DRETS n22.qxp:DRETS n21 - sindic.cat n22.pdf · visita al Parlament Els membres del Consell es van...

DRETSBUTLLETI DEL SINDIC DE GREUGES DE CATALUNYA NUMERO 22 JULIOL DE 2008

Informe extraordinari: La segregació escolar a Catalunya

El web del Síndic ja té versió en aranès

DRETS n22.qxp:DRETS n21.qxp 14/7/08 13:39 Página 1

EDITORIAL

El Consell AssessorJove del Síndic tancael curs amb unavisita al ParlamentEls membres del Consell es van reunir el dia16 de juny passat amb diputats, represen-tants de tots els grups de la Comissió delSíndic de Greuges, amb els quals van parlard’alguns dels temes tractats en les sessionsdel Consell durant aquest curs, com ara l’as-setjament escolar, els conflictes familiars,els menors immigrants no acompanyats iproblemàtiques relacionades amb el sistemaprotector dels infants.

El vicepresident del Parlament, RamonCamp, va donar la benvinguda als joves delConsell, que també van fer una visita guiadaper la cambra. Amb aquesta visita, el ConsellAssessor actual, format per setze nois inoies de 14 i 15 anys, va acabar la feina en elseu primer any de funcionament. Passatl’estiu s’escollirà un nou grup de joves performar un nou consell assessor. El Consellté com a objectiu incorporar la perspectivadels adolescents en l’orientació de les actua-cions que duu a terme la institució.

Butlletí Drets. Número 22Coordinació i redacció: Àrea de Comunicació Maquetació: La Factoria dels Anuncis Foto portada: Miguel Ángel ChazoImpressió: Gràfiques Hostench Dipòsit legal: B-52801-2005

Edita: Síndic de Greuges de CatalunyaC/ Josep Anselm Clavé, 31 – 08002 BarcelonaTel.: 900 124 124 – Fax 933 013 187www.sindic.catCorreu electrònic: [email protected]

© P

arla

men

t

Informació, drets i compromísL’article 30 de l’Estatut d’autonomia regula eldret d’accés als serveis públics i a una bonaadministració; també hi fa referència l’arti-cle 41 de la Carta dels drets fonamentals dela Unió Europea. En línia amb el que expres-sen aquests dos textos legals, el Síndic deGreuges, com a defensor de les persones, téel repte i l’obligació d’incorporar nousmodels de gestió pública i una nova manerad’entendre la prestació de serveis orientats ala ciutadania.

Per aconseguir aquesta bona administració,més enllà del que estableix l’ordenamentjurídic, les institucions públiques es podendotar de diferents instruments com ara lescartes de serveis. Aquesta eina permet reco-llir el catàleg de drets dels ciutadans enversuna organització i l’adquisició de compro-misos per millorar-ne periòdicament la ges-tió. Només amb els suggeriments i les refle-xions de la ciutadania, i amb l’autocrítica il’esperit de millora de les administracions iles institucions públiques és possible l’avençi, només d’aquesta manera, es poden confi-gurar unes institucions públiques a l’avant-guarda i al servei de les necessitats de lasocietat catalana del segle XXI.

Mitjançant la Carta de serveis i bona con-ducta, en vigor des de principi del mes demarç, el Síndic informa dels serveis quepresta, dels drets de qualsevol personadavant la institució i dels compromisos dequalitat que es volen aconseguir.

La finalitat del Síndic de millorar els serveisque presta als ciutadans es per donar lamillor resposta possible a les demandes dela ciutadania. L’objectiu sobre el qual s’ha deregir el servei que presta el Síndic és que lespersones, quan s’adrecin a un ens públic, sesentin respectades i escoltades en les sevesdemandes.

El Síndic de Greuges de Catalunya té la missió de

garantir el dret de totes les persones a una bona

administració. Amb independència i objectivitat,

atén les queixes i les consultes de qualsevol per-

sona o col·lectiu, i fa recomanacions a les admi-

nistracions i les empreses de serveis d’interès

públic quan aquestes vulneren drets i llibertats.


El Síndic ha fet un seguit de suggeri-ments al Departament de Salut diri-gits a fomentar l’aplicació de mesu-res de prevenció per evitar que esprodueixin agressions físiques i ver-bals envers el personal sanitari i nosanitari dels centres d’atenció pri-mària i els hospitals públics.

Tot i que el Síndic és coneixedor queels recursos humans no sempre hopermeten, provisionalment caldriaestudiar la possibilitat de no passarconsulta individualment com amesura dissuasòria en aquells cen-tres on s’hagin produït més actesviolents. Proporcionar una bonainformació i dispensar un tracteadequat és una altra mesura de pre-

venció bàsica, així com la formacióencaminada a dotar el personalsanitari i no sanitari d’habilitats perfer front a situacions conflictives.

Una altra mesura de prevenció és lacontractació de vigilància. Caldriaestudiar la possibilitat de contrac-tar-ne o de reforçar-la en aquellscentres on es detecta un nombremés alt d’agressions o conflictesamb els usuaris. La presència d’a-gents de vigilància proporcionaseguretat al personal i pot tenir efec-tes dissuasoris entre els usuarispotencialment agressius.

Per la seva banda, de la mateixamanera que s’han editat fullets

informatius destinats als professio-nals de la sanitat, també caldria edi-tar-ne un dirigit a l’usuari en què, abanda que se’l pugui informar sobreels drets, també se l’informi delsdeures, se li recordi el respecte quemereixen tots els treballadors quel’atenen i se l’informi o se li facilitinmitjans per reclamar en cas que noestigui d’acord amb una decisió oactuació d’algun treballador, comara la presentació de reclamacions ola possibilitat de parlar amb algunresponsable.

Més informació a www.sindic.cat al’apartat de notícies/històric/abril2008

3RESOLUCIONS

Recomanacions per prevenir agressions al personalque treballa als centres sanitaris

© A

nto

nio

Ru

bio


Rafael Ribó va demanar al De par -tament de Medi Ambient que portésa terme les inspeccions pertinentsper saber si havien començat els tre-balls per obrir els camins, situats enzones protegides, d’accés a les futu-res torres de la línia d’alta tensió de400 kV entre Setmenat i Bescanó.

El defensor de les persones va instarel Departament perquè si compro-vava que, efectivament, ja haviencomençat els treballs per obriraquests camins es paralitzessin lesobres i s’exigís a l’empresa respon-sable la reparació pertinent.

En la seva resolució, el Síndic recor-da que l’Administració ha d’actuarper evitar la realització de les obresque no hagin obtingut la declaracióprèvia d’impacte ambiental i que lalegislació especifica que als espaisinclosos en un pla d’espais d’interèsnatural (PEIN) o a la Xarxa Natura2000, com és en aquest cas, és obli-gatori fer un estudi d’impacteambiental per portar a terme

aquests treballs. Després de les con-sideracions del Síndic es va aturarl’obertura de camins en alguns delsindrets denunciats.

Es va fer arribar la resolució alsajuntaments de Sant Quirze Safaja,Sant Sadurní d’Osormort, Vilanovade Sau, Sant Hilari Sacalm i Osorperquè també informessin sobre sial seu terme s’havien iniciat lesobres i, si havia estat així, adoptes-sin les mesures pertinents per exi-gir-ne el cessament. També es va ferla petició a la Diputació de Barce -lona, d’acord amb les competènciesque exerceix en relació amb diversosespais naturals afectats pel pas de lalínia.

Aquesta és la segona resolució delSíndic amb relació a la línia. El mesde març, va recomanar una informa-ció més acurada i més transparènciaa les administracions implicades en latramitació i l’execució del projecte.Pel defensor de les persones els ins-truments ordinaris d’informació i

participació que estableix la norma-tiva poden assegurar el complimentformal d’aquest deure, però no elgrau de participació i consulta real iefectiva a què s’hauria d’aspirar. Esper això que cal anar més lluny del’estricte compliment de la norma,ja que la intervenció de diverses ad -ministracions implicades en dife-rents fases del projecte i el llargtemps que ha transcorregut per fer-ne la tramitació no són elementsque facilitin la comprensió del pro-cés ni el contingut del projecte.

Per facilitar i agrupar la informació,el Síndic proposa la creació d’un llocweb que contingui una base dedades en què constin un per un totsels tràmits del procediment i tota ladocumentació de què disposa l’Admi -nistració (estudis, informes am bien -tals, propostes, anuncis, resolucionsadministratives, descripció de tre-balls, plànols informatius, etc.).

RESOLUCIONS I ACTUACIONS

El Síndic ha obert una actuació d’ofi-ci i ha demanat informació al De par -tament d’Educació sobre els plansde futur respecte al batxillerat noc-turn presencial. En concret, el Síndicha demanat al Departament quinessón les raons que fonamenten ladecisió de reduir els centres de bat-xillerat nocturn i les alternativesprevistes. També demana informa-ció sobre l’índex de fracàs escolar enels ensenyaments de batxillerat pre-sencials i els impartits per l’InstitutObert de Catalunya.

El Síndic demana si s’han valorat elselements que plantegen els alumnes

i el professorat actuals, alguns delsquals ja han presentat queixes a lainstitució (16), com ara la baixa titu-lació postobligatòria, el manteni-ment de la diversitat de l’oferta, lanecessitat de l’acompanyament perpart de l’alumnat, i el respecte alprincipi d’igualtat en l’accés als ser-veis públics que reclama la llei.

En l’escrit de petició d’informació, elSíndic recorda també, pel que fa a lapossible substitució d’aquestsensenyaments per la modalitat enlínia, que la Llei d’accés electrònicdels ciutadans als serveis públicsestableix el principi d’igualtat, amb

l’objectiu que en cap cas l’ús de mit-jans electrònics pugui implicar l’e-xistència de restriccions o discrimi-nacions per als ciutadans que esrelacionen amb les administracionspúbliques per mitjans no electrò-nics, tant respecte a l’accés a laprestació de serveis públics com res-pecte a qualsevol actuació o proce-diment administratiu, sens perjudicide les mesures adreçades a promourela utilització dels mitjans electrònics.

Petició d’informació a Educació sobre els plans de futurrespecte al batxillerat nocturn presencial

Consideracions sobre el procediment mediambiental de la línia elèctrica de 400 kV Setmenat- Bescanó


5INFORME EXTRAORDINARI

És evident que la segregació escolar és en part reflex dela segregació urbana, però l’informe extraordinari Lasegregació escolar a Catalunya demostra que la segregacióescolar és en molts barris clarament superior a la segre-gació urbana. La mateixa concentració escolar de pobla-ció en situació de risc d’exclusió en determinats centresi les estratègies de “fugida” d’altres famílies de les esco-les més estigmatitzades del territori són dinàmiquesque contribueixen a reproduir els processos de segrega-ció escolar.

El Síndic considera que les administracions infrautilit-zen el marc normatiu vigent i les eines de política edu-cativa disponibles per combatre un fenomen que es con-solida en el nostre sistema educatiu.

L’establiment de zones educatives, l’obertura de nouscentres i línies, les ampliacions o reduccions de ràtios,les reserves de plaça per a alumnat amb necessitatseducatives específiques o les adscripcions entre centresde primària i secundària són alguns exemples d’instru-

ments de política educativa a l’abast de l’Administracióeducativa que poden ajudar a combatre la segregacióescolar i que sovint no s’utilitzen amb aquesta finalitat.

Les polítiques posades en pràctica actualment per com-batre el fenomen són insuficients. Massa sovint s’optaper privilegiar la satisfacció de la demanda educativa dedeterminats grups davant l’elecció de centre i l’evitacióde possibles conflictes, i s’obvia una política educativaque vetlli per l’equitat en la distribució de l’alumnatsocialment més desfavorit.

L’existència de bones pràctiques en municipis com araMataró, Vic i Olot, on malgrat l’alt percentatge d’alumnatestranger hi ha nivells de segregació baixos, demostraque hi ha marge d’actuació per combatre el fenomen igarantir una equitat més alta del sistema. En aquestsmunicipis, la implicació de les diverses administracionsi dels mateixos centres i el compromís polític col·lectiusón condicions necessàries que no es produeixen enaltres territoris.

La segregació escolar a CatalunyaEl Síndic denuncia que l’Administració no aprofita prouel marge d’actuació que té per combatre el fenomen

©

Jord

i C

anya

mer

es


INFORME

Les dades de l’informe demostren que la segregacióescolar és molt elevada. A tall d’exemple, l’índex desegregació escolar assenyala que per assolir una distri-bució plenament equitativa de l’alumnat estranger en el

nostre sistema educatiu caldria que un 46% de l’alumnatestranger de primària i un 35% del de secundària can-viessin de centre.

Algunes explicacions i dades sobre el fenomen

Municipi 2006 Entre els 20 municipis amb més segregació

Salt 47,1 Sí

Manlleu 30,3 No

Guissona 28,9 No

Canovelles 28,6 No

Roses 26,7 No

Calonge 26,2 No

Banyoles 25,5 No

Lloret de Mar 25,2 No

Arbúcies 24,9 No

Mont-roig del Camp 24,7 No

Olot 24,6 No

Torroella de Montgrí 24,0 No

Bisbal d’Empordà, la 23,1 No

Calafell 23,0 No

Castell-Platja d’Aro 22,8 No

Vic 22,2 No

Figueres 21,8 No

Cervera 20,5 No

Hospitalet de Llobregat, l’ 20,5 Sí

Palafrugell 20,5 No

La relació amb el fenomen migratori

Els vint municipis amb el percentatge d’alumnat estranger a primària més elevat (exclosa Barcelona ciutat). 2006

La segregació escolar és un fenomen que no està exclu-sivament relacionat amb la gestió de l’escolarització delfet migratori. La segregació existia abans de les onadesmigratòries més recents i se segueix reproduint enmunicipis amb percentatges relativament baixos depoblació immigrant. De fet, també és segregació escolarla concentració de famílies benestants en determinadesescoles. En aquest informe s’analitza el fenomen de lasegregació escolar de l’alumnat estranger i no d’altresgrups socials, una aproximació que respon a la disponi-bilitat de dades.

Les dades indiquen que la segregació escolar no és méspresent als municipis que tenen nivells més alts d’immi-gració. La taula següent demostra que els municipis ambmés presència d’immigrants no són els municipis quepresenten una segregació escolar més alta, a excepció deSalt i de l’Hospitalet. Els municipis que han desenvolu-pat polítiques decidides d’equitat educativa en la gestiódel fet migratori presenten, en general, nivells més bai-xos de segregació escolar.

Índex de segregació escolar (2006)

Etapa Índex

Primària 0,46

Secundària 0,35

Nota: aquest índex mesura la proporció del grup analitzatque hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribu-ció perfectament igualitària. Oscil·la entre 0 i 1. La situacióde perfecta igualtat és 0 i la de màxima desigualtat, 1.


7

Tot i que la distribució desigual dels grups socials en unbarri o municipi genera diferències en la composiciósocial dels centres escolars i que aquest és un dels fac-tors més determinants a l’hora d’explicar el fenomen, lesdades també demostren que la segregació escolar és

superior a la urbana. Una de les expressions d’aquest fetés que la composició social dels centres no es corresponamb la composició social del seu territori. Dins d’aquestterritori trobem centres amb elevada presència d’immi-grants i d’altres amb molt baixa presència.

©

Héc

tor

Med

iavi

lla

Segregació residencial i segregació escolar

Les escoles de titularitat pública escolaritzen més de tresvegades més alumnes estrangers que el sector concertat.Ara bé, les desigualtats entre escoles públiques són mésgrans que entre aquestes i les concertades, i el mateixpassa amb les diferències internes entre els centres con-certats. Malgrat que són les escoles públiques les quepresenten nivells més elevats de concentració, el feno-men depassa el problema de la dualització escolar

La reproducció del problema a través de la política educativa1) Malgrat que la concentració d’alumnat nouvingut

contribueix a la segregació del sistema, encara avui hiha centres segregats que continuen “especialitzant-se” a escolaritzar la matrícula viva.

2) L’Administració educativa, en determinats territoris,aplica ampliacions de ràtio o obre nous grups als cen-tres amb més demanda quan encara hi ha prou pla-ces vacants en altres centres de la mateixa zona.

3) La majoria de municipis amb aquesta problemàticano emprèn una política activa de redistribució del’alum nat amb necessitats educatives específiques

(NEE), i prescindeix de l’instrument de la reserva deplaces per a alumnat amb NEE establert per la nor-mativa.

4) Per evitar la concentració de l’alumnat nouvingut alscentres segregats, es fa un ús limitat de la política dereduccions de ràtio.

5) Els itineraris entre centres de primària i de secundà-ria no tendeixen a compensar les situacions de segre-gació d’alguns d’aquests centres.

6) La zonificació escolar és un recurs molt poc utilitzatper combatre el fenomen. En alguns casos, la lògicaestrictament de la proximitat condiciona més elmodel de zonificació adoptat que la lògica de l’equi-tat.

7) El retard en la consolidació d’un veritable serveipúblic educatiu, previst en el Pacte nacional per a l’e-ducació, fa que els costos de l’escolarització en moltscentres impedeixin l’escolarització de bona part del’alumnat socialment desfavorit.

8) L’escassa voluntat política per combatre els fraus enl’admissió facilita els processos de “fugida” de deter-minats centres i contribueix a reproduir la segregacióescolar.

9) Manca de polítiques compensatòries específiques perrecuperar els centres més estigmatitzats.

Escoles públiques i privades


8

Selecció de recomanacions:

1. Sobre la planificació educativa• Garanties de gratuïtat real i de condicions materials dequalitat al conjunt de centres sufragats amb fonspúblics. D’una banda, cal tenir present que la millora deles condicions d’accessibilitat ha d’afavorir l’equitat enla distribució de la demanda escolar en funció del seunivell socioeconòmic. I de l’altra, cal destacar que enca-ra avui hi ha centres ubicats en instal·lacions que reque-reixen millores substancials i que resulten poc atractivesper a les famílies.

• Impuls de models de zonificació escolar que afavorei-xin l’heterogeneïtat en la composició social dels cen-tres. Revisió dels models de zonificació imperants en lalògica de combatre la segregació escolar.

• Impuls i ús del contracte-programa com a mecanismede lluita contra la segregació. La insuficiència del con-cert és un obstacle per aconseguir una implicació delscentres concertats en l’escolarització de l’alumnat ambnecessitats educatives específiques. L’instrument delcontracte-programa, que recull el Pacte nacional per al’educació, és el mecanisme que ha de compensaraquestes dificultats.

2. Gestió de l’accés• Tancament dels centres segregats a la matrícula viva isuport a les comissions d’escolarització. Cal un esforçdecidit de les administracions per posar fre a la “soluciófàcil” d’ubicar la població nouvinguda en determinatscentres. I més específicament, cal evitar escolaritzarmatrícula viva als centres segregats, independentmentde les places vacants disponibles.

• Ús de les ampliacions i les reduccions de ràtios i degrups i de les adscripcions de centres com a instrumentper a l’equitat educativa. En aquest sentit, es recomanaevitar concedir ampliacions de ràtio o de grups mentrealtres centres amb una demanda més feble encara tin-guin vacants disponibles. En segon lloc, se suggereixaplicar la reducció de ràtio als centres segregats.

• Allargament de la reserva de places un cop acabat elprocés de preinscripció i impuls de polítiques activesper optimitzar l’ús d’aquesta mesura. Mentre hi hagiplaces reservades no cobertes en altres centres, capescola segregada hauria d’assumir alumnat amb neces-sitats educatives específiques per sobre del nombre deplaces reservades. Així mateix, el Departamentd’Educació hauria de fer possible que aquesta reserva deplaces es pogués estendre més enllà del període depreinscripció i, en aquells municipis en els quals se sapque tindran incorporació tardana, fins i tot més enllà delperíode de matriculació.

• Establiment d’un màxim d’alumnat amb necessitatseducatives específiques per centre.

• Compromís polític sobre el control de les irregularitatsen el procés d’admissió. En primer lloc, es demana alsajuntaments que hagin rebut denúncies sobre falsosempadronaments que investiguin adequadament lespresumptes irregularitats. En segon lloc, es demana alsajuntaments que tramitin de baixa del padró d’habi-tants, segons els procediments establerts per llei, lespersones que han falsejat el domicili de residència, fetque no sempre es produeix. En tercer lloc, es demana ales diverses administracions implicades que inverteixinels esforços necessaris per intentar resoldre els casossobre presumptes irregularitats abans d’iniciar el cursescolar.

3. Optimització del marc normatiu• Ampliació de les funcions atribuïdes a les comissionsd’escolarització. Una participació més activa d’aquestescomissions en els processos de baremació i d’assignacióde llocs escolars facilitaria la introducció de millores enla distribució de l’alumnat immigrat evitaria fraus come-sos com a mecanisme de fugida de determinats centres.

4. Polítiques d’informació• Promoció del coneixement sobre els drets d’elecció decentre i pedagogia de les decisions polítiques. El De -partament d’Educació hauria de reforçar el coneixementde les famílies respecte als drets d’elecció de centre, totincorporant referències als diversos instruments de quèdisposa l’Administració educativa per a la gestió de lainformació a les famílies, com ara el mateix full de preins-cripció o la pàgina web. La desinformació és, malaurada-ment, un element generador de tensions i conflictes entreels ciutadans i l’Administració educativa.

5. Mesures compensatòries• Inversió en professionals i incentius i atracció del pro-fessorat més ben preparat.

• Impuls a la integració d’escoles segregades i no segre-gades. El Departament d’Educació pot també desplegarmecanismes d’integració entre centres escolars segre-gats i no segregats. El ventall de possibilitats va des dela realització d’una oferta conjunta d’activitats comple-mentàries, fins a la possibilitat d’estudiar puntualmentla mobilitat de l’alumnat per a la realització de determi-nades tasques escolars.

• Definició de plans de xoc als centres segregats i ava-luació continuada del procés d’aplicació. Es proposa queel Departament d’Educació defineixi per als centres gue-titzats plans de xoc que en minimitzin progressivamentla guetització. Si la guetització escolar no s’elimina enun període de temps prudencial, l’Administració hauriad’estar disposada, fins i tot, a tancar els centres.


La institució del Síndic de Greuges ha elaborat un docu-ment —la Carta de serveis i bona conducta— en quèdivulga i posa per escrit tots els seus compromisos deservei i atenció a les persones. L’objectiu d’aquest com-promís ferm cap a tothom que s’adreci al Síndic ésmillorar l’eficàcia i l’eficiència de les actuacions deldefensor de les persones i, pel que fa les relacions ambels ciutadans, la institució s’obliga a tenir més sensibili-tat, transparència, receptivitat i capacitat per resoldre’nles demandes.

Amb la Carta de serveis, el Síndic pretén informar lespersones i les administracions dels serveis que presta,dels drets de qualsevol persona davant de la institució idels compromisos de qualitat que es volen aconseguir.Així, la Carta fa una descripció dels principis generalsd’actuació del Síndic, enumera els drets que tenen lespersones davant del Síndic, com ara conèixer l’estat delseu expedient en tot moment i que les comunicacionsper escrit i orals es facin amb un llenguatge senzill icomprensible.

9ACTIVITATS

© A

nto

nio

Ru

bio

Els compromisos d’atenció a les persones del Síndic en una carta de serveis

Quan no hi ha dret, el Síndic amb Tu! és un programaeducatiu amb diversos materials de treball basat en elsdrets dels infants, les seves responsabilitats i la figuradel Síndic de Greuges com a institució que dóna suportals ciutadans i els defensa.

Amb aquest programa, el Síndic fa un pas endavant enel procés engegat temps enrere per promoure el conei-xement i la reflexió sobre els drets dels infants i per ferconèixer la institució a través d’escoles i instituts comun recurs accessible a tots els infants i adolescents. Elprograma, elaborat amb la col·laboració d’un equip d’as-

sessors educatius i mestres, s’adreça als alumnes del 3rcicle d’educació primària i del 2n cicle d’educació secun-dària, amb propostes didàctiques diferenciades i adap-tades als currículums escolars de cada etapa educativa.Els continguts es poden integrar dins l’assignaturad’Educació per a la Ciutadania, i alhora tenen una estre-ta relació amb altres situacions d’ensenyament i apre-nentatge com ara el coneixement de l’entorn proper o eltreball col·laboratiu. A principi de setembre totes lesescoles i instituts de Catalunya, així com els centres demenors, rebran una maleta que contindrà aquest pro-grama educatiu.

Programa educatiu per a alumnes de primària i ESO

Temps d’espera, resposta i termini de treball

- Consultes presencials a la seu de la institució: 15 minuts d’espera i es resolen el mateix dia.

- Consultes escrites: es responen en un termini no superior a 3 dies.

- Consultes telefòniques: es dóna resposta el mateix dia.

- Acusament recepció de queixes: 2 dies hàbils.- Petició d’informació del Síndic a l’administració

afectada per una queixa: no més de 15 dieshàbils.

- Notificar la resolució a la persona que ha fet laqueixa. Un màxim de 30 dies des de la recepció de l’informe de l’Administració.

La Carta de serveis és una eina per potenciar la bonagestió de la qual ja disposen algunes administra-cions. El Síndic, com a defensor de les persones, té elrepte i l’obligació de fer-la efectiva. Altres institu-cions de defensa de drets com ara el Defensor delPoble Andalús i el Defensor de Navarra ja disposende documents semblants.


ACTIVITATS

L’alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga Castaño, i el sín-dic, Rafael Ribó, van signar el passat dia 8 de juliol, unconveni de col·laboració per tal d’oferir una millor aten-ció als ciutadans en la defensa dels seus drets en l’àm-bit local.

El conveni estableix que el Síndic ha d’oferir al’Ajuntament una supervisió singularitzada de la sevaactuació. Aquesta es concreta, d’una banda, en la trame-sa a l’Ajuntament d’un informe anual que reculli lasituació de les queixes gestionades referents al munici-pi i una estadística de les consultes provinents de perso-nes i entitats de Sant Adrià que s’hagin atès des delSíndic. D’altra banda, el Síndic també pot assistir a unplenari municipal per exposar i debatre l’informeesmentat.

Les dues institucions acorden també donar la màximaceleritat a la tramitació de les queixes presentades alSíndic que afectin competències municipals. Ambaquesta finalitat, el Síndic pot desplaçar-se al municipiper comprovar sobre el terreny l’abast d’una queixa.També pot portar a Sant Adrià els assessors que consi-deri adequats perquè s’entrevistin amb les persones oles entitats que ho sol·licitin i l’Ajuntament ha de facili-tar-los els espais següents: el Casal de Cultura (barri deSant Joan Baptista), l’edifici Polydor (barri de Sant AdriàNord), el Centre Cívic del Besòs (barri del Besòs) i laBiblioteca de la Mina (barri de la Mina). A petició delSíndic, l’alcalde ha de posar a la seva disposició els res-ponsables polítics i els funcionaris pertinents perquèl’informin de les circumstàncies i els antecedents quefan referència a la queixa.

Hem anat a...14 de maig. Cornellà de LlobregatEl síndic, Rafael Ribó, assisteix a la presa de possessiódel nou síndic municipal.

21 de maig. BarcelonaEl síndic i altres membres del seu equip participen enla jornada de treball organitzada pel Síndic deGreuges de Catalunya, amb els síndics i defensorsmunicipals.

22 de maig. MataróEl síndic pronuncia la conferència “El Síndic, el de -fensor de les persones” a l’Escola Pia.

23 de maig. Arenys de MarRafael Ribó signa un conveni de col·laboració amb elsíndic municipal d’Arenys de Mar.

11 de juny. MadridLa directora d’Afers Socials i Relacions amb elParlament, Maria Jesús Larios, i Ignasi Garcia Clavelassisteixen a la 2a jornada sobre l’aplicació delProtocol facultatiu de la Convenció contra la tortura ialtres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

11 de juliol. Universitat de Barcelona. BarcelonaRafael Ribó, Maria Jesús Larios i l’assessora MarAldeano participen en la trobada anual dels síndics idefensors universitaris de la Xarxa Lluís Vives queagrupa 20 universitats dels diversos territoris de parlacatalana.

Altres visites Ajuntaments i localitatsEl director d’Ordenació del Territori i Relacions Locals,Matias Vives, i diversos assessors visiten ajuntamentsi poblacions per fer el seguiment d’actuacions en trà-mit: Perafort, Valls, Montblanc, Reus, Vespella,Castellet i el Gornal, la Roca del Vallès, Llinars delVallès, Sant Esteve de Palautordera, Santa Coloma deGramenet, Llançà Roses, Castelló d’Empúries,Arbúcies, Artés, Navarcles, Sant Cugat del Vallès, laTorre de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Guim deFreixenet i Térmens.

Centre penitenciaris i comissaries:El director de Seguretat Pública i Relacions Socials,Ignasi Garcia Clavel, i diversos assessors visitendependències policials i penitenciaries: comissariesde Roses i Figueres (29 d’abril), Centre Penitenciari deBrians (30 d’abril), àrees bàsiques policials de SantAndreu i Nou Barris (15 de maig), Centre Penitenciaride Quatre Camins (26 de maig), Centre Peni ten ciariaBrians 2 (6 de juny), Comissaria dels Mossos i depen-dències de la policia local de Banyoles (18 de juny),Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (19 dejuny), Centre Peni tenciari de Ponent (25 de juny) iComissaria de Vielha (30 de juny).

Residències per a gent gran:Francesc Layret, Barcelona, (11 d’abril), Can Bosch,Badalona, (6 de maig) Guinardó, Barcelona, (14 demaig), Baix Camp, Cambrils, (19 de maig), SantAntoni, Vielha, (30 de juny) Alta Ribagorça, Pont deSuert i Llar d’Avis Santa Coloma de Gramenet (1 dejuliol).

El Síndic supervisarà de manera singularitzadal’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs


11

Aprofitant el desplaçament de l’oficina delSíndic a Vielha, on va rebre 6 queixes i 9 con-sultes, el síndic, Rafael Ribó, va presentartambé la versió en aranès del web de la ins-titució i el servei de presentació de queixesper videoconferència des de la capital de laVal d’Aran.

Gràcies a aquest web (www.sindic.cat), elshabitants de la Val d’Aran podran presentaruna queixa en aranès al Síndic. En aranèstambé hi ha tots els continguts fixes del webi les notícies d’actualitat que es traduiranperiòdicament. Aquest continguts fixes i lesnotícies estaran disponibles en aranès grà-cies a la feina de traducció del Servei deCultura i Política Lingüística del ConselhGenerau d’Aran.

L’objectiu és apropar el màxim la institució ales persones i entitats amb un diàleg directeperquè no hagin de desplaçar-se a la seu deBarcelona. L’aparell serà a la Biblioteca de

Vielha (Av. Garona 33. Palai de Geul) gràcies aun conveni entre l’Ajuntament de Vielha i lainstitució del Síndic. L’horari habitual d’a-tenció per videoconferència serà dilluns,dimecres i divendres de 16 a 18 hores i elsdimarts i dijous de 9 a 13 hores. Prèviament,s’ha de demanar hora al telèfon gratuït 900124 124. Tot i que posteriorment s’hagi d’en-viar documentació complementària, la quei-xa serà tramitada des del moment en què esprodueixi el diàleg entre la persona que pre-senta la queixa i un assessor del Síndic.

El servei de videoconferència ja fa un any imig que funciona des de deu localitats:Figueres, Girona, la Seu d’Urgell, Lleida,Manresa, Reus, Tarragona, Tortosa, Tremp iVic. Amb la incorporació de Vielha es potassegurar que tots els habitants deCatalunya tenen un punt d’atenció delSíndic a no més de 60 quilòmetres del seudomicili.

El Síndic presenta el web en aranès i el serveide videoconferència a Vielha en la seva visitaa la Val d’Aran

© A

nto

nio

Ru

bio

Badalona, Reus, les Borges Blanques, Banyo -les i Vielha han estat aquest any les cinc ciu-tats on durant els mesos de maig i junyRafael Ribó ha fet una xerrada per presentarl’Informe 2007. La xerrada, oberta a tothomperò adreçada especialment al teixit asso-

ciatiu de la ciutat, feia una especial incidèn-cia en les problemàtiques de cada territori.Les cinc xerrades van coincidir amb el des-plaçament de l’oficina del Síndic a aquesteslocalitats.

Presentacions de l’informe 2007 a 5 ciutats de Catalunya

Xerrada de presentació de l’informe 2007 a les Borges Blanques.


Quina valoració fa dels sis primersmesos del funcionament de la insti-tució?

Tot i que, tal com heu constatat, lainstitució de l’Ombudsman de Sèr -bia és la més jove d’Europa, hacomençat a justificar la seva raó deser i a guanyar-se la confiança delsciutadans. L’experiència dels pri-mers casos i la bona acollida en l’o-pinió pública i en el sector no gover-namental encoratgen i refermen laconvicció que la institució de l’Om -budsman podrà fer una aportacióvaluosa en l’àmbit dels drets humansi fer créixer la consciència del bonfuncionament dels diversos òrgansde l’Administració.

Quin tipus de queixes rebeu?

La major part de les queixes tenen aveure amb el mal funcionament deles administracions públiques, espe-cialment en l’àmbit dels drets so -cials i econòmics dels ciutadans. Lainèrcia, la manca d’adaptació delsprocediments als ciutadans i l’ab-sència de responsabilitat quant a leserrades comeses són els puntsdèbils de l’Administració. Per altrabanda, el menor nombre de queixesen alguns àmbits, com per exempleels drets de les persones discapaci-tades, no significa que la situaciósigui bona.

Com a institució de nova creació,quina serà l’estratègia per donar-vosa conèixer?

Els fonaments de tots els ombuds-man, i el serbi no n’és una excepció,

són la proximitat als ciutadans, laseva presència en la societat i elsuport de l’opinió pública. Els princi-pals mitjans per aproximar-se alsciutadans són: entrevistes i partici-pació en els mitjans de comunica-ció, publicació de butlletins infor-matius, pàgina web i desplaçamentsa les ciutats i pobles de Sèrbia.Alhora, prestem molta atenció quela nostra presència en la vida públi-ca no creixi més que la nostra capa-citat d’assumir responsabilitats perevitar d’aquesta manera generar fal-ses expectatives i, per tant, una pèr-dua de credibilitat.

Quines són les prioritats de la insti-tució?

- Protegir i promoure els dretshumans, especialment dels grupsmés vulnerables de la societat, compoden ser minories ètniques, infants,dones, presos, etc.- Canviar l’actitud de l’Admi nis -tració envers els ciutadans, tenint encompte els seus drets i necessitats.- Establir fonaments sòlids per alfuncionament de les institucions,dotant-se d’un bon sistema legal i derecursos humans preparats.

La situació política de Sèrbia afecta elfuncionament de l’Ombudsman?

L’estabilitat política provocaria,segurament, que l’atenció institu-cional i de la mateixa societat anésadreçada a millorar les relacionsentre l’Estat i la ciutadania i, ambaixò, el funcionament de les institu-cions que controlen i eleven la qua-litat d’aquesta relació, com és la

tasca de l’Ombudsman. No obstantaixò, fins ara, la nostra institució noha sofert cap pressió política.

Quina és la situació dels drets a Sèrbia?

Sèrbia és un país que respecta elsdrets humans, però sempre es potmillorar. En tot cas, Sèrbia ha fet unpas estratègic decisiu i ha entrat alcercle dels països democràtics.Alhora, molt sovint, observem unamanca de consciència sobre laimportància dels mecanismes con-crets per fer efectius els drets fona-mentals i, amb això, constatem queaquests mecanismes no són proueficaços. Aquesta valoració no fareferència a Kosovo, on els ciuta-dans no albanesos (especialment elsserbis i els gitanos) es troben diària-ment mancats dels drets humansmés elementals com poden ser laintegritat física o la llibertat demoviments.

Acabeu de visitar i conèixer la institu-ció del Síndic. Què us ha cridat mésl’atenció amb relació a la vostra insti-tució?

El Síndic de Catalunya té una tradi-ció de més de vint anys i, entrealtres aspectes, es caracteritza peruna bona organització i coordinaciódel seu equip. La comunicació inter-na, la bona relació amb altres insti-tucions i la ferma voluntat d’evitartemes que determinats grupspodrien polititzar i aprofitar per alsseus interessos ens han fet moltbona impressió a mi i als meuscol·laboradors.

Saša Jovanović, ombudsman de Sèrbia

“Sèrbia respecta els drets humans,però sempre es pot millorar”Un home jove, 38 anys, és al capdavant d’una de les defensories també mésjoves d’Europa, amb només mig any en funcionament. Tot i ser jurista deformació, ha treballat també com a periodista. Ha estat secretari del minis-tre d’Esports i conseller de la missió a Sèrbia de l’Organització per a laSeguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

© P

arla

men

t


DRETS n22.qxp:DRETS n21 - sindic.cat n22.pdf · visita al Parlament Els membres del Consell es van...

Documents

Transcript of DRETS n22.qxp:DRETS n21 - sindic.cat n22.pdf · visita al Parlament Els membres del Consell es van...