EL BUTLLETÍ de l’amic · ternacionals del periodisme digital” va ser la següent ponència, a...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

24/11/2017

nú

me

ro 245

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Èxit d’assistència a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat a La PedreraD’AQUÍ I D’ALLÀ: Avantguardes del periodisme en l’era digital

COMUNICACIÓ DIGITALEls diaris digitals en català polvoritzen rècords, però els de Madrid també aprofiten el Procés

PUBLICITAT I MÀRQUETINGActituds cap a la venda de notícies en línia

NOVES EINESCom treure-li partit a Google Trends des de les redaccions?

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICALa desinformació i la confiança com a capital

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Davant de la postveritat, cal fer més-periodismeTRIBUNA: LATAM 2017: Proposta noruega per renovar els models digitals i anunci de la fi de la massivitat per part de Jeff JarvisENTREVISTA: Alfonso Sánchez Tabernero: “Pensar en com captivar el públic és la forma d’encertar amb el contingut”ANÀLISI: El diari grec que trenca tòpicsDOSSIER: La informació en l’Era Digital: el periodista com a principal creador de contingutsOPINIÓ: Per què fixar-se en els nínxols de contingut et donarà èxit

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Èxit d’assistència a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat a La PedreraPer Redacció AMIC

Més de 300 editors i professionals de mitjans d’informació de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Andorra han assistit a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat a La Pedrera,

de Barcelona, per conèixer l’actualitat i el futur dels periodisme, analitzar les tendències i innovació digital i veure de primera mà noves formes de comunicar com la realitat augmentada. Dimarts, 21 de novembre, l’auditori de La Pedrera es va conver-tir en el punt de trobada internacional dels mitjans de proximitat gràcies a la Jornada Internacional convocada per l’AMIC, a la qual van assistir-hi més de 300 editors, periodistes, dircoms, experts en publicitat, professors universitaris i altres professio-nals vinculats amb els mitjans de proximitat, impresos i digitals.

El president de l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació), Ramon Grau, va obrir la Jornada donant la ben-vinguda a autoritats i assistents, tot explicant que “l’AMIC, que celebra el seu 20è aniversari, ha complert sobradament amb els objectius de la seva fundació però, sobretot, està preparada per ajudar a superar els nous reptes. Pensar en gran ens ha fet arribar fins aquí”, digué el president de l’entitat organitza-dora, donant pas tot seguit al parlament de les autoritats pre-sents, Miquel Gamisans, secretari de Comunicació del Govern català; Águeda Bañón, cap de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona; i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



El britànic Damian Radcliffe, analista digital, va ser el primer ponent de la Jornada amb la seva presentació “Oportunitat per a la premsa de proximitat: l’experiència dels EUA” on va destacar que els mitjans locals tenen una funció democràti-ca i són importants per ajudar a crear una comunitat. D’altra banda, també va posar de relleu noves formes de finançament pels mitjans locals, entre les quals s’inclouen paywalls, orga-nització d’esdeveniments, creació de aplicacions i màrqueting, crowdfounding, newsletters, etc. El Butlletí de l’AMIC ofereix als seus lectors la presentació den ponent Damian Radcliffe, cal CLICAR AQUÍ

Seguidament, Carmina Crusafon va fer una breu explicació so-bre el projecte Aula d’Innovació i Creativitat de l’AMIC, un exer-cici que servirà als associats per millorar els seus resultats en diversos aspectes claus.

Després de la pausa cafè, en la qual els assistents van poder aprofitar per compartir experiències, dubtes i idees, Rosalía Llo-ret, directora de Relacions Internacionals de la Online Publis-hers Association Europe i assessora independent d’estratègia i transformació digital a Espanya i LATAM, va presentar la seva ponència “Disrupció i innovació en mitjans digitals”. Lloret va

destacar que l’audiència actual és mòbil i que, de fet, Espanya és l’estat que més fa servir l’smartphone per informar-se. Tam-bé va parlar de la publicitat, insistint en què s’ha de recuperar la negociació directa amb els anunciants.

Genís Roca, consultor de negoci amb focus en resultats i canvi digital, va ser el quart ponent de la Jornada amb “Xips, bits i malparits: eines, dades i ètica al futur digital”, ponència centra-da en els models d’organització dels mitjans de proximitat. En aquest sentit, va explicar que “l’ideal és situar al mateix nivell continguts, tecnologia i audiència” i que les esperances del fu-tur comunicatiu són: la confiança (a través de la transparència), la relació (mitjançant coneixement) i el servei.


http://www.amic.media/media/files/file_352_1377.pdf



“Què busquen les audiències digitals? Principals tendències in-ternacionals del periodisme digital” va ser la següent ponència, a càrrec de Sílvia Majó-Vázquez, investigadora de la Univer-sitat d’Oxford. La ponent va destacar que els mitjans tradicio-nals continuen tenint el control de les posicions més influents en l’esfera digital de notícies, però que certs mitjans nascuts a internet competeixen amb èxit amb els mitjans tradicionals. També va concloure que el consum de notícies digitals no està fragmentat, hi ha un solapament d’audiències significatiu entre la majoria de mitjans.

Pepe Cerezo, expert en noves tecnologies i la transformació digital, va parlar de “Publicitat programàtica, una oportunitat per als mitjans”. El ponent va mencionar que els reptes pels mitjans són: la lluita contra el frau, la transparència, la tecnologia, les aliances amb altres mitjans i el data dels usuaris. Així mateix, també va dir que l’equilibri entre segmentació i cobertura en publicitat es resol amb aliances, connexions i associacions com per exemple l’AMIC.

Després d’aquesta sisena ponència, els assistents van poder gaudir d’un dinar de networking, on van poder seguir expandint contactes i coneixements amb altres professionals del sector.

Ja per la tarda, Ismael Nafría, periodista durant vuit anys del grup Godó i consultor especialitzat en mitjans digitals, va donar a conèixer les “Lliçons del The New York Times per a la premsa de proximitat” després d’haver passat un any als Estats Units estudiant el seu model de negoci. Nafría va afirmar que per aconseguir els bons resultat del The New York Times és impres-cindible el treball de col·laboració entre tots els departaments del mitjà i que “conèixer el millor possible als usuaris és el punt de partida imprescindible per consolidar el negoci d’un mitjà a l’era digital”.




“Els reptes d’informar amb realitat augmentada, el projecte NUSHU” va ser la ponència d’Eva Domínguez, experta en pe-riodisme immersiu, qui va explicar l’aplicació del seu projecte i com utilitzar noves formes de comunicar en el periodisme ac-tual.

L’última ponència va ser a càrrec de Lars Rosenblad, periodista i director general i cofundador de Morgan Digital, qui va explicar la situació de la premsa local als països nòrdics. En aquest sen-tit, Rosenblad va explicar que el model del periodisme nòrdic implica un retorn als pilars bàsics de la comunicació però elimi-nant els criteris antics sobre les notícies. També va aventurar que el repte del periodisme de proximitat català és aconseguir que els lectors paguin pel contingut digital.

Per acabar la Jornada també es va donar veu al món de les uni-versitats per analitzar cap on està evolucionant el periodisme teòric, gràcies a la taula rodona formada pels professors Car-mina Crusafon (UAB), Andreu Casero (UJI) i Lluís Costa (UdG).

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del secretari general de l’AMIC, Josep Ritort, qui va agrair a tots els assistents la seva participació i va aprofitar per llegir unes paraules de la revis-

ta Mel i Sucre de Sant Joan de Mallorca, el darrer associat a l’AMIC que, curiosament, és la capçalera associada número 300.

Precisament, els assistents a la jornada van tenir a mans una publicació especial de l’associació, Infraestructura de país. Vint anys, que a més de fer un repàs de la trajectòria de l’AMIC i posar en valor diverses iniciatives dels seus mitjans associats que van més enllà de l’estricta oferta periodística, dedica un im-portant espai a les noves tendències del periodisme en l’entorn digital i de les xarxes socials, la publicitat i els nous públics.

Aquesta trobada internacional que organitza l’Associació de Mitjans d’Informació Comunicació (AMIC), formada per 300 mitjans associats, és un esdeveniment professional que, per si-sena vegada, ha convertit la ciutat de Barcelona en la veritable capital de la premsa i dels mitjans digitals de proximitat.




El futur dels mitjans locals: qualitat, diversificació i contacte amb l’audiència Per Daniel Condeminas i Tejel L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) va celebrar el passat dimarts a l’auditori de La Pedrera la 6a Jor-nada Internacional de Mitjans de Proximitat, que va servir per analitzar amb experts nord-americans, finesos, espanyols i ca-talans quines són les principals línies d’evolució de la premsa escrita, i de la mateixa pràctica periodística, que poden servir d’exemple o de model a adaptar per part de les capçaleres de premsa en paper i/o digital al nostre país.

L’esdeveniment va reunir més de 300 editors, periodistes, dircoms, experts en publicitat, professors universitaris i altres professionals vinculats amb els mitjans de proximitat, impresos i digitals.

Experimentar i innovar en noves narratives periodístiques i continguts de qualitatL’investigador nord-americà Damian Radcliffe va obrir l’atapeïda escaleta de ponències, va presentar una sèrie de conclusions

sobre la dinàmica actual dels mitjans de proximitat als EUA i que tenen una relació molt directa amb l’escenari català. Per una banda, que davant el problema de credibilitat de les infor-macions que circulen –el fenomen dels fake news popularitzat durant la darrera campanya de les presidencials nord-america-nes–, els mitjans de proximitat tenen la capacitat de generar confiança amb els seus lectors, oferint unes notícies directa-ment vinculades al seu entorn, i erigint-se com a úniques fonts d’informació local fiables.

Per altra banda, la necessària innovació, que va acompanyada pel canvi tecnològic i el creixent protagonisme del mòbil com a pantalla d’accés informatiu, està permetent crear noves fonts d’ingressos alternatives a la publicitat: campanyes de microfi-nançament per a nous reportatges, serveis de màrqueting di-gital o organitzacions d’esdeveniments a partir del prestigi de la marca editorial. Una innovació que requereix de nous socis i de treballar en xarxa amb altres organitzacions per poder im-pulsar projectes de R+D+I que, en solitari, no serien possibles d’afrontar per manca de recursos propis suficients.

Pel que fa als continguts, Radcliffe va dibuixar l’escenari de la creixent dificultat per captar l’atenció del públic en mig d’una




oferta de continguts de tota mena, davant de la qual va aconse-llar esmerçar esforços en la generació de continguts originals, tot prioritzant el treball periodístic estrictament en continguts locals.

En un sentit molt similar, l’assessora d’estratègia i transforma-ció digital Rosalía Lloret va afegir tres recomanacions a les em-preses periodístiques: treballar el coneixement de l’audiència; utilitzar els canals de distribució de les notícies més rellevants en cada cas, com serien els diferents tipus de xarxes socials; i posar el mòbil al centre de l’oferta informativa, començant per oferir unes maquetacions del mitjà adaptades a la verticalitat de la lectura de les seves pantalles, ben diferenciada dels dissenys de la premsa en paper, amb una atractiva oferta de vídeos.

Conèixer l’audiència, relacionar-se estretament amb ellaL’estudi acurat de les dades de les audiències, les seves mètri-ques, va ser un dels temes on el consultor Genís Roca va cen-trar la seva intervenció, tot aconsellant que se superés l’estadi de pensar només en el tradicional departament de subscriptors per evolucionar a una estructura empresarial on continguts, tecnologia i audiències –tant a nivell d’estudi com de serveis– tinguin un protagonisme equilibrat. En aquest sentit, va afirmar

que en l’entorn digital el concepte de proximitat no ve només per l’origen geogràfic del contingut, sinó per l’element relacional amb el lector.

Dins la voràgine de l’ecosistema digital i la inflació d’ofertes in-formatives, la investigadora Sílvia Majó-Vázquez del Reuters Institute va destacar la capacitat d’influència a les xarxes de les capçaleres tradicionals; i que d’aquestes, les de proximitat mantenen i poden enfortir una relació molt propera amb les se-ves audiències, en tant que les escolten amb molta intensitat.Capítol a part mereix la ponència del periodista i professor Is-mael Nafría sobre les lliçons que podia aportar l’evolució digital del The New York Times. Entre d’altres, va subratllar la necessi-tat d’apostar decididament per la qualitat informativa per sobre del volum de notícies; per la diversificació d’ingressos digitals que no siguin publicitaris, com els sistemes de subscripció o els murs de pagament; i en la formació permanent i el treball col·laboratiu de totes les àrees o departaments del mitjà, fent una aposta digital decidida.

Una aposta digital per al conjunt de l’empresa que, segons el di-rector general de l’empresa finesa Morgan Digital, Lars Rosen-




blad, ha de servir per automatitzar moltes tasques en les quals els professionals dels mitjans encara destinen molt de temps, per poder dedicar-se intensament a la generació de continguts, la cerca de nous lectors i la fidelització dels ja existents, a partir d’entendre què volen i què esperen trobar al seu mitjà.

20 anys d’associacionisme empresarial que mira el futur amb optimismeLa jornada va servir també de posada de llarg de la celebració del 20è aniversari de l’AMIC (anteriorment ACPG) que actual-ment ja compta amb 300 capçaleres del conjunt dels Països Catalans, i que té la voluntat d’esdevenir una potent patronal del sector, compromesa amb un “territori culte i format, i per tant democràtic”, en paraules del seu president Ramon Grau.

Precisament, els assistents a la jornada van tenir a mans una publicació especial de l’associació, Infraestructura de país. Vint anys, que a més de fer un repàs de la trajectòria de l’AMIC i posar en valor diverses iniciatives dels seus mitjans associats que van més enllà de l’estricta oferta periodística, dedica un im-portant espai a les noves tendències del periodisme en l’entorn digital i de les xarxes socials, la publicitat i els nous públics.

En aquest sentit, la Dra. Carmina Crusafon va presentar l’Aula d’Innovació i Creativitat de l’AMIC, que serà una eina de col·laboració i acompanyament en el desenvolupament de nous projectes dels socis de l’entitat, prenent com a referèn-cia associacions de l’àmbit internacional. Un instrument per impulsar l’R+D+I de les empreses periodístiques del país que prosseguirà el camí de treball ja desenvolupat per l’AMIC en col·laboració amb el món universitari del país.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



Avantguardes del periodisme en l’era digitalPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

Els senyals d’alarma estan per tot arreu. A nivell internacional, tenim creixents símptomes que la publicitat digital s’està es-tancant o retrocedeix. BuzzFeed i Vice han punxat aquest any. Oath, la unitat de Verizon que edita Yahoo, AOL i el Huffington Post, anuncia que acomiada a 560 treballadors. Mashable es

va vendre per una cinquena part de la seva valoració. A nivell espanyol, entre gener i setembre, els tres grans grups -Prisa, Vocento i Unidad Editorial-, han ingressat 56 milions d’euros menys que en 2016. Comença a estendre’s el pànic. La gran trobada d’editors organitzada per la WAN-IFRA a Buenos Aires aquest novembre ha mostrat algunes de les arestes del futur per als mitjans. Estem davant d’una nova onada de destrucció creativa i és hora de apuntar-se a les avantguardes,

“Tot mitjà, gran o petit, pot aspirar a convertir-se en el New York Times de la seva àrea o el seu tema”, ha assenyalat Ismael Nafría, autor del llibre La reinvenció del New York Times. Si la Vella Dama ha sabut reinventar-se, tots podem fer-ho, però cal apuntar-se a cavalcar un poltre salvatge anomenat canvi conti-nu. Ningú té la fórmula de l’èxit. Cada un haurà de construir el seu propi camí. Però aquest camí haurà de passar per alguna d’aquestes avantguardes:

- Intel·ligència Artificial.- La Intel·ligència Artificial no és només la propera frontera, és possiblement la mare de totes les disrup-cions. El periodisme serà una indústria basada en dades. La Intel·ligència Artificial aprèn de les dades: com més dades se’ls dóna, millor poden resoldre diversos problemes i adaptar-se a

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



noves situacions. Amb l’automatització intel·ligent, es poden fer les coses més ràpid i millor. Per exemple, la Intel·ligència Arti-ficial facilita l’accés i el maneig de la informació als periodistes que estiguin preparats per a cuinar-la i presentar-la al públic. Pot ajudar a discriminar ràpidament la informació bona de la desinformació.

- Cadena de blocs.-. La tecnologia inherent al blockchain pot significar una oportunitat radicalment diferent per als periodis-tes. Els professionals poden oferir els seus treballs mitjançant el procediment dels contractes intel·ligents i ser remunerats d’aquesta manera sense dependre de grups o capçaleres.

- Més enllà dels mòbils.- Ho ha dit Amy Webb, la fundadora del Future Today Institute. Els editors estan ara obsessionats amb els mòbils intel·ligents, però aquests artefactes avui gene-ralitzats seran substituïts gradualment per una sèrie de disposi-tius que els deixaran en l’obsolescència ràpidament, segons la senyora Webb. La indústria dels mitjans està cada vegada més entrellaçada amb les tecnologies emergents i necessita trobar formes de predir els canvis futurs. Estem davant la segona ona-da de migració digital.

- El futur és l’àudio.-. Els assistents intel·ligents tipus Alexa o Siri canviaran les bases sobre les que encara s’assenta la informació i l’entreteniment. Haris Agha, de Reuters, ha dit a Buenos Aires que l’àudio és el futur. Per a l’any 2020, que està aquí a tocar, el 50% de les recerques es faran amb la veu. Els podcasts s’escapen de la seva inicial nínxol que van ser les ràdios per convertir-se en un mitjà bàsic de difondre informació.

- Murs de pagament porosos.- A Buenos Aires ha quedat clar que el pagament per continguts és un futur que ja és present. Els murs de pagament han de ser porosos i les quantitats que funcionen són sempre petites. S’ha presentat a Buenos Aires un informe del Centre Knight sobre subscripcions digitals de pagament a Llatinoamèrica. Encara que en el moment actual només el 12% dels ingressos de les empreses de mitjans de la regió prové de fonts digitals, la tendència al pagament és clara i creixent. En altres països, com Noruega, el pagament per con-tinguts s’ha generalitzat de manera significativa.

- Publicitat nativa avançada.- Ara que la publicitat digital mostra el seu sostre i les seves limitacions, el ‘brand content’ i la publicitat nativa són l’avantguarda emergent. Històricament, els mitjans menyspreaven la publicitat nativa, pensaven que




comprometia la integritat periodística, però a poc a poc s’estan descobrint maneres de fer-ho de manera èticament correcta. Es parla, per exemple, de ‘branded podcasts’.

- Adéu a la batalla pels MVUM (milions de visitants únics al mes).- La lluita dels mitjans digitals per aconseguir audiències massives està començant a no tenir sentit. Jeff Jarvis va tancar l’última jornada de la trobada de Buenos Aires amb una ponèn-cia magistral que va anunciar la fi de la massivitat. Del que es tracta ara és de “reunir comunitats a partir de converses cívi-ques, informades i productives”. Cal generar una conversa que els periodistes han d’escoltar. Quant als ingressos, Jarvis va apuntar que cal seguir el camí del comerç electrònic, les subs-cripcions de pagament, el contingut premium, esdeveniments i serveis per a la comunitat.

Un assaig aleatori demostra que el poder de la premsa és real

Malcolm X, un activista polític nord-americà, va descriure els mitjans de comunicació com l’entitat més poderosa de la Terra, “perquè controlen les ments de les masses”. Alguns periodistes

poden trobar aquesta proposta halagadora, però, tot i que els que estudien aquestes coses coincideixen que els diaris tenen alguna influència sobre els seus lectors, l’efecte ha resultat difí-cil de quantificar de manera diabòlica. Ara, Gary King de la Uni-versitat d’Harvard i els seus col·legues han mesurat l’impacte de les històries de gairebé tres dotzenes de fonts de notícies diferents al públic nord-americà, tal com ho jutja el contingut de les publicacions a Twitter, un servei de microblogging. El seu estudi, publicat aquesta setmana a Science, va trobar que fins i tot les històries dels llocs de notícies que formaven part de l’estudi, que eren petits en comparació amb, per exemple, el New York Times o el Washington Post, va augmentar la dis-cussió en Twitter sobre els problemes d’aquestes històries en un 60%. També van canviar la naturalesa de les opinions ex-pressades en aquests tweets amb les de les peces publicades.

Més que intrigant que el simple augment del volum de tweets, però, va ser un augment, aproximadament dos punts percen-tuals, en la proporció de tweets que expressaven opinions re-colzant-se en la mateixa direcció ideològica que les històries. (En cada experiment individual, els punts de venda implicats van ser triats, en part, perquè tenien posicions ideològiques similars, però en general, els 35 experiments de l’estudi van




Aquesta xifra indica el risc del producte; 1/6 indica el risc més baix i 6/6, el més alt.

1 / 6Informació exigida per l’OM ECC/2316/2015: Compte Family

CaixaBank està adherit al Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit que preveu el Reial decret 16/2011, de 14 d’octubre. L’import garantit té com a límit 100.000 euros per dipositant en cada entitat de crèdit.

1. Promoció vàlida fins al 29-12-2017 o fins que se n’exhaureixin les existències (7.500 unitats). Per a domiciliacions noves de nòmina amb un import mínim de 600 €/mes, domiciliació de tres rebuts i tres compres amb targeta al trimestre, i amb 12 mesos de permanència d’aquestes condicions i 36 mesos addicionals com a client. La promoció té la consideració de remuneració en espècie, subjecta a ingrés a compte segons la normativa fiscal vigent. Aquesta promoció consisteix en una subscripció a la plataforma OTT beIN CONNECT fins al 31-7-2019. Promoció vàlida només per a clients nous de la plataforma. En cas d’incompliment, es cobrarà una penalització de 240 €. No acumulable a altres promocions de domiciliació de nòmina que s’hagin fet després de l’1-1-2016. No hi ha retribució en efectiu. 2. El compte té una tarifa de 0 €/mes, sempre que el client tingui la nòmina domiciliada a l’entitat amb un import mínim de 600 €, pagui tres rebuts al trimestre o faci tres pagaments amb targeta al trimestre i utilitzi exclusivament els canals electrònics per a les operacions següents: pagament de rebuts i impostos, reintegraments d’efectiu, traspassos i transferències, sol·licitud de talonari i consultes de posició, saldo o extracte. NRI: 2085-2017/09681

Treu tot el partit de la nòmina a CaixaBank: aconsegueix dues temporades de beIN CONNECT i viu en família el millor futbol nacional i internacional, en directe i a la carta, en format HD i des de qualsevol dispositiu. Aprofita tots els avantatges de formar part de la gran família del futbol.

Porta’ns la nòmina

i viu el millor futbol

aquesta temporada... i la següent

AMIC 182x122 CAT.indd 1 25/10/17 17:26



variar a tot l’espectre). Això és un gran canvi. Els debats presi-dencials, per exemple, rarament mouen l’agulla tant com això.

Una debilitat de l’estudi és que els clients de Twitter no són repre-sentatius del públic en general. Tres quartes parts dels lectors no utilitzen els serveis de l’empresa. Tanmateix, els investigadors van trobar efectes similars per als usuaris de diferents sexes, opinions polítiques i estats de residència, i també per a usuaris cada vega-da menys influents (mesurats, per exemple, amb quina freqüència es repeteix un usuari). Això suggereix que els seus resultats són robusts davant la diversitat. Per als periodistes, això és una bona notícia. El poder de la premsa sembla ser real. (de The Economist)

Per què han millorat les vendes de la premsa francesa?

Els diaris francesos gau-deixen de bona salut. Al-menys així es desprèn de les dades relatives a les vendes en paper i digital dels primers nou mesos

de l’any. Són diverses les raons que expliquen un creixement que miren amb enveja els mitjans espanyols. Les vendes de la premsa francesa van créixer de forma contínua en els primers tres trimestres de l’any, segons les xifres publicades per ACPM-OJD. Segons dades relatives a setembre, tots els diaris nacio-nals, excepte La Croix, Le Parisien i Aujourd’hui en France, han vist augmentar la seva difusió una mitjana de l’1,50% respecte al mateix període de 2016. Le Monde va experimentar el major creixement, un 6,55%, seguit de Le Figaro (+3,18%) i l’Equipe (+ 3,15%). Les Echos es va mantenir pràcticament estable. La tendència porta sent positiva tot l’any 2017.

Què han fet bé els diaris francesos que no han estat capaços de replicar els espanyols? Philippe Rince, CEO de l’ACPM-OJD, assenyala que els bons resultats de la premsa del seu país es deuen fonamentalment al fet que 2017 ha estat un any bo per a les notícies i que s’ha produït un canvi de la impressió a digital. Els mitjans francesos han sabut aprofitar aquest interès dels ciutadans pels esdeveniments nacionals i internacionals. A més, han demostrat la seva capacitat per explotar els seus negocis digitals. Lemonde.fr acabarà l’any amb 160.000 subs-criptors únicament digitals. Aquest negoci ja s’ha convertit en el més rendible del grup. El diari del vespre, al costat de Le Figaro




o Les Echos, ofereixen preus molt atractius que estan ajudant a reclutar nous subscriptors digitals.

Una altra clau del ressorgiment de la premsa francesa són els quioscos digitals. Les empreses de telecomunicacions van des-cobrir un autèntic filó en el negoci de la informació. Des que l’operadora de telefonia mòbil SFR llancés el 2016 el seu quiosc de premsa SFR Presse, altres companyies com Bouygues Té-lécom i Orange s’han animat a incloure en els seus paquets aquest servei. Aquestes iniciatives han resultat ser molt reei-xides, amb descàrregues a través d’aquestes aplicacions que van augmentar al setembre per a Libération un 145% o Le Fi-garo un 50%. La premsa diària nacional està arribant d’aquesta forma a un públic nou. (d’Eco Inteligencia)

La Unió Europea vol conèixer l’impacte de les notícies falses

La Unió Europea està reunint informació sobre l’impacte de les notícies falses. La raó? Es busca que els 500 milions de ciuta-dans del bloc puguin considerar fonts de notícies i s’assegurin que les plataformes com Facebook compleixin les seves res-

ponsabilitats. Les preocupacions sobre les notícies falses es van intensificar després de les acusacions d’intervenció russa en l’elecció presidencial nord-americana de l’any passat, es va agreujar durant els comicis francesos d’aquest any i ara en el cas català.

La Comissió Europea, el braç executiu de la UE, diu que vol opi-nions dels ciutadans europeus, plataformes online i mitjans en una consulta pública que es va presentar aquest dilluns. Tam-bé formarà un grup d’acadèmics, plataformes online, mitjans i organitzacions de la societat civil per assistir-la. La Comissió considera que els ciutadans europeus necessiten les eines per identificar les notícies falses, millorar la confiança en línia, i or-ganitzar la informació que reben. Un cop acabat el treball, la Comissió presentarà una estratègia per enfrontar la difusió de dades errònies. (d’AEC)




Unidad Editorial llança la revista de tendències Eme

Avui, divendres, 24 de novembre, Unidad Editorial traurà al mer-cat un nou producte al costat de El Mundo i és que la capçalera generalista del Grup arribarà acompanyada per la revista de tendències Eme. Sense periodicitat fixa, tot i que la idea inicial és llançar 4 o 5 números a l’any, la publicació es distribuirà de manera gratuïta amb la capçalera d’Unidad Editoria. Posterior-ment es mantindrà un temps als quioscos i podrà ser adquirida de manera independent pels lectors al preu de 3 euros.

Ema es presenta com una revista en paper amb qualitat pre-mium i una cura especial en el seu disseny i en el tractament

dels seus continguts En aquest primer número que es llança avui, Eme comptarà amb una extensió de 132 pàgines sota la premissa de ser una publicació monogràfica. El tema triat per al seu llançament serà el disseny en el terme més ampli del con-cepte. Entre els continguts se situen, per exemple, un ventall de diferents propostes urbanístiques de ciutats, pàgines dedica-des al disseny gràfic, reportatges com el destinat a conèixer els detalls de la primera ciutat marciana o projectes arquitectònics d’avantguarda, entre altres coses. (d’AEC)

La directora de The Guardian reflexiona sobre la missió i el futur del diari La directora del diari The Guardian, Katharine Viner, ha publicat aquesta setmana un llarg i interessant article en el qual defensa que “en una era turbulenta, els mitjans han de definir els seus valors i principis”. Viner assenyala que “els periodistes han de treballar per guanyar-se la confiança d’aquells a qui volen ser-vir. I ens hem de fer més representatius de les societats que pretenem representar”. A més, segons la directora del diari bri-tànic, “si els periodistes s’allunyen de la vida de les persones, es perden la història i la gent no confia en ells”.




Katharine Viner concreta els principis que seguirà The Guar-dian en el seu treball diari, que inclouen el desenvolupament de “idees que ajudin a millorar el món, no només criticar-”, i la col·laboració amb els lectors i altres actors “per tenir un major impacte” amb el periodisme practicat pel diari. Es pot ampliar aquesta informació CLICANT AQUÍ (A mission for journalism in a time of crisis) (del bloc d’Ismael Nafría)


https://www.theguardian.com/news/2017/nov/16/a-mission-for-journalism-in-a-time-of-crisis



Els diaris digitals en català polvoritzen rècords, però els de Madrid també aprofiten el ProcésPer Comunicació 21 i AEC

L’actualitat informativa d’octubre va fer que, en conjunt, les audiències dels diaris digitals en català encara fossin millors que les de setembre, quan es van batre diverses marques. D’entrada, es va duplicar el nombre de mitjans que van aconse-guir les seves millors xifres, i els increments registrats van ser considerablement més alts en línies generals.

A més, a l’octubre, per primer cop, un digital va superar els 4 milions d’usuaris únics, l’Ara, que de ben poc no va arribar 5 milions. També per primera vagada des de que OJD Interactiva ofereix la classificació dels digitals en català, els tres primers van sobrepassar els tres milions de navegants únics, i els vuit primers del rànquing van superar el llindar dels 2 milions.

En el rànquing d’octubre, els onze primers classificats catalans baten els respectius rècords històrics. En concret, l’Ara.cat és líder amb 4.945.570 usuaris únics, un increment del 52,91%

respecte setembre, i per darrere es mantenen NacióDigital, amb 3.675.132 (+22,75%), i VilaWeb, amb 3.538.329 (+27,27%).

En quart lloc se situa elNacional.cat, amb 2.967.065 usuaris únics (+57,10%), que avança Catalunya Diari, amb 2.638.342 (+12,23%), i RAC1, amb 2.393.996 (+25,41%). Els segueixen elMón, amb 2.088.399 navegants únics (+21,32%); El Punt Avui, amb 2.003.483 (+45,36%), i Directe!cat, amb 1.517.184 (+38,56%). En desè i onzè lloc se situen el Diari de Girona, amb 920.806 (+49,18%), i elperió-dico.cat, amb 850.249 (+49,03%), que avancen una posició.

Més enllà dels onze primers classificats, també hi ha diver-sos mitjans que a l’octubre van aconseguir registrar els res-pectius rècords històrics: Racó Català, amb 610.226 usuaris únics (+27,91); Regió 7, amb 372.524 (+10,19); e-notícies.cat, 339.153 (+33,3%); Segre, 267.916 (+69,85%); Diari La Veu, 204.488 (+92,57%); Lleida Diari, 198.876 (+29,30%); MónTe-rrassa, 176.890 (+12,30%); Crític, 153.322 (+51,77%); El 9 Nou, 143.411 (+9,88%); Anoia Diari, 127.147 (+182,27%); AlDia.cat, 59.686 (+24,99%), i ebredigital.cat, amb 47.485 (+42,20%).

El moment polític català també dispara els digitals de l’EstatEl mes d’octubre va estar marcat, doncs, pel Procés indepen-

COMUNICACIÓ DIGITAL



dentista de Catalunya. En aquest context de torrent informatiu, els principals diaris generalistes digitals espanyols han crescut una mitjana del 35% respecte al mes anterior en usuaris únics; segons les últimes dades proporcionades per comScore.

El més beneficiat de tots ha estat OK Diario, que ha disparat els seus visitants un 58% i ja té 13,7 milions. Aquesta xifra és el doble que la registrada el mes de juliol, de manera que el seu creixement des que va explotar el procés català ha estat el més notable entre la seva competència.

També destaca el creixement de Huffington Post (+43%), que torna a entrar al top ten després de diversos mesos fora. De la mateixa manera, apareix El Diario (8è), després de millorar un 42%. El màxim perjudicat d’aquesta pujada és El Espanyol, que s’esvaeix de les deu primeres posicions. I és que el creixement de la publicació de Pedro J. Ramírez va ser dels més modestos (+29%), en marcar 9,2 milions d’usuaris únics.

Menor encara va ser la millora dels dos líders - El País i El Mun-do-, amb un 20% d’ascens intermensual. Tenen 22,8 milions i 22 milions de visitants, respectivament.

El rànquing dels “top mitjans en línia” a l’octubre

La companyia start-up d’Àustria Storyclash allista les interac-cions socials amb un contingut medial en temps real. Cada mes el social media rànquing mostra si els proveïdors dels mitjans individuals surten airosos o no. A més, l’eina mostra quines de les seves aportacions té més interaccions. De tal manera que inclou la freqüència amb què una publicació, tant pròpia com de la competència. és compartida, comentada i té “M’agrada”. Des




d’ara en endavant Storyclash també inclou les interaccions de Twitter i el considerarà en els rànquings en el futur. Posterior-ment, amb aquestes dades Storyclash construeix un rànquing mensual.

A l’octubre podem veure que la llista de les pàgines està en-capçalada per la pàgina web de notícies El País; l’augment és del 36,9% que és comparat amb el mes anterior un augment d’aproximadament 3.4 mio interaccions. Playground va ocupar el segon lloc. Les interaccions baixen 21,2% a l’octubre. Al ter-cer lloc es posiciona La Vanguardia amb un augment de 69,3% que és un augment en interaccions d’aproximadament 3.39 mio en comparació amb el setembre.

CCMA pujava 7 llocs i ocupa a l’octubre el lloc 6 amb un augment d’interaccions de 110,9% que és un augment d’interaccions d’aproximadament 3.181 mio. Al setembre Mundo Deportivo te-nia el lloc 7 amb un augment d’interaccions de 3,49 meu. Però a l’octubre podem veure que va baixar 9 llocs a l’octubre i ocupa el lloc 16. Gràcies a Marketing Directo, El Butlletí ofereix als seus lectors el Spain’s Social Media Ranking of October 2017. CLICAR AQUÍ (de Marketing Directo)

Millennials: com dirigir la informació a una generació que no li interessa la informació

D’acord amb les últimes investigacions realitzades pel Centre d’Investigació Pew (EUA), el 61% dels Millennials consumeixen informació des de Facebook. A diferència de les generacions anteriors, no busquen notícies específicament, sinó que actuen quan les veuen, bé per l’atracció dels titulars o bé perquè els interessa el contingut en línies generals.

En l’últim Congrés de Mitjans d’Informació de WAN-IFRA, una de les taules rodona més reeixides va ser la que va analitzar als Mi-


http://www.storyclash.com/?utm_campaign=mediaranking201710&utm_source=embeded&utm_medium=/embed/2017/10/ES



llennials i com consumeixen la informació. No estan interessats en temes de política (només un 26% d’ells van considerar aquest tema interessant), percentatge molt més baix que el que de la se-güent generació de la qual un 34% consumeix informació política. Comparant aquestes dues generacions amb la “Baby Boomers”, que comprèn adults que van néixer els anys 50 i 60, la xifra és notable: d’aquests, el 45% se sent atrets per temes polítics.

Robert Picard, especialista en mitjans econòmics a l’Institut Re-uters de la Universitat d’Oxford diu que el realment important és desenvolupar estratègies efectives per aconseguir als Millen-nials. “És la primera generació que no va a un diari per estar informat com a primera opció”. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació han de canviar la manera d’oferir la informació a aquesta generació, tan diferent comparada amb anteriors ge-neracions. “Aquest tipus de desenvolupament vol dir que si no proporcionem el tipus d’accés a la informació que ells volen, tindrem problemes amb ells”.

Picard va assenyalar, a més, que a aquesta generació no li agrada l’estil del periodisme tradicional. “No els agrada la forma en què es presenta, ni els formats existents ni el to”. La comuni-cació, per tant, ha de ser més personal i menys formal.

Picard també va emfatitzar que els Millennials perceben el món de manera diferent. Per això va instar als editors a que conti-nuïn produint aquest contingut ja que a la resta de generacions sí els interessa. (de Digiday)

L’American Press Institute proposa reinventar els equips de xarxes socials de les redaccions Després de deu anys d’activitat relacionada amb les xarxes, la feina de les redaccions periodístiques relacionat amb les xarxes socials s’ha de replantejar completament. Aquesta és la proposta formulada en un estudi estratègic publicat aquesta setmana per l’American Press Institute, en el qual s’assenyala que “ha arribat el moment de repensar l’equip de xarxes socials de la redacció: la seva estructura, missió, responsabilitats i ha-bilitats”. La proposta és que els equips de xarxes socials se centrin en temes com la lluita contra la desinformació o la connexió amb les audiències per augmentar la confiança en el periodisme pro-fessional, entre d’altres fites.




En l’informe es plantegen idees i estratègies concretes que po-den seguir els equips de xarxes socials dels mitjans. Per exem-ple, centrar els esforços en els continguts de major valor, apren-dre de les estratègies seguides per companyies d’altres sectors per connectar de manera efectiva amb les seves audiències, o descobrir valors ocults en la mateixa redacció o altres departa-ments de la companyia. Més informació CLICANT AQUÍ (Af-ter a decade, it’s time to reinvent social media in newsrooms). (d’API)


https://www.americanpressinstitute.org/publications/reports/strategy-studies/reinventing-social-media/



Actituds cap a la venda de notícies en líniaPer Nic Newman, Research Associate / Reuters Institute for the Study of Journalism

Amb els retorns de la publicitat de la publicació digital que con-tinua defraudant, més editors intenten vendre subscripcions digitals individuals i esquemes de pertinença o persuadir als consumidors per donar diners. Però una investigació elabora-da per Kantar Media per a l’Institut Reuters suggereix que els consumidors poden estar més interessats a pagar experiències que agreguin múltiples capçaleres de notícies i perspectives. La qualitat del contingut, els avantatges de la marca/capçalera i la conveniència també hauran de millorar notablement si els editors de notícies tenen èxit per cobrar les novetats en línia que suggereix. La investigació es basa en una sèrie de grups focals que es duen a terme a quatre països (Espanya, Regne Unit, Estats Units i Finlàndia) que exploren actituds per pagar notícies en línia i publicitat digital.

Molts consumidors diuen que estarien disposats a pagar no-tícies en línia, però la disponibilitat generalitzada de “notícies gratuïtes a la majoria dels països significa que tenen poc incen-tiu per fer-ho avui”. D’altra banda, quan la càrrega de notícies és més típica (per exemple, Finlàndia) i la quantitat de fonts és limitada, és més àmpliament acceptada.

Aquest informe troba que els joves tenen la probabilitat de pa-gar notícies com a grups més antics amb aquests grups de dis-cussió, suggerint que això podria estar relacionat amb el seu ús

PUBLICITAT I MÀRQUETING



generalitzat de Netflix/Amazon Prime i Spotify. Els participants sovint utilitzen aquests serveis com a preu de referència per al valor, per exemple, preguntant si una subscripció de notícies val la pena el doble que una subscripció cinematogràfica de 10 euros per mes.

Els serveis agregats que agrupen diverses marques de notícies generalment es consideren més atractius per als consumidors, joves i grans, que no pas subscriure’s a un sol proveïdor de notícies. Però aquests serveis han de ser integrals i contenir les marques més valuoses.

Motius per pagar les notícies en líniaEls que paguen per notícies en línia diuen que ho fan per diver-sos motius; la qualitat del contingut; els beneficis de la marca; i la comoditat que ofereix la plataforma de notícies. En la majoria dels casos, el valor prové de la combinació d’aquests beneficis.

Els models de donació són considerats atractius per a alguns, però la majoria dels participants consideren que no és apropiat que les empreses comercials demanessin ‘fullets’. Aquesta visió va ser especialment forta als Estats Units, amb més simpatia per als models basats en la donació i el crowdsourcing a Europa.

La pertinença a una organització de notícies que proporcionava beneficis personals addicionals va ser d’interès, ja que aquest concepte va aprofundir en la idea de conveniència i agregació, però la motivació principal era al voltant del valor personal en comptes d’estalviar empreses comercials.

En relació amb això, els participants preguntats pels autors del treball van mostrar molt poca consciència o simpatia pública pels problemes de finançament de la indústria de les notícies (excepte als Estats Units). L’abundància de publicitat digital en els llocs de notícies i la publicació de periòdics gratuïts a les bo-tigues i aeroports suggereix a tot el contrari: “les novetats han d’estar molt bé”. Quan es van explicar els problemes, a molts els va preocupar la pèrdua potencial d’informes d’investigació i bona escriptura. Però la majoria va considerar que qualsevol dèficit de finançament era un problema per a la indústria de la informació no per al consumidor. Una minoria va fer saber que algunes capçaleres no mereixien sobreviure.

La visió dels espanyolsSegons les conclusions del document, en aquest sentit el que més aprecien els lectors espanyols a l’hora de plantejar-se una subscripció digital és l’anàlisi i l’aprofundiment d’una informa-




ció, encara que altres mitjans també estiguin fent el seguiment. És a dir, que si la cobertura és àmplia, rigorosa i en definitiva premium, estarien disposats a pagar de bon grat.

D’aquesta manera més que un plus, la qualitat de la informació es converteix en compromís envers l’audiència, encara que hi ha qui a més exigeix continguts exclusius. “Quan pagues espe-res qualitat. Pagaria per una revista de moda abans que per un diari que puc trobar en qualsevol lloc”, reconeix un altre lector -també espanyol- en relació als mitjans que anteposen el crei-xement d’audiència a la influència o l’interès informatiu.

Al saturat negoci de la premsa digital, són molts els estudis en què s’afirma que els usuaris no recorden el mitjà en el qual van llegir una informació. La marca de la capçalera es dilueix en el maremàgnum que és Internet i en ocasions l’audiència no és capaç d’identificar la font original. Malgrat això, l’informe de Kantar per a Reuters subratlla que una marca fiable i garantia de qualitat és el millor reclam contra els digitals que ofereixen continguts d’escàs valor.

El Butlletí us ofereix el treball de Kantar, només cal CLICAR AQUÍ

Creixement moderat d’inversió publicitària en mitjans digitals, segons IAB

IAB Spain, l’associació de publicitat, màrqueting i comunicació digital a Espanya, assenyala en l’anàlisi realitzat “un sondeig entre les agències de mitjans associades, amb un qüestionari simplificat i coordinat internament amb PwC. En aquest son-deig s’ha detectat un lleu creixement del 4,3% en la inversió publicitària en mitjans digitals en el primer semestre del 2017 i un creixement pràcticament pla de l’1,3% corresponent a la inversió en display i vídeo”.

S’han preguntat i per tant mesurat, les inversions que circulen a través de les agències de compra de mitjans i que, encara que si-gui la gran majoria de la inversió en el mercat, hi ha un percentat-






ge menor fora d’aquest anàlisi que pot estar creixent a causa de la compra directa d’anunciants en plataformes programàtiques. La idea per a futurs informes és veure si és possible incorporar la part dels DSP de la compra directa i per agències de les platafor-mes com una potencial millora. Per contra, cal destacar que, en considerar les fonts de les inversions a través de les agències de mitjans, s’evita potencials duplicitats provocades per la inversió en xarxes o extensions d’audiències entre els mitjans.

El Butlletí ofereix als seus lectors la versió curta d’aquest infor-me de PwC per a IAB Spain. Només cal CLICAR AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Zenith Media preveu que el 56% de la publicitat gràfica es compri automàticament el 2019A Espanya, l’agència Zenith Media estima que actualment la compra programàtica representa el 11% de tota la publicitat gràfica (display), si bé aquest percentatge creixerà fins al 56% el 2019, segons el seu estudi internacional Programmatic Màr-queting Forecasts.

Per al conjunt del món, la compra programàtica creixerà des del 59% actual fins al 67%, mentre que en valor passarà de 48,8 milions d’euros fins 72.100.000. (de Digimedios)

Com obtenir més ingressos en mitjans d’informació

Obtenir nous ingressos publicitaris és una de les qüestions prin-cipals per als mitjans d’informació en l’actualitat. Mike Blinder (The Blinder Group) aporta aquests consells des de les pàgines de newsletter del Knight Center.

“Si fas que els mitjans digitals siguin més fàcils d’entendre per als anunciants, obtindràs més vendes en paper, més visites al teu mitjà digital; en general, major quota de mercat “. Aquesta és la clau per satisfer els clients de mitjans d’informació i obte-nir nous ingressos, segons Mike Blinder, president i fundador de Blinder Group. Aquests volen invertir en el negoci, però no saben com fer-ho. Primer, s’han de conèixer les necessitats de l’anunciant i, després, buscar solucions dins dels mitjans.





En una entrevista, Blinder exposa que “molts mitjans d’informació col·loquen a la persona inadequada en aquest pa-per tan crucial”, en la tasca de vendes dins d’un diari o mitjà digital. Per a ell, la clau en aquest sentit és buscar una persona que hagi sobresortit en les vendes directes des de baix a les empreses, i fer que promogui cap amunt en l’escala de treball.

Però, necessiten tots els mitjans d’informació una persona que treballi en aquest departament, ja sigui un mitjà imprès o un digital? La seva resposta és contundent: en tots dos casos aquesta tasca és imprescindible. A més, segons ell, aporta que el personal de vendes ha d’entendre tots els mitjans de comu-nicació i no centrar-se en un de sol: premsa, televisió, ràdio, correu directe, etc.

Com més coneixements tingui aquesta persona en tots els camps, més valuós serà el seu treball i més ingressos aportarà. La seva tasca és vital “tant per a l’anunciant local com per a la gran empresa de comunicació”, afirma Blinder, el qual insisteix en que un bon departament de vendes ha de tenir un model com-binat per a poder obtenir nous ingressos: ha de comptar amb especialistes digitals als quals donaran suport els coneixements dels especialistes en màrqueting tradicional. (de Knight Center)

La publicitat digital ja “no funciona” al negoci de Premsa de Prisa

La publicitat en l’àmbit digital ha estat vista en els últims anys com un dels principals salvavides de la premsa tradicional i l’àrea on estaven posades moltes de les esperances de futur dels mitjans. Sembla, però, que la publicitat en línia ja no és el que era. La inversió en aquest terreny s’ha desaccelerat -i fins i tot estancat- per molt que els editors tradicionals de la prem-sa al nostre país hagin dirigit els seus esforços i estratègies a millorar les seves edicions web . I l’exemple més clar d’aquesta realitat el trobem en els resultats econòmics obtinguts fins a setembre per grups com Prisa. L’editor de El País o del diari As ha vist com els ingressos digitals de la seva divisió de premsa no han crescut tot el que s’esperava.




L’àrea de negoci de Premsa de Prisa es va embutxacar de gener a setembre 71.700.000 d’euros per publicitat, un 9,2% menys que en el mateix període de l’any passat. D’aquest total la publicitat No Digital va suposar 35,4 milions d’euros, fet que es va traduir en un descens del 15,1% enfront als 41,7 milions que s’embutxacava al setembre de 2016. La digital va créixer, però en una xifra molt inferior a l’esperada. En concret els in-gressos per publicitat en línia de les capçaleres de Prisa van ser de 33,2 milions d’euros, tan “sols” un 3,3% més que fa un any.

Aquest lleu avanç posa de manifest que potser el model que pretenia basar-se en la publicitat digital comença a tocar sostre i que la premsa ha de buscar vies de negoci addicionals. No en va el setembre de 2016 l’avanç dels ingressos per publicitat digital era del 20,2% en el negoci de Premsa de Prisa, mentre que ara, com hem detallat, s’ha quedat en el 3,3%.

El que sí que ha crescut, però de nou és insuficient, és el per-centatge que representa dins el total de la inversió publicitària de la divisió. En els nou primers mesos de l’any passat la publi-citat digital acaparava un 41% dels ingressos, mentre que en el present aquesta xifra s’ha elevat al 46%. (de Prnoticias)

Hisenda exhaureix totes les pròrrogues de l’acord marc publicitari

El Ministeri d’Hisenda ha renovat per tercera vegada l’acord marc publicitari que regula les campanyes institucionals de l’Administració General de l’Estat, vigent des de finals de 2014. Amb això, el contracte amb les tres agències publicitàries ho-mologades (Persuade Comunicaciós, Media Sapiens i Carat) s’estendrà en teoria fins el 26 de maig de 2018.

Actualment Hisenda està tramitant un nou acord marc publicita-ri. A hores d’ara es troba avaluant les propostes de les 14 agèn-cies de publicitat presentades. En el moment que formalitzi els contractes amb les empreses adjudicatàries, l’anterior acord marc quedarà extingit, encara que això es produeixi abans de l’esmentat 26 de maig del any vinent. (d’AEC)




Deutsche Bank se centra en els clients exigents en la seva última campanya

En un entorn en què els clients són cada vegada més exigents amb l’atenció financera que reben, Deutsche Bank ha llançant una campanya publicitària en el mercat espanyol que se centra en el concepte “Exigents, benvinguts”. L’objectiu és acostar la marca al públic i transmetre els valors diferencials de la banca comercial de la marca. La campanya, que tindrà difusió fins a finals d’any, es difondrà a través d’anuncis en premsa, ràdio, suports digitals i exterior, així com en les zones VIP dels princi-pals aeroports espanyols.

Com ha manifestat el director de clients i estratègia comercial de Deutsche Bank Espanya, Sergio Escorial, “si abans de la crisi primava més la proximitat física i el preu, ara els clients demanen un servei de qualitat, una experiència personalitzada i bons professionals de manera que la campanya busca trans-metre el model de banca que ofereix Deutsche Bank ajustant-se a les exigències d’aquests clients”. (d’El Publicista)

La DGT llança la seva nova campanya

L’ús indegut del mòbil durant la conducció constitueix l’eix cen-tral de la nova campanya publicitària de la Direcció General de Trànsit, creada per l’agència R * sota el claim “Tu saps fer-ho. Al volant passa del mòbil”. Es vol que el conductor aprengui a “passar” del mòbil, posposant una trucada o una resposta a WhatsApp és una garantia de seguretat .

L’espot “Tu saps fer-ho. Al volant passa del mòbil “s’ha rodat en 45” i en 30”, per utilitzar tant en xarxes socials com en televisió. El pla de mitjans inclou ràdio i diverses peces per inserció en mitjans gràfics. I, d’altra banda, s’han gravat dos falques de ràdio i s’han dissenyat diverses peces per inserció en mitjans gràfics. (d’Ipmark)




Nova campanya de Caser que mostra el futur

Sota el concepte “Al nostre aniversari ja estem pensant en la teva tranquil·litat dels propers 75 anys”, l’asseguradora Caser celebra el seu 75è aniversari amb una campanya d’imatge obra de Saatchi & Saatchi. Aquest treball recorre mitjançant un to d’humor a possibles situacions d’un futur proper en el qual ne-cessitarem assegurances que no hi ha avui dia, com ara una assegurança per accidents de realitat virtual o per a robots mal-destres. La campanya, rodada a Madrid, inclou peces de tele-visió, digital, ràdio, exterior, premsa i gestió de xarxes socials. Initiative maneja els mitjans.

Caser Seguros va invertir l’any passat 1,6 milions d’euros en publicitat en mitjans, segons les dades publicades en el Ràn-quing Infoadex-Anuncis d’Anunciants. (de Marketing News)




Com treure-li partit a Google Trends des de les redaccions?Per WAN/IFRA

Encara que no es tracta d’una eina nova, Google Trends no és encara una habitual a les redaccions. Et desvetllem algunes de les claus per utilitzar aquesta eina.

L’eina Google Trends permet conèixer en temps real la reacció de les persones que utilitzen el cercador a tot el món davant

un determinat fet o esdeveniment, el que pot ser d’utilitat en redaccions. Les seves dades són sens dubte dels conjunts més importants que existeixen, donada la quantitat de cerques que es realitzen a través del cercador a tot el món. Així que per què no aprofitar-los per, per exemple, definir l’interès de la nos-tra audiència en un tema particular a les nostres contrades? O conèixer si una determinada notícia ha despertat interès sobre algun aspecte en concret per poder ampliar-? Anem a desvet-llar algunes de les claus per aprendre a treballar amb aquesta eina en una redacció:

Google Trends pot usar-se per veure l’interès de cerca d’un tema o terme de cerca al llarg del temps, la qual cosa resulta d’utilitat als periodistes per conèixer què és el que vol saber la gent. A través dels seus diferents filtres, per exemple “A detall” podem veure en quins llocs es van realitzar més recerques o que més busquen els usuaris relacionat amb aquest terme. Hi ha dues maneres de filtrar les dades: en temps real i en temps no real. Si apostem per la primera de les opcions coneixerem les dades relatives als últims set dies mentre que si ens vam decantar per la segona ens trobarem davant de dades més an-tigues (fins a 2004).

NOVES EINES



És important contextualitzar les dades en el temps i en el lloc. Seguir l’interès de cerca en diferents regions o amb el pas dels anys ens pot servir als periodistes a l’hora de seguir una ten-dència. Per saber més si el nombre de recerques és molt gran o no n’hi ha prou amb comparar una recerca amb una altra “massiva” i així contextualitzar com d’important ha estat.

Google Trends també ens pot ajudar a comprendre el interès relatiu a una recerca comparat amb ell mateix. És a dir, si aquest tema ha patit alguna variació important que sigui interessant analitzar. Exemples es van veure amb el Brexit. A mesura que s’acostava la cita amb les urnes on els britànics decidien seguir o no a la UE, Google Trends va marcar un interès creixent de les persones per conèixer, per exemple, com obtenir un passaport irlandès. “Aquests pics, expliquen des de Google, són una acce-leració sobtada de l’interès de cerca en un tema, en comparació amb el volum de recerca habitual. Sabem que són interessants perquè sovint reflecteixen el que està succeint en el moment ac-tual i aquest és que hi ha hagut un augment en les sol·licituds de passaports irlandesos al Regne Unit des de la votació”.

L’eina de Google pot servir als periodistes per respondre a la clàssica pregunta de què passaria si. ..? L’escenari d’hipòtesis

i el desconeixement dels usuaris permeten als mitjans poder anticipar-se a aquest escenari explicant les seves conseqüèn-cies gràcies a aquesta opció que ofereix Trends. “Què passaria si Catalunya s’independitzés” és una de les recerques més te-clejades aquest any, per exemple.

Google Trends pot resultar de molta utilitat per fer reportatges de ba-lanç. L’opció “les recerques més populars a...” ens estableix un ràn-quing dels temes que han despertat més curiositat en els usuaris.

Per què transcriure entrevistes o rodes de premsa? Eines útils per a periodistes

La tecnologia ha arribat a les redaccions com en gairebé tot. Tau-letes i portàtils per a rodes de premsa, iPhones i stmarphones que graven declaracions, CMS que pugen automàticament les notícies

NOVES EINES



al web i programadors de tuits en RRSS. Però en alguns aspectes, seguim sent analògics. Com si no s’explica que seguim transcrivint les entrevistes o les rodes de premsa que vam gravar?. Avui en di, ja és possible carregar un àudio o vídeo a un lloc web i rebre una transcripció bastant completa, per exemple, en format Word.

Recentment, Poynter ha publicat un experiment on analitza una bona mostra d’aquestes eines. Dragon Dictation, Happy Scribe, oTranscribe, Recordly, Rev, Sonix, Trint i YouTube han estat les escollides. Totes han estat executades experimentat amb diferents veus, accents i usos.

Si volem transcriure en espanyol dues de les millors eines amb Happy Scribe i, sens dubte, Trint. La primera ja és utilitzada per mitjans com Forbes, Poynter o el Wall Street Journal. El seu preu és de 0,09 dòlars per minut de gravació. Trint cobra uns 13 dòlars per hora, però sens dubte com a eina és la més àgil i ràpida. Converteix en qüestió de minuts una gran quantitat de minuts d’àudio en text, diferenciant veus mitjançant salts de paràgraf i minutant la gravació per permetre’t una major agilitat a l’hora de consultar determinat moment de la gravació / trans-cripció. A més, permet provar-la amb uns minuts gratuïts, el que suposa, sens dubte un gran avantatge a l’hora de decidir-se.

El Butlletí us ofereix més informació i l’accés a les eines CLI-CANT AQUÍ (de Poynter)

Plataforma per crear i compartir contingut en realitat augmentada

L’empresa valenciana Au-mentaty presenta una nova plataforma de creació i intercanvi de contingut en realitat augmentada. La Plataforma Aumentaty és un espai on els usuaris po-den crear i compartir contin-guts creats per ells. També enviar-los a altres usuaris

que podran utilitzar-los i, alhora, editar-los i tornar a compartir-los. També poden crear xarxes privades només per als seus seguidors. A més, a la Plataforma Aumentaty es podrà consul-tar el treball de tots els usuaris, valorar-lo i reenviar-lo a altres usuaris. Per això han creat dues eines programari recolzades a la plataforma:

NOVES EINES

http://www.poynter.org/news/best-automatic-transcription-tools-journalists

http://www.poynter.org/news/best-automatic-transcription-tools-journalists



1.- Aumentaty Creator: Permet crear escenes en les que s’associen objectes 3D a marcadors, et permet que associa informació multimèdia (vídeos, documents, fotos...) a imatges. També permet crear POI ‘si rutes virtuals. Uneix en una sola eina les anteriors tecnologies: Autor, Geo i VSearch. S’afegiran noves funcionalitats i tecnologies com Slam, reconeixement mi-tjançant càmeres de profunditat quan els dispositius mòbils ho permeten. I fins i tot un player per reproduir i crear escenes i vídeos 360o.

2.- Aumentaty Scope: Permet visualitzar tots els continguts de la Plataforma Aumentaty realitzats amb Creator. Aquesta app de forma activa detectarà el diferent contingut publicat a la Pla-taforma i el mostrarà.

Si una persona vol publicar continguts en Aumentaty s’ha de registrar a la web www.aumentaty.com i ja pot començar a publicar continguts en el seu perfil. Així de fàcil. Per al registre només es necessita un mail. Ni hi ha confirmació, ni la compan-yia es queda amb les teves dades. És només una manera de localitzar a un usuari que crea el seu perfil. Aquest serà, a més, el seu espai personal dins Aumentaty. (de Interactiva Digital)

Confirmat: Google sempre sap on és el teu mòbil, sempre!

Segur que has sentit alguna vegada això de que “Google ens espia” o que ho “sap tot de nosaltres”. Hi ha qui s’ho creia i els que tractaven de demostrar que no... doncs bé, pel que sembla, sí que és així. A Google no li ha quedat més remei que admetre que sí que sap on som sempre, en tot moment, fins i tot encara que la geolocalització del mòbil estigui desactivada.

Si tens un telèfon Android, Google sap en tot moment la teva ubicació. Ha hagut de ser una investigació del mitjà nord-ame-ricà Quartz la que posi a la companyia del cercador contra les cordes i l’hagi dut a confessar. Google ha admès que sí, que sempre sap en tot moment on es troba un usuari gràcies al telèfon mòbil que porta a sobre. Això sí, s’ha defensat assen-yalant que no emmagatzema aquesta informació ni la fa servir amb fins personals: únicament la fa servir per millorar les fun-cionalitats del telèfon.

Pel que sembla, tot i que la geolocalització estigui desactivada, Google registra on es troba l’antena de telefonia més propera

NOVES EINES

http://www.aumentaty.com/community/



al mòbil quan aquest fa ús d’ella (per exemple, per rebre una trucada o enviar un SMS). Amb això, la companyia ja sap on és aproximadament l’usuari, però si creua altres informacions en un exercici de triangulació pot donar amb la seva ubicació exacta. Segons Google, el que això permet és ser més ràpid a l’hora de lliurar els missatges, entre altres funcionalitats, i per això creua les dades per conèixer la ubicació de l’usuari.

Google sap sempre on ets, tot i que asseguri no utilitzar aques-ta informació, de moment... (o ningú hagi descobert encara que sí que ho fa). (de Trecebits)

WhatsApp permetrà enviar àudios sense prémer cap botó

WhatsApp està provant una funcionalitat que possiblement po-pularitzi encara més els àudios. Les notes de veu, que van ser llançades per WhatsApp en 2013 i que l’any passat van ser am-pliades fins a un màxim de 15 minuts per nota, poden rebre aviat una actualització igual d’important: la possibilitat d’enviar-la sen-se tenir de prémer el botó. Fins ara, per enviar una nota de veu cal mantenir el dit premut sobre la pantalla mentre es parla.

Mig segon després de començar a gravar la nota, el botó desa-pareix i el que es mostra és una barra de desplaçament inferior, que es pot utilitzar per eliminar la nota, i un cadenat a la part dreta de la pantalla. Si el prems, el mòbil queda en “mode gra-vació de nota de veu” i es pot parlar tot el que es vulgui (fins a aquests 15 minuts de limitació) i després pressionar novament per acabar la gravació. Fet això, s’envia la nota de veu. (de Reason Why)

NOVES EINES



La desinformació i la confiança com a capitalPer Tamara Tenenbaum / wptdatabase

Vincent Peyrègne, director Executiu de WAN-IFRA (Associació Mundial de Periòdics i Editors de Notícies), va parlar fa uns dies so-bre les transformacions mundials i el paper que els toca als mitjans en aquests canvis socials i polítics. En un món on abunda la infor-mació i se’ns bombardeja amb novetats “dubtoses” constantment, el capital o el valor que tenen per a aportar els mitjans té a veure amb la confiança i amb la qualitat de la informació que s’ofereix.

Peyrègne parla de les històries com serveis: les persones bus-quen històries que organitzin el caos en què vivim. Peyrègne

mostra un gràfic en el qual es veu que la viralització de “fake news” o notícies falses ha crescut de forma alarmant en els últims anys i probablement aquesta tendència continuï, no sem-bla que hi hagi forma de parar-la.

L’única estratègia és oferir millor informació, millor periodisme i millors dades: explicar millors històries. Per això, afirma, la veri-tat és la moneda d’aquest nou temps i la clau és recolzar-se en els lectors lleials. Això s’aplica igualment al model de negocis: en lloc de buscar clics ràpids cal generar relacions a llarg termini; per exemple amb un model de subscripcions, basades en la confiança que dipositen els consumidors en el valor de la feina dels mitjans.

Les notícies falses són un fenomen global que desestabilitza a les organitzacions periodístiques. Per això la veritat i la con-fiança són les noves divises, el que les organitzacions periodís-tiques tenen per oferir. Això és una cosa que els nous mitjans poden fer, però també és un capital molt clar de mitjans grans i històrics que en diversos anys van construir la seva marca i la seva credibilitat.

Quan un assistent li pregunta a Peyrègne sobre el share que empreses com Facebook i Twitter tenen en el mercat de la in-

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



formació, i la demanda que es va fer l’any passat per part dels mitjans perquè aquest share es “repartís millor”, Peyrègne pro-posa un canvi d’enfocament.

Facebook i Twitter no són competidors i no cal intentar lluitar amb ells, perquè el model de negocis i de treball no és el clic, sinó de subscripcions: Facebook i Twitter no ens roben res, tot el contrari. Són aliats que ens permeten arribar a més subs-criptors que, insisteix Peyrègne, avui hauria de ser el veritable objectiu de negocis de qualsevol mitjà.

Les xarxes socials són grans aliades per crear comunitats i crear fidelitat, que hauria de ser l’objectiu dels mitjans avui. La batalla pel clic, diu Peyrègne, és una manera de pensar que cal abandonar per privilegiar les relacions de llarg termini, la confiança i l’adquisició de nous subscriptors.

Peyrègne insisteix en el canvi de mentalitat com l’única forma de supervivència per a les empreses de mitjans: l’amenaça més gran avui, insisteix Peyrègne, no és la crisi econòmica ni Goo-gle, ni les xarxes socials, sinó la reticència de les empreses a innovar.

El CIC insisteix als mitjans en el respecte a la presumpció d’innocència

El Consell de la Informació de Catalunya ha hagut de recordar de nou que cal respectar la presumpció d’innocència arran de les informacions publicades la setmana passada per diversos mitjans sobre la mort d’una nena de deu mesos a Torroella de Montgrí a principis de mes. L’entitat ho considera “un nou cas d’explotació del sensacionalisme sense tenir en compte el prin-cipi de presumpció d’innocència”.

El CIC recorda que alguns mitjans van difondre com a fiables versions sobre les causes de la mort que inculpaven un veí de Torrella, de qui es van difondre dades que el feien fàcilment identificable en la localitat empordanesa. Després, l’autòpsia va determinar que la nena havia mort per causes naturals i no ha-via patit agressions sexuals, però el mal ja estava fet.

“La seva reputació ha quedat greument danyada i difícilment podrà socialitzar de nou en un ambient marcat per la sospita, el recel i la desconfiança”, assenyala el Consell, a qui el cas li recorda un altre succeït a Tenerife el 2009, i pel qual es va




arribar a condemnar el diari ABC. “Sembla com si al periodisme modern hi hagués dues vares de mesura: una per a la notícia i una altra pel desmentit, amb una tendència a simplificar el missatge, emfatitzant més sobre l’emotivitat que sobre la racio-nalitat”, conclou l’organisme.

Davant d’aquesta situació, el CIC recorda un cop més l’article 10 del Codi Deontològic: “Tota persona acusada o imputada d’un delicte té dret a la presumpció d’innocència en les informa-cions i opinions relatives a indagacions, causes o procediments penals (...) Els periodistes evitaran els prejudicis, així com sot-metre els implicats a judicis paral·lels”. (de CIC)

El proper objectiu de The New York Times són els nens En un moment en què molts mitjans persegueixen atraure la Generació Millennial, The New York Times busca lectors en edats encara més primerenques. Els nens són els futurs subscriptors del diari matinal. Però mentre creixen, oferir con-tinguts exclusius reporta alguns beneficis immediats, com co-mençar a familiaritzar els nens amb la teva marca i obligar els

pares a convertir-se en lectors habituals que paguen per a les productes.

The New York Times no ha hagut de convèncer a la seva au-diència perquè s’interessi pels continguts infantils. En publicar el maig passat una secció especial anomenada Kids , els propis nens es van posar en contacte amb la redacció sol·licitant que la secció es convertís en habitual. Mig any després, les peti-cions dels lectors han estat escoltades. The New York Times va oferir una segona edició el passat 19 de novembre, patrocinada




per Google Home. A partir del 28 de gener, Kids tindrà una pe-riodicitat mensual al diari en paper. La secció comptarà amb in-formacions, il·lustracions i fotografies sobre notícies nacionals, esports, alimentació, art o opinió.

Des de The New York Times assenyalen que els nens necessi-ten notícies fetes només per a ells que els ajudin a entendre “el món complex en què viuen”. Però sens dubte planeja un altre objectiu pensant en el llarg termini i en la sostenibilitat del nego-ci de la marca: endinsar en “els plaers dels mitjans impresos”. Per reforçar l’oferta dirigida als nens, l’exitós podcast The Daily emetrà un episodi especial per a tota la família el mateix dia del rellançament de Kids. (d’AEC)

Resistir-se a innovar, el major perill de futur per als mitjans segons els editorsMirant cap als models de negoci del futur, quin és el major risc a què s’enfronten els mitjans d’informació? Segons l’estudi World News Publishers no són les fake news ni una major irrupció en els gustos de les persones per part de Google o Facebook. El

treball revela que la majoria dels editors creuen que el risc pre-dominant és la “reticència a innovar” .

L’estudi, que analitza prop de 250 respostes d’executius de 68 estats, mostra una relació estadísticament significativa entre la cultura de innovació en les empreses i el seu correcte acom-pliment financer a través de nous models de negoci. De fet, segons les dades de la mateixa enquesta, no només és opinió dels editors, sinó que les empreses que donen prioritat a la in-novació són més propenses a reportar èxit empresarial i finan-cer en comparació amb les empreses que no ho fan.

Les perspectives de futur de les empreses de mitjans depèn de la mesura en què puguin diversificar les seves fonts d’ingressos. De fet, set de cada deu dels editors enquestats creuen que a curt termini (en els propers 12 mesos) necessitaran que fins a un terç dels seus ingressos provinguin de fonts no tradicionals (és a dir, la publicitat tradicional i les vendes de contingut) per satisfer les expectatives d’ingressos de la companyia.

Una xifra que creix quan es demana als editors que pensin en el miitjà termini (de 3 a 5 anys). El 24% dels enquestats esperen que més de la meitat dels seus ingressos hauran de venir lla-




vors d’aquests nous fluxos. L’estudi conclou que el compliment de futures metes d’ingressos requerirà un èmfasi significatiu en la innovació per part dels líders dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera augmentaran la probabilitat d’ èxit de la seva empresa de manera molt significativa si són models de rols d’innovació eficaços. (de Medium)

Tendències en comunicació & màrqueting 2018: l’instint davant de l’algorisme

Un any més a Best Re-lations s’avancen als es-deveniments i presenten les Tendències en co-municació i màrqueting que marcaran el ritme en 2018 en un nou ebook on es parla d’engagement, blockchain i del futur de la tecnologia. L’ebook reflexiona amb el lector tot parlant d’influència, d’algoritmes, de persones i d’intuïció. També s’explica com arribar als usuaris a través dels nous hàbits i recursos:

Metatipos o com s’adapten les marques al constant canvi dels individus. La digitalització arriba als carrers. Interacció multimo-dal: tu decideixes com vols relacionar-te amb un contingut. El SEO s’adapta a la instantaneïtat i fugacitat de l’usuari.

El llibre digital ens diu que abraçar la diversitat suma al ne-goci: “Quan aprenguem a abraçar sense judicis la diversitat i a coexistir en horitzontalitat, llavors estarem acceptant també nous models i processos que, en definitiva, contribuiran al fet que una organització sigui conscient, únicament i focalitzada al negoci. Preparats perquè tot abraci a tots?”.

Els lectors d’El Butlletí poden accedir a aquest llibre de tendèn-cies de Best Relations CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Gabriel Martínez, nou dircom del Banc Sabadell després de la sortida de Ramon RoviraEl departament de Comunicació de Banc Sabadell es reestruc-tura. Així ho ha confirmat l’entitat bancària després de la sortida





de Ramon Rovira després de 20 anys com a màxim responsa-ble de la Comunicació i les Relacions Institucionals de Banc Sa-badell. El seu lloc serà ocupat des d’ara per Gabriel Martínez, fins ara director de Comunicació Externa i Imatge Corporativa de la companyia.

A més, dins dels canvis del departament també s’inclouen mo-dificacions en l’estructura del Banc Sabadell. El motiu és que a partir d’aquest moment el departament de Comunicació (con-siderat clau per a la companyia) estarà integrat dins de les competències de la Secretaria General, que lidera María José García Beato, membre del comitè de direcció i vicesecretària del consell d’administració. Per la seva banda Gabriel Martínez assumirà les funcions que desenvolupava fins ara Ramon Rovi-ra, que emprendrà nou projectes professionals fora de l’entitat bancària.

Ramón Rovira, per la seva banda, serà el nou director de RAC1 i 8TV, del Grup Godó. (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Aspectes claus d’un projecte empresarial.- Barcelona. Dilluns 27 de novembre (de 15:30h a 19:30h) - En aquest taller,dissenyat per Sílvia Marteles, els participants construiran una visió global de 360º del propi negoci o projecte empresarial identificant les àrees estratègiques de millora, a través de la fusió de la metodologia Canvas amb LegoSerious Play™.

Eines per al treball col·laboratiu en xarxa.- Barcelona. Dijous 30 de novembre (de 15:30h a 19:30h) Com podem millorar i optimitzar el treball en xarxa? En aquest curs, a càrrec de Sílvia Llombart, descobrirem un seguit d’eines que ens facilitaran la gestió de les nostres tasques compartides en xarxa.

Webinar: Introducció a les narratives per a mòbils i taule-tes.- On line. Divendres 1 de desembre (de 10:00h a 11:00h) - Els dispositius mòbils són una porta d’entrada als continguts dels mitjans cada vegada més important: en alguns casos, la meitat de les visites a la web procedeix de mòbils i tauletes. Nereida Carrillo mostrarà com es poden explicar històries pe-riodístiques en uns dispositius marcats per la tacto lectura i les dimensions reduïdes.




Com parlar de forma eficaç en públic i amb mitjans de comunicació.-Barcelona. Dilluns 11 i 18 de desembre (de 09:30h a 14:30h) - Aquesta formació, dirigida per Josep M. Bru-gués, us proporciona les eines necessàries per afrontar amb èxit qualsevol intervenció davant un mitjà de comunicació o un altre tipus d’audiència.

Community Manager - Nivell avançat.- Manresa. Dilluns 11 i 18 de desembre (de 15:00h a 20:00h) En aquest curs, Enri-que San Juan ens mostrarà les xarxes socials més importants que utilitza el periodista per comunicar-se amb la comunitat online i desenvoluparà casos pràctics en els principals canals: Facebook,Twitter, Youtube, Instagram i Linkedin. Els partici-pants han de tenir uns coneixements consolidats de l’ús de les diferents xarxes socials i un mínim d’experiència en la seva gestió orientada a l’àmbit corporatiu o professional.

Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Els cursos del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el Col·legi gestio-

na els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. Més informació a https://www.periodistes.cat/formacio. (de CPC)


http://www.periodistes.cat/formacio



Davant de la postveritat, cal fer més periodismePer Redacció OCC InCom-UAB

El tema escollit per a debatre a la jornada commemorativa dels 20 anys del Consell d’Informació de Catalunya (CIC) i dels 25 anys del Codi Deontològic no podia ser altre que la post-veritat. Segons el Diccionari Oxford, aquest terme va ser la paraula clau de l’any 2016 amb aquesta definició: “Relatiu a o denotant circumstàncies en les quals fets objectius no són tant influents en la formació de l’opinió pública com l’apel·lació a l’emoció i a la creença personal”. Però és que, a més a més, aquest avís no sembla haver tingut cap

efecte. Així, la periodista Soledad Gallego-Díaz va recordar que al 2017 l’expressió escollida ha estat “falses notícies” i, afegint una mica d’ironia a un debat on va ser evident la preocupació davant d’un periodisme que ha perdut la seva essència, va recordar que no fa tant que el Diccionari Oxford recollia entre les paraules can-didates termes com “poliamor”.

La primera taula, moderada per la periodista Llúcia Oliva, va re-unir els periodistes Moncho González Cabezas i Soledad Galle-go-Díaz, i la professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Ruth Rodríguez Martínez, una de les editores de l’informe “La cobertura informativa dels atemptats de Barcelona i Cambrils a la premsa digital catalana, espanyola i internacional (17 i 18 d’agost de 2017)”, un encàrrec del CIC a l’equip MediaACES.

A la primera part de la seva intervenció Moncho González va parlar com a ponent-redactor del Codi Deontològic (1992). Tot i que els canvis tecnològics són evidents, González va recordar la tensió que fa 25 anys ja havia entre el govern espanyol -que a aquella època era socialista- i els mitjans de comunicació i com, finalment, Josep Pernau (degà del Col·legi de Periodistes entre 1991 i 1997) va aconseguir aprovar el Codi, adaptant al context català el Codi britànic. Davant la disjuntiva entre la regulació i

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



l’autoregulació, Moncho González defensa l’autoregulació, atès que “el sentit de la responsabilitat no és suficient”.

La segona part del discurs de Moncho González va estar de-dicada al moment actual i, més concretament, a la polarització dels mitjans com a conseqüència del procés. Va subratllar tres aspectes: la concentració de l’actualitat informativa en un únic debat, “el debat sobre el país s’ha convertit en el referent únic del debat públic i dels mitjans” i “han desaparegut les antinò-mies com a eix vertebrador del debat polític”; “la banalització de la deontologia”, com a conseqüència de què “la nova política demana més bel·ligerància i implicació” entre els periodistes; i, per últim, l’agreujament de les estratègies dels grans grups amb interessos polítics i financers, aquests fan canvis “a ve-gades imperceptibles” per no perdre la posició central que els permet conservar el poder, “mantenir el seu mercat i les fonts de finançament”. Al final de la seva intervenció, Moncho Gonzá-lez va fer èmfasi en la urgència de reflexionar sobre la professió periodística, “estem en mig d’un magma enorme que ens supe-ra, que són les xarxes, on els periodistes no som els únics ni els més influents”. Estem anant “des de la professionalització a la desprofessionalització” i, de manera implícita però molt evident, Moncho González va senyalar que cal prendre mesures.

A la presentació de Soledad Gallego-Díaz, Llúcia Oliva va des-tacar la seva trajectòria com a defensora del lector en el diari El País. Gallego-Díaz ho va deixar ben clar a les seves prime-res paraules: “la consideració dels codis és molt important a qualsevol moment de crisi”. I, va continuar, “en els moments de crisi, és quan l’aplicació dels codis és realment problemàtica” i, d’alguna manera, és així com es posa sobre la taula el seu valor i importància. Davant dels discursos patriòtics, carregats d’emocions, “el periodista ha d’evitar ser part del conflicte”. “El periodisme, en moments conflictius, hauria de promoure la comprensió entre les parts, no l’enfrontament”.

Sobre les falses notícies, Soledad Gallego-Díaz va apuntar que, “tot i que aquestes sempre han existit, ara els mecanismes de difusió estan molt estructurats. Internet té l’aspecte positiu d’afavorir la participació, però, quan es dona la manipulació, és un problema” i, a més, va alertar de la seva capacitat com a determinants de les agendes temàtiques, “les notícies falses marquen els temes sobre els quals és té que parlar”.

Per acabar, Soledad Gallego-Díaz va plantejar una pregun-ta clau: “Per què els mitjans tradicionals no són capaços de ser exigents a l’entorn de les xarxes?” i, seguidament, va in-




tentar respondre. Gallego-Díaz va apuntar com a causes: la seva pèrdua de credibilitat –“submisos a les fonts de finança-ment“-, les dificultats per dur a terme la renovació necessària, l’abandonament del periodisme d’investigació i la consolidació dels grans conglomerats empresarials. Però, a nivell del pe-riodista particular, va afegir un altre problema: “les xarxes afa-voreixen que les crítiques als periodistes esdevinguin assetja-ment”. Un greu problema que Soledad Gallego-Díaz ha resolt decidint no formar part de les xarxes.

Ruth Rodríguez va parlar del llenguatge com a “principal víc-tima del ‘procés’”: els discursos diferencien entre “nosaltres/vosaltres”, “guanyadors/perdedors” o es parla de les eleccions com si es tractés d’un “ring”. D’alguna manera, tot això acaba “frivolitzant la política”, va concloure la professora de la UPF.

Tractament informatiu del terrorismeLa segona part d’aquesta jornada commemorativa va estar de-dicada a parlar sobre el tractament informatiu del terrorisme, amb una ponència a càrrec del periodista Josep Cuní. Tota la seva intervenció es pot resumir remarcant la seva defensa de “fer més periodisme”, una idea amb la que tothom va estar d’acord.

Cuní observa el periodisme com una tasca que ha quedat desdibuixada, on imatges amateurs poden esdevenir imatges professionals -va mostrar com a exemple els vídeos enregis-trats i distribuïts pocs minuts després de l’atemptat a l’agost de 2017 al centre de la ciutat de Barcelona-, on són noticia els tweets de condol -tot i que també va qüestionar si aquests són realment missatges de condol-, on la immediatesa guanya a la veracitat, on les emocions confonen, on no té sentit diferenciar entre mitjans públics i privats quan aquests últims depenen de subvencions… Però, alhora, Cuní va demanar ser honestos i va reconèixer que molt probablement ell mateix podria prendre decisions que sap que són molt criticables, sobretot quan sents “l’adrenalina de l’impacte emocional”.

Recolzant-se en la filòsofa italiana Donatella Di Cesare i el fran-cès Jean Baudrillad, va parlar sobre el terrorisme actual i com els “mitjans fan servir expressions antigues per un fenomen nou”. L’espectacle del terrorisme fa trontollar la funció social del periodisme, però la resposta tampoc no ha de ser el silenci. “Si la seva difusió es pot entendre com a promoció, el silenci seria còmplice d’uns fets que no per amagar-los deixarien d’existir”.




Cuní també va donar importància a les paraules que es fan servir per parlar de terrorisme. Els especialistes diuen que no es pot parlar de llops solitaris, “és veritat que actuen en solitari, però no són solitaris”. També va assenyalar que parlar de terro-risme de baixa intensitat és minimitzar el problema, que li fa mal sentir la paraula “reivindicar” quan es refereix a un atac terroris-ta -atès que ell associa aquest mot amb la conquista de drets- o que no es parli obertament d’”assassinats” i es prefereixi parlar d’”execucions”. En definitiva, Josep Cuní va defensar que “cal dir les coses pel seu nom”.




LATAM 2017: Proposta noruega per renovar els models digitals i anunci de la fi de la massivitat per part de Jeff Jarvis

Per Javier Sinay i Florencia Lujan / World Association of News-papers and News Publishers

Després de tres jornades d’intenses activitats que van inclou-re conferències, taules de discussió i sessions d’aprenentatge es va tancar a Buenos Aires el Digital Media LATAM de WAN-

IFRA, l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies, que va comptar amb la participació dels principals experts mun-dials en mitjans. Recollim dues experiències d’enorme interès: l’aportació del grup Schibsted i un resum de la ponència magis-tral de Jeff Jarvis, que va tancar l’esdeveniment.

La proposta noruegaPer Torry Pedersen, que al gener d’aquest any va assumir la gestió de les cases editorials del Grup Schibsted -el més gran de Noruega- és difícil parlar d’innovació i no obstant això, va fer una xerrada al voltant de la disrupció constant que planteja la seva feina en la WAN Latam a l’Argentina. Aquest grup de mitjans escandinau està iniciant una era de canvis profunds en la seva estructura, en el seu model de negoci i en la seva pro-ducció editorial.

Schibsted té una facturació anual equivalent a mil milions d’euros. En el seu grup de diaris, alguns d’aquests tenen fins a quatre mil treballadors. “Els diaris van explicar en 1912 que la bandera noruega es va plantar al pol sud per primera vegada, i ho van fer 80 dies més tard. Però, des de mitjans dels anys 90, les tecnologies emergents ho han canviat tot”, va dir Pedersen.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



“En el món antic, llegíem un diari i obteníem d’aquí la nostra informació. Al món nou, la comparteixo i sé on puc trobar-la en cada àrea. Abans mirava el diari quan esmorzava; avui veig el telèfon 50 vegades per dia”, va continuar. “Hi ha una sobrecà-rrega d’informació que nosaltres, com a mitjans, hem de poder gestionar”.

Abans d’assumir la gestió de les cases editorials del Grup Schibsted, Pedersen va treballar com a CEO/director de re-dacció de Verdens Gang (VG), el diari i lloc de notícies més llegit de Noruega. De formació en Administració d’Empreses per l’Escola Noruega d’Administració (ex Bedriftsøkonomisk Institutt), ha estat guardonat amb el premi “Director de l’Any” a Noruega.

Els llocs de notícies de VG cobreixen gairebé 2,4 milions de lectors diaris, el que posiciona a VG entre les organitzacions de notícies més rendibles a Europa. “Nosaltres som mobile first”, va dir Pedersen. “Això vol dir que hem de comptar les històries i organitzar la nostra sala de premsa d’una manera integral, que cridi l’atenció, perquè així serà el consum de notícies en el futur”.

Segons les investigacions de Schibsted, els joves volen saber prou com per ser part de la conversa, però tenen problemes per llegir les notícies i trobar-les en els mòbils. El desafiament és aprendre a explicar històries al mòbil per a la gent que vol informar-se ràpidament. “Bàsicament, fins ara molts han tractat de transformar la forma de l’desktop de l’ordinador al mòbil, i això no és sostenible: cal fer-ho millor”, va dir Pedersen.

Pel que fa al vídeo, el CEO noruec va dir que hi ha dues formes de comportament: es pot anar a YouTube i a Netflix, o es pot anar a les xarxes socials. Com sigui, la televisió lineal està de-clinant ràpidament: els joves volen veure-la quan tinguin ganes o temps, no en un horari determinat. Per això, VG posa molt es-forç en aquests dies en tractar de desenvolupar una estratègia de vídeo. “Ha de ser vertical, amb una navegació ràpida, his-tòries bones i publicitat en disseny vertical”, va dir. “Els vídeos han de durar un minut, no més. La història ha de ser explicada en un format comprimit”.

Segons el model de VG, el periodisme també té a veure amb les xifres i cada periodista té a veure com circula una nota, quina és la seva engagement i com li va en les xarxes socials. “Tenim notícies generals i notícies creatives, i volem desenvolu-




par un nou ADN de producte impulsat per dades, que passi de la narrativa ‘un a molts’ a ‘un a u’”, va dir Pedersen.

“A cada lector, al telèfon, li donem una primera plana indivi-dual en els nostres mitjans. Aquí posarem històries amb les que la gent té predisposició per pagar. La majoria dels usuaris ac-cedeixen a través d’un telèfon, i els mitjans que no s’adaptin perdran el control de la distribució. Cal repensar el periodisme perquè es converteixi en alguna cosa personal per a l’usuari”.

Jeff Jarvis anuncia la fi de la massivitatEl que ens ve en 2018... va ser l’últim panell corresponent al programa de la Digital Media LATAM 2017. Jeff Jarvis -profes-sor i director del Tow-Knight Center per al Periodisme Empre-sarial, CUNY Graduate School of Journalism, Estats Units- va ser l’escollit per tancar les tres jornades destinades a analitzar el futur de la indústria periodística.

Després de les últimes eleccions que van tenir lloc als Estats Units, Jarvis va canviar la seva definició de periodisme, ara creu que l’ofici té el deure de “reunir comunitats a partir de con-verses cíviques, informades i productives”. En aquest sentit va avançar què és el que ens ve en matèria de periodisme digital,

a través de vuit paraules clau que va desglossar a la perfecció: conversar, escoltar, manipulació, col·laboració, qualitat, plata-formes, ingressos i finalment rellevància.

Jeff Jarvis va professar que, de cara al proper any, el que ens ve és un conjunt de desafiaments per a la indústria periodística. Després de reunir la comunitat i generar una conversa, en pa-raules del professor “els periodistes han d’escoltar”. Conversa i escolta col·lectiva, totes dues van de la mà per saber detectar els interessos darrere de la manipulació d’informació. L’expert va ressaltar la necessitat de col·laborar per generar aquestes converses tan necessàries.

Qualitat i plataformes són altres punts que Jarvis va aconsellar atendre en un futur no molt llunyà. A més, va assegurar que la tecnologia no fa més que ajudar els periodistes i va recomanar aprofitar Google News Lab i Facebook Journalism Project.

Finalment es va referir als ingressos i a la rellevància. Quant al primer, va apuntar que cal seguir el camí del comerç electrònic, les subscripcions i afiliacions, contingut premium, esdeveni-ments, i serveis per a la comunitat.




“No morirà el periodisme, no moriran les notícies, el que morirà és la massivitat. Som comunitats i individus, hem d’atendre això i donar-li la seva respectiva rellevància”, va vaticinar Jeff Jarvis en el marc d’una exposició magnífica. Finalment va convidar a tots els comunicadors presents a treballar en la diferencia-ció dels seus treballs. “La clau tecnològica que ens cal és la d’oferir contingut perfilat en els usuaris”, va reblà Jarvis, que es va guanyar molts aplaudiments.




Alfonso Sánchez Tabernero: “Pensar en com captivar el públic és la forma d’encertar amb el contingut”Per Maria Cedrón / La Voz de Galicia

No té una bola de vidre. És el que diu. De fer-ho hauria acon-seguit solucionar el gran problema a què porten donant voltes des de fa anys les empreses relacionades amb el periodisme o el sector audiovisual. Alfonso Sánchez Tabernero, rector de la Universitat de Navarra, autor d’Els continguts dels mitjans de comunicació: Qualitat, rendibilitat i competència, que acaba

de passar per les aules del Màster en Producció Xornalística i Audiovisual, organitzat per la Fundació Santiago Rei Fernández Latorre i la Fundació Amancio Ortega, creu que la millor fórmu-la per encertar amb els continguts és “pensar en com captivar al públic perquè quan les nostres accions perden com a fil con-ductor al públic és quan ens equivoquem”.

Què passa quan oblidem això? Moltes vegades pensem primer en el compte de resultats. Però aquests són el resultat que hàgim sabut captivar el públic. Aquesta és la paradoxa.

Ens equivoquem quan, per exemple, reproduïm alguna cosa en paper perquè arrasa a Internet? Encara que el públic sigui el mateix, té una expectativa diferent. És el mateix que quan algú va al McDonald’s o va a un restaurant de cinc forquilles. Quan menja al primer vol alguna cosa ràpida i barata. A l’altre, vol degustar els plats poc a poc i bé. El problema és quan el restaurant amb forquilles vol imitar l’estratègia com-petitiva que ofereix el de menjar ràpid. Una cosa és que vulgui entrar al web un moment per veure les últimes notícies sobre Ca-talunya i una altra que vulgui saber com de compatible és l’Islam amb la tolerància, com em puc informar bé d’aquest tema, com

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



afecta a la comunitat en la qual viu... No puc instruir-me fent úni-cament una ullada ràpida. Llavors busco una marca periodística que ho expliqui d’una manera que pugui comprendre-ho.

El mateix que l’hamburguesa és molt més barata que l’entrecot, tampoc podem cobrar el mateix... La qualitat resulta cara. Només pots tenir qualitat amb un model de pagament. Abans hi havia una estratègia per generar ingres-sos basada en el pagament, en la publicitat. Ara hi ha moltes altres alternatives, més petites, però que juntes poden generar rendibilitat. Un error de les empreses va ser dir-li al públic “els meus continguts no valen res” igual que el que diu un senyor que no disposa de cap credibilitat. Les empreses van adoptar una estratègia de suïcidi. És normal que no cobris un producte dolent, però quan tens un grup de treballadors preparats pots fer un contingut únic pel qual la gent estigui disposada a pagar.

La estratègia per sobreviure és oferir qualitat? Abans era a classe comentant que la millor manera d’entrar en el mercat és el sensacionalisme, però també el pitjor per con-tinuar-hi. Just en això és el que cal pensar. Vull una rendibilitat ràpida carregant-me la marca o la credibilitat? La qualitat resul-ta cara i només pots oferir-la recorrent al model de pagament.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



El diari grec que trenca tòpicsPer Pere Rusiñol / Alternativas Económicas

Quan la crisi va portar a Grècia a la vora del precipici, el 2010, la majoria de diaris van haver de triar entre tancar o sotmetre’s a nous finançadors més interessats en la propaganda que en el periodisme. En realitat, no va ser un dilema original de Grècia, però sí que ho va ser la sortida que va acabar trobant un grup de periodistes que no van voler optar entre el dolent i el pitjor: del tancament del diari Llibertat de premsa, referent periodístic del centre-esquerra, va acabar naixent el 2012 Efsyn (El dia-ri dels periodistes), un periòdic realment diferent: cooperatiu i amb voluntat de jugar a primera divisió, al costat dels mitjans que marquen l’agenda.

Aquesta doble pretensió -fórmula cooperativa i vocació ma-instream- per a un diari d’informació general, que exigeix una logística complicadíssima amb molts treballadors implicats, semblava una utopia, però cinc anys després el projecte no no-més segueix en peu, sinó que sembla haver-se consolidat sen-se renunciar a cap de les dues potes: les regles cooperatives s’apliquen fins i tot a les rutines de producció de la informació -els periodistes elegeixen al director i als redactors en cap en votacions vinculants- i el diari és el tercer en vendes, amb xifres consolidades per sobre dels 15.000 exemplars en un mercat periodístic molt fragmentat a Grècia i en caiguda lliure a tot el món. Malgrat això, Efsyn ha aconseguit augmentar la seva cir-culació el 18% des de la seva arrencada.

“Res és perfecte, però no crec que pogués tornar a treballar ja en un altre mitjà”, explica en perfecte castellà Cristina Pantzou, veterana periodista que ha treballat en gairebé tots els grups mediàtics grecs i que ara és un dels puntals de la secció de internacional de Efsyn. “Si no haguéssim optat per la fórmula cooperativa, ningú ens hauria donat suport perquè tothom i tots els sectors s’estaven caient alhora. En canvi, en el nostre cas, la gent es va bolcar; va ser molt emocionant”, explica a la re-dacció del diari, al centre d’Atenes.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



El compromís cooperatiu va tenir naturalment els seus costos per a la butxaca dels treballadors, que a l’inici es van veure obligats a compensar la manca de capitals amb treball no retribuït: van es-tar el primer any sense cobrar -una circumstància, d’altra banda, comú també en el sector privat convencional en aquells moments d’ensulsiada-, amb el suport de voluntaris que tant podien portar menjar com aportar diners, ajudar a muntar el sistema informàtic o pintar la redacció. L’equip de la secció d’Economia va elaborar el pla de negoci i, malgrat l’entusiasme, les expectatives externes no eren favorables: “En el millor dels casos ens auguraven que podríem resistir tres o quatre anys”, assenyala Pantzou.

No obstant això, ja van pel cinquè any i sumen 120 treballa-dors socis, amb una facturació anual de cinc milions d’euros, dels quals, 1,5 milions (30%) procedeixen de la publicitat, i els comptes equilibrats. Els salaris són baixos -800 euros nets al mes, el bàsic fixat en el conveni col·lectiu de la premsa-, però d’acord amb la situació que travessa el país: el poder adquisitiu s’ha desplomat en tots els sectors des de 2010 i el salari mínim és ara de 680 euros, amb una caiguda del 23%.

Efsyn funciona amb un igualitarisme retributiu radical: tots co-bren el mateix, des dels recepcionistes fins al director, Nicholas

Voulelis, una institució del periodisme grec que amb setanta anys complerts segueix al peu del canó. No obstant això, el debat és ara introduir algun tipus d’escala salarial en funció de les responsabilitats i del grau de compromís.

El diari ha sobreviscut no només a les dificultats econòmiques, sinó també a la decepció política: sorgit com l’única veu afí a l’esquerra quan Syriza marxava amb pas ferm cap a la victòria, ha bregat després amb els vaivens del Govern d’Alexis Tsipras i les escissions polítiques amb la recepta de la primacia de l’enfocament periodístic per sobre de tot i amb el màxim plura-lisme possible en la secció d’Opinió. “Alguns lectors es queixen perquè som massa crítics amb el Govern, altres perquè ens veuen complaents, però l’important és que som independents”, conclou Voulelis.

El diari cooperatiu grec edita dues versions: paper i digital. A la fotografia que il·lustra aquest text és pot veure la portada del di-gital l’endemà de la manifestació independentista de Barcelona. Cada vegada hi ha més mitjans cooperatiusEl diari cooperatiu per excel·lència és el berlinès Taz (Die ta-geszeitung o ‘diari diari’), nascut el 1978 a sectors propers a




Els Verds i que compta amb 50.000 subscriptors. Fins a 1991, l’igualitarisme salarial va ser total i a partir de llavors es van establir plusos en funció de les responsabilitats.

La crisi ha estimulat el sorgiment d’altres experiències coo-peratives en mitjans de comunicació, fins i tot en diaris: a l’experiència de Efsyn, a Grècia, cal sumar la reconversió en cooperativa de Tiempo a l’Argentina, recuperat el 2016 pels tre-balladors després de l’anunci de tancament. L’experiència del primer any és encoratjadora: amb un centenar de treballadors, és ara un diari digital amb edició impresa de 30.000 exemplars els diumenges.

Barcelona i Madrid se sumen ara a aquesta tendència amb el naixement de Jornada, diari proper a l’esquerra independen-tista catalana que es proposa comptar amb una edició diària en paper; el sorgiment en els últims anys de diversos mitjans cooperatius -com Alternativas Económicas, La Marea, Crític i Setembre- i la conversió en cooperativa de mitjans més antics vinculats als moviments socials, com El Salt -impulsat entre d’altres pel veterà Diagonal- i la Directa.




La informació en l’Era Digital: el periodista com a principal creador de contingutsPer AMI Tendències

Gairebé set de cada 10 espanyols consideren a internet com la seva principal font d’informació. És més, un 56,5% dels inter-nautes apunta xarxes socials quan se’ls pregunta per la seva manera habitual d’informar-se, segons dades de l’AIMC. El que molts desconeixen és que són els mitjans de comunicació tradi-

cionals i els professionals de la informació els que creen majo-ritàriament el contingut que es llegeix i es comparteix.

Un tuit amb les novetats de l’últim iPhone, un missatge de Whatsapp explicant el que va passar en l’últim ple del Congrés dels Diputats o una notificació d’una app avisant que s’ha pro-duït un terratrèmol. Són ells, els periodistes, els que segueixen estant darrere de la informació que es consumeix a l’Era Digital.

L’auge d’internet i de les xarxes socials ha propiciat que es modi-fiquin els hàbits dels usuaris a l’hora de consumir i llegir notícies. Un estudi elaborat per Rasmus Nielsen Kleis per a Reuters xifra en un 52% els internautes que utilitzen Twitter o Facebook per llegir-hi notícies. Però segueixen sent els mitjans de comunicació tradicionals (diaris, ràdios, televisions, revistes o mitjans en línia) i els periodistes que hi treballen, els que majoritàriament estan darrere de la creació de les notícies, els reportatges o les entre-vistes que es llegeixen i es comparteixen en les xarxes socials.

Com explica Juan Varela al Quadern Evoca “La revolució de la premsa digital”, en l’actualitat “els consumidors de mitjans digitals poden arribar a la informació a través d’agregadors, xar-xes socials, mashups i tot tipus d’aplicacions on la informació

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



accessible per a ser organitzada i oferta a través d’altres inter-fícies”.

La veritat és que “internet és un emissor, no un generador d’informació”. Ho recorda Antonio Rubio, periodista i director del Màster d’El Mundo i CEU sobre Periodisme d’Investigació, Dades i Visualització. “La informació la fan els periodistes als diferents mitjans, cada un amb el seu suport corresponent”, apunta Ros.

Des de la Federació d’Associacions de Premsa d’Espanya (FAPE) destaquen que internet ha de ser tractat tant com a “font de notícies”, com de “canal de distribució de les mateixes”. Se-gons la seva presidenta, Elsa González, “el periodista realitza la mateixa tasca de sempre”, però “ara ha adaptat el seu llenguat-ge a les noves tècniques i la demanda del consumidor”. Segons l’opinió de González, “ha d’actuar amb més rapidesa. La veloci-tat s’ha imposat. Les xarxes socials pressionen el professional a confirmar dades i treballar la informació en temps rècord “.

La tendència de informar-se a través de les xarxes socialsEl 39% dels espanyols que fan servir internet ja rep les notícies directament des de les xarxes socials. Són dades del Digital

News Report 2016, que realitza cada any el Reuters Institute de la Universitat d’Oxford i la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra. Segons aquest estudi, les plataformes socials són ja la primera via online d’accés a la informació, per davant de les webs i les aplicacions dels mitjans.

Aquesta tendència respon, segons Antonio Rubio, a una ma-nera d’informar-se “més superficial, menys profunda, en la que sols quedar-te amb els titulars”. L’altra forma d’accedir a la in-formació en l’actualitat és “més profunda, de lectura reflexiva, on es necessita més temps” i que, segons Rubio, “se centra fonamentalment en lectures en paper i de caps de setmana”.

No només es tracta d’accedir a la informació de forma més rà-pida i superficial, sinó que el que “resulta atractiu” de les xarxes socials, com destaca la presidenta de la FAPE, és que “consti-tueixen una oportunitat per accedir a un gran fòrum públic , amb veus diferents, llenguatge sense embuts i capacitat d’interacció “.

Segons Elsa González, aquest hàbit contribueix a minvar “tant la identitat del medi com el mateix valor de la veritat”. Això obeeix, segons l’opinió d’Antonio Rubio, al fet que, en termes generals, les persones que s’informen a través de les xarxes




socials “busquen alguna cosa puntual i molt concret i per això no es fixen en qui i en quin mitjà s’ha publicat” .

El periodista de l’Era Digital també utilitza les xarxes socialsLes xarxes socials són una realitat també per als mitjans d’informació i per als propis periodistes. Segons el Digital News Report 2017, el 28% dels internautes espanyols segueix en les xarxes a algun periodista o algun mitjà de comunicació, el major percentatge d’Europa. És a dir, encara que no vagin directa-ment a la pàgina web del mitjà, segueixen els seus perfils o el dels seus periodistes. S’informen a través de les xarxes socials, però un cop més segueixen sent els professionals de la infor-mació els responsables d’aquest contingut.

Les xarxes socials són també una imprescindible eina de treball per al professional de la informació. Segons un estudi realitzat per Oriella Digital Journalism a periodistes de televisió i premsa escrita de tot el món, el 40% dels periodistes dedica entre 30 i 60 minuts del dia a buscar informació a les xarxes. Aquesta xifra creix quan es tracta d’anar de la mà de l’actualitat. I és que gairebé vuit de cada deu utilitzen Twitter per buscar breaking news. El percentatge és també alt, 73,1% per als que van a les xarxes socials a la recerca d’idees per fer reportatges de fons.

“Els periodistes aprofiten la capacitat de difusió de les xarxes socials per amplificar el seu treball i difondre el mitjà. També utilitzen les seves alertes, busquen dades, localitzen pistes, etc. És una gran font informativa”, explica González.

No només les utilitzen en l’exercici de la seva professió. Més d’un 80% reconeix recórrer a les xarxes socials per a autopro-mocionar la seva imatge i el seu treball. Es tracta, com assen-yala la presidenta de la FAPE, d ‘ “aconseguir una marca pròpia a través de la xarxa”. Els professionals de la informació “es mouen en les xarxes com qualsevol altre usuari, amb capacitat d’opinió pròpia, sense la responsabilitat del mitjà per al qual treballen”, explica González. Captar audiència a les xarxes és, al seu parer, una forma d ‘ “elevar el valor de la veritat i del rigor”, buscant “una audiència que valori la importància d’una informació de qualitat”.




El perill de les Fake News“El públic dóna credibilitat a les fake news perquè els arriben a través de persones en les que confia per sobre de qualsevol al-tra font”. Sis de cada deu espanyols creuen que saben distingir una notícia falsa d’una veritable, però la realitat és que el 86% les confon. Són dades de l’Estudi sobre l’Impacte de les Fake News a Espanya, realitzat per l’empresa d’estudis de mercat Simple Lògica i la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Un 4% dels enquestats afirma haver creat alguna notícia falsa, i la meitat, un 50%, reconeix haver distribuït. La forma més fàcil i comuna de fer-ho és a través d’internet i les xarxes socials. “A les xarxes socials es pot penjar qualsevol cosa, qualsevol dada. I pot fer-ho qualsevol”, recorden des de la FAPE.

Però què passa si el que comparteix la notícia és un familiar o amic en el qual confiem? “El públic dóna credibilitat a les Fake News perquè els arriben a través de persones en les que confia per sobre de qualsevol altra font”. Així ho creu Sebastià Valen-zuela, investigador del Centre d’Investigació per a la Gestió de Desastres Naturals (Cigiden) de la Universitat Catòlica de Xile. Per aquest motiu, “les xarxes socials poden accelerar i aug-mentar l’abast de les campanyes de desinformació”, assegura.

Per evitar-ho, des de la FAPE insisteixen que s’ha de tenir en compte que “només el mitjà de comunicació periodístic es res-ponsabilitza del que publica. Viu de la seva credibilitat, amb l’obligació d’indagar, de controlar al poder i buscar la veritat des de l’ètica”.

I és aquí on el periodista juga un paper fonamental. Com in-sisteix Antonio Rubio, “el periodista és el professional de la in-formació, el que té formació i deontologia que aplica als seus treballs. La resta són fets no confrontats o documentats. No és informació, és comunicació, soroll... “.

Els mitjans tradicionals, els més fiablesLa proliferació de Fake News està fent que els ciutadans ve-gin en els mitjans d’informació tradicionals una eina fiable per conèixer la veritat, sense haver de pensar si serà cert o no el que estan llegint o compartint. Les xarxes socials són la princi-pal via per accedir a la informació, però els mitjans d’informació segueixen sent en els que més confien els espanyols com a proveïdors de notícies de qualitat.

Segons el Digital News Report 2017, la confiança en els mitjans se situa en el 51%, recuperant disset punts des de l’any 2015.




És més, la majoria dels usuaris, un 46%, creu que els mitjans informatius compleixen millor que les xarxes socials (36%) la funció d’ajudar a diferenciar els fets certs dels rumors.

Aquestes dades reflecteixen que els ciutadans són cada vega-da més conscients que, com indica Elsa González, “només els mitjans periodístics seleccionen amb criteri, confirmen, consul-ten fonts fidedignes i ho expliquen amb professionalitat. El rigor només es troba en els mitjans”. I és que, segons la presidenta de la FAPE, “les xarxes socials són una font imprescindible, però una font que cal confirmar”.

A això se suma que el sistema de filtrat d’informació a través d’algoritmes que ofereixen per exemple Facebook o el mateix Google fa que acudir als mitjans tradicionals sigui l’única ma-nera d’accedir a un percentatge major d’informació i, per tant, obtenir una visió més àmplia de la realitat. El guru tecnològic Eli Pariser considera que aquest ús d’algoritmes “deteriora la nostra democràcia i limita la nostra creativitat”.

En aquest sentit, el periodista de Diari de Girona Eduardo Lagar recorda que “l’algoritme no incorpora principis ètics”. És més, segons Lagar tampoc “se li exigeix al algoritme el que se’ls exi-

geix als mitjans de comunicació”. Es qüestiona si un mitjà no es fa ressò de certes històries en funció d’interessos concrets, però ningú posa en dubte que les xarxes socials privin de part de la informació als usuaris. Per Lagar, “la personalització can-via la nostra manera de pensar perquè, sense saber-ho nosal-tres, se’ns està furtant informació que la màquina no considera rellevant per a nosaltres”.

El concepte erroni de “periodisme ciutadà”“No es pot fer periodisme en 140 caràcters. Això és una altra cosa, digues-ho com vulguis, però no és periodisme”. És l’opinió de la periodista Àngels Barceló respecte al que s’ha anomenat ‘periodisme ciutadà’ i que més aviat respon a la possibilitat dels ciutadans d’esdevenir fonts immediates d’informació.




Tenen a la mà un telèfon mòbil amb connexió a internet, tenen un perfil en una xarxa social i són testimonis de les coses que passen al seu voltant. Només han de comptar-les. El seu paper és molt important en l’ecosistema informatiu actual. L’exemple és clar en casos de catàstrofes o d’atemptats, on els ciutadans poden comptar de prop què està passant, aportant imatges o vídeos.

Alfonso Ussía, creador de Neupic, una aplicació mòbil per faci-litar als periodistes l’accés a aquesta informació instantània, re-corda que els ciutadans sempre han tingut un paper fonamental en el periodisme i que internet el que ofereix és la possibilitat que ho facin de forma immediata, convertir-se en el que ell ano-mena un “ciutadà informant” i no en un periodista.

“Periodisme és informació”, insisteix Antonio Rubio, i “la infor-mació la genera el periodista, que és qui la busca, rastreja, contrasta i documenta”. En aquest sentit considera que “no cal confondre informació amb comunicació”.

Des de la FAPE destaquen que “el periodisme és massa im-portant per a la societat com per abandonar-lo a la seva sort”. I si es parlés de ‘medicina ciutadana’? S’acceptaria? Per això,

González explica: “És com si es validés la medicina fora de les consultes o dels hospitals. O l’ensenyament obligatori fora de les escoles. Del Periodisme depèn la qualitat de la democràcia en un país per això ha d’estar en mans professionals “.

I és per això, segons Elsa González, que no pot parlar-se de ‘periodisme ciutadà’. “El Periodisme és molt més que traslladar una dada nua”, diu la presidenta de la FAPE. “El periodista se-lecciona, investiga, consulta fonts, i les trasllada amb qualitat i sentit ètic. Pot emetre valoracions o judicis d’acord amb les dades que ha recollit de forma professional”.

Les xarxes socials es converteixen en l’espai des del qual els ciutadans convergeixen amb el món, però la realitat és que el perill de les Fake News i el filtrat d’informació que ofereixen els algoritmes, fan que el públic segueixi trobant en els mitjans de comunicació tradicionals la confiança que necessiten. Com diu Antonio Rubio, “el periodisme no ha canviat, han canviat els suports. I els internautes saben qui són i com treballen”.

És a dir, saben distingir la marca que els oferirà la veritat, d’una manera professional, contrastada i seguint les normes deonto-lògiques que regeixen la professió. Com recorda Elsa Gonzá-




lez, “les xarxes socials ens mantenen comunicats. Els mitjans de comunicació, en qualsevol suport, ens informen. Aquesta és la gran diferència”.

El Butlletí ofereix als seus lectors l’estudi d’AMI Tendencias La información en la Era Digital: el periodista como principal crea-dor de contenidos. CLICAR AQUÍ





Per què fixar-se en els nínxols de contingut et donarà èxitPer Redacció CTRL

Seguir les tendències de moda no sempre resulta encertat en una estratègia de màrqueting de continguts, ja que hi ha temes tan explotats que és fàcil perdre entre la multitud. Millor buscar un nínxol de mercat que ofereixi exclusivitat i potencial viral.

El màrqueting és una àrea que evoluciona dia a dia en funció de les tendències, tal com es pot veure a la xarxa , en la qual el anuncis estan a l’ordre del dia. Gràcies a ells, nombrosos creadors de contingut s’han aventurat a guanyar-se la vida

amb diferents plataformes webs, basant-se en els temes més populars . No obstant això, seguir les modes pot resultar una estratègia fallida, ja que algunes estan tan explotades que és molt senzill perdre entre la multitud.

Per assegurar-nos que el nostre anunci o treball destaqui, de-finitivament hem d’apostar per altres alternatives. Per a això, la millor opció és buscar un nínxol de mercat del qual treure partit. Si trobem una branca atractiva que no hagi estat molt uti-litzada, és més senzill triomfar que seguint les modes. Pot sem-blar il·lògic, però hi ha diverses raons que fonamenten aquesta estratègia, tal com la exclusivitat.

Un exemple clar és la creació d’un bloc dedicat a un esport minoritari. Amb el temps, et donaràs compte de que la teva audiència és més petita que la dels blocs populars amb esports coneguts. No obstant això, aquesta serà més fidel, ja que haurà tingut més dificultats per trobar un espai on compartir el seu hobby o informar-se sobre ell. Els lectors de blocs seguidors de modes, en tenir tantes alternatives, es cansaran a la míni-ma que vegin alguna plataforma millor. Per això, és essencial crear un contingut de qualitat que destaqui per sobre de la teva competència.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



L’ús de nínxols a YouTubeEn els últims anys, aquesta tècnica s’ha vist reflectida a You-Tube, la plataforma de vídeos més coneguda del món. Entre els milions de vídeos que apareixen cada dia, resulta complex donar-li visibilitat al nostre, i més si aquest segueix temàtiques populars (música, gameplays, bromes...). L’ús de temes amb ganxo com l’entreteniment i jocs en línia és una bona opció per fer-se un buit, igual que les idees més inusuals.

A l’usuari del canal de YouTube “Hydraulic Press Channel” se li va ocórrer fer vídeos de la seva premsa hidràulica aixafant objectes quotidians, i sorprenentment va acabar tenint èxit. Aquest canal, que aviat arribarà als dos milions de subscriptors a la plataforma de vídeos, va aconseguir vídeos virals gràcies a la creativitat i bona imatge dels seus vídeos.

De la mateixa manera, també és una excel·lent tàctica pensar en un contingut amb potencial viral. Així doncs, per destacar entre la multitud, és aconsellable crear un contingut acurat que sigui origi-nal. En funció del públic potencial que busquem, podrem idear una publicació viral i/o optar per publicitar el nostre contingut en xarxes socials. D’aquesta manera, amb paciència i perseverança, el nostre treball es veurà recompensat amb cada vegada més seguidors.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · ternacionals del periodisme digital” va ser la següent ponència, a...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · ternacionals del periodisme digital” va ser la següent ponència, a...