text, estructurades de manera

jeràrquica i lògica, per tal que visualment ofereixi una ràpida idea del seu contingut.

Passos per fer un esquema

1.- Lectura exploratòria, per fer una idea global del text.

2.- Lectura detallada i subratllat, buscant les idees principals (veure tècnica del

subratllat) (és important que l'alumne/a entengui el text abans de fer l’esquema)

3.- Enunciar les idees principals i secundàries d'acord amb la definició establerta.

4.- Repassar l’esquema atenent a la jerarquització, relacions, claredat...

Condicions per tal que sigui un bon esquema

Presentació.

Idea principal a la part esquerra del full.

A menys importància de les idees, més a la dreta hauran d’anar, és a dir, més

ample haurà de ser el sagnat (són els espais entrats del text).

(Veure gràfics dels diferents tipus d’esquemes).

Expressar amb el mínim nombre de paraules, sense deixar-se cap de necessària

Estructurar de forma lògica i jeràrquica.

Diferenciar les idees principals de les secundàries.

Les relacions i lligams han de ser clars.

Presentació visual ja que ajuda a tenir una visió complerta del contingut.

Tota la informació ha d’estar relacionada.

Si és possible, s’ha de fer en un sol full ja que facilita veure l’estructura global.

Avantatges

Tècnica activa, ja que exigeix buscar les idees, analitzar-les i relacionar-les.

Estructura de forma lògica les idees.

Ajuda a jerarquitzar les idees.

Afavoreix la memòria visual.

Captar a cop d’ull l'estructura d'un tema, tenir una visió complerta del

contingut.

Estalvia temps de repàs.

La presentació clara facilita una bona comprensió.

Objectius a assolir

Presentar l’esquema net i polit.

Confeccionar un esquema molt visual, és a dir, que pugui ser interpretat a

primera vista.

Respectar la jerarquització de les idees, és a dir, que les idees secundàries

estiguin diferenciades de les idees principals.

Explicar amb el mínim nombre de paraules.

Relacionar les idees de manera lògica i clara.



Granollers

11

Models d'esquemes

Model de nombres

1. Idea principal

1.1. Idea secundària


1.2.1. Detall

1.2.2. Detall

1.2.2.1 Subdetall

2. Idea principal




2.3.1 Detall

2.3.2. Detall

2.3.2.1. Subdetall

Model de lletres

A. Idea principal

A 1 Idea secundària

A.2 Idea secundària

a Detall

b Detall

a.1 Subdetall

B. Idea principal

B.1 Idea secundària



a. Detall

b. Detall

b.1 Subdetall

Model de claus

detall

idea secundària

idea principal idea secundària

idea secundària

Títol

detall

idea secundària detall


idea secundària

Model de fletxes

detall

idea secundària


idea secundària

Títol

detall

idea secundària detall


idea secundària


Granollers

12

Mapes conceptuals

Definició: és un tipus d’esquema on fem una classificació jeràrquica i gràfica que

representa les relacions significatives que s’estableixen entre els conceptes d’un tema.

Diferencia amb la resta d’esquemes

Els termes conceptuals són els creadors d’imatges mentals. Aquests estan units

mitjançant paraules enllaç, és a dir, conceptes units per una explicació.

Avantatges

Facilita la visió clara entre conceptes.

Ajuda a endreçar els conceptes del més generals als més específics.

Facilita l’ampliació i modificació.

Objectius a assolir

Saber interpretar un mapa conceptual.

Presentar el mapa conceptual de manera neta i polida.

Diferenciar els conceptes de les paraules enllaç.

Jerarquitzar els conceptes (diferenciar els conceptes principals dels secundaris)

Relacionar correctament els conceptes.

Model /exemple

Paraula paraula paraula

enllaç enllaç enllaç

paraula relació paraula paraula

enllaç creuada enllaç enllaç

Concepte

principal

Conceptes

secundaris

Conceptes

secundaris

Concepte Concepte Concepte

Conceptes

secundaris


Granollers

13

Presa d’apunts

Definició: recollir de forma simple i ordenada les explicacions del professor, per

després poder estudiar, ja que són una eina bàsica per l’aprenentatge.

Prendre apunts ha de ser el resultat d’escoltar atentament i fer un resum mental de les

idees fonamentals de l’explicació del professor/a per poder-les escriure de manera

esquemàtica.

Passos que caldria seguir: A classe

a) Tenir tot el material preparat (fulls, bolígraf...)

b) Escoltar:

- amb interès, motivació

- estar molt atents, ja que quant millor s’entengui el que explica el/la

professor/a menys haurem d’escriure.

c) Resumir mentalment el que està explicant el/la professor/a.

- És important captar les idees principals.

- Prendre apunts NO és copiar TOT el que diu el/la professor/a, només ho

copiarem tot si són definicions.

d) Escriure (és convenient que sempre utilitzem els mateix llenguatge telegràfic

o abreviacions o inicial o signes... per tal que sigui més fàcil a l'hora de passar-

los a net)

- Escriurem frases breus, esquemàtiques, paraules claus...

- Podem utilitzar un llenguatge telegràfic

- Podem utilitzar abreviacions

Pq, tb, q, p.e

- Podem utilitzar inicials

h (hora)

- Podem utilitzar contraccions

gral (general)

Il·lm (Il·lustríssim)

- Podem utilitzar signes:

↑ augment - menys

↓ disminució + més

< més petit, menys important que x per

> més gran, més important que conseqüència, causa

= igual

per cent


Granollers

14

A casa

e) repassar que els apunts que has pres s’entenen.

f) si cal passar-los a net, tenint en compte si els has d’endreçar, completar,

ressaltar allò important, afegir aclariments amb gràfics, dibuixos ...

Actitud que cal tenir

Estar atent, a les explicacions del professorat, on es fa èmfasi, les anotacions

que fan a la pissarra, quines idees repeteix, quines ressalta amb la veu...

Escoltar i analitzar el que diu el/la professor/a

Adaptar-se a la manera d’explicar del professor/a.

Recomanacions

Deixar marges amples i fer força punts i a part, per poder afegir informació,

aclariments, suggeriments...

Destacar els títols i subtítols.

Escriure amb lletra clara per poder-ho desxifrar després.

Utilitzar fulls de la mateixa mida per facilitar-ne la classificació

Numerar els fulls.

Avantatges

Ajuda a mantenir l’atenció en les explicacions del/a professor/a.

És el primer pas per fer una bona comprensió del tema i, per tant, poder fer un

bon estudi posterior.

Treballa la memòria auditiva immediata.

Ajuda a captar les idees principals, resumir-les i relacionar-les amb el que ja se

sap.

Objectius a assolir

Preparar el material necessari abans de començar a prendre apunts.

Escoltar amb atenció les explicacions del professor/a.

Resumir mentalment les explicacions per poder-les escriure posteriorment

Utilitzar frases breus, esquemàtiques, paraules claus...

Utilitzar abreviacions, inicials, signes o contraccions que després siguin fàcils

de desxifrar.

Ser capaç d’entendre les anotacions preses durant les explicacions.

Passar a net els apunts de manera correcta.

Relacionar i ampliar els apunts sempre que sigui necessari.


Granollers

15

Preparació per a un examen

Memorització

La memòria és la capacitat de recordar coses. Aprens si recordes, i recordes si aprens.

Hi ha diferents tipus de memòries: memòria visual, memòria auditiva, memòria a curt o

llarg termini,.... A cadascú se li donen més bé unes que les altres.

És important estar en perfectes condicions físiques i psíquiques, concentrat en el temari

d’estudi.

Cal que tinguis en compte a l’hora de memoritzar

No aprendre a la vegada coses molt semblants entre si. S’ha de procurar que els

conceptes semblants s’assimilin en un interval de temps suficient per tal que la fixació

del segon no interfereixi la del primer.

Com millorar la memòria

- Procurant estar en perfectes condicions físiques i psíquiques.

- Fent exercicis específics per recordar coses.

- Aprenent recursos mnemotècnics, és a dir, fent servir imatges, fotografies

mentals, claus, relacions, pistes.

Alguns exemples de recursos mnemotècnics:

- si s’ha d’estudiar un llistat de paraules, fer una frase, història... amb elles.

- si s’han d’estudiar unes dates concretes, intenta relacionar-les amb alguna cosa

que sigui significativa per a tu.

Lectura Exploratoria

Lectura detallada / Subratllat

Esquema o Resum o Mapa Conceptual

Record / Memorització

Repàs / Pràctica prèvia

Examen


Granollers

16

Repàs

Repassar no vol dir estudiar, vol dir, fer una repetició mental o fer un petit

autoexamen d’allò que ja has après.

És necessari repassar, ja que les coses s’obliden, però una qüestió oblidada et

torna a la memòria amb més facilitat quan la tornes a llegir

Primer repàs

Al dia següent d’haver estudiat, per exemple mirant l’esquema /resum... que

hagis fet per estudiar, intentar repetir-ho mentalment o per escrit.

Repàs intermig

Ajuda a mantenir tot el que has estudiat

Repàs final

Poc abans de l’examen (no 5 minuts abans)

Pràctica prèvia Mai et presentis a fer un examen escrit o oral, sense haver fet una simulació de

l’examen.

Durant el repàs el final:

1. Pensa preguntes que acostuma a fer el/la professor/a, agafa el llibre de text o

els apunts i escriu possibles preguntes de cada tema.

2. Tanca el llibre i els apunts.

3. Contesta les preguntes com si fos un examen real (distribució del temps,

presentació...)

4. Corregeix tu mateix l’examen fet, revisa els possibles errors.

Durant l’EXAMEN

L’examen és el moment en que has d’expressar el que saps.

Cal que tinguis en compte:

1.- La presentació formal (és la presentació del material i de les teves idees)

Dades d’identificació: nom, cognoms, data...

Marges: correctes, sobretot a l’esquerra

Punts i aparts en les respostes a cada pregunta.

Lletra clara, recorda que escrius perquè et llegeixi una altra persona

En alguns exàmens et pot anar bé enumerar les idees amb lletres o números,

que es vegi quants punts tractes en cada resposta.

Presenta l’examen net i ordenat

ORTOGRAFIA

2.-Planificació dels continguts dels exàmens

Escolta amb molta atenció el que expliqui el professor

Assegurar-te que has entès el que se't demana.


Granollers

17

Planifica el temps: una vegada llegides les preguntes distribueix el temps de

l’examen. No et precipitis, és important pensar la resposta.

Si la pregunta és llarga t’anirà bé fer un esquema previ del què contestaràs,

t’ajudarà a fer una exposició jeràrquica i ben seqüenciada.

Cal cenyir-se a la pregunta, si et pregunten causes no contestis fets. Cal que

llegeixis amb molta atenció les preguntes.

Has de revisar l’escrit: cal que ho llegeixis tot abans de lliurar-lo, assegurar-te

que ho has contestat tot, revisar les faltes d’ortografia, d’expressió...

3.- Revisió posterior: has de revisar els exàmens corregits per evitar fer els mateixos

errors en posterior exercicis.

Faltes d’ortografia.

Per què has oblidat determinades idees.

Errors en càlculs, en expressions, perquè els has fallat i com pots evitar-los pel

proper examen o exercici.

Quins punts concrets has de millorar.

Quines preguntes has sabut contestar bé, per veure que val la pena fer un

esforç.


Granollers

18

Exposició oral

Definició: és una forma de comunicació que consisteix en explicar de manera ordenada

unes idees o coneixements sobre un tema davant d’un auditori.

Una exposició oral no és una lectura d’un document escrit.

Passos a seguir

1.- Analitzar la situació:

De què he de parlar?

A qui va dirigida l’exposició? (interessos, coneixement, edat...)

On faré l’exposició? (sala petita, sala gran, on ens situarem...)

De quant temps disposo?

2.- Recollida de la informació.

3.- Organització de la informació, quins punts volem tractar i en quin ordre. Un

primer índex.

4.- Tractament de la informació.

5.- Preparació dels recursos que s’utilitzaran: vídeo, transparències, pòsters...

6.- Preparació del guió que tindrem durant l’exposició: fitxes, transparències...

7.- Memoritzar la informació i assaig tenint en compte el llenguatge verbal i no

verbal.

Estructura de l’exposició

Introducció

Presentar el tema, explicar els motius d’interès pel tema ...

Expressions que es poden utilitzar per iniciar la introducció:

Per començar, d’entrada...

Desenvolupament

Es desenvolupen les idees de manera ordenada i clara perquè tothom les entengui. Per

tal que sigui més entenedor cal incloure exemples, gràfics, il·lustracions, anècdotes...

A vegades caldrà repetir una idea o un mot difícil amb termes diferents.

Expressions que es poden utilitzar:

D’una altra banda, tot seguit, a continuació, després, a més, en segon lloc...

Conclusió

Síntesi de les idees principals, allò que volem que l’auditori recordi.

Expressions que es poden utilitzar per iniciar la conclusió:

Finalment, per acabar, en resum, en definitiva, per concloure...


Granollers

19

Components verbal i component no verbal

Comunicació verbal

Pronunciació: pronunciar i articular de manera clara, tant els sons vocàlics com els

consonàntics.

Volum de veu: el volum ha de ser adequat d’acord amb la distància que hi ha entre

nosaltres i els receptors. Un volum de veu baix pot ajudar als receptors a desconcentrar-

se. El volum de veu ens pot ajudar a ressaltar una idea, donar més expressivitat...

Velocitat: cal tenir-la en compte, ja que si es parla molt de pressa, pot ser que els

receptors es perdin i no tinguin temps de captar les idees, el fil conductor... En canvi,

parlar molt a poc a poc, provoca monotonia i que els receptors es desconcentrin.

Pauses: ens ajuden a canviar l’entonació, el ritme del missatge, a mantenir l’atenció del

receptor, assimilar les idees...

Entonació: un missatge pot canviar de significat segons la seva entonació. Serveix per

evitar la monotonia, captar l’atenció del receptor...

Expressar-se de manera viva i natural, no recitar.

Expressar-se de forma convincent.

Comunicació no verbal

Expressivitat corporal: la situació del cos, és a dir, manera de seure, de moure’ns, com

caminem, gesticulació, expressió de la cara...

Mans: amb el moviment de les mans també es comunica, s’aclareixen o es reforcen el

missatges.

Mirada: és la part més expressiva de la cara, per tant, dóna molta informació. Cal tenir

en compte, la durada de la mirada, la manera de mirar... El fet d’evitar sempre la mirada

té connotacions negatives com la por, menyspreu, sentiments inferioritat, inseguretat...

Posició del cos: situar-se en un lloc adequat perquè tothom et pugui veure.

Vestit: adequat per l’ocasió, la imatge fa molt.


Granollers

20

Objectius a assolir

Durant la preparació:

Seguir els passos establerts.

Durant l’exposició oral:

Organitzar l’exposició oral seguint l’estructura: introducció, desenvolupament i

conclusió.

Exposar seguint el guió fet durant la preparació.


Exposar tenint en compte els aspectes de la comunicació verbal: velocitat,

pronunciació, velocitat, entonació....

Expressar-se de manera fluïda i amb un llenguatge adequat.

Exposar de manera que la informació transmesa sigui coherent.

Ajustar-se al temps establert anteriorment.

Exposar tenint en compte els aspectes de la comunicació no verbal:

expressivitat corporal, mirada, posició del cos, vestuari, mans...


Granollers

21

Pautes per a la presentació de monografies

Aquestes orientacions et serviran tan sols com a guió que tu després hauràs d’adequar a

les orientacions que el professor doni en cada cas.

Passos a seguir:

Elaboració del treball

a) Cal establir un primer esquema general dels objectius del treball en funció dels

teus coneixements inicials. S’han de buscar les fonts documentals necessàries

per poder elaborar el tema.

b) Recopilació del material: hauràs de llegir i canalitzar amb cura tot el material

seleccionat, i prendràs les teves anotacions en funció dels objectius i de la

temàtica que t’interessi.

c) Elaboració del guió definitiu del treball: per estructurar el guió has de saber

que tot treball ha de tenir tres parts mínimes: presentació, desenvolupament i

conclusió.

Redacció del treball

a) Cal fer un primer esbós de redacció a mà. En aquesta primera redacció et

fixaràs fonamentalment en el contingut, seguiràs l’ordre del guió i tindràs

molta cura que les idees quedin relacionades de forma clara i ordenada.

Iniciaràs la redacció fent la síntesi dels diferents capítols per passar després a

escriure’n la presentació i la conclusió, ja que aquestes han d’estar en funció

del que hagis expressat en el conjunt del treball.

b) Redacció definitiva. El treball s’hauria de presentar en fulls de format foli o

DIN A-4 a una sola cara. Caldria que deixessis amplis marges tant pels costats

com per dalt i per baix. Cal observar les prescripcions que es demanin per a la

presentació del treball en relació a si el text es pot presentar a un o dos espais.

Amb tot, és important recordar que el més correcte és la presentació a dos

espais i la utilització d’una sola família de lletres. Numera també els folis.

Aquesta redacció definitiva t’ha de servir per revisar l’anterior i posar força

atenció en l’estil. Aquest ha de ser clar i senzill. Les frases han de ser curtes i

has de procurar no repetir les idees. Les citacions textuals són importants a

l’hora d’argumentar i justificar les idees que exposem.

Presentació del treball

Quan ens referim a la presentació d’un treball o monografia has de tenir en compte que

ha d’estar constituïda per:


Granollers

22

PORTADA que haurà d’incloure:

Títol destacat

Autor/Autors

Assignatura a la qual pertany/en l’/els autor/s

Nom del professor/a de la matèria

Data de presentació de la monografia

AGRAÏMENTS (Opcional, depenent del treball)

En aquesta secció l’autor fa un reconeixement a les persones, institucions... que han

col·laborat d’una o altra manera amb tu per a la realització del treball.

ÍNDEX INICIAL

És un quadre esquemàtic on apareixen les divisions que componen el treball escrit i que

porten a la pàgina on apareix desenvolupat el contingut. Ha de col·locar-se abans de la

introducció. Es numeraran totes les seccions o parts del treball. Ha de ser un reflex del

cos de la monografia. Si hi ha il·lustracions i quadres numerats, s’acostuma a fer un

sumari específic a part.

LLISTAT D’ABREVIATURES I SÍMBOLS (opcional depenent del treball i del

curs)

Obligatòriament s’ha de fer constar allò que, a priori, no pugui ser fàcilment entès pels

lectors, tot i que el més senzill és indicar-ne totes les utilitzades al llarg del treball. L’ús

de les abreviatures haurà d’evitar-se en el text: es limitarà a les notes a peu de pàgina i

les referències bibliogràfiques. Les abreviatures de termes llatins s’escriuen en cursiva.

LLISTAT D’ABREVIATURES apdo.: apartat

art.: article

arts.: articles

cap.: capítol

col.: col·lecció, columna.

colab.: col·laboradors.

ed.: editor, edició

et al. (et alii): i altres autors

fasc.: fascicle

ibíd.: en la mateixa obra

íd.: en el mateix autor

ilust.: il·lustració

impr.: impremta, imprès a

infra: aquí sota

loc. cit. (loco citato): fragment citat de la mateixa

pàgina en la immediatament anterior.

núm : número

N.B.: nota bene

N. del A.: nota de l’autor

N. de la R.: nota de la Redacció

N. del T.: nota del traductor

op.cit.: (opere citato) en l’obra ja citada del mateix

autor.

p. o pàg.: pàgina

pp.: pàgines

p. ex.: per exemple

reed.: reeditat, reedició

reimpr.: reimprès, reimpressió

rev.: revisat

s.: següent

ss. : següents


Granollers

23

supra: aquí dalt

t.: tom(s)

v.: veure

vol.: volum

vols.: volums

INTRODUCCIÓ

És aquella part del treball en la qual l’/els autor/s marquen l’objectiu, la justificació, la

metodologia utilitzada, les limitacions i els resultats obtinguts. Per tal de valorar aquests

resultats, la introducció s’hauria de realitzar al final de la monografia.

COS DEL TREBALL

És el contingut del treball pròpiament dit. ha d’estar dividit en capítols homogenis

numerats, que es podrien agrupar en quatre grans àmbits: la teoria, el mètode, els

resultats i la discussió.

CONCLUSIONS I/O RECOMANACIONS

Han de ser el resultat de la presentació clara i ordenada de les deduccions fetes al llarg

del treball.

GLOSSARI (opcional, depenent del treball)

Llista de termes tècnics utilitzats en el treball, amb la seva respectiva definició.

ANNEXOS

La seva finalitat pot ser completar el cos del treball amb informació que no s’ha encabit

per no trencar la presentació lògica i ordenada, o oferir dades complementàries que

ajudin a entendre els mètodes emprats. També s’hi poden incloure altres materials

complementaris, difícilment intercalables com plànols, mostres, fotografies, glossaris,

etc. La informació complementària del treball inclosa en els annexos s’ha de citar al

final de cada un d’ells. Els annexos s’han d’identificar per lletres majúscules

consecutives (Annex A, Annex B, etc.)

BIBLIOGRAFIA Recull tot el conjunt de materials utilitzats per a la realització del treball. Es presenta de

forma ordenada (cronològicament o alfabètica).

LLIBRES

- Un esquema de com ha de fitxar-se un llibre seria el següent:

a) COGNOMS (en majúscules) i Nom de l’autor.

b) Títol complet de l’obra, en cursiva si la monografia està realitzada a ordinador i

subratllat, si és un treball manuscrit.

c) Volum.

d) Pròleg de ... (noms i cognoms)

e) Traducció de (l’idioma) per (nom i cognoms)

f) Lloc i any.

g) Editorial, col·lecció i número.

- Si es tracta de diversos llibres d’un mateix autor, cal seguir el següent esquema:

◊ Es segueixen les pautes anteriors per citar la primera obra i després s’ordenen les

següents per data de publicació, des de la més antiga a la més moderna. El nom de

l’autor queda substituït per una ratlla.


Granollers

24

- Si es tracta d’una obra anònima seguirem el següent model:

◊ ANÒNIM. Títol de l’obra (en cursiva si es realitza a ordinador o subratllat, si és

manuscrit), volum, pròleg, traducció, lloc, any, editorial, col·lecció i número.

- Si es tracta d’una obra de diversos autors farem servir el següent model:

◊ COGNOMS, Nom.; COGNOMS, Nom.; COGNOMS, Nom. Títol de l’obra en cursiva

o subratllat. Ciutat, any, editorial.

Exemples:

◊ BONASSIÉ, Pierre. Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), vol.2. “Economia i

societat feudal”. Barcelona, 1981, Edicions 62.

◊ GUBERN, Román. La caza de brujas en Hollywood. Barcelona, 1991, Anagrama.

- Espejo de fantasmas: de John Travolta a Indiana Jones. Madrid, 1993, Espasa-

Calpe.

- Historia del cine. Barcelona, 2000, Lumen,

◊ ANÓNIMO. La vida de lazarillo de Tormes y de sus adversidades. Salamanca, 1979,

Editorial Càtedra, Clásicos Castellanos, núm. 24.

◊ PUIG ROVIRA, Joan Manel.; TRILLA, Eduard.; Pedagogia de l’oci. Barcelona,

1985, CEAC.

ARTICLES DE REVISTA

Els articles de revista es fitxen igual que un llibre, però el títol de l’article es posa entre

cometes i el nom de la revista en cursiva. També s’afegeix el número de la revista, la

data de publicació i les pàgines que ocupa l’article.

Exemple:

LÓPEZ MEDINA, Luís. “Torres Villarroel, poeta gongorino”, en Revista de

Filología Española, LIV (1971), pàgs. 123-144.

ENREGISTRAMENTS AUDIOVISUALS

- Enregistraments:

COGNOM, Nom. Títol. [Tipus de suport]: subtítol. Número d’edició. Lloc, any i

Editorial, col·lecció i número. Detalls materials.

Exemple:

TRIAS SALAS, Genís. Teatre i Alzheimer. [Vídeo]: teatre de la reminiscència.

Barcelona, 2001, Fundació La Caixa. VHS.

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

- Documents en línia:


Granollers

25

COGNOM, Nom. Títol. [En línia]. Edició o versió. Lloc de publicació. Editorial o

distribuïdor, any de publicació <adreça web>

REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua

espanyola. [en línia]. 22a ed. Madrid. Real Academia de la lengua espanyola, 2003.

http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm

CITES TEXTUALS

Sempre ha d’aclarir-se la procedència de la cita ja que mai ens hem d’apropiar d’idees o

paraules sense indicar de qui són (plagi). Les cites es posen entre cometes sense separar

del cos del text i sempre han d’estar numerades consecutivament al llarg de tot el treball

o monografia.

Les cites han de ser reproduïdes exactament (text i puntuació). Si a l’inici o al final de la

cita, s’ometen una o més paraules, aquestes seran substituïdes per tres punts suspensius:

si són substituïdes dins de la cita, caldrà col·locar els punts suspensius entre claudàtors o

parèntesi.

Exemple:

"Desde el 31 de marzo, el CICR ha visitado numerosos prisioneros de guerra iraquíes

capturados por las fuerzas de la coalición. Esas visitas son un aspecto fundamental del

cometido del CICR, que consiste en hacer respetar los Convenios de Ginebra. Éstos

estipulan la obligación [...] de facilitar el acceso del CICR a los prisioneros de

guerra..."

Quan la cita és la continuació de la frase inicial, s’ha d’ evitar fer servir els dos punts i

el punt final es col·loca darrere les cometes de tancament.

Exemple:

Según las últimas noticias enviadas por el personal del CICR en Bagdad, "la situación

en la ciudad es sumamente crítica debido a los violentos ataques que tienen lugar en los

barrios del centro...".

Quan la cita va precedida per dos punts, comenta amb majúscula i el punt final es

col·loca darrere de les cometes de tancament.

Exemple:

Un delegado afirmó ayer en Bagdad: "El suministro de agua en Bagdad se está

convirtiendo en un tema de preocupación. Según lo que nos han informado, la estación

de bombeo de agua no tratada de Qanat (norte de la capital) ha dejado de funcionar".

La font de la cita sempre ha de ser mencionada en una nota a peu de pàgina (veure

següent apartat)

LES NOTES A PEU DE PÀGINA

La nota a peu serveix per indicar la font d’una cita o la referència d’una obra

mencionada en el text. De vegades, també es poden incloure comentaris i observacions

breus que complementen el text. La indicació en el text serà en superíndex (aquest

http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm


Granollers

26

efecte s’aconseguirà marcant el número que volem convertir, anant al Menú Formato i

al quadre de diàleg Fuente on trobarem diversos efectes aplicables al text i entre ells el

de superíndex).

Cites textuals:

L’ordre de les dades d’aclariment de la cita és el següent:

1. Nom i cognoms de l’autor

2. Títol del llibre en cursiva o amb cometes si es tracta d’una revista

3. Ciutat i any de publicació entre parèntesi

4. Editorial

5. Pàgina on es troben les paraules reproduïdes

Exemple:

Tal i com afirma Yvette Barbaza² “el factor que primerament fa entrar en crisi

l’equilibri harmoniós de les activitats de terra i de mar, produït al final del segle XIX, és

l’acceleració dels progressos de les tècniques de circulació i de transport”.

En nota a peu de pàgina hauríem de citar:

______________________________________________________________________

² Yvette BARBAZA. El paisatge humà de la Costa Brava. Vol. 2. Barcelona, 1988,

Edicions 62.

Aclariments i observacions

Exemple:

Rodolfo Lenz llegó a afirmar que el habla vulgar de Chile era "principalmente español

con sonidos araucanos1".

______________________________________________________________________ 1 El araucano o mapuche es la lengua que hablaban los naturales de la antigua región

de Arauco, en la zona central de Chile.

Si hem de fer referència a un peu de pàgina ja aparegut anteriorment podem fer servir el

següent model:

13

(veure peu de pàgina 2)

En el cas de trobar-nos simultàniament cites i aclariments, primer fitxarem els

aclariments i després les citacions.

CONTRAPORTADA Consistirà en un full en blanc, on el professor podrà anotar els comentaris adients.


Granollers

27

Aspectes formals a tenir en compte:

És important cuidar l’ortografia.

En la portada han d’aparèixer tots els aspectes (veure Presentació treball

/portada).

S’han d’utilitzar fulls de paper blanc en format foli o DIN A-4, escrites per una

sola cara, amb bona presentació.

Els marges han de ser amplis i sempre han d’estar justificats.

L’interliniat ha de ser suficient, de manera que el text no tingui un aspecte

atapeït.

És important que tot el monogràfic estigui paginat, escrit amb la mateixa mida

de lletra, s’hi destaquin el títols i subtítols.

Objectius a assolir

Presentar la monografia seguint les pautes donades.

Seguir els passos proposats en l'elaboració de la monografia.

Incloure en la portada tots els elements demanats.

Tenir en compte les característiques de l’índex, agraïments, llistat abreviatures,

glossari, annexos, bibliografia en la realització d'aquestes.

Escriure la introducció d'acord amb la resta del treball.

Redactar i expressar les idees correctament i ordenades.

Fer les conclusions tenint en compte les deduccions fetes en el treball.


Granollers

28

Pautes per a la realització d’una entrevista

L’entrevista no és més que un diàleg entre dues o més persones en el qual hi ha un

entrevistador/a i un o uns entrevistats/des.

El seu objectiu és aconseguir extreure el màxim d’informació d’individus o grups sobre

fets o esdeveniments rellevants. És per això que cal considerar-lo com el resultat d’un

qüestionari planificat, organitzat, coherent i dirigit per satisfer les incògnites concretes

sobre un fet. També permet aprofundir en el coneixement de fets i les seves

conseqüències.

El valor fonamental d’una entrevista és el factor testimonial. Serveix per donar pes i

autoritat al fet que es vol treballar o a la notícia que estem informant.

És el gènere periodístic més àgil i amè perquè està basat en preguntes (planificades en

major o menor grau) i respostes (espontànies o bé pactades anteriorment).

TIPOLOGIA D’ENTREVISTES

Podem classificar les entrevistes en diferents grups:

1. Per l’objectiu que persegueix:

1.1 Entrevista d’opinió: La seva intenció és que l’entrevistat/da manifesti una opinió

sobre un determinat tema o fet noticiós.

1.2 Entrevista de noticia: El seu objectiu és donar els màxims detalls sobre el què ha

passat en un fet noticiós.

1.3 Entrevista de personalitat o retrat: Pretén que l’entrevistat/da es mostri tal i com és,

que per mitjà de les seves declaracions proporcioni un retrat (com una radiografia) de la

seva personalitat i de la seva imatge.

2. Pel canal:

2.1 Personal o cara a cara: Són les entrevistes més obertes, amplies i penetrants.

Permetem que el convidat/a es despulli més fàcilment davant l’entrevistador/a perquè

no hi ha cap interferència. En aquest model d’entrevista és tan important el missatge

verbal com el no verbal, tant de l’entrevistador com de l’entrevistat/da.

2.2 Telefònica: Són les que es poden fer més fàcilment perquè no obligues a

l’entrevistat/da a una cita. Són ràpides i immediates i són molt útils en aquells casos on

l’entrevistat/da està ubicat a un lloc llunyà i cal actuar amb immediatesa. Tenen com a

defecte, però, que són més impersonals que les anteriors.

2.3 De qüestionari: Aquestes es fan via correu postal, fax o e-mail. S’utilitzen en cas

d’entrevistes amb persones que no poden accedir a altres mitjans de comunicació

(presoners, malalts,...). Aquest model té el problema que, si les preguntes no estan ben

formulades, poden induir a errors d’interpretació i així l’entrevistat/da pot respondre

coses que no interessen o que no ens convenen.

3. Pel número d’entrevistats/des:

3.1 Individual: Implica la participació d’un entrevistador/a i un entrevistat/da.


Granollers

29

3.2 Grupal o col·lectiva: Implica la participació de dos o més entrevistats. Convé que el

nombre d’entrevistats/des no superi els quatre o cinc per tal de poder mantenir l’ordre

en el diàleg.

4. Per la seva modalitat:

4.1 Entrevista estructurada o formal: està realitzada sobre la base d’un formulari o guió

prèviament preparat.

4.2 Entrevista no estructurada o formal: L’entrevistador/a és un reporter que es desplaça

al lloc dels fets i improvisa les preguntes en base al fet noticiós.

4.3 Entrevista focalitzada: És la més complexa. Es planteja sobre un fet que està

estructurat i a partir d’aquí i de les respostes de l’entrevistat/da, l’entrevistador va

improvisant (estirant del fil) per tal d’obtenir el màxim d’informació, de detalls,...

COM REALITZAR UNA ENTREVISTA

1. Seleccionar el tema i la persona (depenent del tipus d’entrevista) a entrevistar.

2. Documentar-se al voltant de la persona (dependrà de l’objectiu que es vol

aconseguir) i el tema. Cal que aquesta documentació sigui prou àmplia per tal de

poder obtenir el màxim de informació possible.

3. Dissenyar un qüestionari amb preguntes clau, que siguin convenients per

encaminar el diàleg i evitar oblidar detalls importants.

4. Restar oberts a altres preguntes que sorgiran espontàniament durant l’entrevista,

tant per ampliacions, especificacions o exemples del tema que s’està treballant.

5. Concertar una cita amb l’entrevistat. Caldrà presentar-se, aclarint per què vols

fer una entrevista. Hi haurà entrevistats que posaran com a condició conèixer les

preguntes abans, a través d’un correu electrònic.

6. Decidir el canal de l’entrevista.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE (depenent de cada tipus d’entrevista)

1. Començar per preguntes introductòries i anar incorporant les de contingut més

important a mesura que es va desenvolupant l’entrevista.

2. Portar ben apresa l’estructura de l’entrevista, els temes que es volen comentar,

els aspectes que es voldran aclarir... per evitar repeticions o temps morts.

3. Anotar detalls de les respostes que ens sobtin per poder, llavors, improvisar, si

convé, una pregunta.

4. Insistir en una pregunta si l’entrevista no respon el que volem saber.

5. Mirar atentament l’entrevistat/da.

6. Manifestar interès pel que explica l’entrevistat/da.

7. No suggerir mai una resposta.

8. Vestir adequadament.

9. Transmetre igualtat, mai superioritat o inferioritat.

10.No difondre respostes que l’entrevistat/da ha demanat que sigui

off the record.

11.Donar temps a l’entrevistat/da per respondre.


Granollers

30

Pautes per comentar un text literari

POESIA

1. Lectura comprensiva del text

2. Context literari (època, autor, obres i moviments)

3. Localització:

Esbrinarem si es tracta d’un text independent o d’un fragment.

4. Característiques formals:

a) Recompte sil·làbic i llicències mètriques (elisió, sinalefa, dièresi,

sinèresi i hiat)

b) Versos: art major/menor, i el seu nom corresponent.

c) Rima: assonant, consonant, masculina, femenina.

d) Esquema mètric.

e) Tipus d’estrofa.

f) Figures retòriques.

g) Tòpics.

5. Característiques del contingut:

a) TEMA-TÍTOL: S’ha d’exposar amb la major exactitud i brevetat,

prescindint d’allò que és anecdòtic i explicar quina relació s’estableix

entre el tema del poema i el títol.

b) ESTRUCTURA:

a. Per estrofes

b. Vers a vers

Descripció de les estrofes. Parts que l’escriptor ha establert per

desenvolupar el text. S’ha d’establir amb claredat les línies o estrofes de

cada part.

6. Síntesi i conclusió final


Granollers

31

NARRATIVA


2. Contextualització:

a) a l’autor

b) a l’obra

3. Anàlisi del contingut:

a) al moviment

b) a l’autor

4. Situació ESPAI/TEMPS

5. Anàlisi de:

a) Tema

b) Estructura

c) Personatges

d) Tòpics

e) Influències d’altres autors

f) Intencionalitats

g) Recursos literaris

h) Estil:

- a l’autor

- al moviment

i) Llenguatge/sintaxi

6. Conclusió


Granollers

32

TEATRE


2. Contextualització:

a) a l’autor

b) a l’obra

3. Gènere: classificació (comèdia, tragèdia, drama, sainet... )

4. Tema:

a) Principal

b) Secundari

5. Estructura:

a) Externa: distribució en actes i escenes.

b) Interna: introducció, nus i desenllaç.

6. Personatges:

a) Principals/secundaris

b) Protagonistes/ antagonista

7. Unitats:

- Espai

- Lloc

- Temps

8. Ambientació:

- decorats

9. Llengua i estil:

a) Llenguatge culte/popular

b) Recursos estilístics

c) Diàlegs, monòlegs, aparts

d) Sintaxi

10. Conclusió


Granollers

33

Pautes per comentar un text científic

Què és un text científic?

Els textos científics tenen com a tema principal la ciència i tenen com a objectiu

informar a un receptor amb molta precisió i amb un llenguatge molt intel·lectual i

culte, perquè se suposa que el lector coneix el tema i podrà comprendre’l.

Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la

terminologia, l’estil i la gramàtica. També s’utilitza un llenguatge molt concret

perquè va adreçat a un tipus de persones científiques. Per a què el text sigui

comprensible s’utilitzen una gramàtica i una estructura molt clares. Els textos

científics es poden dividir segons el llenguatge que tinguin, que depèn de

l’especialitat de la ciència a la qual pertanyin.

Un característica molt important és l’objectivitat que presenten, sempre justificant

les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de

ser similar a la dels textos argumentatius, que normalment formulen una hipòtesis i

la complementen.

En conclusió, els textos científics intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una

teoria, i van dirigits a un tipus de persones en concret, per això s’utilitza un

llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, però sense oblidar la claredat i la

brevetat per facilitar la comprensió.

• (E) EXPLORACIÓ DEL TEXT.

Lectura pausada i detinguda del text. Abans d’entrar en la tasca, el lector el primer

que ha de fer és llegir el text. Per a què? Per a descobrir el seu sentit, familiaritzar-

nos amb el seu llenguatge, conèixer la problemàtica general del text i focalitzar la

seva idea principal i les altres subsidiàries, sobre les quals es fonamenta. Com?

Primer, llegint el text tantes vegades com sigui necessari. Segon, coneixent el

significat dels conceptes o paraules que desconeixem, ajudant-nos mitjançant

subratllats, esquemes, mapes conceptuals, notes, resums, etc.

• (T) TEMA.

Una vegada ben analitzat i comprès el significat del text hem començat pròpiament

el comentari de text presentant el problema o tema que planteja. Aquest epígraf en

certa manera ha de respondre a la qüestió subjectiva: Què em diu el text? De què

tracta? Quin problema planteja? El tema ha d'expressar la tesi central del text, amb

precisió i claredat, en tant que sigui possible en una sola frase o màxim una ratlla, a

manera de títol.

• (A) ANÀLISI. (Explicació del contingut i de la forma del text).

El següent pas consisteix a explicar el contingut del text en qüestió, sense aportar

encara comentaris crítics o judicis de valor. La seva manera d'expressió i forma, els

conceptes claus o específics que en ell s'empren, les idees que, paràgraf per

paràgraf, van apareixent, etc. En una paraula, l'anàlisi ens ha de permetre

descompondre el text en els elements que ho integren per a fer possible la perfecta

comprensió. L'anàlisi consta de dues parts:

• Anàlisi i comentari dels termes o expressions rellevants. Difícilment podem

comprendre un text sinó coneixem el significat dels termes que en ell apareixen.


Granollers

34

Per això, un dels passos fonamentals del comentari consisteix a aclarir el

significat general o específic d'aquests conceptes.

• Anàlisi de l'estructura del text. Indiquem les parts que es divideix el text i el

seu contingut, és a dir, les idees, hipòtesis, problemes que es plantegen.

Recolzant-nos en l'esquema prèviament fet sobre l'estructura interna del text,

vam passar a la seva reconstrucció explicativa detallada. Aquesta part del

comentari constituïx el nucli del mateix i per això sol ser la més extensa. Per al

seu desenvolupament és aconsellable servir-nos de l'esquema guió que

prèviament hem preparat. La redacció ha de fer-se amb el nostre llenguatge,

sense caure en l'error de la còpia o la paràfrasis de l'escrit en el text, i d'una

forma clara, ordenada, coherent i fidel al contingut, transmetent amb exactitud el

que diu.

• (R). RESUM.

Resumir és extreure el fonamental d'un text rebutjant l'anecdòtic o accessori. Un

resum és redactar un text nou en el qual només s'expressa el principal o essencial del

mateix, prescindint de les explicacions, exemples, anècdotes, matisos, etc. El resum

ha de donar resposta a la pregunta Què diu el text en essència? Quins són les

principals idees?, etc. Per tant, el resum ha de centrar-se i incloure la idea principal i

en les secundàries que ho desenvolupen. El propòsit del resum és obtenir un text

breu, precís, clar i objectiu que transmeti a un lector aliè la informació clau, la lògica

argumentativa i el sentit del text.

• (I) ENQUADRAMENT (Context biogràfic, bibliogràfic, ideològic i històricsocial)

.

Una vegada enunciat el tema hem de localitzar i contextualitzar al seu autor i al text

en el conjunt de la seva obra i pensament, així com, en el context biogràfic, històric,

polític, religiós, artístic, filosòfic, econòmic, etc. Finalment, és molt recomanable

explicar la relació entre les idees de l'autor i els corrents de la mateixa època o

posteriors, així com, la influència que sobre l'autor puguin haver tingut pensadors o

corrents anteriors.

• (A) APORTACIONS. (Comentari crític, valoració i conclusions del text).

És el judici raonat que el text provoca en nosaltres. Del que es tracta és

d'interpretar, criticar i valorar, els elements trobats durant l'anàlisi (la tesi, hipòtesi o

idees secundàries, la ideologia, les intencions de l'autor, els conceptes i

terminologia, etc.). És en aquest epígraf on el comentarista aborda la problemàtica

del text, aportant la seva visió personal coherentment raonada. No n'hi ha prou amb

dir “m'ha semblat bé o malament”, “estic d'acord o no amb el text”, sinó que

raonadament i argentadament el comentarista exposa els pros i contres de les tesis,

porta a col·lació la trama o els vincles històrics del tema i la seva possible connexió

amb altres temes científics, literaris, etc. En altres paraules, el comentarista, sempre

en relació amb el text que té davant, fa explícit el que sap sobre l'autor i la

problemàtica en el text plantejada.

Dossier tecniques tractament informacio 2012

Documents

Transcript of Dossier tecniques tractament informacio 2012