duesdues

Els rius avancen de maneraparal·lela a les nostresvides: neixen, creixen i viat-gen per diferents espais,emmirallen a les sevesaigües les petites històriesquotidianes i les porten finsel mar.

Diferents historiadors apun-ten que el nom del nostre riupodria derivar dels motsManare (rajar) o Amnolus(riuet).

El Manol és l’afluent mésimportant i l'únic que arribaper la dreta a la Muga. Elseu recorregut és d'uns 40km, neix prop de Llorona ala Tossa d'Espinau (1.089m) i acaba al Passadís deVilanova de la Muga.

La seva conca abasta unes15.000 Ha (el 12% de l'AltEmpordà) i passa pelsmunicipis d'Albanyà, Caba-nelles, Lladó, Navata,Vilanant, Avinyonet de

naturaVilafant

Situació de la Conca del Manol a l’Alt Empordà

Índex:2-4 La conca del riu Manol5-7 Gastronomia al Nucli Antic8-10 La vida al riu: vegetació i

fauna

11-15 Gastronomia al Camp dels Enginyers

16-18 Les relacions amb el riu Manol19-23 Gastronomia a Les Forques

LaconcadelriuManol

trtreses

Puigventós, Vilafant, Or-dis, Borrassà, Pontós,Santa Llogaia d'Àlguema,Figueres, Llers, Terrades,Cistella, El Far, Vila-Sacrai Vilanova de la Muga.

Tots aquests municipis,sense comptar Figueres,representen aproximada-ment el 13% de la poblacióde l'Alt Empordà.

El Manol, a l'igual que lamajoria d'afluents dels prin-cipals rius de la comarca, laMuga i el Fluvià, es carac-teritza per les fortessecades que pateix a l'estiu,i les abundoses crescudes(les Manolades) en èpocade pluges. Crescudes ques'alimenten de rieres comara l'Àlguema, el Rissec, ien el seu pas per Vilafant, elTorrent d'en Serra queflueix de nord a sud per l'estde la vila.En alguns indrets, el Manol

no arriba a eixugar-se mai,tot mantenint vives nom-broses gorgues entre lesque podem destacar: la dela Timba (sota un gran cin-gle), la d'en Bagué (sota elCentre de Cultura i Esbarjo),la del Mas Nou (tambéconeguda per la delsFiguerencs), la Gorga Bla-va i la de Palol.

Aquesta presència perma-nent d'aigua afavoreix laproliferació d'una importantvegetació de ribera quepropicia la diversitat faunís-tica dotant a la zona d'im-portants valors estètics ipaisatgístics. En aquest

naturaVilafant

La Gorga de Palol

quaquatrtree

sentit, no podem oblidar lesnombroses restes historico-culturals com ara l’anticassentament monumentaldel conjunt de Palol Sabal-dòria.

El projecte Palol Sabal-dòria i el Parc del Manol,compta amb les actuacionsde l'Associació d’Amics delManol i Palol Sabaldòriafundada a l'any 1998, i queentre d'altres, realitza mati-nals de neteja, caminadespopulars per les vores delriu, xerrades, excursions il'Aplec del Manol i PalolSabaldòria.

Però la principal problemàti-ca d'un parc fluvial, sobretoten un tram de curs mig obaix, és que les aigüesvénen de més amunt. Unavisió excessivament loca-lista ens impediria podercontrolar la qualitat de lesaigües i generaria sensa-cions d'impotència.

El riu no entén de divisionsterritorials artificials, lesseves aigües ressegueixenel territori tot seguint el camímés fàcil, deixant-se endurpel pendent i unint a pobles,viles i ciutats permetent-losque s'emmirallin en una cor-rentia comuna, el riu Manol.

naturaVilafant

Mostra de recollida d’una matinal deneteja

Palol Sabaldòria

cinccinc

Nucli aantic

Llegendes:1. Casa de la vila2. Fleca J. D. García3. Restaurant Mas Requesens

Vilafant gastronomia

sissis

Ingredients per a 1 kg. de farina:1 kg. de farina½ kg. de llevat mare60 g. de llevat250 g. de sucre100 g. de mantega de porc800 g. de llardons mòlts50 g. de moscatell50 g. d'aiguardent dolç5 ous¼ de litre de llet10 g. de canyella1 llimona per ratllarpinyons

Elaboració:Es barregen els ous, la mantega, elmoscatell, l'aiguardent i el sucre. S'hi

afegeixen els llardons mòlts i es forma unapasta que cal amassar bé.A banda, es fa bullir la llet amb la canyella ila llimona ratllada. S'afegeix a la pasta ante-rior i es barreja. A continuació s'hi tira la fari-na i els dos tipus de llevat. Cal treballar lapasta una bona estona.

Tot seguit es formen unes coquesallargades, d'uns 150 g. cadascuna que escol.loquen en safates. Ho empolsem ambsucre. A una temperatura de 25ºC aproxi-madament, la massa tardarà una mitja horaen pujar.

Passat aquest temps, s'enfornen a una tem-peratura de 200ºC, de 15 a 20 minuts. Ensortir del forn es poden tornar a ensucrar.

Coca de llardons

A les ciutats, se sol associar el consum de coques a les festivitats de revetlla al'estiu, i les preferides són les de fruita confitada, les de pinyons o les de llardons(que a casa nostra sovint són també anomenades "de greixons").

"Jo sóc del país de la meva infantesa", -escrivia el novel.lista francès Antoine deSaint-Exupéry. "I nosaltres també", li podríem replicar. I en la nostra infantesaapareix, alimentícia i llaminera, innovadora i autèntica, ancestral i quotidiana, lacoca de llardons. Una combinació de gustos d'allò més exquisida, profundamentarrelada a la nostra història i costums, i absolutament "de moda" avui en dia -siés que en cuina es pot parlar de modes, sobretot quan un elaborat és tan excelsi autèntic com aquesta coca.

Fleca J. D. GarcíaC/ Llers, 13 17740 Vilafant (Alt Empordà)Tel. 972.54.60.32Obertura: 1890

«Especialitat en pa artesà i altresvarietats com ara la coca de fogas-sa, la coca d'anís, la coca de cabelld'àngel, la coca de llardons, elspanets de Viena, les baguettes, elpa rodó, el pa de la casa, elsllonguets, els bastons, les trenes iels pans d’en Dalí.

Tot cuit en forn antic de llenya»

setset

Ingredients per a 4 persones:4 peus de porc, 400 g. de llenegues1 ceba i 1 porro4 tomates maduresun manat d'herbes amb farigola, llorer iorenga2'5 dl. d'oli i ½ copa de vi ranci2 grans d'all i 25 g. d'ametlles torradesclavells, pebre en gra i sal

Elaboració:

Partiu els peus de porc de llarg a llarg,renteu-los i poseu-los a bullir amb aiguaabundant, junt amb el porro tallat a bocins,el manat d'herbes, els clavells, el pebre engra i sal. Un cop bullits, guardar a part.

Treieu l'arrel dels bolets, renteu-los bé i, sisón molt grossos partiu-los pel mig. Salteu-los amb una mica d'oli. Reserveu-los.

En una cassola de terrissa, feu un sofregitamb la ceba i les tomates, tallades ben fi.

Un cop ben concentrat el sofregit, hi afegimels peus, amb una mica de brou de bullir-losi una mica de brou de carn o aigua.

Hi posem també els bolets i deixem couredurant 15 minuts. Tot seguit hi posem la pi-cada d'alls i ametlles, deixatada amb el viranci.

Deixar coure uns 5 minuts i tastar l'amani-ment de sal. Opcionalment, s'hi poden tirarunes gotes d'anís sec.

Peus de porc amb llenegues

Si hi ha una originalitat en la cuina empordanesa, és que a cada fogó, a cadacasa, podríem dir, s'hi conserva des de temps immemorial una manera de feril.lustre i prestigiosa, d'origen medieval i renaixentista, que a través del temps ensha arribat fins avui.

Es tracta de maneres culinàries, formes i ingredients ja presents a l'antiquíssim"Libre de Sent Soví" o al més conegut arreu "Libre de Coc". Ancestral i ben carac-terística del nostre país és la cuina del peu de porc, un cuinat tan simple com sòlid,aquí acompanyat amb un producte d'aquest meravellós i ric univers micològic comsón les llenegues.

Tastar un elaborat així és com tastar el pas del temps, el pes de la història, de lanostra pròpia història.

Vilafant gastronomia

Restaurant MasRequesens

C/ Requesens, 3017740 VilafantTel: 972.54.63.08

Any d'obertura: 1.994Masia del segle XVCapacitat per a 65 perso-nesXef: Cecília Gómez

«Local habilitat en unamasia del segle XV situadaa l'entrada del casc antic deVilafant des de la carreterad'Olot (N-260).Disposa d'un ampli aparca-ment.Menú diari de 4 entrants i 4principals, i àmplia carta deproductes de temporada icuina de mercat, en el marcd'una masia medieval.Música de piano en viu»

vuitvuit

El riu Manol, és un espaiencara poc alterat biològica-ment. En un territori total-ment fragmentat per dife-rents eixos vials, com ésVilafant, el Manol adquireiximportància com a corredorbiològic.

Vilafant es caracteritza pergaudir d'un entorn naturaldominat per l'espai agrícola.Hi abunden els conreus desecà amb plantacions decereals i oliveres; les terresde regadiu ocupen pocespai i es concentren alvoltant del riu: són els hortsfamiliars.

Per altra banda, la superfí-cie forestal és poc abun-dant. Hi trobem petitestaques d'alzinars que res-segueixen les vores del riuManol en aquells espais ondegut al pendent, la vege-tació de ribera no té sufi-cient humitat per arrelar-s'hi.

Les alzines també podemtrobar-les seguint el Torrentd'en Serra, prop del camídels Mentiders i ocupantespais entre camps i prats,

sovint acompanyades peraltres espècies com ara elsgallerans, la rogeta, l'arçblanc, l'arítjol i les tant bus-cades "espargoleres".

En indrets més propers alcurs de l'aigua, on el sòlgaudeix d'abundant aiguafreàtica i s’exposa freqüent-ment a inundacions, hitrobem grups de salzes,pollancres, àlbers, freixes,aurons i algun que altreom, sempre acompanyatsper arbusts com ara el san-guinyol o el saüc.

En parlar de les plantacionsde plàtans i pollancresproperes a la riba, nopodem oblidar l'antiga plan-tació de l'anomenat paratgede la “Salida” que s'utilitza-va per fer carbó vegetal.

Les vores del riu Manol pre-senten diferents ambientsmolt propers. Vora lesaigües distingim una vege--tació herbàcia d’espaishumits amb el color verdtendre del potamogéton,les llenties d'aigua, elscreixenars, la menta aquà-tica, la balca i els joncs

naturaVilafantLavidaalriu:vegetacióifauna

nounou

entre d'altres.

En allunyar-nos de leszones humides, trobem labardissa que és el sota-bosc més dominant, i enarribar a les zones àrides iassolellades, el color glaucde la jonça i la farigola esconverteix en el protago-nista.

Altres espècies com ara elcrespinell, el garric o l'es-pinavessa, molt abundantsa les comarques de l'AltEmpordà i el Rosselló de laCatalunya Nord, completenel paisatge i la gradaciócromàtica que només ésalterada per la presència delgroc durant la florida de laginesta.

Associada a la vegetació,trobem una fauna moltdiversa, amb milions d'in-vertebrats i milers de verte-brats. Els més fàcils deveure són les carpes, queaprofiten les zones d'aigüesrelaxades per prendre el sol.

No fa gaire, al riu Manolencara s’hi pescavenanguiles, bagres i barbs.En aquelles zones on no hiha tanta aigua podem

observar la granota verda ola serp d'aigua. Val a dir,

que durant el maig del 1998es va detectar la presènciade les amagadisses llú-drigues entre Palol i laGorga del Mas Nou.

Això sí, els protagonistessonors de l'indret són indis-cutiblement els ocells. Elcant repetitiu del rossinyolbord es barreja amb el somés animat de la malleren-ga de cua llarga, mentreels picots utilitzen la fustatova dels pollancres per fer-hi el seu niu, i els tallarols,en canvi, s'amaguen entrela bardissa.

Els tords, les grives, elsestornells i fins i tot algungaig, s'alimenten dels fruitsdels lledoners situats propdel camí que porta a la

naturaVilafant

Granota verda

deudeu

Gorga del Mas Nou.

A la Gorga d'en Bagué hiviuen algunes pollesd'aigua i s'hi pot contemplarel blauet pescant alevins decarpa.

Els marges argilosos, pre-sents en alguns trams,faciliten la proliferació decaus de conill, de llangar-daix i de serp. Aquestindret també és aprofitatpels abellerols per a fer-hiels seus nius.

Prop de la Gorga de Palol,hi ha uns àlbers altíssims oncada any hi nien una parellad'oriols. Els més noctàm-buls, les rata-pinyades i elsmussols, també han trobatel seu refugi diürn a l'antigamina emprada per treballarel Molí Petit.

Creiem important esmentarque al nostre poble veí,Avinyonet de Puigventós,s'hi troba l'espai natural delsEstanyols de Mas Margallformats a partir de la restau-ració d'una petita gravera dela qual se n'ocupa la IAE-DEN (Institució Altempor-danesa per a la Defensa iEstudi de la Natura).

A l’igual que les gorgues deVilafant, aquests espaisd'aigües permanents ofertsper la conca del riu Manol,es converteixen en llocsd'aturada i descans permoltes espècies d'ocellsdurant els seus desplaça-ments, tot complint amb lafunció de lligam de les dife-rents zones humides de lacomarca.

naturaVilafant

Polla d’aigua

Mussol

onzonzee

Camp ddels eenginyers

Llegendes: 1. Restaurant Can Quim2. Restaurant Les Closes3. Cuit i Fet - Plats preparats

4. Restaurant Hidalgo

Ingredients per a 4 persones:2 filets de porc½ kg de pasta de full½ litre de concentrat de carn2 cullerades de mostassa de Dijon1 cullerada de conyacpebrot verd en oli

Elaboració:Es rosteixen els filets prèviament salpe-

brats, es folren amb pasta de full i esposen al forn.

Per a la salsa, es posa al foc una"sauteuse" amb la crema de llet, el con-centrat de carn, el conyac, la mostassa,el pebre verd i es deixa reduir. Se sala al punt, i es presenten els filetsde porc en una safata amb la salsa abanda.

Filet de porc amb pasta de full i salsa al pebre verd

En el capítol de carns, el porc ha estat sempre fonamental en la nostra cuina. Elporc, a més, proporciona el greix animal per excel.lència, i amb greix de porc s'hatreballat sempre en els fogons de Catalunya, llevat de la cuina del peix.

Pretendre que la nostra cuina (ara que hi ha la moda dita mediterrània) , és nomésuna cuina de l'oli d'oliva i el peix, és una ingratitud envers d'altres elements delnostre paisatge culinari i cultural. L'únic quadrúpede que, a més d'alimentar elscatalans, ha fet les delícies dels nostres paladars, és el porc, l'admirable porc. D'elldiu un autor francès que se n'aprofita tot: la única cosa que es perd del porc, esel seu gruny. I això, és clar, no passa amb cap més altre animal.

A més de tot, el porc és un element molt arrelat a la nostra tradició, no només coma catalans sinò com europeus: a França, a Bèlgica, a Itàlia, hi ha tota una llargahistòria de la cuina del porc, i tot un gran i tradicional ritual del seu engreix imatança. La literatura sobre el porc, és molt important a tot Europa.

Vilafant gastronomia

dotzdotzee

Any d'obertura: 1.988Xef: Ferran Prats Maitre: Lídia PratsCapacitat per a 50 persones

Ambient entre setmana amb gent denegocis i els caps de setmana familiar. Celler molt extens.

Disposem de peix fresc. Acceptem targeta VISA.

Bar Restaurant Can QuimC/ El Far, 2417740 Vilafant - Camp dels EnginyersTel. 972.50.50.81

trtretzetzee

Ingredients:1 llauna o un pot d'1 kg de tonyina2 llaunes de pebrots del "piquillo"8 ous2 paquets de crema de llet o natasalpa ratllat

Elaboració:Triturar-ho tot prèviament i col.locar-ho enun recipient que pugui anar al forn.Coure albany-maria al forn durant una hora, a 180º.

A la presentació afegir-hi pa ratllat. Servir-ho fred.

Pastís de tonyina i pebrot

Entremig de les característiques de diversificació de la nostra cuina, cal afegir-hil'individualisme; ha existit, i encara existeix, una mena de geni inventiu particular.Gràcies a això, uns mateixos plats tenen infinitat de variacions, no tan sols a ni-vell de restaurant, sinò també local i fins gosaria dir familiar.

Vet ací una mostra: la tonyina i el pebrot íntimament aliats en un pastís que elsemmarida i els complementa.

La tonyina ja era molt apreciada a l'antiguitat; se sap que els fenicis la salaven ifumaven. Particularment famoses eren les tonyines de Samos i Sicília, però desta-caven les d'Hipona (a la costa nordafricana). A l'Edat Mitjana, se solia marinar iera servida amb sal granada i moltes espècies. A partir del segle XIX, la pescade la tonyina s'anà estenent per altres mars, i des de 1947 és molt pescada a lescostes atlàntiques africanes.

Vilafant gastronomia

Restaurant Les ClosesC/La Muga, 317740 VilafantTel: 972.67.65.67Any d'obertura: 1.999Xef: Albert García MartínezCapacitat per a 80 persones i ampliespai pels més petits.

Restaurant familiar, especialitat carnsa la brasa, torrades, pernil, embotitscasolans i formatges.Facilitat d'aparcament.Horari: de dimarts a divendres de 18 a22:30 hores; dissabtes, diumenges ifestius obert tot el dia.

Ingredients:4 rodanxes de lluç2 patates1 ceba1 tomataametlles1 got de vi blanc2 grans d'allsal, pebre i oli d’oliva

Elaboració:Posem en una safata les patates, la tomatai la ceba, tot tallat a rodanxes. A sobre hicol.loquem el lluç, salat i empebrat. Femuna picada de sis ametlles i dos grans d'all,que tirarem per sobre el peix, junt amb ungot de vi blanc.

Posar-ho al forn durant una mitja hora.

Lluç al forn

De la barca a l'alta gastronomia, alguns peixos ja han pres naturalesa de clàssicsen les cartes de restaurant, i també en les cuines casolanes.

Des de Cap de Creus fins a l'embocadura de l'Ebre, el nostre país és com unaimmensa panera de peixos de variació espectacular. El veïnatge immediat de lacosta, a l'Empordà, fa que sigui difícil trobar un lloc, un establiment, on no hi siguipresent el peix, el nostre peix inseparable de la nostra cuina.

El lluç és un peix amb poca matèria grassa (cosa que la cuina d'avui sembla teniren compte), amb un sabor esmolat i fi, sense estridències, molt sol.licitat i apreci-at arreu, i que es presta a nombroses i variades fòrmules culinàries. Aquest lluçal forn, és un clàssic -podria anomenar-se així.

Vilafant gastronomia

cacatorztorzee

Bar Restaurant HidalgoAvgda. Les Mèlies, 3117740 Vilafant - Camp delsEnginyersTel: 972.51.13.68Any d’obertura: 1.983Xef: Joan Hidalgo Alarcón

Especialitats en peix i carn a la brasaMenú diari a 1.100 pessetesHorari de 13 a 16 i de 20 a 23 horesFàcil i accessible aparcamentCarta de vins del paísCapacitat per a 30 persones

Primers

Amanida russaAmanida d'arròsCalamars a la romanaPatates fregidesMacarronsTruita de patataEmpanada gallega

Segons

Pollastre al fornCanelons Lluç arrebossatVedella amb boletsCroquetes i mandonguillesGaltes de porcBacallà amb samfaina

Plats preparats

Expliquen de sant Felip Neri que una de les seves dites predilectes era: "Menjarbé i ser sant".

Encara avui dia (per desgràcia) se sent algú que afirma que tant se li'n dóna queel dinar consisteixi en un entrepà o en un gran estofat -per exemple. "La qüestióés menjar" -solen dir aquests inconscients gastronòmics.

La qüestió és menjar, sí, però millor fer-ho bé -com tot en la vida, és clar. Entreun dinar i un altre (entrepà o estofat), hi ha més una qüestió de cultura que no pasde poder adquisitiu.

L'arrel és cultural, sí: tal com escrivia el polític de la Lliga senyor Ferran Agulló(inventor de la denominació "Costa Brava") , "Catalunya, igual que té una llengua,un dret, uns costums i una història pròpia, té una cuina". Però no un plat carac-terístic o especial, com tenen algunes regions i/o pobles, sinó una cuina. Unacuina pròpia, que forma part del tot, que és i representa el nostre país.

Vilafant gastronomia

quinzquinzee

Cuit i Fet - Plats PreparatsC/Navata, 317740 VilafantTel: 972.50.89.63Any d'obertura: 1.995

«En una època en la qual les presses no ens deixentemps per dedicar-nos a la cuina, no us perdeu elsplats preparats de l’Hermínia, que trobareu a Cuit iFet»

setzsetzee

Vilafant ha tingut, al seuterme municipal, poblamenthumà des de l'època ibèri-ca, concretament als vol-tants dels segles IV i III aC.Les restes arqueològiquestrobades a l'entorn de PalolSabaldòria, un cop més,ens indiquen que elsprimers pobladors triavenestablir-se prop dels rius.

Els rius formen part de lesnostres vides, constataciómés evident anys enrera,quan prop del Manol hicreixien els cuidats horts(alguns d'ells encara persis-tents), les dones hi feienbugada i hi rentaven lesmenuderies de la matançadel porc, i els pescadors hillençaven l'enfila perarreplegar barbs i bagresper sopar.

Llavors era un temps senseel soroll de l'autopista, on el

silenci només el trencava laxerrameca dels rajolers queanaven a treballar a la bòbi-la, i durant les tardesd'estiu, les rialles dels jovesque es banyaven a lesgorgues...

Les aigües que rentaven,banyaven, alimentaven,abeuraven i movien molinsde gra i d'arròs, poc a poc, ia mesura que les necessi-tats de la població canvia-ven, es van oblidar.

naturaVilafant

La Gorga del Mas Nou, la delsfiguerencs

LesrelacionsambelriuManol

dissetdisset

Actualment el paisatge quepodem contemplar en aque-sta zona és el resultat finalde l'activitat humana(camps conreats, campsabandonats, antigues ter-reres, horts i construccionsde tota mena), l'acció ero-siva del riu (els marges delqual s'han convertit, enalgunes zones, en verita-bles cingles) i la dinàmicade successió de la naturaque no s'atura i avançaincapaç de superar, peròalgunes barreres humanesimposades.

Així doncs, des de 1973l'autopista A-7 passa pelterme municipal de Vilafant,en algunes zones, moltpropera al riu Manol.

També està previst el pasdel TGV (el tren de granvelocitat) pel municipi, tot ique encara no se sap quinserà el traçat definitiu.

Un element del paisatgeque no podem oblidar ésPalol Sabaldòria que s'alçaa l'esquerra dels acingleratsmarges del riu Manol.

Es tracta d'un conjuntarqueològic format perrestes ibèriques i roma-nes, i dues edificacionsmedievals: l'església pre-romànica i el castell. Unaaltra edificació del conjuntés Mas Palol (del S.XVI).Actualment tota aquestazona està en ruïnes i des de1995 es troba dins un PlaEspecial de Proteccióaprovat per l'Ajuntament.

Al costat del conjunt esmen-tat, s'albira la llargaxemeneia de la bòbila d'enSoler, avui totalment aban-donada. Fou posada enmarxa l'any 1880 i va agru-par tota la producció rajolerade la vila arribant a ser unade les més importants de la

naturaVilafant

didivuitvuit

província. Ara, encara espoden observar els desniv-ells del sòl ocasionats perl'extracció d'àrids.

També al costat esquerradel riu Manol, situada a lapart de ponent del clos urbà,hi trobem Can Puig Mas-sanet, una gran casa pairal

envoltada per jardins cons-truïda l'any 1781 i ampliadael 1878. Al camí de les hort-es del Manol, hi ha una alzi-na i del peu del seu tronc enraja un doll d'aigua frescaque mai no para: es tractade la Font de CanMassanet. L'alzina, que téuns dos-cents anys de vida,fou declarada Arbre Monu-mental per la Generalitat deCatalunya l'any 1991.

Aquest és un petit mosaic,dominat pel riu, que trans-forma els seus colors ambel pas de les estacions i per-met fugir del tràfec quotidià.

Els seus valors (paisatgís-tics, estètics, botànics,faunístics, històrics, peda-gògics i de lleure), el fan unindret que cal recuperar ipotenciar, convertint-lo enun important recurs per mi-llorar la qualitat de vida delnostre poble.

naturaVilafant

Xemeneia de la bòbila d’en Soler

dinoudinou

Les fforques

Llegendes:1. Restaurant Can Costa2. Restaurant Les Forques3. Restaurant Mas Floreta

4. Restaurant Mesón Gallego

Ingredients per a 4 persones:1 pollastre12 escamarlans2 sèpies de 500 gr.cebatomataoliall i julivertfarinaconyac sal i pebre

Elaboració:Tallar el pollastre, amanir-lo de sal i pebre, ifregir-lo. Un cop fregit hi tirem un raig de

conyac i ho flamegem. El guardem en unacassola a part.

Netegem i tallem a daus la sèpia, i lacol·loquem en una cassola a rossejar amboli d'oliva i sofregit. Quan sigui estovada, laposarem a la cassola del pollastre.

Farem el mateix amb els escamarlans:salar-los, fregir-los i flamejar-los. Cobriremla cassola del pollastre amb aigua, hi afe-girem més sofregit, una cullerada de farinaper espesseir la salsa i una picada d'ametl-la, all i julivert. Tastar-ho de sal i pebre, ideixar-lo coure durant mitja hora.

Pollastre amb sèpia i escamarlans de Roses

S'ha de dir tot: al principi sorprengueren, en la cuina del país, aquestes combina-cions de carn i peix. El propi Josep Pla, més o menys reaci a la novetat, acaballoant els plats de carn i peix, "sempre que siguin fets amb el seny i la prudènciatan necessaris a la cuina" -concreta.

A poc a poc, per la porta estreta primer i després amb tota solemnitat, van anarentrant en el nostre univers culinari. El raonament del professional és tan senzillcom lògic: si disposem de bona aviram, bons pollastres, i podem comprar bon peixa la costa tan immediata al nostre entorn, perquè no maridar-los en un sol plat ifer una composició de sabors diferents?

Avui, el plat anomenat "Mar i Muntanya", del que n'és una mostra aquesta recep-ta, ja constitueix fins i tot un plat de festa, de celebració.

Vilafant gastronomia

vintvint

Restaurant Can CostaCarretera N-IIa, a 2 quilòmetres deFigueres17740 Vilafant - Pont del príncepTel: 972.50.52.59 i 972.51.17.16

Capacitat per a 100 personesAparcament propi i ampliEspecialitzat en cuina de mercat i cuinacatalanaÀmplia carta de vins especialitzada enDenominació Origen EmpordàTanca dijous nit i divendres

Any d'obertura: 1.970Xef: Daniel Duran i Giralt

Ingredients per a 6 persones:3 grans d'all i un ceba mitjana2 pebrots verds i ½ de vermell¼ kg. de tomata madura½ got d'oli d'oliva1 cullerada sopera de pebre negre1 cullereta de cafè de pebre vermell mòlt1 bitxo petit (cirereta)1 cullereta de cafè d'orenga¼ l. de vi blanc i una cullerada de sal¼ de costelló de porc trossejat2 botifarres trossejades100 g. de pernil salat trossejat½ kg. de cargols 2 kg. de cabrit trossejat petit

Elaboració:Fer abans de res un sofregit d'all, pebrot,ceba, tomata i pernil salat.

Tot seguit fregirem el cabrit, les botifarres iel costelló, fins que quedin daurats.

Farem arrencar el bull als cargols, que ja tin-drem nets.

Ho posem tot en una cassola de terrissasobre un foc petit durant deu minuts, per talque tots els sabors es vagin barrejant. Hiposem la sal necessària, l'orenga, el bitxo iel vi blanc.

Ho cobrirem d'aigua, i deixarem couredurant una mitja hora. Vigilarem però elcuinat fent allò que en termes professionalsen diuen "mantenir-hi conversa", és a dir nooblidar-lo.

Catxipanda de cabrit

Immediatament al costat del porc, ídol omnipresent en la nostra cuina -si se'nspermet dir-ho així-, hi ha el xai, en aquest cas el cabrit.

Tot i tenint sempre molt present la nostra cuina tradicional que no hem d'oblidar,hem d'arribar a pensar però que el nostre món d'avui és un món turístic, i això s'hade notar en el món de la cuina. L'Empordà, terra de pas des de sempre, ha aco-llit i segueix acollint amb un estil propi tots els pobles i gent que hi ha passat. I lahistòria no és pas curta, perquè per l'Empordà, per la costa empordanesa, entràla civilització grega a la península ibèrica, però és que després hi entraren elsromans, i els visigods, i els francesos, i les masses turístiques dels últims anys.

Per això, amb una matèria primera ben pròpia del país, ve't aquí que tenint encompte aquesta realitat, sorgeixen receptes com aquesta feta en base al cabrit,que per elles mateixes són una autèntica temptació gastronòmica, oferta a tothomqui vulgui acostar-s'hi.

Vilafant gastronomia

vint-i-unavint-i-una

Restaurant LesForques

C/Tramuntana, 5117740 Vilafant - LesForquesTel: 972.51.17.56Any d’obertura: 1.990Xef: José M. López

Capacitat per a 60personesMenú: 1.000 ptes.Obert tots els diesdes de les 7 del matí

Ingredients:Conill, cansalada i cebaPebrot, sal i pebreVi blanc, curri i all

Elaboració:Tallar el conill a daus grossos, salar iempebrar. En un recipient, hi barrejarem el vi, lasal, el pebre, l'all i el curri. Hi posaremla carn i ho deixarem reposar tot plegat

durant unes quatre hores.

A l'hora de coure-ho, enfilarem tres oquatre talls de conill a cada broixeta,alternant amb trossos de cansalada,pebrot i ceba.

Farem les broixetes a la brasa o a laplanxa, girant-les per coure bé de totscostats i vigilant que no es cremin.Servir ben calent.

Broixetes de conill

La cuina catalana és molt complexa i la seva extraordinària riquesa reuneix infini-tat de tendències, elaboracions, ingredients i matèries primeres. Per això, la nos-tra cuina és capaç de comportar-se també (per dir-ho així) de la manera més sen-zilla del món.

Aquest ast de carn de conill, en la seva senzillesa, ens evoca tota l'ancestralitat ihistòria d'una de les primeres formes culinàries que deu haver-hi: la carn a labrasa.

Durant el segle V abans de Crist, a Grècia, un autor dedicat més o menys a aixòdel menjar i beure, escrivia: "Hi ha diverses maneres de prepaparar i coure la carnd'aviram, la millor és aquesta: posar-la sobre el foc, empolsar-la simplemet de sali presentar-la així als convidats".

Fins aleshores s'havia considerat que menjar carn cuita directament sobre labrasa era propi de bàrbars. Però a partir del segle V abans de Crist, almenys aGrècia, el barbarisme es convertia en refinament i sorgien, acompanyant la carn,les suggerents aromes de farigola, d'orenga, de sajolida, el pa de sèsam i el for-matge torrat.

Vilafant gastronomia

vint-i-duesvint-i-dues

Restaurant del grupFriherlo situat en unMas del segle XIX ambcapacitat per a 130 per-sones.Any d’obertura: 2.001Xef: Paco Hernández

Aparcament ampli i ajar-dinat.

Menú a 1.200 pessetes

Especialitats en cuinamediterrània

Celler especialitzat en laDenominació d'OrigenEmpordàHorari: de 13 a 16 i de20 a 23 h.

Restaurant Mas FloretaPalol Sabaldòria17740 VilafantTel: 0034.972.50.34.22Fax: 0034.972.50.88.05

Vilafant gastronomia

Ingredients:350 g, de vedella per persona350 g. de patates trossejades per personasalpebre vermell mòltalloli d'oliva

Elaboració:Posar a bullir durant una hora la vedella,afegir després la mateixa quantitat depatates durant 20 minuts.

Apagar el foc i deixar-ho reposar durant 10minuts. Afegir sal, pebre vermell, all i oli d'o-liva abans de servir-ho.

Caldeiro de vedella

Ve’t aquí la fòrmula sàvia i genuïna d'una cuina esplèndida i variada, espectacu-lar i profitosa com és la cuina gallega, present a les nostres contrades, i que con-tribueix a les delícies gustatives de tothom qui és obert de mires a les altres cuinesgermanes de la nostra.

Galícia és el país que ha donat un dels més imaginatius i prestigiosos escriptorssobre l'art de menjar i beure: Alvaro Cunqueiro, mestre de mestres, personatge desaber inacabable, tastador de totes les novetats i ancestralitats, que sabé ager-manar de forma magistral la cuina, la història i la literatura. Hi ha plats de la cuinagallega que són immortals, perquè el seu record perdura sempre en el record gus-tatiu de qui els ha probat. Des del "lacón con grelos" a les "tortas de Santiago", deles "filloas" a les "empanadas", sense comptar-hi la seva excepcional riquesa enpeix i marisc.

Aquesta recepta de vedella, senzilla i suculenta, sembla portar en ella el resum detota la saviesa popular gallega.

vint-i-trvint-i-treses

Restaurant Mesón GallegoC/ Santa Llogaia, 56 17740 Vilafant - Les ForquesTel. 972.50.67.36Any d'obertura: 1.994Capacitat per a 100 personesXef: Manuel Cid Mangana

Especialitats: Pop a la gallega, graellada demarisc i peix, "lacón con grelos", "Cocido" gallec,paelles, carn o caldeiro, sarsueles, empanada,etc...

Menú diari de 1.000 ptes

«Ens distingim per la cuina gallega, la qual estàavalada per la reconeguda qualitat de les sevescarns, peixos i mariscs, així com per la profes-sionalitat del xef de la nostra cuina, en Manolo.

El nostre gerent, el Sr. Ribao comenta: "No somni millors ni pitjors, som diferents, i la nostra esti-mada clientela, ens avala amb la seva presèn-cia”»