EDGAR ALLAN POE

La seva vida va ser breu i dissortada, marcada fatalment pels excessos i la precarietat. La seva

obra, però, constitueix una de les matrius més importants de la narrativa moderna, més enllà

del gènere fantàstic en què ha obtingut

més reconeixement.

És considerat el

creador dels primers relats de misteri i

policíacs però, Edgar

Allan Poe es considerava per

damunt de tot, poeta.

Mallarmé va traduir la seva poesia mitjançant la forma del poema

en prosa, probablement perquè li costava molt recrear la musicalitat dels poemes originals.

Independentment de l’opinió que mereix la poesia de Poe, és innegable que l’autor ha

passat a la posteritat sobretot pels seus relats.

Les edicions completes dels contes de Poe

contenen seixanta-set textos. En vida de l’autor van ser publicats en revistes. L’any 1839, un

llibre, Contes del grotesc i l’arabesc, aplegava gairebé els vint-i-dos relats que havia

escrit fins aleshores. Una segona edició, augmentada, va sortir a la llum el 1845, quatre

anys abans de la seva mort. Així, doncs, ell

mateix no va poder-ne fer un aplec i una ordenació definitius.

Com a curiositat, la figura torturada i brillant de Poe va fascinar sempre les dones, tal com es

pot veure en una descripció que va fer d’ell Mary Devereaux, una de les seves promeses,

molts anys després de ser-ho:

Mr. Poe feia uns cinc peus i vuit polzades d’alçada, cabell fosc, gairebé negre, llarg i pentinat cap enrere al estil dels estudiants. Tenia el cabell fi com la seda; ulls grans i lluminosos, grisos i penetrants. Anava completament afaitat. El nas era llarg i recte, amb uns trets molt fins; la boca expressivament bonica. Era pàl·lid, de pell bellament olivàcia. Mirava d’una manera trista i melancòlica. Era molt prim, però tenia un posat fi, dret i militar, i caminava molt ràpid. El seu gran encant eren les seves maneres. Era elegant. Quan mirava algú semblava que fos capaç de llegir els seus pensaments. Tenia una veu agradable i musical, però no profunda. Vestia sempre amb una jaqueta negra, cordada fins al coll... No anava a la moda, tenia el seu propi estil.

Tota la seva obra reflecteix en el contingut una

atmosfera i un ambient tètric, opressiu, terrorífic, tant de l’ imaginari de la literatura

romàntica, com de la vida real contemplada per

l’autor des de la depressió i l’alcohol. La

sensibilitat literària, la capacitat d’anàlisi, el sentit del ritme o la cultura tècnica van trencar

motllos i van crear noves tendències literàries.

Com a teló acabem amb la imatge, amb la qual

el poeta nord-americà Walt Whitman va evocar Poe:

En un somni que vaig tenir una vegada veia un vaixell al mar, a mitjanit en plena tempesta. No era un vaixell gairebé equipat, un vapor majestuós que navega amb fermesa a través de la tempesta, s’assemblava a una d’aquelles superbes i petites goletes que he vist corren sense control amb les veles estripades i els pals esgarrats al mig de la violenta tempesta i dels vents i de les onades de la nit. A sobre del pont es troba la figura prima, petita, confusa, d’un home que pel que sembla gaudeix de tot aquell terror i foscor, dels quals és el centre i la víctima. Aquesta figura del meu somni fantàstic podria ser Poe, el seu esperit i els seus escrits.

Un retrat impressionant.

L’OBRA QUE COMENTEM

Un llibre de

viatges i

aventures

protagonitzades

per Pym.

Aquest es va

trobant amb

situacions

realistes i a

vegades

fantàstiques de

gran horror

humà: tempestes, fam, naufragis,

claustrofòbia, matances, vaixell fantasma...

FONTS: Aladí (Catàleg de la xarxa de biblioteques municipals), Imatges Google, Editorial Libros del Zorro Rojo.

octubre 2014 CLA (Club de Lectura Alternatiu) http://clublecturaalternatiu.blogspot.com

Amb la col·laboració de la Biblioteca

Sant Antoni – Joan Oliver.