El bosc a MenorcaFuncions d’ahir, d’avui i de demà

PresentacióIntroducció

1. Què és un bosc?

2. El bosc a Menorca

3. El bosc i la gent de Menorca

4. El futur dels nostres boscos

5. Adaptació dels boscos al canvi climàtic:el projecte Life+ BOSCOS

El Bosc a MenorcaFuncions d’ahir, d’avui i de demàPrimera edició: maig 2011

Edita: Consell Insular de Menorca. Agència Menorca Reserva de BiosferaAutors del text en català: Agnès Canals, Miquel TruyolRevisió i traducció del text al castellà: Imatge Serena S.C.P.Il·lustracions: Carles AlberdiFotografia portada: Jordi EscandellFotografies: Jordi Escandell (pàg. 8, 10, 33, 34 esq., 35 esq., 38 dta., 39 esq., 47, 48, 49,50, 52, 53 dalt, 55 dalt, 57, 62, 63, 64, 65, 66, 72 dalt); A. Cutiller (pàg. 24, 26);Eva Cardona (pàg. 12); ONG Herencia (pàg.17); Agnès Canals (pàg. 42), CIMe (la resta).Disseny i maquetació: Imatge Serena S.C.P.Impressió: Imprenta RGM, SADipòsit legal: ME-103-2011ISBN: 978-84-937073-7-8Imprès en paper 100% reciclat lliure de clor (certificat Àngel Blau) i tintes d’olis vegetals.Llibre editat pel projecte Life+BOSCOS (LIFE+07/ENV/E/00824) amb el cofinançament del programa Life+ de la Comunitat Europea.

Menorca. Consell InsularEl Bosc a Menorca : Funcions d’ahir, d’avui i de demà / Consell Insular de Menorca. – [Menorca] :Consell Insular. Agència Menorca RB, 2011. – 73 + 73 p. ; 24 cmEditat en català i castellà de forma reversible o bicèfalaISBN 978-84-937073-7-81. Boscos i silvicultura – Menorca 2. Canvi climàtic – Gestió del risc502:504.03/06(460.32Menorca)

56

Un ecosistema complexCom funciona un bosc? La llum, l’origen de tot El bosc, un magatzem de carboni L’aigua, un viatge d’anar i tornarLes múltiples funcions del bosc

Una visió general: geologia i climaEls boscos menorquins. Un mosaic enmovimentHistòria del bosc menorquíLes comunitats forestals d’un territoridivers

Els menorquins i el bosc, ahirEls menorquins i el bosc, avui Aprofitament de llenya Aprofitament cinegètic Aprofitament de bolets Aprofitament de fruits i plantes Pastura Apicultura Activitats recreatives

Què és el canvi climàtic?Canvi climàtic i boscCanvi en l’ús del sòl i del boscCrisi energètica i boscÚs recreatiuFutur del bosc

Adaptació dels boscos al canviclimàticAdaptació dels boscos als canvissocioeconòmicsEl Projecte Life+ BOSCOS

101313141722

26

2831

32

444748505253545455

586265 666767

70

7273

Presentació

L’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat el 2011 Any Internacional dels Boscos. L’objectiu principal d’aquesta declaració és cons-cienciar l’opinió pública que els boscos són essencials per a la sostenibilitat del planeta gràcies als beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen.

Els boscos tenen rellevància més enllà del seu interès com a ecosistema i font de biodi-versitat. Els boscos del món ens ofereixen béns i serveis d’un valor incalculable, formen part de la nostra vida diària i determinen, en gran part, la qualitat de vida dels pobles.

A Menorca, tots gaudim i feim ús dels nostres boscos, encara que moltes vegades no en som prou conscients. Residents i visitants apreciem el seu paisatge, l’aire net, els esclata-sangs, la caça... i ens beneficiam de la seva llenya, de la protecció del sòl, de la recàrrega dels aqüífers i d’un llarg etcètera. Cal assegurar la conservació dels nostres ecosistemes forestals ara i en el futur i garantir així els beneficis dels boscos per a les generacions futures.

El canvi climàtic i els canvis socioeconòmics en els que ens veim immersos plantegen nous reptes i ens obliguen a repensar la gestió sostenible de tots els recursos naturals i, entre ells, la dels nostres recursos forestals. El Consell Insular de Menorca ha posat en marxa el projecte Life+ BOSCOS, l’objectiu principal del qual és l’adaptació dels boscos mediterranis al canvi climàtic a través de la gestió forestal sostenible, a més de la sensibilització de la població.

Per aquest motiu teniu a les mans aquest llibret, que s’ha editat gràcies al suport finan-cer del programa Life+ de la Unió Europea, i que té com a objectiu explicar de manera amena i rigorosa el funcionament d’un ecosistema forestal, els tipus de boscos que tenim a Menorca, les funcions que desenvolupen i les opcions de gestió sostenible per al futur.

Esperam que la seva lectura sigui un plaer que us ajudi a estimar i apreciar encara més els boscos de la nostra illa.

Antònia Allés PonsConsellera d’Economia i Medi AmbientConsell Insular de Menorca

7 6

Introducció l’aprovisionament de fusta i pastures, en els països desenvolu-pats (i a la Mediterrània en particular) la superfície forestal està augmentant per la seva falta d’explotació i l’abandó del camp.

El canvi global, concepte que engloba el canvi climàtic i els can-vis socioeconòmics, pot transformar la fisonomia dels boscos tal com els coneixem i les seves funcions es poden veure amenaça-des.

Adaptar la gestió dels nostres boscos a aquest futur canviant és el repte que tenim ara per assegurar a les generacions futures tots els béns i serveis que ens proporciona aquest complex eco-sistema.

Els boscos són un dels ecosistemes més antics i extensos del món. Cobreixen un terç de la terra ferma del nostre planeta i estan adaptats a gairebé tots els climes, sòls o altituds. Excep-tuant els gels permanents i els deserts extrems, trobam boscos a tots els continents en una gran diversitat d’ambients i formes; des dels boscos de coníferes boreals fins a les selves humides equatorials, passant per les marines mediterrànies.

Fa uns 370 milions d’anys aparegueren a la Terra els primers boscos formats per primitives falgueres gegants. Des d’aleshores sempre han estat presents, dominant grans extensions i regulant el clima i els cicles naturals. De fet, la majoria dels jaciments actuals de carbó, gas i petroli són el resultat de l’acumulació de matèria orgànica d’aquells boscos del passat. I és que el bosc destaca d’altres ecosistemes per la seva gran productivitat i per l’acumulació de biomassa que això suposa, sobretot llenyosa, en forma de troncs i arrels.

El desenvolupament de totes les civilitzacions que han poblat la Terra al llarg de la història ha anat sempre lligat, d’una manera o altra, a l’ús que han fet dels hàbitats forestals. Els humans hem emprat els boscos com a refugi o lloc per viure, com a lloc per caçar o recol·lectar aliments, per fer llenya per escalfar i cons-truir les nostres cases, per fer eines i estris, per extreure’n plan-tes medicinals... En definitiva, els boscos ens han donat, i enca-ra ens donen, una infinitat de béns i serveis i han esdevingut part de la nostra cultura i patrimoni.

Però a més, els boscos són crucials per al desenvolupament de la vida a la Terra, ja que realitzen múltiples funcions ecològiques. Per exemple, serveixen d’hàbitat a una gran varietat de plantes i animals, eviten l’erosió del sòl, juguen un important paper en el cicle de l’aigua, ens proporcionen aire net i són unmagatzem de carboni.

En els darrers anys, però, la superfície forestal mundial s’està reduint a un ritme preocupant. Malgrat tot, es dóna la paradoxa que, mentre que en els països en desenvolupament els bos-cos estan disminuint a causa de la desforestació provocada per

Els ecosistemes forestals es distribueixen per tot el món exceptuant els gels permanents i els deserts extrems. Els més extensos són els boreals i els tropicals. Per països, destaquen les extensions boscoses de Rússia, Canadà, Estats Units i Brasil.Europa, tot i que només representa un 17% de la superfície global de bos-cos, fa ús d’un 25% dels recursos forestals mundials.

8 9

un bosc és un món. Un món dins d’un al-tre món. Una comunitat, un sistema, una forma d’organització… un complex i preciós entramat de relacions que diversos éssers estableixen entre si com a integrants de la Terra i on el tot és molt més que la suma de les seves parts.

Què és un bosc?

1

10 11

U n ecosistema complex

Els boscos són ecosistemes terrestres on l’element dominant és la vegetació, espe-cialment la llenyosa en forma d’arbre o arbust. En un bosc, hi conviuen multitud d’espècies vegetals i animals, totes elles adaptades a la vida forestal. Les relacions entre elles creen un ecosistema ric i com-plex, però organitzat, en aquest cas, ver-ticalment, gràcies a l’alçada dels arbres i els arbustos.

Qui dóna nom al bosc és l’arbre amb més presència: qui dóna nom a la fa-geda és el faig. Això ens pot fer pensar erròniament que un bosc no és més que un conjunt d’arbres, quan en realitat són ecosistemes diversos, dinàmics i de gran complexitat, de qui depenen infinitat de processos i d’éssers vius. Però és cert que l’arbre, a causa de la seva llarga vida - algunes espècies poden superar els 500 anys d’edat- és qui arriba a conferir una personalitat al bosc. Així quan ens tro-bam en un alzinar sabem que en aquell territori s’han donat recentment les con-dicions adequades a l’alzina: el tipus de sòl, l’altitud, l’orientació, les pluges, condi-cions que permetran a la vegada conviu-re amb altres espècies vegetals i animals que contribuiran a conferir una riquesa particular al bosc.

A la Terra trobam una gran varietat de boscos, cadascun d’ells amb la seva ve-getació característica. La diversitat morfo-

lògica dels boscos no és fruit d’un capri-ci; les espècies que el conformen estan adaptades a l’abundància o escassetat d’aigua, a les altes o baixes temperatu-res, a la major o menor incidència solar, al tipus de sòl, etcètera. Per això, en cadatipus de bosc, hi dominen espècies de de-terminades formes, colors i cicles vitals. És a dir, les condicions ambientals afec-ten la caducitat o no de les seves fulles, la forma d’aquestes, la grandària de l’arbre,

el tipus de llavor i fruit, etc. Per exemple, en climes mediterranis, les fulles solen ser perennes i petites, mentre que, en climes més humits, solen ser grans i caduques. Les fulles petites són fruit de l’adaptació a situacions extremes (sequeres o molt de fred); no seria rendible perdre les fu-lles a l’hivern perquè tornar-les a fabricar a la primavera suposa una gran despesa d’aigua. En canvi, en un bosc temperat, les fulles són grans i caduques per absor-bir el màxim de radiació possible i al ma-teix temps no gastar nutrients per mante-nir les fulles en èpoques en què aquestes no tindrien suficient llum per ser efectives.

Els milions d’anys d’existència a la Terra avalen l’èxit ecològic dels ecosistemes forestals. Com ja hem dit, la datació dels primers arbres coneguts és de 370 milions d’anys, quan els animals vertebrats tot just començaven a colonitzar terra ferma. Això significa que les comunitats forestals han trobat una estabilitat dins el canvi, una apreciable capacitat d’adaptació a modificacions ambientals (hidrogràfiques, climàtiques, de tipus de sòl...) i un equili-bri entre la diversitat d’espècies que allí conviuen.

Èxit evolutiu. La forma de vida arbòria ha estat “assajada” per tots els grans grups de plantes vas-culars i la seva extensa presència (en temps i en espai) a la Terra demostra la seva eficàcia.El fet d’haver resolt els problemes d’estabilitat mecànica i transport d’aigua fins a la copa (en alguns exemplars de sequoies o eucaliptus poden superar els 100 m d’altura) és un dels assoliments evolutius més sorprenents.

Exposar, suportar i absorbirLa principal tasca dels arbres és mantenir les seves fulles allà on puguin rebre un bon bany de llum per poder fer la fotosíntesi. Per això és imprescindible comptar amb un su-port material resistent: el tronc, que realitza les funcions de suport i de transport a través dels teixits conductors. Pel xilema es trans-porta la sàvia bruta (nutrients i aigua) de les arrels fins a les parts fotosintètiques, on es fabriquen els sucres que viatjaran pel floe-ma fins a arribar a totes les altres parts de la planta per “alimentar” les seves cèl·lules.

FOTOSÍNTESI

Aigua

Nutrients

Xilema

Floema

Carbohidrats(sucres)

12 13

Gràcies a les seves dimensions i a la composició llenyosa dels arbres i arbus-tos que formen un bosc, els quals fabri-quen i conserven fusta molt de temps, els ecosistemes forestals són uns dels més productius del planeta. Generen entre 8 i 20 tones de matèria orgànica per hec-tàrea i any depenent del tipus de bosc.

Els ecosistemes forestals també desta-quen per la seva capacitat de modificarles condicions ambientals a totes les es-cales. Per exemple, l’ambient dins unbosc serà sempre més humit i fresc que en una pradera, de la mateixa maneraque la distribució de les grans masses forestals influeixen en el règim de plugesdels continents.

La considerable grandària dels arbres i la seva llarga vida afavoreixen, com s’ha dit, l’ocupació permanent de l’espai i això els facilita l’obtenció de recursos (aigua, nutrients, llum). Tot i això, ser arbre pre-senta algun inconvenient, atès que, a causa de la seva alçada, són sensibles als forts vents, als llamps, a la neu, i, a més, la seva arquitectura els obliga a ha-ver de defensar les parts mortes del tronc dels descomponedors i altres patògens i a mantenir nodrides altres parts que no són productives, com les arrels, el tronc o els fruits. Malgrat això, les avantatjoses pro-pietats del disseny dels arbres i els arbus-tos superen aquests obstacles, fet que es demostra per la seva extensa i longeva presència sobre la Terra.

Diversitat de boscos. Al món existeixen molts tipus diferents de bosc, cadascun adaptat a les con-dicions climàtiques de la regió on viu. Així a les regions humides de l’equador hi ha boscos de selva tropical i, en canvi, a les latituds més altes trobam els boscos boreals.

C om funciona un bosc?

Un bosc, com qualsevol ecosistema vegetal, o encara més, com qualsevol ésser viu, funciona sobre la base d’uns cicles determi-nats per dos aspectes bàsics: el flux de l’energia i la circulació de nutrients.

En els ecosistemes forestals, els arbres i els arbustos són el mo-tor que fa circular l’energia per tot el sistema i per això són una de les seves peces clau. Així i tot, totes les espècies d’animals i vegetals que viuen en un bosc són essencials per al seu bon fun-cionament; tots col·laboren en l’equilibri que fa funcionar el bosc.

La llum, l’origen de tot

L’energia penetra en el bosc en forma de llum. Aquest és el punt de partida. Els arbres i tots els altres vegetals transformen l’energia lumínica en matèria orgànica mitjançant un procés conegut com a fotosíntesi, gràcies al qual l’energia flueix per l’ecosistema en forma de matèria orgànica.

La fotosíntesi es realitza a les parts verdes de les plantes i és un dels processos més importants de la natura. De fet, podem afirmar sense equivocar-nos que la fotosíntesi és el procés que genera i manté la vidaal nostre planeta. Gràcies a ella es produeix la matèria orgànica que compon els éssers vius i, a més, es desprèn l’oxigen que forma part de l’atmosfera i que pràcticament tots els organismes respirem per viure.

Matèria inorgànica Energia lumínica Matèria orgànica Oxigen

14 15

Amb el procés de la fotosíntesi comença tota la cadena vital. Per això anomenam els arbres i les plantes productors prima-ris, és a dir, productors de matèria orgà-nica a partir de matèria que no ho és. Els arbres destinen gran part de la seva pro-ducció a la formació i al manteniment de fusta, un teixit dur resultat de l’aliança de dos teixits tous (la lignina i la cel·lulosa) que en unir-se es converteixen en una re-serva elevada i perdurable de biomassa.

La matèria orgànica produïda per les plantes servirà d’aliment als consumidorsprimaris (animals herbívors) i aquests ser-viran d’aliment als consumidors secunda-ris, és a dir, als animals depredadors i als carronyaires.

D’aquesta manera, la matèria orgànica -que no és altra cosa que energia-, vacirculant per la cadena tròfica. Però ni l’energia ni la matèria no es destrueixen,sinó que estan en constant moviment I transformació: els animals i les plantesdel bosc moren, els organismes des-componedors, amb l’ajuda dels bacterisi els fongs del sòl i altres processos de mineralització, esmicolen la seva matèria orgànica i finalment, aquesta es transfor-ma en matèria inorgànica, és a dir, en els nutrients que els arbres i els altres vege-tals absorbeixen a través de les arrels i que necessiten (juntament amb l’aigua i el diòxid de carboni) per produir matèria or-gànica mitjançant la fotosíntesi. D’aquesta manera el cicle torna a començar.

El bosc, un magatzem de carboni

El carboni és l’element estructural de la matèria orgànica, és a dir, els cossos dels éssers vius estan formats per molècu-les que contenen carboni, entre d’altres elements. Però a més, les plantes el ne-cessiten en forma de diòxid de carboni (CO2) per fer la fotosíntesi. L’agafen de l’atmosfera i el transformen en matèria orgànica (en el cas dels arbres, majori-tàriament en fusta) que poden tenir acu-mulada centenars d’anys. Per això es diu que els boscos són fixadors i magatzems de carboni.

Però els arbres i totes les plantes a més de fer la fotosíntesi també respiren. Tot ésser viu necessita obtenir energia quími-ca per viure. Així, quan un animal cami-na, caça o menja, està gastant l’energia química continguda en les molècules de la matèria orgànica que, en trencar-se, l’alliberen. També les plantes per germi-nar, créixer, renovar les fulles, fer flors I fruits, o produir fusta, necessiten ener-gia química. Aquesta energia s’allibera de les molècules orgàniques mitjançant un procés que realitzen les cèl·lules: la respiració. Per dur a terme el conjunt de reaccions químiques que constitueixen la respiració es necessita oxigen i es des-prèn diòxid de carboni. L’energia i la matèria no es destrueixen, només viatgen

L’energia entra a l’ecosistema forestal en forma de llum. Gràcies a l’acció fotosintètica de les plantes, és transformada en matèria orgànica (fulles, flors, branques, tronc...). És sota aquesta forma que l’energia va viatjant per la xarxa tròfica fins que finalment els descomponedors i altres bacteris transformen la matèria orgànica en inorgànica, és a dir, en els nutrients que les plantes necessiten absorbir per tornar a fer la fotosíntesi i així acabar tancant el cicle.

OxigenAiguaDiòxid de carboni

FOTOSÍNTESITransformació

d’energia llumínicaen matèria orgànica

Redistribució de lamatèria orgànica

Retorn al sòl de lamatèria orgànica

morta

Consumherbívors

DESCOMPOSICIÓAigua

Nutrients

16 17

Així doncs, durant el lluminós dia els bos-cos realitzen la fotosíntesi i també res-piren. D’una banda, utilitzen el diòxid de carboni i produeixen oxigen; d’altra ban-da, fan exactament el contrari, usen oxi-gen I alliberen diòxid de carboni. Durant la nit només respiren, per tant, com no-saltres, només alliberen diòxid de carboni.

Malgrat la respiració, els ecosistemes fo-restals que gaudeixen de bona salut, te-nen un balanç net positiu d’oxigen, o sigui produeixen més oxigen del que gasten. Però quan el bosc es troba pertorbat per una malaltia o per falta d’aigua pot donar-se un balanç negatiu el resultat del qual és l’alliberament de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Per tant, els boscos són ecosistemes ca-paços de regular la quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera i la biosfera. La importància d’això es tradueix en el “sim-ple” fet de mantenir la vida al nostre pla-neta, atès que el diòxid de carboni és un dels principals gasos d’efecte hivernacle. Aquests gasos són imprescindibles per mantenir part de la calor que la superfí-cie de la Terra emet després d’haver estat escalfada pels rajos solars. Sense ells la temperatura de la nostra atmosfera seria 33ºC més freda i, per tant, molts dels és-sers vius que avui coneixem no podrien existir.

La respiració. Com a resultat de la respiració, les molècules orgàniques es trenquen i alliberen la major part de la seva energia; llavors produeixen molècules pobres en energia, que són molècules inorgàniques (aigua i diòxid de carboni).

La tala o la crema de grans extensions de bosc, com per exem-ple la desforestació de l’Amazònia o de Nova Guinea, és un desastre eco-lògic. Cada vegada que es crema un bosc s’alliberen milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera per la combustió de la fusta, però a la vegada s’està perdent superfície de bosc, un bosc que ja no fixarà més diòxid de carboni i que, per tant, deixarà de “netejar” l’atmosfera, i deixarà d’injectar-hi oxigen.

L’aigua, un viatge d’anar i tornar

El bosc, com qualsevol ésser viu, necessita aigua per viure i, de la mateixa manera que passa amb l’energia, la circulació de l’aigua en un bosc és bàsicament vertical (de dalt a baix I de baix a dalt). En aquest cas, són els vegetals els que fan funcionar tota la maquinària.

Ja hem vist que, per fer la fotosíntesi, les plantes necessiten captar diòxid de carboni cosa que fan des d’unes estructures anomenades estomes. Els estomes són petits porus que es tro-ben principalment a la superfície de les fulles. Com més obert està un estoma, més capacitat de captació de diòxid de carboni presenta. Però al mateix temps, quan augmenta aquesta obertu-ra, la planta perd més aigua en forma de vapor. Això s’anomena transpiració i, tot i que per a la planta suposa una pèrdua d’un recurs fonamental, és un procés vital per a la seva pròpia exis-tència.

Matèria orgànica

Oxigen

Matèria inorgànicai energia

18 19

Gràcies a la transpiració, la planta realitza el transport de nu-

trients i minerals per tot el seu cos. Hem de pensar que les plan-

tes no tenen cor i qui “bombeja” l’aigua i els nutrients de les

arrels fins a les parts altes de la planta és la transpiració que

es dóna als estomes. L’evaporació d’aigua pels estomes “xucla”

l’aigua (i els nutrients que hi estan dissolts) de les arrels cap

amunt. Això permet que les fulles disposin de l’aigua necessària

per fer la fotosíntesi, encara que només un 1-2% de l’aigua que

absorbeix una planta va destinada a tal fi, la resta s’evapora pels

estomes, permetent així el transport de nutrients i la refrigeració

Els estomes són petits porus que es troben principalment a la superfície de les fulles. Estan formats per dues cèl·lules principals i d’altres acompanyants, que permeten regular la seva obertura. Quan l’estoma s’obre per deixar entrar el diòxid de carboni necessari per a la fotosíntesi, alhora es perd aigua en forma de vapor. Això s’anomena transpiració.

de les fulles. Sabem, per exemple, que

una alzina necessita 301 kg d’aigua per

produir un quilogram de carboni.

En un bosc (on s’hi dóna una concentra-

ció important d’arbres i plantes), hi haurà

molta més transpiració que en un terreny

erm. És a dir que un bosc aporta molta

més aigua a l’atmosfera que un roquis-

sar. És per aquest motiu que els boscos

faciliten la formació de núvols i això els

converteix en reguladors del clima i afa-

voridors dels ambients humits i de les pre-

cipitacions.

És justament a través de la pluja per on

entra l’aigua en un ecosistema forestal.

Tot i això, no tota l’aigua que cau arribarà

a ser absorbida per les plantes. Quan

plou sobre un bosc, un percentatge de

l’aigua és interceptada per les copes i per

les diverses capes vegetals inferiors. Mol-

ta d’aquesta aigua mai no arriba al sòl, ja

que s’evapora abans d’arribar-hi. Aques-

tes pèrdues per intercepció poden supo-

sar d’un 10 a un 30%. Això significa que

el sòl d’un bosc rep menys aigua de pluja

que un espai obert adjacent.

L’aigua precipitada que no s’evapora di-

rectament, cau damunt del sòl d’un bosc

relliscant per les fulles i, en menor mesu-

ra, pel tronc. Però, tot i que l’aigua que

baixa pel tronc és poca, la seva àrea

d’acció tan concreta a peu d’arbre, la con-

verteix en rellevant.

L’aigua de pluja que arriba al terra del bosc

té dos possibles destins: o bé s’escorre

per la superfície pendent avall o bé

s’infiltra en el sòl. Els sòls forestals són

esponjosos gràcies a la seva composició

i a l’acció dels animals descomponedors

que hi viuen, els quals formen galeries i

així airegen el terra. Gràcies a això, tenen

una elevada capacitat d’infiltrar aigua.

En els boscos no pertorbats, la infiltració

és molt més important que l’escorriment

superficial. Per davall, és la geologia la

que determina que l’aigua formi part d’un

aqüífer o bé torni a sortir i s’escorri per

la superfície dies més tard. Contrària-

ment, en una vessant desforestada, quan

l’aigua de pluja arriba a terra, una part pe-

tita s’infiltra i la major part baixa pendent

avall a gran velocitat, mentre s’emporta

terra i nutrients. És per això i per l’intricat

sistema d’arrels, que els boscos eviten

l’erosió del terreny allà on creixen.

L’aigua de pluja que finalment ha arribat

al sòl i l’ha amarat també té dues desti-

nacions: d’una banda, pot drenar cap a

capes més profundes i així recarregar els

aqüífers i, de l’altra, pot tancar el cicle de

l’aigua al bosc: és absorbida per les arrels

i xuclada fins a les fulles on, una vegada

més, el cicle tornarà a començar.

Diòxid de carboni

(CO2 )

Aigu

a (H

2O)

20 21

Els boscos i l’aigua; una estreta re-lació. Gràcies a la presència dels arbres i dels arbustos, l’aigua precipitada damunt d’un bosc arriba a terra més a poc a poc i pot amarar el sòl més fàcilment. Així, l’aigua que banya el sòl és absorbida per les plantes o bé recarrega els aqüífers o els torrents. L’aigua que s’evapora de les fulles (transpiració) con-tribueix a la formació d’ambients humits, nú-vols, i noves pluges. És tot això el que conver-teix els boscos en reguladors del clima i una peça clau en el cicle de l’aigua.

Precipitació

Transpiració

TorrentAqüífer

Infiltració al’aqüífer

Absorció

22 23

Gràcies a les diverses funcions ecològiques que desenvolupen els boscos, aquests ecosistemes ofereixen múltiples béns i serveis per als humans.

L es múltiples funcions del bosc

Són una peça clau en el cicle del carboni: fixen el diòxid de carboni de l’atmosfera, generen oxigen i també grans quantitats de biomassa (troncs, arrels, fulles...) amb capacitat d’emmagatzemar el carboni durant períodes de temps molt llargs.

Són un ecosistema vital en termes de biodiversitat, ja que acullen multitud d’espècies vegetals, animals, fongs, bacteris...

En una societat on cada vegada té més importància l’oci, han esde-vingut espais privilegiats on gaudir del paisatge, de la tranquil·litat i de les sensacions que ens transmeten.

Carboni

També són un factor primordial en el cicle de l’aigua: con-tribueixen a la formació de núvols i de pluja i també a la recàrrega dels aqüífers.

Aigua

Eviten l’erosió del sòl ja que les arrels de les plantes retenen la terra i eviten el risc d’erosió i, en conseqüència, la desertització.

Erosió

Biodiversitat Recursos Lleure

Per a totes les civilitzacions, han constituït una font de recursos bàsica: fusta per a la construcció o la navegació, combustible, caça, fruits i plantes medicinals o recursos farmacèutics.

24 25

El bosc a Menorca

2

“Mai havia constatat tan bé com ara la diver-sitat d’ambients, de fauna i de flora que existeix en una superfície tan reduïda com és la de Menorca. És realment extraordinari i no és estrany que, propis i fo-ranis en quedem meravellats i interessats pel seu co-neixement. Els menorquins som especialment rics en aquest sentit, sapiguem conservar la riquesa natural que tenim. (Maria Àngels Cardona)”

26 27

Enmig de la regió occidental del Medite-rrani trobam Menorca, la més septentrio-nal de les Illes Balears. Una illa de dimen-sions relativament reduïdes (702 km2) i, en canvi, posseïdora d’una gran riquesa i diversitat biològiques. Encara que a pri-mera vista ho pugui semblar, Menorca no és una illa plana, sinó que presenta un relleu important format per turonets i barrancs, malgrat que sigui ver que hi fal-ten grans muntanyes. Això determina la seva meteorologia: impedeix l’acumulació d’aire fred, permet la lliure circulació del vent (el més freqüent és del nord: la tra-muntana) i la influència marina penetra fà-cilment fins a l’interior (la humitat relativa mitjana és del 78’5%).

De fet, el clima és el principal condicio-nant de la vegetació i de les característi-ques naturals de l’Illa.

A Menorca, plou de mitjana anual prop de 600 litres, concentrats bàsicament a la tardor i a la primavera. A l’estiu, coincidint amb l’època més calenta, l’Illa sol patir uns mesos d’absència d’aigua, factor al qual la vegetació s’ha d’adaptar.

Geològicament parlant, a Menorca es pot fer una distinció molt clara entre la zona de tramuntana o nord i la de migjorn o sud, com si una línia imaginària que va de Maó a Algaiarens separés l’Illa en dues gran àrees.

U na visió general: geologia i clima

El clima és el principal condicionant de les característiques naturals de l’Illa, tot i que el relleu i les diferents geologies també determinen la distribució de les diferents comunitats vegetals, entre elles, els boscos.

A tramuntana, trobam un terreny ondulat amb petites elevacions, entre les quals destaquen el Toro, s’Enclusa i Santa Àgueda. El sòl de tramuntana és el més antic de Balears i combina materials de naturalesa silícia amb materials de na-turalesa calcària de l’època primària I secundària. Al sud, en canvi, trobam un terreny planer travessat per barrancs amb un clar predomini de terres calcàries del terciari.

En resum, l’Illa ens possibilita trobar una representació de gairebé tots els hàbitats propis del Mediterrani amb les variants que li atorga la seva particular relació amb la mar i els vents. Els hàbitats més destacats són els barrancs, les coves, les zones humides, els sistemes dunars, les costes i els illots.

A Menorca coincideixen en poc espai diferents materials geològics com els del Paleo-zoic (el més antic de Balears, de fa uns 350 milions d’anys i que forma la Menorca negra), el Juràssic (la Menorca gris de grava, de l’era dels dinosaures, fa uns 130 MA) i el Miocè (el migjorn menorquí de marès i pedra viva, de fa uns 25 MA) que s’han format en el fons del mar però en climes ben diferents I separats per milions d’anys de diferència; en canvi el Triàsic (la Menorca vermella de fa uns 230 MA) es formà a la superfície terrestre en una zona recorreguda per grans rius. Fa uns 60 MA l’atzar va fer que tots els materials es trobessin i fossin companys de viatge d’un aixecament tectònic que confor-mà Menorca més o menys com la coneixem ara.

Font: Obrador

Menorca Taronja (QUATERNARI)

Menorca Blanca (MIOCÈ)

Menorca Grisa (CRETACI, JURÀSSIC I TRIÀSIC) (Mitjà i Superior)

Menorca Vermella (PERMOTRIÀSIC)

Menorca Fosca (CARBONÍFER i DEVONIÀ)

28 29

U n mosaic en moviment

Quasi la meitat de la superfície de l’Illa està ocupada per cobertes forestals. Aquí s’inclou tot el territori que no està ocupat per zones agrícoles, urbanes, o per una làmina d’aigua. De les cobertes forestals, gairebé un 60% corresponen a superfície forestal arbrada (allò que tradicionalment entenem per un bosc) i prop d’un 40%, a superfície forestal no arbrada (matollar i vegetació baixa de litoral). Pel que fa als

boscos pròpiament dits, hi ha presents tres grans tipus de vegetació arbòria: els ullastrars, les pinedes de pi blanc i els alzinars serien, per aquest ordre, els boscos més abundants. De tota manera, poques vegades trobam boscos domi-nats per una sola espècie, sinó que ma-joritàriament trobam masses mixtes. Les marines, els ullastrars, els alzinars i els pinars s’entremesclen a moltes zones for-

mant comunitats mixtes, deixant només per a alguns racons concrets comunitats més específiques.

Els alzinars busquen sòls ben desenvolu-pats i els ullastrars i els pinars s’acontenten amb sòls més prims, i ambdós es troben tant al nord o a l’interior com al sud, on desenvolupen unes característiques dife-rents a causa de la situació. Hem de tenir en compte que la pròpia evolució natural d’una comunitat vegetal en determina la seva estructura, però aquesta es veu mo-dulada per les pertorbacions típiques de l’ambient mediterrani. Aquesta evolució de la vegetació serà diferent segons les

característiques del sòl, l’orografia, la ca-pacitat de retenció de l’aigua i, sobretot, segons la història dels usos del terreny.

La vegetació de la Mediterrània no es pot entendre sense tenir en compte la incidència dels seus pobladors sobre el territori (aprofitaments, transformació de la coberta vegetal en zona agrària, incen-dis, introducció d’espècies, etc.). Tot això determina quina comunitat trobam a cada zona, ja que, per exemple, les pertorba-cions no afecten tot el territori per igual ni al mateix temps. Això fa que en realitat trobem un mosaic de formacions vegetals en diferent estat d’evolució i estructura.

A part d’influir en la composició i estructura del sòl, la geologia és important pels boscos de Menorca pel diferent comportament que té l’aigua damunt de cada composició geològica. Així, les terres silíciques de tramuntana són impermeables a l’aigua, els terrenys calcaris de tramuntana són permeables per fissuració de la roca i els terrenys calcaris de migjorn són permeables per esponja-ment. Aquest fet determina la disponibilitat d’aigua que tenen les plantes a cada zona.

Superfície forestal de Menorca. Les cobertes forestals ocupen gairebé la meitat del territori menorquí. Tot i això, no hi ha grans taques contínues de bosc o matollar, sinó que les formacions forestals es troben fragmentades en taques que s’intercalen, sobretot entre cultius i altres terrenys agrícoles. És precisament el mosaic agroforestal la característica més destacable del paisatge i dels hàbitats forestals de l’Illa.

Font: OBSAM i Elaboració: Life+ BOSCOS

Superfície forestal arbrada

Superfície forestal no arbrada

Superfície no forestal

30

Bosc format de pins, boix, castanyers i sivines.El clima mediterrani es fa més sec.S’expandeix l’ullastre i l’alzina. Introducció de bestiar igran transformació agrícola.Gran explotació del territori.S’expandeix el cultiu de la vinya.Gran extensió dels boscos deMenorca que ocupen la part central i, sobretot, la franja litoral.Introducció millores agrícoles enhorta i fruiters (gestió aigua, nouscultius i noves tècniques de cultiu). Es fan terrasses i es cultiven els barrancs. S’incrementa la construcció naval. Gran descens demogràfic i retrocés cultural.Depressió econòmica.S’expandeix el cultiu del blat.Part central de l’Illa i nord de Ferreries es troba ben poblada de zones boscoses.Expansió cultiu de cereals i vi destinats a l’exportació i l’abastament. Talesintensives per construcció i intendènciade les fortaleses militars. Menorca estàmolt desforestada a excepció de la zonacentral entre Alaior i es Mercadal i al nord de Ferreries.Crisi econòmica. Menorca és descritaper Maximilià d’Austria (1850) com arocosa i sense vegetació. A principisde s. XX s’introdueixen diversesplantes farratgeres.Època de fort aprofitamentdels recursos del bosc.Es deixa d’emprar el carbó i la llenya per ausos domèstics. Inici de l’expansió de les masses forestals. Inici del turisme i expansió urbanísticaEs generalitza l’ús recreatiu del bosc S’adopta un compromís de responsabilitat institucional i social per treballar per a la sostenibilitat de l’Illa.

7000 aC

6000 aC5000 aC

2500 aC

1500 aC123 aC425 dC

902 dC

1287 dC

1500 dC

1700 dC

SXIX

1939

Mitjans segle XX

19671985

1993

Primeres poblacions humanes esporàdiquesPrimeres poblacions humanes establesCultura talaiòticaRomanitzacióImperi bizantí

Període islàmic

Inici del període del regnat d’Aragó

Inici edat moderna

Dominacions britànica i francesa.

Dominació espanyola

Acaba la Guerra Civil

Arribada dels combustibles fòssils (butà)

Construcció aeroportExpansió econòmica i demogràficaMenorca és declarada per la UNESCO,reserva de biosfera

Any Episodi històric Paisatge forestal aproximat de Menorca (per referències històriques o estudis realitzats)

H istòria del bosc menorquí

Recordem que pel fet de ser una illa, les espècies que han pogut arribar són dife-rents i, en general, n’hi ha menys que als boscos semblants de la Península, on són més probables i canviants les relacions que s’estableixen entre espècies i, per tant, també la seva dinàmica i funciona-ment. Per altra banda, l’evolució aïllada ha permès que es donin formes, varietats i fins i tot espècies que s’han diferenciat de forma única. Trobam, per tant, espècies i formes endèmiques que contribueixen a l’enriquiment de la biodiversitat mundial.

Un dels trets més remarcables i interes-sants dels boscos de l’Illa és que confor-men petites masses situades a les fronte-res de zones agràries, les quals s’alternen amb zones arbustives i arbrades, com si aquestes esperessin el moment en què l’home deixi de conrear-les per cedir-los el pas per a la seva expansió. Els boscos així intercalats entre cultius conformen un mosaic agroforestal que permet el soste-niment d’una elevada biodiversitat, molt rica en espècies tant animals com vege-tals.

La vegetació de Menorca abans de l’arribada dels humans era ben diferent a la que veim ara.El Myotragus (cabra prehistòrica extingida i autòctona de les Illes Balears) convivia amb castanyers, avellaners, pins i extensos sivinars.

32 33

Els boscos de l’Illa són ecosistemes en constant evolució. És difícil establir una frontera clara entre una comunitat i una altra; molts dels boscos actuals són joves i recents i, per tant, estan en formació.

En algunes zones, les marines de bruc i els pinars poden anar evolucionant cap a al-zinars i ullastrars més o manco mixtes. En canvi, a altres zones, les marines seguiran sent marines i els pinars seguiran sent pinars; ambdues constitueixen comunitats total-ment essencials per al funcionament de l’ecosistema. Aquest fet, sempre dependrà de les característiques de la zona i, per suposat, de les pertorbacions que sofreixin (focs, aprofitaments, gestió, etc.)

A continuació es descriuen molt breument les principals comunitats forestals (arbrades i no arbrades) sense deixar de fer una pinzellada a aquelles comunitats que creixen en ambients especials (zones humides, dunes, roques..) que, tot i ser molt específiques i en ocasions molt localitzades, també són considerades terreny forestal.

L es comunitats forestals d’un territori divers

Els alzinars

Els alzinars predominen a la part central de l’Illa i en alguns barrancs. Ocupen les zones de sòl més profund o bé on l’aigua es troba més disponible, però s’adapten bé tant a terrenys silícics com calcaris.

És un bosc dens i ombrívol de tipus pe-rennifoli, dominat clarament per l’alzina, Quercus ilex. Les copes dels arbres solen formar una coberta quasi contínua que impedeix l’arribada de llum al sotabosc. Això fa que aquest sigui poc dens i em-pobrit en espècies, a excepció de l’estrat herbaci on destaquen algunes orquídies.

Les principals espècies arbustives que solen acompanyar l’alzina són l’arboç (Arbutus unedo), el llampúgol (Rhamnus alaternus) i l’aladern (Phillyrea latifolia). També és habitual que hi apareguin es-pècies lianoides com el gatmaimó (Tamus communis) o l’heura (Hedera helix). S’ha de remarcar la importància que les mol-ses, líquens i falgueres tenen en el funcio-nament dels alzinars.

Els ullastrars L’ullastre (Olea europaea var. silvestris), forma part d’una formació de caràcter me-diterrani meridional que crea unes comu-nitats denses, sovint impenetrables. Són boscos baixos (encara que poden arribar als dos o tres metres d’alçària) amb un sotabosc ric en espècies molt ben adap-tades a la manca d’aigua: fulles perennes, dures, petites, fines i espinescents.

Els arbustos i les espècies herbàcies do-minants són: l’aritja (Smilax aspera), la mata (Pistacia lentiscus), l’aladern (Phi-llyrea media), l’arangí bord (Prasium ma-jus) i la vidalba (Clematis cirrhosa balea-rica).

És important destacar que els ullastrars són una de les comunitats més repre-sentatives de la nostra illa. Menorca és un dels pocs llocs de la Mediterrània oc-cidental on els ullastrars són boscos ben desenvolupats. En altres territoris on tam-bé es podrien desenvolupar, es troben més dispersos i són menys freqüents.

34 35

Les pinedes

Les pinedes de pi blanc (Pinus halepen-sis) ocupen grans extensions per tota l’Illa, encara que prefereixen terrenys calcaris prop del litoral. Les pinedes ofereixen un sotabosc de brolles diverses ric en espè-cies que volen llum. Són unes comunitats molt resistents a les sequeres de manera que a vegades les trobam en terres insòli-tes, fet que afavoreix una evolució cap a terres més profundes. Aquestes característiques de resistència i ràpid creixement, fa que siguin de les formacions que primer ocupin els territo-ris transformats per l’home. Però cal tenir present que el pi és un arbre molt vulne-rable als incendis, tot i que també és cert que les espècies que habiten en un pinar estan adaptades a la regeneració, ja sigui per rebrot o per tenir llavors resistents al foc. Els pinars, per tant, són un ecosiste-ma essencial en la transició de comuni-tats degradades cap a unes comunitats més madures.

Els boscos sense arbres:les marines

Quan parlem de superfície forestal no arbrada hi incloem una gran varietat d’hàbitats: des de les comunitats forma-des per arbustos com els alocs (Vitex ag-nus castus) o els tamarells (Tamarix sp.), fins a les comunitats de socarrells i arbus-tos aerodinàmics del litoral. Així, un dels boscos sense arbres més característics i abundants a Menorca són les marines i d’aquestes en podem distingir dues: les marines calcícoles i les marines silicí-coles.

Les espècies de plantes llenyoses que ha-biten les diferents marines varien segons el sòl on creixen: en terres silícies trobam el bruc (Erica arborea, Erica scoparia), el càrritx (Ampelodesmus mauritanica) i les estepes (Cistus sp.), i en els sòls calcaris domina el xipell (Erica multiflora) i el ro-maní (Rosmarinus officinalis).

Entre el grup dels boscos sense arbres trobam també els ullastrars en regene-

Comunitats de torrent i boscos de ribera

Aquestes comunitats es donen on les terres són fondes i fresques durant tot l’any i amb cursos permanents o tempo-rals d’aigua. Són terres amarades de ma-nera periòdica gràcies a les torrentades; aquest fet els confereix una gran capa-citat de regeneració tot i que són espais que s’han vist molt afectats per l’acció de l’home (canalitzacions, neteges mecàni-ques...).

S’hi poden trobar oms (Ulmus minor), polls (Populus nigra), albes (Populus alba), llorers (Laurus nobilis), figueres bordes (Ficus carica), espinals (Prunus spinosa)… acompanyats d’altres espè-cies d’herbes que també busquen la fres-cor. En alguns punts la vegetació forma boscos en galeria d’espinals o altres es-pècies que configuren un hàbitat singular en l’àmbit insular.

ració, formats per ullastres joves que en-cara no han esdevingut arbres, els quals ocupen la major part de les terres agríco-les recentment abandonades.

Entre les marines cal destacar per la seva singularitat les marines litorals, forma-cions arbustives denses i diverses, po-lides pel vent on trobam els socarrells, les frígoles, (Teucrium sp. pl.) i l’aladern menorquí (Philyrea media subsp. rodri-guezzi). Són comunitats adaptades a les condicions de sequedat, vent i salinitat i es troben en zones que històricament no han estat aptes per l’ús agrícola. Aques-tes tres característiques (poca transfor-mació, condicions ambientals extremes i aïllament) han permès que es donin processos evolutius que han comportat a l’existència d’espècies pròpies de Me-norca, com són algunes espècies de so-carrells. Aquestes marines són les comu-nitats que tenen major interès, en termes de biodiversitat, per la seva singularitat a escala mundial.

36 37

El material calcari que domina tot el migjorn de l’Illa ha permès l’existència de nombrosos barrancs, un fe-nomen de relleu invertit que és un dels aspectes paisatgístics i geomorfològics més importants de la regió de migjorn. Barrancs de parets verticals i protectores d’hàbitats rics, humits i frescos que s’obren a la mar a través de les cales d’arena blanca.Aquests barrancs ens ofereixen paisatges espectaculars i concentren una flora i fauna abundants i variades i són importants llocs de cria d’aus aquàtiques i rapinyaires. Es poden comptabilitzar un total de 35 o 40 ba-rrancs, però només una dotzena arriba a una longitud superior als tres quilòmetres.La morfologia del barranc afecta la disponibilitat de llum i per això la vegetació es distribueix de forma diferent segons el vessant i la proximitat al fons.

Comunitats de penyal

Per comunitats de penyal entenem les di-verses formacions que es donen allà on la verticalitat del terreny es fa present, ja sigui per elevacions muntanyoses del nord i centre de l’Illa, com pel relleu inver-tit que domina tot el migjorn en forma de barrancs. En un i altre cas es formen ra-conades protegides del vent i el salobre; són terrenys més humits i ombrívols, i enambdós casos hi trobam espècies que adapten la seva morfologia per atrapar la llum de les altures. El sòl (el substrat sobre el qual creixen les plantes) pren for-mes tan diverses, que s’hi adapten, tam-bé, espècies diverses.

En el cas dels barrancs, a mesura que avancen cap a la mar, les parets aug-menten en verticalitat i les faldes terroses es van convertint en penyals de marès. Aquest fet provoca una distinció molt clara entre la vegetació de les parets as-solellades i les ombrívoles. La vegetació rupícola té en aquest tram el major des-

envolupament, sobretot a les parets amb unes condicions ambientals més cons-tants, protegides del sol i amb ombra du-rant una gran part del dia. Les plantes que viuen en aquestes parts dels barrancs conformen la majoria dels endemismes gimnèsics de Menorca.

Vegetacióde ribera

Alzinar

Comunitatde penyal

Ullastrar

Torrent

Helichrysum crassifolium

38 39

Comunitats de basses temporals

Les basses temporals són uns ecosiste-mes típics -i escassos- del clima medi-terrani. Tal i com indica el seu nom, alter-nen èpoques humides i èpoques seques segons l’estació de l’any. El cicle biològic d’una bassa temporal està íntimament lli-gat al seu règim hidrològic.

Generalment, una bassa es forma en de-pressions de poca fondària en terrenyssilicis impermeables, les quals han estat creades per l’erosió natural del sòl. Per tant, podem trobar basses en terrenys agrícoles o en zones de bosc.

En aquests petits i fràgils ecosistemes s’hi troben un gran nombre d’espècies singu-lars que s’han adaptat a aquestes condi-cions canviants gràcies a les estratègies adaptatives que han anat desenvolupant per sobreviure. Dins aquest grup, hi tro-bam crustacis ancestrals com el tríops (Triops cancriformis) o petites falgueres com els isòets (Isoetes sp. pl.).

El litoral arenós.Dunes i sivinars

La vegetació que s’instal·la a les dunes és una flora especialitzada en suportar la mobilitat del sòl, la falta de nutrients, el vent i la sequedat que provoca el fet d’estar sustentada damunt sorra. Així trobam el borró (Ammophila arenària), el lliri de platja (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), en-tre d’altres, que fixen la primera línia de dunes. Més cap endins, la comunitat es fa més complexa i s’hi arriben a instal·lar espècies pròpies de marina o pinar.

Hem de fer una menció especial a les si-vines (Juniperus phoenicea), espècie que viu de forma ancestral a Menorca i que encara trobam esporàdicament sobre els substrats arenosos del litoral i de l’interior de l’Illa.

Zones humides litorals

En algunes zones litorals deprimides, l’aigua dolça provinent de torrents o es-correnties es mescla amb més o menys freqüència amb l’aigua de la mar. Trobam aquí tota una tipologia de zones humides. Segons la forma del terreny es formarà una albufera, un prat, una gola o una sa-lina.

El festeig d’aigua dolça i salada permet unes condicions que fan que siguin dels ecosistemes més productius, on macròfits (Ruppia cirrhosa, Potamogeton pectina-tus, etc.), insectes com els tallanassos (Lestes sp. o Sympetrum sp.), peixos (An-guila anguila, Mugil sp.) i aus com l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) o les fotges (Fulica atra) formen una xarxa intricada de vida. Aquests espais tenen importància més enllà dels límits de l’Illa. Per exemple, són aturada obligatòria de repòs o estada tem-poral de molts ocells migratoris en el seu camí cap al nord d’Europa i Àfrica.

En tot el món només en trobam aquí:els endemismes

Digitalis minor

Viola stolonifera Paeonia cambessedessi

Launaea cervicornis

El fet de créixer en una illa enmig del mediter-rani ha provocat que moltes espècies s’hagin diferenciat d’una forma única, bé perquè han evolucionat més ràpid i han format espècies noves o bé perquè no ho han fet i han quedat com a relictes quan a la resta del món sí que han evolucionat. Són espècies amb una dis-tribució restringida que podem compartir amb Mallorca, amb Còrsega i Sardenya, o espècies que en tot el món només han quedat a qualque racó de Menorca: són els endemismes.

A Menorca trobam animals endèmics com ara la sargantana (Podarcis lilfordii), l’escarabat (Timarcha balearica) o el caragol (Iberellus mi-noricensis).

Pel que fa a les plantes endèmiques, entre elles trobem fins a set diverses espècies de socarrells (Launaea cervicornis, Anthyllis histrix, Teu-crium marum, etc.), un api de mida molt reduïda (Apium bermejoi), la didalera (Digitalis minor), la pampalònia (Paeonia cambessedessi), la viola boscana (Viola stolonifera) i la veça menorqui-na (Vicia bifoliolata), entre d’altres, fins arribar a 83 plantes endèmiques de les prop de 1.400 plantes que trobem a Menorca.

40 41

Les comunitats forestals de Menorca són molt més que un conjunt d’arbres! Els boscos són la llar d’una gran diversitat d’animals, tots ells imprescindibles per al bon funcionament de l’ecosistema.

Detritívors i descomponedors En el sòl del bosc, amagats entrela fullaraca, viuen nombrosos escarabats, cucs, bacteris, fongsi altres petits animals o microorganismes que s’alimenten de lamatèria morta i la converteixen en nutrients per a les plantes.

Depredadors En la xarxa tròfica dels boscos de Menorca, l’esglaó més elevat està reservat a les aus rapinyaires com el milà (Milvus milvus) o l’òliba (Tyto alba) i als petits mamífers com el mart (Mar-tes martes minoriscensis) o la mostela (Mustela nivalis).

Pol·linitzadors Les abelles, les vespes i altres insectes com lespapallones són els encarregats de transportar el pol·len d’una flora una altra i assegurar així la reproducció sexual de les plantes.

Insectívors Les ratapinyades i les aus insectívores com el puput(Upupa epops) mengen erugues, cucs, insectes... i ajuden així acontrolar algunes plagues forestals com la processionària.

Dispersadors Les formigues i les aus frugívores com els tords (Turdus philomelos) s’alimenten de llavors i de fruits del bosc i així ajuden a dispersar les plantes. De la mateixa manera, els petits rose-gadors com la rata comú (Ratus ratus) o la rata sarda (Eliomys quer-cinus), dispersen els aglans i els pinyons de les alzines i els pins.

Parasitoids Les cries de petits dípters i himenòpters s’alimenten dels ous i larves d’altres insectes, i així actuen com els principals controladors de plagues.

42 43

3

”

“Els sistemes ecològics naturals són el resultat d’una història irrepetible. Història que continua i que es modifica en funció de les circumstàncies viscudes, tant si aquestes són degudes al propi ecosistema com si són d’origen extern a ell. D’aquí la importància de l’acció de l’home. (Maria Àngels Cardona)

El bosc ila gent de Menorca

44 45

E ls menorquins i el bosc, ahir

En un passat llunyà, l’Illa deuria tenir un paisatge radicalment diferent al que co-neixem ara. Amb l’arribada dels primers pobladors va començar una contínua desforestació per utilitzar la fusta com a element constructiu o com a combustible i per guanyar terrenys aptes per als cultius i ramats. Aquest procés de transformació del territori depenia en gran mesura de la forma i organització de la societat illenca. Fins a finals del segle XIX i principis del XX els boscos menorquins van ser alta-ment explotats. Del bosc, se n’aprofitava tot. Dels pins més rectes se’n feien bi-gues per a la construcció de cases i bar-ques, caixes i fusteria en general. De la llenya d’alzina, se’n feien mobles i pe-ces resistents. La llenya d’ullastre era emprada pels araders per fer barreres i altres estris. El carboner cremava llenya d’alzina per fer carbó de qualitat, que era emprat per cuinar i escalfar les cases. En canvi, la llenya de bruc s’utilitzava per fer carbó de ferrer. La rama obtinguda de l’esporgada i la neteja del bosc era la font de combustible principal de les foganyes, forns domèstics i forns de calç. L’escorça de pi i alzina també era recol·lectada i s’utilitzava com a tint i per adobar les pells. Les branques de xipell, bruc, pi i les fulles de càrritx eren emprades per fer cobertes o tapall de barraques, i les de bruc femella per fer garneres. Les fu-lles de càrritx també s’empraven per fer cordella, llata per a senalles i estores i tapalls de cases d’abelles. A tot això, cal afegir-hi la caça o la recol·lecció de fruits, plantes i altres productes del bosc amb finalitats alimentàries o medicinals.

A més, el bosc també era emprat com a lloc de pastura extensiva. Els porcs, per exemple, s’alimentaven d’aglans als corrals d’alzines, i les vaques, ases, ca-valls i altres animals de feinejar mante-nien a ratlla el sotabosc de les zones bos-coses de les finques agrícoles.

Aquest ús intens es traduïa en un pai-satge diferent a l’actual. Els boscos eren menys extensos i més esclarissats (amb el sotabosc menys desenvolupat) i bona part del que avui són pinedes eren mato-llars o boscos de rebrot.

Les sitges de carbó

Abans de l’arribada del gas butà i l’electricitat, el carbó era un producte de primera necessitat, ja que era el combustible emprat per cuinar, per als brasers, per als forns de ferrers, etc.La feina del carboner era delicada, dura i solitària. Primer de tot, el carboner havia de fer net una zona plana del bosc on fer-hi la sitja, el pla de sitja. A Menorca les sitges es construïen amb una base circular de paret seca, damunt la qual s’anava apilant la llenya de manera ordenada I molt junta. L’última capa de llenya i rama es cobria amb terra i fang per tal de fer més lenta la combus-tió. El carbó de més qualitat era el de llenya d’alzina, però també s’emprava la llenya d’ullastre, mata i en menor mesura, la de pi.La sitja s’encenia tirant brasa i rames enceses pel forat de dalt (l’ull de la sitja) i coïa d’una setma-na a vint dies, segons la seva mida. Durant tot el procés el carboner no podia deixar de vigilar ni un moment la sitja, ja que hi havia el perill que s’encengués i obtingués cendra enlloc de carbó.Per això devora la sitja, el carboner construïa una petita cabana (normalment de paret seca amb el sostre de rama i càrritx) on vivia mentre durava tot el procés.Un cop finalitzada la cocció, la sitja era apagada tirant-hi terra al damunt. Un cop refredat, el carbó era baixat amb ases fins al poble per ser venut.

46 47

Els forns de calç

Un dels elements distintius del paisatge menorquí són les cases de lloc i els pobles ben em-blanquinats. Això, juntament amb la quantitat de forns de calç abandonats que encara avui po-dem veure als boscos de l’Illa, ens mostra la importància que va arribar a tenir la “indústria” de la calç a Menorca. La calç era un element imprescindible per als nostres avantpassats. A més d’emblanquinar, també servia com a element per a la construcció, per desinfectar cases, estables o solls i per molts altres usos que avui han caigut en l’oblit.La calç s’obté de la cocció de pedra calcària a altes temperatures, per tant, per produir la calç era necessari mantenir el forn a una temperatura superior als 900ºC durant diversos dies i així conver-tir les roques calcàries en calç viva.D’una fornada d’un forn gros es podien obtenir uns 72.000 quilograms de calç. Per aquest fi, era necessari cremar uns 1.800 feixos de rama (de 30 o 40 kg cadascun), és a dir unes 72 tones de llenya per fornada. Per alimentar els forns de calç, s’emprava sobretot rama seca i brancam, ja que interessava fer flama abundant. L’ullastre, el xipell, el pi i la mata, eren les espècies més utilitza-des, però fins i tot es podia emprar estepa o alzina.En un forn de calç, hi treballaven un mínim de dos o tres calciners durant unes tres setmanes: una per carregar el forn, de set a deu dies per coure les pedres i una setmana més per descarregar-lo.

E ls menorquins i el bosc, avui

A partir de mitjans del segle XX el desen-volupament social i econòmic fa canviar bruscament l’ús del bosc.

Amb l’arribada dels combustibles fòssils, l’explotació del bosc per aconseguir llenya i carbó es torna poc rendible i disminueix molt. De fet, activitats i oficis tradicionals lligats al bosc, com ara els carboners o els forns de calç, arriben a desaparèixer, o bé sobreviuen de manera anecdòtica.

Per altra banda, amb el desenvolupament industrial, apareixen al mercat nous ma-terials constructius substituts de la fusta com l’acer, el plàstic o el formigó. Per tant, s’atura l’explotació del bosc com a recurs per a la construcció o per a la fabricació d’estris i eines.

Paral·lelament, també canvia el model agrari de l’Illa. Les explotacions agríco-les s’especialitzen en la ramaderia i la producció de llet, la qual cosa, juntament amb la mecanització del camp, redueix el nombre de treballadors a les explota-cions.

Tot plegat es tradueix en un bosc menys utilitzat, i per tant menys gestionat, que colonitza antics conreus abandonats i zo-nes arbustives, i que es torna més espès. Aquest és el paisatge forestal que actual-ment tenim a Menorca.

No obstant, aquests mateixos canvis so-cioeconòmics han donat peu a l’aparicióde nous usos per als nostres boscos. Per una banda, s’hi fan noves activitats i, per l’altra, algunes de les activitats produc-tives tradicionals s’han adaptat o trans-format en activitats recreatives molt po-pulars avui dia. És el cas de la caça o la recol·lecció de fruits i bolets.

La societat menorquina actual valora principalment el bosc pel sentiment de tranquil·litat i satisfacció que li genera i no tant pels productes que en pugui extreure. Únicament aquelles activitats tradicionals que segueixen essent vàlides per a les necessitats i gustos de la societat actual, o aquelles que hem sabut adaptar als nous temps, es continuen realitzant de manera significativa avui dia a Menorca, i fins i tot n’ha augmentat el seu número d’adeptes. A continuació s’enumeren les més significatives.

48 49

Aprofitament de llenya

Malgrat l’ús de derivats del petroli com a fonts calorífiques, i de materials cons-tructius com l’acer o el formigó, encara es realitza un aprofitament de llenya del bosc menorquí, tot i que molt testimo-nial. La llenya dels boscos menorquins s’extreu bàsicament per a escalfar les llars i, en menor mesura, per a fabricar mobles o peces d’artesania.

Aquesta explotació la fan majoritària-ment els pagesos, els quals amb la su-pervisió de l’administració competent en gestió forestal (és a dir, el Govern de les Illes Balears) fan una extracció de llenya bàsicament per a l’autoconsum. Però a més, existeixen a Menorca una desena d’empreses dedicades a la seva extrac-ció i venda que, amb els permisos perti-nents, satisfan la demanda local de llenya per obrar i per escalfar les llars.

Les espècies que s’aprofiten més avui dia són, principalment, l’ullastre (Olea europea var. sylvestris), el pi blanc (Pin-us halepensis), l’alzina (Quercus ilex) i la mata (Pistacia lentiscus).

Gràcies a la seva abundància i a l’elevada velocitat d’expansió, l’ullastre és l’espècie forestal més emprada a Menorca com a llenya per obrar i per cremar. Els araders i les fusteries l’empren en la fabricació de mobles i utensilis agraris i en la fabricació de les tradicionals barreres de les cases i tanques menorquines. La llenya per obrar s’extreu aproximadament cada deu anys dels rebrots procedents d’ullastres si-tuats en petits tancats o corrals presents a quasi totes les finques de Menorca.

L’ullastre també és molt apreciat per cre-mar, per torrar i com a generador de calor a les estufes de llenya gràcies a l’elevada concentració d’olis de la fusta i al seu alt poder calorífic. Tot i això, la llenya que més demanda té com a combustible és la de l’alzina, que també té un gran poder calorífic i, a més, fa bones brases. L’alzina igualment és una llenya molt valorada per les fusteries artesanals gràcies a les se-ves bones propietats per obrar i a la seva llarga durabilitat.

Les condicions climàtiques de Menorca, i especialment els vents freqüents, fan que els pins de l’Illa no creixin del tot rectes i que tinguin moltes branques. Per aquest motiu el seu aprofitament per a la fabri-cació de mobles i per a la construcció és pràcticament nul i gairebé tota la llenya que s’utilitza a Menorca per a això prové de plantacions de la Península, del nord d’Europa o de Nord-amèrica. El pi blanc menorquí s’empra bàsicament com a combustible per a les llars i les estufes, malgrat el seu escàs poder calorífic.

Una altra espècie que s’aprofita a Menor-ca és la mata. Aquesta es caracteritza per tenir una fusta d’elevada durabilitat i un port arbustiu. Aquesta última caracte-rística és conseqüència del fort aprofita-ment que se’n va fer en el passat recent.

A Menorca, la mata s’utilitza principalment per a les estufes de llenya i per fer les brases de les barbacoes. L’abundància de curvatures i l’escàs diàmetre en les seves rames i troncs suposen una gran limitació per al seu aprofitament a les fus-teries i araders, malgrat l’elevada qualitat de la seva fusta.

50 51

A Menorca, encara existeix un bon nombre d’aficionats a la caça tot i que en els darrers anys s’ha observat una lenta i lleugera disminució de la quantitat de llicències expedides a l’Illa. Actualment n’hi ha més de dues mil, de les quals gairebé la meitat corresponen a llicències per caça sense escopeta, és a dir, emprant tècniques tradi-cionals com les bagues o els filats.

Tot i que la caça és bàsicament una activitat recreativa (no es practica per neces-sitat ni per treure’n un profit econòmic directe), genera una certa economia al seu voltant, malgrat sigui gairebé anecdòtica a l’Illa. Permet l’existència d’alguns llocs de treball directes i indirectes (vigilants, comerços especialitzats, etc.) i pot suposar una font d’ingressos suplementària per als propietaris de terrenys agroforestals per l’explotació dels vedats de caça. La major part dels vedats són particulars, de petites dimensions, on s’alternen zones de cultiu amb terrenys forestals de matollar o arbrat.

Al llarg de l’any és possible practicar la caça a Menorca en dos períodes. A l’estiu s’obre la mitja veda, durant la qual es permet la caça de coloms, tórtores, guàtleres i conills. No obstant, el període amb més seguidors comença a la tardor amb l’alçament de la veda general. Les espècies més caçades a Menorca són, per una banda, les de ploma, com ara la perdiu vermella (Alectoris rufa), els tords (Turdus phillomelos) i la cega (Scolopax rusticola) encara que també es cacen de forma habitual el coloms (Columbo sp.) i la tórtora (Streotopelia turtur). Per altra banda, només es caça una espècie de pèl, el conill (Oryctolagus cuniculus).

Aprofitament cinegètic Avui dia la modalitat de caça més practicada a Menorca és la d’escopeta i ca, tant per capturar preses de ploma com conills. No obstant açò, hem de tenir present que fins a finals del s. XVII no es van emprar les armes de foc per caçar i, per contra, existia una gran varietat de mètodes que formaven part de la cultura popular com ara la caça de conill amb fures, la falconeria, la cacera amb trampes (garbellets), la cacera amb llo-ses, la caça de perdiu amb bagues o amb perdigot, etc. Alguna d’aquestes tècniques avui dia estan prohibides o limitades, com per exemple amb la caça d’aus aquàtiques en zones protegides com s’Albufera des Grau.

Una modalitat de caça molt estesa a Menorca, encara que no exclusiva de l’Illa, és la caça de tords amb filats de coll. Aquesta modalitat es practica a la matinada o al fosquet en els pas-sos d’entrada o sortida dels dormidors d’aquestes aus (normalment a l’interior o voreres dels boscos, ja que els tords són amants dels olivons d’ullastre). El caçador construeix o condicionaun coll endreçant la vegetació d’un lloc estratègic i s’hi amaga darrere aguantant els filats (xarxes de malla fina lligats amb canyes) oberts en forma de V. Quan els tords passen, el caçador tanca la xarxa i captura les aus que han topat amb la malla.

52 53

Aprofitament de fruits i plantes

Els productes d’origen vegetal són els més aprofitats dels boscos menorquins per diversos aspectes. Primer de tot, per a l’alimentació humana, en segon lloc, per a la salut (plan-tes medicinals, per a ús humà o veterinari) i, en tercer lloc, s’aprofiten plantes amb propietats químiques que s’incorporen a processos de transformació (l’escorça d’alguns arbres per tenyir i adobar pells, o plantes que desencadenen proces-sos de fermentació o coagulació emprades en l’elaboració del formatge, per exemple). Finalment, algunes plantes són destinades a usos agrícoles o a la producció d’estris diversos (fusteria, cistelleria, etc.). Les dues darreres utilitats són les que més s’han perdut, però la recol·lecció de plantes i fruits amb fins culinaris i medicinals és prou vigent avui dia.

Les plantes forestals d’ús culinari més recol·lectades són l’espàrrec i les tàperes. Quan acaba l’hivern, podem trobar espàrrecs a les parets, voreres de camins i clapers. Normal-ment es cullen per a consum propi, encara que alguns cerca-dors els duen a vendre en manats al mercat. Són molt bons per fer truites, oliaigo, etc. Tant es menja l’espàrrec (Aspa-ragus horridus) com l’espàrrec bord (Asparagus acutifolius), encara que aquest darrer té menys acollida a les cuines. De les tàperes, se’n recol·lecten tant els capolls com els fruits, des de principis de juny fins a mitjans de l’estiu, i es conser-ven amb sal i vinagre i es mengen en amanides o s’usen per fer salses.

Les herbes aromàtiques o medicinals més utilitzades són: la camamil·la (Santolina chamaeciparissius), el romaní (Rosma-rinus officinalis), la ruda (Ruta angustifolia), el poriol (Mentha pulegium), el trepó (Verbascum sinuatum), l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) i la murta (Myrtus communis). Normalment es recullen per a ús familiar, però en alguns ca-sos, igual com passa amb els espàrrecs i els esclata-sangs, se’n fa una petita distribució al comerç. La camamil·la de Me-norca és reconeguda arreu i la de la Mola de Maó és la més apreciada. S’ha de collir durant la setmana de la diada de Sant Joan i deixar-la assecar a l’ombra. Les flors seques són les que es conserven i es prenen, sobretot en infusió, per curar, entre d’altres, les males digestions.

La presència d’arbres i d’arbustos silvestres no és molt abundant a l’Illa; tot i això, hi ha una for-ta tradició recol·lectora. La majoria dels fruits es cullen a la tardor, tret de les móres d’esbarzer, que apareixen el juliol il’agost.

Aprofitament de bolets

La tradició d’anar a cercar bolets no tan sols s’ha mantingut, sinó que ha anat en augment amb el pas dels anys. Amb les primeres pluges de la darreria de l’estiu o principis de tardor, els cercadors de bolets surten a buscar-los als seus racons secrets de l’Illa. Anar a cercar bolets s’ha convertit en un acte social que ha canviat en aquests últims anys. Fins no fa gaire, les espècies que es recollien només eren l’esclata-sang (Lactairus sp.) i la cama seca (Cantharellus cibarius), i la gírgola (Pleurotus eryngii) so-bretot al cap de ponent. Actualment, però, el coneixement de diferents tipus de bolets ha crescut i se’n recullen diverses espècies per tota l’illa: els camagrocs (Cantharellus lutescens), els peus de rata o peus de Crist (Ramaria sp.), el fredolic o orella d’estèpera (Tricholoma sp.), la llengua de bou (Hydnum repandum), etc.

Tot i això, l’esclata-sang segueix sent el bo-let més recol·lectat i apreciat culinàriament. Als boscos de Menorca hi creixen dos ti-pus d’esclata-sangs: l’esclata-sang de bruc (Lactarius deliciosus) i l’esclata-sang de pi

o esclata-sang sangonós (Lactarius sangui-fluus i Lactarius vinosus) que poden créixer damunt les arrels de pi, de mata, d’aladern, de murta, d’estèpera i de càrritx. La seva co-loració varia segons les arrels de la planta que micorizen.

Altres bolets apreciats i cercats són les cama-seques (Cantharellus cibarius) que creixen sobretot en els alzinars, com els pi-cornells o llengua de bou (Hydnum repan-dum). Les gírgoles (Pleurotus eryngii) també són molt apreciades culinàriament i a Me-norca en podem trobar diferents varietats. A la tramuntana i en terreny arenós s’hi fa la gírgola de card (per alguns la més gustosa); damunt les arrels de la canyaferla (Ferula communis) s’hi troba la gírgola de canyafer-la i en els figuerals de moro, la gírgola de figuera de moro.

L’ordre en què apareixen els bolets depèn de factors climatològics com la pluja i la tem-peratura. L’època de bolets comença amb les pluges de finals d’estiu i acaba amb el fred. Els més primerencs són les gírgoles i les cames seques i el més tardà és el fredo-lic (Tricholoma triste), que, com el seu nom indica, és amant del fred.

54 55

Pastura

Menorca es caracteritza per practicar una ramaderia extensiva principalment de va-ques, on les ovelles, cabres i porcs en són un bon complement. Aquests darrers (porcs i cabres) són els que actualment tenen una major presència a les superfí-cies forestals de l’Illa, ja que pasturen a les parts més marginals de les finques. El sistema de parets seques (en general no gaire ben conservat dins el bosc) és es-sencial per una bona gestió de la pastura. Per aquest motiu, avui dia aquest ús del bosc és veu limitat.

Cabres i bestiar de cabestre (ases i ca-valls) fan un aprofitament de la vegetacióarbustiva i, a part d’algun suplement que els dóna el pagès, sovint representa el seu principal aliment. Els bens aprofiten zones de marina baixa i poc espessa així com ullastrars en regeneració. Les va-ques, majoritàriament les destinades a la carn, també poden fer un aprofitament del sotabosc, sobretot com a refugi i om-bra els mesos d’estiu. No s’ha de menys-prear, tot i que avui dia la seva funció és més recreativa que econòmica, el paper del cavall en la pastura del sotabosc.

Apicultura

Una altra activitat que tradicionalment s’ha realitzat en estreta relació amb els boscos de l’Illa és l’art de l’obtenció de la mel. Avui dia encara hi ha un centenar d’apicultors menorquins en actiu, però només una desena comercialitza la seva producció. La resta fa mel per a autocon-sum. Les casetes d’abelles es solen col·locar a la vorera de la marina o del bosc per tal de protegir-les del vent i tenir a disposi-ció tant les flors de les plantes d’ambients agrícoles com les d’ambients forestals. A Menorca, es produeixen principalment dues varietats de mel. La més cone-guda és la “milflor” procedent d’abelles que recol·lecten pol·len del card blanc (Galactites tomentosa) i de l’enclova (Hedysarum coronarium). Per altra ban-da, trobam la mel que es produeix a partir d’espècies forestals; és el cas de la mel de xipell (Erica multiflora).

Altres activitats recreatives

Avui dia, el que més valorem del bosc és l’espai i el paisatge que ens ofereix per gaudir del nostre temps d’oci. El sende-risme, les rutes a cavall o en bicicleta de muntanya, el picnic o l’observació del pai-satge, de la fauna i la flora, són activitats que cada vegada compten amb més adep-tes.

En la majoria dels casos, aquests nous usos són totalment compatibles amb la bona conservació dels nostres boscos. És necessari, però, que siguem respectuosos amb els animals i plantes que hi habiten i que intentem que la nostra presència passi desapercebuda. Per això, cal respectar el silenci, no sortir dels camins indicats i no deixar fems abandonats en el medi natural.

Malauradament, però, en els darrers anys han aparegut noves activitats lúdiques més agressives que poden suposar un pe-rill per a la conservació del medi. És el cas, per exemple, del motocròs o els quads. Aquests vehicles erosionen el sòl i, a més, el seu renou pot destorbar els animals, so-bretot en l’època de cria i de niar.

Una menció especial mereix el porc, ja que tradicionalment pasturava els alzi-nars aprofitant els aglans. Però com que no es conforma només amb els aglans, furga arrels i tubercles i altera l’estructura del bosc.

Els símbols del bosc

El bosc ha tingut i té importància com a sub-ministrador de béns intangibles associats a creences, espiritualitat, festivitats i diversesexpressions simbòliques encara vives a la nostra societat.

La rama d’olivera (Olea europaea) i de llorer (Laurus nobilis) que es beneeix el Dia del Ram, les cireretes del bon pastor (Ruscus aculea-tus), tan emprades en els betlems de Nadal; els garballons (Chamaerops humilis) de la festa patronal de Sant Antoni; les canyes que duen els cavallers per ses festes de Sant Joan; l’alfàbrega, que es posa al porró on es repar-teix l’aigua-ros a les festes de poble, i un llarg etcètera, són exemples de com diferents ele-ments del bosc han adoptat un sentit simbòlic que forma part del nostre patrimoni cultural.

56 57

El futurdels nostres boscos

4

Des de fa milers d’anys el bosc mediterrani està canviant contínuament a causa de dos factors princi-pals: els canvis en el clima i els canvis en l’ús del territori per part de l’home. Com que tant una cosa com l’altra són aspectes dinàmics i també en constant transfor-mació, podem suposar que també els boscos seguiran evolucionant en el futur. La pregunta és: cap a on?

58 59

CO2 (ppm) Diòxid de carboni

CH4 (ppb) Metà

N2O (ppb) Òxid nitrós

anys

anys

anys

Efecte hivernacleL’atmosfera terrestre conté gasos que retenen la calor emesa per la superfície de la Terra després d’haver estat escalfada pel Sol. Són els gasos d’efecte hivernacle, sense els quals la temperatura a la Terra seria molt més freda i, el planeta, pràcticament inhabitable.L’acumulació dels gasos d’efecte hivernacle emesos per les activitats humanes ha portat a un sobre-escalfament del planeta, fet que tindrà efectes per a la vida que van molt més enllà d’una simple pujada de les temperatures mitjanes.

C anvi climàtic

Els darrers estudis científics posen en evidència el significatiu canvi del clima durant la darrera era respecte del clima conegut fins ara. El canvi climàtic ja no és una teoria, és una realitat de la que ja es-tem notant els efectes i que, segons con-firmen aquests estudis, s’està produint molt més ràpidament del que es preveia fa uns anys.

Del Quart Informe d’Avaluació “Canvi Cli-màtic 2007” presentat per l’IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Cli-màtic, format per més de 2.000 experts de tot el món) s’extreu que, des del punt de vista científic, no hi ha dubte que les activitats humanes són el principal res-ponsable de l’escalfament global.

Augment dels gasos d’efecte hivernacle El metà, el diòxid de carboni i l’òxid nitrós són tres dels gasos d’efecte hivernacle amb més capaci-tat de retenció de la radiació infraroja. Des de la Revolució Industrial, l’augment d’aquests gasos a l’atmosfera ha estat extraordinari i exponencial. Els experts coincideixen que el canvi climàtic actual està provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle de les activitats humanes (indústria, climatit-zació, transport, agricultura...)

Les activitats humanes a partir de l’era industrial han provocat la sobreacumula-ció de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera i això ha comportat l’augment de temperatures observat en els darrers 50 anys. La temperatura de la superfí-cie terrestre ha augmentat 0,74ºC durantl’últim segle i els 10 anys més càlids re-gistrats des que es tenen lectures di-rectes s’han donat els darrers 12 anys.

Malauradament, l’augment de la tempe-ratura també té altres efectes: canvis enels patrons de precipitació, reducció de l’extensió dels gels polars, alteració de la salinitat i l’acidesa dels oceans, augment de fenòmens extrems (pluges torrencials, sequeres, onades de calor, ciclons tro-picals, etc.), i també l’alteració del nivell del mar i de les corrents marines. Aquests darrers factors poden tenir conseqüèn-cies especialment greus en illes o zo-nes costaneres, ja que la influència ma-rina és clau per a la regulació del clima.

Font: Elaborat a partir de l’informe 2007 del IPCC.

canvi climàtic són alguns dels factors que faran que la fisonomia dels nostres boscos es continuï modificant en un futur. Sabem que davant de qualsevol variació ambien-tal, els sistemes naturals amb el pas del temps s’hi acaben adaptant. Però davant de transformacions tan ràpides com po-den ser el canvi climàtic o l’energètic, la capacitat d’adaptació dels ecosistemes pot arribar al seu límit i provocar situa-cions traumàtiques i irreversibles.

Atesa la importància dels ecosistemes forestals, convé no mantenir-nos passius pel que fa a la seva conservació. És inevi-table que el bosc evolucioni, però podem procurar que els canvis siguin el menys traumàtics possible i, d’aquesta manera, no posar en perill les funcions primordials que ens aporten els nostres boscos que ja hem comentat al primer capítol.

La terciarització de la societat durant els darrers 50 anys ha produït i està produint grans canvis en molts nivells. Canvis que, en els boscos, també s’han deixat sentir. El bosc s’ha tornat més espès i amb més sotabosc. En algunes zones ha augmen-tat a expenses de terrenys abans culti-vats, i en d’altres ha desaparegut davall d’urbanitzacions i zones industrials.

La transformació en els boscos no es pro-dueix de manera immediata en donar-se un canvi d’ús o de clima; existeix una inèr-cia en el funcionament dels ecosistemes que fa que anys després encara es notin els efectes de les alteracions del passat.

La globalització de les comunicacions i els accessos, la gestió canviant de les finques agrícoles, la crisi energètica i el

60 61

-20 -10 -5 5 10 20%

Nombrosos estudis científics demostren que tot plegat està te-nint efectes sobre els ecosistemes de tot el planeta. El canvi climàtic afecta la fenologia dels organismes, la distribució de les espècies i la composició i dinàmica de les comunitats. Aquests impactes es manifesten en diversos fenòmens com ara el blan-queig del corall, l’aparició d’espècies invasores, les migracions altitudinals o latitudinals d’algunes espècies de fauna i flora, o l’aparició de nous vectors de malalties infeccioses.

El canvi climàtical Mediterrani

Tot i la incertesa sobre els efectes con-crets que causarà el canvi a escala regio-nal, la majoria dels models matemàtics mostren que la conca mediterrània serà, juntament amb els casquets polars, una de les regions que es veurà més forta-ment afectada pel canvi climàtic.

Els models preveuen que la temperatura mitjana anual al sud d’Europa augmenti de 0,2-0,6ºC per decenni. A més, es pre-veu un augment del nombre de dies de calor extrem (Tmax>35ºC) i un augment dels dies estiuencs (Tmax>30ºC). De la mateixa manera, es preveu una disminu-ció dels dies de gelada (Tmin<0ºC) i dels dies molt freds (Tmin<-5ºC).

Els models no coincideixen tant pel que fa a la previsió de les precipitacions, però, en general, pronostiquen una disminució de les pluges a l’estiu i a la primavera. Es preveu un augment de la freqüència de pluges intenses a la regió nord de la península Ibèrica però, en canvi, una dis-minució d’aquests dies al sud de la Pe-nínsula.

Tot i aquesta incertesa, s’espera un incre-ment substancial del dèficit d’aigua, cau-sat més a l’augment de temperatures que no a la reducció de les precipitacions, fet que es tradueix en l’augment del risc de sequera estival al sud d’Europa.

Canvis previstos en la precipitació per al període 2090-2099, respecte el període 1980- 1999*

Font: elaborat a partir de l’informe 2007 de l’IPCC.

oC

0 0.5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8

2020 - 2029 2090 - 2099

Evolució de la temperatura i previsió de futur

Durant el segle XX, la temperatura va augmentar a un ritme de 0,2ºC perdècada. Segons els models predictius, la temperatura continuarà aug-mentant, però el ritme dependrà dels escenaris futurs. Si les emissions de GEH es mantinguessin als nivells de l’any 2000, la temperatura pu-jaria menys d’1ºC el proper segle. Però segons els diferents escenaris contemplats per l’IPCC, la temperatura del Planeta augmentaria d’1 a 4ºC els pròxims cent anys.

Els mapamundis mostren projec-cions de canvis en la temperatura superficial per l’escenari A2 per principis i finals del segle XXI.

L’escenari A2 descriu un segle XXI amb un fort creixement de la po-blació però amb un desenvolupa-ment econòmic i tecnològic lent. B1 pressuposa un màxim de la població mundial al 2050 i un ma-jor desenvolupament tecnològic que permeti descobrir noves fonts energètiques i ser més eficients en el seu ús.

1900 2000 2100 anysA2B1Concentracions de l’any 2000 constants

3oC

2oC

1oC

0oC

1oC-

Font: elaborat a partir de l’informe 2007 de l’IPCC.

En el cas de les precipitacions, els diferents models i escenaris no coincideixen tant. De tota ma-nera, es seguirà amb la variabilitat actual d’anys més secs i anys més plujosos, però amb una tendència a la disminució de les precipitacions de forma global.*Els valors són mitjanes multimodel basades en l’escenari A1B (IEE) per als períodes desembre-febrer (esq.) i juny-juliol (dta.).

62 63

Menor disponibilitat d’aigua

La vegetació mediterrània pateix cada any dos períodes d’estrès: el fred hiver-nal i la sequera estiuenca. Però també gaudeix de dues estacions favorables pel creixement: la primavera i la tardor.

Segons els models climàtics, en un fu-tur, la reserva d’aigua del sòl baixarà

C anvi climàtic i bosc

El clima és un element clau per deter-minar les formes de vida d’un ecosiste-ma, tant pel que fa a les espècies que hi poden viure, com al seu estat de sa-lut o la seva fenologia.

Els impactes que patiran els boscos es-tan molt relacionats amb la disminució de la disponibilitat hídrica (sequera) i amb el canvi de composició de les es-pècies que formin els diferents boscos.

Relacionem a continuació alguns dels principals impactes que sofriran els boscos a causa del canvi climàtic.

per causa de les altes temperatures i del conseqüent augment de l’evaporació d’aigua. Tot això junt, repercutirà en el creixement, la producció i la su-pervivència de les masses forestals.

Les zones més vulnerables a aquest im-pacte seran la vegetació de zones humi-des i voreres de torrent juntament amb les àrees on la vegetació sigui més densa.

Major risc d’incendis

Sabem que hi ha una relació molt clara entre les condicions meteorològiques i l’ocurrència d’incendis forestals i, per tant, sabem que la tendència futura de les condicions climàtiques (baixa humitat, alta temperatura, vent) farà augmentar els dies amb risc alt d’incendis. A aquest fet, caldrà afegir-hi l’abandó dels usos i apro-fitaments del bosc, l’augment demogràfic iles activitats recreatives al bosc, que con-tribuiran a augmentar el perill d’un gran incendi.

Les darreres dades demostren que l’índex mitjà de perill d’incendis ja ha augmentat en el darrer segle. Tot i això, el nombre total d’hectàrees cremades no ha pujat; de fet ha baixat, però gràcies només a l’increment i millora dels recursos desti-nats a l’extinció dels incendis forestals.

Disminució de la productivitat

Fins a cert punt un augment del diòxid de carboni i la temperatura significa un incre-ment en la producció (de matèria orgànica) dels vegetals, sempre i quan tinguin prou aigua. Per altra banda, més calor significa que les plantes respiraran més, és a dir, que gastaran més reserves.

Com que sembla ser que en un futur pro-per hi haurà una menor disponibilitat hídrica a Menorca, no es preveu un augment de producció dels boscos, ans el contrari, una baixada de la productivitat que anirà acom-panyada de problemes de creixement i re-generació.

Una menor productivitat voldrà dir que la part de bosc que es pot aprofitar per treure llenya serà menor però també (i més pre-ocupant) que els arbres consumiran les re-serves que acumulen en les seves estruc-tures. D’aquesta manera quedaran afeblits i seran més vulnerables davant episodis ad-versos com ara malalties o plagues.

Canvis en la composició de comunitats

Hi haurà espècies que es veuran afavorides de forma directa pel canvi de clima i d’altres, en canvi, clarament perjudicades. Un aug-ment de només 2ºC pot afectar les condi-cions de vida del 80% de les espècies ve-getals i alterar l’hàbitat de prop del 50% de les espècies que ara viuen a Europa. Fins i tot es preveu l’extinció d’entre un 3 i un 11% de les espècies vegetals europees.

Tot això provocarà un canvi en les inte-raccions dins l’ecosistema i també en la fenologia de les espècies (moment de

floració, de rebrot, de fructificació, etc). Moltes relacions entre espècies es po-den desincronitzar i provocar canvis en l’ecosistema amb conseqüències indi-rectes molt dràstiques. Si una flor floreix abans d’hora, segurament no trobarà el seu pol·linitzador habitual i, per tant, la lla-vor no serà fertilitzada en el moment que escau. Si les espècies migratòries arriben abans d’hora o més tard del compte, es poden canviar algunes relacions amb les espècies del territori d’acollida. Aquests canvis afectaran cada espècie de forma diferent però queda clar que les regles de joc es modifiquen i incidiran en els equili-bris existents.

Alguns d’aquests efectes ja s’han demos-trat a la Mediterrània: el període vegeta-tiu d’activitat de les plantes s’ha allargat quatre dies per dècada en els darrers 50 anys. Per tant, podem esperar transforma-cions en la composició de les comunitats i també que moltes espècies no puguin viure en els terrenys que ocupen avui dia o que ocupaven en el passat. En canvi, però, el nostre clima futur es pot conver-tir en l’ideal per a espècies forànies que ara habiten altres latituds. Algunes d’elles fins i tot poden ser invasores, és a dir, que desplacin les autòctones.

Alzina amb malaltia de la seca

Arbre invasor (Ailanthus altissima)

64 65

Pèrdua de l’efecte mitigador del bosc

La capacitat del bosc de captar diòxid de carboni atmosfèric baixarà a causa de la menor disponibilitat hídrica. És probable que l’ecosistema forestal perdi així la seva capacitat natural mitigadora del canvi cli-màtic. De fet, els boscos, estressats per la manca d’aigua, passen de ser mitigadors a convertir-se també en emissors nets de diòxid de carboni.

Quan hi ha sequera, les plantes tanquen els estomes per no perdre aigua i, per tant, l’activitat fontosintètica és menor, però a la vegada respiren més per tal de metabolitzar les reserves que tenen acu-mulades i poder sobreviure.

Augment de plagues i malalties

L’augment de les temperatures facilitarà la proliferació de plagues i malalties fo-restals. Algunes de les espècies cau-sants allargaran el seu període d’activitat i d’altres podran estendre la seva àrea de colonització cap a nous territoris.

En un ecosistema sa, les plagues estan controlades per depredadors naturals (en general paràsits). Tot allò que pugui fer disminuir les poblacions de preda-dors, pot alterar el cicle de les plagues, cosa que pot causar, per exemple, que durin més anys del que seria habitual. Si-gui com sigui, la pujada de temperatura s’ha de veure com un factor que pot faci-litar l’entrada d’altres espècies, les quals, fins que no assoleixin un equilibri dins l’ecosistema, poden actuar com a plaga.

Canvis de comunitats

Tal com hem dit, no totes les espècies res-ponen igual davant el clima. De la diver-sitat d’espècies que conformen les comu-nitats forestals actuals n’hi ha que tenen més requeriments d’aigua que d’altres i n’hi ha amb cicles vitals més llargs que d’altres. Les que tenen el cicle més curt (és a dir, que viuen menys anys i renoven amb més freqüència les fulles i la resta d’estructures) s’adaptaran millor a les condicions canviants.

Per això es preveu que les espècies ar-bustives i les marines es vegin afavorides en detriment dels arbres. De la mateixa manera, entre les superfícies arbrades, l’alzinar es veurà més perjudicat que l’ullastrar o el pinar, a causa dels seus di-ferents requeriments d’aigua.

C anvi en l’ús del sòl i del bosc

Com ja hem vist, al llarg de la història el bosc ha canviat de manera radical a causa de l’ús del territori per part de les diferents civilitzacions.

Aquest fenomen no és només un fet del passat. La història recent dels usos del sòl i la tendència d’ara en endavant també condicionaran el futur dels boscos de l’Illa. Si ens remetem als darrers anys, podem afirmar que la superfície forestal ha augmentat de forma considerable per causa de la manca d’explotació dels recursos de l’interior del bosc i a la transformació del sòl agrícola en sòl forestal. Sabem que en els darrers anys ha disminuït el nombre d’explotacions agràries en actiu, però aquesta disminució no ha repercutit directament en una reducció de la superfície cultivada. El que ha passat és que s’ha fusionat la gestió de diferents finques, és a dir, que ara el mateix territori és gestionat per menys explotacions i menys gestors.

Amb aquest panorama és inevitable que la gestió del lloc canviï, s’abandonin les parts més improductives o s’intensifiqui la gestió en altres parts de la finca. Pel mateix fet, es perd la gestió tradicional per rotació de cultius enfront a l’especialització dels diferents sementers de cada lloc.

Un altre fenomen que s’està produint darrerament en la gestió agrària: la diversificació entre finques agràries. És a dir, que ja no totes les finques es dediquen al boví de llet, algunes canvien a boví de carn, d’altres recuperen cultius per vinya i oliveres o bé, per exemple, s’especialitzen en gra. És a dir, es perd diversificació en la gestió de la pròpia finca però es guanya entre finques.

Aquesta tendència pot tenir continuïtat en el futur i això, juntament amb els canvis en les polítiques europees de foment, podria derivar en una transformació del paisatge de mosaic agroforestal característic de l’Illa.Niu de processionària

66 67

C risi energètica i bosc

La societat actual depèn de fonts d’energia barates (bàsicament del gas i del petroli) i, en conseqüèn-cia, se’n fa un ús poc eficient. El consum d’energia segueix aug-mentant però sembla que estem arribant al punt d’inflexió. D’aquí a poc l’extracció de petroli i la pro-ducció d’energia s’encariran molt i, per tant, és d’esperar que el seu consum davalli o s’estanqui. Això, a més, provocarà la recerca d’altres fonts d’energia, com ara l’eòlica i la solar. En aquest sen-tit la biomassa forestal (en forma d’estella o pellet) ja s’està conver-tint en una font d’energia alternati-va i rendible, ja sigui com a material combustible per a calefaccions, o per a altres usos com la generació d’electricitat. És de preveure que aquest ús vagi en augment i supo-si un renovat interès per la matèria prima del bosc.

De tota manera, les masses fores-tals no es veuran afectades només per un possible major aprofita-ment. Hi ha altres aspectes rela-cionats amb la crisi energètica que poden afectar els boscos menor-quins. Per exemple, l’encariment del petroli, que pot alterar profun-dament el preu del transport ac-tual. Això podria suposar un retorn al consum de productes locals i, per tant, podria dur a la recupe-ració del cultiu de terres on ara hi creix el bosc.

Ú s recreatiu

Vivim l’època de la història amb més població damunt Menorca. Una població que té un alt nivell econòmic i unes necessitats d’oci que no s’havien donat mai.

El paper recreatiu del bosc ha anat agafant embranzida en els darrers anys. Tot i la titularitat eminentment privada del territori, estan sortint diverses iniciatives de recupe-ració de camins públics, organització d’itineraris, recollida d’esclata-sangs, circuits en bicicleta, passejos, etc., que converteixen el bosc i els seus serveis ecològics en un nou recurs, l’explotació del qual pot fer variar en part la fesomia actual del bosc.

L’augment dels usos i de la penetració humana als territoris naturals, sobretot durant l’època estival per l’alt risc d’incendis, incrementa alguns dels riscos actuals i fa més necessària que mai una regulació i una gestió activa del territori.

F utur del bosc

Tenint en compte que els canvis climàtics, socials i econòmics que afectaran les mas-ses forestals de Menorca tindran repercussions que seran, moltes vegades, antagòni-ques, només podem esperar per als nostres boscos un futur incert. Afortunadament, però, tota incertesa du implícita una oportunitat i, per tant, hem de veure i afrontar el futur amb optimisme.

68 69

Adaptació dels boscosal canvi climàtic:el projecteLife+ BOSCOS

5

”E“

-demana Alícia.

-Açò depèn d’on vulguis arribar -respon el moix. (Alícia al país de les meravelles, Lewis Carroll)

m podries indicar cap on he d’anar des d’aquí?

70 71

A daptació dels boscos al canvi climàtic

El canvi climàtic farà canviar les condicions ambientals i de com-petència dels hàbitats forestals. Les espècies, davant d’aquests canvis, poden adoptar diverses estratègies per evitar l’extinció: resistir, canviar per adaptar-se o desplaçar-se.

Aquestes capacitats d’adaptació són pròpies de cada espècie i, per tant, les comunitats, davant dels canvis o impactes, es transformaran en funció de la seva composició d’espècies, de la biodiversitat i de l’estructura. Aquests són els factors que de-terminen la capacitat d’un ecosistema per resistir, adaptar-se o refer-se (resiliència) davant un impacte o un canvi de les condi-cions ambientals.

De tota manera, l’adaptació i el desplaçament geogràfic de les espècies i els hàbitats tenen els seus límits, i en una illa aquests es fan més evidents.

Gestionar per adaptar

Els boscos mediterranis han estat des de molt antic explotats pels diferents pobles i civilitzacions que s’han assentat a la con-ca del mar Mediterrani. Per a poder-ne extreure béns i serveis, els humans han gestionat activament els boscos, encara que no sempre de manera sostenible.

Si volem assegurar el futur dels boscos mediterranis, no només haurem de gestionar-los activament, sinó que ho haurem de fer sota els criteris de sostenibilitat. A més, com a nou requeriment a causa dels canvis que s’auguren pel s. XXI, haurem de fer una gestió que ajudi o faciliti l’adaptació dels ecosistemes fo-restals a les noves condicions. Per exemple, sota el supòsit que les condicions de sequera siguin més freqüents, un bosc menys dens (amb pocs peus per hectàrea) serà més resistent, ja que els arbres i les plantes competiran menys entre ells per un recurs com l’aigua. En canvi, per augmentar la resiliència (capacitat de recuperació) d’un ecosistema forestal caldrà fer una gestió que afavoreixi la biodiversitat, tan interespecífica com intraespecífi-

ca (és a dir, que afavoreixi l’existència de diferents espècies i d’individus de la ma-teixa espècie genèticament variats).

Algunes de les accions de gestió que po-dem dur a terme per assegurar l’adaptació dels boscos menorquins al canvi climàtic són: • Afavorir la diversitat genètica fomen-tant la regeneració per llavor. Com ma-jor és la diversitat genètica d’una espècie, major és la possibilitat que hi hagi indivi-dus resistents a les noves condicions.

• Evitar la fragmentació i les barreres que aturin el pas d’espècies. Algunes zones de Menorca com els barrancs o al-gunes zones humides es poden convertir en refugi per algunes espècies, ja que te-nen i tindran unes condicions de tempe-ratura i humitat diferents a les de la resta de l’Illa. Serà molt important que les es-

pècies hi puguin arribar. Per això cal que les zones forestals estiguin connectades entre elles i que no hi hagi barreres o frag-mentacions de l’hàbitat que impossibilitin el desplaçament de les espècies.

• Mantenir l’estructura en mosaic. Cu-riosament, mantenir un mosaic de zones cultivades enmig de zones boscoses es converteix en una protecció per als bos-cos, ja que els fa més resistents a grans incendis i plagues.

• Mantenir un bosc menys dens a les zones més vulnerables a patir sequera.Com ja hem dit, els boscos menys den-sos, resisteixen millor els episodis de se-quera. Fomentar un aprofitament moderat en certes zones, pot afavorir la conserva-ció del bosc.

• Treballar per la prevenció d’incendis i plagues.

Bosc homogeni versus bosc divers i heterogeni. Afavorir els boscos diversos pot ser una garan-tia de futur per a aquests ecosistemes. La diversitat és el principal valor que garanteix la resis-tència i la resiliència dels boscos. En la diversitat trobarem els elements que resistiran les noves condicions, elements que es seleccionaran per conformar les comunitats naturals del futur.

72 73

A daptació dels boscos als canvis socioeconòmics

Davant les previsions d’incertesa, l’adaptació dels boscos als canvis socioeconòmics futurs vindran condicionats per la nostra capacitat de planificar i ordenar la gestió dels boscos de forma flexible i participativa.

La planificació dels usos i aprofitaments que es poden fer en els ecosistemes forestals és important per no com-prometre el futur del bosc. Davant, per exemple, d’un possible interès creixent per la llenya (com a combustible o com a nova font d’energia), si el seu aprofitament es fa sense sentit ni mesura, podem comprometre l’ús del bosc en un futur, en què, tal vegada, no tinguem antes alterna-tives com ara. Per tant, l’ordenació i la planificació de l’ús d’un sistema natural és imprescindible per assegurar la seva conservació i aprofitament a llarg termini.

La flexibilitat en la gestió del bosc és la via per adap-tar-nos a les incerteses del futur. Només el fruit de l’observació detinguda i sistemàtica d’allò que passa en un ecosistema i el fet de saber anar canviant les nostres accions de forma planificada (sense improvisar), pot as-segurar, com a resultat, uns boscos ben conservats que segueixin desenvolupant totes les seves funcions a pesar dels inevitables canvis econòmics i socials en què ens veurem immersos.

La participació real de tota la societat en els processos de decisió és la clau perquè la planificació de la gestió forestal de l’Illa sigui acceptada i resisteixi la inestabilitat en el temps dels òrgans de decisió política. Per altra ban-da, sense la participació de la població es fa impossible assolir alguns dels objectius que es planteja la gestió fo-restal. Per exemple, per garantir l’ús social del bosc hem de fer compatibles entre si els diferents usos i activitats que s’hi donen (caça, cercadors d’esclata-sangs, excur-sionistes...). Açò implica inevitablement que els usuaris exposin les seves necessitats i plantegin de forma clara les dificultats.

E l Projecte Life+ BOSCOS

El Projecte Life+ BOSCOS “Gestió Fores-tal sostenible a Menorca en un context de canvi climàtic” és un projecte del Consell Insular de Menorca cofinançat per la Co-missió Europea en el marc del programa Life+ Política i Governança Mediambien-tal.

L’objectiu principal del projecte és contri-buir a l’adaptació dels ecosistemes fores-tals mediterranis als impactes negatius del canvi climàtic a través de la gestió fo-restal sostenible.

El projecte treballa tant els aspectes més concrets de “què feim” en el bosc com els no menys importants de “com ho feim”.

El “què feim” inclou una anàlisi dels efec-tes que tindrà el canvi climàtic a la regió mediterrània i els impactes concrets que pot tenir sobre els ecosistemes forestals. També inclou el diagnòstic dels boscos de l’Illa i del seu estat de conservació. A par-tir de tota la informació recopilada s’han pogut fixar els objectius de la gestió fo-restal a Menorca i establir un sistema de seguiment que permeti fer-ne una gestió adaptativa.

El “com ho feim” inclou aspectes tan diver-sos com: fer participar la societat; implicar els pagesos; establir fórmules de relació i col·laboració amb la propietat privada; sa-tisfer i preveure les noves necessitats re-creatives de la societat i alhora respectar l’activitat econòmica i social de la page-sia, els empresaris forestals i la propietat privada; i tot això sense comprometre la conservació dels boscos i coordinant-ho

amb totes les administracions amb com-petències damunt la gestió del territori.

Les principals accions del projecte són:

• L’anàlisi dels efectes directes del canvi climàtic sobre els boscos menorquins.

• La redacció d’unes directrius de ges-tió forestal sostenible a escala illenca.

• La redacció i execució de plans de gestió forestal a finques pilot.

• L’avaluació dels costos i beneficis econòmics dels plans de gestió aplicats.

• La formació específica de propietaris, gestors i treballadors del sector forestal.

• La sensibilització de la població sobre els valors del bosc i el canvi climàtic.

L’adaptació dels ecosistemes al canvi cli-màtic i, en especial, la dels ecosistemes forestals, és un dels objectius prioritaris de la política ambiental de la Unió Euro-pea. Gràcies a projectes demostratius del programa Life+ Política i Governança Mediambiental, l’experiència adquirida en territoris concrets de la Unió Europea po-den servir de model a l’exterior. En aquest sentit, gràcies al projecte Life+ BOSCOS, Menorca pot ser un referent per a altres països i regions de la Mediterrània pel que fa a gestió sostenible i adaptativa dels seus boscos.