Edició de GironaDIMECRES · 13 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14909 - AVUI / Any XLI. Núm. 13779 - EL PUNT

1,20€

1696

62-1

1975

27Q

1033

08-1

2042

04Q

VergonyaEDITORIAL

inici del judici de l’1-O al Tribunal Suprem ha fetrealitat la imatge vergonyosa per a l’Estat espa-

nyol d’asseure al banc dels acusats, amb peticions de20 a 25 anys de presó, un grup de polítics, de diputatselectes, de membres d’un govern legítimament elegit,de líders d’un ampli sector de la societat catalana, degent honrada, pacífica i democràtica, pel sol fet de ferpolítica, de complir el mandat dels ciutadans en uneseleccions, d’haver posat urnes perquè els catalans po-guessin exercir un dret universalment reconegut comés el dret a l’autodeterminació. Continua a la plana 3

L’

El judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV (10.00 h) / Al vespre, debat a ‘L’illa de Robinson’ (19.30 h)

Els dotze processats catalans, asseguts ahir als quatre bancs de la sala del Tribunal Suprem espanyol ■ EMILIO NARANJO / EFE

P6-19

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.642

Dimecres13 DE FEBRER DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

El preu mitjàdels pisosnous a Gironapuja un 10%en l’últim any

BLANES La regidora Dolors Rubiodeixa tots els seus càrrecs públics 20

ELS BISBES catalans demanen perdó i escomprometen a investigar els abusos 28

COLLECCIÓ DE TASSESEscull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tes i infusions

Les defenses qüestionen la«imparcialitat» del tribunal

La denúncia de vulneracióde drets fonamentals centra la

primera jornada del judici de l’1-O

La sessió de les qüestionsprèvies posa de manifest

diferents estratègies de defensa

Entitats i partits sobiranistescriden a la «mobilització

permanent i a aturar el país»

Torra saluda els polítics acusatsmentre Junqueras, Santi Vila i

Mundó no fan ni el gest degirar-se. EMILIO NARANJO/EFE

PÀGINES 3 a 7

L’aeroport de Girona rep un 10,3% menys de passatgersdurant el mes de gener12

El PSC de Girona demana queMadrenas convoqui un pleextraordinari sobre el Bloom10

Denuncien unaonada de robatorisal gener i al febrera Palamós21

L'ALÇA DE PREUS DURANT

EL 2018 S'EXPLICA PER

LES PROMOCIONS SITUADES

A PRIMERA LÍNIA DE COSTA

4

26

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 13 DE FEBRER DE 201914

L.FANALS GIRONA

■ L’Oficina de Drets Civils i Polí-tics de la Generalitat, que es vapresentar ahir davant de les enti-tats gironines, ha detectat un in-crement de les actuacions degrups d’ultradreta a les comar-ques gironines. Segons el directorde l’Oficina, Adam Majó, els grupsd’encaputxats que van a pobla-cions com Verges, Amer o Arbú-cies, entre altres llocs, a treure elsllaços grocs de nit «tenen clara-

ment la intenció d’increpar, ate-morir i humiliar», i per això sónqualificats com a grups d’ultra-dreta. «Venen de nit encaputxats,organitzats, provocadors, i la sevavoluntat és, clarament, la de crearuna confrontació entre la societatque en realitat no existeix», va in-dicar Majó.

L’Oficina, que es va crear ara faquatre mesos, ha detectat, a partde l’augment de les actuacionsdels grups d’ultradreta, quatreproblemes més. En primer lloc,problemes pel dret a vot, especial-ment per part de la comunitat im-migrada. Segons va recordarMajó, l’Estat espanyol és un delspaïsos de la Unió Europea onaconseguir el dret a vot és més

llarg.En segon lloc, la llibertat d’ex-

pressió: «Malgrat que no hi ha ha-gut canvis legislatius importants,hi ha hagut un canvi d’actitud dela judicatura, que ara investigacançons, humoristes o tuitaires»,va indicar Majó. El responsable del’Oficina també va mencionar «lallei mordassa», que segons va dirha limitat cada vegada més el dreta la manifestació, i finalment eldret a l’autodeterminació.

Les entitats o ciutadans quevulguin dirigir-se a l’Oficina hopodran fer a través d’un formularigenèric, però també podran fer-ho a través de la Delegació del Go-vern a Girona, per tal d’acostarl’administració a la ciutadania.

Detecten un increment de grupsd’ultradreta actuant a la demarcacióL’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat es va presentar ahir al matídavant les entitats gironines

LAURA FANALS GIRONA

■ L'activitat de les Vies Verdes ales comarques gironines va gene-rar durant el un impacte eco-nòmic de gairebé , milionsd'euros. Un estudi econòmic xifraen . els usuaris anuals, lamajoria dels quals () són ho-mes, amb una mitjana d'edat de, anys i amb estudis superiors.

El Consorci de les Vies Verdesva encarregar dos estudis, un dequantitatiu i l’altre qualitatiu, perconèixer l’impacte econòmic i so-cial i el perfil dels usuaris de les ru-tes que gestiona: les Vies Verdesde Girona i la ruta Pirinexus. Elsdos informes, que es van presen-tar ahir en una jornada a la Casade la Cultura, apunten a un clarbalanç econòmic i social positiuper al territori.

El primer estudi està fet a partirde enquestes a usuaris de lesrutes i l’ha dut a terme BMI con-sultors. L’encarregat de presentar-lo, Marc Grijalvo, va deixar clarque aquests , milions d’eurosd’impacte són una dada «excep-cional», però va confiar queaquesta xifra sigui un punt de par-tida per continuar creixent.

Dels . usuaris, més de lameitat, un , són veïns de lescomarques gironines, un procedeixen de Barcelona i la sevaàrea metropolitana i un ve-nen d'altres llocs. De fet, la majo-ria (un ) coneixen les Vies Ver-des perquè resideixen a la zona,mentre que també tenen un pesmolt important els «prescriptors»:és a dir, aquelles persones quehan utilitzat les Vies Verdes i ho re-comanen a familiars i amics. Un

dels usuaris són vianants,mentre que un són ciclistes.

Pel que fa a la despesa mitjanade cada usuari de les Vies Verdes,se situa en , euros per personai dia. Tot i això, Grijalvo va apuntarque hi ha una gran diferència en-tre els usuaris gironins -que fanuna despesa molt baixa- i els quevenen a practicar el cicloturisme,per exemple, des de l’àrea metro-politana, que poden arribar a gas-tar més de euros.

D’altra banda, les Vies Verdespermeten crear més de llocs detreball. La restauració i els allotja-ments són els sectors més benefi-

ciats de la despesa econòmicadels usuaris.

L'esport, l'oci i la salut són lesprincipals motivacions que con-dueixen els usuaris fins a les ViesVerdes. Els aspectes més ben va-lorats són la senyalització i la ne-teja de les rutes, l'estat de les viesen general i els serveis d'allotja-ment i restauració. En canvi, elsusuaris consideren que cal millo-rar les àrees de descans i els puntsd'informació.

La visió dels empresarisD'altra banda, ahir també es vapresentar un segon estudi sobre

la percepció que tenen de l'im-pacte de les rutes els agents eco-nòmics que hi estan vinculats. Enaquest cas, es van fer entrevistesqualitatives amb institucions iempreses del territori al llarg decinc mesos, els resultats de lesquals van ser presentats pel con-sultor turístic Jordi Casassayas.

Segons aquest estudi, les ViesVerdes són vistes com una «in-fraestructura amb funció lúdica ide mobilitat i salut» per a la pobla-ció local. En canvi, la ruta Pirine-xus (ruta cicloturística gironinaque arriba fins a França) es consi-dera un producte més turístic, ja

que enllaça diversos trams peda-lables, té forma circular i connectamés territoris. En general, les em-preses estan satisfetes amb lesVies Verdes, al considerar que sónun «bon aparador» per atraureviatgers, però creuen que sen’hauria de millorar la comunica-ció.

El president del Consorci de lesVies Verdes, Albert Gómez, con-sidera que aquests resultats situenles rutes de senderisme i ciclotu-risme «en un motor econòmic im-portant del territori», i consideraque encara ho serà més en els pro-pers anys.

Les Vies Verdes van generar 3,5milions de € l’any passat a GironaAquestes rutes cicloturístiques tenen més de 277.000 usuaris anuals, la majoria dels quals són de les comarques gironines La proximitat i les recomanacions són la principal fórmula de coneixement

La presentació dels estudis, ahir, a la Casa de la Cultura de Girona. MARC MARTÍ

Les xifres58%DELS USUARIS SÓN VEÏNS DE LES COMARQUESGIRONINES La major part dels queutilitzen les Vies Verdes sónresidents a la demarcació, peròtambé hi ha un 17% que venende Barcelona i un 25% d’altresllocs. Els mercats espanyol ifrancès són dos dels mésimportants.

13,7EUROS PER PERSONA I DIAAquesta és la mitjana dedespesa, tot i que hi ha gransdiferències en funció del perfilde l’usuari: els gironins gairebéno gasten res -com a molt, avegades, un cafè-, i en canvi elsque venen de fora podenarribar a pagar fins a 60 euros.

47,5ANYS DE MITJANA El protip d’usuari és home(59%), de 47,5 anys i ambestudis superiors.

REAL CLUB DE GOLF DE CERDAÑA

CONVOCATORIA DE ELECCIONES

Por acuerdo de la Junta Directiva, adoptado en el día de hoy, se convocan Elecciones para cubrir los cargosde esta Junta, según los Estatutos vigentes del Club.1ª - Deben elegirse 8 miembros de la Junta Directiva para cubrir los siguientes cargos: Vicepresidente 1º, Vi-cepresidente 2º y seis Vocales.2ª - Podrán ser electores y elegibles, todos los Socios con derecho de asistencia y voto a la Asamblea, es decirtodos los Socios Honorarios, Fundadores (Serie «A») y Numerarios, mayores de edad y con una antigüedad mí-nima de un año como Socio y que no tengan suspendida la condición de socio al momento de la convocato-ria (Artículo 18).3ª - Plazo de exposición del censo electoral y para reclamaciones contra el mismo:La lista de Socios se expondrá en el domicilio del Club desde el día 9 al 16 de febrero de 2019. Durante el pe-ríodo comprendido del día 17 al 19 de febrero de 2019, podrán formularse por escrito reclamaciones dirigi-das a la Junta Electoral, por omisiones, rectificaciones o inclusiones indebidas.4ª - El plazo para la presentación de candidaturas empezará el día 20 de febrero de 2019 y terminará el día27 de febrero de 2019. Las candidaturas deberán ser propuestas por un número de socios no inferior a 51,con la suficiente identificación de cada Socio proponente y su firma. Asimismo, deberán ir firmadas por loscandidatos en prueba de su aceptación y acompañadas de la fotocopia de su D.N.I.Cada socio no podrá dar soporte a más de una candidatura. 5ª - La fecha de celebración de las Elecciones será el día 30 de marzo de 2019 y el tiempo establecido paraejercer el derecho de voto será de las 10.00 a las 19.00 horas, en el domicilio social.Para acreditarse, será suficiente la exhibición del Documento Nacional de Identidad.6ª - Han quedado designados para constituir la Junta Electoral, los siguientes Socios:Como titulares, D. Bruno Rosal Garcigoy, D. Jorge Knuth Marten y Dª. Mercedes Barangé Roca.Y como suplentes, D. Damián Ribas Malagrida, Dª Montserrat Boada Pala y D. Jose Antonio de Haro Cornet.

En Puigcerdá, a 6 de febrero de 2019.– Manuel Malagrida Valls, presidente.

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

Comarques

Diari de Girona DIMECRES, 13 DE FEBRER DEL 2019 15

DdG GIRONA

■ L'AECC-Catalunya contra elCàncer de Girona organitza avuidues xerrades, una sobre l'impac-te emocional de la malaltia i l'altrasobre els càncers de mama i gine-cològics.

La primera, titulada L'impacte

emocional davant del diagnòsticde càncer, és a la al saló de plensde la Diputació de Girona.

La segona serà a les cinc de latarda a la biblioteca de Maçanetde la Selva i anirà a càrrec de lesoncòlogues de l'ICO Girona, PilarBarretina i Gemma Viñas.

Xerrades sobre el càncer aGirona i Maçanet de la Selva

ALBA CARMONA GIRONA

■Cinc gironins inscrits al Registrede Donants de Medul·la Òssia(Redmo) van fer efectiva la sevadonació altruista de moll de l'osdurant l’any passat. Segons les da-des de l'Organització Catalana deTrasplantaments (OCATT), a totCatalunya es van fer efectives donacions de medul·la òssia o desang perifèrica per tractar un pa-cient que requeria un trasplanta-ment, el que suposa un incrementdel en relació al , quanvan ser . A més, des del Banc deCordó Umbilical del Banc de Sangi Teixits de Catalunya, també esvan distribuir unitats destina-des a trasplantaments.

Al programa Redmo, que coor-dina els trasplantaments de me-dul·la òssia de donant no empa-rentat amb el pacient, actualmenthi ha inscrites . persones dela demarcació.

D'aquestes, . s'hi van in-corporar durant el , un cophaver-se tot el procés de registre,que inclou tenir el resultat de lesserologies del donant, per exem-ple i persones van començarels tràmits per inscriure-s’hi. Caltenir en compte que hi va havermés altes que inscrits perquè que-daven tipatges pendents de realit-zar de l'any anterior.

El registre de la Fundació Ca-rreras gestiona la base de dadesdels donants voluntaris espan-yols, s'encarrega de la recerca dedonants compatibles per als pa-cients de tot l'Estat i coordina el

transport del material donat desdel lloc d'obtenció fins al centrede trasplantament. En tots els ca-sos, la donació és completamentaltruista i anònima.

A de desembre, el registre te-nia comptabilitzats . cata-lans disposats a fer una donacióaltruista de medul·la per tractarmalalties canceroses de la sangcom la leucèmia aguda.

Durant l'any passat, van ser. els catalans que van fer elpas per formar part del Redmo, toti reduir-se el nombre de poten-cials donants respecte al , jaque a partir del gener del l'edat per inscriure’s com a noudonant de medul·la es va reduir anys per situar el topall en els anys. Fins llavors, s'acceptavendonants fins als , però es va can-viar el criteri per rejovenir el regis-tre, tenint en compte que la majo-ria de trasplantaments no empa-rentats es fan amb menors de anys perquè els resultats clínicssón millors.

Com fer-se donantPer inscriure's al Registre de Do-nants de Medul·la Òssia, cal adre-çar-se als centres de referènciaque la Fundació Carreras té repar-tits per tot l'Estat. A les comarquesgironines és el Banc de Sang i Tei-xits de l'hospital Josep Trueta quifa d'intermediari.

Allà s'extreu una petita mostrade sang per fer una analítica al do-nant, que ha d'omplir un consen-timent informat. Passats uns dies,

una carta confirma la inclusió alregistre, i queda disponible per atotes les cerques de donant com-patible que s'iniciïn des de qual-sevol registre de donants d'arreudel món.

I és que tres de cada quatre pa-cients que requereixen un tracta-ment de medul·la òssia no dispo-sen d'un donant familiar que siguicompatible i cal recórrer al regis-tre o a una unitat de sang de cordóumbilical per tractar-los

A de gener, hi havia a l’estat. candidats a donant demedul·la òssia, un més quel’any anterior.

Cinc gironins van fer una donació de medul·laòssia durant l’any passatA tot Catalunya se’n van registrar 43, per les 25 del 2017 Més de 6.600 persones de la demarcació estan inscrites com a possibles donants

DdG GIRONA

■ La Fundació Pasqual Maragallimpulsa una nova edició delsgrups terapèutics per a familiarscuidadors de malalts d'Alzheimera Girona. El proper dimarts defebrer, la Fundació posa en marxaun nou grup, que durant catorzesessions setmanals, d'hora i mitjade durada, dirigides per la psicò-loga Glòria Mas, treballarà per mi-llorar la qualitat de vida dels fami-liars dels malalts, dotant-los d'ei-

nes que els ajudin a gestionar lasituació que estan vivint.

Durant les sessions es compar-teixen experiències i s'aborden te-mes com la reacció davant el diag-nòstic, el desgast emocional, lacomunicació amb el malalt, lacura d'un mateix o l'acceptació dela nova realitat. Alhora, es treba-llen aspectes cognitius i conduc-tuals com l'entrenament d'habili-tats socials, el pensament positiuo l'aprenentatge de tècniques derelaxació i autocontrol.

Segons la Fundació PasqualMaragall, en més del dels ca-sos d'Alzheimer l'atenció directarecau en la família, amb una mit-jana de dedicació de hores set-manals, els set dies de la setmana,

per part del cuidador principal.Aquesta dedicació quasi exclusi-va, sumada al desconeixement ials vincles emocionals amb la per-sona afectada, converteixen elcuidador en un «malalt ocult» quesovint pateix problemes físics ipsicològics associats a l'estrès,l'ansietat o la frustració.

La convocatòria ja està oberta iés totalment gratuïta. Per poder-hi participar només cal viure alescomarques gironines, ser el cui-dador principal no professio-nald'una persona amb Alzheimeri tenir disponibilitat per assistir ales sessions, que constaran dedos torns: el de matins serà l'EspaiCaixa, i el de tardes a l'Espai Fun-dació Catalunya–La Pedrera.

Nou grup terapèutic per a cuidadorsde malalts d'Alzheimer a GironaLa Fundació Maragallimpulsa sessions per dotar-los d'eines per evitar el desgast físic i psicològic

Uns 3.900catalans es vanincorporar l’anypassat al Redmo,la base de dadesde donantsvoluntaris de moll de l’os

02.- OBRES I URBANSIME0303.- PUBLICITAT OFICIAL

EDICTE

Pel qual se sotmet a informació pública l’acord de la Juntade Govern Local de 7 de febrer de 2019 d’aprovació inicialde la Modificació del Projecte d’urbanització del PAU 10 «Pi-neda d’en Gori». Per acord de la Junta de Govern Local de 7 de febrer de 2019,s’ha aprovat inicialment la Modificació del Projecte d’urba-nització del PAU 10 «Pineda d’en Gori».En compliment de allò que disposa el Text Refós de la Lleid’urbanisme, sotmetem la resolució presa a informació pú-blica pel termini de un mes, per tal que s’hi puguin deduiral·legacions i reclamacions. La resolució publicada, juntament amb els seus antece-dents, pot ésser consultada clicant aquí:http://documents.palamos.cat/default.aspx?cat=54O bé entrant a la //seu.palamos.cat// - expedients en in-formació pública.L’alcalde, Lluís Puig Martorell.Palamós, 11 de febrer de 2019.

AJUNTAMENT DE PALAMÓS

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

Cultura i Societat

Diari de Girona DIMECRES, 13 DE FEBRER DE 2019 39

L a Temporada Ibercàmeraha tingut l’encert de portara Girona un gran pianista

que està enregistrant moltes mú-siques en el que és un procés in-teressantíssim de creixement ar-tístic extraordinari. Tot i que, alprincipi del concert, Chopin noacabava de convèncer, no es va feresperar el retrobament amb elgran art del piano perquè Baldoc-ci és un músic que s’arrisca no no-més amb la dificultat de les obres,sinó també perquè les músiquessiguin dites per primera vegadaencara que formin part del reper-tori més conegut.

Amb Chopin hi va haver lluitaaferrissada per tornar a dir aquesttorrent de música passional i sin-cera amb gran encert de virtuosis-

me i veritat que desprèn aquestartista. Va treballar de valent sensemanierismes per oferir una granmostra de talent i compromísarriscant molt sobre l’escenari.

Tot això també va tenir el ma-teix ressò amb la transcripció dela cinquena de Beethoven que vaescriure el gran Liszt. Si aquestdar rer va ser excepcionalmentbrillant com a pianista i com acompositor, no ho va ser menys lavoluntat de Baldocci per oferiruna versió reveladora i pregonad’aquesta simfonia-miracle delmestre de Bonn. Va traçar amb co-ratge els caràcters heroics i hipnò-tics d’aquesta obra amb mestria.

Una música simfònica gloriosaque transportada al piano podriaresultar rídicula esdevé excepcio-nal i trasformadora gràcies al seugran treball.

Les propines es van agrair moltperquè de nou van ressonar ambvibrant magnetisme. Gairebé se liva fer petit el piano Steinway de lasala que respon amb dignitat peròno va fer justícia al gran impuls del’intèrpret. Baldocci ja és un granpianista que apunta cap a grans fi-tes. Una vegada més em reafirmoque cal estar atent i no fer cas no-més de la fama dels grans refe-rents. Per a mi és un descobrimentextraodinari!

ColossalCRITICA

MÚSICA

Xavier Paset

CONCERT DE PIANO D’IBERCÀMERAGabriele Baldocci, piano. Auditori

de Girona. 10 de febrer.

EFE MADRID

■ A Catalunya es van editar el un total de . títols, fetque suposa el dels . pu-blicats en conjunt de l’Estat per leseditorials espanyoles en totes lesllengües, un , menys(. títols) respecte a acausa del descens dels llibres di-gitals, segons les dades de l’Agèn-cia de l’ISBN.

Del total de títols registrats al’Agència de l’ISBN el , va in-formar ahir la Federació de Gre-mis d’Editors d’Espanya, .ho van ser en format digital, cosaque equival al del total.

Per comunitats autònomes,Madrid i Catalunya, per aquest or-dre, van ser les que més títols vanregistrar el , . () i. (), respectivament.

A Catalunya es van editar l’anypassat un total de 17.500 títols

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ Poderoses arrels de pi roig i pinegre trobades a més de .metres d’alçada al Pirineu, a lazona del Taga, per exemple, és elque mostra Evelí Adam a la novaexposició de la Casa de Cultura deGirona.

«Si l’esquelet és el que queda dela persona, l’arrel és el que quedade l’arbre, és l’ànima de la natura»,diu Evelí Adam (Campdevànol,), l’artista que aquest dijous ales de la tarda inaugurarà lamostra Mitologia i Natura.

Adam presenta a Girona unatrentena d’arrels d’arbres quemantenen la seva forma original,tal com eren quan van ser desen-terrades, però també han estatmanipulades per l’artista i ara sug-gereixen formes fantàstiques quefan volar la imaginació.

Amb les seves mans de fuster,Evelí ha buidat pacientment i hanetejat aquestes soques que po-den ser centenàries per combi-nar-les i presentar-les de maneraque poden suggerir rostres hu-mans o siluetes d’animals.

Rinoceront, Gall blanc, Dimonio Cocodrilsón alguns dels títols deles peces presentades per un ar-tista que, malgrat ser fill d’un fus-ter tradicional del Ripollès, tambéesculpeix pedra i pinta teles. Lamostra de la Casa de Cultura in-clou una acolorida pintura de lescases de l’Onyar.

Adam té previst exposar en unamostra col·lectiva a Roma a la pri-mavera i en una mostra individuala la tardor a Suïssa.

Evelí Adam fa volar laimaginació amb poderosesarrels de pi roig i pi negreL’artista de Campdevànol inaugura l’exposició «Mitologia i natura» a laCasa de Cultura de Girona Són fustes crescudes al Pirineu a gran alçada

Evelí Adam enllesteix el muntatge de l’exposició. DANIEL BONAVENTURA

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

L. FANALS/ACN GIRONA

■ Inici d’any complicat per a l’ae-roport de Girona, que durant elmes de gener va rebre un , depassatgers menys que durant elprimer mes de . En total, vanpassar per les instal·lacions de Vi-lobí d’Onyar . passatgers,una xifra molt similar a la del mesde desembre, quan van ser.. En canvi, el gener de s’havia arribat fins als ..D’aquesta manera, l’aeròdrom gi-roní encadena el quart mes con-secutiu de descens de passatgers.

Tanmateix, no tot el panoramaés negatiu. Segons destaquen elsgestors de la infraestructura, lesoperacions de vols comercials vanaugmentar un respecte el ge-ner de i van arribar fins a laxifra de , malgrat que el nom-bre total de moviments a l’aero-port va caure un ,, situant-seen . En l’apartat de càrrega, esvan transportar tones de mer-caderies, el que representa uncreixement exponencial respectel’any anterior: l’augment és del,.

Pel que fa a les companyies,Ryanair ha transportat un ,dels passatgers de Girona. Conti-nua essent un percentatge moltelevat, tot i que és un ,menys que la del gener de .Aquest fet respondria a la davalla-da global en nombre de turistesdurant aquest gener.

En canvi, els passatgers de Po-beda Airlines van augmentar un,, tot arribant als . pas-satgers. Per tant, continua el pro-cés de diversificació de compan-yies que s’està intentant impulsardes de l’aeroport.

Pel que fa a les nacionalitatsdels viatgers, els italians seguei-xen essent el públic predominantdurant els mesos d'hivern a l'ae-roport gironí. Un total de les. persones que van arribaral mes de gener venien d'Itàlia, toti que són un , menys que elsque van venir l'any passat. Elnombre de passatgers del RegneUnit també ha disminuït, un,, ja que aquest gener tansols han vingut personesd'aquell país, mentre que el van ser .

En canvi, la nota positiva la po-sen els alemanys i els russos. Elsprimers han augmentat un

, respecte al primer mes del'any passat i . persones hanpassat per les instal·lacions de Vi-lobí d'Onyar. Els segons han regis-trat un augment d'un , ambun total de . passatgers, pro-vinents de les connexions queofereix Podeba Airlines.

Creixement del Prat Per la seva banda, l'aeroport de

Barcelona-el Prat ha arrencat el amb unes dades més positi-ves que les de Girona: va rebre ,milions de passatgers durant elmes de gener, el que significa un, més que en el mateix períodede l'any anterior. Del total, , mi-lions van ser viatgers de vols inter-nacionals, que creixen un ,, ila resta de vols nacionals, que hofan un ,.

En l'apartat d'operacions, al ge-ner es van fer a l’aeròdrom barce-loní . enlairaments i aterrat-ges, un , més que en el mateixmes de . D’altra banda, elsvols nacionals es van incrementarun ,, amb més de . ope-racions, mentre que els interna-cionals, amb més de ., hovan fer un ,. Pel que fa a la cà-rrega, durant el primer mes de van passar per l'aeròdrom dela capital catalana gairebé .tones, un , més interanual.

Per l’aeroport de Reus, d’altrabanda, van passar . viatgers,el que va significar un ,menys que al gener del , i esvan realitzar moviments, ambun increment de l', respecte almateix mes de l'any anterior. Fi-nalment, a Sabadell es van comp-tabilitzar passatgers, un ,menys que al gener de .

Ryanair continuatransportant un 83% delsviatgers, peròPobeda augmentaun 10,21% el seunombre deviatgers

DADES FETES PÚBLIQUES AHIR PER AENA

Moviments i operacions a

l’aeroport durant elgener de 2019

MES DE GENER

557-23,3%

DESCENS RESPECTE AL MES DE GENER DE 2018

MOVIMENTSGENER DE 2019

359+2%

INCREMENT RESPECTE AL MES DE GENER DE 2018

NOVEMBRE 2018

38.328-16,09%

DESEMBRE 2018

37.306-12,05%

GENER 2019

37.415-10,3%

MAIG 2018

227.038+3,4%

JUNY 2018

281.332+8,5%

ABRIL 2018

178.094-2,9%

FEBRER 2018

40.719+3%

GENER 2018

41.718+2,4%

JULIOL 2018

310.267+2,3%

AGOST 2018

315.408+6%

SETEMBRE 2018

280.490+10,28%

OCTUBRE 2018

196.292-0,01%

L’aeroport de Girona repun 10,3% menys de viatgers

durant el mes de generLes instal·lacions de Vilobí encadenen així el quart mes consecutiu de

pèrdua de passatgers Tot i que la xifra total de moviments cau un23,3%, el nombre d’operacions de vols comercials augmenta un 2%

MARÇ 2018

72.884+14,2%

VOLS COMERCIALS

Objectiu: diversificació i aposta per l’Europa de l’Est Rebaixar l’excessiva dependència de Ryanair, in-tentar consolidar els més de dos milions de viatgersamb què es va tancar el 2018 i apostar per les conne-xions amb l’Europa de l’Est: aquestes són algunes deles prioritats que té l’aeroport de Girona-Costa Bra-va per a aquest 2019, un any que es veurà molt in-fluït pel que pugui succeir finalment amb el Brexit.De fet, a aquestes alçades, encara no estan del tot

confirmades les destinacions per a la temporadad’estiu, ja que les companyies estan pendents, enbona part, de què acabarà succeint al Regne Unit,que és un dels principals mercats de l’aeròdrom gi-roní. De moment, malgrat que l’any no ha començatamb massa bon peu, encara hi ha marge per créixerdurant els mesos d’estiu. La «temporada alta» a l’ae-roport va de març a octubre. L.F.G. GIRONA

Diari de GironaDIMECRES, 13 DE FEBRER DE 201912

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE FEBRER DEL 201932 | Comarques Gironines | GIRONÈS / BAIX EMPORDÀ

Montserrat Manén, expre-sidenta de Càritas de Salt, iel Salt Gimnàstic Club se-ran properament guardo-nats amb els premis Tresde Març. Montserrat Ma-nen ha estat proposada peljurat del premi pel seucompromís en l’educacióde moltes generacions dejoves del municipi des de laseva feina a l’institut Salva-dor Espriu i per la seva tas-ca per la cohesió i la justíciasocial, des de Càritas Salt.

En el cas del Salt Gim-nàstic Club, s’ha valorat laseva feina, durant quaran-ta anys, en l’organitzacióde campionats de gimnàs-

tica en totes les categories iel paper que ha tingut por-tant el nom de Salt per totel món.

Montserrat Manén ésgeòloga de formació i cate-dràtica en ciències natu-rals. Ha exercit com a pro-fessora en diversos insti-tuts de les comarques giro-nines i al Salvador Espriu

de Salt des del 1978. Vin-culada com a voluntària ala parròquia de Sant Cu-gat, el 2001 va començar elservei d’acompanyamenta la gent gran. A partir del2004 i durant dos anys vaser secretària de Càritas. Ifins al 2014 va ser presi-denta de l’entitat. Actual-ment, col·labora amb el

centre de distribució d’ali-ments.

El Salt Gimnàstic Clubva ser fundat el 1979 iaquest any celebra el qua-rantè aniversari. Dedicat ala gimnàstica masculina ifemenina, actualment enformen part més de qua-tre-cents gimnastes i di-vuit entrenadors. Compe-teix en totes les categoriesen el circuit català, en elcampionat d’Espanya declubs i individual, en la lligaIberdrola i en diversosoberts estatals i interna-cionals, amb resultatsmolt remarcables. En el plede dilluns vinent, està pre-vist que s’aprovin els nomsproposats per als premisTres de Març 2019. ■

a El jurat dels premis ha proposat l’expresidenta de Càritas pel seu compromísen l’educació i la seva tasca social a El ple hi donarà el dia 18 el vistiplau

Montserrat Manén i el SaltGimnàstic Club rebran elspremis Tres de Març

N.A.SALT

2001Primer any de vinculació deManén amb Càritas de Salt.Va ocupar diversos càrrecsfins a ser-ne presidenta.

1979Fundació del SaltGimnàstic Club, queaquest any celebra elquarantè aniversari.

Algunes de les gimnastes del Salt Gimnàstic Club i Montserrat Manén, en una imatge recent ■ SALT GIMNÀSTIC CLUB / EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

L’Ajuntament de Palafru-gell ha incorporat a l’apli-cació informàtica per a te-lèfons intel·ligents i taule-tes el catàleg de 28 fitxessobre elements patrimo-nials, amb més informacióde la que fins ara s’ofereixen panells a peu de carrer.

Pel regidor de l’Arxiu Mu-nicipal, Albert Tané, ésuna eina que farà més ac-cessible la consulta, “ambimatges antigues i moder-nes i textos en tres idio-mes”, que es podrien am-pliar, i enllaços a més do-cuments, com ara les res-senyes d’edificis i ele-ments a la Viquipèdia.

La informació és acces-

sible des de l’aplicació ciu-tadana estrenada el 2016,i un complement dinàmicper als plafons convencio-nals que es van començara instal·lar, com recordavala responsable de l’arxiu,Conxa Saurí, al 2006. Ca-da any, a mesura que es re-cuperen elements i immo-bles, la llista ha anat crei-xent, i després d’afegir-hi

la Casa Peya, la pròximaincorporació a les referèn-cies seran l’antiga escolad’Arts i Oficis, en rehabili-tació després d’haver es-tat la primera seu del Mu-seu del Suro.

L’aplicació substituirà,a la llarga, el mantenimentde les plaques físiques, sot-meses al desgast i a actesvandàlics. ■

Palafrugell afegeix el patrimoni al’aplicació per a mòbils i tauletesE.A.PALAFRUGELL

Tané i Saurí, ahir, mostrant el funcionament de l’aplicaciódavant la placa de l’Església de Sant Martí ■ E.A.

L’aeroport de Girona-Cos-ta Brava va tancar el mesde gener amb 37.415 pas-satgers, un 10,3% menysque fa un any. Pel que fa ales companyies, Ryanairva transportar un 83,41%dels passatgers de Girona.Una xifra molt elevada, toti que és un 13,53% menysque la del gener del 2018,segons va informar l’ACN.Per contra, els passatgersde Pobeda Airlines van pu-jar un 10,21%. Aquesta pe-tita disminució en nombred’usuaris ha anat acompa-nyada d’una reducció delnombre d’operacions, queva caure un 23,28% (557enlairaments i aterratges)respecte al primer mes del’any passat. Per contra,

els vols comercials van ar-ribar a la xifra de 359. Enaquest apartat sí que vahaver-hi un increment,que va ser del 2% en com-paració amb el gener del2017.

Pel que fa a la nacionali-tats dels viatgers que vanpassar per les instal·la-cions de Vilobí, els italianscontinuen sent el públicpredominant durant elsmesos d’hivern a l’aero-port gironí. El nombre depassatgers del Regne Unittambé va disminuir, un80,73%, ja que aquest ge-ner tan sols van venir 42persones d’aquell país,mentre que el 2018 vanser 218. La nota positiva laposen els alemanys i elsrussos. Els primers vanaugmentar un 12,03% res-pecte a l’any passat. ■

Un gener ambmenys viatgersa l’aeroport

RedaccióVILOBÍ D’ONYAR

a El nombre d’usuaris va baixar un10% i el dels vols, un 23%

Moviment a les pistes de les instal·lacions aeroportuàries deVilobí d’Onyar ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE FEBRER DEL 201946 | Cultura i Espectacles |

El Palau Firal i el camp deMart viuen aquests diesuna gran activitat. Cap a300 persones treballen aun ritme frenètic per te-nir-ho tot a punt, tant tèc-nicament com artístic. Enaquest apartat, són un to-tal de 78 artistes de tretzepaïsos els que s’han con-gregat per a participar enla vuitena edició del Festi-val del Circ, que obrirà lesportes al públic demà, a les20.30 h, amb la primerarepresentació de l’espec-tacle Blau. L’endemà, to-carà el torn de veure l’es-pectacle vermell, i així al-ternativament fins a cul-

minar el dimarts 19 ambla Gran Gala Final, en laqual s’entregaran els Ele-fants d’Or als artistes gua-nyadors en les diferentscategories.

A dia d’ahir, de les onzefuncions programades (ales quals cal afegir les esco-lars, que arriben a 16) i les34.000 entrades disponi-bles, ja s’havien venut27.000 localitats, el 80%del total.

Entre els artistes queenlelstien els seus núme-ros, ahir es van poder veu-re els integrants de la Na-tional Circus of Pyon-gyang perfeccionant elscomplicats salts de bàscu-la del nou número estel·larque portaran aquest any a

Girona. També l’artistarussa Mademoiselle Di-Diva demostrar el que pot feramb els malabars, set ane-lles, set masses i nou ane-lles. No menys espectacu-lars van presentar-se a lapista la Fujian AcrobaticTroupe, companyia acro-bàtica xinesa que actuaràamb dues atraccions: lescordes (lassos) i els diàbo-los. I per plasticitat, enaquest cas en format dueti dalt del cercle aeri, lesamericanes Luna Stormeaporten sensualitat en unnúmero en què es reque-reix una gran força física,tècnica i perfecta sincro-nització.

Això per no dir el quefan els dos germans co-

lombians de la tercera ge-neració d’una reputadanissaga familiar circense,The Flyers Valencia –vis-tos al Cirque du Soleil–,que s’han d’aixecar de ma-tinada per poder practicarl’espectacular roda de lamort, que inclou salts mor-tals a l’exterior de l’aparell.Una disciplina que no s’ha

vist mai en el festival, queha aixecat molta expecta-ció i que, de ben segur, po-sarà dempeus el públic.“Aquesta serà l’edició mésespectacular”, assegura eldirector, Genís Mata-bosch.

A l’exterior, escalfantmotors i lluint-se davantels passavolants que ana-ven al mercat de la Devesa,es va poder veure BMXBro, un sextet d’acròbatesde les bicicletes que de-mostren que el circ tambéaccepta propostes moder-nes. Ells, juntament ambMukhamadi Sharifrozo-da, s’han afegit a darrerahora a la programaciód’aquesta edició, que, perprimera vegada, unirà les

carpes del circ al Palau deFires, on se celebrarà laprimera edició del CircusWorld Market, l’única firasectorial de circ al món. Amés de convertir-se enl’entrada general i en el llocon es congrega la restaura-ció. la fira estarà presididaper la maqueta de circ mésgran del món, el CircGleich, de 50 metres qua-drats. El primer cop que esva exposar va ser el 1928durant la segona Exposi-ció Universal a Barcelona.L’accés a la fira serà lliureper a tothom. Com a activi-tat paral·lela, diumenge ala Cúpula de les Arts tindràlloc l’espectacle familiarThe Totti Show (12 h, de 5a 10 euros). ■

Jordi Camps i LinnellGIRONA

El Festival del Circ Elefant d’Or, que començarà demà amb el 80% de les entradesvenudes, enllesteix els últims preparatius i assajos de “l’edició més espectacular”

El circ de Babel, a punt

The Flyers Valencia (Roda de la Mort), Luna Storme (Cercle aeri) i BMX Bro (bicicletes acrobàtiques), ahir als seus assajos abans d’actuar a partir de demà ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

7.000entrades estan disponiblesde les 34.000 que s’han po-sat a la venda. Ja n’han ve-nudes el 80%.

El Festival Internacional del Circestà acabant de perfilar els últimsdetalls per obrir demà les portes ala seva vuitena edició. Noves disci-plines, espectacles inèdits i més circque mai és el que podrà veure el pú-blic del al de febrer. Fins ara,

l'espectacle ha venut el de lesentrades per a les sessions quees duran a terme, una més que l'anypassat.

El Palau Firal i el Camp de Martde la Devesa de Girona viuenaquests dies un ritme frenètic d'as-saigs dels artistes de països di-

ferents arribats a Girona el passat de febrer. Ahir, en una presentacióa la premsa, es van poder veure al-guns dels números que faran vibrarels assistents.

Els salts a la bàscula de la Natio-nal Circus of Pyongyang tocarangairebé el sostre de la carpa per des-cendir llavors en unes cadires sus-peses. I des de Rússia arriba DianaStepanova, una de les millors ma-labaristes noies del món amb sèriesde aros, masses o anelles.

Ara bé, un dels números més es-perats per ser una disciplina quemai s’ha vist al festival és la roda dela mort. Dues circumferències con-nectades per un eix i penjades delsostre giraran a gran velocitat men-tre els germans colombians Robin-son i Carlos faran acrobàcies al seuinterior. I fins i tot s’atreviran a saltara corda per sobre de les rodes o, enel punt més àlgid del xou, fer un saltmortal.

L’espectacle també comptaràamb la bellesa dels salts amb cor-des en moviment de la companyiaFujian Acrobatic Troupe de Xina;així com les acrobàcies del duet fe-mení que forma la Luna Stome.Una coreografia aèria en què lasensualitat agafa tot el protagonis-me.

El grup urbà BMX Bro de Rússiatambé assajava ahir el seu especta-cle, en aquest cas, però, a fora de lacarpa, on practicaven els seus saltsi acrobàcies amb bicicleta per sobred’un cotxe. En total, seran atrac-cions que configuraran els dos es-pectacles, el Blau i el Vermell, que

competiran per fer-se un lloc a laGala de Premiats.

Paral·lelament, més de ope-raris estan acabant de perfilar elsúltims detalls aquests dies. El pas-sat de gener va començar la ins-tal·lació a la Devesa de les tres car-pes. La més gran d’aqueste, on esdurà a terme l’espectacle, té una ca-buda per a . persones i fa metres de diàmetre i , metresd'altura. Dos grups d’electrògensgeneraran la potència de llum su-ficient per als equips de so i per alsmés de projectors que il·lumi-naran les actuacions. Per altra ban-da, diversos calefactors industrialsgarantiran una temperatura per-manent de ºC a la carpa. Ahir elsoperaris acabaven d’ajustar els fo-cus, feien proves de so o treballavenen la construcció de la Circus WorldMarket, la fira circense que acull elPalau de Fires per primera vegada.

Accés gratuït a la firaEmpreses de tot el món i dedicadesal món del circ participaran en lafira, que és d’accés gratuït a tothomi estarà oberta durant tots els diesdel festival. El saló estarà presiditper la maqueta de circ més gran delmón, de metres quadrats, obrade l’enginyer holandès V. Herwer-den. Amb la creació de la fira,aquesta es convertirà en l’entradageneral al circ i, per tant, tots els es-pectadors recorreran els seus es-tants abans d’arribar a la gran car-pa, situada al Camp de Mart de laDevesa.

RAQUEL GIRONÈS GIRONA

Un total de 24 atraccions, repartides entre elsespectacles Blau i Vermell, competiran per ser ala final El xou, que es podrà veure del 14 al 19de febrer, ha venut el 80% de les entrades

Últims detallsper a la granestrena delFestival del Circ

A l’esquerra, la roda de la mort.A dalt, el cercle aeri.A baix, els salts a la bàscula. MARC MARTÍ

DdG GIRONA

■Guanyem Girona ha programatmés de taules sobre diferentsàmbits temàtics, per tal de debatreels continguts del programa elec-toral de la formació per a les pròxi-mes eleccions muncipals. Així hova explicar ahir l'alcaldable de lacandidatura, Lluc Salellas. Es tractade sessions obertes a la ciutadaniaenvers diferents àmbits com la cul-tura i el coneixement, medi am-bient i territori, model econòmic,salut, gent gran, educació, feminis-me i LGTBI, entre altres. Les taulescomencen avui a la tarda a la Marfàamb una sessió dedicada a educa-ció, joventut i esport, i s'allargaranfins a mitjans del mes de març.

Guanyem farà mésde 20 taules obertesper elaborar el seuprograma electoral

RAQUEL GIRONÈS SALT

■Cris Sibina encapçalarà la llistaelectoral d'Independents per Salt- Cup per a les pròximes eleccionsmunicipals, que tindran lloc el de maig. La saltenca pren el relleude Ferran Burch, regidor al con-sistori saltenc. En l’actualitat, IPS-CUP forma part de l’equip de go-vern juntament amb ERC.

Sibina compartirà llista ambl’actual regidora d’Entorn naturali Medi Ambient, Marta Guillau-mes, i Anna Burrassó, que ocupa-

ran el segon i tercer lloc respecti-vament. Els noms es van escolliren una assemblea oberta que vadur a terme la formació fa unsdies.

A través d’un comunicat, IPS-CUP afirma que «aposta pel relleude les persones que figuren al cap-davant de l’agrupació» per «limi-tar el temps en què les represen-tants exerceixen algun càrrec».Tot i això, exposen que el projecte«continua essent el mateix», aixícom la necessitat de «seguirobrint camí cap a un model de po-ble més sostenible i que millori laqualitat de vida de les persones»per aconseguir «un poble actiu ialhora compromès amb la repú-blica catalana», conclou la forma-ció.

Cris Sibina serà la cap de llista d’IPS-CUP de SaltLa saltenca compartiràcandidatura amb l’actualregidora Marta Guillaumes i Anna Burrassó

DdG GIRONA

■ La Coordinadora d’ONG Soli-dàries de Girona rebutja la decisiójudicial que ha invalidat la prohi-bició que l’Exèrcit participi a l’Ex-poJove, tal com Fira de Girona vaacordar l’any passat perquè vaconsiderar que vulnerava el codiètic que impedeix exhibir símbolso elements bèl·lics al saló de l’en-senyament.

La Coordinadora d’ONG vaafirmar ahir que «l’exèrcit no pottenir un estand a l’ExpoJove de Gi-rona» perquè va incomplir el codiètic de Fira de Girona, segons elqual no hi poden haver «exposi-tors que vulnerin els valors i prin-cipis de la cultura de la pau, la de-fensa de la igualtat i els drets hu-mans».

L’organització va remarcar que«moltes de les entitats solidàriesque la integren treballen per re-soldre les mancances i les desi-gualtats derivades dels conflictesbèl·lics» i va reiterar que «reclutarjoves per a l’Exèrcit no és una sor-tida laboral com qualsevol altra».

La Coordinadora d’ONGrebutja que l’Exèrcittingui estand a ExpoJoveL’organització s’oposa a laresolució judicial que invalidala prohibició que els militarsestiguin al saló de l’educació

Diari de GironaDIMECRES, 13 DE FEBRER DE 20198

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE FEBRER DEL 201930 | Comarques Gironines | GIRONÈS

1182

80-1

1539

46w

Vaga i més mobilitzacionsdels treballadors de la Nes-tlé de Girona. El comitèd’empresa ha convocatuna nova vaga el 10 d’abril iacusa l’empresa de no as-seure’s a negociar amb elstreballadors. El sindicatmajoritari, la UGT, haanunciat també dues con-centracions de protesta el27 de febrer al davant de laseu de la Generalitat a Gi-rona i el 14 de març a la seude la companyia, a Esplu-gues de Llobregat. Les pro-testes s’han acordat permajoria al comitè (formatper cinc sindicats), però laCGT ha decidit convocaruna altra vaga el 20 de fe-brer pel seu compte.

Segons declaracions re-collides per l’ACN, el secre-tari general de la UGT a Gi-rona, Xavier Casas, diu que

des de la vaga del gener nohi ha hagut cap acosta-ment i el representant delcomitè, Lluís Parra, asse-gura que no saben si l’em-presa manté la propostad’increment de l’1,5% o sil’ha retirat, tal com havia“amenaçat” de fer.

“Prestigi” de la marcaEl sindicat reclama ques’asseguin a abordar el pro-blema i alerta que el “pres-tigi” de la marca està “enjoc”. “Després de cinc anysde pèrdua de poder adqui-sitiu, els treballadors de Gi-rona han dit prou perquèestan farts de veure que lafletxa d’increment de be-neficis de Nestlé va capamunt i la dels treballa-dors, cap avall”, asseguraCasas. El secretari generalde la UGT a Girona tambéacusa l’empresa d’actuarcom “una criatura” i feruna “rebequeria”. ■

a Les aturades seran el 20 de febrer iel 10 d’abril a Acusen l’empresa de noasseure’s a negociar amb la plantilla

RedaccióGIRONA

UGT i CGTconvoquendues vaguesa la Nestlé

La decisió s’ha pres per majo-ria dins del comitè (que té sismembres de la UGT, cinc delCSIF, tres de CCOO, tres de laCGT i dos de TreballadorsUnits). “Hi va haver una dis-crepància sobre els dies de lavaga, la CGT va proposar dosdies més de vaga i CCOO, unmés, però vam acordar queparlaríem de convocar-neuna altra si l’empresa retiravala proposta feta”, afirma Par-ra. Malgrat això, la CGT haanunciat una altra vaga per al20 de febrer i ha asseguratque el comitè “ha caigut en la

Treballadors durant les protestes del gener ■ MANEL LLADÓ

divisió i en la submissió a lacalma, que només beneficial’empresa”. “Des de la CGTcreiem que aquesta dataqueda molt lluny, és molt imolt llunyana, que la lluita noha de decaure i que s’ha decontinuar el que es va dema-nar en assemblea de treballa-dores”, afirmen. El comitè del’empresa, que té prop de1.200 treballadors, va convo-car el 24 de gener una vagaque va tenir un seguiment,segons els sindicats, d’un97%. La vaga va afectar mésde 750 treballadors. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La data és molt i molt llunyana”

La tercera edició del #was-teinprogress reuneix alPalau de Fires de Girona(del 6 al 8 de març) repre-sentants de nou ciutatd’arreu del món per conèi-xer de primera mà els seusmodels de recollida selec-tiva de residus i el paga-ment de la “taxa justa”, ésa dir, el pagament per ge-neració. Es tracta deSeattle (Estats Units),Leipzig (Alemanya), Ber-

na (Suïssa), Estiria (Àus-tria), Vèneto (Itàlia), laVall d’Aosta (Itàlia),Twente Milieu (Holanda),Grand Besançon (França)i Aes-Bord Na Mona (Irlan-da), tots amb uns índex dereciclatge d’entre el 55 i el

85%, però amb mitjanesque s’acosten més aaquest darrer percentat-ge. Aquestes ciutats oàrees supramunicipals re-presenten models adap-tats a poblacions ambnombre d’habitants molt

diferents, amb major omenor presència de turis-me i, en el primer cas, ambuna forta estacionalitza-ció, i en alguns casos ambun pes molt important delsector comercial.

A les comarques gironi-nes, només Vilablareix haaplicat la taxa justa i és undels cinc únics municipisdel país que hi han apos-tat, tot i que, en molts al-tres casos, es duen expe-riències per a la seva im-plantació definitiva.

L’alcaldessa, Marta Ma-drenas, va explicar ahirdurant la presentació del#wasteinprogress que Gi-rona volia convertir-se enla primera ciutat mitjanade Catalunya a acceptarl’objectiu de la “taxa jus-ta”. El municipi ha provatel sistema de porta a portaa Sant Daniel amb nota-ble èxit i ha dit que els ve-ïns d’aquest barri ja pa-guen menys en deixa-lles. ■

a Nou ciutats o zonesd’arreu exposaranmodels de pagamentper generació

El #wasteinprogress dua Girona la “taxa justa”

Jordi CasasGIRONA

Els responsables del fòrum internacional que s’ha de fer aGirona amb l’alcaldessa. ■ C.COLL

La CUP-Crida per Girona iel PSC han fet una peticióa l’Ajuntament per tal deconfeccionar els informescorresponents sobre l’ex-pedient del Bloom, el cen-tre de 3D i tecnologiesemergents. Els dos grupshan demanat la documen-

tació després que s’hagindonat a conèixer les nom-broses irregularitats delprojecte. La petició sol·lici-ta saber per quin motiu elmaterial no ha estat maiinventariat i es demanaaccés a la llista completade material, al seu valor decompra i al valor actual itambé una llista del mate-rial que ha desaparegut. ■

Òscar PinillaGIRONA

La CUP i el PSC voleninformes del Bloom

13/02/2019 bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda traduccions | subscripcions | publicitat

exposicions | notícies | mercat de l'art | biblioteca | fires | reportatges | entrevistes | concursos | opinió |

13 Febrer 2019

NOTÍCIES GIRONA

TAULA RODONA «LA RÀDIO: DIÀLEG, TOLERÀNCIA I PAU», DINTRE ELS ACTES DE LA SETMANA DELS RAHOLAbonart

Per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, els Amics de la UNESCO i Ràdio Vilablareix, han organitzat la primera taula

rodona de la Setmana dels Rahola, el dia 12 de febrer a les 19 h al Centre Cultural Can Gruart de Vilablareix. La conversa «La

ràdio, tolerància i pau» ha anat a càrrec de Dolors Reig, Lluís Costa, Eli Don, Pau Lanao i Àngel Ros.

Avui dimecres, dia 13 de febrer a les 18 h, a la Biblioteca Pública Carles Rahola, tindrà lloc la conversa amb Laura Rosel sobre

«El sentit del periodisme”

VII Setmana dels Rahola

La VII Setmana dels Rahola tindrà lloc del 12 al 21 de febrer i entre els seus protagonistes hi ha Laura Rosel, Laia Servera,

Susanna Oliveira, Joaquim Nadal, Xavier Carmaniu, Cristina Masanés, Tian Riba, Neus Tomàs, Ferran Casas, Rafa Garrido,

Adolfo Carratalà, Arnau Roig i Imma Merino. Aquests professionals de la comunicació participaran en diverses taules

rodones i converses obertes al públic en general per ajudar a fomentar la reflexió sobre el paper dels mitjans de

comunicació en la societat actual.

La Setmana dels Rahola està organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de

Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la Biblioteca Pública Carles Rahola, i es

clourà amb el lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, el 7 de març, a l’Auditori. Els guardons estan

coorganitzats per la Diputació i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’etiqueta oficial de la Setmana i dels premis és #Rahola19, i la web, www.premiscarlesrahola.cat.

A la imatge, taula rodona sobre «La ràdio: diàleg, tolerància i pau»

Etiquetes: Laura Rosel · Ràdio Vilablareix · Setmana dels Rahola

Més informació

Dimarts, 12 Febrer 2019 14:52 Redacció

La xarxa de Vies Verdes de Girona i la

ruta Pirinexus generen un impacte de 3,5

MEUR durant el 2018 L'any passat van rebre 277.795 usuaris i van suposar la creació de més de 60 llocs de treball

ACN Girona .- La xarxa de Vies Verdes de Girona i el tram de la ruta Pirinexus que passa per la demarcació han generat un impacte de gairebé 3,5 milions d'euros (MEUR) durant

el 2018. Un estudi elaborat pel consorci que les gestiona subratlla que, al llarg de l'any passat, aquests itineraris van rebre fins a 277.795 usuaris i van generar més de 60 llocs de

treball directes (sobretot, relacionats amb la restauració i els allotjaments). L'estudi s'ha fet

a partir de 600 enquestes, que recullen que el 57% dels usuaris fan les rutes a peu i el 43% opten per recórrer-les en bicicleta. D'altra banda, el consorci també ha fet un segon

estudi, centrat amb els agents econòmics i institucions del territori. S'hi recull que la via verda és més coneguda per la població local i la ruta Pirinexus, pels estrangers.

El Consorci de les Vies Verdes de Girona, que depèn de la Diputació, ha presentat els resultats de dos estudis fets durant el 2018. L'objectiu era conèixer tant l'impacte

econòmic i social com el perfil dels usuaris de les rutes que gestiona (la de les Vies Verdes i la Pirinexus).

Segons l'estudi econòmic, l'activitat a les rutes que gestiona el Consorci (no es té en

compte el tram nord-català del Pirinexus) ha generat un impacte econòmic de gairebé 3,5 MEUR durant el 2018. En concret, 3.420.561. L'estudi xifra en 277.795 els usuaris anuals i

conclou que les Vies Verdes i el Pirinexus han generat 62,6 llocs de treball directes (sobretot, en els sectors de restauració i allotjament).

L'estudi, que s'ha fe a partir de 600 enquestes, també defineix quin és el perfil dels

usuaris. Un 59% són homes, amb una mitjana d'edat de 47,5 anys i estudis superiors. El 57% són vianants i el 43% restant, ciclistes. Gairebé sis de cada deu (el 58%) són de

comarques gironines, un 17% de Barcelona i la seva àrea metropolitana i el 25% restant venen d'altres punts de Catalunya, l'estat espanyol o l'estranger.

Les motivacions d'ús de les rutes es vinculen a l'esport, a l'oci i a la salut. Entre els

aspectes més ben valorats hi ha la senyalització, la neteja, l'estat de les vies i els serveis de restauració i allotjament associats. Per contra, els usuaris també creuen que cal millorar

les àrees de descans i els punts d'informació. Aquest estudi d'impacte econòmic l'ha dut a terme BIM Consultors.

Visió empresarial

En paral·lel, el consorci també ha dut a terme un altre estudi per conèixer quina percepció

tenen les empreses i institucions del territori de les vies verdes i la xarxa Pirinexus. L'ha presentat el consultor turístic Jordi Cassassayas, que durant cinc mesos ha dut a terme les

diferents entrevistes.

En general, la via verda es percep com una infraestructura amb una funció lúdica i de mobilitat i salut per a la població local, on també hi ha un ús turístic a partir de les tasques

de creació de producte i promoció. És més coneguda, sobretot, pel públic local.

Per la seva banda, a ruta Pirinexus es considera un producte més turístic, ja que enllaça diversos trams pedalables, de forma circular i connectant més territoris. També és més

coneguda pel públic estranger, que la gaudeix com a complement de la seva estada.

Com a punts forts de les rutes, els enquestats aquí assenyalen la singularitat, els paisatges, la senyalització i el manteniment dels traçats. També subratllen el posicionament de

mercat que s'està adquirint. La visió empresarial recull, però, una "manca de col·laboració" entre els agents econòmics i una "baixa relació" amb el consorci (tot i que aquest darrer

es percep com a vertebrador de la xarxa i líder de l’estratègia al voltant del cicloturisme).

El president del Consorci, Albert Gómez, destaca que els resultats situen les rutes de senderisme i cicloturisme "com un motor econòmic important del territori". També ha

ressaltat "la necessitat de disposar de dades actualitzades per poder prendre decisions de futur, i desenvolupar nous treballs com el Pla Estratègic que es presentarà en els propers

mesos".

Gómez ha assegurat també que el consorci pren nota de dels apartats que cal millorar, com les àrees de descans i els punts d’informació. A més, ha avançat que l'entitat segueix

treballant en vertebrar les xarxes que gestiona amb el projecte BiciTransCat i altres iniciatives de futur (com les noves vies i connexions que es construiran amb fons Feder).

Text

(/)Dimecres, 13 de febrer de 2019 �Comarca

Dimarts, 12 de febrer de 2019 14:45h

ECONOMIA (/NOTICIES/CATEGORIA/ECONOMIA)

Les Vies Verdes de Girona i la ruta Pirinexus generen un impacte de 3,5

MEUR durant el 2018

L'any passat van rebre 277.795 usuaris

(/imatges/noticies/pedalada-madrenas-torrent.jpg)

ACN (AUTOR/ACN) / Gironès (noticies/comarca/girones) / Girona

El Consorci de les Vies Verdes de Girona, que depèn de la Diputació, ha presentat els

resultats de dos estudis fets durant el 2018. L'objectiu era conèixer tant l'impacte

econòmic i social com el perfil dels usuaris de les rutes que gestiona (la de les Vies

Verdes i la Pirinexus).

Segons l'estudi econòmic, l'activitat a les rutes que gestiona el Consorci (no es té en

compte el tram nord-català del Pirinexus) ha generat un impacte econòmic de gairebé

3,5 MEUR durant el 2018. En concret, 3.420.561. L'estudi xifra en 277.795 els usuaris

anuals i conclou que les Vies Verdes i el Pirinexus han generat 62,6 llocs de treball

directes (sobretot, en els sectors de restauració i allotjament).

L'estudi, que s'ha fe a partir de 600 enquestes, també defineix quin és el perfil dels

usuaris. Un 59% són homes, amb una mitjana d'edat de 47,5 anys i estudis superiors.

El 57% són vianants i el 43% restant, ciclistes. Gairebé sis de cada deu (el 58%) són de

comarques gironines, un 17% de Barcelona i la seva àrea metropolitana i el 25%

restant venen d'altres punts de Catalunya, l'estat espanyol o l'estranger.

Les motivacions d'ús de les rutes es vinculen a l'esport, a l'oci i a la salut. Entre els

aspectes més ben valorats hi ha la senyalització, la neteja, l'estat de les vies i els

serveis de restauració i allotjament associats. Per contra, els usuaris també creuen

que cal millorar les àrees de descans i els punts d'informació. Aquest estudi d'impacte

econòmic l'ha dut a terme BIM Consultors.

Visió empresarial

En paral·lel, el consorci també ha dut a terme un altre estudi per conèixer quina

percepció tenen les empreses i institucions del territori de les vies verdes i la xarxa

Pirinexus. L'ha presentat el consultor turístic Jordi Cassassayas, que durant cinc

mesos ha dut a terme les diferents entrevistes.

En general, la via verda es percep com una infraestructura amb una funció lúdica i de

mobilitat i salut per a la població local, on també hi ha un ús turístic a partir de les

tasques de creació de producte i promoció. És més coneguda, sobretot, pel públic

local.

⎙(http://www.printfriendly.com)

✉(http://www.printfriendly.com)

(http://www.printfriendly.com)

Per la seva banda, a ruta Pirinexus es considera un producte més turístic, ja que

enllaça diversos trams pedalables, de forma circular i connectant més territoris.

També és més coneguda pel públic estranger, que la gaudeix com a complement de la

seva estada.

Com a punts forts de les rutes, els enquestats aquí assenyalen la singularitat, els

paisatges, la senyalització i el manteniment dels traçats. També subratllen el

posicionament de mercat que s'està adquirint. La visió empresarial recull, però, una

"manca de col·laboració" entre els agents econòmics i una "baixa relació" amb el

consorci (tot i que aquest darrer es percep com a vertebrador de la xarxa i líder de

l’estratègia al voltant del cicloturisme).

El president del Consorci, Albert Gómez, destaca que els resultats situen les rutes de

senderisme i cicloturisme "com un motor econòmic important del territori". També

ha ressaltat "la necessitat de disposar de dades actualitzades per poder prendre

decisions de futur, i desenvolupar nous treballs com el Pla Estratègic que es

presentarà en els propers mesos".

Gómez ha assegurat també que el consorci pren nota de dels apartats que cal millorar,

com les àrees de descans i els punts d’informació. A més, ha avançat que l'entitat

segueix treballant en vertebrar les xarxes que gestiona amb el projecte BiciTransCat i

altres iniciatives de futur (com les noves vies i connexions que es construiran amb

fons Feder).

ETIQUETES

Vies Verdes (/etiqueta/vies+verdes)

Es presenten els resultats dels estudis

d'impacte econòmic i d'usos de les

Vies Verdes de Girona i PirinexusPor Redacción Girona - 12 febrero, 2019

Aquesta matí, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, ha tingut lloc l’acte de

presentació dels estudis d’impacte econòmic i d’usos de les Vies Verdes de Girona i la

ruta Pirinexus. Els resultats dels estudis detallen l’impacte econòmic de les rutes al

territori, el perfil dels usuaris, el perfil d’activitat, la valoració de les rutes i la percepció

dels agents econòmics. En la presentació hi han participat Albert Gómez, president del

Consorci de les Vies Verdes de Girona, i Jordi Casassayas i Marc Grijalvo, consultors

turístics.

Els estudis van ser realitzats durant l’any 2018 per conèixer l’impacte econòmic i social i

el perfil dels usuaris d’aquestes dues rutes, que gestiona el Consorci de les Vies Verdes

de Girona, entitat del sector públic de la Diputació de Girona. En general, els resultats

mostren un clar balanç econòmic i social positiu per al territori, una freqüència elevada

per part dels usuaris tant turístics com de la població de la zona, i una valoració molt

bona de les rutes tant per part dels usuaris com de les institucions i empreses

vinculades.

Segons l’estudi econòmic, l’activitat a les rutes que gestiona el Consorci _ no es té en

compte el tram francès de Pirinexus_ ha representat un impacte de 3.420.561 euros al

territori. L’estudi xifra en 277.795 els usuaris anuals _cal diferenciar-ho del nombre

d’usos, que són molt superiors si es té en compte que cada usuari pot fer diversos usos

a l’any_, i 62,6 llocs de treball directament relacionats amb l’activitat de les rutes. La

restauració i els allotjaments són els sectors més beneficiats de la despesa econòmica

dels usuaris.

Les enquestes també defineixen el perfil dels usuaris: un 59 % són homes; la mitjana

d’edat és de 47,5 anys i amb estudis superiors. El 57 % són vianants i el 43 % ciclistes.

La procedència dels usuaris és en un 58 % del territori, en un 17 % de Barcelona i l’àrea

metropolitana i en un 25 % d’altres punts. Les motivacions d’ús de les rutes es vinculen

a l’esport, l’oci i la salut principalment. Els aspectes més ben valorats són la

senyalització i la neteja de les rutes, l’estat de les vies en general i els serveis

d’allotjament i restauració, mentre que cal millorar les àrees de descans i els punts

d’informació. L’estudi d’impacte econòmic i de perfil del consumidor és el resultat del

treball de camp realitzat al llarg de 2018, amb sis-centes enquestes a usuaris de les

rutes, i l’ha dut a terme BIM consultors i presentat Marc Grijalvo. La visió

empresarialL’estudi de la percepció de l’impacte de les rutes es centra en conèixer la

percepció dels agents vinculats, a partir d’entrevistes amb persones relacionades amb

institucions i empreses del territori, al llarg de cinc mesos, i ha estat realitzat i presentat

per Jordi Casassayas, consultor turístic. La via verda es percep com una infraestructura

amb una funció lúdica i de mobilitat i salut per a la població local, on també hi ha un ús

turístic a partir de les tasques de creació de producte i promoció. És més coneguda,

sobretot, pel públic local. La ruta Pirinexus es considera un producte més turístic, ja que

enllaça diversos trams pedalables, de forma circular i connectant més territoris. També

és més coneguda pel públic estranger, que la gaudeix com a complement de la seva

estada. La visió empresarial recull una manca de col·laboració entre els agents

econòmics i una baixa relació amb el Consorci, tot i que aquest darrer es percep com a

vertebrador de la xarxa provincial i líder de l’estratègia al voltant del cicloturisme a la

destinació. Els punts més forts de la xarxa són: la singularitat i els paisatges, la

senyalització i el manteniment dels traçats i el posicionament de mercat que s’està

adquirint. La presentació inicial i la valoració final han estat a càrrec del president del

Consorci i diputat de la Diputació de Girona, Albert Gómez, que ha destacat que aquests

resultats situen les rutes de senderisme i cicloturisme que gestiona el Consorci com un

motor econòmic important del territori. També ha ressaltat “la necessitat de disposar de

dades actualitzades per poder prendre decisions de futur, i desenvolupar nous treballs

com el Pla Estratègic que es presentarà en els propers mesos”. El detall de les

informacions aconseguides contribuirà a definir acuradament l’estratègia de creixement i

promoció a seguir, tant en el mercat intern com a l’estranger, tenint en compte que

aquestes rutes estan ben connectades amb Europa per la ruta cicloturística Eurovelo8.

Gómez ha assegurat també que es pren nota dels apartats que cal millorar, com les

àrees de descans i els punts d’informació, i que el Consorci segueix treballant en la

vertebració de les xarxes que gestiona amb el projecte BiciTransCat i altres projectes de

futur com la creació de noves vies i connexions que es construiran amb fons FEDER.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

La red de Vies Verdes de Girona y el tramo de la ruta

Pirinexus que pasa por la demarcación ha generado un

impacto de casi 3,5 millones de euros durante el 2018. Estos

itinerarios recibieron el año pasado hasta 277.795 usuarios y

generaron más de 60 puestos de trabajo directos, según un

estudio elaborado por el consorcio que las gestiona.

El estudio se ha hecho con el objetivo de conocer el impacto

económico y social así como el perfil de los usuarios de las

rutas y se ha llevado a cabo por BIM Consultors a partir de

EN 2018

La red de Vies Verdes de Girona y la ruta Pirinexus generan un impacto de 3,5 millones

El año pasado recibieron 277.795 usuarios y supuso la creación de más de 60 puestos de trabajo

Imagen de archivo de la pedalada que protagonizaron la

alcaldesa de Girona, Marta Madrenas, con el entonces

alcalde de Sarrià, Roger Torrent (ACN / Cedida Consorci

Vies Verdes)

ACN, GIRONA

12/02/2019 18:24 | Actualizado a 12/02/2019 18:27

600 encuestas. Los resultados recogen que el 57% de los

usuarios hacen rutas a pie y el 43% optan por recorrerlas en

bicicleta.

En cuanto al perfil de los usuarios, el 59% son hombre, el

57% son viandantes y el 43% restante, ciclistas. Respecto su

procedencia, el 58% son de comarcas gerundenses, un 17%

de Barcelona y su área metropolitana y el 25% restante

vienen de otros puntos de Catalunya, de España o del

extranjero.

Las motivaciones de uso de las rutas se vinculan al

deporte, al ocio y a la salud, y entre los aspectos más bien

valorados se encuentra la señalización, la limpieza, el estado

de las vías y los servicios de restauración y alojamientos

asociados. Sin embargo, los usuarios también creen que es

necesario mejorar las áreas de descanso y los puntos de

información.

Por otro lado, también se ha realizado un segundo estudio

centrado en los agentes económicos e instituciones del

territorio para conocer qué percepción tienen éstas del

territorio de vías verdes y la red Pirinexus.

En este estudio, presentado por el consultor turístico Jordi

Cassassayas, que durante cinco meses ha llevado a cabo

diferentes entrevistas, se recoge que la vía verde es más

conocida por la población local mientras que la ruta

Pirinexus es más conocida por los extranjeros, por lo que se

considera un producto más turístico.

Un segundo estudio

Como puntos fuertes de las rutas, los encuestados señalan

la singularidad, los paisajes, la señalización y el

mantenimiento de los trazados. También subrayan el

posicionamiento de mercado que se está adquiriendo. La

visión empresarial recoge, sin embargo, un “falta de

colaboración” entre a los agentes económicos y una “baja

relación” con el consorcio.

El presidente del Consorcio, Albert Gómez, destaca que los

resultados sitúan las rutas de senderismo y cicloturismo

“como un m otor económico importante del territorio”.

También ha resaltado “la necesidad de disponer de datos

actualizados para poder tomar decisiones de futuro, y

desarrollar nuevos trabajos como el Plan Estratégico que se

presentará en los próximos meses”.

Gómez ha asegurado también que el consorcio toma nota de

los apartados que hay que mejorar y ha avanzado que la

entidad sigue trabajando en vertebrar las redes que gestiona

con el proyecto BiciTransCat y otras iniciativas de futuro

(como las nuevas vías y conexiones que se construirán con

fondos Feder).

Los resultados sitúan las rutas de senderismo y cicloturismo como un motor económico importante”ALBERT GÓMEZ Presidente del Consorcio Vies Verdes

0

emporda.info » Girona

L'auditoria del Bloom revela elevades despeses en càtering i assessorsEl director, Richard Herbert, diu que des que va deixar el projecte «no he tornat a parlar

amb ningú de l'Ajuntament de Girona. Tenen el meu telèfon»

Matías Crowder 12.02.2019 | 06:30

El projecte Bloom va ser una aposta amb fons

públics per un projecte que es pensava segur i que

Girona Catalunya Espanya Internacional Fets i gent Successos

Serveis 13 de febrer de 2019

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci

SUBSCRIU-TE

en realitat va resultar en extrem arriscat. Era la

moda del 3D, tots els gurus informàtics

asseguraven que seria el futur, i l'Ajuntament de

Girona no desitjava quedar-se enrere. Si bé el

projecte era anterior a l'era Puigdemont, va ser

aquest, com a alcalde, qui el va executar amb fons

europeus Feder (50%), la UdG (25%) i la Diputació

de Girona (25%). El cost total ascendia als 1,8

milions d'euros (1.865.801).

Com es recordarà, el Projecte Bloom estava pensat

com un pol d'inversió d'empreses i s'esperava que

generés guanys amb rapidesa. El 2011, el que seria

el seu director, Richard Hebert, havia entrat a formar part del Bloom com a assessor. D'allí les factures

de les auditories en les quals figura com a «assessor extern» i que arriben gairebé als 10.000 euros.

Van ser dos, en un lapse de vint dies, durant el 2011, abans de ser nomenat director. Dada important

perquè prova, més enllà del volum de les nòmines, que en el període que es va adquirir el material

Richard Hebert no era el màxim responsable.

«Es compra gairebé tot el 2011», sota l'assessorament d'experts «i ho fa l'Ajuntament», assegura

Hebert. Per això, comenta l'exdirector, «resulta estrany que em sol·licitin les factures i el mateix material

si no vaig participar en la compra d'ells». Hebert es refereix al requeriment de la tinent d'alcalde de

Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de Girona, Glòria Plana, qui demanava a la Fundació del

Parc Científic i Tecnològic que «requereixi al senyor Richard Hebert el retorn a les instal·lacions del

projecte», decret i requeriment que Hebert diu desconèixer.

Segons consta en l'informe de la Comissió Mixta de Seguiment, ja com a director, Richard Herbet tenia

sobre la taula quantitat de projectes amb múltiples empreses que, si bé denotaven la seva bona

intenció, no van deixar de ser només això, projectes. Segons les pròpies paraules de Hebert el 2012, el

benefici seria d'uns sis milions d'euros (només aquell any), suma que «anirà in crecesdo», a «mesura

que corri el boca a boca». Suma que mai va arribar.

L'únic client que va tenir el Bloom, de les centenars d'empreses que segons va explicar havia contactat i

estaven disposades a posar-hi, va ser l'Ajuntament de Girona, el seu únic i principal inversor. Un

ajuntament que va saber ser tot alhora, el gestor i el client. I que no trobaria la manera d'amortitzar la

inversió.

Imatge d´arxiu del Centre Bloom al Parc Tecnològic de la UdG

Molts es pregunten d'on surt el nom de Richard Hebert per liderar un projecte amb un cost tan elevat.

En cap informe es fa esment de cap concurs, ni sembla que el mateix Richard Hebert sigui una figura de

renom en l'època en el camp de la informàtica. El que vol dir, per a alguns sectors, que és posat a dit

per simple clientelisme.

Hebert rebutja aquesta versió assegurant que es va dur a terme un degut procés de selecció, va

presentar el seu currículum i va ser seleccionat entre diversos candidats. Desmenteix així les versions

que era una persona propera a Puigdemont. «Jo vaig conèixer Puigdemont quan ja era director del

Bloom, i sempre em va causar una bona impressió, però no vam tenir més tracte que l'institucional

requerit».

«És cert que ens movíem i contactàvem amb moltes empreses, però el nostre principal client sempre va

ser l'Ajuntament, que promovia el Bloom», assenyala el seu exdirector. Entre alguns d'ells, finançar part

de la pel·lícula de Robert Bellsolà, «Dos a la carta», on l'Ajuntament inverteix 40.000 euros. Temps de

flors, Promoció de la ciutat, MOT, transmissió d'imatges en façanes... El client més fidel, una i altra

vegada, és l'Ajutament. El Bloom no atreia i la seva mort semblava anunciada.

Les auditories

Les auditories a les quals aquest diari ha pogut accedir, de l'any de 2011 en endavant, demostren una

vegada més el descontrol desproporcionat que va ser el Bloom. Pel que fa a la compra de material, del

qual encara no es localitza la major part del mateix, Bloom esmenta les empreses que es presenten a la

licitació, totes elles per sumes elevades. No sempre l'Ajuntament tria l'opció més econòmica.

«Puc testificar que els equips que es va dir que es van comprar, tots ells, es van instal·lar a les oficines

que llavors ocupàvem al Parc Científic, fins i tot es va fer un inventari detallat dels mateixos», comenta

Richard Hebert, que afegeix que «les factures no són inventades». «Es tracta d'equips molt pesats, per a

molts d'ells es van necessitar grues per fer-los arribar, i és impossible que hagin desaparegut com si

res, sense que l'Ajuntament o el Parc Científic ho sabessin», assegura en referència a l'actual parador

desconegut de la major part dels mateixos.

Una altra dada a destacar de l'auditoria és la quantitat de diners que es va gastar per a promocionar el

Bloom, incloent costosos càterings de luxe. Només per a la presentació del projecte a empreses es va

gastar més de deu mil euros (10.832,66) en càtering. Hebert no és l'únic assessor extern, en aquest

càrrec hi figuren altres tants assessors que s'emporten sumes elevades amb un total que ascendeix a

37.000 euros.

L'auditoria revela dades significatives, alhora, sobre les compres d'equips. A una auditoria, segons

experts consultats, no li cal constatar el material físic del que s'ha comprat, sinó les factures que

aquesta compra va generar. En molts d'aquests casos l'auditor del Bloom es veu obligat a col·locar el:

«No hi ha documentació que permeti verificar aquest punt».

És anecdòtica, alhora, la quantitat de diners invertits en consultores de comunicació, tenint en compte

que Bloom era una consultora. A tot això cal sumar una cadena d'errors. En cap moment, tot i els

costos de despeses de material, es va registrar el que s'havia comprat com a bé patrimonial de

l'Ajuntament. Tampoc va existir en cada contractació una acta de la mesa on figurarien les empreses

licitadores.

Avui en dia tot aquest material comprat, es calcula que de l'1,8 milions d'euros d'inversió, més d'un milió

va ser gastat en la compra d'equips, segueix en la seva major part desaparegut. Quin va ser llavors el

guany del projecte, més enllà de l'invertit per l'Ajuntament? En els informes de la Comissió Mixta de

Seguiment es parla de futurs guanys sobre la base del contacte de diversitat d'empreses, però més

enllà del proveïdor de guanys habitual, l'Ajuntament, no n'hi figura cap altra.

Richard Hebert reconeix que es va tractar d'«una aposta arriscada que semblava segura i que el

projecte va fracassar, si bé és cert que vam aconseguir situar la ciutat de Girona com un referent».

Hebert alhora vol deixar clar que desconeix el requeriment fet per l'Ajuntament i que ningú s'ha posat en

contacte amb ell. «Des de que vaig deixar el projecte, fa tres anys, no he tornat a parlar amb ningú de

l'Ajuntament de Girona. Tenen el meu telèfon, que és el mateix d'aquell moment, i els seria molt fàcil

ubicar-me per consultar-me pel material, però aquesta consulta no s'ha efectuat».

Hebert tem ser «pedra llancívola en les pròximes eleccions municipals», utilitzant el seu nom com a cap

de turc d'una despesa desproporcionada i sense massa planificació que va dur a terme l'Ajuntament, de

l'era Puigdemont a l'era Madrenas. Encara que segons l'exdirector, «en tot moment l'Ajuntament es va

comportar de manera transparent i correcta tant amb mi com amb el projecte i no tinc cap queixa de

les seves autoritats».

El que ha passat amb el projecte Bloom, tem l'oposició, no quedarà en el no res. Quan la Comissió

Europea demani que s'informi en què es va gastar aquest fons, es requerirà la seva devolució per la

manca de cura del projecte, com la falta de factures i la nul·la productivitat del mateix, costant-li a

l'Ajuntament una suma considerable.

En resum, al Bloom es va gastar molt en despeses que no representaven una ajuda social directa i va

ser un negoci, que va sortir malament, i la factura final és més que probable que la paguin els

ciutadans.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE FEBRER DEL 201950 | Apunts |

Mercats� Amer, Anglès, Banyoles, Begur,Cassà de la Selva, Llançà, Maça-net de la Selva, Ripoll, Salt, Sarriàde Ter, Sant Antoni de Calonge,Sant Miquel de Fluvià, Sant PerePescador i Vilablareix.

BallsBORRASSÀ� 18.00. Centre cívic l’Ateneu. Be-renar i ball amb l’actuació delgrup Si Fa Sol.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� 17.00. Baixos de la plaça del’Ajuntament. Berenar i ball ambl’actuació de Chus.

ConcertsSANT FELIU DE GUÍXOLS� 21.00. @El Trinquet. Concertd’Ariana Bofill.

FiresTORROELLA DE MONTGRÍ� FiraRebaixa d’hivern, de 09.30 a13.30 i de 16.30 a 20.00, al localdel passeig Catalunya, 24.

InfantilsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.00. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. L’hora del conte, ambEl negoci del microbi, a càrrec deBorinot Groc.

GIRONA� 17.00. Centre cívic Pla de Palau.Ludosala, espai familiar de jocs detaula moderns.� 17.30. Biblioteca Just M. Casero.L’hora del conte, amb Contes de laLluna sota les estrelles, a càrrecde Jomeloguisjomelo.com.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 10.00. Biblioteca Joan Vinyoli.Minicontes amb l’espectacle Con-tes amb xumet, a càrrec de DavidPlanas.

ConferènciesBLANES� 17.15. EBM Can Borell. XerradaL’educació alimentària a l’escolabressol, a càrrec de Queralt AguilàFontanillas, nutricionista.

GIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.El sentit del periodisme, conversaentre els periodistes Laura Rosel iJordi Grau. Dins la VII Setmanadels Rahola.� 18.00. Espai Marfà. Xerrada Laproducció d’una gravació. Complanificar i realitzar una gravació ino defallir en l’intent, a càrrec deFerran Conangla, tècnic de so.� 18.30. Bòlit_Pou Rodó. Els ecosde la imatge, conversa entre IsakiLacuesta i Jorge Fuembuena.� 19.00. Casa de Cultura. Confe-rència El gènere i les dones en lahistòria de la fotografia, a càrrecde Noelia Pérez, historiadora i ar-tista visual. Dins el cicle Fotografiai gènere.� 19.00. Espai dels Amics delmd’A. Conferència Carrers, met-ges i altres històries, a càrrec deRafael Masià.

GastronomiaPALAFRUGELL� Campanya gastronòmica La Ga-roinada. Restaurants participants:L’Arc, La Xicra, Xadó, El Balcó deCalella, Bellacosta, El Far, La Lla-gosta, Llafranc, Llevant i TerrassaTerramar. Fins al diumenge 31 demarç.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica d'uri-ços. Fins a final de febrer.

VALL DE CAMPRODON� Temporada gastronòmica de laMatança. Restaurants partici-pants: a Camprodon, El Pont 9 iHotel Camprodon; a Espinavell,Les Planes i Can Jordi; a Llanars,Hotel Grèvol Spa; a Molló, HotelCalitxó i El Costabona; a Setca-ses, Can Jepet, Pirineu i Can Ti-randa, i a Tregurà, Fonda Rigà.Fins al 3 de març.

Donació de sangCORNELLÀ DEL TERRI� 18.00 a 21.00. Llar de jubilats ipensionistes.

PALAU-SAVERDERA� 18.00 a 21.00. Sala de l’Hoteld’Entitats.

DiversosBORRASSÀ� 15.30. Parc de Salut de Jardinsdel carrer Sant Antoni. Dinamitza-ció del parc.

FIGUERES� 19.30. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura Llegir elteatre, amb l’obra El futur, d’Hele-na Tornero.

GIRONA� 18.00. Institut d’Estudis Nahmà-nides. Sessió del club de narrativajueva, al voltant del llibre La vidaal davant, de Romain Gary (ÉmileAjar).� 18.00. L’Estació Espai Jove.Grup de conversa en francès (ni-vell mitjà).� 21.00. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Pa negre,d’Agustí Villaronga. Dins el cicleEls crims del franquisme.

L’ESCALA� 19.00. Biblioteca Víctor Català.Club de lectura de novel·la, amb elllibre La sorra vermella, de J. N.Santa Eulàlia.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Biblioteca Lluïsa Duran.Club de lectura Parlem de llibres,amb l’obra El gran Gatsby, deFrancis Scott Fitzgerald.

ROSES� 19.00. Biblioteca. Sessió de ci-neclub, amb la projecció de lapel·lícula La cordillera, a càrrec dePilar Cortés.

Cap de setmanaCAMPDEVÀNOL� 8a Hivernal, per diumenge. Re-correguts: marató, de 42 km; mit-ja marató, de 21 km; la popular, de13 km, i caminada popular nocompetitiva. Més informació, awww.hivernal.cat.

PLATJA D’ARO� 7a Marató de les Vies Verdes,per diumenge. Se sortirà a les09.00, del Palau d’Esports i Con-gressos. Més informació awww.maratonviasverdes.com.

ROSES� Pujada al pic de l’Àliga entre oli-veres, per dissabte. Se sortirà ales 09.00 de l’estació d’autobu-sos. Podeu demanar més infor-mació o fer les inscripcions, al’Ajuntament.� Sortida a Panissars i riu Nogués,per diumenge. Sortida, a les09.00, des de l’aparcament delcoll de Panissars. Dins el cicle desortides Per conèixer l’Albera. Mésinformació, a Amics de l’Albera iCap de Creus, telèfon 972 50 5098 (vespres), 972 38 06 76 o 97225 42 64.� Sortida El Gran Masturbador,Cap de Creus, per diumenge. Sesortirà a les 09.00, de l’estaciód’autobusos. Més informació awww.cabirols.com.

SANTA CRISTINA D’ARO� Marató de les Vies Verdes, perdiumenge. Se sortirà a les 09.00,del pavelló d’esports. Més infor-mació a www.maratonviasver-des.com/ca/girona/info-basica.� Sortida guiada de senderismeLes roques de Solius, per diumen-ge. Se sortirà a les 09.00, del’aparcament del Mas Pla. Reser-ves a oficinaturisme@santacristi-na.cat.

ExposicionsGIRONA� Biblioteca Carles Rahola. Cap-turant l’actualitat, fotografies pre-sentades a la IX edició dels Pre-mis Carles Rahola de Comunica-ció Local. Fins al 28 de febrer.� Biblioteca Just M. Casero. Ai-xò era i no era: Maria Aurèlia Cap-many. Fins al 20 de febrer.� Biblioteca Salvador Allende.Manga. Todo lo que necesitas sa-ber, produïda per Norma Còmics.Fins al 21 de febrer.� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Les imatges eco, d’Isaki La-cuesta. Fins al 28 d’abril.� Casa de Cultura. Joana Biar-nés. Disparant amb el cor, foto-grafies. Fins al 2 de març.� Casa de Cultura. 55 urnes perla llibertat. Fins al 15 de febrer.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al setembre.� Centre cívic Onyar. Quin tempstenim? L’organització de la vidaquotidiana, exposició cedida perl’Institut Català de les Dones. Finsal 27 de febrer.� Centre cívic Onyar. Fotografiesdel Carnestoltes Girona Est 2018.Fins al 28 de febrer.� Centre cívic Pla de Palau. Gra-vats sobre poemes de JoaquimAlabau i pintures de Rocavert Tos-cas. Fins al 3 de març.� Centre cívic Sant Narcís. ()mi-gracions, aquarel·la, esmalt iguash sobre paper. Fins al 22 defebrer.� Centre cívic Santa Eugènia.Give Me Five, fotografies entorn elsíndrome Treacher Collins. Fins al28 de febrer.� Centre cívic Ter. Dues veus:converses compartides, fotogra-fies de parelles lingüístiques. Finsal 28 de febrer.� Centre Cultural La Mercè i sisestabliments del Barri Vell. Lanoia del monyo, d’Íngrid Riera.Fins al 10 de març.

� Centre Cultural La Mercè. Artpropi, de Mariona Pujolàs. Fins al24 de març.� Centre Cultural La Mercè. Re-trat d’una figura en mutació, deJordi Martoranno. Fins al 15 demarç.� Claustre de la Mercè. L’ira deZeus, escultura de Mercè Riba.Fins al 15 de març.� El Taller del Barri. Dibuixant pertot Girona, dels Girona UrbanSketchers. Fins al 20 de febrer.� Espai dels Amics del md’A.L’art del torn, ceràmica d’EsteveCasellas. Tot el febrer.� Espai Santa Caterina. Col·lecti-va La política retratada. La crònicasocial i política a través del dibuixhumorístic. Fins al 24 de febrer.� Fundació Valvi. Tristos tòpics,pintura i il·lustració digital de Joa-nic Geniüt. Fins al 16 de març.� Galeria El Claustre. Mirades,col·lectiva. Fins al 16 de febrer.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� L’Estació Espai Jove. Mack’sUve (il·lustració), de V Skate-boards - HDLR. Dins la 28a edicióde Mostrar’t. Fins al 22 de febrer.� Museu d’Art. De París a Girona.Mela Muter i els artistes polone-sos a Catalunya. Fins al 23 d’abril.� Museu d’Història. Damià Escu-der, totes les vides. Fins al 10 demarç.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Prorrogada fins al 22 d’abril.

L’ESCALA� Llibreria Vitel·la. Il·lustracionsdel llibre Tots els contes, de PereCalders. Fins al 28 de febrer.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu. 14Disset, del’artista Carlets. Fins al 7 d’abril.� Terracotta Museu. De terrissa iterrisseries, un tast a la col·leccióde Sergio Sabini Celio. Fins al 30de juny.

LA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.� MUME. Ésser expropiat, de JordiMitjà, Jon Uriarte i Íngrid Guardio-la. Fins al 24 de febrer.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. 100 anys deforça, alegria i coratge, del ClubEsportiu Llançà. Fins al 3 de març.

� Museu de l’Aquarel·la. Mostracol·lectiva dels Premis Pinzelld’Or. Fins al 10 de març.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. Camins deronda. Fins al 28 de febrer.

OLOT� Àmbit Sant Lluc. Pintures deVicenç Solé Jorba (1904-1949).Divendres i dissabtes, fins al 23de febrer.� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Fins al 21 de juny.� Sala Oberta 2. Dolors Puigde-mont. Cossos. Rodant i penjantd’un fil entre el Puigsacalm i elPuig Rodó. Fins al 19 de maig.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Museu Can Mario. La identitatperduda. El rostre, de la FundacióVila Casas. Col·lecció olorVISUAL.Fins al 19 de maig.� Museu del Suro. Les cooperati-ves de consum en territori surer.Fins al 3 de març.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� Sala Empordà. Fes punta al lla-pis, de Carles Bros. Fins al 19 demaig.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig.

PORTBOU� Biblioteca. El cor menjat. Gui-llem de Cabestany. Tot el febrer.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Pa-tagònia, fotografia 3D del fotògrafJoan Díez Llorente. Tot el febrer.

ROSES� Ca l’Anita. Paradís i Puig, deJoan Paradís. Fins al 3 de març.

SALT� Les Bernardes. Llibertats per-dudes, de Mela Muler. Fins a l’1 demarç.� Les Bernardes. A la fugida delblanc, d’Uri de la Fuente. Fins a l’1de març.� Les Bernardes. Emoció-n’Art,escultures de Mercè Pla. Fins al22 de febrer.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Casa Irla. Abstracció Concep-tual, de Manel Marzo-Mart. Fins al3 de març.

SANT GREGORI� Biblioteca Miquel Martí i Pol.Un osset per la ciutat, de MaraMassaro. Fins al 28 de febrer.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Palau de l’Abadia. PAC (Perso-nes / Animals / Coses), de MiquelS. Vilà. Fins al 17 de febrer.� Palau de l’Abadia. Del CentreMontserrat a la Fundació MAP.Fins al 24 de febrer.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Casa de la Paraula. Complici-tats i sincronies, de Denys Blaker.Fins al 2 de març.� Casa de la Paraula. Metàforaselvàtica, de Mayra d’Amore. Finsal 16 de març.� Casa de la Paraula. Paisatgescolomencs, del Fons municipald’Art. Fins al 16 de març.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Capella de Sant Antoni. Adap-tació al canvi climàtic, emmarca-da en el projecte ECTAdapt. Finsal 14 de febrer.

� Claustre de l’Hospital. La sen-sualitat de les esquenes, fotogra-fies de Salvador Maynou. Fins al28 de febrer.� Museu de la Mediterrània. Lespedres. In situ, d’Anna Mitjà. Dinsel cicle Camins propers. Fins al 18de març.� Palau Solterra. Miradas parale-las. Iran-Espanya: fotògrafes en elmirall. Fins al 19 de maig.

VIDRERES� Biblioteca Joan Rigau i Sala. Elcinema, un món màgic, a càrrecde Maria Cassà i Argimon Vidal, ElPetit Osset. Tot el febrer.

VILABLAREIX� Can Gruart. Col·lectiva de pin-tura catalana. Fins al 28 de febrer.

VILAFANT� Sala d’exposicions de l’Ajunta-ment. Meitats, de Judith Vizcarra.Fins al 27 de febrer.

Cursets i tallersCARNESTOLTES� Sant Gregori. Taller de màscaresd’animals per Carnaval, el dijous28 de febrer, de 16.30 a 18.30, aCal Bolet. Més informació i ins-cripcions al telèfon 972 42 90 72.

CUINA� Figueres. Taller de Capcakes, acàrrec de Bimbas’s Cakes, al cen-tre cívic Joaquim Xirau, el dimarts26 de febrer, a les 19.30. Més in-formació, al telèfon 972 67 86 22.� Figueres. Taller per elaborar sal-sa romesco per als calçots, a càr-rec de Carme Díaz, de Can Tuies.Es durà a terme al centre cívicJoaquim Xirau, el dijous 21 de fe-brer, a les 19.30. Més informació,al telèfon 972 67 86 22.� Sant Gregori. Taller de gofres, eldijous 14 de febrer, de 19.00 a21.00, a Cal Bolet. Més informaciói inscripcions al 972 42 90 72.

DIVERSOS� Estanyol. Racó natural al localsocial. Taller sobre neteja facial, eldivendres 15 de febrer, a les 19.00.Més informació al 618 62 18 39(whatsapp).� Girona. Taller de maquillatge deCarnestoltes, pel dilluns 25 de fe-brer, de 18.30 a 20.30, als Quí-mics Espai Jove. Més informacióal telèfon 972 41 73 94.� Girona. Taller de meditació sufíal centre cívic Barri Vell-Mercadal,dissabte 16 de febrer, de 18.00 a19.30. Més informació aniyya.es@gmail.com.� Porqueres. Monogràfic peraprendre a parlar en públic, els di-mecres, de 19.00 a 21.00, del 20de febrer al 20 de març, al centrecívic.� Sant Gregori. Taller pràctic so-bre el cultiu de bolets de soca, eldivendres 22 de febrer, de 19.00 a21.00, a Cal Bolet. Més informaciói inscripcions al telèfon 972 42 9072.

LLEURE� Castelló d’Empúries. Curs demonitor/a de menjador escolar,els dissabtes 16 i 23 de març, de10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00.Més informació i inscripcions, alsEspais Joves, 972 15 63 23.

PINTURA� Riudellots de la Selva. Taller depintura i collage a la bibliotecaAnna Nadal Serra, el divendres 22de febrer, a les 17.30. Cal reservaprèvia.

SARDANES� Breda. Curset d’ensenyamentde ballar sardanes, pels divendres15 i 22 de febrer i tots els de març,de 19.30 a 20.30, a la sala poliva-lent del Cercle Bredenc. Inscrip-cions, el mateix dia de l’inici.

L’agenda

Conversa Lacuesta-Fuembuena

Isaki Lacuesta ■ JOAN SABATER

GIRONA 18.30 ‘LES IMATGES ECO’En el marc de l’exposició Les imatges eco, avui tin-drà lloc al Bòlit_PouRodó una conversa entre el ci-neasta Isaki Lacuesta i el fotògraf Jorge Fuembuena,un dels seus col·laboradors habituals. Gratuït. ■ X.C.

Diari de GironaDIMECRES, 13 DE FEBRER DE 201942

Amer, Banyoles, Begur, Cassà de

la Selva, Llançà, Maçanet de la

Selva, Salt, Sant Antoni de Ca-

longe, Sant Pere Pescador, Sa-

rrià de Ter i Vilablareix.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Contes A les 5 de la tarda a la

biblioteca sessió de contes.

FIGUERES

Lectura A 2/4 de 8 del vespre

a la biblioteca club de lectura de

teatre amb «El futur».

GIRONA

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Just M. Casero

sessió de contes amb el títol

«Contes de la Lluna sota les es-

trelles».

Club de lectura A les 6 de la

tarda a l’Institut d’Estudis Nah-

mànides club de lectura amb

«La vida al davant».

Presentació A les 7 de la tar-

da al CoEspai presentació del lli-

bre «Ese torcido amor. La ternu-

ra de los ahogados» de Txus Gar-

cía.

L’ESCALA

Lectura A les 7 de la tarda a la

biblioteca sessió de lectura amb

«La sorra vermella».

SANTA COLOMA DE FARNERS

Contes A les 10 del matí a la

biblioteca Joan Vinyoli sessió de

minicontes amb «Contes amb

xumet» de David Planas.

BEGUR

Salut A 2/4 de 6 de la tarda al

casal de la gent gran conferèn-

cia «Alzheimer i altres demèn-

cies. En quin moment m’he de

preocupar?» a càrrec del psicò-

leg psicoterapeuta Jordi Pujol.

GIRONA

Conversa A les 6 de la tarda a

l’Auditori gran de la biblioteca

Carles Rahola conversa amb el

títol «El sentit del periodisme»

amb els periodistes Laura Rosel

i Jordi Grau dins dels actes de la

Setmana dels Rahola.

Música A les 6 de la tarda a la

Marfà conferència «La produc-

ció d’una gravació» amb Ferran

Conangla, tècnic de so.

Fotografia A les 7 de la tarda

de la tarda a la Casa de Cultura

conferència «El gènere i les do-

nes a la història de la fotogra-

fia» amb Noelia Pérez, historia-

dora i artista visual.

Història A les 7 de la tarda, a

l’Espai dels Amics del Museu

d’Art, conferència «Carrers, met-

ges i altres històries» a càrrec

de Rafel Masià.

Divulgació A les 8 del vespre

a la Casa de Cultura conferència

«Els vaixells de la marina mer-

cant catalana vuitcentista» a cà-

rrec de Joaquim Pla, capità de la

Marina Mercant.

CELRÀ

Cineclub A les 7 de la tarda a

la biblioteca municipal sessió de

cineclub amb «La cordillera».

ROSES

Cineclub A les 7 de la tarda a

la biblioteca sessió de cineclub

amb «La cordillera».

AMER

Tecnologia A les 4 de la tarda

a la biblioteca taller sobre taule-

tes i tencologia.

ANGLÈS

Patchwork A les 10 del matí,

a la biblioteca Joaquim Bauxell,

taller de patchwork amb Dolors

Pujolràs.

Meditació A 2/4 de 7 de la tar-

da, a la biblioteca Joaquim Bau-

xell, taller de meditació a càrrec

de Christel Kalaitzis.

LES PLANES D’HOSTOLES

Contes A 2/4 de 6 de la tarda a

la biblioteca Maria de Jonquers

taller d’il.lustracions de contes

per Kamishibai.

CORNELLÀ DEL TERRI

Campanya De les 6 de la tar-

da a les 9 de la nit a la llar de ju-

bilats campanya de recollida vo-

luntària de sang dins del progra-

ma de sortida del banc de sang i

teixits de les comarques gironi-

nes.

PALAU-SAVERDERA

Campanya De les 6 de la tar-

da a les 9 de la nit a l’hotel d’en-

titats de Palau-Saverdera, cam-

panya de recollida voluntària de

sang dins del programa de sorti-

da del banc de sang i teixits de

les comarques gironines.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder de

Banyoles acull, de forma per-manent, l’Espai d’Interpretació

de l’Estany, un equipament mu-

seístic de nova generació, equi-

pat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

CASSÀ DE LA SELVA

Exposició La Biblioteca Muni-

cipal de Cassà de la Selva acull,

fins el 22 de febrer, l’exposició

«Àlbums il·lustrats».

CELRÀ

Exposició El Centre Cultural

Rizoma acull fins el 16 de marçl’exposició «Susceptible» de

Mercedes Mangrané. Una sèrie

de pintures de petit format, de

factura molt recent, en les quals

segueix indagant formes de

transfigurar vivències, objectes i

entorns quotidians.

FIGUERES

Exposició El Museu de la Tèc-

nica de l’Empordà, a Figueres,

acull, de forma permanent,

una exposició de peces que for-

men part del fons del mateix

museu, i és una de les millors

col·leccions dedicades a les mà-

quines que simbolitzen el temps

de la Revolució Industrial. Hora-

ri: De dimecres a dissabte de 10

a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges

de 10.30 a 13 h. Dimarts de 16 a

19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org

Exposició Al vestíbul del Mu-

seu del Joguet es pot visitar l’ex-

posició temporal «El depedestal

són les sabates. Les sabates de

Joan Brossa». Fins al 10 demarç.

Exposició A la Sala Oberta del

Museu del Joguet es pot visitar

l’exposició «La Unió en fa cent.

Un segle d’esport i glòria». La

mostra està dedicada a la Unió

Esportiva Figueres en el seu

centenari i inclou un recorregut

per la història del club a través

de diferents materials. Fins al10 de març.

GIRONA

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins al 10 demarç, l’exposició «Damià Escu-

der, totes les vides». Damià Es-

cuder va ser un home inquiet,

creatiu i polifacètic que va ac-

tuar en àmbits i disciplines di-

versos però interconnectats com

l’art, el pensament, l’activisme

polític i social, l’ecologisme o la

pràctica religiosa. Aquesta expo-

sició fa un recorregut per la seva

vida, la seva obra i les seves ac-

cions, amb la voluntat que el re-

descobriment de la seva trajec-

tòria personal ens ajudi també a

il·luminar aspectes de la nostra

història cultural i política.

Exposició El Centre Cívic On-

yar acull fins el 27 de febrerl’exposició «Quin temps tenim?».

Una exposició que ens fa refle-

xionar sobre la disposició del

temps i sobretot de la qualitat

d'aquest temps. Mostra cedida

per l'Institut català de les dones.

Exposició La Biblioteca Just

M. Casero acull fins el 20 de fe-brer l’exposició «Això era i no

era: Maria Aurèlia Capmany».

Aquesta exposició és sobretot

una aproximació a la personali-

tat de l’autora per tal que

aquells que no la coneixien es

puguin fer una idea de qui era i,

alhora, aquells que la coneixien

en alguna de les seves facetes,

en coneguin les altres.

Exposició L’Espai Santa Cate-

rina acull, fins al pròxim 23 de

febrer, l’exposició «La política

retratada», una mostra col·lecti-

va que repassa la crònica social i

política dels darrers 40 anys a

través de l’obra crítica, sovint

satírica i sempre esmolada, de

48 dibuixants humorístics. Ho-

rari de visites: De dimarts a dis-

sabte, de 10 a 18 h.

Exposició A la Casa de Cultura

es pot visitar l’exposició de foto-

grafia «Disparant amb el cor.

Joana Biarnés». Fins al 2 demarç.

Exposició El Centre Cultural

La Mercè acull, fins el 15 demarç, l’exposició «Retrat d'una

figura en mutació» de Jordi Mar-

torano. L'Escola Municipal d'Art

recupera peces singulars del

Fons d'Art de l'Ajuntament de

Girona i les manté exposades

durant dos mesos a la Sala Pati.

Amb aquest projecte es vol rei-

vindicar la creació artística giro-

nina, així com el gran valor del

patrimoni artístic de la ciutat.

Exposició La Galeria d'Art El

Claustre acull fins el 16 de fe-brer l’exposició «Mirades». Els

artistes participants són: Aguilar

Moré, Arquer Buigas, Baqués,

Berber, Cejudo Nogales, Crisos-

tomi, Cuixart, Díaz Alamà, Camil

Giralt, Alícia Grau, Montserrat

Gudiol, Hernández Martín, Di-

dier Lourenço, Andreu Martró,

Fèlix Mas, Elena Montull, Natha-

lie Mulero, Perico Pastor, Porto-

lés, Román Francés i Royo.

Exposició El Centre Cívic de

Sant Narcís acull, fins el pròxim22 de febrer l’exposició «( )mi-

gracions. Aquarel·la, esmalt i

guash sobre paper». Una mostra

que surt d'un procés de viatge

interior-exterior, en qual es perd

la noció d'allò íntim i universal,

atravessant ambdós conceptes i

observant com les petiteses

comformen les grandiositats.

Exposició El Taller del Barri

acull, fins el pròxim 20 de fe-brer l’exposició «Dibuixant pertot Girona» dels Girona Urban

Sketchers . Tot comença agafant

un paper en blanc i moltes ga-

nes de deixar constància, amb

els nostres dibuixos i els nostres

sentiments, del que estem

veient segons totes les varietats

d’estils i les diferents maneres

de veure i tacar el full.

Exposició Fins el 10 de marçel Museu d’Història dels Jueus

acull l’exposició «Diàspores jue-

ves, camins europeus. Una ex-

posició de la Biblioteca Nacional

d’Israel». L’exposició, produïda

per la National Library of Israel,

i promoguda per la AEPJ, fa incís

en les diferents etapes de diàs-

pora del Poble Jueu i n’explica

les característiques i els mo-

ments més importants.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’Anxo-

va i de la Sal de l’Escala acull deforma permanent una exposi-

ció que mostra un recorregut te-

màtic sobre la història de la pes-

ca i la salaó al municipi de l’Es-

cala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició A l’espai La Peixera

del Terracota Museu es pot visi-

tar «14Disset» de Carlets. Finsel pròxim 7 d’abril.

LLANÇÀ

Exposició A la sala d’exposi-

cions del MDA, exposició «Pin-

zell d’Or 2018». Es podrà visitar

fins el pròxim 10 de març.

OLOT

Exposició Dolors Puigdemont

mostra, fins el 19 de maig, la

seva obra a la Sala Oberta 2 del

Museu de la Garrotxa, en una

exposició gratuïta. L’artista ha

creat cinc volums de grans di-

mensions que pengen del sostre

de la sala sota un delicat joc de

llums. Els cossos estan fets de

malla metàl·lica galvanitzada i

giren a través d’un motor.

PALAFRUGELL

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «Aglomerant suro:

possibilitat infinites». Fins alpròxim 15 de maig.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull de forma per-manent una exposició que pro-

posa la descoberta de la Medite-

rrània amb els cinc sentits, amb

el fil conductor dels sons i les

músiques. Els sons en tant que

poden mostrar-nos el medi na-

tural mediterrani i les músiques

que són el testimoni del paper

de l’Home a l’espai. Paral·lela-

ment, al visitant se li planteja

una visió crítica i reflexiva.

BREDA

Sardanes El Cercle Bredenc

organitza un curs d’ensenya-

ment per aprendre a ballar sar-

danes. Tindrà lloc els dies 15 i 22

de febrer, 1, 8, 15, 22 i 29 de

març a la Sala Polivalent del

Centre. El curset és gratuït i

obert a tothom, a partir dels 6

anys. Més informació al telèfon

606539333.

GIRONA

Curs de monitor/a L’Escola

d’Educadors Galligants ofereix,

del 13 al 22 d’abril (setmana san-

ta), un curs de monitor/a d’acti-

vitats d’educació en el lleure in-

fantil i juvenil. Per a més infor-

mació, podeu trucar al telèfon

972233981 o visitar el web

www.galligants.org

Mercats

Lletres

Conferències

Donació sang

Projeccions

Tallers

Exposicions

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

El cicle «Filmoteca» projecta lapel·lícula «Pa Negre» al Truffaut A les 9 de la nit al Truffaut, projecció de Pa Negre, d’Agustí Villaron-ga, dins el cicle «FilmoTeca: Els crims del franquisme». Durant els dursanys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen anome-nat Andreu, la família del qual pertany al bàndol dels perdedors, tro-ba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Preu: 3 €

Girona

«Disparant amb el cor» recorre la trajectòria de Joana Biarnés Fins al 2 de març es podrà visitar a la Casa de Cultura de Gironal’exposició «Disparant amb el cor», de Joana Biarnés. La mostracompta amb una seixantena de fotografies en blanc i negre i gelatinade plata, escollides personalment per l’autora, i realitza un recorre-gut per tota la seva carrera des de l’inici a la dècada dels anys 50.

Girona

Exposició «Les imatges eco»,d’Isaki Lacuesta, al Bòlit Fins al 28 d’abril es pot visitar al Bòlit, l’exposició «Les imatgeseco», d’Isaki Lacuesta, a cura de Carme Sais. Aquesta trilogia de vi-deoinstal·lacions de gran format i el videopoema posen en relleu lacapacitat creativa i pluridisciplinària del cineasta com a artista visual,faceta que ha desenvolupat des dels inicis de la seva carrera artística.

jamargant - 13/02/2019 09:13 - 83.54.111.55