Edició de GironaDIMECRES · 8 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15324 - AVUI / Any XLII. Núm. 14194 - EL PUNT

1,20€

185322-1226608Q

EL CONTE. MARIA MERCÈ ROCA I ella, la molt puta, tan tranquil·la P5

La Diputacióde Gironainjecta propd’11 milionsals ens locals

La UE refredacada vegadamés l’opció delscoronabonsper al sud

És un dels centresescollits per a l’estudiliderat per Oriol Mitjài l’equip deBonaventura Clotet

Els ajuts per alsajuntaments i elsconsells comarcalsarribaran al llargd’aquest mes

El geriàtric dela Vall d’enBas, dins del’assaig clínicper la Covid-19

Els ministres definances continuenbuscant la fórmulaper fer front a lacrisi econòmica

Desconfinament per zones

El seguiment minuciós de tots els pacients hospitalitzats és clau en el seu tractament i la seva evolució ■ FRANCISCO AVIA / HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

Menys pressió a les UCI

No som al 77RELAT · Sánchez buscaimposar uns nous Pactesde la Moncloa a mida

NO · ERC, JxCat i la CUPes neguen a cap acord quedugui a la recentralització

NACIONAL I COMARQUES GIRONINES P6-22 I 24-30

Opinió

Els autèntics Pactesde la Moncloa

Jaume Sobrequés i Callicó

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.059

Dimecres8 D’ABRIL DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Divuit morts més a Girona, laxifra més alta en una setmana

Torna a pujar el nombre decasos positius a les comarquesgironines: 73 en un dia. Baixa

la quantitat d’hospitalitzats

A Espanya també repuntenles defuncions, amb 743 lesúltimes 24 hores. Catalunya

ja supera els 3.000 morts

El ministre Illa demana queno es relaxi el compliment de

les mesures malgrat certalentiment en algunes dades

Generalitat iajuntamentseviten l’exèrcitper desinfectarresidències

PÀGINES 2 a 15

El Govern català desaténla petició de dos centres de Torroella, però s’afanya a trobaruna solució en saber que volendemanar ajut a l’UME. Una em-presa «civil» desinfecta el gerià-tric d’Olot quan l’exèrcit ja espreparava. Com és sabut, l’alcal-de d’Olot fa dies que rebutjal’oferiment de l’exèrcit, malgratl’elevat nombre de morts. A Gi-rona, un equip de Protecció Civilde l’Ajuntament (a la foto) va es-tar desinfectant ahir al matí lesentrades d’algunes residènciesde gent gran de la ciutat. Elsoperaris, totalment coberts pertirar endavant la feina, van ac-tuar al centre geriàtric MariaGay del barri de les Pedreres i elsituat al Puig d’en Roca.

ECONOMIA

Les empresesbusquenpactes perpoder pagarels lloguers

JA S’HAN TANCAT ACORDS,QUE VAN DES D’AJORNAR ELPAGAMENT A ABAIXAR EL PREU

4

MUNICIPIS

La Diputacióinjecta 11milions alsajuntamentsi els consells

L’OBJECTIU ÉS GARANTIRLA LIQUIDITAT PER PODERAFRONTAR L’ACTUAL CRISI

4

ENTREVISTA

«A Catalunyahi ha un granpercentatge desanitaris infectats»

MARTÍ MASFERRER ..DIRECTOR GERENT DE LA FUNDACIÓSALUT EMPORDÀ

«HEM DECIDIT TRACTAR TOTSELS MALALTS COM SI FOSSINSOSPITOSOS DE TENIR COVID-19»

4

PERE

DU

RAN

/NO

RD M

EDIA

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 2020

Els efectes del coronavirus

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, va adre-çar ahir una carta al presi-dent espanyol, Pedro Sán-chez, per demanar querectifiqui la decisió de re-tallar un 55% els recursosdestinats a polítiques acti-ves d’ocupació, fet que a

Catalunya suposa invertir215 milions d’euros me-nys respecte de l’any2019. La iniciativa de lacarta, que va impulsarl’Ajuntament de la capitalgironina, la subscriuen189 alcaldes i alcaldessescatalans i altres ens muni-cipals, i es busca garantirels serveis públics d’ocu-pació locals quan acabi

l’emergència sanitària.L’escrit posa de manifestque la decisió de l’Estat im-pacta de manera directaen el finançament delsserveis públics d’ocupacióque gestionen els consis-toris. Es reclama enfortirles administracions locals,que poden donar una res-posta més ràpida i directaa les necessitats socials i

laborals. “No entenemcom en els moments quevenen es pot reduir l’apor-tació que es fa als ajunta-ments per a les polítiquesactives d’ocupació. Soml’administració més pro-pera i útil per ajudar lespersones que s’han quedatsense feina a trobar-ne.Amb la retallada que esproposa haurem de reduira la meitat els recursosque hi destinem. Fem uncrit d’alarma esperant quees corregeixi la situació”,destaca Madrenas, quiagraeix a tots els signantsel compromís amb les polí-tiques d’ocupació. ■

Carta de Girona a Sánchezcontra les retalladesRedaccióGIRONA

La Diputació de Girona,atenent els efectes direc-tes en l’economia que té lacrisi de la Covid-19 i ambl’objectiu de garantir la li-quiditat dels ajunta-ments, injectarà10.934.532 euros a lescorporacions locals.Aquest import correspona un avançament de lameitat del Fons de Coope-ració Econòmica Localprevist per a aquest any.

Així, es destinaran8.287.500 euros als 221ajuntaments i 2.647.032euros més als vuit consellscomarcals de la demarca-ció. D’aquesta manera, laDiputació de Girona els ga-ranteix la dotació de re-cursos perquè puguin con-tribuir a la recuperacióeconòmica que es derivi aposteriori. La previsió ésque les corporacions localsrebin els ajuts de la Dipu-tació de Girona, que es vanaprovar ahir, durantaquest mes d’abril.

El president de la Dipu-tació de Girona, MiquelNoguer, va subratllarl’avançament d’aquestsajuts davant l’aprima-ment de les arques muni-cipals a causa, entre altrescoses, de l’ajornament delpagament d’impostos il’augment de la despesaper atendre emergènciessocials i sanitàries per lapandèmia. “Tot i que lagran majoria dels ajunta-ments de la nostra demar-cació estan econòmica-ment bé, estan sanejats, el

cert és que enguany els im-postos municipals els co-braran més tard, i podentenir necessitats de treso-reria; s’han de pagar nòmi-

nes, proveïdors...”. Enaquest sentit, la Diputacióde Girona ha acordataquesta mesura “en previ-sió”. Noguer va valorar-la

positivament tot recor-dant que amb aquesta de-cisió s’exemplifica el com-promís de la Diputació deGirona amb el món local.La Diputació també haofert assessorament i su-port tècnic per poder ferfront a les dificultats so-cials i econòmiques.

D’altra banda, per mitjàd’un decret, la Diputaciótambé ha aprovat el paga-ment de la meitat de laquantitat total que s’ha as-signat aquest any a cadaconsell comarcal. L’im-port global d’aquestaquantitat és de 5.294.064euros i, per tant, aras’avançaran 2.647.043euros als vuit ens comar-cals de la demarcació.

En el cas dels ajunta-ments, en el marc del Fonsde Cooperació Econòmi-ca, a l’hora de determinarels imports amb què sesubvenciona cada corpo-ració, es té en compte elnombre d’habitants de ca-da municipi. Per això elsque tenen fins a 20.000habitants reben 33.000euros i els que en tenenmés de 20.000 podenaconseguir-ne 22.000.També es valora la superfí-cie de cada municipi i lamitjana de la seva despesacorrent.

Així, l’Alt Empordà, lacomarca gironina ambmés municipis –un totalde 68–, rebrà dos milionsd’euros. La Selva és la se-gona comarca amb mésdotació econòmica:1.518.896 euros. La se-gueix el Baix Empordà,que rebrà 1.490.568 eu-ros. En quart lloc, hi ha elGironès, amb 1.336.328euros. La Garrotxa rebrà711.468 euros; el Ripollès,510.351, i el Pla de l’Es-tany, 378.555. La Cerda-nya és la que menys quan-titat rep, 273.647. ■

G. Busquets RosGIRONA

La Diputació injectarà propd’onze milions als municipisa És un avançament del Fons de Cooperació Econòmica d’enguany, que es concreta en 8,3 milionsper als 221 ajuntaments i 2,6 més per als vuit consells comarcals a Els ajuts arribaran aquest mes

Ajut econòmicde la Diputacióde Gironaper comarques

TOTALconsells comarcals

2.647.032,00 €

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Alt Empordà

522.619,67 €

2.007.551,25 €

Baix Empordà

357.899,26 €

1.490.568,08 €

Osona

60.132,83 €Espinelves 16.883,55 €Vidrà 18.000,45 €Viladrau 25.248,83 €

Cerdanya

163.425,02 €

273.647,73 €

Ripollès

255.509,78 €

510.351,05 €

Garrotxa

341.466,04 €

711.468,28 €

Selva

448.737,01 €

1.518.896,88 €

Gironès

357.959,38 €

1.336.328,35 €

Quantitats destinades als Consells Comarcals

Quantitats destinades als ajuntaments(total de la comarca)

378.555,58 €

Pla de l’Estany

199.415,84 €

“Ara, més que mai,fem evident el nostrecompromís amb elmón local ambaquesta injeccióeconòmica tanimportant”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’objectiu és ajudarels municipis i, perextensió, la ciutadaniai el teixit empresarial iassociatiu”Miquel NoguerPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DEGIRONA

Els Mossos busquen unabanda de lladres que di-lluns van cometre tres ro-batoris en poca estona dediferència. I tots, mitjan-çant el mètode de l’encas-tament. Segons l’ACN, elprimer, a quarts de deu dela nit, en un concessionaride Girona. D’aquí van en-dur-se un cotxe després de

destrossar-hi la vidriera.El segon robatori va tenirlloc en una farmàcia deBlanes. Van estampar elvehicle robat contra l’apa-rador, tot i que no vanaconseguir cap botí. I des-prés van actuar en una al-tra farmàcia, a Malgrat deMar, on van sostreure elcaixer de pagament auto-màtic, valorat en uns12.000 euros i que conte-nia efectiu a l’interior. ■

RedaccióGIRONA

Encasten cotxes enfarmàcies per robar-hi

L’expansió del COVID-19 MESURES DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

11

Tema del dia

DIMECRES, 8 D’ABRIL DE 202010

L’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, va adreçar ahir una car-ta al president del Govern, PedroSánchez, per demanar que rectifi-qui la decisió de retallar en un els recursos destinats a polítiquesactives d’ocupació, fet que a Cata-lunya suposa invertir al territori milions d’euros menys respecte al’any . La iniciativa, que va im-pulsar l’Ajuntament de Girona, lasubscriuen alcaldes i alcaldes-ses catalans i altres ens locals, i bus-ca «garantir els serveis públics d’o-cupació locals quan acabi l’emer-gència sanitària».

La carta posa de manifest que ladecisió de l’Estat impacta de ma-nera directa en el finançament delsserveis públics d’ocupació que ges-tionen els ajuntaments i que elsdeixa sense recursos econòmics nieines per atendre l’emergènciaocupacional. En aquest sentit, elsrepresentants polítics signants re-

clamen, precisament, enfortir lesadministracions locals, ja que sónles que poden donar una respostamés ràpida i directa a les necessi-tats socials i laborals que s’entreve-uen.

«No entenem com en els mo-ments que venen es pot reduir l’a-portació que es fa als ajuntamentsper a les polítiques actives d’ocu-pació. Som l’administració méspropera al ciutadà i som els qui co-neixem la realitat més propera, iquè és més útil per ajudar les per-sones que s’han quedat sense feinaa trobar-ne. Amb la retallada quees proposa, haurem de reduir a lameitat els recursos que hi desti-nem, fem la carta com un crit d’a-

larma esperant que es corregeixiaquesta situació», va destacar ahirl’alcaldessa. Amb aquests fons, elsajuntaments gestionen programesdestinats a la reducció de l’atur i alfoment de la dinamització econò-mica, com ara la creació d’eines perpotenciar l’ocupabilitat delscol·lectius amb majors dificultatsd’inserció, la contractació directade persones desocupades, la for-mació, o la col·laboració amb el tei-xit empresarial local, per respon-dre a les necessitats de les empre-ses i al conjunt de l’economia.

Mapa de comerços obertsD’altra banda, l’Ajuntament va re-cordar ahir que a través del mapainteractiu que es troba al web mu-nicipal pot consultar els establi-ments de la ciutat que romanenoberts malgrat el confinament i elsque ofereixen repartiment a domi-cili. Entre aquests comerços s’hipoden trobar fleques i pastisserieson es poden encarregar, per exem-ple, mones de Pasqua.

Joc de «Veig veig»En l’àmbit de la promoció, el Serveide Turisme ha engegat una versiódel joc «Veig, veig...» per donar a co-nèixer la ciutat des d’una perspec-tiva diferent. Amb l’etiqueta veig-veigGirona, els veïns han de com-partir a les xarxes les vistes que te-nen des de casa. Les xarxes socialsmunicipals de Turisme se seleccio-narà una de les fotos i la resta d’u-suaris hauran d’encertar quin ele-ment s’hi veu.

TAPI CARRERAS GIRONA

Madrenas impulsa una cartaamb 189 alcaldes per «evitarretallades» en ocupació

L’alcaldessa escriu al president del Govern, Pedro Sánchez, perquè«rectifiqui» la idea de reduir un 55% els recursos en aquest àmbit

L. FANALS GIRONA

■La Diputació de Girona injecta-rà .. euros als ajunta-ments i consells comarcals de lescomarques gironines, import quecorrespon a un avançament de lameitat del Fons de CooperacióEconòmica previst per a aquestany. Concretament, es tracta de.. euros per als ajun-taments i .. euros més perals vuit consells comarcals, ambl’objectiu de garantir-ne la liqui-ditat financera i dotar-los de re-cursos perquè puguin contribuira la recuperació econòmica quees derivi de la situació actual. Laprevisió és que les corporacionslocals rebin els ajuts aquesta ma-teixa setmana.

Segons recorda l’organismeprovincial, la crisi sanitària causa-da per la COVID- té efectes di-rectes en l’economia, dels qualsno s’escapen les corporacions lo-cals. Diversos factors estan in-fluint en l’aprimament de les ar-ques municipals, com ara l’atura-da brusca de l’economia, la limi-tació de l’activitat administrativa,la flexibilització del calendari fis-cal, la reducció o la supressió delpagament d’impostos i l’augmentde la despesa per atendre emer-gències socials i sanitàries.

La quantitat total de les sub-

vencions que aquest any s’atorga-ran per mitjà del Fons de Coope-ració Econòmica és de ..euros. La convocatòria es va apro-var en el ple del de febrer i el ter-mini per presentar les sol·licitudsper optar-hi hauria d’haver acabatel de març. Però, atenent la sus-pensió dels terminis dels proce-diments administratius decreta-da pel Govern espanyol, previsi-blement els ajuntaments tarda-rien força a rebre els ajuts. Ambaquesta mesura, la Diputacióavança amb caràcter immediat el dels imports compromesosa cada ens i, així, contribueix a as-segurar la liquiditat municipal enaquest context excepcional.

D’altra banda, la Diputaciótambé ha aprovat el pagament dela meitat de la quantitat total ques’ha assignat aquest any a cadaconsell comarcal. L’import globalés de .. euros i, per tant,ara s’avançaran .. eurosals vuit ens comarcals gironins. Acada consell se li atorga un importfix i la part variable es determinaen funció de la quantitat de mu-nicipis del seu àmbit territorial, lasuperfície i el nombre d'habitants.

La Diputació injecta onze milions als ajuntaments i consells comarcals

El president de la Diputació,Miquel Noguer. MARC MARTÍ

Es correspon a un avançament de la meitat delFons de Cooperació Econòmica per a aquest 2020

L’objectiu de l’ens provincial és garantirliquiditat alsajuntaments perpoder fer frontal contextexcepcional

NOGUER: «Estarem al costatdels ajuntaments» El president de la Diputa-ció, Miquel Noguer, diu que lacorporació «estarà sempre alcostat dels ajuntaments i delsconsells comarcals», compro-mís que pretén visibilitzartant amb aquesta injeccióeconòmica com amb l’asses-sorament i suport tècnic quedonen els professionals de lacorporació. DdG GIRONA

Un equip de Protecció Civil de l’Ajuntament de Girona va estar desinfectantahir al matí les entrades d’algunes residències de gent gran de la ciutat. Elsoperaris, totalment coberts per tirar endavant la feina, van actuar al centre ge-riàtric Maria Gay del barri de les Pedreres i també al que hi ha situat quasi adalt de tot del Puig d’en Roca, on van ruixar amb productes desinfectants totl’entorn dels equipaments.

Protecció Civil Neteja de l’exterior de residències

PERE DURAN/NORDMEDIA

SALT Comerços obertsfins a les 20 hores

L’Ajuntament de Salt haaprovat limitar l’horarid’obertura dels establimentscomercials del municipi fins ales 20.00 hores. La mesuras’ha decidit per tal de conti-nuar aplicant les restriccionsde circulació per la via públi-ca per fer front al coronavi-rus. També s’han establerthoraris d’accés a les hortes dela vila: de les nou a les onzedel matí i de les quatre a lessis de la tarda. DdG SALT

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 20208 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

Enmig de constants i rei-terades crides a la prudèn-cia, que emfatitzen el mis-satge que la pandèmia delcoronavirus no està ni debon tros sota control, el go-vern de Pedro Sánchez jaes prepara per al momenten què caldrà aixecar elconfinament que pesa so-bre el conjunt de la po-blació. Ja es dona més queper descomptat que aixòs’haurà de fer de maneraesglaonada i pautada perevitar repunts de la pandè-mia, però, abans de decidirres, l’executiu espanyol voltenir una foto tan acuradacom sigui possible de la si-tuació a què s’enfronta. I és

que no hi ha expert ques’atreveixi a rebatre la tesique el nombre d’infectatsés substancialment méselevat dels 140.510 casosdeclarats oficialment ahiral conjunt de l’Estat, ja queno s’hi compten ni elsasimptomàtics ni una su-ma ingent de personesamb símptomes lleus. Peraquest motiu, el Ministeride Sanitat va anunciarahir que “en les properessetmanes” iniciarà un es-tudi entre 64.000 perso-nes de 30.000 famílies,per esbrinar si tenen lamalaltia o bé l’han passat.Aquest grup de camp seràtriat a partir d’un mostreigfet per l’Instituto Nacionalde Estadística (INE) i l’Ins-titut de Salut Carlos III,

amb el propòsit que siguitan representatiu com si-gui possible a escala esta-tal, autonòmica i provin-cial. La participació enl’estudi serà voluntària. Atots els integrants de les fa-mílies escollides que hi ac-cedeixin, se’ls farà un testràpid per veure si estaninfectats. En cas que donipositiu, s’activaran els pro-tocols preceptius, que im-pliquen, d’entrada, aïllar-los. Si la prova, però, surtnegativa, seran sotmesosa un PCR de verificació,ja que té una fiabilitat mésalta. Al cap de 21 dies, esrepetiran els exàmens perconstatar quina és la sevaevolució.

Els resultats perme-tran fer un mapa de l’im-

pacte i l’evolució de la pan-dèmia per territoris. I, enfunció d’això, s’adoptaranles mesures per anar sua-vitzant el confinament,partint de la base que nohi ha realitats homogèniesque ja siguin constatablesara com ara. La Rioja,segons les últimes dades,té 645 casos de Covid-19confirmats per cada

100.000 habitants, men-tre que en el cas d’Andalu-sia no arriben a 75. A Cata-lunya en són 266,56. Ambaquest dibuix a la mà, aramateix el Ministeri de Sa-nitat continua mantenintun hermetisme petri so-bre com s’aniran aixecantles restriccions, tot i queja es parla de la possibilitatde modular, o adaptar, al-

gunes mesures per comu-nitats a partir d’aquestquadre d’incidència tandispar. A l’hora de plante-jar aquest debat, també hipesa, i molt, les especifici-tats inherents a cada zo-na, com assenyalava ahirla consellera de Salut, AlbaVergés. “No serà el mateixel que s’hagi de fer a Barce-lona i en altres ciutats me-tropolitanes, on hi ha me-tro i molta gent, que el ques’hagi de fer en altresllocs”, reflexionava.

La Generalitat mou fitxaEn aquest moment de lacrisi, en què se’n comen-cen a definir els nous esce-naris, el consell executiude la Generalitat va acor-dar encarregar un infor-

Francesc EspigaBARCELONA

Desconfinament per tea L’Estat farà un estudi per afinar el nivell d’infecció per Covid-19 entre la població per poder esglaonar l’aixecament deles restriccions a La Generalitat encarrega la fabricació de 170.000 tests i encomana la seva estratègia a Oriol Mitjà

Evolució de la pandèmia de Co

Andalusia 8.767Aragó 3.449Astúries 1.679Illes Balears 1.369Illes Canàries 1.725Cantàbria 1.501Castella-la Manxa 11.077Castella i Lleó 9.581Catalunya 28.323Ceuta 83País Valencià 7.443Extremadura 2.116Galícia 6.331Madrid 40.469Melilla 92Múrcia 1.283Navarra 3.355País Basc 9.021La Rioja 2.846ESTAT ESPANYOL 140.510

(*) Les dades d’aquestes comunitats són dades de prevalença (persones ingressades ahir).

COMUNITATTOTAL

CONFIRMATS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS COVID-19

1.499nous casos de Covid-19 esvan comptabilitzar ahir a Ca-talunya, on el total d’infectatsja s’eleva fins als 28.323.

“No serà el mateixel que s’hagi de fera Barcelona, onhi ha metro, queen altres llocs”Alba VergésCONSELLERA DE SALUT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La Diputació de Girona injec-ta gairebé onze milions d’eu-ros als ajuntaments i consellscomarcals de la demarcacióper garantir-ne la liquiditatarran de la crisi originada perla Covid-19. Segons va desta-car el president de la corpo-ració, Miquel Noguer, la in-

El Departament de Salut,mitjançant la Direcció Gene-ral de Recerca i Innovació enSalut (Dgris), finançarà ambquatre milions d’euros untotal de dinou projectes derecerca i innovació per a laprevenció i el tractamentde la Covid-19.

El consell executiu també vaaprovar ahir, per la via d’ur-gència, declarar com a obresd’emergència deu projectesper desplegar la xarxa de fi-bra òptica a 51 municipis i as-segurar així la seva connecti-vitat, considerada primordialdurant el confinament.

Quatre milionsd’euros per a dinouprojectes de recerca

Obres per portarfibra òptica a 51municipis del país

Injecció d’onze milionsde la Diputació de Girona

jecció econòmica evidenciael compromís de la Diputacióamb el món local. Per Noguer,l’objectiu és ajudar tots elsmunicipis de les comarquesgironines i, per extensió, laciutadania i el teixit empre-sarial i associatiu de la de-marcació. ■ G.B.

Miquel Noguer, presidentde la Diputació ■ QUIM PUIG

Alba Vergés va presentarahir els projectes ■

Mossos fent uncontrol ahir delconfinament aBarcelona ■ EFE

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 2020

quest diumenge el Ministeri deJustícia anglès informava que elgovern britànic posarà en lliber-

tat en els pròxims dies (“és una deci-sió sense precedents”, deia el ministrede Justícia, Robert Buckland) un totalde 4.000 presos dels centres peniten-ciaris d’Anglaterra i de Gal·les en unamesura pensada per contenir la propa-gació del coronavirus. I poques horesdesprés Irlanda del Nord anunciavauna mesura similar. Tots els presosque excarcerin seran, deien, reclusosde poc risc, amb pocs mesos de con-demna, i seran vigilats per sistemes degeolocalització electrònics per sabersempre on són. He pensat, és clar, enels presos polítics. I en d’altres que es-tan en situacions similars. És moltgreu, el que està passant amb ells. Per-què és evident, ara que ja els havienconcedit algunes sortides gràcies al’aplicació de l’article 100.2, que aixòera sinònim que les juntes de tracta-

A “Temen que elspresos políticss’escapin, si són acasa geolocalitzats?Au, home!

ment els consideraven presos poc pe-rillosos. A Catalunya, quinze presoscomuns classificats amb el 100.2 tin-dran permís per aïllar-se a casa sevamentre duri la crisi sanitària. Ells no.S’intueix (i s’intueix clarament) quel’amenaça del Suprem de processarper prevaricació els membres de lajunta de tractament si concedienaquest privilegi als presos polítics al-guna cosa hi ha tingut a veure. Un cop

més, justícia preventiva. No els havienni jutjat i tots sabíem que serien con-demnats per rebel·lió o sedició. Totssabíem que aquell 1-O no hi va haverviolència (per part dels inculpats, ésclar) i vàrem sentir dia rere dia a lessessions del Suprem el relat de la vio-lència. Ni un bri d’humanitat. Unescondemnes que són una barbaritat (ique correm el perill que ara com quesortien de permís de tant en tant lesnormalitzéssim) i una inhumanitatconstant. L’Estat no l’ha perdonatmai, l’1-O. I per això s’acarnissa ambqui pot, ara altre cop amb els presos.Fent fins i tot que les decisions lesprenguin uns altres, sota amenaça. Sino fos que no hi han pogut dir res, per-què legalment no podien, ni el 100.2,no els haurien concedit. Temen queels presos polítics s’escapin, si estan acasa i geolocalitzats amb un braçalet ocom sigui? Au, home! Són, simple-ment, perversos.

Ni un bri d’humanitatXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’editorial Adesiara i l’Institut del Teatre de Barce-lona publiquen per primera vegada en català Elmalcarat, de Menandre, en versió bilingüe d’EloiCreus i amb prefaci de David Konstan. El clàssicgrec va ser una influència fonamental per a l’obraEl misantrop, de Molière.

CARDENAL EXTRESORER DEL VATICÀ

Traducció d’un clàssic

El Tribunal Suprem d’Austràlia ha deixat en lliber-tat l’excàrrec del Vaticà, condemnat a sis anys depresó per abusos sexuals comesos als anys no-ranta contra dos menors. L’alt tribunal el deixa lliu-re i sense possibilitat de recurs perquè consideraque no hi havia prou proves per condemnar-lo.

-+=

-+=

Liquiditat als ajuntamentsMiquel Noguer

Pena de llibertatGeorge Pell

-+=

Eloi Creus

La Diputació de Girona injecta gairebé onze mi-lions d’euros als ajuntaments i consells comarcalsde la demarcació per lluitar contra la Covid-19, perpoder assumir les despeses extraordinàries queestà comportant la pandèmia i garantir la liquidi-tat dels ens locals.

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

FILÒLEG

Malgrat la tossudesa de lesxifres d’infectats i persones

mortes, fa dies que des del governespanyol s’intenta enviar el missat-ge que ja hem passat la pitjor fasede la pandèmia. Al mateix temps,van pujant de to les crítiques al’executiu i a Pedro Sánchez per lagestió de la crisi. Li arriben de totesbandes. De Quim Torra, que s’ha en-dut tots els insults, però també deFrancina Armengol, de les Illes, id’Emiliano García-Page, de Caste-lla-la Manxa, que són del seu mateixpartit i han tirat pel dret quan els hasemblat oportú. Comencen a aixe-car la veu la dreta i la ultradreta, pe-rò és que també ho fan els grupsparlamentaris gràcies als quals vaser investit president.

La maniobra de Sánchez de feruna crida a la unitat de tots els es-panyols per emmordassar l’oposi-ció, per evitar la crítica, es va mani-festar ja el primer dia amb la cam-panya Este virus lo paramos unidos,es reforça en cada roda de premsadel comitè tècnic de seguiment delcoronavirus amb la presència demés uniformats que científics i araes pretén projectar al futur amb laproposta de reedició dels pactes deLa Moncloa, del 1977. Res no ésigual en la societat espanyola i lacatalana ara que fa 43 anys, quanacabava de morir el dictador.

Cal un pla de xoc per afrontar laduríssima crisi social i econòmicaque ens deixarà la pandèmia, ésclar, però no ens sembla que unanova versió dels pactes econòmics ipolítics de fa gairebé mig segle siguiuna solució. Al contrari, temem querere la nova crida a la unitat –a ban-da d’una cuirassa per a Sánchez–s’hi amaga la voluntat recentralit-zadora expressada de manera dià-fana en el decret d’estat d’alarma,un dels errors més greus en la ges-tió de la crisi sanitària.

Els pactes deLa Moncloai la unitat

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Bons iràpids

l col·lectiu sanitari fa setmanes que actua en laprimera línia de la crisi sanitària, dedicat bàsicament

a la cura dels malalts, que són molts. Tanmateix, hi ha unaltre col·lectiu del sector que des del primer dia tambésuma hores i dies intentant esbrinar les característiquesd’un virus per tal que, entre altres objectius, això ajudi apredir l’aparició dels símptomes que indiquenafectacions greus en l’organisme. L’evolució de lamalaltia està comportant algunes sorpreses per alsinvestigadors, científics i personal sanitari, per la qual

cosa caldran esforços importants enmatèria d’inversions per anarconeixent una malaltia que, tot i lesincògnites que encara hi ha, arribaper quedar-se, segons indiquencada vegada més professionals. Peraixò també és important el combatdes de la part del darrere, i no nomésals hospitals, per tal de conèixer com

actua i afecta el virus. D’aquí la importància també delstests ràpids; no es tracta de proves més barates persortir del pas com al sector dels crítics li agrada afirmar,sinó que és la manera més ràpida de conèixer l’abast delcontagi, per determinar que hi ha persones que poden nopresentar símptomes ni reaccions a la Covid i pergarantir la immunitat d’un col·lectiu. Són fases de treballcada vegada més necessàries i efectives, ara que semblaque s’ha anat esmorteint el cop que va suposar atendre itractar la quantitat d’ingressos greus que arribaven alscentres.

E

Tots els tests,i no nomésels PCR, sónimportantsper sabermés del virus

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal iXavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny),Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

http://epa.cat/c/bxriul

El pare, Joan Planas de FarnésClos, va anar al CAP de Sarrià deTer a fer una analítica rutinària el 3de febrer. Amb la professionalitat ipredisposició amb què el van atendrevan veure que hi havia una mancad’oxigen a la sang i el van fer tras-lladar a l’hospital J. Trueta de Girona.A la nit ja érem ingressats a planta.

Aquella mateixa matinada ensvan trucar, el pare estava molt greui se n’anava. Quan vam arribar allà,les constants van començar a pujar.Va estar tres dies en vigilància in-tensiva, hi havia una pneumòniacomplicada.

Passats quinze dies, estabilitzat,

el medicament feia el seu efecte i,amb l’esperança de tornar a casa,ens comuniquen que no, no marxem,ara ha agafat un altre virus ambmolta càrrega viral i complicat dereduir. Analítiques i cultius diversos,enviats a Vall d’Hebron, medicamentespecífic... Demanem d’immediat sies tracta del COVID-19 i ens diuenque no, el pare no pateix de coro-navirus (ell és pacient de risc) peròés un virus d’aquest estil. Començà-vem una altra tanda d’hospitalitza-ció.

Els dies i les setmanes passavenlentes, però l’esperança que ja quedamenys per marxar ens encoratjava.Portava un mes ingressat i va quedaramb molt poca massa muscular, vacomençar a tenir assistència d’unafisioterapeuta per recuperar la mo-bilitat i força suficient per anar acasa.

Set dies més tard, arran del CO-VID-19, treuen aquest servei de re-cuperació i restringeixen acompa-nyants. Durant quatre dies no vapoder tenir cap visita. La tristesaens va envair a tots (al pare més).Ens van trucar des de l’hospital, erapitjor el remei que la malaltia i per-metrien un familiar (amb mascaretes,desinfecció...).

Va ser una alenada, ens podíemtornar a veure. «Ara ja sí que mar-xaràs, Joan», en aquest temps hos-pitalitzat va deteriorar dues vèrtebresi se li va fer un collarí i un corsé, javèiem la llum... fan instal·lar l’oxigena casa. Primerament passarà perun centre a fer la recuperació físicaperò llavors a casa... el 20 de marçli reprogramaven visites mèdiques...Al centre no hi pot anar... Amb elCOVID-19 no s’arrisquen, cap pro-blema... Cap a casa... Ja farem venir

un fisioterapeuta... I què va passar?Doncs no ho sabríem dir... Aquestdarrer virus (no en sabem el nom),que estava súper controlat, va con-traatacar i es va emportar el pareel 25 de març.

Va menjar i estar actiu fins aldarrer moment amb el cap ben lúcid:trucant als amics, felicitant les ono-màstiques i donant lleis per controlaren la distància que a casa tot anavabé.

Després d’haver explicat tot elprocés de com va entrar a l’hospitalper una manca d’oxigen i ja no enva sortir, voldríem agrair al personaladministratiu i sanitari que ens haatès en tot moment, tant del CAPde Sarrià de Ter com de l’hospitalJosep Trueta (urgències, planta 5a iplanta 8a). Han mostrat ser moltamables, empàtics i grans profes-sionals.

Parlar del pare vol dir recordarla seva devoció per la família (atota!), perquè a casa se celebra tot iqualsevol motiu és bo per ajuntar-se i fer un àpat (començant amb unvermut que no fos «petit, lleig, cuc,negre i pagès»... i acabats amb cavaartesanal casolà, xupitos de ratafiai/o «mojitos»). També vol dir recor-dar-lo amb el seu Land Rover con-trolant els boscos i com preservar-los. Amic incondicional dels seusamics, amb els quals feia caminadesacabades amb bones xefles (recor-deu, ració doble de patates!). Lail·lusió de preparar i fer el camí deSantiago –anual– (on fent rutes apeu d’entre 20-30 km diàriament,tornava amb un parell de quiletsmés) i les celebracions de Sant Eloiamb antics companys de feina.

Tampoc voldríem oblidar els seusviatges, sempre amb la maleta a

Molts fets i unagraïment...

DEFUNCIONS

La població de Besalú de mésde anys ha crescut en un encinc anys. Fa pocs dies, l’Ajunta-ment va contactar amb totes lespersones de més de anys queconsten en el padró i en va trobar. La xifra representa el delsveïns d’una localitat amb .habitants.

Fa cinc anys, segons dades dela Memòria del Consorci de Ben-estar Social de la Garrotxa un, dels veïns tenien més de anys. Llavors, van comptar que hihavia unes persones ambmés de anys. Llavors a la loca-litat hi havia un cens de . ha-bitants.

Almenys un de les llarsunifamiliars de la localitat estanocupades per persones de més de anys. Pel que fa a sexes, les do-nes superen els homes sobretot apartir dels anys. En aquestaedat més del del col·lectiusón dones.

La regidora d’Acció Social, Go-retti Blanch, ha atribuït l’augmenta l’arribada als anys de les ge-neracions que de manera imme-diata van precedir a l’augment denatalitat de la dècada dels seixan-ta. La prosperitat econòmica dedesprés de la postguerra va propi-ciar un augment dels naixements.Així, la previsió és que en els prò-xims anys el percentatge pugimés.

Ha valorat que l’Ajuntament faactivitats o genera serveis per do-

nar resposta a l’augment de per-sones en edat de jubilació. Haenumerat que tenen aules d’a-dults, on fan ioga, gimnàs suau,macramé, teràpia del riure, adap-tació a les noves tecnologies i for-mació en humanitats. Ha avançatque impulsaran la creació d’uncentre cívic que a més de fer lafunció de casal d’avis servirà delloc de reunió i de coordinació delteixit social del poble. Segons ella,abans havien tingut un casal d’a-

vis normal però el varen tancar.Pel que fa a les persones amb

més edat ha enumerat que tenenun geriàtric i un centre de dia i for-men part del servei de teleassis-tència provincial.

Teleasisstència Goretti Blanch ha exposat quedisposen d’uns aparells de te-leassistència repartits pel poble.Ha explicat que el servei s’ha mo-dernitzat i el clàssic collar amb co-mandament no solament serveixper avisar de caigudes. Amb lesnoves tecnologies, els aparells de-tecten si hi ha menjar a la nevera,

si fa moltes hores que ningú l’haobert. També donen informaciódels altres hàbits domèstics de lacasa.

Ha recordat que fa unes setma-nes els aparells de teleassistènciavan detectar la presència de grupsde persones especialitzades a es-tafar i intimidar gent gran que viusola al barri de can Camps.

Ple municipal En un dels últims plens, la teleas-sistècia va ser motiu de debat. Elportaveu de l’oposició, Alfred Ca-iró (ERC), va demanar pel fet quel’Ajuntament hagi deixat d’assu-mir el total del cost del servei deteleassistència als usuaris. Cairóva valorar que es tracta d’un serveide primera necessitat i que, se-gons el seu criteri, hauria estat mi-llor treure diners d’altres partides.

La regidora Goretti Blanch vaexplicar que el motiu és la incor-poració del municipi a la xarxaprovincial de teleassistència. El fetha permès que la gent que els de-mana ara obtingui els aparellsd’immediat. Abans, segons va ex-plicar al ple, la gent de més edatobtenia els aparells en un terminimés curt de temps i els més jovesi menys necessitats tardaven més.

Va explicar que ara hi ha tresgrups en funció de les necessitatsi els recursos de cada persona. Unque no té cap cost pels usuaris ique està destinat a persones ambpocs recursos, un altre que té uncost de euros el mes i un quepaga euros. Va assenyalar queel servei és finançat entre el Dip-salut, l’Ajuntament i els usuaris.Pel que fa a les valoracions, vaapuntar que les fa el Consorci deBenestar Social.

XAVIER VALERI BESALÚ

Augmenten en un 9% els habitantsde Besalú que han superat els 65 anys

Un 31% dels veïns superen aquesta edat L’Ajuntament preveu adequar els serveis a l’augmentdel col·lectiu El grup d’ERC, a l’oposició, pregunta perquè el consistori ha deixat d’assumir el totaldel cost de teleassistència Detecten un grup d’estafadors que busquen avis sols a can Camps

Una de les activitats de les aulesd’adults i gent gran de Besalú.FOTO: DdG

El servei deteleassistènciaté 80 usuarisi és finançatentre Dipsalut,l’Ajuntamenti els veïns

Comarques-Necrològiques

Diari de GironaDIMECRES, 8 D’ABRIL DE 202018

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

Diari de Girona

DdG

S’han trobat en algun mo-ment de saturació?

Sí que vam tenir un punt de sa-turació molt gran, en una situacióen què teníem quatre intubats. Elmoment clau i preocupant és si escol·lapsa el Trueta. Pensa que aratenim entre quatre i sis malaltsamb CPAP, que és la ventilació in-tensiva mecànica sense haverd’intubar, però estem en alerta perveure com s’evoluciona.

Com creu que està la corba?Jo diria que estem en una fase

d’altiplà, com en una certa planu-ra però amb l’ai al cor. Nosaltresgradualment hem notat un aug-ment, vam començar amb moltpocs casos i hem anat augmen-tant. Per exemple, a principis dela setmana passada teníem ca-sos confirmats dels quals esta-ven ingressats a l’hospital, i diven-dres teníem casos confirmatsi d’hospitalitzats. Per tant, jocrec que ara ens trobem en una si-tuació d’altiplà, i la clau està enaconseguir que no es col·lapsinles UCIs, ja que si no se saturen,s’ha de tenir en compte que és unmalalt que tarda uns dies a re-cuperar-se bé i podrem anar do-nant les altes amb tranquil·litat.

El material és un dels temesque està generant més necessi-tats als centre sanitaris. Quinesprovisions tenen?

De material anem fluixos. Vamtenir un avantatge i és que el mesde gener vam començar a activartreballs per tema coronavirus, ésa dir, vam actuar amb certa previ-sió. Fem molta racionalització delmaterial, és a dir, als professionalsno existencials se’ls dona unamascareta, i han d’utilitzar-la unasetmana. Del que anem molt es-cassos és de bates. Ens trobemque algunes les han d’utilitzardues i tres persones diferents.D’altra banda, el que sí tenim sónprotectors de plàstic, perquè di-verses empreses amb qui tenimcontracte s’han posat a fer-ne i po-dem obtenir-ne, però el tema ma-terial no està solucionat. A Figue-res, hem pres la decisió de tractartots els malalts de l’hospital comsi tinguessin el COVID-, per-què, és clar, si et trobes amb unmalalt que té un infart o el que si-gui, l’has de tractar, i llavors els fasla prova i dona positiu.

És clar, això fa que sigui im-previsible...

Sí, els hospitals continuen tre-ballant, segueixen funcionantnormal a part del coronavirus, se-gueixen naixent nadons, etc. I, pertant, hi ha gent que tenim a plantaque no sabem si en són portadorso no, perquè el problema princi-pal és no poder fer proves a tot-hom, i per tant l’única manerad’afrontar això i protegir-nos éstractar a tothom com si fos sospi-tós de tenir el COVID-. D’altrabanda, el que hem fet nosaltres éscomprar una rentadora i batesque es poden reutilitzar.

I en l’àmbit comarcal, comveu la situació?

Tinc la impressió que l’anàlisique s’ha fet és molt urbana, té totunes magnituds molt urbanes, ien nosaltres, que som més delmón rural, diguéssim, la sensacióde dispersió és important. Als po-bles de la costa no hi ha turistes,per tant vas a Colera, Llançà, l’Es-cala... poden haver tingut alguncas però són singulars. Jo tinc lasensació que el món més rural téuna penetració una mica més len-ta que a la resta de Catalunya peròque va pujant gradualment ambuns tres o quatre casos cada dia, isi segueix pujant a aquest nivell,encara és gestionable. Una cosa volia dir, quan mous unaestructura, és complicat treballar,però he de dir que a l’hospital hiha molt sacrifici dels professio-nals i també hem tingut molta or-ganització i reorganització, i perfer això no te’n surts si no hi ha vo-cació clínica. I també he d’agrairla solidaritat i les donacions de lagent. He quedat parat.

P

R

R

P

R

P

R

P

P

R

Llicenciat en Dret (UAB) idiplomat en Direcciód’empreses (ESADE). La sevatrajectòria professional haestat lligada al sector de lasalut i els serveis socials. Hatingut càrrecs a l’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials, ala Fundació Puigvert i a laDiputació de Girona.

NINA SALÓ ALCÁNTARA FIGUERES

Quina és la situació actual del’hospital de Figueres?

Nosaltres normalment no te-nim una unitat de crítics, llavorsn’hem muntat una amb els respi-radors del quiròfan i la unitat queteníem de motorització, que ésallà on tenim de a casos. Mun-tar això per nosaltres vol dir quecada infermera controla dos ma-lalts, però s’han de controlar hores al dia, i sobretot necessitesanestesista i internista i, per tant,hem doblat guàrdies. També pera la gent gran, al Bernat Jaume, perpoder donar resposta a les de-mandes del geriàtric.

Llavors heu hagut de modifi-car espais o departaments?

Anem treballant amb l’hospitalregirat, perquè pensa que perexemple els optometristes hannotat una baixada de consulta iajuden altres departaments, lesmans fan falta on sigui! Nosaltreshem canviat l’organització del’hospital, perquè també hem tin-

gut una baixada important de laurgència ordinària, si normal-ment fem o urgències dià-ries ara n’estem fent unes al dia,i això ens ha permès alliberargent. Llavors hem tingut movi-ment a tot l’hospital.

Fent referència al nombre desanitaris contagiats, en quina si-tuació es troben?

Hem fet, de moment, més d’uncentenar de proves a professio-nals, i menys de la meitat han sigutpositius, però és preocupant per-

què a Catalunya hi ha un gran per-centatge de sanitaris infectats.

Tenen disponibilitat de llits?Tenim una mitjana d’uns

llits lliures i hem pactat amb la clí-nica Santa Creu, amb aprovacióde la Generalitat, i si ens en fessinfalta, disposaríem de llits més.Per tant, tenim una sensació es-tranya que l’epidèmia va caient,però per si en algún moment fesfalta, podem dir que tenim proureserva de llits entre els nostres iels de la clínica.

P

R

P

R

P

R

P

R

«Ens trobem enuna fase d’altiplà,com en una certaplanura peròamb l’ai al cor»

«Hem decidittractar tots els malalts del’hospital com si fossinsospitosos de tenirel COVID-19»

FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ

Martí Masferrer DIRECTOR GERENT DE LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ

■El Sindicat d'Infermeria, SATSE, es va dirigir a la presidenta de la Co-missió Europea, Ursula von der Leyen, per reclamar que acabin ambla manca de protecció dels professionals sanitaris a l'hora d'atendre icuidar les persones contagiades o sospitoses de tenir el COVID-. Enaquesta denúncia, SATSE subratlla que ha quedat més que demostratque s'ha produït una falta de previsió, diligència i coordinació de caraa articular les actuacions necessàries perquè tots els professionals sa-nitaris puguin atendre els pacients amb les necessàries condicions deprotecció i seguretat. Segons el sindicat, aquesta inacció ha comportatuna vulneració de drets fonamentals, com són el dret a la salut, a la vidao a la seguretat en el treball, que també han estat denunciats davant laComissió Europea. DdG GIRONA

SINDICAT D’INFERMERA

SATSE reclama a la Comissió Euro-pea que posi fi a la falta de protecció

■El Ministeri de Sanitat permet que els centres de podologia, de fisio-teràpia, de logopèdia, de terapeutes ocupacionals i d'òptics i optome-tristes, tot i ser serveis essencials, puguin tancar les seves consultes icentres durant l’estat d’alarma, exceptuant per atendre urgències ina-jornables. Els diferents consells professionals van demanar al Governque se'ls inclogués entre els establiments d'obligat tancament, ja quela realització de la seva feina implica un contacte directe amb el pacient.El director general d'Ordenació Professional de l'Estat, Rodrigo Guti -érrez, ha respost a la petició assegurant que segons els reials decretsaprovats la sol·licitud de tancament de centres i consultes d'aquestesprofessions, restringint l'activitat a les urgències imprescindibles i inex-cusables, «està contemplada en la normativa vigent». DdG GIRONA

GOVERN

Sanitat permet tancar a podòlegs, fi-sioterapeutes, òptics i logopedes

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

Diari de GironaDIMECRES, 8 D’ABRIL DE 202024

esports@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Juanjo Rovira

MARC BRUGUÉS GIRONA

■Ha trigat uns dies a pair-ho. Noha de ser fàcil haver de cancel·larun torneig que ha anat creixentany rere any durant gairebé duesdècades i s’ha convertit en la granreferència, gairebé mundial, enl’àmbit de futbol base per SetmanaSanta. Confinat a casa seva a les Te-rres de l’Ebre Juanjo Rovira accep-ta amb resignació i pacièncial’ajornament del MIC per la pan-dèmia de la COVID-. Té assumitque enguany no hi haurà MIC toti mantenir oberta una petitíssimaescletxa de poder-lo fer al setem-bre. Caldrà esperar un any però laa edició es farà a les comarquesgironines, confirma Rovira mentregestiona amb els clubs els efecteseconòmics de la suspensió.

Aquests dies solien ser d’allòmés atrafegats per a vostè. Se li faestrany estar a casa tancat?

Sí. Se’m fa estrany per dos mo-tius, pel fet d’estar a casa i tambéperquè eren dies que esperàvemamb molta il·lusió. Després de anys amb una feinada de por perSetmana Santa ara hem d’estaraturats. És el que hi ha i cal pensaren la salut. Són les circumstànciesespecials que ens toquen viure.

El MIC està ajornat o

cancel·lat?Des que la secretaria general de

l’esport i les federacions ens vanenviar cartes dient que s’havien decancel·lar tots els esdevenimentsesportius i va començar el confi-nament ho vam veure complicat.Primer vam pensar en la salut i lesseguretat de les persones i vamveure clar que ho havíem de deixarestar. Tornarem el . Tot i quehi hauria una petita possibilitatmolt complicada, que creiem queno podrà ser, de mirar de fer algu-na cosa al setembre. És difícil per-què els equips vindran de l’estiu,seran nous i, sobretot, no sabemcom estarà encara la situació.Molts equips estrangers no esta-ran en disposició de viatjar. El mésnormal és que la a edició que ha-via de ser enguany sigui el .

Si al final es pogués fer al se-tembre seria un torneig sem-blant o tindria una dimensió mésreduïda?

Seria molt més petit. Tot i aixòho veiem pràcticament impossi-ble, perquè no sabem com estaràla cosa.

Econòmicament, quin impac-te els suposa que no se celebri elMIC aquest any?

L’impacte econòmic serà moltimportant. Ara bé, l’únic que no es

pot solucionar és la mort. La resta,amb il·lusió, confiança, sacrifici iganes es pot resoldre. Treballaremper fer la devolució als equips queho demanin o guardar-los el quehavien pagat pel . Estem valo-rant demanar un crèdit i tornar elmàxim que podem de diners a lagent. Serà dins d’una sostenabili-tat. Si no, haurem de fer un concursde creditors.

Són més de clubs de moltspaïsos i continents diferents.Com s’ho han fet per gestionar lacancel·lació?

Els hem ofert dues opcions. Tor-nar-los el que han pagat tret d’untant per cent o bé guardar-los lainscripció de l’any que ve. Ens enfem càrrec d’una part.

Tenien alguna assegurança?Sí, però cobreix situacions com

aquestes.Vostè que era l’ànima del tor-

neig, com està emocionalment?D’una banda, hi ha tota la il·lu-

sió que hi posaven els participants,ajuntaments i organització i tambéhi ha la responsabilitat amb eltema econòmic. Pensi que ara somtots a casa amb un ERTO fent elque podem amb el teletreball. Lesdificultats econòmiques són im-portants i hi ha despeses que nosón reemborsables amb hotels i

proveïdors que també estan en ER-TOs. Tot i això, esperem tornar acomençar amb il·lusió i continuarpoder organitzant el MIC a Gironamolts anys més.

Ajuntaments, hotels, estadis...Hi ha molts més afectats.

Sí. Els hotels tenien reserves queno es poden complir i els ajunta-ments també en surten perjudi-cats. L’altre dia, el president del PA-lamós assegurava que era un so-trac important per a ells que no secelebri perquè era una font d’in-gressos. El sotrac és per a tothom.No serà fàcil però ara hem d’om-plir-nos d’il·lusió i pensar en lapròxima edició.

Ha rebut missatges de suport

d’alcaldes i resta de polítics?Evidentment. Els primers d’as-

sabentar-se’n van ser els alcaldes ihan estat tots al nostre costat. Enshan donat el seu suport total, co-mençant, també, pel president dela Diputació i tots els consellers.

El compromís amb les comar-ques gironines continua ferm?

Sí. Amb la nova legislatura polí-tica vam signar nous convenis i te-nim acords amb els ajuntaments ila Diputació fins al .

Hi ha MIC per estona així?Aquyesta és la nostra il·lusió. No

serà gens fàcil aixecar el cap peròhem de continuar. Ho farem perpoder celebrar el MIC molts anysmés.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«Ens tornarem a omplird’il·lusió per fer el MIC aGirona molts anys més»

Director del MIC. La 20a edició del MIC se n’ha anat en orris per la pandèmia delcoronavirus, que ha fet cancel·lar el torneig. Hiperactiu sempre aquestes dates, Rovirapassa els dies confinat intentant gestionar els problemes derivats de la suspensió.

Juanjo Rovira, director del MIC. MARC MARTÍ

EFE/EP/DdG GIRONA

■ El president de LaLliga, JavierTebas, es va mostrar segur que lescompeticions s’acabaran gràcies al'esforç de la UEFA per moure lesseves i va assegurar que els clubsespanyols no demanaran cap sub-venció al Govern perquè es treba-lla per encarrilar el seu futur eco-nòmic. En una trobada amb mit-jans internacionals el president varepassar la situació actual del fut-bol a l’estat i va comentar qued’aquí a uns dies la majoria delsclubs espanyols hauran arribat a

acords via ERTOs o individualsamb els seus jugadors. A més amés, malgrat assegurar que «és undebat estèril» parlar de calendari,va apuntar que la data de el dejuny s'ha plantejat com a possibleper al reinici de la competició.

Tebas va explicar que no sap «siserà amb gent o sense gent», peròque pot garantir que les competi-cions nacionals i europees declubs acabaran aquesta tempora-da, i que la possibilitat decancel·lar-les és «un malson» queara mateix ni es planteja. «Es tre-

balla en dos calendaris. Un en elqual les competicions nacionals ieuropees van en paral·lel, que co-mença el de juny, i l'altre que vaper blocs i en el qual primer aca-ben les competicions nacionals aljuliol i després les europees al ju-liol o l'agost», va afirmar. Pel quefa a la possibilitat de cancel·lar tantles competicions nacionals comles europees, va refusar valoraraquest «malson». En l'àmbit es-portiu, ni a Espanya ni a Europa,s'ha plantejat perquè encara faltensetmanes per saber si això passa-

rà», va subratllar. Respecte a la possibilitat de ju-

gar a porta tancada, el presidentde LaLliga va recalcar que «no hi

haurà aficionats als estadis finsque no ho diguin les autoritats sa-nitàries», perquè «no és una deci-sió que depengui de LaLliga nidels clubs».

Mentrestant, l’AFE i la Federa-ció Espanyola de Futbol haurienarribat a un acord per a què, en casque es reprengui la competició, esdeixin hores de descans entrepartit i partit. La Lliga va desmentirque hagués demanat que fossinnomés hores l’interval entrepartits. L’assocació de futbolistesespanyols tampoc veu clar que laFIFA tingui potestat per decretarque els contractes que s’acaben el de juny es perllonguin fins ques’acabi la temporada -. Enaquest sentit així ho va manifestarla FIFA en un comunicat públic enquè detallava que els nous con-tractes per al curs - nos’haurien de fer efectius i ni entraren vigor fins que finalitzi la tem-porada actual.

Tebas diu que es podria reprendrela Lliga el 29 de maig o 6 de junyEl president de LaLliga deixa clar que «amb gent o sense, s’acabarà elcurs» La FIFA obre la porta a ampliar contractes més enllà del 30 de juny

PRENSA LALIGA

Tebas, president de la Lliga.

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

DdG FIGUERES

■ L’Ajuntament de Figueres ténova secretària general. Es tractad’Alicia Vila, que ja exerceix coma secretària general del consistorides del dia d’abril.

Aquesta treballadora munici-pal té la plaça en propietat. Finsara, la funcionària ocupava unaplaça de l’Ajuntament de Man-lleu. En el cas de Figueres, ja haobtingut la plaça en propietat i re-alitzarà les funcions que fins aradesenvolupava Cristina Pou.

L’Ajuntament de Figueres ha fetarribar un agraïment a Cristina

Pou per la feina i dedicació dels úl-tims anys a la corporació.

Incorporada el 2016Cristina Pou es va incorporar el com a secretària de l'Ajunta-ment de Figueres, ja que l’anteriorfuncionari que havia ocupataquest lloc -Fernando Gonzàlez-s’havia jubilat.

En l'àmbit professional, proce-dia de l'Ajuntament de Cassà de laSelva, on havia exercit de secretà-ria, i durant tretze anys també vaser secretària de l'Ajuntament dePalau-savardera.

Diari de GironaDIMECRES, 8 D’ABRIL DE 202016

GIRONA I COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

El confinament no fa estar elslladres a casa o almenys això sem-bla a les comarques gironines. Enuna sola nit -la de dimarts- es varobar un vehicle a un concessio-nari de Girona, se l’hauria utilitzatper encastar-lo contra una farmà-cia de Blanes i en una de Malgrat.Finalment, de matinada uns lla-dres també van entrar a l’estancdel centre de Maçanet de la Selva.

En els primers dos fets s’apuntaque hi hauria coincidències en elspresumptes autors: la banda quehauria encastat el vehicle en unafarmàcia de Mas Borinot a Blanesseria el grup que va robar un ve-hicle a Girona.

Els fets de Blanes es remuntenpels volts de les deu de la nit de di-marts. Els lladres van triar com aobjectiu una farmàcia situada alcarrer de l’Alhambra de Mas Bo-rinot. Almenys tres persones en-caputxades van encastar el vehi-cle de recules, van accedir a dinsde l’establiment i van robar-hi. Uncop fora -el robatori va durar pocsminuts- els homes van pujar al ve-hicle -un Audi de color blanc- ivan fugir ràpidament en direccióLloret de Mar.

Arran del succés, testimonisque van sentir el rebombori i van-veure els fets van alertar la policia.Fins al lloc s’hi van desplaçar la

Policia Local deBlanes -la primeraen arribar al lloc i els va anar depoc que no enxampaven els lla-dres- així com els Mossos d’Es-quadra. Arra del succés també esvan alertar policies locals veïnes.

Es dona el cas que els lladres,segons fonts policials, van acon-seguir robar en una altra farmàciaamb el mateix mètode, en aquestcas, però, a la localitat veïna delMaresme, Malgrat de Mar.

Un cop van obtenir el botí de les

dues farmàcies haurien abando-nat el vehicle al camí Ral de Sils.

El vehicle d’alta gamma va apa-rèixer en flames a quarts de quatrede la matinada, en un punt situata sota del pont de l’AP- de la lo-calitat selvatana. Efectius delsbombers va apagar l’incendi peròal lloc no s’hi va trobar ningú.

L’Àrea d’Investigació Criminaldels Mossos d’Esquadra de Giro-na està a càrrec de la investigaciódels fets. Aquests agents tambéestan en alerta per altres encasta-ments que ha patit la província -en bancs, farmàcies i empreses.De fet, a Blanes ja n’hi va haver una mitjans de gener. En aquest casels lladres van encastar també unvehcile amb una farmàcia, van fu-gir però la policia va recuperar lacaixa enregistradora robada.

Cop a un estanc a MaçanetA banda de l’encastament, la ma-teixa nit a Maçanet de la Selva hiva haver un altre robatori amb for-ça, a l’estanc de la plaça de l’Esglé-sia. Els lladres van destrossar el vi-dre de la porta després d’aixecarla persiana amb una palanca. Vanrobar cartons de tabac i diners dela caixa. En aquest cas, els lladresanaven amb un altre vehicle -unPeugeot- i s’apunta que no serienels dels encastaments sinó un al-tre grup que ronda per la zona.

EVA BATLLE MAÇANET DE LA SELVA

Encasten un vehiclei roben en una farmàciaa Mas Borinot a Blanes

Apareix un cotxe en flames a Sils que s’apunta que seria l’utilitzat enl’encastament Durant la mateixa nit destrossen la porta de l’estanc del centre de Maçanet de la Selva i s’emporten diners i cartons de tabac

Uns veïns van enregistrar elslladres de Blanes. DDG

L’Ajuntament de Figueres té nova secretària general

ANNA FONT FIGUERES

■Els Mossos d’Esquadra investi-guen un robatori amb força a laCasa Cultural Andalusa de Figue-res. Els fets s’haurien produït en-tre diumenge i dilluns i els respon-sables de l’entitat es van trobaramb la porta del local, situat al’edifici del Molí de l’Anguila,completament esbotzades. Lazona està acordonada per la Guàr-dia Urbana.

Els lladres van accedir a la zona

del bar, on hi ha una caixa enre-gistradora, però segons fonts po-licials no hi havia diners en efec-tiu. En la denúncia presentada alsMossos d’Esquadra, hi consta queels lladres es van endur diversesbegudes alcohòliques i algun ali-ment, com ara gelats, que l’entitathi guardava.

Allunyat del nucli urbàL’edifici del Molí de l’Anguila, unespai utilitzat per entitats de laciutat, es troba allunyat del nucliurbà i en una zona poc transitada.

A més, el robatori amb força esva produir el mateix cap de setma-na que a la zona Juncària-ParcBosc van rebentar les finestres decinc vehicles.

Robatori i destrosses al local dela Casa d’Andalusia de FigueresEls lladres van entrar allocal de l’associació culturalesbotzant una porta d’accési es van endur queviures

CASA D’ANDAULSIA

Una de les portes esbotzades.

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

Comarques

Diari de Girona DIMECRES, 8 D’ABRIL DE 2020 17

TAPI CARRERAS GIRONA

■El grup del PSC a l’Ajuntamentde Girona va alertar durant el plemunicipal de dilluns que l’inter-ventor de la corporació, encarre-gat de vigilar els comptes del con-sistori, ha presentat el documentde control intern per a l’exercicidel on es pot comprovarcom hi ha el pagament de més demig milió d’euros, en diferentsconceptes, sense informe d’inter-venció o justificació. Des del’equip de govern de JxCat va as-segurar que l’informe de controlintern es fa per detectar incidèn-cies i posteriorment arreglar-les ique la «majoria» ja han estat«subsanades».

La portaveu socialista, SílviaPaneque, va explicar diferentsdetalls d’aquest informe. Perexemple, s’hi detalla com l’aug-ment salarial dels treballadors deGirona + Neta, que la plantilla vaaconseguir després d’una vaga,ha estat assumit íntegrament perla part pública (l’Ajuntament) del’empresa mixta. Aquest incre-ment és de . euros. Per Pa-neque «és conegut que la JuntaConsultiva de Contractació esta-bleix que els canvis de conveni ésun risc per ambdues parts, la pú-blica i la privada», un fet que nos’ha produït en aquest cas

També en base al documentd’intervenció, la representant so-cialista va assenyalar que hi ha expedients que no tenen cap in-forme. La quantitat econòmicatotal d’aquests expedientsafecta ., euros. Paneque

va explicar que «ni la quantitatd’expedients ni els diners afectatssón menors». «Més aviat és un altpercentatge d’informes i de re-cursos econòmics», va insistir.«Per quins motius el control d’in-tervenció no s’ha aplicat tal compensem que hauria estat apro-piat?», va preguntar la regidoradel PSC. Sílvia Paneque, final-ment, va fer esment de infor-mes de pagaments i bestretesque, segons va assenyalar, estan«pendents de justificar i aixòafecta . euros». 

La tinent d’alcalde d’Hisenda,Maria Àngels Planas, va explicarque aquest informe de control in-tern és una obligació legal de l’in-terventor i que es fa per «depurarincidències» per tal de fer-ne unseguiment per poder-les arreglar.En aquest sentit, va assegurar queque la «majoria» ja han estat«subsanades». La responsabled’Hisenda de l’equip de governva posar-se a disposició de la re-gidora socialista per tal d’aclarir-li qualsevol altre dubte que puguitenir.

El PSC de Girona avisa queun informe detecta mig milióde factures sense justificarHi ha 47 documents sense la validació de l’interventor i 41 pagamentssense justificació JxCat diu que la majoria de casos s’han arreglat

T. CARRERAS GIRONA

■Els quatre grups de l’oposició al’Ajuntament de Girona van de-manar, durant el ple de dilluns, al’equip de govern (JxCat), unamajor fiscalització i revisió delscontractes amb totes les empre-ses que tenen un aparcament enconcessió. Tot plegat arran de lapetició que ha fet l’Ajuntament ala societat que gestiona l’estacio-

nament soterrat del mercat delLleó per tal que li certifiqui queha fet passar la inspecció tècnicaals ascensors. Una petició a unaempresa que ja acumula altresdemandes similars en el passat.

El portaveu de Guanyem, LlucSalellas, va demanar informesdetallats sobre tots els aparca-ments de la ciutat i va recordarque són una font important d’in-gressos per les arques munici-pals. I va reclamar un «debat»més enllà del que ara pugui estarpassant amb un ascensor. PelPSC, Bea Esporrín també va de-manar actualitzar l’informació detotes les concessions. Quim Ayats(ERC) i Daniel Pamplona (Cs) ha-

vien demanat previament tambéque s’estudiïn a fons tots els as-censors.

La tinent d’alcalde d’Hisenda iRègim Interior, Maria Àngels Pla-nas, va assegurar que s’estan re-visant totes les clàusules de totsels aparcaments i va recordar queal plenari, en el passat, s’han de-batut aspectes tècnics i econò-mics d’altres estacionaments so-terrats que estan en concessiómunicipal. I va recordar que es-tan fent la revisió a totes les con-cessions, posant de relleu que al-gunes es van signar fa trenta i, finsi tot, quaranta anys. Va titllar de«demagògic» que es digui que nos’està fent la feina.

L’oposició reclama la revisió de totsels aparcaments en concessió

L’equip de governassegura que ho està fenti considera «demagògic»que es digui el contrari

SECTOR EST Estufes de butà contra els tallsde subministrament elèctricAmb la pandèmia del corona-virus expandint-se per tots elsbarris de la ciutat de Girona, elstalls de llum no han afluixat. Pe-riòdicament, continuen pro-duint-se en carrers del sectorest, sobretot a Font de la Pólvo-ra, on el pla de sectorització pertal que si salta la llum en un blocno afecti els altres edificis s’hahagut d’aturar. Això ha posat derelleu que hi ha veïns que, sensellum, continuen passant fred.L’Ajuntament ha contactat ambles entitats de la zona per buscarsolucions a aquest problema. Laregidora de Drets Socialsi Coope-

ració, Núria Pi, ha explicat queinicialment volien finançar lacompra d’estufes de butà, peròque amb l’estat d’alarma les bo-tigues estan tancades i que, peraixò, ha decidit gestionar-hol’Ajuntament. Les entitats hanassenyalat sis o set casos on elshabitatges s’escalfen amb apa-rells elèctrics i ha iniciat la com-pra d’estufes de butà que es fa-ran arribar a les cases. En el plede dilluns van fer referència alstalls i reclamar mesures CristinaAndreu (Guanyem), Sílvia Pane-que (PSC) i Anabel Moya (ERC). T. C. C. GIRONA

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■Ahir van morir divuit personesamb COVID- a la Regió Sanità-ria de Girona, fet que demostraque la xifra de víctimes diàries en-cara costa que disminueixi, ja quen'hi va haver quatre més que di-lluns. De fet, la xifra d’ahir és la se-gona més elevada des de l’inici dela crisi, després de les víctimesregistrades dimecres de la setma-na passada. A més, malgrat quedurant el cap de setmana hi va ha-ver un descens experimentat, fados dies que el nombre de mortsva a l’alça. D’aquesta manera, eltotal de difunts a la regió ja fregaels , amb morts en total.

D'altra banda, després de la da-vallada de nous casos de dilluns,quan se'n van registrar , ahirvan augmentar, tot i que la xifras'allunya molt de la mitjana de lasetmana passada, quan se n'arri-baven a registrar més de dia-ris. Ahir Salut en va detectar més i el total s'eleva a . a totala província.

Les bones notícies són, d’unabanda, que ha baixat el nombrede persones hospitalitzades a quan dilluns era de , així comel de casos greus. Ahir n’hi havia d’ingressats i dilluns, . L’altrabona notícia és el nombre d’altes,que segueix augmentant dia reredia. Ahir se’n van donar i en to-tal ja sumen .

Finalment, l’altra cara de la mo-neda és el nombre de sanitarisafectats, que segueix augmentant,tot i que a un ritme inferior delsdarrers dies. Ahir se’n van detec-tar més i des de l’inici se n’haninfectat .

Casos als hospitals comarcalsDe les defuncions d’ahir, una es vaproduir a l’hospital d’Olot. Es trac-ta d’una persona gran amb pato-logies prèvies. Amb aquesta, ja són les víctimes mortals en aquestcentre. A més, hi ha personesingressades i professionals quehan donat positiu. Ahir es van do-nar cinc altes i ja n’acumulen .Un dels pacients ingressats està al’UCI pendent de trasllat al Trueta.Amb aquest trasllat ja seran deuels pacients que s’han atès a l’UCIde l’hospital d’Olot i que poste-riorment han traslladat.

D’altra banda, des de divendres

de la setmana passada s’ha habi-litat un hotel de la ciutat per a totsaquells professionals que es volenaïllar de la seva família.

Als centres alt-empordanesosgestionats per la Fundació SalutEmpordà no es va registrar capnova defunció i el total es mantéen nou. Els positius ja són , dels quals es van diagnosticar ahir.D’aquests, són professionals sa-nitaris, dotze més que dilluns. Fi-nalment es van donar nou altes iel total ja suma .

Al Baix Empordà, no es va pro-duir cap defunció en els centresgestionats pels Serveis Integrals. Al’hospital de Palamós es mante-nen en cinc. Hi ha persones in-gressades en aquest centre, lesmateixes que dilluns, i quinze es-tan pendents de resultat. Entrel’hospital i els centres Palafrugell iPalamós Gent Gran hi ha pro-fessionals amb coronavirus, dos

més que dilluns, i esperen re-sultats, els mateixos. Com a nove-tat, des del de març s’han donat altes a domicili.

L’hospital de Campdevànol re-gistra casos positius fins ara, unmés que dilluns. Ahir hi va haveruna nova defunció, així que el totalja suma sis. Actualment hi ha persones ingressades al centre ivuit professionals sanitaris afec-tats pel coronavirus, un més. Fi-nalment, des de l’inici de la crisis’han donat altes.

Finalment, l’hospital de Blanesté un total de persones ingres-sades degut a aquesta malaltia,tres més que dilluns. En aquestcentre tampoc es va produir capnova defunció i es van donar tresaltes que eleven el total a .

Millora la situació al TruetaLa delegada del sindicat Comis-sions Obreres (CCOO) al Trueta,

Maria Àngels Rodríguez, va expli-car ahir a Diari de Girona que lasituació a l’hospital «ha millorat»respecte a la setmana passada.Aquest canvi es deu, entre d’altrescoses, a l’augment del subminis-trament d’equips de protecció in-dividual, fet que evita «haver dereutilitzar el material durant mésd’un dia». Rodríguez va reiterarque el Trueta «és un dels hospitalsamb la taxa més baixa de sanitarisinfectats i això és gràcies a les me-sures que s’han impulsat des dedirecció». També va valorar posi-tivament que hi hagi una ofertad’hotels i apartaments per a sani-taris que ho necessitin i, a més, vaagrair a totes les empreses que fandonacions. Respecte a les aporta-cions de productes per a sanitarisva explicar que el personal que fa

torn de nit se sent «més discrimi-nat» ja que la majoria es fa de dia.

D’altra banda, quant a l’atencióals pacients, la delegada de CCOOcelebra que en els darrers dies ha-gin arribat setze respiradors que«aniran molt bé per substituir elsvells» però va admetre que «calque n’arribin més». Quant a pre-visió, va explicar que «encara hi haespai per atendre nous pacients»però va fer una crida a la poblacióperquè aquesta Setmana Santa esquedi a casa, perquè si no el riscque és produeixi un repunt serà«molt elevat».

Finalment, Rodríguez va expli-car que «hi ha certa preocupacióentre els sanitaris perquè l’activitata Urgències ha baixat massa i te-mem que s’eviti venir a l’hospitaldegut a la crisi causada pel coro-navirus». És per això que «dema-nem a la ciutadania que no dubtia venir si presenta problemes desalut», va afirmar.

L’expansió del COVID-19 LA SITUACIÓ A GIRONA

5

Tema del dia

DIMECRES, 8 D’ABRIL DE 20204

■ El Departament de Salut, mitjançant la Direcció General de Recercai Innovació en Salut (DGRIS), finançarà amb quatre milions d’euros untotal de dinou projectes de recerca i innovació per a la prevenció i trac-tament de la malaltia COVID-. En el marc d’una convocatòria d’ur-gència amb la col·laboració de Biocat, els projectes han estat seleccio-nats d’entre investigadors i investigadores dels diferents centres de re-cerca sanitària compromesos amb l’aliança Iriscat (Instituts de Recercai Innovació en Salut de Catalunya). Els projectes que rebran finança-ment inclouen teràpies contra la COVID- –noves teràpies, teràpiesd’anticossos i plasma, assaigs clínics amb noves combinacions i usosde medicaments, entre d’altres–; vacunes i tractaments preventius; es-tudis genètics i estudis predictius. DdG BARCELONA

Breus

■ Davant d’aquesta emergènciasanitària provocada pel coronavi-rus, Línea Directa Aseguradora hadecidit ampliar la col·laboracióamb l’Institut Català de Salut, i haposat a la seva disposició part delsseus operadors telefònics per re-forçar l’atenció. DdG BARCELONA

COL·LABORACIÓ

Una empresa cedeixteleoperadors a l’ICS

■El sindicat UGT denuncia la si-tuació límit que actualment i enles darreres setmanes es viu a lesdisset residències públiques degent gran de gestió pròpia de l’ad-ministració de la Generalitat deCatalunya dependents de Treball,Afers Socials i Famílies. Des delsindicat es demana més proteccióper als professionals, més pautesde seguretat, coordinació entreSalut i Treball i contractar méspersonal. DdG BARCELONA

■ Segons dades de l’Ajuntamentde Camprodon, el de les ven-des del supermercat del poble esfan a persones de segones resi-dències i també són els que fan el de les visites al CAP, segonsva informar Cadena SER Girona.El nombre d’ocupants a les sego-nes residències ja era elevat aprincipis del confinament i aixòha fet que aquesta Setmana Santapràcticament no hagi crescut, se-gons l’alcalde. DdG CAMPRODON

DEPARTAMENT DE SALUT

Finançaran projectes de recercai investigació contra el coronavirus

SINDICAT UGT

Denuncien la situaciólímit dels geriàtrics

CAMPRODON

La majoria d’atesos alCAP són no residents

Girona suma 18 morts i ja fregales 200 víctimes per coronavirusEs registra la segona xifra més alta de víctimes en un dia malgrat que elsnous casos s’estabilitzen i els pacients ingressats i crítics baixen CCOOdiu que la situació al Trueta ha millorat però fa una crida a la prudència

DADESD’INFECTATSI DE MORTSA GIRONACASOS NOUS

73TOTAL CASOS

1.844MORTS NOUS

18TOTAL MORTS

199Una imatge de l’UCI provisionalde l’hospital d’Olot. MARTÍ ALBESA

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 5 9

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

8 d’abril de 2020

LA GUERRA AL VIRUS

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

És massa tard per a altres països? No. Enaplicar el Martell, obtens una novaoportunitat, una nova oportunitat de

fer-ho bé. Però, què passa si totes aquestesmesures no són suficients? Anomeno el pe-ríode de mesos entre el Martell i una vacunael Ball perquè no és un període durant elqual les mesures siguin sempre igual de du-res. Algunes regions veuran brots novament,altres no per llargs períodes de temps. Depe-nent de com evolucionin els casos, hauremde reforçar les mesures de distanciament so-cial o podrem anul·lar-les. Aquest és el ballde R: un ball de mesures entre tornar a enca-rrilar les nostres vides i propagar la malaltia,economia versus atenció mèdica.

Com funciona aquest ball? Tot gira al vol-tant de la R. Si recordes, és la velocitat detransmissió. Inicialment, en un país estàn-dard i sense preparació, se situa entre i :durant les poques setmanes que algú estàinfectat, infecta entre i persones de mit-jana. Si R està per damunt d’, les infeccionscreixen exponencialment fins a esdeveniruna epidèmia. Si està per sota d’, desapa-reixen. Durant la fase de Martell, l’objectiués aconseguir que R estigui el més a proppossible de zero, el més ràpid possible, percontrolar l’epidèmia. A Wuhan, es calculaque R era inicialment ,, i després del blo-queig i la quarantena centralitzada, es va re-duir a ,.

Extracte d’un dels articles mésseguits sobre la pandèmia, escritper TOMÁS PUEYO, especialistaen psicologia del comportamenti empresari.

Percentatges i etapes dels pacients

Asimptomàtics: 30%

Moderats: 56%

Severs: 10%

Crítics: 4%

Sense símptomes RecuperatsHospitalització Defunció

SímptomesUCI

Símptomesmitjans

Símptomesmitjans

Símptomessevers

LA DANSA DEL NÚMERO R, LAVELOCITAT DE TRANSMISSIÓ

PER QUÈ HAVÍEM D’ACTUAR? (22)

1.67996

1.50185

9.021586

11.0771.177

2.116258

6.331204 2.846

160 3.449312

3.355202 29.647

3.041

1.36984

1.72589

40.4695.371

8.767528

7.443672

1.28378

9.581982

92 2Melilla83 4Ceuta

Estats Units

Espanya

Itàlia

Alemanya

França

Xina

Iran

Regne Unit

Turquia

Bèlgica

Suïssa

P. Baixos

368.449

140.510

132.547

103.375

98.984

82.718

62.589

52.301

30.217

22.194

21.855

18.926

Casos

10.993

13.798

16.523

1.810

8.926

3.335

3.872

5.385

649

2.035

784

1.874

Morts

Canadà

Àustria

Brasil

Portugal

Corea del Sud

Israel

Rússia

Suècia

Austràlia

Noruega

Irlanda

Dinamarca

16.667

12.399

12.240

11.730

10.331

9.006

7.497

7.206

5.895

5.866

5.364

5.173

Casos

323

243

566

311

192

59

58

477

45

78

174

187

Morts

Espanya

8 d’abril 140.510 NOMBRE TOTALDE CASOS 43.208 ALTES 13.798 MORTS

Dades de les 13.00 h d’ahir

8 d’abril 29.647 NOMBRE TOTALDE CASOS 1.324 NOUS CASOS 3.041 MORTS

El primer ministre irlandès enfuncions, Leo Varadkar, ha

reactivat la seva llicència demetge per efectuar un tornsetmanal en un hospital de

Dublín, per tal d’alleujarl’escassetat de personal causada

per la crisi del coronoavirus.El dirigent democristià va

treballar com a doctor durantset anys, però es va donar

definitivament de baixa delcol·legi de metges el 2013, un

any abans d’assumir el càrrec deministre de Sanitat. Varadkar va

renovar la seva llicènciaprofessional el passat març.

El primerministre

irlandès tornaa fer de metge

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 13.00 h d’ahir Dades quan Espanya tenia 140.510 casos i 13.798 morts

DADES DE LES 23.10H D’AHIR

Evolució diària dels casos de coronavirus diagnosticats

Catalunya

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7Març Abril

1.6

56

1.21

8

1.13

1

763

1.32

3

1.34

8

1.81

3

2.6

16

1.27

4

1.29

8

792

1.4

99

1.32

4

2.0

73

1.93

9

1.22

1

501

568

836

47249

1

18820

6

190

138

57232328141096 443

933

1.6

55

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 202010 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

Els serveis socials i tambéles entitats que treballenamb col·lectius desafavo-rits estan desbordats perfer front a l’emergència so-cial que està provocant lapandèmia del coronavi-rus. A Càritas han vist comes triplicaven les 50 peti-cions diàries que tenien depersones que no se’n po-dien sortir i que requerienajuda social per pagar ellloguer, els serveis bàsicsde casa o per menjar. A lesportes de l’església de San-ta Anna, la parròquia, ambajuda dels voluntaris, famans i mànigues per dis-tribuir els àpats cuinatsals qui fan cua cada dia.“Ara ens preocupa com ali-mentar els qui s’han que-dat sense feina, les perso-nes sense sostre o els quiviuen sols”, assegura elcap d’acció social de Càri-tas, Eduard Sala, que noamaga la necessitat, aramés que mai, de disposar

de voluntaris i donacionseconòmiques. L’ajuda ali-mentària per a moltes fa-mílies, que s’han quedatsense subsidis o feines quetenien a precari, es garan-teix a través dels vals decompra o recarregant lestargetes moneder per gas-

tar en establiments pro-pers.

Per afrontar l’emergèn-cia, però, s’han posat enmarxa nous programes derepartiment d’alimentsper donar àpats cuinats asis menjadors socials ques’han obert amb caràcterextraordinari coordinatsper l’Ajuntament de Barce-lona. Un dels punts d’en-trega de menjar, a l’estaciódel Nord, feia curt ahir da-vant l’allau de personesque s’hi van presentar.

Des de l’inici de l’estatd’alarma el Banc dels Ali-ments ha distribuït nomésa Barcelona 900.000 qui-los de menjar per fer-lo ar-ribar als més necessitats.Alerten, però, que la de-manda no para de créixer icada cop són més entitatsles que se sumen a donarsortida al menjar. Per ga-rantir l’abastiment han re-but més donacions d’em-preses i es continua la cam-panya per aconseguir vo-luntaris i també aporta-cions econòmiques. ■

Elena FerranBARCELONA

Les entitats nodonen l’abastamb les peticionsd’ajuda sociala A Càritas es triplica el nombre de peticions de persones queno saben com sortir-se’n a Els menjadors socials fan curt ambels àpats cuinats que serveixen per la situació d’emergència

Un voluntari donant menjar als qui esperen fent cua a l’església de Santa Anna ■ J. PANYELLA

450són les peticions d’ajudasocial que es van acumularla setmana passada a Càri-tas de Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Dona’m la mà és la xarxa soli-dària que està impulsantÒmnium Cultural per acon-seguir el màxim de personesvoluntàries que puguinacompanyar els més vulnera-bles i generar comunitat. Através d’un lloc web, un qües-tionari o un telèfon, els ciuta-dans poden demanar ajuda ooferir-se com a voluntaris.Serà la mateixa entitat quecanalitzarà la informació peravaluar les necessitats o ofe-

“Ens preocupa comalimentar els qui hanperdut la feina, lespersones sense sostreo els qui viuen sols”Eduard SalaCAP D’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

riments de la xarxa mitjan-çant voluntaris o derivant ca-sos a entitats del tercer sec-tor, associacions i col·legisprofessionals o institucions.Les persones interessadespodran oferir acompanya-ment psicoemocional, suporteducatiu i de lleure per a in-fants, entreteniment, propos-tes culturals, suport tecnolò-gic i virtual en tasques do-mèstiques, entre d’altres.

El president d’Òmnium,

Jordi Cuixart, ha manifestatque l’objectiu ara és “aixecarel país entre tots i salvar videsi famílies”. Per la seva banda,el vicepresident de l’entitat,Marcel Mauri, entén que persortir de la crisi cal que “tot-hom hi posi el seu granet desorra”.

Per oferir-se com a volun-tari cal entrar al webwww.omnium.cat/ca/cam-panyes/donam-la-ma o tru-car al telèfon 900 730 181.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Òmnium impulsa una xarxa de voluntariat

El Departament d’Educa-ció planteja un tercer tri-mestre basat en l’ensenya-ment a distància, i enaquests moments treballaamb els centres educatiusper revisar els dispositiusmòbils que tenen les esco-les i les necessitats dels

alumnes pel que fa a apa-rells i connexions. Quel’alumnat disposi del ma-terial necessari, però, noserà garantia d’un bon en-senyament a distància, jaque el professorat té mol-tes dificultats per impartirclasses en línia. N’alertauna enquesta que el sindi-cat CCOO va fer públicaahir a partir de les respos-

tes de 2.656 docents delsensenyaments públics i de600 dels concertats i pri-vats, que recull que el79,9% del professorat téproblemes per treballartelemàticament. Els moti-us són variats, com ara ha-ver de compartir ordina-dor, no tenir una bonaconnexió a internet o nodominar els programes

per fer teletreball.Un 40,8% no tenen per-

sones dependents al seucàrrec, però la resta asse-nyalen situacions que elsdificulten treballar a casa,com ara tenir fills menors,grans amb dependència omalalts a la família. A més,destaquen que el 44% delsseus alumnes –la majoriaatén telemàticament mésde 50 estudiants i un 30%més de 100– no tenen elsrecursos necessaris per ferclasses a distància. Més dela meitat dels enquestatsvaloren negativament lesdecisions d’Educació sobrel’ensenyament en línia. ■

Al 80% dels docents elscosta fer classe en líniaR.M.B.BARCELONA

Una alumna fa deures a casa durant el confinamentprovocat per la pandèmia ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 20206 |

Els partits catalansavisen que lasituació no és comla del 1997, desprésdel franquisme

Els centres derecerca crearanmés proves perpoder decidir eldesconfinament

Sánchez volreeditar elsPactes de laMoncloa

Fabricació detests per a laCovid-19 aCatalunyaNacional

Els efectes del coronavirus

Dimarts que ve els re-llotges tornaran al 15de març. Tot i que els re-llotges ja es van adaptara l’horari estiuenc avan-çant una hora la nit del28 al 29 de març, des-prés de les vacances dePasqua es viurà un re-torn al dia a dia que esva interrompre el 15 demarç, amb l’entradaen vigor del primigeniestat d’alarma aprovatper Pedro Sánchez encap de setmana per l’es-clat de contagis de Co-vid-19. Mentre que avuija expira el nou permísretribuït recuperable–formalment, és el dia9 d’abril, que és dijoussant–, Catalunya esprepara per afrontar apartir de dimarts –di-lluns a les comunitats onno és festiu– l’examende la reculada amb la re-incorporació de l’econo-mia no essencial que nopot teletreballar. “Enles reunions del governamb el diàleg social, elmés urgent i immediatera la recuperació del’activitat laboral uncop passat el permís re-tribuït recuperable ique es reincorporin a lafeina els treballadorsque durant dues setma-nes han estat a casa per-què no eren treballa-dors d’activitats defini-des com a essencials”,avisa la portaveu María

Jesús Montero.Tot i que durant el dia

d’ahir hi va haver certaconfusió per la possiblepròrroga del permís re-tribuït recuperable, elMinisteri de Treball deYolanda Díaz aclariaque no és així i que esmanté la finestra inicialdel 27 de març al 9d’abril. Tot i que l’atzarha fet coincidir els diesde confinament extremamb la Setmana Santa,el cert és que Sánchezha aprofitat l’ocasióper compassar la “des-escalada” o “desconfina-ment” amb el retorndels dies feiners. “S’in-tentarà recuperar lanormalitat laboral amb

prudència i cautela”,prevenia Montero.

L’element més visiblede la represa serà eltransport públic. Adif,per exemple, restabliràdimarts la circulació fer-roviària a la línia d’am-ple convencional Lleida-Valls-Tarragona-Barce-lona una vegada enllesti-des les obres de reposi-ció de les infraestructu-res i instal·lacions greu-ment afectades pel tem-poral DANA dels dies 22i 23 d’octubre.

Risc de nous contagis?Quant al xoc entre la sa-lut i l’economia desprésde Pasqua, el ministrede Sanitat, Salvador Illa,

admet que no es pot des-cartar un rebrot de con-tagis des de dimarts queobligui a endurir les me-sures de nou. “De certe-ses absolutes, mai n’hi

ha hagut ni n’hi haurà”,avisa Illa. “Podrien sernecessàries mesuresque ens retornin a esce-naris anteriors; no es potdescartar res. Treballemsempre amb l’escenarique, gràcies al compli-

ment exemplar de lesmesures, anem supe-rant etapes, però no espot descartar res”, avisa.

En l’afany d’ajudarel camp per la falta demà d’obra, el Ministerid’Agricultura de LuisPlanas flexibilitza arala contractació d’entre75.000 i 80.000 treba-lladors dins del col·lectiudels immigrants –tam-bé afecta els que tinguinun permís de treballvençut o que venci en elperíode comprès entrela declaració de l’estatd’alarma i el 30 de junydel 2020– i dels aturats,als quals es permet con-tinuar cobrant la presta-ció d’atur. ■

A la feina, després deles vacances de PasquaDavid PortabellaMADRID

RECULADA Dimarts es viurà el retorn al 15 de març amb la incorporació de l’economia no essencial que no pot teletreballarFI Avui expira el permís retribuït recuperable AJUT L’Estat flexibilitza 80.000 contractacions d’immigrants i d’aturats al camp

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“S’intentaràrecuperar lanormalitat laboralamb prudència icautela”María Jesús MonteroMINISTRA PORTAVEU DE L’ESTAT

14.04.20Dimarts que ve, després deles vacances de Pasqua, se-ria el primer dia feiner perals sectors no essencials.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El president de la Cambra deComerç, Joan Canadell, trobarecomanable una renda míni-ma per a tots els autònomsque hagin registrat una caigu-da de la facturació a zero. LaCambra, però, no és partidàriad’implantar una renda mínimauniversal i “massiva” a tota lapoblació com la que Pablo Igle-sias i els ministres d’UnidesPodem defensen en el si delgovern de Pedro Sánchez. Elcatedràtic Guillem López Ca-sasnovas, membre del consellassessor de la Cambra, defen-sa rendes selectives dirigidesals grups de població “fràgil”, jaque amb la renda universal po-dria ser “pitjor el remei que lamalaltia”. Fins ara el Consell deMinistres ho ha debatut i prou.

Un usuari del transport públic, ahir al matí, a l’estació de Sants, amb una afluència mínima ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Cambra novol una rendamínima massiva

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Adif restabliràdimarts la línia deTarragona a Lleida,malmesa per lariuada de l’octubre

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 2020 | Nacional | 7

Fer cua per menjarL’APUNT persones com les sense llar que continuen dormint als

carrers buits de Barcelona seran les primeres víctimesde l’emergència social que acompanya la crisi sanità-ria. Les entitats miren de frenar el cop dels qui no po-den omplir la nevera o els qui temen perdre l’habitacióque tenen rellogada, però caldran molts més recursosper reforçar una xarxa social molt debilitada.Elena Ferran

El que vindrà un cop sortim d’aquest malson no hosap ningú, però segur que serà dur. Ja ho és ara per amoltes de les famílies que d’un dia a l’altre han perdutfeines precàries i s’han quedat sense recursos peraguantar confinats a casa. Surten per anar fins a lescues de les parròquies i els menjadors socials, delsquals esperen endur-se un àpat a casa. Tant aquestes

Catalunya supera els 3.000 mortsDurant la jornada d’ahir van morir a Catalunya133 persones per coronavirus, amb la qual cosaja s’han superat els 3.000 morts. Concretamentsegons les dades facilitades ahir a la nit pel De-partament de Salut, les defuncions a Catalunyades de l’inici de l’epidèmia són 3.041. Així ma-teix, aquest dimarts es van confirmar 1.324 po-sitius nous, cosa que eleva la xifra total a29.647. Des de l’inici de l’epidèmia fins ara,2.442 persones han estat ingressades de grave-tat. A més, del nombre total de positius arreudel país, 4.603 són professionals sanitaris. Saluttambé va informar que des del començament dela pandèmia hi ha hagut 12.250 altes hospitalà-ries de persones diagnosticades amb la Co-vid-19.

Més de 85.000 ERTO al paísUn total de 85.115 empreses han presentat aCatalunya un expedient de regulació temporalde l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandè-mia de la Covid-19, i ja hi ha 625.356 treballa-dors que hauran de cobrar l’atur temporalment.La gran majoria d’ERTO (72%) es concentren ala demarcació de Barcelona. Pel que fa als treba-lladors afectats, el 78,3% són també en aquestademarcació. Les comarques gironines sumen ja9.731 expedients temporals per a 61.135 perso-nes; les de Lleida, 4.762, amb 26.362 afectats;el Camp de Tarragona, 6.946, amb 39.973 tre-balladors, i les Terres de l’Ebre, 2.084 ERTO i8.379 persones. Per sectors, el de serveis repre-senta el 82,85% del total dels ERTO. A moltadistància se situa la indústria i la construcció,amb un 7,6% dels expedients presentats.

NOVES MESURES● El govern central ha marcat el

dimarts vinent com la datad’arrancada del procés de

reincorporació a la feina delstreballadors d’activitats no essencials.

Es vol fer amb prudència i cautela,vigilant qualsevol rebrot. El

desconfinament es portarà a termede manera esglaonada i per territoris.● El Ministeri de Sanitat ha anunciat

que farà un estudi entre 64.000persones per saber si tenen la

malaltia o l’han passat. ●L’investigador Oriol Mitjà ha estat

designat assessor del president Torrai serà l’encarregat de redactar un

estudi sobre l’estratègia dedesconfinament que se seguirà a

Catalunya.GREUS ALTES

MORTS

Evolució de la pandèmia

GRÀFIC: EL PUN

T AVUI

1.421.578 infectats 81.688 morts301.527 altes

1.324 nous

infectats

El coronavirus al món

Catalunya

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I https://www.worldometers.info/coronavirus/

FEBRER MARÇ ABRIL

MARÇ ABRIL

29.647infectats

2.442

12.250

3.041

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

7654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

76543213130292827262524232221201918171615141312111098765

1.512novesaltes

133mortsmés

51malalts

greus més

0

500

1.000

1.500

MI

LE

RS

MI

LE

RS

0

20

40

60

80

22/1 30/1 7/2 15/2 23/2 2/3 10/3 18/3 26/3 3/4 22/1 29/1 5/2 12/2 19/2 26/2 4/2 11/3 18/3 25/3 3/4

Setmana Santa i tots elsestabliments turístics es-tan tancats. Tot i que elsector ha entès que aques-ta és una mesura “extraor-dinària perquè la situacióés extraordinària”, no dei-xen de preguntar-se coms’ho faran per superar lacrisi perquè estan conven-çuts que aquest 2020, en-cara que es pogués obrir al’inici de l’estiu, tancaranamb pèrdues. I segons elsector, el que és pitjor ésque hi haurà molts establi-ments turístics que nopodran obrir aquest any ique altres hauran de tan-car definitivament.

“L’estiu serà molt com-plicat i no sabem si moltshotels podran obrir. Obrirun hotel té un cost moltelevat i, a més, hi ha po-ques reserves per a l’es-tiu”, assegura el presidentde la Federació d’Hostale-ria de les Comarques deGirona, Antoni Escudero.Creu que el turisme es re-cuperarà però comentaque aquesta recuperacióno serà ràpida. “Hi ha es-tudis que asseguren que elsector turístic s’acabaràrecuperant d’aquesta crisientre final d’any i princi-pis del vinent i jo estic se-gur que durant uns anysanirem al ralentí”, comen-ta Escudero, que asseguraque la gestió que està fentl’Estat “és dolentíssima”;estem “sortint a tot el móncom a gestió desastrosa” iaixò “ho pagarem”, afir-ma.

És per tot això que elpresident de la Federaciód’Hostaleria fa una cridaal govern de l’Estat i a laGeneralitat per ajudar lespetites i mitjanes empre-ses relacionades amb el tu-risme i els autònoms per-què quan “rasques” unamica i decideixes sol·lici-tar un ajut t’adones “queés una incongruència iuna forma perquè els go-verns treguin pit, però enrealitat el que s’ofereix nosón ajudes”. “En primerlloc, no estem d’acord quela Generalitat declari aju-des que no es basen en capnormativa o disposició alDOGC, com per exemple

la supressió de la quotamínima tributària del cà-non de l’aigua que paguenels hotels, que no sabemcom es pot sol·licitar, o elsajuts a les microempreseso autònoms, que fa unasetmana que en sentim aparlar però encara no exis-teix cap disposició i, pertant, no es pot sol·licitar”,manté Escudero, que co-menta que són mesuresque surten a l’aire per que-dar bé però que només fanque confondre l’empresa-ri. Els governs, diu, “s’om-plen la boca d’ajuts” i des-prés, quan els vols dema-nar, “et trobes amb res-triccions” i “lletra petita”,com per exemple en el cas

de l’ajut que s’ha posat enmarxa d’un màxim de2.000 euros per als autò-noms, “que té moltes man-cances”.

El president del Gremid’Hostaleria de Lloret deMar, Enric Dotras, assegu-ra que el sector està moltpreocupat “pel mercat in-ternacional”, i per això“tenim clar que aquest anyens hem de centrar en elturisme de proximitat”,diu. “Estem demanant ales diferents administra-cions grans campanyes depromoció i màrqueting aperímetres de dues o treshores de la zona, com és elcas del sud de França, Ca-talunya i Espanya. Tot el

que es pugui fer amb cotxei amb unes hores raona-bles”, manté. Asseguraque demanen a les admi-nistracions que els diguin“en quines condicions” espodran posar en marxaperquè “ningú sap quinsprotocols s’hauran de se-guir quan es pugui obrir”.“Necessitem que els go-vern apostin per salvar lesempreses i que posin ajutsde veritat perquè el sectorestà preocupat perquè notenen ingressos i les des-peses segueixen pràctica-ment igual i això és inassu-mible per a una gran partdel teixit empresarial”, hiafegeix. Mentrestant, se-gons comenta Dotras, des

de Lloret “comencen abuscar estratègies perquèquan obrim es pugui do-nar confiança al client quela zona és segura”.

El president de l’Asso-ciació de Càmpings de Gi-rona, Miquel Gotanegra,assegura que després del’emergència sanitària“ens tocarà arreman-gar-nos i pensar com tor-nar a aixecar els negocis ifer tornar els turistes”. As-segura que tothom estàmolt perdut perquè s’igno-ra “quins protocols s’hau-ran de seguir quan es pu-gui obrir”. “El futur delsector és complex perquèno hi ha protocols d’actua-ció. El sector turístic no

tornarà a ser com era finsque no hi hagi una vacunaper a aquest virus”, expli-ca.

El president de l’Asso-ciació Turística d’Aparta-ments (ATA), Lluís Pare-ra, assegura que al sectorels preocupa “la crisi eco-nòmica que vindrà des-prés de la sanitària”. “Elturisme depèn de la mobi-litat i la mobilitat és el ques’ha paralitzat. Ens pre-ocupa el turisme interna-cional, si podran venir i dequina manera vindran”,comenta. Creu que, si espot obrir, a l’estiu hi hauràmenys turistes i ja avançaque es veuran obligats acongelar preus. ■

Imma BoschGIRONA

El sector turístic creu que al’estiu molts hotels no obriranTANCAMENTS · Reconeixen que,encara que es pugui obrir a l’estiu, larecuperació del turisme serà molt lentaAJUTS · Demanen ajuts reals i “no perquedar bé” per a les pimes i autònoms

La cala Sant Francesc deBlanes, ahir, sensegent ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi hauràestabliments quetancarandefinitivament”

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 202024 |

Comarques Gironines

“Necessitem que elsgoverns apostin persalvar les empreses ique posin ajuts deveritat”Enric DotrasPRESIDENT DEL GREMI D’HOSTALERIADE LLORET DE MAR

El gerent delGrup Costa Brava, MartíSabrià, assegura que elsrestaurants i bars de la de-marcació també ho estanpassant malament i queels veu “en situació de riscimportant”, i que hi ha “es-tabliments que ho tindrancomplicat si la crisi d’allar-ga”. “Els restaurants sónempreses amb poc mús-cul. A la demarcació hi ha5.500 bars i restaurantsque ocupen unes 30.000persones i quasi tots sónpetites empreses”, expli-ca. Sabrià comenta queprop del 80% dels que ha-vien capitalitzat l’atur a lasortida de la darrera crisivan muntar un bar o unrestaurant i “això va gene-rar empreses poc muscu-lades i poc professionals”.“El que ho ha fet bé n’haaprès i ara és un bon bar orestaurant, però la situa-ció de poc múscul no hacanviat gaire”, manté.També és cert, continuaexplicant Sabrià, que lesanàlisis que s’han fet de si-tuacions produïdes en al-tres llocs asseguren que esrecupera abans la restau-ració que l’hostaleria. Mal-grat aquests estudis, Sa-

“Ens tocaràarremangar-nos ipensar com tornar aaixecar els negocis ifer tornar el turista”Miquel GotanegraPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DECÀMPINGS DE GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

brià pensa que això no pas-sarà a la Costa Brava per-què “si no hi va turisme” larestauració tampoc se’nbeneficiarà. En canvi, perSabrià, el sector hoteler éscapaç de resistir ja que sónempreses familiars i moltsestabliments estan amor-titzats i posats al dia.“Crec que patiran més elsde Lloret perquè els faltaràla intermediació interna-cional. Els meus obrirantots”, comenta Sabrià,que lamenta que “encarano sap què ha de fer ambels treballadors fixos dis-continus”, que són moltimportants en el sector, i

“ara és el tema laboral méspenjat i ens costa assesso-rar sobre què s’ha de fer”.Sabrià no té clar si desprésde la pandèmia la deman-da haurà canviat. És peraixò que des de La Cuinade l’Empordanet estantreballant per veure quès’haurà de canviar: “tenirmenys taules a les terras-ses o als mateixos restau-rants”, o si “s’activa elmenjar per emportar per-què la gent fa més festes acasa”. “Pot haver-hi uncanvi de demanda i d’acti-tud”, diu.

Per la seva banda, elpresident de l’Associació

d’Hostaleria, Turisme iRestauració de Girona, Jo-sep Carreras, asseguraque “la manca de confian-ça sanitària” s’haurà desuperar i que hi hauràd’haver canvis. “No podempretendre fer el cent percent de taules o els matei-xos torns de menjar comes feien fins ara o mante-nir les mateixes distànciesentre les taules, almenysaquests primers mesos”,diu. Assegura que, igualque en l’hostaleria, en larestauració també ho pas-sen malament i “hi ha unapart que ho tindran compli-cat per tornar a obrir”. ■

Imma BoschGIRONA

La restauració s’ha de replantejarcom afronta el retorn a l’activitat

Establiments de restauració de Blanes, tancats des de fa dies ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIMECRES, 8 D’ABRIL DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

El model presencialo el de distància

L’APUNT cialitat. Però el debat, com passa amb tantes i tantescoses, ara ha aflorat de manera contundent. La manerade relacionar-se ha canviat i canviarà més, arrand’aquesta i, malauradament, altres pandèmies que vin-dran. La universitat també canviarà, molt. Potser no ara,potser no demà, però més aviat del que ens pensem. Isi es fa bé, ha de ser per bé, evidentment.Joan Trillas

El confinament per la pandèmia de la Covid-19 ha posatsobre la taula un debat que fa temps que existeix a lesuniversitats: la pugna entre els defensors del modelpresencial i els defensors del de fer classe a distància.Avui, Josep Maria Serra, vicerector de Docència i Políti-ca Acadèmica de la UdG, publica un interessant articleen aquest diari en què es mostra partidari de la presen-

8345

83-1

2240

35Q

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIMECRES, 8 D’ABRIL DE 202026

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ALBA CARMONA GIRONA

■Una passejada virtual sota la cú-pula del Teatre-Museu Dalí i lessales de la Casa Masó o conèixerde ben a prop les peces méspreuades del jaciment d’Empú-ries són algunes de les propostesdels museus gironins, que aquestsdies ofereixen una alternativa perredescobrir els seus tresors artís-tics sense trencar el confinament.Itineraris virtuals o eines per co-nèixer més i millor les peces artís-tiques i vestigis que acullen a tra-vés de l’ordinador o les tauletesajuden, per una estona, a «sortirde casa» sense necessitat de tra-vessar el llindar de la porta i gaudirde museus que ara estan tancats,però que obren les hores a laxarxa.

La Fundació Gala-SalvadorDalí, per exemple, acaba d’estre-nar un nou recorregut virtual quepermet veure el Teatre-MuseuDalí com una casa de nines, unamaqueta tridimensional a partirde la qual es pot arribar a espaisrecòndits del gran objecte surrea-lista ideat pel pintor, com l’interiordel Taxi plujós instal·lat al pati. Elportal de la institució també per-met fer un tastet en línia d’algunesde les estances del castell de Pú-bol i la casa de Portlligat, els altresvèrtexs del triangle dalinià. Aixímateix, a la pàgina en línia delMuseu Dalí també es poden veureun centenar d’obres de la sevacol·lecció i consultar els catàlegsraonats de pintures i d’escultura iobra tridimensional, que perme-ten una visió de cada peça a granmida i resolució, acompanyadaper una fitxa identificativa.

De la mateixa manera, el Mu-seu d’Arqueologia de Catalunyafacilita als visitants virtuals desco-brir els materials més significatiusde les seves cinc seus, entre ellesles dels jaciments d’Empúries iUllastret o de Girona, a Sant Perede Galligants. A cop de clic es potveure girar el famós Esculapid’Empúries a la pantalla o algundels vestigis recuperats del jaci-ment d’Ullastret.

Una altra de les institucionsque conviden a fer una passejada

interactiva és la Fundació RafaelMasó. L’entitat obre a la xarxa lesportes de la Casa Masó per exhibirles principals obres d’art i d’artsdecoratives que s’exposen a lacasa museu. A més, el portal de laFundació Rafael Masó a GoogleArts & Culture també ofereix dife-rents exposicions virtuals, comuna dedicada a la societat Athe-nea.

El Museu d’Art de Girona tam-bé forma part des de fa temps deGoogle Street View, l’eina que per-met fer recorreguts virtuals pelsprincipals museus del món, i de laplataforma Google Arts & Culture,que dona a conèixer a usuaris de

tot el món les obres més represen-tatives dels seus fons amb imatgesd’alta qualitat i ofereix exposi-cions virtuals. L’espai gironí hi tédisponibles cinc mostres, sis iti-neraris i més d’un centenar d’ele-ments de la seva col·lecció.

Per la seva banda, la FundacióMascort de Torroella de Montgríofereix la possibilitat de visitar al-gunes exposicions antigues demanera virtual, com José MaríaMascort; Llegat Catalina Sastre,celebrada de l’ de juny al d’oc-tubre del , una alternativafins que no pugui tornar a obrir laCasa Galibern.

També a Torroella, però en

aquest cas al Museu de la Medite-rrània, continuen oferint contin-guts des del seu web i canal deYouTube. Permet revisitar les se-ves sales a través de Google StreetView i vídeos de l’exposició per-manent i la sala de les Bèsties i elsGegants, a més de recuperar laseva audioguia. A través del pro-jecte «La peça del mes» recuperaalgunes de les seves peces, i tam-bé ofereix àudios de les conferèn-cies que ha acollit, així com vídeosd’algunes iniciatives, com Fer demúsic, que està recuperant la me-mòria oral de les cobles orques-tres.

El Museu del Cinema de Giro-na, el de l’Empordà, el del Jogueto l’Etnogràfic de Ripoll estanaprofitant aquests dies les xarxessocials per acostar-se a la ciutada-nia, compartint continguts comcuriositats, recomanacions, algu-nes peces de la seva col·lecció ofragments de pel·lícules a travésdels seus perfils.

Consultar informació sobre lespeces més interessants del MuseuArqueològic de Banyoles o intro-duir-se virtualment a la vil·la ro-mana de Vilauba, a Camós, en unprojecte tridimensional, són al-tres opcions per gaudir de la cul-tura des de casa.

El vídeo, juntament amb elsreptes que plantegen a les xarxessocials, és una de les eines que fanservir aquests dies els museusd’Olot, que tenen penjat un au-diovisual amb un recorregut pelde la Garrotxa a vista de dron itambé ofereixen píndoles explica-tives d’alguns dels protagonistesdel seu fons, com Francesc Vayre-da.

I com que els visitants no po-den anar al Museu Memorial del’Exili de la Jonquera, el Mumes’ha proposat arribar als visitantsoferint-los a les xarxes contingutsi imatges de la seva exposició tem-poral dedicada a l’art de l’exili.

Els museus gironins, però, nosón una excepció i són molts elsequipaments catalans que conti-nuen oberts gràcies a la xarxa,com el MNAC, el Picasso o el Mac-ba.

Museus en quarantena,però oberts les 24 hores La tecnologia permet passejar virtualment pel triangle dalinià i el Museud’Art de Girona o gaudir d’exposicions de la Fundació Mascort a Torroella

El Museu d’Art de Girona, un dels que aprofiten la xarxa per acostar els seus continguts. MARC MARTÍ/ARXIU

A.C. GIRONA

■ L’obra abstracta de DomènecFita, recollida al nou llibre i catà-legFita | Abstracte, està disponibleen línia al web de la Fundació Fita,que preveu posar a disposició detothom nous continguts gratuïtsper llegir mentre duri el confina-ment.

L’art abstracte és un dels apar-tats de l’obra de l’artista gironí, queassenyala que «malgrat haver-meendinsat en la plàstica abstracta,no he pogut abandonar mai

aquesta alerta perceptiva pel con-cret real i pel detall; ben al contra-ri: en parteixo i l’aprofundeixo se-gons el que pot generar. Partir dela realitat és, en concret i precisa-ment, el que m’ha estimulat a ferobres abstractes».

S’hi ha començar a interessardesprés de la seva formació artís-tica a l’Escola Superior de BellesArts de Sant Jordi de Barcelona,quan amb un grup de companysvan fundar el grup Flamma a la Bi-blioteca del Museu d’Art Modern

el . I, tot i que no s’ha volgutadscriure mai a cap estil ni ten-dència, encara avui, en les sevesdiverses facetes de creador, con-tinua conreant l’art abstracte.

Francesc Fontbona, membrede la Reial Acadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi i de l’Ins-titut d’Estudis Catalans, signa elpròleg de l’obra i parla d’un Fitaque no té límits, un «artista versà-til» que sap trobar «recursos il·li-mitats per a la seva expressió»,amb tot tipus d’eines i materials.

El Fita abstracte es mostra a la xarxa

JOCSPreguntes en línia perentretenir-se a casaDiversos museus catalans,entre els quals el d’Arqueologia,el de la Mediterrània deTorroella, el d’Art de Girona o elde la Terrissa de Quart, hanposat en marxa el concurs enlínia #MuseumQuizACasa. Tédues versions: de dilluns adivendres s'adreça a un públicfamiliar i se centra en un museui els dissabtes a un d’adult, ambqüestions sobre tots.

Una pintura abstracta de Domènec Fita de l’any 2012. RAFEL BOSCH

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

Esports

Diari de Girona DIMECRES, 8 D’ABRIL DE 2020 25

MOTOCICLISME

El GP de Catalunya i eld’Itàlia són posposats■ Els Grans Premis d’Itàlia i de Ca-talunya del Mundial de Motociclis-me es van posposar ahir degut albrot de coronavirus, per la qualcosa l’organització haurà de canviarel calendari de no només aquestescurses, sinó també de les de LeMans i Jerez de la Frontera, ajorna-des anteriorment. D’aquesta ma-nera, i si ja res es canvia a partird’ara, el primer gran premi que esdisputaria d’aquest campionat alcomplet (a Qatar només van córrerMoto i Moto) serà el d’Alemanya,del al de juny. EP/DDG GIRONA

BÀSQUET - SPAR CITYLIFT

L’Eurocup es podriaresoldre al setembre■ L'Eurocup - podria fi-nalitzar amb una final A a la tardor.La FIBA s’estaria plantejant acabarl'Eurocup i l'Eurolliga femeninesamb un format A en una única seu,de la mateixa manera que té deciditfer amb la Basketball ChampionsLeague masculina. A l’Spar CitylfitGirona no li desagradaria aquestaopció, que li permetria continuarviu en una competició en què s’ha-via d’enfrontar al Reyer Venèciaabans de la suspensió per la crisi delcoronavirus. DDG GIRONA

FUTBOL

ERTO a dos clubs deSegona: Lugo i Albacete■ EL Lugo i l’Albacete van anunciarahir que han sol·licitat la posada enmarxa d’un Expedient de Regula-ció d'Ocupació Temporal (ERTO)que afectarà la totalitat dels treba-lladors, comptant els futbolistes, ien el cas del club manxec també laseva Fundació. DdG GIRONA

Breus

ESPORTS

9 milions d’euros mésper als catalans olímpics■ Meritxell Budó, consellera de lapresidència i portaveu del Governde la Generalitat, va anunciar ahirque tots aquells esportistes catalansque s’estaven preparant pels JocsOlímpics de Tòquio rebran mi-lions d’euros més de subvenció.Aquests diners s’afegiran al progra-ma «Alt rendiment català», que in-corpora esportistes que rebenuna beca. S’havien destinat mi-lions però amb l’ajornament delsJocs fins al s’ha acabat prorro-gant amb milions més. DdG GIRONA

C. R. GIRONA

■Samu Sáiz, migcampista ofensiudel Girona, va ser el futbolista queahir va respondre a través de l’Ins-tagram del club les preguntes delsaficionats. El madrileny, un dels fit-xatges més sonats de l’estiu, nomésha marcat un gol en poc menys de. minuts i per això va fer unamica d’autocrítica: «El club és unameravella, la gent és molt maca iamable i m’hi sento molt a gust.Però això no treu que no estic vivintla meva millor temporada. Les co-ses no m’estan sortint gaire bé». Abanda d’explicar que «el grup témoltes ganes» de tornar a jugar, vaadmetre que la nutrició és el que«pitjor» porta: «M’agraden massaels dolços i fregits».

Sáiz, autocrític:«No és la mevamillor temporadaperò aquí estic bé»

ANIOL RESCLOSA

Samu Sáiz, en acció a Montilivi.

CARLES ROSELL GIRONA

Ben amunt, tot pujant el ca-rrer de la Força i a tocardels peus de la Catedral,Girona hi guarda un petit

tresor. L’ara Museu d’Història de laciutat habita en un antic convent defrares caputxins de Sant Antoni. Unedifici singular que ha servit tambéde refugi antiaeri i que a finals delsegle XIX es va convertir en institut.Allà, dècades enrere, hi va estudiarEmili Banchilleria. Desaparegutaquest passat dilluns, el que va serpresident de la territorial gironinade la Federació Catalana de Bàs-quet als noranta i també directiudel CB Sant Josep i Valvi Girona endiferents etapes, va deixar em-premta just quan era adolescent.Recorda aquella etapa Enric Amet-ller. L’advocat treballaria amb ellanys després i coneixeria la seva fa-ceta més propera, més humana.Llavors només sabia qui era. Peròamb veure’l a diari ja se’n va fer unaidea que encara conserva, moltsanys després. «Era un home d’es-port. Es passava l’estona del pati ju-gant a pilota. Donant-li cops depuny tota l’estona», rememora.

D’aquí, al bàsquet. La seva granpassió. «El seu esport», com s’afa -nya a corregir Ametller. «El bàsquetel duia molt a dins», afegeix JordiJuanhuix, amic personal de Ban-chilleria i qui va tenir també vinclesamb el Sant Josep i Bàsquet Girona.Segurament per això, de jove hi vajugar i ja no ho va poder deixar mai.La pista sí, quan va decidir que ja

n’hi havia prou. Els despatxos vandurar més. Molt més. «Sempre vaestar vinculat a aquest esport»,diuen els qui el recorden. A la dè-cada dels vuitanta va donar un copde mà al Sant Josep, on abans hi ha-via jugat. El viatge va fer pujada. Pri-mera B i també l’ACB. Paraules ma-jors. «Va donar un cop de mà a l’àreaeconòmica, sempre disposat a bus-cant solucions. Era una personaque posava passió a allò que feia»,concreta Juanhuix.

La Federació Catalana li va obrirles portes i va presidir la delegaciógironina. Allà acabaria coincidintamb Ametller. «Llavors és quan elvaig tractar molt més. Era un mo-ment molt fort del bàsquet, teníemmés de . fitxes sent la tercerademarcació que en tenia més de totEspanya. Això requeria un gran ri-

gor i ell el va aplicar. Era una perso-na molt ordenada, metòdica, tre-balladora i organitzada». Se li su-mava la seva «fidelitat» als com-panys. «Era un home molt bolcat albàsquet», rubrica Ametller. Ho co-rrobora Juanhuix, amb qui ha com-partit una gran amistat. «Ens trucà-vem sovint, era una molt bona per-sona. Era d’aquella gent que, si te-nies qualsevol problema, sobretotde salut -Banchilleria era metge iestomatòleg de professió-, te’l re-solia en un vist i no vist. Sempre es-tava disposat a ajudar». Amb elsanys, li va tocar lluitar per superarfins a quatre càncers. El cinquè hapogut amb ell. «Li deia, en to de bro-ma, que havia batut el rècord. Araha marxat, ens ha deixat un granamic», finiquita Juanhuix. El bàs-quet perd un gran adepte.

Un home d’esport queduia el bàsquet a dinsL’entorn proper a Emili Banchilleria valora la trajectòria professional i lesvirtuts personals del que va ser president de la territorial gironina de bàsquet

Emili Banchilleria, en una fotografia d’arxiu. MARC MARTÍ

COTXEDE L’ANYDELS LECTORS

jamargant - 08/04/2020 08:57 - 46.136.229.122

/

Dimarts, 07 abril 2020 15:24 Redacció

La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEURals ajuntaments i consells comarcals per lluitarcontra la covid-19L'objectiu és garantir la liquiditat dels ens locals per afrontar lesdespeses

ACN Girona .- La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts transferir 10,9 milions d'euros alsajuntaments i consells comarcals de la demarcació per poder assumir les despeses extraordinàries queestà comportant el coronavirus. Aquestes ajudes provenen de l'avançament dels diners que esreparteixen entre els consells comarcals i en les subvencions del Fons de Cooperació Econòmica. LaDiputació aquest any reparteix 16,5 milions als 221 ajuntaments gironins a través d'aquesta línia d'ajudes.De tota manera, com que s'han suspès tots els terminis dels procediments administratius, hi hauria unademora a l'hora de rebre els diners. Per aquest motiu, l'ens supramunicipal ha optat per avançar el 50%de les subvencions, que correspon a 8,2 milions.

Per altra banda, la Diputació també ha publicat un decret per pagar la meitat de la partida que s'haviaassignat a cada consell comarcal. Si bé el total és de 5,2 milions, ara n'avançaran 2,6 per tal que els enscomarcals tinguin liquiditat.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que "sempre" estaran "al costat" de lesadministracions locals i per això han aprovat aquesta "injecció econòmica tan important". Per altra banda,també els han ofert assessorament i suport tècnic per poder fer front a les di�cultats socials ieconòmiques que pateixen les comarques gironines.

Pel que fa als ajuntaments, la Diputació estipula cada subvenció en funció del nombre d'habitants,afavorint els municipis menys poblats. Per això aquells que tenen �ns a 20.000 habitants reben 33.000euros i si en tenen més de 20.000, poden aconseguir-ne 22.000. També es valora la superfície de cadamunicipi i la mitjana de la seva despesa corrent. La ciutat de Girona és una excepció en aquesta subvenciói rep 723.000 euros de forma �xa.

Text

cercar...

El meu compte Surt

e.

D I M E C R E S , 8 D 'A B R I L D E 2 0 2 0 - E D I C I Ó 6 2 2

La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEUR als ajuntaments i consells comarcals per lluitar contra la covid-19

ACN Girona.-La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts transferir 10,9 milions d’euros als ajuntaments i consells comarcals de la demarcació per poder assumir les despeses extraordinàries que està comportant […]

AGÈNCIES | 07/04/2020

doras,

Abrir

ACN Girona.-La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts transferir 10,9 milions d’euros als ajuntaments i consells comarcals de la demarcació per poder assumir les despeses extraordinàries que està comportant el coronavirus. Aquestes ajudes provenen de l’avançament dels diners que es reparteixen entre els consells comarcals i en les subvencions del Fons de Cooperació Econòmica. La Diputació aquest any reparteix 16,5 milions als 221 ajuntaments gironins a través d’aquesta línia d’ajudes. De tota manera, com que s’han suspès

g

tots els terminis dels procediments administratius, hi hauria una demora a l’hora de rebre els diners. Per aquest motiu, l’ens supramunicipal ha optat per avançar el 50% de les subvencions, que correspon a 8,2 milions.

Per altra banda, la Diputació també ha publicat un decret per pagar la meitat de la partida que s’havia assignat a cada consell comarcal. Si bé el total és de 5,2 milions, ara n’avançaran 2,6 per tal que els ens comarcals tinguin liquiditat.El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que “sempre” estaran “al costat” de les administracions locals i per això han aprovat aquesta “injecció econòmica tan important”. Per altra banda, també els han ofert assessorament i suport tècnic per poder fer front a les dificultats socials i econòmiques que pateixen les comarques gironines.Pel que fa als ajuntaments, la Diputació estipula cada subvenció en funció del nombre d’habitants, afavorint els municipis menys poblats. Per això aquells que tenen fins a 20.000 habitants reben 33.000 euros i si en tenen més de 20.000, poden aconseguir-ne 22.000. També es valora la superfície de cada municipi i la mitjana de la seva despesa corrent. La ciutat de Girona és una excepció en aquesta subvenció i rep 723.000 euros de forma fixa.

nte30…

DDOOR

ET POT INTERESSAR...

n amb

adorae clics

LaRepública vol enviar-te notificacions

40

Empordà » Girona

ACN

ENTREVISTA A partir de les 12, els nostres lectors entrevisten en directe a Salvi Güell, alcalde de Castelló

●

La Diputació injecta gairebé 2 milions als Ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal 7 Abril, 2020 Josep Lluís Vidal Economia, La Selva, Portada 0

Consell Comarcal de la Selva. Foto: laselva360

La Diputació de Girona ha fet pública aquest dimarts la injecció de gairebé dos milions d’euros als Ajuntaments de la comarca de la Selva i també al Consell Comarcal per tal de “garantir la liquiditat financera” d’aquestes administracions.

Des de la Diputació expliquen que aquest diners serviran per contrarrestar els efectes negatius que la crisi del coronavirus està tenint sobre les arques de les administracions locals i comarcals, que han hagut de fer front a la reducció, ajornament o supressió d’impostos i augmentar la despesa per atendre emergències socials i sanitàries derivades de la pandèmia.

Segons expliquen des de la Diputació en un comunicat, aquest import pertany a un avançament de la meitat del Fons de Cooperació Econòmica previst per a aquest any. Als Ajuntaments de la comarca s’injectarà un total de 1.518.896,88 euros mentre que al Consell Comarcal la xifra ascendeix a 448.737,01 euros.

La previsió és que les corporacions locals rebin els ajuts aquesta mateixa setmana. Al total de la demarcació de Girona s’injectaran gairebé 11 milions d’euros.

A LABASURA

Revista delBaix Empordà

EmpordàGastronòmic

La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEUR als ajuntaments i consells comarcals per lluitar contra la covid-197 d'Abril de 2020

(https://revistabaixemporda.cat/wp-content/uploads/2020/04/dipu-3.jpg)

Girona (ACN).- La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts transferir 10,9 milions d’euros als ajuntaments i consells comarcals de la demarcació per poder assumir les despeses extraordinàries que està comportant el coronavirus.

Aquestes ajudes provenen de l’avançament dels diners que es reparteixen entre els consells comarcals i en les subvencions del Fons de Cooperació Econòmica. La Diputació aquest any reparteix 16,5 milions als 221 ajuntaments gironins a través d’aquesta línia d’ajudes. De tota manera, com que s’han suspès tots els

Per altra banda, la Diputació també ha publicat un decret per pagar la meitat dela partida que s’havia assignat a cada consell comarcal. Si bé el total és de 5,2 milions, ara n’avançaran 2,6 per tal que els ens comarcals tinguin liquiditat.El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que “sempre” estaran “al costat” de les administracions locals i per això han aprovat aquesta “injecció econòmica tan important“. Per altra banda, també els han ofert assessorament i suport tècnic per poder fer front a les dificultats socials i econòmiques que pateixen les comarques gironines.Pel que fa als ajuntaments, la Diputació estipula cada subvenció en funció del nombre d’habitants, afavorint els municipis menys poblats. Per això aquells que tenen fins a 20.000 habitants reben 33.000 euros i si en tenen més de 20.000, poden aconseguir-ne 22.000. També es valora la superfície de cada municipi i la mitjana de la seva despesa corrent. La ciutat de Girona és una excepció en aquesta subvenció i rep 723.000 euros de forma fixa.

Utilitzem galetes (cookies) per poder oferir la millor experiència al nostre web. Si hi continua navegant assumim que hi està d'acord.

Acceptar Política de privadesa (https://revistabaixemporda.cat/politica-de-privadesa/)

8/4/2020 La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEUR als ajuntaments i consells comarcals

https://laciutat.cat/laciutatdegirona/girona/la-diputacio-de-girona-injecta-gairebe-11-meur-als-ajuntaments-i-consells-comarcals 1/4

La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEURals ajuntaments i consells comarcalsL'objectiu és garantir la liquiditat dels ens locals per afrontar les despeses

La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts transferir 10,9 milions d’euros als

ajuntaments i consells comarcals de la demarcació per poder assumir les despeses

extraordinàries que està comportant el coronavirus. Aquestes ajudes provenen de

l’avançament dels diners que es reparteixen entre els consells comarcals i en les

subvencions del Fons de Cooperació Econòmica. La Diputació aquest any reparteix 16,5

milions als 221 ajuntaments gironins a través d’aquesta línia d’ajudes. De tota manera,

com que s’han suspès tots els terminis dels procediments administratius, hi hauria una

demora a l’hora de rebre els diners. Per aquest motiu, l’ens supramunicipal ha optat per

avançar el 50% de les subvencions, que correspon a 8,2 milions.

Per altra banda, la Diputació també ha publicat un decret per pagar la meitat de la partida

que s’havia assignat a cada consell comarcal. Si bé el total és de 5,2 milions, ara

n’avançaran 2,6 per tal que els ens comarcals tinguin liquiditat.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que “sempre” estaran “al

costat” de les administracions locals i per això han aprovat aquesta “injecció econòmica tan

Per ACN - 7 d'abril de 2020

8/4/2020 La Diputació de Girona injecta gairebé 11 MEUR als ajuntaments i consells comarcals

https://laciutat.cat/laciutatdegirona/girona/la-diputacio-de-girona-injecta-gairebe-11-meur-als-ajuntaments-i-consells-comarcals 2/4

important”. Per altra banda, també els han ofert assessorament i suport tècnic per poder

fer front a les dificultats socials i econòmiques que pateixen les comarques gironines.

Pel que fa als ajuntaments, la Diputació estipula cada subvenció en funció del nombre

d’habitants, afavorint els municipis menys poblats. Per això aquells que tenen fins a 20.000

habitants reben 33.000 euros i si en tenen més de 20.000, poden aconseguir-ne 22.000.

També es valora la superfície de cada municipi i la mitjana de la seva despesa corrent. La

ciutat de Girona és una excepció en aquesta subvenció i rep 723.000 euros de forma fixa.