NDEX

1.Qu s un quad?

2.Histria del quad

3.Conducci

4.Legislaci

5.Seguretat

6.Utilitzaci inapropiada en feines agrcoles

7.Quad Arctic Cat

8.Normes de diferents llocs per conduir quads

9.Qestionari

10.Conclusions

11.Bibliografa

ELS QUADS

1.QU S UN QUAD?

s un vehicle de quatre rodes, semblant a una motocicleta pensat per utilitzar en terrenys difcils.s un vehicle esportiu amb especte estilitzador, rpid i va destinat a circular per pistes i circuits. Majoritariament s de tracci al darrere, amb canvi manual i leix del darrere rgid. Igual que el llegendari banshee 350cc de Yamaha.El quatricicle va ser construit com a vehicle de treball, el seu aspecte s ms quadrat, gaireb tots tenen raductora, canvi automtic, tracci, ja sigui permanentment o temporal, disposen de plnols de crrega al davant i al darrere, poden tirar de remolcs i equips de treball i fins i tot pot rodar per terrenys difcils ja que el quad s molt rgid i de poca estabilitat.s perills si no se sap manejar i controlar, per hi ha cursos que et permeten saber com conduir correctament una ATV o quad.El quad prov dels primers tricicles o (hart-trick), els quals disposaven de dues rodes al darrere i una al davant, per tenien diferents problemes, com per exemple: lestabilitat i la seguretat, a ms de la manca de propulsor.

2.HISTRIA DELS QUADS

Fa ms de trenta anys, els distribudors de motocicletes, es van cansar de veure com deixaven de vendre els seus vehicles quan arribava el mal temps, van demanar els fabricants que busquessin un producte cap de circular en les diferents condicions climtiques.Per les primeres idees, que es basaven en el concepte de motocicleta, per la seva facilitat per manejar-la i el seu poc pes, aquest projectes es van descartar, ja que les dos rodes mai representarien seguretat davant de terrenys de baixa adherncia.Aix doncs va ser com en el 1970 van nixer el tricicles motoritzats, de tal forma que en pocs anys shavien exts de forma rapidsima per Estats Units. Per va ser precisament aquesta massificaci la causa de la desaparici dels trikes.Lelevat nmero daccidents a causa de leccs de velocitat o per la falta dexperincia dels conductors, va portar a lloc a lAssociaci de Consumidors dels Estats Units a presentar una seria dinformes davant del Govern estadounidense confirmant la perillositat del vehicle.

al terra ja que la velocitat i les rodes del darrere ens poden jugar una mala passada. En conducci per pistes deslliants, el pilotatge s similar al dun cotxe de Rallys, en que les derrapades (prdua de tracci dalgunes rodes) sol ser habitual. Un altre factor tamb succeeix en els viratges, es dna quan les rodes interiors de les curves solen desenganxar-se del terra, fet que es sha de corregir inclinant el pes del cos cap al Aquest fet va obligar els fabricants a arribar a un acord perqu es deixessin de fabricar els trikes (tricicle amb motor) al 1988. A ms a ms de que els trikes es van morir a finals del 1980, les seves alma es va reencarnar en un altre tipus de vehicle. Va ser aqu on van surgir els ATV/quads, principalment en zones agrcoles. Aquest vehicles mantenien per tant la filosofia de les motocicletes (lleugers i manegables) al mateix temps que eren vlids en qualsevol terreny i davant les condicions climtiques ms dures. Inicialment, els ATV van ser utilitzats per labors dajuda diria, per desprs dun parell danys destinats al oci i la competici. Va tenir fora demanda al mercat nord-americ i japons. Actualment s molt com veure en qualsevol lloc dEspanya un ATV , incls disfrutar dells. Aix, nombroses empreses organitzen rutes , excursions amb ATV per qualsevol lloc dEspanya . Un bon exemple ds daquest vehicle s la Policia Municipal de diferents localitats almerienses i valencianes, com Ganda, que ha escollit els ATV per facilitar als agents la vigilncia de les platges.

3.CONDUCCIEs bastant lleuger, gil per conduir-lo, ( el seu estil de conducci sassembla al dun cotxe). Per molt difcil que et sembli lobstacle, per un ATV/quad provablement no sigui cap.Per manejar-lo s molt senzill per les persones que han conduit una motocicleta. Aquesta particularitat es donada ja que un conductor de moto ha de moure tot el seu cos per prendre una curva, mentres que per pilotar un ATV/quad conv fer moviments del manillar ja que amb aquest vehicle si inclinem el cos no es posara de la forma que volem en una curva. La posici que sha de mantenir es similar a la de la moto. s com que en lloc dun puny dacceleraci sigui un gatell situat al manillar. Conv dir que quan el ATV/quad estigui circulant no shan de treure els peus i intentar posar-los mateix costat de la curva.

4. LEGISLACIA EspaaPer conduir un ATV/quad a Espanya, s necessari treures el carnet per motos o en casos especials, el de cotxe. El casc s obligatori. A partir de l1 de Setembre de 2006 ls del casc s obligatori tamb amb els tricicles homologats com vehicles especials. Els quatricicles lleugers (tamb denominats microcotxers o cotxes sense carnet) poden conduir-se amb licincia de ciclomotor.Existeixen tres tipos de homologacions: Vehcles especials: ha de circular pel carril de la dreta. Ciclomotor: pot circular per tot tipus de carreteres, eccepte autovies o autopistes i el carril de la dreta si existeix. Quadricicle lleuger: sha dentendre a la legislaci dels ciclomotors.

La velocitat mxima a Espanya es 45 km/h per a ciclomotors i quatricicles. Si el ATV/quad pot arribar a una velocitat de 60 km/h en una zona plana, podr circular a una velocitat no superior a 70 km/h (exeptuant els vehicles homologats com quadricicles). A la part posterior del vehicle sha dindicar la velocitat mxima a la que pot circular. s necessari conduir, com a mnim, amb lassegurana de responsabilitat civil obligatoria.Fabricants de quads: Arctic Cat, que s en el que ens centrarem ms, LandFighter, Bombardier Recreational Products, Globus, Honda, Kawasaki Heavy Industries, Polaris Industries, Suzuki, Yamaha, Mototrans, Kymco, Polaris, CF Moto, Jinling i KTM.5. SEGURETATLlenats al mercat en la primera meitat dels anys 1970, els quatricicles van presentar tases alarmants de ferides en nens i adolescents. En Estats Units, l academia Nacional de Pediatra i la comissi de seguretat per productors de consum han demanat que es prohibeixi als menors de 16 anys conduir o viatgar amb quads, ja que les ferides resultants en s sn les propies dun vehicle de motor.El govern Estadounidense fa les segents recomanacions de seguretat amb respecte als quads: Rebre informaci sobre el seu funcionament No conduir quads mentre ests borratxo Portar casco al conduir-los, aix com roba de protecci similar a les motocicletes. No permetre als nens conduir quads per adults (en Estats Units existeixen tres catagories de quad per a tres tipus dedat). No portar mai passatgers en un quad, ja que el conductor necesita moure el seu pes per controlar-lo correctament segons les circumstncies del terreny. Un passatger dificulta la mobilitat del conductor, fent ms possible un accident. Noms poden portar un passatger els quads dissenyats per a dos persones. No conduir mai quads sobre asfalt ja que la major part dels quads tenen rodes de baixa presi i els eixos del darrera sn rgids. Si hagus dejecutar un gir sobre asfalt la roda del darrere interna patinaria perqu sobre el terreny dasfalt hi faria menys trajectria que la roda externa. En alguns pasos com Mxic i en general Latinoamrica els quads es poden fer servir sobre asfalt, pero es tindria que obeir les mateixes normes de transit que una motocicleta perqu tamb s un vehicle obert.6.UTILITZACI INAPROPIADA EN FEINES AGRCOLESEls quads , ATV en alguns casos shan fet servir com a mquines agrcoles, per realment estan dissenyades nicament per s especfic de transport de persones. No sha tingut en compte els seus perills en ls agrcola.A Espanya qualsevol mquina agrcola que surti al mercat ha de cumplir el RD i declaraci ds agrcola. De moment no existeix cap ATV o quad dins el mercat agrcola, principalment pel risc de caures amb el cul o el lateral, no portant cap protecci i cintur de seguretat.La Comissi Europea ha rectificat que els ATV en cap cas poden ser considerats tractors agrcoles. Hauria de publicar una normativa aplicable a aquests vehicles pel seu s agrcola que tingui en compte el riscos i mides preventives, per exemple velocitat mxima,utilitzar obligatoriament el casc, etc.Els quads es poden classificar per cilindrades es a dir per la capacitat del pist ja poden ser de 50cc cap a 1000cc.

7. QUAD ARTIC CAT Quin motor utilitza els quads Arctic Cat ?Utilitza motors de quatre temps, monocilndric, bicilindrics, carburador, injecci electrnica de diferentes cilindrades, des de 300 cc a 1000 cc. Quin s el seu funcionament?1.La benzina est emmagatzemada al dipsid de combustible que pot ser davant o darrere del quad.2.Desprs va a una bomba injectora o a un carburador.3.Daqu va cap al cilindre per les vlvules demissi .4.El pist puja i baixa fent els quetre temps sn: emisi, compresi, explosi i escapapament.5.Surten els gasos del combustible cremat per les vlvules descapament cap el tub descapament.Al pujar i baixar el cilindre fa un moviment rectilini, que es transforma en rotatori per un eix anomenat cigonyal que dona moviment a la caixa de canvis o al variadori per transmissi per cadena o cardant els trens posteriors o devanters (rodes) dun quad esportiu.

7.1.Parts del motor

-Carburador o injecci

-Collector dadmissi

-Balancins i la Culata

-Arbre de lleves

-Vlvules

-Bugia

-Cilndre

-Anells del pist

-Biela, pist i cigonyal

-Cadena de distribuci

-Pinyons

-Crter o bloc motor

-Tub descapament

7.2. Definicions de les parts anteriors:-Carburador: El carburador s el dispositiu que sencarrega de preparar la mescla daire-combustible en els motors de benzina.-Collector dadmissi: s un tub entre el carburador o la injecci que est a dins al cilndre.-Arbre de lleves: Est situat a dalt de la culata i s lencarregat dobrir i tancar les vlvules dadmissi i descapament.-Balancins i la culata: Els balancins i la culata tamb anomenada coberta de la culata.s un joc de palanques que larbre de lleves les mou perqu sobrin i es tanquin. Per un costat, hi ha les molles i per laltre les vlvules de compressi i escapament.s on es produeix lexplossi.-Vlvules: Hi ha quatre vlvules, dues de petites i dues de grans :Vlvules petites: sn les dadmissi.Vlvules grans: sn les descapament.-Bugia: s lencarregada de fer la xispa que fa explotar la benzina comprimida pel pist.-Cilindre: s lestructura per on puja i baixa el pist.-Anell de compressi, anell dengreixat i anell apagafocs. -Biela, pist I cigonyal: s lestructura per on puja i baixa el pist-Cadena de transmissi: s lencarregada de fer que el pist, la biela i el cigonyal es moguin en concordana.-Pinyons: Sn els encarregats que fan possible canviar de marxa.Punt mortCurtaLlarga Enrera-Crter bloc: s lestructura on totes les peces del motor hi van a dins per protegir-lo.-Tub descapament: Tres parts; Collector descapament, Tub descapament i el Silenciador.

Aquestes parts dels motor estan refredades per oli, aire i lquid refrigerant, amb els motors de quatre temps es troben els tres a lhora.Loli sencarrega de engreixar i refreda la part mecnica. El lquid refrigerant del cilindre i el pist ajudat per un ventilador elctric i una bomba mecnica que fa corre el lquid.

8.NORMES DE DIFERENTS LLOCS PER CONDUIR QUADSustriaA ustria, quads amb un mxim de 50 cilindrades de capacitat s'entn com un ciclomotor amb una bandera vermella durant 15 anys i per ID moto (vehicle addicional de diversos carrils), per a totes les principals que t a ustria una llicncia de motocicleta A (mx. 400 kg de pes mxim) o carnet de conduir t. Per tant, un pot amb el cotxe, cami i tractor en ells tamb en el tipus de bandera aprovada (una o dues lnies) Indicador de canvi de inici de sessi. Si es tracta d'una que encara no ha estat aprovat com un tractor, un perms per a la categoria "F", i s suficient per passar per sobre de 16, no ha de ser llavors ms de 50 km/hSussaEls quads sn admesos sense importar la mida de desplaament com petits vehicles de motor de la categoria A2. Per tant, un propietari pot carnet de conduir categoria B (cotxe), aix com en les categories A (unitat de motocicletes de ms de 11 kW) o A1 (motos fins i incloent 11 kW 125 cc i quads). A diferncia dels altres vehicles autombils petits de la categoria A2 hi ha un casc de protecci des del 1 de febrer del 2006.La palanca del fre al manillar es converteix per a l'autoritzaci de Sussa perqu actu en les quatre rodes, amb una distribuci de fora de frenada 60% davant i 40% darrere.Espanya A Espanya, quads poden ser conduts fins a 50 cm de ms de 14 anys amb una llicncia de ciclomotor. Per a tots els quads d'alta potncia han de tenir tamb un perms de categoria B. Per aix aqu els cascos sn obligatoris. La llei actual de la UE (llei del casc noms si s'ha registrat en el certificat de registre) no els interessa aqu. A Mallorca nmeros d'homologaci de quads en rpid augment, mquines accionades especialment altes (400-750 cm).

PREGUNTES DEL DOSSIER

9.Qestionari1.Context Personal1.1. Lhas fet servir alguna vegada? Anna: Si, ja que des de petita el meu pare treballava a una botiga de polaris de mecnic aix doncs el meu pare es va comprar un per ell i un petit per el meu germ i jo desprs al llarg duns quants anys el meu pare sel va canviar per un Arctic cat i ens va regalar per reis un de Predator per el meu germ i jo.Berta: Si, he fet servir el de lAnna .Marina: Mai he fet servir un quad, pero crec que amb aquest treball en sabr ms i magrada conixer del que no se.

1.2.Quan?Anna: Sovint, quan pugem a la Cerdanya per dies festius o per vacances.Berta: Quan vaig amb lAnna i el seu pare amb quad per la Cerdanya.Tamb he pujat amb el meu tiet.Marina: Com ja he dit anteriorment mai lhe fet servir pero magradaria provar-ho ja que penso que sem pot donar be.1.3. Aquest objecte o el seu s tenen algun valor especial per a t?Berta: Si, perqu les vegades que he pujat mhe divertit molt, i aix forma part de la meva vida.Anna: Si, suposo perqu des de petita lhe utilitzat i es una petita part de la meva vida.Marina: No, perque no he tingut la oportunitat de tenir-hi alguna experincia.1.4. El seu s respon a una necessitat o a una convenincia personal?Anna: Depen, perqu de vegades ens s til per dur dun lloc a un altre material entre daltres i desprs per convenincia personal es una necessitat gaire important.Berta: Convenincia personal, ja que s una forma de transport amb el que pots anar dun lloc a laltre. No s cap necessitat.Marina: El quad en general t moltes aplicacions i pot ser necesari per la persona que lutilitza per a treballar i en molts casos s com un objecte de supervivencia.1.5. Aquest objecte, pot sser distintiu de la nostra personalitat?Berta: No crec, ja que lutilitzem de manera espordica. No forma part de la vida diria nostra.Anna: Crec que no.Marina: Crec que tots els objectes poden ser distintius per a la nostre personalitat, perqu cada un els fa sentir-se diferents. Per exemple hi ha gent que fer puenting els i fa pnic i ha gent que els hi provoca diversi i adrenalina daquesta manera canvia la forma de ser. 1.6. El seu s dna satisfacci personal?Berta: Si perqu tu quan puges normalment et diverteixes.Anna: Si, ja que es una manera de passar el temps amb amics i familia, i si et montes un recorregut bastant bo tho passes molt b.Marina: Opino que depen de la persona pot donar-li satisfaci utilitzar un quad, depen si tagrada o no.

1.7. Es fcil de fer servir? Com es fa servir?Berta: Depn, quan comees costa bastant, per cada vegada que puges ja tens ms prctica.Anna: S que s fcil de fer servir, noms has de seguir les instruccions o que un monitor tensenyi o si comences sol es millor comenar a poca velocitat.Marina: Fer servir un quad pot ser fcil o difcil aix dependr de les ganes, el estat fsic, i la tcnica. No se com es fa servir ja que mai le get servir.1.8. Calen instruccions per fer-lo servir?Anna: Si per s ms efica un monitor.Berta: Les imprescindibles per a conduir, com qualsevol altre vehicle.Marina: Si pero sin pots contractar a un monitor i si et va millor leprenentage ser mes rapid.1.9. Cal un aprenentatge o una formaci previs per a emprar-lo?Anna:Si ja que pots tenir un accident.Berta: Si no saps conduir-lo millor que vagis amb alg que et pugui guiar o que et pugui ajudar, per si vols aprendre sol o ser profesional crec que cal un aprenentatge.Marina: Si. Per utilitzar un quad seria recomanable tenir un profesor, ja que laprenentage s ms efica i llegir alguna cosa relacionada amb el seu funcionament.

1.10. Es pot fer servir de forma autnoma o s necessria la collaboraci daltres persones?Anna: s pot fer servir amb una persona o pot conduir una persona i tenir una altre al darrere que noms va de passeig.Berta: La conducci la fas tu sol.Marina: Si estas segur pots provar-ho pero es recomanable tenir un professor.

1.11. Fer-lo servir comporta beneficis per a la salut? Per qu?Anna: Jo crec que no gaires, una mica si perqu has de fer moviments del cos per la majoria ho fa tot el quad.Berta: NoMarina: Fent-lo servir s possible que milloris el teu estat fsic ja que fas molt esfor.1.12. Fer-lo servir comporta algun perill per a la salud? Quin o quins?Anna: Si ja que pots tenir greus accidents.Berta: Cap, noms en el cas dun accidentMarina: Si, pero si el fas servir de forma correcte no tens tantes possibilitats de tenir algun accident per sempre hi ha la posibilitat que et pasi algu.1.13. Fer-lo servir implica assumir risc daccidents?Berta: Si no el saps fer servir i vas sense alg que et vigili o tensenyi pots tenir accidents, per quan el domines ja pots anar sol, per sempre s millor anar amb alg que et vigili.Anna: Si per una persona quan puja a un quad sha de mentalitzar de que qualsevol errada pot perillar la seva vida.Marina: Si, qualsabol accio te el seu risc, per aix sempre s'ha de tenir precaucio.

2.Context social2.1. El seu s, cobreix una necessitat o una convenincia social?Pot ser utilitzat per treball al camp, per moures entre les ciutats, per us quotidi, per hobby, per portar objectes pesants o de vegades els polcies els utilitzen per transport i vigilncia i per patrullar.2.2. Est de moda actualment?ticle de Carmen Planelles a finanzas.com en el 21/06/2008 afirma de que hi ha una caiguda espectacular de ventes, i que es van ficar de moda en els anys 2003-2005, per actualment han pasat una mica de moda. 2.3. s esttic? s bonic? Sassembla bastant a una moto ja que tenen el mateix tipus de manillar, per aquest artefacte t quatre rodes encomptes de dues. El disseny pot ser com tu vulguis o el compres com a t tagrada.2.4. Est subjecte als canvis de la moda?Si, actualment tot est subjecte a la moda, perqu es una forma de aprofitar-se de el que s bonic en aquella etapa i explotar-ho a nivell econmic.

3. Context Tecnlgic3.1. Un quad caduca?No caduca sino que pel conductor el trova vell o en el cas de que hagi estat molt utilitzat i estigui amb molt mal estat doncs es llena o es renova.3.2.Es trenca o es deteriora amb facilitat?Si, perqu tot el quad est destapat menys a dalt, on hi ha el seient i el manillar. Seria convenient guardar-lo en un lloc cobert o tenir una funda especial per quads.Es trenca segons la qualitat del material i la forma de usar-lo. Per exemple si el forem molt sacabar trencant ms rpid, i si el tractem amb suavitat no es deteriorar tant rpid.

4.Contex Mediambiental4.1. Fa servir algn tipus de combustible?Gasoil, gasolina, diesel, varia segons la marca i el motor que tingui el quad.4.2. Fa soroll quan es fa servir?Si, el soroll que prov del motor.4.7. Els materials de qu estn fets, sn reutilitzables, reciclables o recuperables?Tots els materials que es fan servir avui en dia per als vehicles sn reutilitzables.Quan es fa malb s pot arreglar o fer canvis de peces daltres.4.8. El seu s t impacte ambiental? No fa gaire impacte per si que ajuda a que es produeixin aquest impactes.4.9. En lobtenci de materials o durant el procs de fabricaci es produeix algn impacte mediambiental?Soposem que si perqu tota fbrica necessita un refgrigerador per les mqunes i aquestes aigues alterades per residus radeoactius afeta al medi ambient4.10. Quan el compres t algun tipus dembolcall o envs? Com s aquest envolcall? De quins materials est fet? Si, perqu quan el transporten amb vaixells o avions, etc, no es fagin malb abans dhora, utilitzen plstics i espumes pels cops i tot est precintat. Per quan tu tel emportes no el solen embolicar amb res.4.11. Quina funci t lenvs en aquest cas?De protecci per qu no es faci malb o es ratlli abans dutilitzar-los. 4.12. s imprescindible? Pot evitar-se o modificar-se?Si , ja que si es va amb conte no caldria plstics protectors. Per s molt difcil, ja que passen per moltes mans abans darribar al conductor.4.13. s recicable?Actualment tot es reciclable pero hi han peces amb material especfic que has d anar a les deixallaries.

5.Context Econmic5.1. Coneixes marques o fabricants dels quad? Arctic Cat, LandFighter, Bombardier Recreational Products, Globus, Honda, Kawasaki Heavy Industries, Polaris Industries, Suzuki, Mototrans, Kymco, Polaris, CF Moto, Jinling i KTM.

5.2. On es fabrica? En el nostre pas o s dimportaci? A Xile, a Xina i a Espanya

5.3. T costos afegits deguts a la moda, el disseny o altres factors? Si, perqu per exemple no val el mateix segons el motor, la grandaria o el diseny.

5.4. Creus que val la pena comprar-lo? Depn perqu si a t tagrada molt anar amb quad o pujar-hi, i el faries servir molt, doncs jo penso que si.No s un vehicle imprescindible. s un capritx que no tothom sel pot permetre.

5.5. Et sembla un artefacte fcil de fabricar?No, perqu el motor s molt complex.5.6. Pots guanyar-te la vida conduint quads? Si, hi han oficis que en dediquen a transportar crregues pesants dun lloc a un altre i utilitzen un quad. Tamb hi ha guies turstics que es dediquen a fer excursions per la muntanya.5.7. Si es pot quan creus que guanyaries?Si que es pot .Depen de lactivitat i del sou mnim que hi hagi acordat en aquell pais o la feina que concreta que estiguis fent.5.8. Quan val un quad?El preu mnim de un quad es duns 1.500 euros aproximadament i pot arribar als 10.000 euros.

10.ConclusionsHa estat un treball interessant ja que algunes de nosaltres no sabiem res sobre els quads i ara podem saber el funcionament i com sha de conduir amb precauci per evitar accidents fatals. Tamb ens ha servit per treballar en grup perqu algunes de nosaltres no en sabem gaire i ens ha costat organitzar-nos el temps i el treball, per ens ha ajudat i ens ha ensenyat a no deixar-nos tot el treball per lltim dia. Ens hem endinsat ms a lhistria del quad i tot el funcionament perqu el motor era poca cosa aix doncs hem allargat el tema de manera que si ara vulguesis anar amb quad series professional!!!

11.BibliografaHem obtingut la informaci a les segents pgines:-Viquipdia -Videos que ja teniem per casa -Ajuda del pare de lAnna-Videos per internet

6