BIOLOGIA II

ESTRUCTURA I

DINÀMICA DELS COSISTEMES

1. Estructura i dinàmica dels ecosistemes.

2. Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població.

3. Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació

entre biòtops i biocenosi (concepte general).

4. Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme,

competència, mutualisme i simbiosi).

5. Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes.

6. Anàlisi de la producció primària i secundària. Importància de

la producció primària en el manteniment dels ecosistemes.

7. Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes

8. terrestres i aquàtics.

9. Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa.

Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus

components.

9. Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria.

10. Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema.

L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES

ESTRUCTURA I DINÀMICA DELS ECOSISTEMES

L’Ecologia

Relacions abiòtiques

BIOTOP

Medi

Substrat

Factors fq.

Relacions biòtiques

BIOCENOSI

Poblacions

Comunitat

L’ECOLOGIA és la ciència que estudia les relacions entre els

èssers vius i el lloc on viuen.

ECOSISTEMA ( oikos (lloc) sistema (organització): Conjunt de

diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions

de les quals es complementen en un grau variable

L’Ecologia

AUTOECOLOGIA: Estudi d’una sola espècie i les seves relacions amb el

medi ambient i les respostes adaptatives que dóna.

SINECOLOGIA: Estudi de tota la comunitat d’organismes i les seves

relacions entre ells i amb el medi.

ECOLOGIA DE POBLACIONS: Estudi que es va dels individus d’una

població.

DINÀMICA DELS ECOSISTEMES: Estudi del fluxe de matèria i energia d’un

ecosistema.

ECOLOGIA TERRESTRE, MARINA, D’AIGUA DOLÇA…..

L’ECOLOGIA és una ciència de síntesi ( multidisciplinària)

El medi és el fluid que embolcalla els organismes, i pot ser

l'aire (medi aeri) o l'aigua (medi aquatic).• Medi aquàtic

• Medi aeri o terrestre

El BIOTOPPart abiòtica de l’ecosistema

Conjunt de variables fisicoquímiques que

influeixen en la vida dels organismes.

TEMPERATURA, HUMITAT, SALINITAT,

PRESSIÓ….

Conjunt de substàncies que forma la

superfície on els organismes es fixen,

s’aguanten o es desplacen.

Sòl, aigua, cos d’altres organismes.

Conjunt de substàncies que constitueixen el

fluid que envolta als èssers vius.

AQUÈTIC i TERRESTRE O AERI

El BIOTOPPart abiòtica de l’ecosistema, formada per :

MEDI

Substrat

Factors Fisicoquímics

El sustrat

Els factors abiòtics i les

adaptacions

• Temperatura

• Llum

• Humitat

• Salinitat

• Pressió

• Corrents del medi

Cada espècie té, per a cada factor abiòtic, uns valors límits

de tolerància, més enllà d’aquests límit l’espècie no pot

sobreviure.

Els factors abiòtics i les

adaptacions

10

Euri-: gran amplitud de tolerànciaEsteno-: gran estretor de tolerància

LES ADAPTACIONS PODEN SER DE

DIFERENTS TIPUS:

•MORFOLÒGIQUES ( referents a la forma ),

ex. les orelles de l’elefant, mida del cos o de

certes parts.

•FISIOLÒGIQUES (referents al funcionament)

ex. els camells

•CONDUCTUALS ( referents al hàbits ), ex. els

ritus d’aparellament dels ocells, reconèixer el

menjar dolent o verinós...

Temperatura

Mínima -88,3ºC Antartida

Màxima (ombra) 60ºC Sahara

Aigua actua com a regulador tèrmic-

Temperatures no tan extremes–

superficie temperatures entre -2ºC i

30ºC

•Temperatura: Els animals adopten dues estratègies:

homeotèrmia i poiquilotèrmia.

•Homeoterms- mantenen temperatura corporal

•Poiquiloterms- no la poden mantenir constant

Davant les temperatures extremes:

•acumulen greix,

•plomes, pell,

•migren, hivernen, hàbits crepusculars

•adopten formes de resistència…

•Tamany dels individus

•Reducció o extensió de parts del cos

Temperatura

14

En vegetals, les altes temperatures poden fer perdre molta aigua, cal:

fulles molt primesestructures carnoses de magatzem d’aigua.TricomesEstratègies metabòliques CAM i C4

Temperatura

La llum

•Llum visible – entre 360 i 760 nm

•Influeix a l’estratificació de les plantes

•Plantes heliòfiles o fotòfiles– més llum

•Plants esciòfiles—Poca llum

•Fototropismes– resposta animal o vegetal per la llum

16

La llum al boscEstrats del bosc:

• Arbori

•Arbustiu

•Herbaci

•Muscínic

•Edàfic

La llum

La llum

ESTRATIFICACIÓ

BOSCOSA

18

La llum és necessària per la fotosíntesi.

Algunes no admeten gran lluminositat

(esciòfiles) i tenen les fulles en disposició

per captar la màxima llum possible doncs

viuen en estrats inferiors. Alguns individus

com les acàcies presenten fototropisme

Altres són heliòfiles i prefereixen la màxima insolació posssible, tenen tendència a ocupar els estrats superiors.

La llum

La llum

El fotoperiode

Fotoperíode

La llum

Fototropismes

La llum

La llum al medi aquàtic

Zona Fòtica

Zona Afòtica

Fílum o divisió Pigments Morfologia

Pirròfits

(dinoflagel·lats)

Clorofil·les a i c carotè i

dinoxatinaUnicel·lulars

Eugrenòfits (euglenes)Clorofil·les a i b carotens i

xantofil·lesUnicel·lulars

Crisòfits (diatomees)Clorofil·les a i c carotens i

xantofil·lesUnicel·lulars

Cloròfits (algues

verdes)Clorofil·les a i b carotens Unicelulars o pluricel·lulars

Feòfits (algues

marrons)

Clorofil·les a i c carotè i

fucoxantina

Pluricel·lulars. Algunes de

mida gran

Rodòfits (algues

vermelles)

Clorofil·les a

carotens,ficocianina i

ficoeritrina

Unicel·lulars i

pluricel·lulars

La llum

La llum

25

Adaptacions dels animals a la llum

Coloració críptica: és la que permet confondre’s

amb el medi.

Coloració mimètica: quan al que s’imita és un

organisme perillós sense ser-ho

Coloració aposemàtica: és una coloració vistosa

i contrastada que exhibeixen alguns animals per

advertir de la seva perillositat o que són verinosos

• Altres adaptacions:

– Bioluminiscència

– Animals cavernícoles:

• Falta de pigments

• Cecs

29

HUMITAT

És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.

Humitat absoluta: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3

Humitat relativa: és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que hi podria haver-hi en aquelles condicions de pressió i temperatura; s’expressa en %

Transpiració: procés biològic de pèrdua d’aigua per refrigerar-lo

Evaporació: procés físic que es dóna en l’aigua lliure

Els organismes terrestres han adoptat

diverses estratègies per eviter la

dessecació que suposa el medi aeri:

reducció de la superfície de la fulla,

formació de llavors…en vegetals i en els

animals òrgans respiratòris en l’interior,

fecundació interna, pell, exoesquelet dels

artròpodes, plomes…

La humitat de l’aire

32

Humitat

Els organismes vius tenen porus o estomes ( si

són vegetals), per poder controlar la sortida

d’aigua. Una pèrdua elevada pot representar la

mor de l’individu. Aquests són molt numerosos

amb individus que poden perdre gran quantitat

(com les plantes higròfites de zones molt

humides) i són molt baixos i envoltats de pèls en

plantes xeròfites

33

Alguns éssers tenen una coberta molt humida i llefiscosa per facilitar la transpiració, com els que realitzen la respiració cutània (salamandra)

Altres poseeixen estructures rígides, superposades per evitar al màxim les pèrdues d’aigua com les escates dels rèptils

Humitat

34

Altres estructures serveixen per crear un microambient que retingui la humitat i disminueixi la pèrdua d’aigua

Esl artròpodes tenen una coberta quitinosa que aïlla el cos del medi extern

Humitat

35

Pressió atmosfèrica i hidrostàtica:

En alçada la concentració o pressió parcial d’oxigen disminueix, a 6.000m és del 50%, aixó provoca una anòxia. Les primeres cèl·lules que ho noten són les neurones, que en pocs segons sense oxigen moren i deixen uns espais buits en el cervell

La pressió hidrostàtica es considera igual per tot el cos de l’individu i correspon al pes de l’aigua que hi ha per sobre/ superfície. Pot arribar a ser de moltes atmosferes. Si hi ha cavitats amb gasos l’organisme s’axafa (els organismes de profunditat no tenen bufeta natatòria), aixó condiciona també la forma plana

•Pressió: Els organismes

que viuen a grans altituds,

estan adaptats a la baixa

pressió atmosfèrica i la

reducció de disponibilitat

d’oxigen que suposa.

Els animals aquàtics de la

zona abissal estan

adaptats a les grans

pressions. Sense bufeta

natatòria, tenen forma

globosa o comprimida.

37

L’aigua de mar fonamentalment està formada per clorur sòdic (Cl Na) i de magnesi (Cl Mg) i pobres amb calci.

Aquestes sals provenen del transport de material continental o de l’aportació de fenòmens volcànics marins (derivats del sofre)

La concentració de sals depèn de:• Temperatura (la solubilitat augmenta amb la temperatura)• Processos evaporatius (l’evaporació elimina només l’aigua, no la sal)• Processos de congelació (la congelació afecta únicament a l’aigua)• Processos d’aportació d’aigua dolçacontinental

La salinitat

38

És la concentració de sals minerals que hi ha en un medi. És molt important per la distribució dels individus en l’aigua:•Aigua dolça <0,2 g/l•Aigua salada

Osmosi: procés de difusió d’aigua a través d’una membrana semipermeable des de la zona menys concentrada (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica)

La salinitat

39

Vegetals: sofreixen molt per absorbir aigua en un medi salí.

Animals homeosmòtics o homeohalins: tenen capacitat de mantenir la seva concentració de sals interna sigui quina sigui l’externa (salmó).

Animals poiquilosmòtics: adequan la seva concentració a la present en l’exterior, si aquesta canvia radicalment no poden sobreviure.

La salinitat

Els corrents del medi• Corrents del medi són moviments que

presenten:– Aigua

• Migracions

• Adaptacions al xoc del mar amb la costa (forts ancoratges, foradar la roca,...)

• Al rius: Ventoses, amagar-se sota les roques,

– Aire• Dispersió de pol·len

• Migracions

• Escurçaments de les ales

• Mida petita de plantes

• Nius a terra

4. BIOCENOSIEls éssers vius de l’ecosistema, a més de relacionar-se amb el biòtop també es relacionen entre ells.

Quins tipus de relació es donen?

Tipus de relacions de la biocenosi

* 1. Relacions intraespecífiques: les que es donen entre els individus de la mateixa espècie

* 2.Relacions interespecífiques: les que es donen entre els individus d’espècies diferents

1. Relacions intraespecífiques

Aquestes relacions poden ser temporals o durar gairebé tota la vida, llavors s’anomenen perennes. Algunes són beneficioses perquè suposen una cooperació per aconseguir aliments, per defensar-se dels depredadors, per a la reproducció, … . Altres relacions, les de competència se consideren perjudicials

BENEFICIOSES PERJUDICIALSCooperació Competènciaa) Familiars e) Territorialitat b) Colonialc) Gregarismed) Estatals

a)Relacions familiarsEls individus que s’agrupen tenen relació de parentesc: pares, fills, germans…

Facilita la reproducció i la cura de la descendència.

Les famílies poden ser molt diverses: el pare, la mare i les seves cries…

És el cas de molts ocells…

O d’alguns peixos, com aquesta parella de peixos papallona, que estarà junta tota la vida!

La famíla pot estar formada només per la mare i les seves cries, que de vegades, s’uneixen a grups similars….

Famílies matriarcals són les de rossegadors, elefants, felins,…

48

Familiars

Matriarcal: la femella es queda amb les cries, a vegades, per poder donar de menjar es menja el mascle després d’aparellar-se

Parental: estan formades pels progenitors i la prole, moltes vegades és polígama (formada per un sol mascle dominant i diverses femelles amb les seves cries.

Associacions familiars: impliquen una sèrie de relacions: aparellament, nidificació, alimentació i cura des descendents

49

Familiars

Patriarcal: estan compostes pels mascles i les cries. El mascle té cura fins que les cires ja són el suficientment grans.

Filial: Els progenitors abandonen els ous i quan les cries neixen es reuneixen en grups per defenser-se millor

També són mares “solitàries” les aranyes, els escorpins…

b) ColòniesAssociacions d’individus que s’han originat asexualment, i que es mantenen units al llarg de tota la vida perquè tenen estructures comunes.

És el cas dels pòlips del coral.

ColòniesHomomorfas.

Madrepora

Heteromorfa.

54

6.4. Els ecosistemes i el temps 1. Relacions intraespecífiques. Colonials

Coral és una associació entre un protozoo (pòlip que captura matèria orgànica) una alga (que pot fer la fotosíntesi) que pot incorporar carbonat càlcic en la seva estructura

Colònia: quan els individus que s’obtenen per reproducció asexual romanen junts en una mateixa estructura però independents.

Volvox és una alga d’unes 500 cèl·lules màxim en que comença a haver-hi especialització

c) Gregarisme

Formades per individus que viuen junts al llarg d’un periode de temps més o meys llarg amb la finalitat d’ajudar-se mútuament.

És el cas de les bandades d’aus migratòries, dels bancs de peixos, dels ramats d’hervíbors…

57

6.4. Els ecosistemes i el temps 1. Relacions intraespecífiques. Gregàries

Gregàries: constituïdes per conjunts d’individus que viuen junts durant un període de temps més o menys llarg amb la finalitat d’ajudar-se

Emigrar, recerca d’aliment

Caçar o aparellar-se Defenser-se

d) Societats

Grup d’individus que viuen junts, s’organitzen, estableixen jerarquies i fan reparticions de tasques. Solen presentar diferències anatòmiques i fisiològiques.

És el cas dels insectes socials, com les abelles, les formigues, els tèrmits.

61

Socials

1. Ous 6. Larva: depenent de l’alimentació podran ser obreres (mel) o reines (jalea)3. Larva 4. Obrera (femella estèril).Funció A 5. Obrera. Funció B 6. Soldat 7. Ninfa 8. Swarmer

Els mascles a vegades únicament tene una funció reproductiva.

Socials: Formada per individus jerarquitzats, solen ser diferents anatòmica i fisiològicament pel que no poden viure fora de la població

Formigues i abelles tenen una jerarquia ben definida

e) TerritorialitatEntre individus d’una mateixa espècie poden donar-se relacions de competència, com per exemple la rivalitat per l’aliment, l’espai, la llum, l’aparellament…

Batalla d’impales durant l’època de reproducció

2. Relacions interespecífiques

Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els individus de diferents espècies de la biocenosi. Les més importants són:

a) competència

b) depredació

c) parasitisme

d) comensalisme (inquilinisme)

e) mutualisme

d) simbiosi

67

Relacions intraespecífiques. Negatives.

Són les que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i dins d’una mateixa població.

Poden ser:• negatives o (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment, l’espai, la llum, l’hembra. • possitives (efecte de grup o d’ajuda, cooperació en la recerca d’aliment, de defensa, etc.)

Poden ser temporals o perennes (mantenen tota la vida)

La competència intraespecífica és negativa per al individu però és possitiva per l’espècie

a) Competència (-/-)

Té lloc entre els individus de diferents poblacions quan existeix la demanda d’un mateix recurs comú, que pot ser limitant.

Dit d’una altra manera: les poblacions del mateix nivell tròfic lluiten per l’aliment (comp. per explotació), altres pel territori (comp. per interferència)(alguns ocells competeixen a l’hora de niar, per exemple), les espècies vegetals poden competir per la llum, o pel sòl…

La competència ha jugat un paper decissiu en l’evolució de les espècies, ja que ha estat un factor de selecció natural

70

6.4. Els ecosistemes i el temps 2. Dinàmica de les comunitats. Competència

En una comunitat on hi viuen espècies diferents s’estableixen relacions entre elles anomenades relacions interespecífiques; aquestes van des de la cooperació més absoluta fins l’eliminació entre elles

Competència: quan dues espècies necessiten d’un mateix recurs apareix aquesta relació, que normalment acaba desplaçant una espècie a l’altre. També pot portar a una coexistència que defugeix la competència temporal.

Pot ser de dos tipus:a) Per interferència: quan una activitat d’una

espècie limita l’accés a un recurs d’una altre. Un arbre i una planta per la llum.

b) Per explotació: quan dos espècies s’alimenten del mateix

Llei ecològica: Quan dues espècies lluiten per un mateix recurs una d’elles desapareix

71

6.4. Els ecosistemes i el temps 2. Dinàmica de les comunitats. Competència

Mecanismes per fugir de la competència:1. Alimentar-se de diferents estadis, mides2. Emigrar3. Alimentar-se en un moment diferent canviant el cicle de vida4. Disminuir la seva població proporcionalment o coexistir

1. En alimentar-se d’insectes fitòfags però de diferents mides deixen de competir

4. La coexistència comporta una disminució del valor k.

b) Depredació (+/-)

Es dóna quan una espècie, que anomenem depredadora, s’alimenta d’una altra, que en diem presa.

74

6.4. Els ecosistemes i el temps 2. Dinàmica de les comunitats. Depredació

Depredació: quan una espècie és capaç de matar (depredador o predador amb adaptacions per caçar) a una altre per alimentar-se d’ella (presa) encara que aquesta intentarà tenir mecanismes de defensa

6.4. Els ecosistemes i el temps 2. Dinàmica de les comunitats. Depredació

Aquest terme de depredador és relatiu doncs un pot ser-ne respecte a una altre espècie, però ser presa d’una espècie superior.

A més no sempre el predador cal que sigui més gran que la presa

76

6.4. Els ecosistemes i el temps 2. Dinàmica de les comunitats. Depredació

En el procés de depredació hi ha un flux unidireccional de la matèria (va de la presa al depredador).

Aixó fa que el nombre de preses determina el nombre possible de predadors i, en conseqüència el nombre de predadors afecta al nombre de preses.

Llei ecològica:El nombre d’individus d’una espècie, en un ecosistema, depèn en primer lloc de la quantitat de matèria disponible per alimentar-se. El nombre de predadors ve donat pel nombre de preses però no al revés.

77

Depredació

Aquesta relació depredador/presa porta a un model ecològic de comportament que rep aquest nom i que presenta gràfiques típiques.Després d’augmentar la quantitat de preses augmenta el nombre de predadors i quan aquest s’aproxima al valor k cau el nombre de preses, cosa que provoca la caiguda del nombre de predadors, etc.

c) Parasitisme (+/-)

Es dóna quan una espècie paràsita viu a costa d’una altra espècie, que anomenem hoste i a la que li ocasiona un perjudici.

Crisàlida de Papilion parasitada per algun insecte

• Endoparàsits: Interior del cos.

• Ectoparàsits: Sobre el cos.

• Paràsits obligats

• Paràsits facultatiuspoden fer vida lliure.

80

Parasitisme

El parasitisme es produeix quan una espècie anomenada paràsit viu a costa del material nutritiu d’un altre anomenat hostatger. El paràsit li causa un efecte perjudicial, però aquest no li causa la mor directe.

Els ectoparàsits se situen en l’exterior i necessiten estructures adients (òrgans perforadors, xucladors, etc. per extraure el nutrients)

Oruga del piPulgons

81

Parasitisme

Tènia en sistema digestiu

Plasmodium (malària) en sistema circulatori

Els endoparàsits viuen en l’interior d’un hostatger, per aixó perden alguns òrgans que serien inservibles, inútils o que dificultarien la relació; i en desenvolupen d’altres per parasitar (fixació, etc.)

Tenim exemples en el polls, les paparres, les sangoneres, el vesc, el puput(parasita els nius)…que viuen fora de l’hoste. Però també hi ha paràsits interiors, com la tènia, els bacteris patògens…

C) Explotació

El puput posa els nous en nius d’altres, per a que li crien els pollets i es donen casos tan disparatats com aquest pit-roig alimentant una cria més gran que ell !

84

Explotació

Una cria de Cuculus canorusen un niu d’un altre ocell

És un parasitisme social en la que unes sorten guanyant i altres perdent, com aquelles que s’alimenten de la caça d’altres

El cucut posa les cries en nius d’altres ocells perquè els incubin i els alimentin

d) Comensalisme (+/0)

Es dóna quan una espècie anomenada comensal aprofita les restes d’aliment que deixa una altra, a la que no beneficia ni perjudica.

Trobem exemples en els voltors, les hienes…

e)Inquilinisme

També es donen relacions d’Inquilinisme, què tenen lloc quan una espècie utilitza una altra com a refugi.

Com l’esquirol i el pi, o el pica-soques.

I com el peix pallasso i l’anèmona que l’acull

88

Comensalisme: quan un individu (comensal) aprofita les restes de menjar. En aquest cas una espècie es beneficia i l’altre no, però no en surt perjudicada

La rèmora que s’enganxa al cos dels taurons per traslladar-se i menjar les restes del menjar.

f) TanatocresiAprofitament que fa una espècie de restes, escrements, o cadavers

g) Foresi +/0

Són aquelles en que una espècie utilitza una altra com a medi de transport, com és el cas de les rèmores amb els taurons, rajades o dofins

h) Mutualisme (+/+)

És un tipus d’associació on les dues espècies en surten beneficiades, o s’ajuden mútuament.

Els esplugabous s’alimenten dels pàrasits de molts hervíbors, i se’n beneficien tots dos.

Un altre exemple de mutualisme el trobem amb la relació que s’estableix entre les flors i els insectes que les pol·linitzen.

93

94

Comensalisme

Mutualisme: Quan dos individus de diferent espècie cooperant per beneficiar-se als dos

Protecció i neteja Protecció i eliminació de paràsits

i) Simbiosi (+/+)Quan el mutualisme és obligat perquè una espècie és depenent de l’altra parlem de simbiosi.

Un exemple són els líquens, organismes formats per un fong i una alga simbionts.

Un altre exemple és el de les micorrizes, simbiosi que es produeix entre fongs i les arrels dels vegetals.

Al vegetal li proporciona una série d’aventatges, com ara major captació d’aigua, de nutrients, major protecció davant altres fongs patògens i el fong obté carbohidrats i vitamines de la planta o l’arbre.

97

Simbiosi

Lleguminoses són un tipus de planta que està associada a uns bacteris que es localitzen en una espècie de nòduls a les arrels (agafen nutrients de la planta) que tenen la capacitat de reduir al N2 atmosfèric i finalment convertir-lo en nitrats (necessaris per la planta)

És un mutualisme obligat. La relació s’ha fet tan íntima que requereixen per viure un de l’altre; normalment viuen íntimament units

Les asociaciones entre bacteris intestinals i animals hervíbors, o la de les plantes lleguminoses i els bacteris Rhizobium també són exemples de simbiosi.

99

Simbiosi

Els líquens són una associació entre un fong i una alga. L’alga fa la fotosíntesi i produeix glucosa o matèria orgànica de la que s’alimenta el fong; aquest s’encarrega d’obtenir o mantenir la humitat necessària per què l’alga visqui.

j)Antibiosi

• Impossibilitant de viure junts perquè

aquests secreten una substància

anomenada antibiòtic.

• Ex. fong Penicillium.

4.3. L’estudi de les biocenosi• L’estudi de les biocenosi Amb mostres.

• Freqüència d’una espècie

• Densitat

• Abundància

• Dominància

• Diversitat

Percentatge en

relació al total

Nombre

d’individus per

unitat de

superfície o

volum

Quantitat

d’individus que hi

ha d’una mateixa

espècie

Proporció entre el

nombre

d’individus

recol·lectats

d’aquesta

espècie

Probabilitat que ,

en pendre una

mostra a l’atzar

d’una comunitat,

cada individu

sigui d’una

espècie diferent

F= Mn/Mt * 100

D=n1/S

A= n1 /Mt

D= n1 / Nt

• s– número de especies

•pi –Dominancia

•ni – número de individuos de la especie i

•N – número de todos los individuos de todas las sp

Shannon Index Calculation

Sample I pi Ln(pi) pi*ln(pi)

Species

A 24 0.44 -0.81 -0.36

B 20 0.37 -0.99 -0.37

C 7 0.13 -2.04 -0.26

D 3 0.06 -2.89 -0.16

Total 54 1 H'= 1.15

Sample II

A 24 0.41 -0.88 -0.37

B 20 0.34 -1.06 -0.37

C 7 0.12 -2.11 -0.26

D 3 0.05 -2.96 -0.15

E 3 0.05 -2.96 -0.15

F 1 0.02 -4.06 -0.07

Total 58 1 H'= 1.36

106

1. Les poblacions. Característiques

Biocenosi: conjunt de poblacions (comunitat) presents en un ecosistema.Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una zona determinada en un moment determinat

En un sistema en equilibri, la població d’una espècie es manté pràcticament constant. Si el nombre pateix fluctuacions en el temps però no canvia significativament vol dir que el sistema és complex i organitzat (clímax)

Hi ha una sèrie de paràmetres naturals que poden alterar-ne el nombre.

Paràmetres poblacionals: (N:nombre total d’individus)

1. Densitat (d): nombre d’individus per unitat de superfície o de volumd = N / S o V

2. Taxa de natalitat instantània (b): nombre d’individus que neixen en un temps determinatb =(dN/dt)/ N dN/dt= Nombre neixement per unitat temps N=nbr inicial

3. Taxa de mortalitat (M): nombre d’individus que moren en un temps determinatM = (dN/dt)/ N dN/dt= nbr mort unitat de temps N=nbr inicial individus

Corbes de supervivència: aquelles que mostren què és el que passa amb la mortalitat dins d’una mateixa generació d’individus d’una mateixa espècie

Mortalidad vs. SupervivenciaTipos de sobrevivencia

Los datos de las tablas de

vida proporcionan

antecedentes para analizar

el estado de las poblaciones.

Ej. Patrón de Mortalidad

Según como sea la curva, se

puede inferir que:

I: Los individuos se mueren

viejos.

II: La tasa de mortalidad es

constante.

III: La mortalidad se

concentra en las etapas

juveniles.

Tipos de supervivencia

Tipo 3

111

Un altre mètode d’estudi és la realització de piràmides d’edat i sexe.

Ens permet predir el futur i explicar el passat.

Piràmide normal:• Cap fenomen especial• Corba de supervivència Tipus I.• Està assegurat el futur

Piràmide invertida:• Aparició depredadors, paràsits.• Mala adaptació al medi• Regressiva o tendència a extingir-se

113

4. Taxa d’immigració (I): nombre d’individus que ingressen des d’un altre lloci=(dN/dt)/ N i = taxa immigracio dN/dt= nombre immigrants per unitat de temps

5. Taxa d’emigració (E): nombre d’individus que deixen la seva poblacióe =(dN/dt)/ N e = taxa emmigracio dN/dt= nombre emmigrants per

unitat de temps

6. Taxa de creixement (r): increment d’individus en un cert temps r = b – m + i - e

Per estudiar els canvis poblacionals es realitzen diferents mètodes com el de les gràfiques poblacionals.

Depenen de les formes que agafen aquestes poden extraure una sèrie de conclusions, però sempre l’augment es deu a la disposició de recursos alimentaris.

114

Quins factors cal tenir en compte per avaluar el creixement d’una població?

Hi ha dues forces oposades:

115

Diferents tipus de corbes:

1. Corba exponencial o en J: es dóna quan no hi ha cap tipus d’oposició (suficient quantitat de nutrients, sense depredadors, etc.) en el medi. Succeeix:* poblacions bacterianes o cultius bacterians durant les primeres hores.* espècies oportunistes o generalistes durant un temps

116

2. Corba sigmoïdal o en S: es produeix en les poblacions que troben algun tipus de resistència ambiental (mancança de nutrients, presència de depredadors o paràsits, etc.)

S’observen diferents fases:1. Creixement lent per adaptar-se al

medi (recerca d’aliments i parella reproductiva)

2. Creixement exponencial3. Punt d’inflexió (aparició de

resistència amb stress ecològic) 4. Creixement lent fins arribar a k o

capacitat de càrrega del medi.5. Equilibri dinàmic al voltant de k

Creixement exponencial geometric

r =(dN/dt)/ N = b – m + i - e

Nt= No * ert

127

Hi ha dos grans tipus d’estratègies reproductives:

Estratègia r (elevada taxa reproductiva):• Espècies oportunistes• Medis canviants o inestables• Molts descendents• Gran mortalitat infantil• Molt poc especialitzats

Estratègia k (nombre d’individus al voltant de capacitat de càrrega del medi):• Medis estabilitzats• Pocs descendents, tenen cura d’ells• Molts arriben a edat adulta• Molt especialitzats

FIN