Am

b el

sup

ort:

Dip

òsit

lega

l: G

I-115

7-20

15

84

37

00

61

48

19

1

17

38

7

1715

60-1

1375

54®

3060

94-1

1418

70®

Edició de LleidaDIUMENGE · 24 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14409 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13279 - EL PUNT

2,50€

IVARS D’URGELL P39

Els fan servir per fer el seguiment d’unaespècie de gavina, perquè molestenmenys la colònia que els humansUn dron sobrevolant l’estany ■ ACN

Drons perinvestigar les ausde l’estany

TRACTORADA · Un miler detractors van col·lapsar ahir almigdia el centre de Lleida

REIVINDICACIÓ · Encerclenla subdelegació del governespanyol reclamant poder votar

Mobilitzaciópagesa enfavor de l’1-O

Els tractors van confluir a Lleida arribats des de Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Juneda, Alcarràs i Torrefarrera ■ ACN

POLÍTICA P38

Reclamen la concessióde les centrals

La Torre de Cabdella P39

Es manifestaran a la Vall Fosca ensuport als denunciats per Endesa

Es construiran quatre andanes i unamarquesina per cobrir l’accés

Almacelles P39

Terreny on es construirà l’estació ■ ACN

Construiran unanova estació de bus

Conveni per dotar deserveis Vinyes del Mig

Bell-lloc d’Urgell P38

| Lleida | 39EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

El Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya(CTFC) va investigar elcomportament de les ausa l’estany d’Ivars i Vila-sa-na (Pla d’Urgell) mitjan-çant un dron. Amb aquestaparell de menys de dosquilos els investigadorshan pogut conèixer els fac-tors que afecten la forma-ció de colònies de gavinariallera, així com l’èxit denidificació d’aquesta au.

L’estudi s’ha desenvolu-pat sobretot en una petitailla situada al centre del’estany, que ocupa 165hectàrees i que, a més amés de ser una atracció tu-

rística, també és un puntimportant per a la conser-vació de l’avifauna.

L’aparell va sobrevolar ifotografiar durant tretzesetmanes l’illa de l’estany.Els resultats de l’estudi jas’han publicat a la revistaJournal of Avian Biology imostren quins factorscontribueixen a la presa

de decisions de les gavinesi com incideixen en l’èxitreproductiu.

Les colònies són agru-pacions formades per de-senes o centenars d’indivi-dus per nidificar. Estudiarla seva dinàmica i la super-vivència dels nius que for-men és important per apli-car mesures de conserva-

ció. Tot i així, la presa dedades en aquestes colò-nies no sempre és fàcil.

“La presència humanapot pertorbar l’hàbitat omolestar les espècies quevolem estudiar”, va expli-car Francesc Sardà, inves-tigador del CTFC i coautorde l’article. “L’ús de dronsno només evita aquestesmolèsties, sinó que ensdeixa arribar a llocs ond’una altra manera seriamolt difícil o impossiblefer-ho, i ens aporta un con-junt de dades constant iprecís del procés”, hi afe-geix. A més, en destaca lasenzillesa i el baix cost del’operació, que va facilitarfer un seguiment de 360nius. ■

Usen drons a l’estanyd’Ivars per investigar elcomportament de les ausa El Centre Tecnològic Forestal ha fet servir aquests ginys per fer el seguimentd’una espècie de gavina a L’aparell molesta menys la colònia que els humans

RedaccióIVARS D’URGELL

360nius han estat supervisatsdurant dies per drons a l’es-tany, un sistema que causamenys molèsties a les aus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“L’ús de drons deixaarribar a llocs on seriaimpossible fer-ho d’unaaltra manera i aportadades precises”Francesc SardàINVESTIGADOR DEL CTFC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El dron, que pesa menys de dos quilos, llançat per un dels investigadors a la zona de nidificació de l’estany ■ ACN

Els veïns de la Vall Foscaes mobilitzaran el 15 d’oc-tubre a la central de Cab-della. El motiu de la mani-festació és reclamar la re-versió de les concessions ila municipalització de lescentrals hidroelèctriques.Argumenten que, supe-

rats els 75 anys que esta-bleix la normativa, l’obrade domini públic munici-pal ha de retornar al muni-cipi. Plantegen el retornde quatre de les cinc cen-trals que hi ha a la Vall Fos-ca. La mobilització tambévol servir per mostrar elsuport als veïns de la Valldenunciats i encausatsper Endesa. La companyia

reclama 1,5 milions d’eu-ros a veïns de la Vall Foscai l’Ajuntament de la Torrede Cabdella. El conflicteentre els veïns i Endesa favuit anys que està obert.Els veïns es neguen a pa-gar aquesta quantitat ar-gumentant una mala fac-turació i aplicació de l’IVAper part de la companyia.Aquesta convocatòria

l’han fet veïns a travésd’un vídeo on presenten laVall Fosca, exposen el con-flicte amb la companyiaEndesa i conviden la genta unir-se a la manifestaciódel dia 15 d’octubre. Elsmateixos veïns de la Vallexpliquen que van haverde cedir els terrenys co-munals per construir laprimera central hidroelèc-trica i que per assegurar-se el subministramentelèctric per a ells i per a ge-neracions futures van sig-nar un conveni on estipu-lava un preu fix de la llum.Es tracta d’un conveni de1927. ■

Manifestació a la VallFosca per les centralsACNLA TORRE DE CABDELLA

La concentració del 15 d’octubre serà a la centralhidroelèctrica de Cabdella ■ GUSTAU ERILL

El Departament de Territo-ri i Sostenibilitat construi-rà una nova estació d’auto-busos a Almacelles (Segrià)en uns terrenys adjacents auna de les parades del bus,concretament la que estàsituada al carrer Maragall,d’acord amb les considera-cions de l’Ajuntament. Eldepartament ja ha adjudi-cat el projecte constructiude la nova estació, que esta-rà redactat aquest hivern.Les obres costaran uns800.000 euros.

Està previst construirfins a quatre andanes, unamarquesina per cobrir l’ac-cés als autobusos i una pe-tita edificació per fer-hiuna sala d’espera amb la-vabos. Un cop l’Ajunta-

ment d’Almacelles estiguien condicions de cedir a laGeneralitat la parcel·la onquedarà emplaçada la fu-tura estació, amb la corres-ponent qualificació urba-nística, es podrà signar elconveni relatiu als com-promisos de les dues admi-nistracions. Coincidintamb l’entrada en servei del’estació, es posarà en mar-xa el bus exprés entre Al-macelles i Lleida.

D’altra banda, la fre-qüència de busos entreLleida i Alcarràs es triplica-rà a partir de demà,coincidint amb la posadaen marxa d’un nou serveide bus exprés. S’oferiranquinze expedicions d’ana-da i quinze de tornada, encomptes de les cinc i qua-tre actuals, de dilluns a di-vendres. ■

ACNALMACELLES

Llum verd a lanova estaciód’Almacellesa El termini de construcció previst ésel primer semestre del 2018

Font i Ibarz, als terrenys on es construirà l’estació ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201752 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 13.05 Polònia. 13.50 APM? Extra. 14.30 Telenotícies migdia. 15.50 Tarda de cine. Visions d’un

assassinat . L’Annalisa somia amb el lloc on una nena va ser segrestada dies enrere, de manera que decideix informar la policia de la seva visió.

17.30 Tarda de cine. L’últim vol . Sàhara francès, 1933. Bill Lancaster, un famós pilot anglès, desapareix al desert durant un intent de rècord de travessia entre Londres i Ciutat del Cap. La seva esposa, l’aventurera i també aviadora Marie Vallières de Beaumont, té una única obsessió: trobar-lo.

19.15 Tarda de cine. El nòvio de la meva mare . La Rosie, de 40 anys, no passa per un dels seus millors moments: la sèrie de televisió que produeix té seriosos problemes, l’exmarit està a punt de ser pare i la filla, l’Izzie, es precipita ràpidament cap a l’adolescència .

21.00 Telenotícies vespre. 22.00 30 minuts. Setge al Referèndum:

Especial sobre l’estat d’excepcionalitat que viu el país després de la intervenció de facto de les institucions catalanes. El reportatge descriu com s’ha produït aquesta intervenció per part de l’Estat i la reacció ciutadana posterior.

22.35 Economia en colors . Les regles del joc. En aquesta ocasió, el programa resol els dubtes sobre què són les institucions extractives i per què hi ha països extractius i d’altres d’inclusius.

23.35 Quan s’apaguen els llums. Lluís Canut estrena el programa conversant amb Bernd Schuster. L’alemany va jugar al Barça i al Reial Madrid. També va entrenar diversos equips de la Lliga espanyola. (Nou en emissió).

00.45 El dia de demà. L’evolució cultural de la humanitat és indestriable de l’alta capacitat comunicativa de l’espècie. La llengua és comunicació, però també expressió, pensament, identitat i emoció.

01.40 El Faro, cruïlla de camins . 03.05 Ritmes a l’aula.

SUPER 3 / 33 07.02 Lulú Brum-brum . 07.38 Loopdidoo . 08.05 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 08.35 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 09.00 Pirata i Capitano . 09.27 El Zack i el Quack . 09.55 Els germans Kratt . 10.45 Rat Rank. 11.10 Kung Fu Panda: Llegendes

increïbles . 12.00 La família del Super3. 12.30 Espies de veritat . 13.20 Doraemon. 14.10 Espècies amenaçades . 15.00 Les misterioses ciutats d’or . 15.55 El Petit Príncep . 16.41 Les aventures del Gat amb

Botes . Germans / La duquessa . 17.30 Salve, rei Julien! 18.20 Els pingüins de Madagascar. 19.10 El meu cavaller i jo . 19.45 Els germans Kratt . 20.30 Kukurota. Amb Pau Ferran. 21.00 Tom & Jerry . 21.35 Curt Circuit 33 . Amb Àlex Gorina . 22.10 Cine. Projecte Cassandra . La

Laura es trasllada a Barcelona per treballar en una clínica privada. Mesos més tard, la seva brillant carrera es veu enterbolida per la mort d’un pacient.

23.30 Cine. L’estafador . L’Ana, òrfena després de la mort de la seva mare, es troba amb el Miguel, un estafador professional que veu en ella el camí cap a la redempció .

01.25 Els Estats Units des de l’aire. 02.20 Curt Circuit 33 . Amb Àlex Gorina. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.05 Rem a rem. Resum de la setena i última

prova de la Lliga Catalana de Llagut, que esva disputar a la platja de Santa Cristina deLloret de Mar el 3 de setembre.

10.30 Religions. Amb Mireia Rourera. Convidat:Jaume Flaquer, jesuïta i doctor en estudisislàmics. Reemissió.

11.00 Missa de Montserrat. 12.25 Notícies locals. 13.00 Via Europa. El rumb d’Europa es juga a

Berlín. Reemissió. 14.00 Notícies locals. 15.00 Teló de fons. El públic és protagonista a

Tàrrega. Reemissió. 15.30 De ‘tee’ a ‘green’. Reemissió.

18.00 Caminant per Catalunya. Les Planesd’Hostoles. Excursió per la Garrotxa perconèixer el municipi de les Planes d’Hostoles iel seu entorn. Visitem l’ermita de Sant Pelegríi el nucli de Cogolls i fem el cim de Puig-alder.També visitem el castell d’Hostoles i el salt delMolí dels Murris. Reemissió.

19.00 Notícies locals. 20.00 En joc. Repàs al cap de setmana esportiu.21.30 Autèntics.cat. Conduït per Xantal

Llavina.22.00 Dosos amunt! Programa d’actualitat

castellera presentat per Toni Comas i CarlesCortés. Les festes majors de Tarragona,Barcelona, Esplugues i Reus centrenl’actualitat castellera del cap de setmana, ambel repàs de les diades de Santa Tecla, la dobleactuació de la Mercè i la Misericòrdia.

23.00 Notícies locals.

21.30 AUTÈNTICS.CAT

L’any 2007 el pilot Isidre Esteve vivia el millor mo-ment de la seva carrera esportiva quan un accident elva allunyar per sempre de les motos. Però no es varendir, i ara ha aconseguit fer un pas més en la sevaaposta per viure al màxim i farà aquest Dakar 2018.Avui parla amb Xantal Llavina de la seva superació.

La televisió

Conversa amb Isidre Esteve

Aquesta tarda serem a la fira gastronòmica Porc iCervesa de Manlleu. Acompanyats de l’organitzadorade la fira, Imma Muñoz, tècnica de Fires i Mercats deManlleu, tastarem els productes derivats del porc iels maridarem amb diferents cerveses artesanes. Amés a més, durant el programa conversarem amb elsdos joves protagonistes de la pel·lícula Pa negre, elsosonencs Francesc Colomer i Marina Comas, premiGoya l’any 2011 com a actors revelació.

16.00 1MÓN.CAT

Porc i cervesa a Manlleu

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1170891L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

NOSOYRUSA#Festival TNT

Espectacle en castellà

Teatre Alegria de Terrassa,

dijous 28 de setembre, a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1Preu de l’entrada: 10,50 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

LES ESQUEITERS

Festival TNT

Teatre Principal de Terrassa,

divendres 29 de setembre, a les 10 del vespre

OFERTA 2x1Preu de l’entrada: 19 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ESCAPADA HOTEL CLASS VALLS + PORT AVENTURA

+ FERRARI LANDPg. President Tarradellas.

Ctra. N-240 de Valls (Alt Camp)

El paquet inclou:1 nit d’hotel a Valls - Esmorzar

bufet - 1 entrada a Ferrari Land i aPort Aventura Park el mateix dia

OFERTA LIMITADAPreu des de: 99 euros per persona

Per a reserves, cal trucar al telèfon 977 608 090.Cal identificar-se com a subscriptor d’El Punt Avui en el

moment de fer la reserva i presentar la targeta

DESCOBREIX ELMONOCICLE

ELÈCTRIC

GIRACATAprenentatge en 15 minuts

Rutes de 2 hores

OFERTA 2x1LIMITADA

Per la Ruta de Gallecs(Vallès Oriental)

Preu: 22 euros

Per a reserves, cal trucar al 667 564 924Consulta horaris i més informació a: www.giracat.cat

BARCELONA

GIRONA

LLEI

DA

TARRAGONA

SANTA COLOMA DE FARNERS

OLOT

LA JONQUERACOLERA

TEIÀ

RIPOLLGOMBRÉN

TORELLÓGURBMOIÀ

TARADELL

SITGESCUBELLES

EL VENDRELLCREIXELL

PUIGCERDÀ

REUSFLIX CAMBRILS

LA TORRE DE CAPDELLA

L’ALDEADELTEBRE

GINESTAR

TERRASSA

MATARÓ

FIGUERES

TÀRREGA BELLPRAT PONTONSPINÓS BALSARENY AVINYÓ

AMPOSTAALCANAR

LA SÈNIA ULLDECONA

CORN

ELLÀ

DE

LLOB

REGA

T

CERDANYOLASANTA COLOMA DE GRAMENETSERÓS LA GRANADELLA

ALCARRÀSALMACELLES

ALPICAT

BERGA

CENT

ELLE

S

SANTPEDOR

VIELHASALARDÚESPOT

LA V

ALL

DE B

OÍ

LLAD

ORRE

SORTRIALP

LA POBLA DE SEGURTREMP ISONA

CUBELLSLINYOLA ANGLESOLABELLPUIG

TÀRREGAMOLLERUSSALES BORGUES BLANQUES

OLIANA

LLAVORSÍ

ARGENTONA

JUIÀ

QUARTBESCANO

EL PLA DE SANTA MARIA

CASSÀ DE LA SELVA

CASTELLDEFELS

TORT

OSA

GAND

ESA

BATEA

LA F

ATAR

ELLA

VILA-SECA

MANRESA sacseja elterritori

COMPROMESOS · 761ajuntaments s’han compromès ambl’1-O, mentre que en d’altres s’hantibat les relacions municipals

L’

P6-30

Diari NacionalDIUMENGE · 24 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14409 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13279 - EL PUNT

2,50€

825316-1171967®

1215

03-1

1363

83w

L’ESPORTIU

Dos autogols (17’ i 48’) vananul·lar tota reacció local i LuisSuárez va sentenciar en el 69’

El Barça sotmetun Girona molterràtic (0-3)

André Gomes pugna amb Mojica durant l’enfrontament ■ REUTERS

Futbol Primera divisió

Avui amb El Punt Avui

Frases fetes

NEGATIVA · Elconseller d’Interior,Joaquim Forn, es negaa acceptar que elgovern espanyolassumeixi la direcciódel cos policial català

REACCIÓ · PedroSánchez i Miquel Icetaretreuen al govern deMariano Rajoy l’onadarepressora i assegurenque l’obligaran adialogar amb Catalunya

CRIDA · Elvicepresident, OriolJunqueras, avisa alsguàrdies civils queestan detenint genthonesta seguint ordresde gent que no ho és

Xoc pels Mossos

Política P8

La CUP suggereix una vagageneral pel 3 d’octubre

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

scriure un dimartsper diumenge és

aventurat aquestsdies i qui sap si avui ai-xò tindrà algun sentit.Provem-ho. No hi ha

conflicte que es pugui resoldre adequa-dament sense mediació i diàleg. La dia-lèctica de vencedors i perdedors no-més alimenta les espirals de violència ideixa latent el conflicte real. Ho sabemprou bé en aquestes latituds. L’any1939, Franco va signar un lacònic co-municat que acabava amb una afirma-ció rotunda: “La guerra ha terminado.”Vol dir?, que diria aquell. És evident queel resultat d’aquella guerra encara cue-ja, d’una o altra manera, sobre la vidapolítica i social d’aquest país. Les guer-res no resolen els conflictes. La consti-tució del 78, en canvi, va generar un cli-ma de confiança col·lectiva que es ba-sava en la sensació de disposar d’unmecanisme eficient per dirimir conflic-tes. La cosa ha durat gairebé 40 anys.No és pas un èxit menor donada la sin-copada història del país. Ara, però,molts (la majoria joves que no van viure

l’èpica política de la transició) la trobendesfasada i, a Catalunya, hi ha un per-centatge notable de la població que janomés aspira, no pas a reformar-la, si-nó a fer-ne una de nova i pròpia. La sen-sació de conflicte obert és avui presentarreu. Una estranya sensació d’impas-se mentre s’espera que arribi el dia 1d’octubre. Tothom dona per fet, però,que passi el que passi ningú en reconei-xerà una derrota. Partidaris i contrarisdel referèndum s’han carregat d’argu-ments per a poder rebatre la lecturaque en pugui fer l’altre la mateixa nitdel diumenge. El conflicte persistirà.Ara, però, són dies d’hubris, d’aquell or-gull extrem o excés de seguretat en unmateix que, segons els grecs, portavaels herois tràgics a la seva caiguda.Ningú no farà un pas enrere. D’acord.El dia 2, però, s’haurà de pensar a ferpassos endavant. Mentrestant, cal es-perar que la història no es desboqui,malgrat que –com advertia el poetaAuden– la riada de la història “mai nodorm ni mor/i quan la toques un mo-ment/et crema la mà”.

E

Keep calmMiquel Berga

Conflictes

Són dies d’‘hubris’, d’aquellorgull extrem o excés deseguretat en un mateix que,segons els grecs, portava elsherois tràgics a la sevacaiguda

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

n èpoques diguem-ne més tran-quil·les, l’himne Els Segadors vaser objecte de moltes crítiques.

Potser només ERC el trobava plausiblede dalt a baix. CiU també l’aprovava,però amb una certa reserva i com perraons històriques. Alguns el cantavencom molts resen el parenostre: sensesaber ben bé què es diuen i encara tra-bucant les estrofes, la tercera per lasegona. Aquests i altres trobaven lalletra massa agressiva: “bon cop defalç”, “esmolem ben bé les eines”, “quetremoli l’enemic”... Quin “enemic”, siestava vigent el “peix al cove” o la fra-ternitat amb partits espanyols? Tam-bé es trobava inadequada la música:una melodia arrossegada i en to me-nor. Això no era un himne ni era gensengrescador, comparat amb els him-nes d’altres països. La Marsellesa, perexemple. Ja havien entès la lletra deLa Marsellesa o s’havien quedat no-més amb la música d’una versió de Ca-sablanca sense subtítols? La lletra del’himne francès està impregnada de lasang enemiga que ha de regar “noussillons”. Sillons no és la butaca de lasala d’estar de casa sinó els solcs d’on

E

neixen les mongetes, i els “enemics”són francesos de l’altra trinxera. Alseu costat Els Segadors és una cançóper fer adormir les criatures. Tot i ai-xí, hi va haver reiterats intents desubstituir l’himne de Catalunya, al-guns fins l’any passat mateix, quanencara em vaig haver de discutir ambamics que insistien en el canvi. S’haproposat en lloc seu El cant de la Se-nyera. Els socialistes sobretot hi vanincidir molt, i no només per satisferPasqual Maragall, l’avi del qual n’haviaescrit la lletra. Uns altres van arribara proposar el Virolai: “Rosa d’abril,morena de la serra...” Són els matei-

xos floralescos que volien esborrarl’Onze de Setembre del calendari i des-plaçar la festa “nacional” a Sant Jordi.

Aquests dies hem cantat reiterada-ment Els Segadors davant els ajunta-ments, pels carrers i les places. D’en-trada, com diu Josep M. Fonalleras, ésun retrat de la gent que ens és enemi-ga: “tan ufana i tan superba”. La vani-tat i la supèrbia l’hem vista en moltesdecisions empreses contra l’indepen-dentisme i contra Catalunya en el seuconjunt. “Enemic”, sí, perquè se’ns hiha declarat, i sobre el qual hem d’“es-tar alerta”. O ell no té l’eina esmolada ino la fa servir? I encara, en les cir-cumstàncies actuals, podríem rescataralguns versos de la versió més llarga iarcaica de la cançó, aquells que els se-gadors van a alliberar els presos. Ha-víem reservat Els Segadors per als ac-tes solemnes. Un sistema de megafo-nia ajudava la gent a no equivocar lalletra. Ara l’himne s’adapta a la situa-ció com un guant i surt espontani i na-tural per les cantonades, amb cadaepítet a lloc i sense emetre cap notafalsa. “Catalunya triomfant, tornarà aser rica i plena...” Cant d’esperança.

“Aquell himneencarcarat i de tomenor ara surtnatural i entusiasta

Manuel CuyàsVuits i nous

‘Els Segadors’

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/cc7goy

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

om que ara vivim sempre pen-dents de com acabarà tot plegat,en alguns moments sembla que

ens hagin prohibit parlar de res més.Vagis on vagis, el tema de conversa éssempre el mateix. Que si això seràmolt complicat, que si venen no séquants efectius a Catalunya, que si aracollen els Mossos, que si no hi hauràles urnes a lloc, que si tancaran elscol·legis electorals... M’he trobat gentrealment amoïnada, i que fa vaticinisapocalíptics perquè ha sentit que undeia que passaria no sé què, i perquèun altre li havia dit no sé què més. Sí,la situació és preocupant. Veient, ésclar, la impunitat amb què actua totala maquinària de l’Estat. Però escol-ti’m: si està tan i tan angoixat, pensique no cal estar-ne tot el dia pendent.Qui n’ha d’estar tot el dia pendent sónels protagonistes, els qui ens han degarantir que votem i que tot surti bé.O raonablement bé. Però si vostè s’an-

C “No cal ques’amoïni més delcompte. Perquèjustament aixòés el que pretenengoixa, pensi que també pot anar al ci-ne (ara que els han abaixat l’IVA i hohauran de repercutir en el preu, no?),llegir un llibre, anar a passeig o feste-jar amb la parella, si en té. I, si no, sur-ti a buscar-ne. O no. No cal, però, estartot el dia enganxat a les tertúlies de lesràdios i televisions si això l’angoixa.Amb una hora i mitja al dia, de dillunsa dijous, mirant L’illa de Robinsond’El Punt Avui TV, de tertúlies ja en faprou per estar informat. Esbargeixi’s.Respiri. Faci els mots encreuats del

diari. Miri els mems que circulen perles xarxes socials. Rigui’s de vostè ma-teix. Deixi de preocupar-se més delcompte i, simplement, segueixi les ins-truccions, que són prou clares. Queavui és diumenge i ha d’anar a mani-festar-se? Doncs cap allà. Però no hivagi capficat. Aprofiti per mirar enlai-re i per admirar pel camí quins edificisque tenim, badi una mica, i faci amics,que ara, amb tanta gent com hi ha alcarrer, és molt fàcil. I sàpiga que ambels amics, coneguts i saludats, o ambaquells que es trobi pel carrer ara quehi ha tanta gent, també es pot parlard’altres coses. Aprofiti que avui és fes-ta, gaudeixi del dia i del paisatge iaprofiti per conèixer la gent que l’en-volta. Canti i balli amb ells, fixi’s ambels somriures que hi veurà i deixi’scontaminar. I tregui’s les cabòries i elsmaldecaps. Que hi són, és clar. Molts. Iserà complicat. Però pensi que tambépot sortir bé.

Agafi’s un respirXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Insistint en el mecanismeque consisteix a crear una

suposada ficció que justifiqui la se-va campanya repressora, l’Estat es-panyol s’acaba d’inventar una in-existent situació d’aldarulls a Cata-lunya per intentar treure el controldels Mossos d’Esquadra al governde la Generalitat. El conseller del’Interior, Joaquim Forn, va anunciarahir que la mesura no serà acatada,mentre els serveis jurídics del go-vern català estudien mesures i viesper impugnar-la, tenint en compteque la seva aplicació equivaldria a lavulneració de la mateixa Constitu-ció espanyola.

De moment, les úniques apel-lacions a la violència viscudes alnostre país procedeixen de l’Estatespanyol. En aquest sentit, el des-plegament de 14 furgonetes de laPolicía Nacional davant de la seu dela CUP sense cap mena d’ordre ju-dicial i el mateix desembarcamentde 4.000 membres de la Policía Na-cional no són precisament actesque contribueixin a la contribucióde la convivència pacífica. Afortu-nadament, el comportament ciuta-dà dels catalans ha estat fins arauna exhibició de civisme inqüestio-nable, molt allunyada d’aquesta fic-ció que alguns pretenen fer passarper real. El govern del PP continuautilitzant de manera matussera elpoder judicial per dur a terme la se-va ofensiva contra la celebració delreferèndum previst per a l’1 d’octu-bre. Això sí, impulsant l’aplicació demesures que podrien tenir cabudaen l’article 155 de la Constitució pe-rò evitant-ne una tramitació que se-ria llarga i que donaria als afectatsun marc més garantista que l’ac-tual. L’últim deliri consisteix a acu-sar els professors d’atiar els me-nors d’edat perquè participin enunes concentracions que, igualcom les d’avui, han de continuar es-sent exemple de fermesa i serenor.

Els Mossos,al costatdels catalans

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La candidata dels democratacristians del CDU fasetze anys que està en el poder i avui aspira a reva-lidar el càrrec al capdavant de la cancelleria de laprimera potència europea. El principal oponent,Martin Schulz, que es presenta pel SPD, ha fet unacampanya de perfil baix. La ultradreta puja molt.

CONSELLER D’INTERIOR

Una altra dona de ferro

Els Mossos d’Esquadra no estaran a les ordresd’un coronel de la Guàrdia Civil. Així ho va deixarben clar Forn només de saber que l’Estat espa-nyol pretenia imposar aquesta mesura presen-tant-la com un cínic intent de millorar la coordina-ció entre els diferents cossos policials.

-+=

-+=

Testimoni necessariMonika Zgustova

Els Mossos no es rifenJoaquim Forn

-+=

Angela Merkel

L’escriptora txeca resident a Barcelona retrata enla seva nova obra nou dones, científiques, actrius,mestres, matemàtiques, poetes, que van viure latraumàtica experiència del gulag. I per fer-ho uti-litza un estil periodístic i alhora molt personal perdonar veu a aquestes protagonistes.

ESCRIPTORA

CANCELLERA ALEMANYA

De reüllMontse Oliva Vilà

Els comptessortiran

l PNB no se sent còmode, ara, aprovant elpressupost de Mariano Rajoy per al 2018. Segons el

PP, el grup basc ja havia compromès el seu sí alscomptes abans de l’estiu, així que el govern espanyoltenia previst aprovar-los divendres en Consell deMinistres i portar-los al Congrés aquesta setmana. Lacontundent resposta de l’Estat i el setge judicial i policialestablert pel referèndum, però, no permeten a AitorEsteban actuar com si res i consentir que abans de l’1-Os’hagués reproduït el següent titular: “Rajoy salva la

legislatura gràcies al PNB.” En clauelectoral interna, sap que aixòpodria tenir cost. No pot ser avuirepresentat en l’assemblea decàrrecs públics a Saragossa perparlar d’un canvi de rumb a l’Estat idemà sortir a explicar per què hanblindat Rajoy fins al 2019. Així queha preferit donar allargues al PP

confiant que el panorama s’aclareixi els pròxims dies. Elgovern espanyol diu no tenir cap temor que el PNB esdesmarqui del seu necessari aval als comptes i, de fet, elgovern d’Urkullu aprofita la crisi catalana per recordarRajoy que, si tant diu que s’ha de complir la llei, vagipensant també a desenvolupar tot l’Estatut de Gernika.Quan arribi el moment de mullar-se, haurà passat unmes de l’1-0, i el PP pensa que llavors els bascos ja serana la senda del pacte. Això sí, el preu tornarà a ser elevat.Però qui sap! Potser serà Rajoy el més interessat aconvocar eleccions. Tot penja d’un fil.

E

Rajoy no técap temorque el PNBrebutgiel pressupostper al 2018

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El TC aixeca la suspensió al’impost de pisos buits. L’alttribunal diu que s’estàperjudicant la hisenda pública irevoca l’aturada del maig.

10anys

20anys

Els partits temen detencionsmassives per injúries al rei. L’ANpodria ordenar una detenciócol·lectiva per la crema de fotosa Girona.

El director del Teatre Nacionalde Catalunya (TNC), destituïtdesprés de la forta polèmicaque va protagonitzar amb laconselleria de Cultura.

Suspensió aixecada Injúries al rei Flotats, destituïtTal diacomavui fa...

quests dies heanat a algunes de

les concentracionsque s’han fet a Barce-lona per protestar perla supressió encober-

ta, no ja de l’autogovern, sinó dels dretsfonamentals. Una supressió perfecta-ment calculada des del govern d’Espa-nya. ¿O vostès creuen que el lloguerdels vaixells que han arribat al port deBarcelona per allotjar policies s’impro-visa en una tarda?

Bé, perdonin la divagació. En lesconcentracions d’aquests dies he fetdiverses observacions. I si els que tantparlen de Catalunya des de Madrid–o des d’aquí– sense trepitjar el carrers’haguessin molestat a treure el nas,també haurien fet aquestes mateixesobservacions.

La primera observació és que, a dife-rència de vegades anteriors, hi haviamolta gent jove. Dijous, de la sortida delmetro i del tren d’Arc de Triomf en sor-tien autèntiques riuades que anaven ala concentració. “I després diuen que elsuflé està baixant”, va comentar un ma-

nifestant més o menys de la meva edatal meu costat. Però també hi havia gentgran. Gent que va patir el franquisme.Gent que, segons les lleis sociològi-ques, haurien de ser conservadors.Gent que no hauria de sortir al carrer.Però ho fan. ¿Això ho veuen els colum-nistes que escriuen erudites disquisi-cions sobre les motivacions dels cata-lans? Sospito que no.

Més encara: també vaig sentit moltsmanifestants, portant l’estelada de ca-pa, parlant en espanyol. Segur que elstertulians ho ignoren. I si no, ho despat-xen donant, amb veu entre impostada iperdonavides, alguna explicació de pasucat amb oli.

I una tercera observació: hi vaig veu-re alguna bandera espanyola. De la Re-pública. I aquesta és una qüestió cen-tral: el dia que els columnistes, tertu-lians i saberuts entenguin per què labandera de la República no fa mal d’ullsen una manifestació independentista–malgrat que la República no va tractarmillor Catalunya del que ho fa el PP– i labicolor sí, ho entendran tot.

A

Full de rutaLluís Martínez

Sociologiarecreativa

Dijous, de la sortida del tren idel metro d’Arc de Triomf ensortien riuades de joves. “Idesprés diuen que el sufléestà baixant”, va comentarprop meu un manifestant

“ La paraulaés necessària, ésvehicle del diàleg,i això significaescoltar l’altre

uan més ens dominen les emo-cions més ràpidament ens sur-ten, com d’estampida o com co-

ets, les paraules. Aquell sentiment viuque teníem en un racó, contingut so-vint per d’altres, com l’afecte, la solida-ritat, o l’interès, salta en un momentdonat, ocupa tot l’espai psíquic i explo-ta en forma de paraula. Passa en les re-lacions tant interpersonals com en lescol·lectives. I de la mateixa manera quepoden despertar respostes col·lectivesconstructives, poden fer-ho de formadestructiva. Es tornen destructivesquan serveixen per posar etiquetes,classificar persones; la majoria dels hu-mans no se senten còmodes sota unasola definició que l’encapsula, ja que lacàpsula es dispensa carregada d’un sig-nificat social positiu o negatiu segonsmoment i circumstàncies. Les etique-tes agrupen sota una sola paraula per-sones diverses, identitats sovint com-plexes. I no diguem ja com se sent totapersona quan és objecte d’insults que,al seu torn, desperten respostes emo-cionalment defensives. Quan això s’es-campa i es fa freqüent a diversos col-

Q lectius és quan apareix un malestar so-cial de baixa intensitat, que cal vigilarper tal que no es torni d’alta intensitat.Un segon aspecte a considerar és qui-nes són les paraules que, en un mo-ment donat, semblen dominar elsdiscursos i relats socials i polítics. Unexemple: en aquests moments, la pre-sència de la paraula democràcia s’hamultiplicat per mil, emprada com unroc contra l’adversari serveix per ata-car posicions diverses. Una pena deva-luar una paraula tan noble. Acabaràtan gastada que quedarà buida. I de pa-

raules buides i gastades ja n’hi ha mas-sa. D’altres semblen oblidades: dreta,esquerra, on heu anat a parar?

PEL BÉ DE LA VIDA ANIRIA bé col·locar lesparaules en un lloc on puguin ser sospe-sades i gestionades: en el punt de laconsciència on es poden calibrar les re-accions que poden generar, i si aques-tes són desitjables i constructives. Ono. Convé recordar que la paraula ésnecessària, és vehicle del diàleg, i aixòsignifica escoltar l’altre. I en la vidapolítica, com també en la personal, in-tentar trobar els mínims denomina-dors comuns que permetin la convivèn-cia en la pluralitat Un cop més recor-dem Hanna Arendt, quan ens diu quetan sols la violència és muda. Quan ellaarriba, s’acaben les paraules i s’entraen el terreny de les emociones mésprimitives.

POTSER SONA TOT PLEGAT a un sermód’aquells anomenats “bonistes”:aquest és un qualificatiu aparentmentneutral, però carregat de males inten-cions. Un altre dia en parlarem.

Maria Dolors Renau i Manén. Psicòloga i expresidenta de la Internacional Socialista de Dones

Més apunts sobre paraulesTribuna

No a la vagageneralb He sentit en aquestes con-centracions en què he assistit:“Vaga general!”, i m’ha espan-tat. Que ens volem tirar pedresa la pròpia teulada? Els únicsperjudicats seríem nosaltresmateixos! Espero que no s’hidoni volada.PILAR LLADÓBarcelona

Gràcies perla informaciób A TV3, Catalunya Ràdio,RAC 1 i als mitjans informatiusdigitals que han mantingut unacontinuïtat informativa enaquests dies tan importants.Els ciutadans hem estat infor-mats del que passava als car-rers i a les institucions. Segura-ment que els seus directiushan patit pel que els podia pas-sar, ja que en un “estat de dret”qualsevol cosa greu és impre-visible. Disposar d’uns mitjans

fidels a l’esperit del procésd’independència ajuda a tenirmés força, més ànims, en tenirinformació de com va ananttot plegat. També que es famés difícil la repressió que enspugui arribar, ja que la presèn-cia de mitjans informatius se-gurament dona una certa con-tenció a qui la vulgui provocar.MAGDALENA CORTÉSBarcelona

En defensad’Artur Masb Fa uns dies vaig assistir auna penjada col·lectiva de car-tells pel referèndum. Arribar itrobar el cartell de la CUP ons’escombra fora del país diver-sos dirigents em va produir in-dignació i la vaig expressar allàmateix. Aquesta imatge recor-da tristament les anomenadesneteges ètniques, però veure-hi inclòs l’expresident ArturMas resulta absolutament pe-nós: ell va girar la nau del go-vern cap al procés d’allibera-

ment quan el poble ho va de-manar, va fer possible l’organit-zació del 9-N i va fer-se’n res-ponsable, pagant les conse-qüències que coneixem, va re-nunciar a continuar sent candi-dat a la presidència de la Gene-ralitat després d’haver guanyatles eleccions per salvar el pro-cés, i finalment va triar un pre-sident immillorable, del qualels favorables al procés estemben contents. En poques pa-raules: no seríem on som si nohagués pres totes aquestesvalentes decisions. I tot l’agra-ïment a la seva tasca és aques-ta imatge miserable? El quepot l’enveja.AGUSTÍ DELGADO CAVESTANYBlanes (Selva)

Actualitat deles Catilinàriesb Ciceró davant del governnefast d’en Catilina i com eracostum en l’imperi romà escri-ví un discurs molt fort contra

ell. Eren altres temps per l’estil,ja que la seva dissertació vaocupar tot un llibre. Però el seucontingut, i com passa sovint,és totalment actual. CanviemCatilina per Rajoy i limitem-nosal començament del discurs.Diu així: “Rajoy, fins quan abu-saràs de la nostra paciència?Quant temps encara aquestteu furor ens burlarà? Finsquin límit la teva desenfrenadaaudàcia s’agitarà? No t’adonesque els teus designis estandescoberts? Marca amb elsseus ulls cadascun de nosal-tres! Sobre teu hauria de caurela ruïna que estàs maquinantllarg temps contra nosaltres!”És un resum prou actual delque està succeint a casa nos-tra. Podem veure que el que Ci-ceró denuncià es va repetintperiòdicament i per desgràciasempre és el poble bo i tranquilel que rep. Cal reflexionar i pot-ser cercar un Ciceró que ensobri el camí de l’alliberament!ÀNGELA FERRER I MATÓGirona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Baltasar Garzón. EXMAGISTRAT

“La repressió no ens donarà la solució a Catalunya,el problema és que el franquisme està sense resoldre”

La frase del dia

“L’únic que calés dir: Prou.Declarem laindependència demanera unilateral ital dia farà un any

ls enemics del catalanisme –i tambéalguns dels que se’n titulen amics–han parlat sovint de les estridències

i de les exageracions dels partidaris de lacausa catalana. Hi ha qui sosté que unapart dels nacionalistes catalans es mostrao s’ha mostrat massa agressiva, massa vi-rulenta, i que convé adoptar una conductamés suau.

“MES NOSALTRES, DAVANT la reiteraciódels greuges forasters a les coses catalanes,ens refermem en una convicció nostra: laque el nacionalisme català, lluny d’ésser vi-rulent i agressiu, peca més aviat de pru-dent en excés. A Catalunya, els qui parlen iobren agressivament i els qui falten a lesconveniències socials, a la cortesia i al res-pecte degut a un poble, són els anticata-lans, són els hostes inadaptats que odienferotgement la nostra terra. Per cada acteincorrecte que un catalanista hagi comès,n’han comès deu els anticatalanistes.”

“QUAN PASSEN ELS REIS dels estats domi-nadors, els pobles caiguts, si no han oblidatmiserablement la llur caiguda, no senten elprestigi de la reialesa, ni el llur esperit bate-ga content com les oriflames. Són uns al-tres els sentiments que s’inflen i es retor-cen en els pits i es reflecteixen en la lluïssordels ulls. Passa el rei, i el poble veu dreçar-sela història pròpia, amb les centúries de la lli-bertat i els anys de la servitud. Sent el ne-guit dels lligams que el tenen presoner il’afany de recobrar el seu moviment lliure.Sent que el cavall vencedor trepitja algunacosa viva caiguda a terra i ell rep els cops depota en el cor. I veu sorgir, enmig del reialseguici, les ombres dels grans patriotesdesapareguts.”

“EN GENERAL, LA POSICIÓ D’ESPANYA da-vant Catalunya és d’hostilitat. Existeix unafonda i verinosa antipatia. Les reivindica-cions catalanes no són considerades comuna aspiració lícita, discutible, opinable(com ho són les republicanes i les obreris-tes) sinó com una impertinència agressiva

E i intolerable, de manera que la llur meraformulació és presa per un greuge, per unaprocacitat.”

“PRECISAMENT DINS la classe dels funcio-naris de la justícia és on més sovint es ma-nifesten els casos de catalanofòbia.” ...I aixípodríem anar citant fragments i més frag-ments d’aquest gran llibre titulat Debatssobre el catalanisme (1914), de l’eminentescriptor i polític tarragoní Antoni Rovira iVirgili.

I QUÈ ENS DEMOSTREN tots aquests textostan actuals? Que som on érem fa més decent anys. I, al capdavall, ens confirmen uncop més que, amb Espanya, no hi ha res afer. Ni abans, ni ara, ni mai.

ROVIRA I VIRGILI PARLA d’anticatalans ihostes inadaptats. Res d’unionistes, eufe-misme baratet. Cal dir les coses pel seunom: catalans botiflers o gent d’altres partsd’Espanya que es neguen a voler formar

part d’una comunitat, una llengua i unahistòria que els acull, però que odien visce-ralment, a més de negar el nostre dret a ser.

JA HEM VIST DE TOT: clavegueres ordintfalsedats, directors de diari fills de Pinotxo,presumptes progressistes equidistantsque sempre estan al costat d’Espanya,parents de Satanàs intervenint les finan-ces d’una Generalitat ja prou depauperadaper anys de robatoris indiscriminats,jutges que fan i desfan segons mana i or-dena el govern espanyol, violacions dia sí,dia també, de la pròpia llei que Espanyaafirma defensar, persecució d’alcaldes peldelicte de permetre posar les urnes, escor-colls sense mandat judicial i detencions apersones que pensen diferent igual que enels temps sinistres del franquisme o del na-zisme, amenaces constants i, sobretot,mentides.

QUAN DIRIGENTS DEL PP, d’Alfonso Dastis aEnrique Millo (li dic Enrique, perquè aixípotser se sentirà més còmode), han tingutla santa barra de dir que el govern catalàmenteix, ja podem tirar el barret al foc.

PODREM VOTAR? Tant de bo! L’esperpènti-ca invasió de guàrdies civils i policia espa-nyola, acabaran retirant urnes, ordina-dors, tablets o el sistema alternatiu pel quales pugui dur a terme? És possible. Que hipot haver batalles campals i sang? És el queEspanya vol, perquè Espanya només enténde sang innocent vessada. Ara bé, quan elsparles de democràcia, tenen el cervell tantapat que són incapaços de processar laparaula.

MIREU, NI VAGUES GENERALS ni tantes pu-nyetes. L’únic que cal és dir: Prou. Decla-rem la independència de manera unilate-ral i tal dia farà un any. Els sacrificis seranels mateixos. El minso suport internacio-nal serà el mateix. Però potser val més uncop de puny sec damunt la taula, que no pasdies i anys d’aguantar imbècils i de pati-ments innecessaris.

Jaume Nolla. Periodista

ProuTribuna

stem en estat d’ex-cepció i ara ni tant

sols disfressat. Les for-ces d’ocupació ense-nyen la cara més fosca.El govern de Rajoy hacaigut en el més gran

dels descrèdits tot demostrant que, perells, les urnes només són un parèntesientre dictadura i dictadura. I, ara, el fei-xisme ensenya la pitjor cara, aquella quehistòricament ha portat a les etapes mésnegres. Rajoy i els seus han travessat leslínies vermelles.

Ja no parlem d’independència, ni tantsols de democràcia, ara toca parlar dedignitat, quan és la dignitat d’un poble,fins la del poble veí, que està en qüestió.La incapacitat de diàleg del govern espa-nyol ha conduït a la crisi d’estat i la ce-

guesa dels mitjans de comunicació esta-tals, que han atiat el clima predemocrà-tic, han portat Espanya a l’atzucac. Tal-ment, avui, més que mai, fins es posa enqüestió la monarquia.

Aquest setembre ha finit el pacte Suà-rez-Tarradelles que ha mantingut durantquaranta anys la convivència impossible.Durant tres-cents anys els borbons hanconsiderat Catalunya un país de súbdits iara els catalans olorem la llibertat. Quanconvé seguem cadenes... i ara és l’hora.Després d’aquest setembre la relacióCatalunya-Espanya mai més no tornaràa ser igual.

Aquesta setmana parlava amb unconciutadà castellanoparlant d’un barriperifèric i em deia: “Jo no sóc indepen-dentista, però ara estic a favor del sí; ésuna qüestió de dignitat i de futur.” És larealitat que s’imposa. No podem tornarenrere, hem de defensar els nostresdrets i els nostres somnis. Ens veurem ales urnes.

E

De set en setJaume Oliveras i Costa

Dignitat

La relacióCatalunya-Espanya mai mésno tornarà a ser igual

El xoc de legalitats entre elgovern català i l’espanyolsalta de les finances a lapolicia catalana. La Fisca-lia Superior de Catalunya–escanyada per l’executiudel PP– va anunciar ahirque entrega la coordinaciódels tres cossos policialsamb unitats de policia ju-dicial (Mossos, policia es-panyola i Guàrdia Civil)per “impedir el referèn-dum il·legal convocat a Ca-talunya de l’1 d’octubre” alcoronel de la Guàrdia Civili director del gabinet de co-ordinació i estudis de laSecretaria d’Estat de Se-guretat, Diego Pérez de losCobos. Hores desprésd’aquesta ordre de la fisca-lia (la 4/2017), el consellerd’Interior, Joaquim Forn–que dijous passat ja aler-tava d’aquesta maniobra–va fer una declaració insti-tucional en què va mani-festar: “No acceptem el co-mandament del cos deMossos d’Esquadra perpart del Ministeri de l’Inte-rior”, i hi va afegir: “De-nunciem la voluntat d’in-tervenir els Mossos, talcom s’ha fet amb les finan-ces de la Generalitat.”

La reunió d’ahir es va

realitzar a la seu de la Fis-calia Superior de Catalu-nya. El fiscal superior deCatalunya, José María Ro-mero de Tejada, va tornara convocar els màximscaps dels cossos de segure-tat de l’Estat, la GuàrdiaUrbana de Barcelona i elsMossos per entregar-los lanova ordre, amb l’efectiunomenament de Pérez delos Cobos com a “tècnic co-ordinador en els operatiusper evitar l’1-O”.

El fiscal s’empara enl’article 46 de la llei orgàni-ca 2/1986 de forces i cos-sos de seguretat de l’Estat,que dona prioritat a lesforces de l’Estat sobre lesautonòmiques en actua-cions conjuntes. En l’or-dre, el fiscal també hi afe-geix que “amb la mateixafinalitat i format” tambés’hauran de celebrar re-unions de coordinació “encada província” sota la di-

recció de qui designi Pérezde los Cobos. El major delsMossos, Josep Lluís Trape-ro, es va aixecar abans queacabés la reunió i va trans-metre a la fiscalia la volun-tat del cos de no acceptarla coordinació del repre-sentant del govern espa-nyol. Des del govern dePuigdemont s’interpretacom una ingerència claradel govern de Rajoy.

El conseller Forn va as-segurar que seguiran com-plint les ordres de la fisca-lia, però no d’un càrrec delministeri. Hi va afegir queels serveis jurídics “ja estu-dien la instrucció per do-nar una resposta jurídica”.És a dir, podrien presentarun recurs al Constitucio-nal per envair competèn-cies del govern català, alqual l’Estatut li dona el co-mandament màxim delsMossos. Legalitat defensa-da ahir amb fermesa per

l’exconsellera d’InteriorMontserrat Tura.

“Des del govern no ac-ceptem aquesta ingerèn-cia de l’Estat –va insistir elconseller Forn– perquè sesalta tots els òrgans que elmarc jurídic actual dispo-sa per coordinar la segure-tat a Catalunya.” Forn vaassegurar que “l’Estat pre-tén dirigir els operatiuspolicials de Catalunya através d’un alt càrrec delministeri espanyol, i és in-acceptable”. El consellerva explicar que Catalunyaja disposa d’organismesper coordinar les actua-cions dels cossos policialsa Catalunya en el marc dela Junta de Seguretat, i ai-xí es va informar al fiscal.

Des del govern espanyols’insistia ahir que “no esretiren competències alsMossos, només s’acordaun mecanisme de coordi-nació”. Fins i tot equipara-ven aquesta decisió amb laque va passar amb elsatemptats de Barcelona iCambrils, en què s’assegu-ra que “es va encarregarals Mossos els fets poste-riors i ningú va pensar queafectava contra els altrescossos policials”. En tras-passar el territori català,però, se’ls va treure lacompetència. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El govern esnega a cedirels MossosORDRE La Fiscalia Superior de Catalunya anuncia que entrega a un coronel de laGuàrdia Civil la coordinació de tots els cossos policials per “impedir” la celebraciódel referèndum de l’1-O RÉPLICA El conseller d’Interior respon que “no accepten”la intervenció de la policia catalana per part de l’Estat espanyol

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El conseller d’Interior, Joa-quim Forn, també demanavaahir “molta tranquil·litat a laciutadania”, tot assegurantque “el cos de Mossos no re-nunciarà mai a exercir lescompetències que li són prò-pies”. Fins i tot a Twitter, la po-licia catalana piulava: “Conti-nuarem treballant com finsara: exercint les nostres com-petències per garantir la se-guretat i ordre públic i estar alservei del ciutadà.”

A més, ahir a la tarda laprefectura de la policia acla-ria als seus agents la reuniódel matí amb la fiscalia. Va di-

“Volen intervenir elsMossos, com s’ha fetamb les finances de laGeneralitat: per laporta del darrere”Joaquim FornCONSELLER D’INTERIOR

“Davant els darrersesdeveniments,faculto un directortècnic per coordinarels cossos policials”José Maria RomeroFISCAL SUPERIOR CATALUNYA. ORDRE

fondre una nota informativaamb vuit punts. “La instruc-ció de la fiscalia en cap cassuposa la intervenció delscos dels Mossos”, indica la di-recció de la policia en la nota .Hi afegeix que “s’ha fet arri-bar al fiscal superior de Cata-lunya que el cos dels Mossos“seguirà donant complimenta les seves ordres, però queno comparteix que una partde l’activitat del cos sigui or-denada per un òrgan que de-pèn del Ministeri de l’Interior”,i que s’ha proposat que ho fa-cin òrgans de la Junta de Se-guretat ja existents.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aclariments per als agents

Es reforça lapresència delsMossos en diversos“punts d’interès”

La majoria delsalcaldes que s’hihan negat sónmetropolitans

Les seusd’Òmniumi l’ANC,custodiades

Més de 760ajuntamentscol·laborenper l’1-ONacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 20176 |

Emili BellaBARCELONA

Un homede Rubalcaba

l seu únic germà, Francisco, erael president del Tribunal Consti-tucional (2011-2017) amb car-net del PP que va

anul·lar la declaració sobi-ranista del Parlament el2013. El pare, Antonio,candidat de la ultra-dretana Fuerza Nue-va en les primereseleccions al Congrés,com a número 4 perMúrcia. I ell, un dels sisguàrdies civils acusats–finalment, absolt– demaltractar Kepa Urral’any 1992, quan el de-tingut per suposadavinculació amb el co-mando Biscaia era al’hospital.

El perfil triatper Mariano Ra-joy per coman-dar els Mos-

Esos d’Esquadra per reprimir l’1-O, el co-ronel Diego Pérez de los Cobos, actualnúmero 3 del Ministeri de l’Interior,encara té un galó extra per al governdel PP: el va fitxar el 2006 el socialistaAlfredo Pérez Rubalcaba, de qui va ser

home de confiança. Amb el repro-vat Jorge Fernández Díaz, De los

Cobos va treballar com a asses-sor en matèria penitenciaria.Amb 53 anys, aquest coronelde la Guàrdia Civil és actual-ment director del gabinet decoordinació i estudis de la se-cretaria d’estat de Seguretat.

És també un dels quatrerepresentants d’Inte-

rior a la Junta deSeguretat de Ca-

talunya, reuni-da finalmental juliol des-prés de vuitanys.El pare,mort el2011, n’esta-ria orgullós.

El perfil

Diego Pérez de los CobosEl designat per la fiscalia per coordinar els Mossos va seracusat el 1992 de maltractament a un militant d’ETA

El conseller Forn i el majorTrapero, a l’agost ■ AFP

El policiai l’urna

L’APUNT lats en què l’independentisme ha buscat una respostapolítica a la demanda d’autodeterminació. Un policiamai no vencerà una urna. La resistència pacífica gene-ra empatia. Les armes, recels. A la UE estan “preocu-pats”. Rajoy inflama el conflicte i és incapaç de solu-cionar-lo. La repressió espanyola és només l’evidèn-cia de la pèrdua de control sobre Catalunya.Odei A.-Etxearte

Mariano Rajoy es va esforçar ahir per descriure comd’admirable és la democràcia espanyola. El pensa-ment és lliure, diu. Gràcies! Però la política, no fos cas,s’ha de fer dins de la Constitució. La Moncloa ha per-dut el relat davant de la premsa internacional. Els mit-jans descriuen amb objectivitat el desplegament poli-cial i judicial per aturar el referèndum, els anys acumu-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

1344

05-1

1714

49®

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

El vicepresident del go-vern i líder dels republi-cans, Oriol Junqueras, vaadvertir ahir que els altscàrrecs del govern que vanser detinguts dimecresper la Guàrdia Civil “sónbones persones que perta-nyen a una organitzaciópolítica amb 86 anys d’his-tòria i cap cas de corrup-ció”. I ho va contraposaramb aquells que, des delgovern espanyol, ordenenles detencions i “no estanlliures de corrupció”. El go-vern va fer pinya en la ne-gativa que els Mossos d’Es-quadra renunciïn a exer-cir les seves competènciesdavant les ordres de la fis-calia i la coordinació delnúmero tres d’interior,Diego Pérez de los Cobos.El president de la Genera-litat, Carles Puigdemont,va fer una crida a la calmaa través de Twitter: “Mal-

grat provocacions, sobre-actuacions, rumors, falsesconsignes... nosaltres, se-rens i pacífics sempre. Ésel nostre gran actiu.”

“El govern espanyol hadecidit suspendre la sepa-ració de poders. Per aturarel referèndum està dispo-sat a carregar-se la demo-

cràcia”, va denunciar elconseller de Justícia, Car-les Mundó. El consellerd’Afers Exteriors, RaülRomeva, va assenyalarque l’Estat disposa de “to-tes les armes repressives”però li falta la més impor-tant: la gent. “A cada actecoercitiu i repressiu, una

resposta pacífica i demo-cràtica”, va recomanar elconseller de la Presidèn-cia, Jordi Turull.

Poc abans de la certifi-cació de l’intent de presade control del govern espa-nyol sobre la policia catala-na, Junqueras va compa-rar l’intent amb la inter-

venció dels comptes de laGeneralitat en un acte aVilafranca del Penedès. Elvicepresident va censurarque l’Estat hagi volgut“tancar els comptes de re-cerca, de l’impuls de l’acti-vitat industrial, de l’agri-cultura, de les polítiquesde joventut, de la cultura,

de les polítiques d’igualtat,d’habitatge i de la rendagarantida de ciutadania”.Uns àmbits que la Genera-litat no pot sufragar perordre del Ministeri d’Hi-senda. “I la pregunta és:què té a veure la facturad’un paracetamol amb lademocràcia?”, va dema-nar. Junqueras també vacridar un “visca” per “l’Es-panya democràtica que tél’oportunitat de fer-se va-ler i néixer en el referèn-dum de Catalunya”.

En un acte de campa-nya del PDeCAT a Figue-res, el conseller de Cultu-ra, Santi Vila, va argumen-tar que la intervenció delgovern espanyol sobre elsMossos d’Esquadra és unexemple més de l’aplicació“encoberta” de la suspen-sió de l’autonomia recolli-da en l’article 155 de laConstitució. Vila va etzi-bar que si els membres delgovern han d’anar la set-mana que ve uns dies a lapresó, hi aniran. “I si ens

hem de jugar el patrimoni,ens el jugarem, perquè enshi juguem la dignitat”, hiva afegir.

El president de l’ANC,Jordi Sànchez, va denun-ciar que amb l’intent depresa del comandamentde la policia catalana “hantornat a entrar per la por-ta del darrere per culmi-nar el cop d’estat”. En unmíting a Igualada, va re-cordar que l’executiu deMariano Rajoy actua “sen-se cap marc legal”. Perquè? “Com que no trobenles urnes i estan cagadetsque l’1-O omplim el paísamb vots, volen que no hiarribem”, va dir. Per aixòva tornar a demanar queno es caigui en provoca-cions tenint en compteque la setmana vinent elgovern espanyol “apujaràel to” contra els organitza-dors del referèndum.

El president d’Òmni-um, Jordi Cuixart, va veu-re “falsedat i incongruèn-cies” en la justificació de lafiscalia i va advertir que elfet que els controlin des del’Estat no impedirà la “mo-bilització permanent” delpoble. ■

Junqueras diu que la GuàrdiaCivil deté “gent honrada”

RedaccióBARCELONA

a En canvi avisa que els que ordenen les detencions “no estan lliures de corrupció” a Vila veu en laintervenció dels Mossos una aplicació “encoberta” del 155 a Per l’ANC es culmina el “cop d’estat”

La diputada de la CUP MireiaBoya va ser l’única represen-tant de la formació que ahir,durant l’acte celebrat a Bada-lona, va fer referència a l’in-tent de l’Estat d’exercir el con-trol sobre els Mossos d’Es-quadra. Boya va recordar queMariano Rajoy “pretén impo-sar un comanament militarals Mossos, amb un feixista alcapdavant”, i va titllar el presi-dent del govern d’“il·lús”, atèsque “no ha entès que els po-bles es comanden sols”. Ambrelació a aquesta polèmica, la

El vicepresident del govern, Oriol Junqueras, amb Raül Romeva, Anna Simó i Meritxell Serret ■ ANC

diputada de la CUP va mos-trar la seva confiança en el fetque diumenge vinent “elsMossos es posaran al costatdel poble, dels drets i de la de-mocràcia i ajudaran a garantirel referèndum”. Mireia Boyaes va adreçar a Podem perinstar alguns dels seus mem-bres “a deixar el Twitter i elsofà i sortir al carrer a fercampanya”. “Quin sentit téanar a Saragossa? Veniu aquíi ajudeu-nos, sumeu-vos a lafesta”, hi va afegir. També vadirigir unes paraules al líder

del PSC, Miquel Iceta, a qui vaanimar a “ballar mambo ambnosaltres, ja que t’agrada ba-llar”. A Pedro Sánchez, queunes hores abans havia visi-tat Badalona, li va recordar:“El referèndum no divideix.Divideix qui no deixa votar.”

Tant Boya com Anna Ga-briel van fer aprofitar l’acted’ahir davant d’un públicnombrós i entregat per feruna nova crida a la vaga gene-ral, el 3 d’octubre. “El dia 2 nola podrem fer perquè estaremde ressaca celebrant la victò-

ria”, va bromejar la primera.Per la seva banda, Gabriel vaanimar tothom a votar el dia 1“perquè ens hi va la vida”. Enl’acte d’ahir també van inter-venir el diputat Benet Sale-llas, per denunciar, entre d’al-tres, que la fiscalia vol instruiruna causa general fent servirun codi penal franquista perimputar un delicte de sedició,i la regidora de Badalona LaiaSabater. A l’escenari també vahaver-hi presència andalusa,gallega, basca i madrilenya.■ S. MUÑOZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP confia que els Mossos ajudaran a garantir el referèndum

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Si hem d’anar unsdies a la presó, hianirem, i si ens hi hemde jugar el patrimoni,ens el jugarem”

Santi VilaCONSELLER DE CULTURA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Els Mossos d’Esquadra nonomés han decidit mante-nir la seva estructura decomandament directa-ment vinculada a la conse-lleria d’Interior i al governde la Generalitat sinó que,paral·lelament, han acti-vat mesures per garantirl’ordre i la seguretat de lespersones implicades en elprocés que ha de conduiral referèndum d’autode-terminació del diumengevinent.

Una mostra evident del’actitud proactiva de lapolicia catalana és el des-plegament, ahir, de patru-lles de seguretat ciutada-na a diversos punts de laciutat de Barcelona en elqual fonts del cos van defi-nir com a “punt d’interès”,i que es podrien definirtambé com a punts ca-lents. Un d’aquests in-drets és davant el número276 del carrer Diputació,on hi té la seva seu central

l’entitat Òmnium Cultu-ral. En aquest punt, des dedivendres a última hora, idurant tot el dia d’ahir, hiha estacionat un vehiclelogotipat dels Mossos d’Es-quadra amb dos agentsuniformats que vigilenamb discreció. La presèn-cia dels agents es va limi-tar a tasques de vigilànciade seguretat ciutadana,sense que fos necessària laseva intervenció perquèno s’hi van produir inci-dents. L’únic moviment vaser el de membres de l’or-ganització carregant ma-terial relacionat amb lacampanya electoral del re-ferèndum.

El mateix desplega-ment es va produir duranttot el dia d’ahir davant laseu principal de l’Assem-blea Nacional Catalana, alcarrer Marina de Barcelo-na, on el dia abans s’hi ha-via produït una concen-tració de militants de lacausa espanyolista que vaprovocar alguns momentsde molta tensió.

La concentració de di-vendres va acabar ambuna agressió de dos mani-festants contra un joveque va desaprovar l’acti-tud dels espanyolistes.Aquest fet és avui objected’investigació dels Mossosd’Esquadra, segons va fersaber ahir el cos policial através d’un missatge al seucompte oficial de Twitter.La investigació disposad’imatges de vídeo on esrecull de manera clara elmoment de l’agressió al jo-ve, on un manifestant in-cita l’agressor cridant-li“métele”, mentre aquest liclava un cop amb la màoberta a la víctima. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Reforç policialdels Mossos endiversos “puntsd’interès”a Les seus d’Òmnium i l’Assemblea a Barcelona, custodiadesper la policia catalana a La policia investiga una agressiócomesa per un grup d’ultres espanyols a un jove

2manifestants de la causaespanyolista van agredir di-vendres un jove que va des-aprovar la seva actitud.

La concentració espanyolistade divendres, primer davantla seu de l’Assemblea Nacio-nal Catalana, al carrer Marinade Barcelona, i després da-vant la caserna de la GuàrdiaCivil de la Travessera de lesCorts, va estar carregada detensió i s’hi van viure i veurediversos actes de violènciasobre les persones, protago-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Una patrulla ahir i dos moments de la marxa ultra amb agressions ■ ORIOL DURAN / LA DIRECTA

nitzades pels manifestants ide les quals en va aixecar ac-ta un vídeo del mitjà de co-municació la Directa. A lesimatges s’hi veu, en primerlloc, com un ciutadà emboli-cat amb una bandera espa-nyola escup contra el vidred’un automòbil, conduït peruna dona, després de cridar“Viva España”... A les imatges

també es veu com una donadel servei d’ordre dels mani-festants li recrimina l’acció idesprés demana perdó al’agredida. Més endavant, dosindividus, amb una samarre-ta amb el lema patriota, agre-deixen un noi. Quan volencontinuar l’agressió són atu-rats per algun company de lamarxa espanyolista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dos contra un i una escopinada al vidre d’un cotxe

El Ministeri de l’Interiorcompensarà amb 80 eurosper dia els guàrdies civilsdestinats aquests dies aCatalunya amb motiu dela preparació del referèn-dum i que treballen “sensehoraris i sense descan-sos”, segons va informar

ahir en un comunicat l’As-sociació Espanyola deGuàrdies Civils (AEGC).

Així, l’AEGC ha deciditretirar la denúncia que vainterposar contra el mi-nisteri dirigit per Juan Ig-nacio Zoido, tant per co-missionar a Catalunyaagents forçosos com perdeixar sense indemnitza-ció els qui aquest mes dei-

xaven la comunitat percanviar de destinació.

“A l’AEGC esperem queel Ministeri de l’Interiorhagi comprès que elstemps en els quals s’abusa-va de la falta de drets delsguàrdies civils s’han aca-bat; que aquest cop no per-metrem, tal com ho hemfet ara, que es tornin a pro-duir aquestes situacions

injustes envers els mem-bres de la Guàrdia Civil”,s’ha assenyalat des de l’as-sociació en el seu escrit.

D’altra banda, elsagents de la Policía Nacio-nal allotjats en un vaixell aBarcelona continuen gra-vant vídeos de la seva esta-da al port. El primer va serel d’un policia que ense-nyava les dimensions delcambrot, i ahir en va circu-lar un altre, enregistratdes de la coberta, amb unapanoràmica detallada delmoll on hi apareixen apar-cades desenes de furgone-tes per traslladar els anti-disturbis. ■

Dieta de 80 euros per alsagents de la Guàrdia CivilRedaccióBARCELONA

Agents de la Guàrdia Civil, dimecres passat, a la seu de laconselleria d’Economia ■ EUROPA PRESS / ARXIU

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017 | Publicitat | 11

1344

05-1

1726

99®

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

La implicació dels ajunta-ments en el referèndumde l’1-O ha sacsejat elsplens municipals i el debatpúblic local durant els dar-rers mesos, setmanes idies. Per una banda, com-prometent-se amb la Ge-neralitat a cedir locals, ar-ribant a acords amb el go-vern català perquè es pu-gui votar sense implicar lainstitució o permetent lavotació sense cap compro-mís oficial ni acord públic.Per l’altra, els ajunta-ments, majoritàriamentsocialistes –el PP té dos al-caldes i Ciutadans, cap–que s’han negat a col·labo-rar amb el referèndum de-clarat inconstitucional i

que representen capitalscom Tarragona i Lleida ograns ciutats metropolita-nes com l’Hospitalet, Cor-nellà de Llobregat o SantaColoma de Gramenet.

Però també en algunagran ciutat governada pelPSC, com ara Terrassa iGranollers, els alcaldeshan arribat a acords ambel govern perquè es puguifer la votació sense la im-plicació de la institució. Ésel mateix cas que la capitalcatalana, on el govern deColau permet el plebiscitsalvaguardant els funcio-naris de l’administraciómunicipal. En aquests ca-sos de grans ciutats, la vo-tació és possible perquè laGeneralitat és titular de lagran majoria de centreseducatius públics. Per

aquesta raó, el mateix al-calde socialista de Tarra-gona reconeixia que la po-sició de l’Ajuntament norepresenta cap impedi-ment perquè els ciutadansacudeixin als centres devotació.

Però també hi ha alguncas com el municipi prio-ratí de Gratallops, on l’al-calde socialista ha donatsuport públic al referèn-dum en contra de la posi-ció del seu partit.

Fins a 761 municipis

van donar la seva confor-mitat al govern català perdestinar locals a la votació.En aquests, 750 alcaldeshan signat decrets o decla-racions de suport al refe-rèndum, segons la darreraactualització realitzada

per l’Associació de Munici-pis per la Independència(AMI).

El divers grau d’impli-cació o la negativa activa opassiva d’alcaldes i plensmunicipals ha provocatdebats, polèmiques i ten-

sions locals. Alcaldes comels socialistes de Tarrago-na o Lleida han patit lapressió política per la sevanegativa a col·laborar ambl’1-O, una pressió de laqual tampoc es van lliurarl’alcaldessa de Barcelona ol’alcalde de Terrassa, quefinalment han arribat a unacord per permetre el vot.

Però també altres alcal-des o càrrecs del PDeCATo ERC no s’han posicionatoficialment a favor de ce-dir locals, tot i que no im-pediran la votació en elsseus municipis. A la Selvadel Camp, per exemple, elgovern conjunt del PSC iPDeCAT ha decidit no pro-nunciar-se públicament niposicionar-se institucio-nalment per no posar enperill l’acord de govern. A

Colera, governada pelPDeCAT, l’alcalde tampocha signat cap compromíspúblic amb l’1-O però tam-poc posarà cap impedi-ment als voluntaris res-ponsables de la votació,que es preveu que es faci al’espai habitual.

En altres casos, com aTorredembarra, en canvi,el referèndum no suposacap pressió sobre el pactede govern entre partits fa-vorables i contraris al ple-biscit. En aquest munici-pis del Tarragonès, l’alcal-de republicà ha donat su-port a la votació, ha ceditlocals i aquest dijous va ha-ver de declarar davant delfiscal provincial sense queaixò posi en perill el pactede govern amb el PSC iuna marca local de l’Ente-sa de Progrés Municipalvinculada a ICV. Tots trespartits, de fet, ja van con-templar la situació que espodria presentar quan vansignar el pacte el 2015.

La dinàmica políticaparticular de cada munici-pi crea situacions diver-ses, com la del Vendrell, onl’alcalde i un regidor socia-lista han estat els únicsque s’han oposat a l’1-O encontra dels companys degovern del PDeCAT. ERCva abandonar l’executiuper la divisió. ■

LOCALS · Fins a 761 ajuntaments estan compromesos a obrir col·legis electorals, però altres deixaranvotar ACORD · Barcelona o Terrassa han arribat a acords amb el govern salvaguardant la institució

Xavier MiróBARCELONA

La implicació en l’1-O faremoure els municipis

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fins a 750alcaldes hansignat decrets desuport al plebiscit

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La majoriad’alcaldescontraris sónmetropolitans

L’alcalde socialista de Centelles, Miquel Arisa, no va signar el de-cret de suport al referèndum ni s’ha definit sobre aquest, però elPSC local va signar un manifest d’adhesió a la Taula pel Referèn-dum el passat mes d’agost, juntament amb tots els altres grupsamb representació municipal –PDeCAT, CUP, Ara Junts per Cen-telles– i l’ANC. Això ha fet que, per exemple, el PSC participi enl’organització de l’acte unitari que es fa avui al matí a Centellesa favor del dret a decidir. Josep Arisa, el regidor socialista queporta l’àrea de Procés Nacional a l’Ajuntament, comenta que envirtut del compromís adquirit a la Taula, s’obriran els col·legisperquè tots els veïns del municipi puguin votar el proper 1-O.“Centelles és un poble independentista i vam determinar que elpoble havia d’expressar la seva opinió”, comenta l’edil. ■ A.A.

CENTELLES

El PSC, al costat dels altrespartits pel referèndum

Vandalisme, amenaces imobilitzacions de l’oposició

BAGÀ

L’equip de govern de l’Ajuntament de Bagà (PSC) va deixar clardes d’un primer moment que no cediria espais, si la llei no li hopermetia. L’alcalde, Nicolás Viso, no vol comprometre cap delstreballadors de l’Ajuntament i això hi ha una part del poble queno ho consent. El batlle ha denunciat amenaces i marginació.A banda, les entitats sobiranistes i l’oposició han sumat forcesper organitzar concentracions per reclamar el dret a vot. El movi-ment ha omplert de pancartes i estelades. Però aquí no acaba lahistòria. Aquest cap de divendres un dels cartells que els sobira-nistes havien instal·lat en una rotonda va aparèixer destrossat ialgunes de les pancartes, també. Els sobiranistes, però, no s’hanrendit i dissabte, amb motiu de la Ultra Pirineu, van omplir elsbalcons d’estelades i pancartes reivindicatives. ■ M.C.

Manresa va viure dimecres una jornada històrica. Milers de per-sones van sortir al carrer per manifestar-se contra l’actuació dela Guàrdia Civil i en defensa de les institucions catalanes, creantuna riuada de gent enorme que va recórrer la ciutat des de laplaça Major fins a la caserna de la Guàrdia Civil, omplint SantDomènec i la carretera Cardona de música, crits reivindicatius,estelades i grans urnes de cartró amb què es va simbolitzar unavotació popular quan el seguici va arribar davant la caserna –onels agents havien retirat la bandera espanyola hores abans–. Di-lluns, un centenar de persones ja havien participat en l’empape-rada nocturna organitzada per la CUP. L’alcalde, Valentí Junyent(CDC), està citat a declarar el 2 d’octubre als jutjats de la capitaldel Bages pel decret de suport al referèndum. ■ N.B.

MANRESA

Manifestació massivacontra l’ofensiva de l’Estat

A Castelldefels es podrà votar en diversos edificis de la Generali-tat. Així ho ha afirmat l’alcaldessa socialista de la localitat, MariaMiranda, que malgrat haver-se negat a la cessió d’espais de titu-laritat municipal ha deixat molt clar que el govern municipal deCastelldefels permetrà que puguin exercir el vot aquells veïnsque ho vulguin. Miranda s’ha fet càrrec recentment de l’alcaldiaen el marc dels acords de governabilitat que inclou el PSC peròtambé ERC, ICV i llistes vinculades als comuns. La decisió de nocedir espais per al referèndum de l’1-O va generar debat i nego-ciació al si del govern municipal, però finalment s’ha imposatl’opció defensada per Miranda per preservar un executiu que esva formar per fer fora del poder local el PP, que havia fet de Cas-telldefels un dels seus municipis emblemàtics. ■ REDACCIÓ

CASTELLDEFELS

Posició permissiva senseentrar en la col·laboració

La decisió de l’alcalde, Jordi Ballart (PSC), de pactar l’obertura delocals amb el soci de govern PDeCAT –no tenen majoria– evitantcedir-los però sense negar el vot, s’ha criticat i qualificat d’“ambi-gua” pels dos bàndols. Molts l’han vista com una manera de salvarel pacte; d’altres, a través de les xarxes –alguns amb insults–, li hanretret que es tracti d’una decisió tèbia, mentre que des del sectorunionista se li censura que hagi cedit a les pressions independen-tistes. També se’l va criticar per no haver aparegut durant les mésde 12 hores que va durar l’escorcoll a l’empresa Unipost, però alvespre va fer un piulada en què considerava “lamentables” els fets,demanava diàleg i condemnava l’actuació del PP. L’endemà, en uncomunicat del govern, va demanar a l’executiu estatal que “cessi enl’ús arbitrari de les institucions judicials i d’ordre públic”. ■ J.A.

TERRASSA

Pluja de crítiques al governper la seva “ambigüitat”

El pacte de govern signat per la Plataforma Ciutadana per Bar-berà, encapçalada per l’alcaldessa, Sílvia Fuster; Junts per Bar-berà, formada per la CUP i Podem, i ERC s’ha trencat. La negati-va de Fuster i del seu partit a facilitar els espais municipals pervotar –la batllessa argumenta que “no s’ha dit que no, sinó un sícondicionat a un referèndum legal”– va provocar una forta divi-sió que dilluns passat va acabar amb la marxa d’ERC al·legantl’incompliment del pacte i amb una declaració pública de Juntsper Barberà, que ajornava la decisió de sortir de l’executiu fins al2 d’octubre per garantir-ne la celebració i la presència institucio-nal abans i durant el referèndum. Finalment, no hi ha hagut ces-sió municipal, però es podrà votar en espais que la Generalitat téa la ciutat. ■ S.P.

BARBERÀ DEL VALLÈS

La divisió acaba amb elpacte de govern trencat

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

Hi dona suport

No hi dona suport

No se’n té informació

Hi col·labora

hi d t

N ’ té i f ió

Hi l l b

Suport municipal a l’1-O

Agents de la Policia Local de Santpedor van obeir les ordres de lafiscalia d’actuar com a policia judicial i, dissabte passat, van re-quisar cartells a membres de l’ANC, a banda d’obligar-los a iden-tificar-se. L’alcalde, Xavier Codina (ERC), va condemnar “rotun-dament” l’actuació dels agents i dilluns l’Ajuntament es va sumara la campanya impulsada per l’Associació Catalana de Municipis(ACM) en què es reivindicava la no-interpel·lació a les policies lo-cals perquè facin funcions de policies judicials de cara al referèn-dum de l’1 d’octubre. El municipi va fer dijous una botifarrada ienganxada popular de cartells a la plaça Gran per “celebrar lademocràcia”, un acte amb molta participació de santpedorencsde totes les edats. Codina ha estat present a les concentracionsa Barcelona aquesta setmana contra la Guàrdia Civil. ■ N.B.

SANTPEDOR

La policia obeeix i identificamembres de l’ANC

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va signar dimarts un decretd’alcaldia en què instava la Policia Local que restituís els cartellsdel referèndum que havia retirat. En concret, els fets van passardiumenge passat, quan un agent va despenjar alguns dels car-tells que la CUP havia enganxat a favor del sí. En el decret, Guite-ras també recordava que és l’alcalde qui mana sobre el cos de laPolicia Local del municipi i no pas la fiscalia, i advertia els agentsque si el material retirat no es restituïa en el termini de 24 hores,prendria “les mesures escaients d’acord amb la legalitat vigent”.Dijous, però, es va fer públic que el TSJC havia suspès el decretargumentant que obligava els funcionaris “a realitzar una accióprohibida pel Tribunal Constitucional”. Guiteras va denunciar aTwitter la privació “del dret a audiència prèvia”. ■ N. BADRENAS

MOIÀ

L’alcalde Guiteras, en elpunt de mira de la fiscalia

Balsareny està immers des del 14 de setembre en una crisi degovern causada per la renúncia sobtada al càrrec del fins ara al-calde, Albert Neiro, de Gent de Balsareny-Entesa (grup nascutdels cercles de Podem i adscrit a ICV). Neiro va argumentar ladecisió per motius “exclusivament personals”, malgrat que hi haveus que ho vinculen al context polític actual. El consistori enca-ra no ha manifestat el seu suport al referèndum. Aquesta setma-na, els quatre regidors de GdB –al govern en minoria– s’han re-unit amb ERC buscant aliances i han hagut d’entomar la dimis-sió, també, de tres membres fundadors de la formació per “des-avinences” internes. El municipi va viure durant la Marxa de Tor-xes el primer episodi violent contra el referèndum, quan dos ul-tres van insultar i amenaçar diversos manifestants. ■ N.B.

BALSARENY

Crisi a l’Ajuntament perla dimissió de l’alcalde

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Equipaments dela Generalitatper votar

SANT ADRIÀ DE BESÒS

L’alcalde de Sant Adrià de Be-sòs, el socialista Joan Callau,s’ha negat a cedir espais mu-nicipals per al referèndum.Qui vulgui exercir el dret a vo-tar ho podrà fer en quatreequipaments propietat de laGeneralitat. El ple debatrà de-mà una moció a favor del re-ferèndum que té poques pos-sibilitats de tirar endavantperquè el PSC, C’s i PP sumen11 dels 21 regidors. ■ M.M.

Antoni Balmón s’ha convertiten l’emblema del rebuig so-cialista al referèndum de l’1-O.Les seves declaracions me-nyspreadores sobre l’1-O el si-tuen a l’extrem contrari al desocialistes que han deciditcol·laborar-hi. El PSC ha fetpinça amb Cs per imposar laposició de rebuig i els col·legiselectorals s’han hagut de si-tuar en edificis de la Generali-tat. ■ REDACCIÓ

CORNELLÀ LLOBREGAT

Un dels alcaldesmés combatiusdel PSC

L’alcalde Sergi Vilamala (PSC)no s’ha volgut definir pública-ment sobre l’1-O i per això haestat el grup municipal SOMVoltregà qui ha assumit la res-ponsabilitat de garantir el dretde vot dels veïns de les Ma-sies de Voltregà als col·legishabituals. S’han encarregatde buscar coordinadors per ala sindicatura electoral, que ésqui ha vetllat perquè hi hagigent a les meses. ■ A.A.

LES MASIES VOLTREGÀ

SOM Voltregàgaranteix que lagent podrà votar

L’alcalde de Cerdanyola delVallès, Carles Escolà, de Com-promís per Cerdanyola –queforma part de les Candidatu-res Alternatives del Vallès– vafirmar el primer dia el decretper cedir els locals a la Gene-ralitat i, tot i estar citat a de-clarar demà a la fiscalia, haanunciat que no hi anirà. Go-verna en minoria, amb noméscinc regidors. ■ S.P.

CERDANYOLA

L’alcalde cedeixels locals i noanirà a declarar

Desenes de veïns de Vilanovadel Camí van demanar, al plemunicipal de dilluns passat,que el govern cedeixi localsper al referèndum de l’1 d’oc-tubre. El govern, liderat pelPSC, es va refermar en la po-sició de no cedir locals i aca-tar la suspensió del TribunalConstitucional. L’alcaldessava acabar expulsant del pleuna veïna que va dir “fatxes”al govern. ■ INFOANOIA

VILANOVA DEL CAMÍ

Veïns demanenal ple que secedeixin locals

L’alcalde de Borredà, Joan Ro-ma (PSC), es desmarca del’organització. Inicialment, elpoble va reaccionar amb unacassolada. Per això, el batlleva comunicar als veïns quenomés demanava no ser-neresponsable. L’escola, que ésel centre electoral habitual,està cedit a la Generalitat. Enprincipi, no hi haurà problemaper votar, tot i que l’Ajunta-ment no s’hi involucri. ■ M.C.

BORREDÀ

L’alcalde se’ndesmarca; elpoble es revolta

L’alcaldessa de Castellbell i elVilar, la socialista MontserratBadia, no s’ha oposat a la ce-lebració del referèndum. Des-prés de rebre la carta de Puig-demont per a la cessió de lo-cals electorals, Badia va expli-car que des de l’Ajuntamentno s’emetria “cap prohibicióni cap confirmació, perquèl’equipament habitual és l’es-cola Jaume Balmes, d’ús de laGeneralitat”. ■ N. BADRENAS

CASTELLBELL I EL VILAR

L’alcaldessa, delPSC, ni confirmani s’hi oposa

L’alcaldessa de Berga, MontseVenturós, ja ha anunciat quetornarà a fer cas omís a la ci-tació per anar a declarar da-vant el jutge, el proper 3 d’oc-tubre. Venturós reitera que elTribunal Constitucional “hadeixat de tenir legitimitat” pera la CUP i assegura que no lasorprendria una nova deten-ció. “Si no hi ha fermesa, l’Es-tat pot sortir-se amb la seva”,recalca. ■ M.C.

BERGA

Fermesa contrauna possiblenova detenció

La negativa de l’alcaldessa so-cialista de Tiana a cedir localsper al referèndum va provocarque els socis d’ERC donessinper trencat el pacte al munici-pi. L’acord signat entre lesdues forces es fonamentavaen la garantia que l’Ajunta-ment facilitaria la transició na-cional. Tot i això, els regidorsrepublicans no han fet efecti-va la seva marxa i esperen alproper ple d’octubre. ■ T.M.

TIANA

ERC trenca ambel PSC, peròencara no marxa

L’Ajuntament de Santa Colo-ma de Gramenet està fentbandera de la participació ciu-tadana i ha engegat diversosprocessos per donar la parau-la als veïns a l’hora d’escollirquines han de ser les priori-tats del mandat o el dissenyd’alguns dels projectes urba-nístics més destacats ques’han de fer a la ciutat. Tot i ai-xò, el consistori encapçalatper l’alcaldessa socialista Nú-

SANTA COLOMA DE GRAMENET

Participació ciutadana,però traves al referèndum

ria Parlon, que governa durantaquest mandat amb majoriaabsoluta, s’ha negat a cedirespais municipals per al refe-rèndum, a diferència del quehan fet altres alcaldes delPSC. L’1 d’octubre es podràvotar en espais de la Generali-tat com ara instituts i algunaltre equipament. Santa Colo-ma tindrà un total de 156 me-ses electorals distribuïdes pertot el territori. ■ M.M.

L’alcaldessa de l’Hospitalet deLlobregat, Núria Marín, ha es-tat de les veus més bel·lige-rants del PSC amb la Genera-litat per la convocatòria del re-ferèndum en considerar ques’estava traslladant tota lapressió als alcaldes. Fins i tot,encara que en una conversainformal, va demanar a CarlesPuigdemont durant la passa-da Diada que els deixés tran-quils i apostés pel diàleg. La

Retrets a Puigdemont per la “pressió alsalcaldes” i la primera gran ciutat a dir no

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

posició de Marín de no cedirespais municipals va ser co-municada ràpidament ambl’argument que “en conformi-tat amb la legalitat vigent, noprocedeix tramitar la seva pe-tició”. Una fórmula utilitzadaseguint les directrius del partiten poblacions com Santa Co-loma de Gramenet, Lleida iTarragona, com també la dedenunciar pintades i desper-fectes a les seves seus.

El municipi ha estat esce-nari dels escorcolls a imprem-tes i també de la seu d’Uni-post per confiscar notifica-cions a membres de les me-ses. Una part de la ciutadanias’ha mobilitzat, ha participaten concentracions i cassola-des, tot i que també va serdels primers llocs on la PoliciaMunicipal va actuar per retirarcartells en actes del PDeCAT.■ REDACCIÓ

Des que es va posar data alreferèndum, tots els ulls esvan posar en Barcelona iAda Colau. La col·laboracióde la capital és condició si-ne qua non per a l’èxit dequalsevol estratègia inde-pendentista, i l’alcaldessasempre ha estat esquiva al’hora d’avalar el guió sobi-ranista.

Colau va esgrimir pri-mer la falta de garanties dela convocatòria per noaclarir què faria, però el 14de setembre va anunciarun suposat acord ambPuigdemont perquè a Bar-celona es pugui participar

“sense posar en risc insti-tució ni servidors públics”.L’anunci es feia coincidiramb la difusió d’un infor-me del secretari municipalque advertia que, en cas de“realitzar actuacions quepermetin la preparació i/ocelebració del referèn-dum”, inclosa la cessió delocals, l’alcaldessa, el con-sistori i els seus treballa-dors podrien haverd’afrontar accions penals.

El PSC, soci de Colauper a qui la col·laboració del’Ajuntament amb l’1-O se-ria traspassar una líniavermella, nega l’existènciade cap pacte, mentre quel’alcaldessa i el seu númerodos, Gerardo Pisarello, re-

iteren que l’entesa es limi-ta a un compromís verbalde la Generalitat que tot esfarà sense implicar el con-sistori. La posada en serveidel web on es poden con-sultar els centres de vota-ció ha afegit més confusióentorn d’aquest acord fan-tasma, perquè hi surtenespais municipals. Cap deles parts ha explicat aques-ta circumstància. És clarque mentre els centres no-més apareguin en una llis-ta, el consistori no estàfent res, com va matisar di-jous el tinent d’alcalde so-cialista Jaume Collboni aBetevé. Una altra cosa ésque diumenge vinent arri-bin a obrir. ■

Iván VilaBARCELONA

L’estrany cas del’acord fantasmade Barcelona

BARCELONA

a Tot i el suposat compromís de la Generalitat de no implicarl’Ajuntament, entre els espais de votació n’hi ha de municipals

Colau va anunciar el suposat acord a Twitter, on Puigdemontva celebrar i repiular el missatge immediatament ■ O. DURAN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

A Mataró, el govern en minoria del PSC i CiU –el grup municipalencara no ha canviat de sigles– té una mala salut de ferro. Supe-rades pels pèls algunes crisis importants, la convocatòria del re-ferèndum i les mobilitzacions arreu del país demanant la col·la-boració dels Ajuntaments per posar urnes per al referèndum hantocat l’os de la convivència entre les dues formacions. L’alcaldesocialista, David Bote, es nega a facilitar la celebració de l’1-O a lacapital del Maresme i el soci de govern defensa cada cop ambmenys convicció un pacte basat només en la política meramentlocal. Paral·lelament, des del partit de Mataró i amb el suport dela JNC es reclama sotmetre la continuïtat de l’acord a la militàn-cia i s’esgota la paciència per fer-ho un cop hagi passat la jorna-da electoral. Els esdeveniments immediats del país condiciona-ran el futur polític de la ciutat. ■ T.M.

MATARÓ

L’alcalde que no facilita votari la guerra interna al PDeCAT

PSC i PDeCAT, quan encara era CiU, van tancar un pacte des-igual –10 a 2–, en nombre de regidors a Pineda el juny del 2015.Els socialistes havien perdut la majoria absoluta per només unedil i els calia un soci minoritari per garantir que continuarien go-vernant sense problemes. Les diferències ideològiques es vansaldar amb un acord que donava llibertat de vot en cas de con-trovèrsia i que se centrava a “treballar per a Pineda”. Dos anysdesprés i amb tot un país revoltat per la celebració del referèn-dum els afers domèstics se supediten a les llibertats democràti-ques i el PDeCAT ha decidit abandonar el govern. Els socialistes,poc acostumats a mostrar febleses i a no imposar el pes de lamajoria absoluta, mantenen que poden governar en minoriatranquil·lament, però els contactes a la recerca de nous socis jahan començat. ■ T.M.

PINEDA

El primer pacte sociovergentque es trenca al Maresme

L’alcalde no va a declarar is’atura l’activitat institucionalL’alcalde de Sabadell, MatiesSerracant, de Crida per Saba-dell –formada per la CUP, En-tesa per Sabadell i el Movi-ment Popular de Sabadell–té clar que no anirà a declarardavant de la fiscalia voluntà-riament. Dimecres passat, enlloc d’anar als jutjats, on l’ha-vien citat a les deu del matí

SABADELL

per haver firmat el decret desuport al referèndum, va feruna compareixença pública,acompanyat del seu equip degovern –format per la Crida,ERC, Guanyem i Unitat pelCanvi– i d’altres regidors delconsistori, per deixar clar quela seva voluntat i la del consis-tori és “que a Sabadell tot-

hom qui vulgui pugui votarl’1 d’octubre, els del sí, els delno, els de l’abstenció i els delvot en blanc”. Al migdia, vaaturar l’activitat institucionalperquè “no es pot seguir ambnormalitat amb el que passaal país“ després d’haver-semanifestat, amb altres regi-dors, davant de la casa de

Joan Ignasi Sànchez, un delsdetinguts per la Guàrdia Civil.Al vespre, sis mil persones esreunien a la plaça de SantRoc per rebutjar les actua-cions policials. Els més críticsamb la decisió de Serracanthan estat PP i Cs. A Sabadelles podrà votar als llocs habi-tuals. ■ S.P.

Si la cessió d’espais muni-cipals perquè la gent puguivotar a Badalona l’1 d’oc-tubre hagués estat condi-cionada per l’aprovació enun ple municipal, l’obertu-ra de les escoles no hauriaestat viable ja que el go-vern no hauria aconseguitels suports necessaris.L’alcaldessa, Dolors Saba-ter, i el seu equip, més elregidor del PDeCAT, sónels únics que defensen queels badalonins, els del sí iels del no, puguin votardiumenge. L’oposició, lide-rada pel PP de García Al-biol, acusa Sabater d’in-complir la llei i la insta a fermarxa enrere.

Els populars fins i tothan protagonitzat el ter-

cer intent per convèncerel PSC i tirar endavantuna moció de censura,una opció que sembla pocprobable. Els socialistes,però, hauran d’escenificartard o d’hora el seu des-contentament amb la de-

cisió del govern. De mo-ment guarden silenci, simés no públicament.

Mentrestant, Sabaterforma part del gruix d’al-caldes i alcaldesses impu-tats per haver cedit espaismunicipals per al referèn-

dum. Estava citada dijousal migdia però va decidirno presentar-se davant delfiscal en entendre que noha comès cap delicte. Seràdetinguda i conduïda a de-clarar, probablement enels propers dies. ■

El govern es queda enminoria defensant el vot

Sara MuñozBADALONA

a L’executiu cedeix espais municipals per a l’1-O i indigna l’oposició, ambmajoria al ple a L’alcaldessa, Dolors Sabater, no es presenta davant del fiscal

BADALONA

Sabater, dimecres, dirigint-se als ciutadans a la plaça de la Vila ■ S.M.

L’únic alcalde de la CUP al Maresme és el d’Argentona, EudaldCalvo, que encapçala un govern fins ara prou estable en què te-nen cabuda ERC, PSC i ICV. Calvo, força actiu a les xarxes so-cials, ha protagonitzat els darrers temps dues accions vincula-des a la defensa del procés cap a la independència que han aixe-cat tot tipus de comentaris. El primer ha estat penjar un vídeo alcompte de Twitter on es veu com arxiva passant per la triturado-ra de papers el requeriment que el govern espanyol li va fer arri-bar per instar-lo a no facilitar el referèndum al municipi. La sego-na, amb la mateixa contundència, ha estat la negativa a presen-tar-se al jutjat quan sigui citat per donar suport a la celebració del’1-O. Calvo defensa amb fermesa la decisió de no acudir voluntà-riament a la cita amb el fiscal i etziba: “Si volen que em vinguin abuscar, però se m’hauran de dur emmanillat.” ■ T.M.

ARGENTONA

L’alcalde de la CUP quetritura els requeriments

Calella, degana del turisme de masses al Maresme i amb unahospitalitat contrastada, ha estat un dels municipis catalans queha rebut un nombrós contingent de reforç de la Guàrdia Civil.Aprofitant que la caserna és de les últimes que encara funciona,una vintena llarga de furgonetes hi ha buscat refugi mentre queels seus ocupants, uns 200 agents de la benemérita, s’hostatgenen hotels del centre de la població. La presència del cos militarha aixecat indignació entre diferents sectors d’una ciutat ambuna forta presència de sentiment independentista que han do-nat a conèixer als policies penjant pancartes a prop de la caser-na amb lemes a favor del referèndum o anant a fer cassolades ala nit davant els hotels on dormen els agents de la Guàrdia Civil,que, tot s’ha de dir, passen prou desapercebuts. ■ T.M.

CALELLA

La Guàrdia Civil allargala temporada dels hotels

La situació de Juià està marcada per un contrasentit: sota l’alcal-dia del convergent Josep Vidal, el poble es va adherir ja fa unsanys a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A lesportes de l’1-0, però, Vidal no tan sols s’ha negat a signar el seusuport al referèndum, sinó que tampoc vol cedir cap local munici-pal per a la votació. Com a possible solució, un membre del seupropi grup li va proposar que agafés vacances uns dies o una set-mana, coincidint amb el referèndum. La idea era que, si no es vo-lia posar al capdavant, delegués funcions al primer tinent d’alcal-de. Vidal va rebutjar la proposta i va plantejar que la votació es fesal cancell de l’església. Els impulsors del referèndum a Juià, però,no ho consideren el lloc adequat. Aposten per situar les urnes alcarrer o, si plou, en una casa particular. ■ J.G.

JUIÀ

L’alcalde rebutja, ni perun sol dia, delegar funcions

D’acord amb el dret de vot,però no al lloc de sempre

QUART

L’Ajuntament de Quart està d’acord amb l’exercici del dret a votdels veïns però no cedirà els locals habituals amb vista a l’1 d’oc-tubre. Així ho va manifestar l’alcalde, Carles Gutiérrez, de QuartActiu, que governa amb PSC-Candidatura de Progrés. SegonsGutiérrez, “volem que la gent voti, però que ho faci en espais dela Generalitat” i va afegir que considera “injusta la pressió” queexerceix el govern envers els consistoris. L’oposició, formada perERC i el PDeCAT, han expressat el seu desacord amb la decisióde l’equip de govern. Per Francesc Pérez, d’ERC, amb el fet decanviar de locals es busca una disminució de la participació ique, per tant, no es pot parlar d’una convocatòria normal. Aljuny, l’històric alcalde de Quart, el socialista Pere Cabarrocas,va deixar la política, després de 26 anys com a batlle. ■ G.B.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

L’alcalde de Sant Miquel deFluvià, Àngel Posas, no ha vol-gut comprometre’s pública-ment amb el referèndum peròes dona per fet que hi hauràlocal per poder votar en elmunicipi. Serà, exactamentigual que al Far d’Empordà, elmateix espai on es vota habi-tualment. Això és, almenys, elque està previst. Sense com-promís, però sense impedi-ment. ■ EPA

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ

Posas no hi posacap impedimentperò no cedeix

Al Far d’Empordà hi haurà lo-cal per allotjar el col·legi elec-toral on poder votar, tal comsucceeix en cada votació. Defet, l’alcalde, Jaume Arnall,l’únic que no ha volgut fer éscomprometre’s públicament,tot i que no sembla que esti-gui disposat a posar cap im-pediment perquè hi hagi ur-nes. El previst és que el localde votació sigui el mateix ques’habilita sempre. ■ EPA

EL FAR D’EMPORDÀ

Sense suport,però sense capimpediment

En el mateix context que elFar d’Empordà, Torroella iSant Miquel, a Riumors, en pleEmpordà, els votants trobaranon votar. L’alcalde, Josep Ma-ria Padrosa, és dels que nos’ha volgut comprometre acedir cap local municipal, peròsí que es compta que hi hauràun espai a cobert per poderexercir el dret a vot. Aquestserà un local al costat del’ajuntament. ■ EPA

RIUMORS

No hi hacompromís; sílocal per votar

L’històric alcalde de Torroellade Fluvià, Pere Moradell, mili-tant del PSC, ja va dir que nodonaria suport públic al refe-rèndum tot i que no ha posatcap impediment perquè espogués instal·lar un col·legielectoral al municipi. De fet,tots els ciutadans de Torroellade Fluvià està previst que pu-guin votar al Centre d’EstudisFluvianencs. ■ EPA

TORROELLA DE FLUVIÀ

Moradell no hidona suport peròno entorpeix res

Els veïns d’Horta de Sant Joan no ho van tenir fàcil per participaren la consulta del 9-N. Va ser l’únic municipi de les Terres del’Ebre que es va quedar sense urnes i els veïns van haver-se dedesplaçar a l’institut de Gandesa per expressar la seua opiniósobre el futur polític del país o bé ho van fer amb posterioritata la delegació del govern a les Terres de l’Ebre. José Antolí (PP),alcalde d’Horta de Sant Joan el 2014, no va cedir cap edifici mu-nicipal a la Generalitat per celebrar la consulta dins el terminiacordat, tot i que dies més tard va acceptar verbalment que laconsulta es realitzés a l’edifici de l’Ecomuseu dels Ports. Unaproposta, però, que la Generalitat no va acceptar. Ara l’alcalded’Horta és Joaquim Ferràs (PDeCAT) i sí que cedeix el casalmunicipal perquè s’hi celebre el referèndum. ■ L.M.

HORTA DE SANT JOAN

Els veïns sí que tindranurnes, a diferència del 9-N

Els veïns de Batea no votaranon ho fan habitualment en al-tres processos electorals. Tot ique en aquest municipi de laTerra Alta el punt de votaciós’ha anat canviant, en les últi-mes eleccions les meses elec-torals es constituïen a l’ajun-tament. Un espai que no s’uti-litzarà l’1-O perquè l’alcalde,Joaquim Paladella (PSC), nova signar el decret de cessiód’espais municipals, tot i que

Polèmica pel punt de votació al poble onl’alcalde volia segregar-se de Catalunya

BATEA

assegura que sí que va firmarun decret en què exposa qued’acord amb la normativa ca-talana, la Generalitat pot utilit-zar o bé l’ajuntament o bél’institut com a centre de vota-ció. “Vaig demanar un informeal secretari municipal i vaigrespondre que sí que podiendisposar de l’ajuntament sen-se involucrar-nos”, ha explicatl’alcalde de Batea, JoaquimPaladella. Però la sorpresa

dels veïns de Batea és que fi-nalment el centre de votacióque tenen assignat és el locald’Unió de Pagesos, que estàsituat just al costat de l’ajunta-ment. Un local que, segonsl’alcalde, és molt petit. “No en-tenc per què no convoquen lavotació a l’institut”, ha dit l’al-calde, que fa un parell de me-sos va plantejar la possibilitatde segregar-se de Catalunya iintegrar-se a l’Aragó.■ L.M.

El cas dels ajuntaments de Puigpelat i el Pla de Santa Maria,compartit per altres petits municipis de la comarca de l’AltCamp, és el de dos municipis en què els seus dos alcaldes s’hantrobat orfes de sigles. Tant l’alcaldessa de Puigpelat, MartaBlanch, com el del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, vanmantenir la militància a Unió Democràtica de Catalunya finsa l’extinció de les seves sigles, i governen gràcies a la majoriaabsoluta de la llista de CiU en totes dues poblacions. “Ara estemorfes de sigles”, explica l’alcaldessa de Puigpelat. Tots dos, però,s’han sumat al suport al referèndum del proper 1 d’octubre, res-ponent la petició del govern de la Generalitat en sentit positiu.“La gent ha de tenir la llibertat de votar i decidir el que vol ser,sigui un sí o un no”, explica Blanch. ■ A.P.

EL PLA DE SANTA MARIA / PUIGPELAT

Alcaldes d’Unió, orfes desigles, a favor de votar

L’alcalde del PSC cedirà llocsperò avisarà els Mossos

ULLÀ

Grups independents a banda, la gran incògnita al Baix Empordàquan el govern de Puigdemont va convocar el referèndum i vandemanar suport als municipis era el sentit de les dues alcaldiesque el PSC conserva a la comarca. A la més important, la d’Ullà,on Josep López ha acabat posant a disposició de la Generalitatel punt habitual de votació del centre cívic, i fins i tot l’escola, pe-rò malgrat tolerar l’organització del referèndum i no pretendreaturar-la, es desmarca de la convocatòria tot deixant clar que noanirà a votar i comunicarà als Mossos d’Esquadra la situació, percobrir possibles acusacions judicials. López és un dels batllesque ha qüestionat que la Generalitat els posi en un compromísen implicar-los, a través de la legislació aprovada pel Parlament,la cessió d’espais municipals. ■ E.A.

En aquest petit municipi ripollès es dona un cas poc comú.L’alcalde, Carlos Fernández (IdS-CP) s’oposa a la celebració delreferèndum, però en un ple celebrat aquesta setmana, la majoriade regidors (inclosos dos del seu propi grup) s’hi van manifestara favor. Fernández es va negar a votar i insisteix que les vota-cions no s’ajusten a la legalitat. En canvi, els favorables a donarsuport al referèndum –els quals ja havien presentat una instàn-cia per fer-ho saber– consideren que a Setcases es podrà votar.“El ple, com a ens sobirà, s’ha pronunciat al respecte. Per tant,el Parlament té tot el nostre suport”, manifesta el regidor SantiMolas, company de llista de Fernández. Al poble es dona perdescomptat que acabaran votant, però possiblement en unlocal que no sigui municipal. ■ R.E.

SETCASES

L’alcalde es resisteixa la decisió del ple

CASTELL-PLATJA D’ARO

Suspens en espera d’un acord de ple coral,enmig de l’ofensiva i favorable igualmentEl darrer municipi dels 36 detot el Baix Empordà a mostrarsuport explícit a la consulta vaser Castell-Platja d’Aro, on l’al-calde, Joan Giraut –històricexmilitant d’Unió–, va propo-sar als altres portaveus sot-metre la declaració a parer detots els grups municipals. Permotius diversos: d’agenda –laportaveu d’ERC marxava deviatge–, que haurien compli-cat que la qüestió prosperés

només amb vots de CiU iERC, i per desactivar queixesde veïns contraris a l’1-O, queels retreien el dret a cobrarper assistència a un ple extra-ordinari, la moció es va ajor-nar fins a la sessió ordinàriade dimecres.

El ple, casualitats, es va ce-lebrar mentre encara no ha-vien finalitzat els escorcolls dela Guàrdia Civil al Departa-ment d’Economia de la Gene-

ralitat. I les circumstàncies demàxima pressió policial sobreles institucions catalanes vanempènyer cap al suport elsdos edils d’ICV. El PSC, que vasubratllar que volen un refe-rèndum pactat, i els regidorsdel PP i Cs hi van votar encontra. Malgrat que la decisiópot posar igualment Giraut enel punt de mira judicial, éscol·legiada amb 10 regidorsmés.■ E. AGULLÓ

Els blanencs tindran deuespais on poder votar l’1-0,però cap de municipal,després de la negativa del’alcalde, Miquel Lupiáñez(PSC), a cedir espais. Lu-piáñez ja es va picar elsdits amb el referèndum famesos, quan va anunciarque sí que aniria a votarl’1-0, i que votaria que no.També assegurava que noposaria entrebancs al refe-rèndum però que tampoccometrien “cap il·legali-tat”. Des del seu partit elvan advertir que aquestano és la posició dels socia-listes, i uns dies després,va demanar disculpes. Totplegat va evidenciar la for-ta tensió que es viu al si delpartit socialista quan elsalcaldes es desvien de la lí-

nia marcada. Malgrat re-fermar la convicció perso-nal que el referèndum s’hade fer, públicament no havolgut fer cap més declara-ció. De fet, és de vacancesdes de dilluns, i l’alcaldeaccidental és ara QuimTorrecillas (PDeCAT). La

decisió de no cedir espaisha tensat encara més lacorda d’un equip de go-vern on encaixen, amb di-ficultats, ERC i PDeCAT.Blanes és la tercera pobla-ció més gran de les comar-ques gironines amb39.060 habitants. ■

El no a contracor del’alcalde socialista

BLANES

a Tensions de Lupiáñez al PSC, per haver dit que és partidari devotar, i a l’equip de govern, per no haver cedit espais municipals

Nuri FornsBLANES

L’alcalde, a l’esquerra, amb Torrecillas i Canosa (ERC) ■ Q.P.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201720 | Nacional |

L’alcalde de Sales de Llierca,Miquel Palomeras (indepen-dent vinculat al PSC), no vasignar en el seu moment eldecret de suport al referèn-dum, però el consistori no po-sarà impediments perquè eldia 1 d’octubre els veïns pu-guin votar. “Hi haurà un espaipúblic a disposició dels quevulguin participar en el refe-rèndum”, ha assegurat Palo-meras. ■ R.E.

SALES DE LLIERCA

No al decret,però sí a podervotar

L’equip de govern de Tortellàel formen independents vin-culats al PSC i l’alcalde, RafelDomínguez, no va signar eldecret de suport al referèn-dum, però sí que va respondrela carta del president dient-lique no impedirien que es po-gués votar. La mesa –ha expli-cat Domínguez– estarà situa-da, com sempre, al casal de lagent gran, que és de propietatmunicipal. ■ R.E.

TORTELLÀ

Es podrà votar ila mesa serà allloc habitual

El referèndum ha pressionatalcaldes de tot tipus, fins i totels del PDeCat. Aquest és elcas de Lluís Bosch, que no havolgut signar cap compromíspúblic amb el referèndum pe-rò tothom dona per fet que noha posat ni posarà cap impe-diment perquè sigui el localhabilitat normalment com acol·legi electoral on es puguivotar el dia 1 d’octubre en elreferèndum. ■ EPA

COLERA

La convocatòriapressiona tottipus de batlles

Ple tardà ivotació secretaamb urna

SANT FELIU DE GUÍXOLS

A Sant Feliu de Guíxols, l’alcal-de Carles Motas va comuni-car la disponibilitat de locals ala Generalitat dins del terminiinicial de 48 hores, però sensedecret, i dijous van formalitzarel suport del ple en una vota-ció secreta amb urna: quinzevots favorables i dues absten-cions estratègiques per des-carregar pressions. El PSCno hi va assistir. ■ E.A.

L’alcalde de Vilallonga del Camp, Carmel Gil (VPM-CP), va dele-gar en l’anterior batlle, Ignasi Valera (ERC-AM), totes les respon-sabilitats jurídiques derivades del decret de suport al referèn-dum signat per Valera. Tot i així, Vilallonga s’emmarca en un cascuriós: per un pacte de relleu acordat el 2015 entre ERC-AM iVPM-CP –força municipal vinculada al PSC– es va decidir repar-tir l’alcaldia en dos anys cadascú. Segons el document acordatpels dos batlles, les conseqüències que es puguin derivar del su-port a l’1-O recauran en l’alcalde republicà. “Em faig càrrec de lesresponsabilitats que puguin sorgir”, va afirmar Valera. Quan es vadonar a conèixer la llista de municipis que donaven suport a l’1-O, Gil va aclarir que “no he signat res” i es va mostrar sorprès:“No sé què hi fa Vilallonga aquí”. ■ M. MARTÍNEZ / INFOCAMP

VILALLONGA DEL CAMP

Gil (PSC) delega en l’anterioralcalde els efectes de l’1-O

L’Ajuntament de la Selva delCamp no s’ha pronunciat pú-blicament sobre el referèn-dum, ni ho farà, per no perju-dicar el pacte de govern exis-tent entre PSC i Esquerra Re-publicana. Els partits es repar-teixen l’alcaldia per torns dedos anys, i actualment l’alcal-de és el socialista Josep Mas-déu.

Des del govern municipalno es va donar resposta a la

El govern de republicans i socialistes no espronuncia per no perjudicar el seu pacte

SELVA DEL CAMP

carta de la Generalitat sobrela cessió de locals per votar l’1d’octubre, i sembla que lesdues forces han optat per l’es-tratègia de deixar que passi elque hagi de passar, ja siguique es voti o que no, si l’Estatimpedeix el referèndum. Ni elbatlle Masdéu ni el primer ti-nent d’alcalde, el republicàJoan Vinyals, han fet cap de-claració al respecte, ni duran aterme cap acció que pugui

perjudicar l’estabilitat del seupacte de govern. En l’anteriormandat, Vinyals va pactaramb el grup municipal delPDeCAT, però després de leseleccions del 2015 va decidircanviar de soci. Des d’aquellinstant, la relació entre Es-querra i el PDeCAT (que defet va ser el partit més votatde les municipals de fa dosanys) és molt tensa.■ REUSDIGITAL

L’alcalde de Gratallops, XavierGràcia (PSC), ha dit que posa-rà les urnes i que votarà sí enel referèndum del dia 1 d’octu-bre. D’aquesta manera, el bat-lle socialista de la localitatprioratina desobeirà les or-dres explícites del primer se-cretari de la formació, MiquelIceta, que de passada va ad-vertir que “hi haurà conse-qüències” per als alcaldes delpartit que cedeixin locals per

L’alcalde socialista posarà les urnesperquè “el poble hi ha de dir la seva”

GRATALLOPS

votar el referèndum d’inde-pendència.

Dies enrere, Gràcia va ex-plicar que els habitants deGratallops –al municipi hi vi-uen unes 250 persones, apro-ximadament– van confiar enell i que “és legítim que unapersona pugui dir la seva” enel referèndum, i que per tantcedirà locals l’1-O. Gràcia, quees va presentar als darrers co-micis municipals sota les si-

gles del PSC, no és militant dela formació. Gràcia, que creuque al poble no es deu “alssocialistes”, sinó als votants,va avançar fins i tot quin seràel seu vot en el referèndum.“Votaré que sí perquè el meuobjectiu particular és que Ca-talunya sigui un país indepen-dent”, va assenyalar. “Votaréque sí i no m’he d’amagar deres”, va reblar l’alcalde de Gra-tallops. ■ REUSDIGITAL

A l’alcalde de Vila-seca, JosepPoblet (un dels homes fortsdel PDeCAT al Tarragonès i elCamp de Tarragona) se li haretret els darrers mesos la se-va equidistància pel que fa alprocés independentista. En unmunicipi on els resultats a leseleccions generals i al Parla-ment denotaven un suportmajoritari a opcions de rebuiga l’autodeterminació, el batllevila-secà, que també és presi-

El decret secret de Josep Poblet que liha permès esquivar la citació a la fiscalia

VILA-SECA

dent de la Diputació de Tarra-gona, havia irritat ERC i laCUP a totes dues institucionsper votar mocions explícites afavor del referèndum de l’1d’octubre i en què li reclama-ven que es manifestés a favorde la cessió de locals.

A l’hora de la veritat, però,Poblet va signar aquest mesun decret propi de suport a laconvocatòria, rebutjant el mo-del que han repetit múltiples

ajuntaments catalans, i intro-duint, segons fonts munici-pals, alguns “girs” per protegirjurídicament l’Ajuntament. Larealitat és que Poblet no haestat citat a declarar davantde fiscalia, però també quemanté el secretisme sobre elcontingut del decret fins ques’aprovi per ple. Al web del re-ferèndum, però, locals muni-cipals apareixen ja com a llocsde votació. ■ A.P.

L’alcalde de la ciutat, CarlesPellicer, està a favor del refe-rèndum i cedirà locals per a lacita de l’1-O després d’acollir-se al seu dret de no declarardavant la fiscalia, dijous pas-sat. El batlle reusenc, però, nopot controlar les identifica-cions ordenades per la fiscaliaa la Guàrdia Urbana. S’han ai-xecat actes i s’ha requisatmaterial els darrers dies, comara el mig miler de cartells de

L’alcalde Pellicer defensa el referèndumi l’Ajuntament contribuirà a poder votar

REUS

l’ANC Reus per la Indepen-dència. Això no ha impedit,malgrat tot, que durant lesdarreres nits s’hagin dut a ter-me enganxades massives decartells a favor del sí pels car-rers del nucli antic.

A banda, cal recordar quel’endemà de la Diada Nacionalva arribar a la capital del BaixCamp un reforç dels agentsde la Policía Nacional, moltsdels quals s’allotgen a l’hotel

Gaudí, on hi ha hagut concen-tracions de la ciutadania endefensa del dret a decidir. Elgrup municipal de Ciutadans,per la seva part, va presentaruna instància a l’Ajuntamentde Reus per tal que no se ce-deixin locals per votar. Ambtot, un dels socis del governmunicipal, Ara Reus, ha fet unpas al costat i s’ha desmarcatdels actes a favor del referèn-dum. ■ REUSDIGITAL

Els crits de “Ballesteros di-missió” s’han convertit aTarragona en una cons-tant aquests dies en elsactes de protesta contral’operació de la Guàrdia Ci-vil en departaments de laGeneralitat de Catalunya.I és que a la ja polèmicaaliança del PSC tarragoníliderat per l’alcalde, JosepFèlix Ballesteros, amb elPP i un regidor de la des-apareguda Unió, s’hi hansumat aquestes setmanesles crítiques per la negati-va del govern municipal acedir locals per al referèn-dum.

Ballesteros ha respostaquests dies que la sevadecisió no dificultarà lesvotacions, ja que la Gene-ralitat té més de 50 locals

al seu nom a la ciutat, itant ell com l’executiva lo-cal han subratllat que es-tan fent el mateix Ada Co-lau a Barcelona, i que totplegat forma part d’unaestratègia per erosionar-loelectoralment davant unaprevisible repetició com aalcaldable. El context estàsent si més no incòmodedurant les festes de SantaTecla (que es tanquenavui), en què l’alcalde harebut xiulets i ha vist compart del seguici popular haprotestat donant-li l’es-quena en els actes proto-col·laris. A tot plegat s’hisuma la decisió del governlocal de suspendre el pleprevist per al dia 29, i quefinalment se celebrarà aprincipis d’octubre. Ba-llesteros reconeixia di-marts que ho feia pel climade “precampanya”. ■

Pressió aBallesterospel no del PSC

TARRAGONA

Azahara PalomaresTARRAGONA

a Actes de protesta, mentre l’alcaldedefensa que no dificulta la votació

Ballesteros en un acte del PSC dimarts ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201722 | Nacional |

Torredembarra té aquestmandat un alcalde d’ERC,Eduard Rovira, que ha donatsuport al referèndum, ha ceditlocals i dijous va declarar da-vant del fiscal per col·labora-ció amb l’1-O. Tot això, Roviraho fa mantenint en aquestmunicipi del Tarragonès una

TORREDEMBARRA

ERC i el PSC mantenenel pacte tot i discrepar

aliança amb el PSC i l’ABG(marca vinculada a l’EPM),un pacte de govern que capdels seus socis està qüestio-nant. Els tres partits, de fet, javan plantejar l’acord el 2015preveient possibles conflictesper temes d’àmbit nacional, ivan recollir la prioritat de

mantenir el govern en un mu-nicipi on des de l’any 2000cap alcalde aguanta un man-dat sencer i marcat tambéper l’escàndol de corrupciódel 2014. Des del govern diuenque el diàleg intern està sentclau perquè tothom s’hi senticòmode. ■ A.P.

Amb un 32% de vots per aCiutadans com a primera forçaen les últimes eleccions a laGeneralitat està clar que l’elec-torat de Salou no va apostarmajoritàriament el 2015 per laindependència. L’atípica situa-ció en l’àmbit municipal, enquè CiU va guanyar els comicislocals en una llista en què la

SALOU

Una CiU atípica i ungovern al marge

meitat dels seus integrantspertanyen a la municipalistaFUPS, ha fet que la posició delgovern salouenc, ara en aliançaamb el PSC, sempre hagi estattebi en temes nacionals. Elconsistori salouenc ha mani-festat que respecta la llei i noha cedit locals per a l’1-O, tot ique la decisió tan sols afecta,

segons fonts municipals, dosdels punts habituals de vota-ció. Els quatre regidors de CiUque sí que són militants delPDeCAT i Demòcrates de Ca-talunya sí que es van manifes-tar dimarts a favor del referèn-dum, però sense qüestionar laposició de l’alcalde, l’indepen-dent Pere Granados. ■ A.P.

Gimenells i el Pla de la Font iés un dels pocs municipis queha anunciat que no col·labora-rà amb l’1-O. El seu alcalde,Dante Pérez, del PSC, és deltot contrari a la independèn-cia, i no s’està de fer servir lesxarxes socials entrant en dis-cussions en un to agre: vaacusar una professora de cas-

GIMENELLS

Un alcalde radicalmentoposat al referèndum

tellà de “renegada” per volerla independència, durant lagestió dels atemptats de Bar-celona i Cambrils va deixaranar que l’alcalde d’Alcanarhauria d’haver sospitat de lapresència de desconeguts“amb barba” al municipi, haacusat Puigdemont d’incitar ala violència, difon missatges

de xarxes de Societat Civil Ca-talana i va fer campanya perSusana Díaz contra PedroSánchez. És vocal de l’executi-va de la federació del PSC aLleida. El seu pare va ser alcal-de i també el seu avi, del 1970al 1979, tot i que havia estatrepublicà, segons ha explicatmés d’un cop Pérez. ■ D.M.

Àngel Ros governa l’Ajunta-ment de Lleida en minoriaamb suports estables de Ciu-tadans i el PP, i de la seva anti-ga posició dins del PSC com aabanderat del dret a decidirs’ha convertit aquest mandaten un dels ariets municipalsdels contraris al referèndum.No ha volgut col·laborar amb

LLEIDA

L’oposició abandonala Paeria pel no de Ros

la Generalitat amb l’1-O, cosaaplaudida pels seus socis, pe-rò que ha engrandit encaramés la distància amb l’oposi-ció. Arran dels fets de dime-cres, als quals Ros va reaccio-nar amb un escrit a les xarxessocials reclamant respecte ales institucions catalanes ique la Generalitat abandoni el

referèndum i que l’Estat faciuna aposta de diàleg, elsgrups del PDeCAT, ERC, Cri-da-CUP i el Comú de Lleidahan decidit deixar de partici-par en activitats municipalsfins a l’1-O. Un cartell d’Arranque assenyala els regidorscontraris a l’1-O, a més, va ele-var la tensió política. ■ D.M.

La convocatòria del referèndum de l’1-O ha deixat al descobertles debilitats ideològiques del pacte de govern del Vendrell, des-prés dels resultats del 2015. El pacte PSC-PDeCAT-ERC ja vaperdre les sigles dels republicans al gener tot i conservar el seucap de llista com a regidor no adscrit. Però els esdeveniments i laconvocatòria del referèndum de l’1-O han obligat els regidors afer públiques les seves conviccions respecte a la situació actualdel país. L’alcalde, el socialista Martí Carnicer, i el seu númerodos, Kenneth Martínez, s’han quedat sols (amb el PP, Cs i PxC)amb la voluntat de no cedir espais municipals per a la celebraciódel referèndum. Fins i tot dos regidors del mateix grup, els inde-pendents Rafel Gosàlvez i Camil·la Barnadas, han fet pública laseva discrepància en aquest punt. ■ TAEMPUS

EL VENDRELL

Escletxa ideològica d’unpacte per necessitat

Emilio Medan, alcalde de Les, és un dels dirigents històrics delpartit nacionalista Unitat d’Aran. D’orientació progressista, el par-tit es va associar al PSC, mentre que el seu rival democratacris-tià ho va fer a CDC i va configurar Convergència DemocràticaAranesa. En el procés sobiranista català, Unitat d’Aran ha assu-mit fil per randa els postulats del PSC. L’exsíndic d’Aran i senadora Madrid Francés Boya ha situat el partit en una posició del totcontrària al referèndum. Però Medan no s’hi ha alineat i va perlliure. L’alcalde aranès va dir que ell no volia fer de jutge i per tantposaria els espais del municipi a disposició del referèndum, i amés s’ha dedicat a fer campanya per la participació. Diumengepassat va participar a Vielha en un acte de campanya que l’Ajun-tament, també d’Unitat d’Aran, havia evitat autoritzar. ■ D.M.

LES

L’alcalde aranès díscolque no vol fer de jutge

El municipi de la Vall de Boí va anunciar que col·laborarà amb elreferèndum, igual que els altres dos municipis de l’Alta Ribagor-ça: el Pont de Suert i Vilaller. La particularitat de la Vall de Boí,però, és el seu alcalde, Joan Perelada, un home que des de l’any1995 rep els vots dels seus veïns per ser alcalde, independent-ment del partit en què es presenti. Va ser un dels alcaldes de CiUen qui es va basar el PSC en la dècada dels 2000 per créixer ter-ritorialment al Pirineu, i l’any 2007 va presentar-se amb en unallista associada al PSC. L’any 2012 va decidir associar el municipia l’AMI –va ser el primer municipi de l’Alta Ribagorça–, i en lesdarreres eleccions es va presentar com a independent. Lliure depressions de direccions de partit, és un dels alcaldes que va res-pondre positivament al govern per fer el referèndum. ■ D.M.

VALL DE BOÍ

Alcalde sense pressions deles direccions dels partits

La convocatòria de l’1-O ha tensat políticament la Val d’Aran i haprovocat moltes contradiccions en els dos partits nacionalistesaranesos (Convergència Democràtica Aranesa, associat fins araal PDeCAT, i Unitat d’Aran, associat al PSC), tots dos partidaris enl’àmbit teòric de l’autodeterminació, però amb posicions oposa-des respecte al seu exercici a Catalunya. El Conselh Generaud’Aran, governat per una Convergència fins ara favorable al pro-cés, ha decidit no cedir espais al govern per votar. El síndic, CarlosBarrera, va dir que volia “preservar les institucions” i no posarmés foc als “plantejaments antagònics” que es viuen a la vall. Undebat a Aran TV sobre l’1-O es va anul·lar perquè Unitat d’Aran vavetar que hi anés l’alcalde de Les, un històric del seu propi partit i,al contrari que la direcció actual, favorable al referèndum. ■ D.M.

VAL D’ARAN

La vall es posa de perfil perla divisió de l’aranesisme

Consens entrel’alcalde del PSCi els altres edils

GARRIGOLES

A Garrigoles, el municipi méspetit de la comarca, l’alcaldeindependent i adscrit al PSC,Josep Gibert, va admetre laincomoditat d’implicar-se enl’autorització a celebrar el re-ferèndum, però després deajornar alguns dies la decisió,per consensuar-la amb els al-tres edils que representenpartits favorables, van acordarplegats facilitar una seu per-què es faci la votació. ■ E.A.

Convocats ambl’Ajuntamentparalitzat

SERRA DE DARÓ

La convocatòria formal del re-ferèndum va agafar l’Ajunta-ment baix-empordanès deSerra de Daró amb el secreta-ri i diversos edils de vacances,un fet que va endarrerir la for-malització de la decisió defini-tiva de l’alcalde, Josep Puig, iels altres quatre regidors delgrup de CiU, que hi governaamb majoria absoluta i senseoposició. Però també cediranespais. ■ E.A.

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alon-so (diputat d’En Comú Po-dem, i aquí sota les siglesd’ABG), omplia titulars fa unsanys perquè rebutjava penjarla bandera espanyola, a mésde governar al costat d’ERC.Ara, amb el PDeCAT com asoci, ha decidit no cedir locals,opció que no afectarà el pac-te, però sí que li ha aportatdures crítiques d’ERC. ■ A.P.

ALTAFULLA

L’alcalde d’EnComú Podem nocedeix espais

L’alcalde de Torre de Capdella,al Pallars Jussà, Josep MariaDalmau, posarà a disposicióde la Generalitat els espaismunicipals per votar. És undels alcaldes del PSC que noha seguit la consigna de la di-recció del partit d’evitar parti-cipar. Dalmau, que ha dit quevotarà, ha explicat que ho faràsense posar en risc els treba-lladors municipals. ■ D.M.

TORRE DE CAPDELLA

L’alcaldesocialistaque vol votar

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201724 | Nacional |

ndrés Boix diu que l’Estatporta al límit les normes perreprimir Catalunya i no ha-ver d’utilitzar l’article 155,

perquè aplicar-lo implicaria haver dedebatre amb altres partits. Tambéafirma que la intervenció de les finan-ces de la Generalitat és un abús des-proporcionat.

Com valora la confrontació entre elgovern espanyol i el català?És una confrontació entre dues ideespolítiques que haurien de ser legíti-mes, una que vol que Catalunya con-tinuï sent part d’Espanya i una altraque exigeix la independència. Aques-tes dues posicions polítiques estanenfrontades i no són capaces de tro-bar una articulació per fer un debatpolític racional i democràtic. Es potpensar que, de moment, una de lesdues posicions guanya. Però si Cata-lunya continua tenint un suport po-pular molt gran i suficientment forten la defensa de la seva postura, si nohi ha cap canal de negociació, es pro-dueix un conflicte.

Creu que el Tribunal Constitucionalactua amb independència del poderexecutiu?El Tribunal Constitucional és un òr-gan que no és judicial, és constitucio-nal-polític, i és bo que sigui així. Quité la darrera paraula sobre temes delegalitat constitucional està fent unainterpretació política d’un pacte deconvivència, de manera que és bo quetingui legitimitat política. Un cop

Atriades les persones que són allà, nor-malment treballen amb eines jurídi-ques i les seves decisions poden sercriticades o no. El Constitucional hapres unes decisió en ús de les sevesopcions i no crec que se’ls pugui dirque han ofert una clara direcció polí-tica. Es poden fer pressions, recoma-nacions, però, a partir d’allà, hanpres les seves decisions. Per exemple,l’anulació de l’Estatut català el 2010va ser majoritàriament aplaudit permolta gent, no només pel govern del’Estat, sinó per l’oposició i altres par-tits polítics. No és tant que estiguinactuant amb dictat del govern, sinóque les actuacions del govern es re-flecteixen en les seves sentències.

Però ara aquest tribunal té més com-petències.Ara hi ha una situació nova, des quees va reformar la llei i han donat alTribunal Constitucional una sèrie decompetències executives, molt peri-lloses des d’aquest punt de vista, per-què pot fer la sensació que el Consti-tucional es converteix en un òrganexecutor de coses que vol fer el go-vern. El Tribunal Constitucional hau-ria de ser un àrbitre polític de temesjurídics. La seva posició institucionalestà una mica canviada.

Catalunya podrà votar l’1-O?No en tinc ni idea. Hi ha una part aCatalunya que té molt clar que ésmolt important votar i que faran totel possible per fer-ho. Quina capacitatlogística tindrà la Generalitat perdur-ho a terme? No ho sabem. De-pendrà molt de la capacitat logística idel suport que rebi dels ciutadans.

Des de Madrid diran sempre que noes pot fer, que no té garanties. Hihaurà una mobilització prolongada?N’estic totalment convençut.

S’acusa que hi ha hagut escorcollsde la Guàrdia Civil sense ordres judi-cials. No és un abús de poder?No soc especialista en dret penal. Pe-rò fa la sensació que l’Estat està apu-rant al màxim els límits interpreta-tius de les normes respecte del que espot fer i del que no es pot fer. Estanapurant els límits, però fins ara elsjutges no estan dient que això estiguimal fet. Els jutges ho accepten.

En el preàmbul de la llei del referèn-dum s’esmenta el dret internacionalcom a empara. Això no serveix de resper convèncer el PP?Això és un tema polític, no jurídic. Ju-rídicament és clar que el dret civilconstitucional espanyol interpretaque el Tribunal Constitucional, a ho-res d’ara, no deixa cap via per fer unreferèndum legal sobre la secessió deCatalunya. Això ho ha dit el TribunalConstitucional. Dins la Constitucióespanyola no hi ha via legal possible.Per tant, és igual quina norma de dretinternacional invoqui la llei del refe-rèndum. Això no vol dir que aquestallei aprovada al Parlament de Catalu-nya no tingui legitimitat. Però jurídi-cament, des d’una perspectiva d’or-dre jurídic espanyol, és fora del que éspermès en aquest moment. Això novol dir que, de cara al futur, es canviïo s’interpreti d’una altra manera. Johe defensat que es podria interpretarde forma diferent. Fins i tot es podriadur a terme un pacte d’estat.

Creu que el govern espanyol podriaaplicar l’article 155?No és que pensi que podria, que pot,perquè és una competència de l’Es-tat. Penso que l’hauria d’aplicar per-què s’està produint una situació ex-cepcional amb el que està passant aCatalunya. Però és excepcional perraons polítiques. La Constitució donael mecanisme excepcional consistenta aplicar l’article 155, però el governno l’utilitza. L’executiu porta al límitnormes per reprimir la situació. No lical invocar el 155, perquè d’aquestamanera no ha de debatre res en el Se-nat. Un exemple, la intervenció de lesfinances de la Generalitat es fa invo-cant raons de sostenibilitat pressu-postaria quan, en realitat, es fa perqüestions polítiques. Això és clara-ment una apropiació de poder i aixòno s’hauria de poder fer. I ho està fentportant al límit de l’estat de dret perno utilitzar el 155. Si es vol fer tot elque s’està fent, s’hauria d’utilitzaraquest famós article, el que passa ésque això suposaria fer una ampli de-bat polític, fet que volen evitar. Men-trestant, agreugen el conflicte, adop-

“Només amb lesurnes es podràresoldre el xoc”

Andrés BoixPalop mira ambpreocupació lamanca de diàlegper part del’Estat ■ ARXIU

Andrés Boix PalopProfessor titular de dret administratiu de la Universitat de València

REFERÈNDUM · “La capacitat logística i el suport dels ciutadans determinaranpoder votar l’1-O” ENGANY · “L’article 155 no s’aplica per no haver de debatre enel Senat” PROCÉS · “Si no es vota, la desconnexió amb l’Estat serà més gran”

ENS MIREN

Ramon RocaBARCELONA ❝La intervenció de les

finances de laGeneralitat és fruit d’unaapropiació de poder entota regla

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

8478

95-1

1720

69w

ten tries perilloses i poden generar-seexcessos i incompliments de les prò-pies normes de l’estat. Si es vol reac-cionar amb mesures excepcionals,s’ha d’aplicar l’article 155.

Si no hi ha referèndum l’1-O, quinsescenaris contempla per a Catalunyaels propers temps?Potser hi haurà eleccions autonòmi-ques i el moviment independentistaperdrà consistència, en part pel des-ànim. O potser no. Podria ocórrer totel contrari. Que la situació de no po-der votar incrementés la pressió polí-tica amb més ganes de democràcia iurnes i que s’incrementés més el des-afecte de molts catalans respected’Espanya. Llavors, una part mésgran encara de catalans voldria mar-xar de l’Estat. Això portaria una ines-tabilitat brutal institucional encaramés dura que la que estem veiem dar-rerament. Estic convençut que, tardo d’hora, hi haurà referèndum. L’úni-ca forma per aturar el xoc i resoldreel conflicte és amb una votació.

Creu que Espanya podria fer un refe-

rèndum acordat com Escòcia?A diferència de fa uns anys, a Espa-nya hi ha un grup polític nou, Podem,que té clar que s’hauria de poder feruna consulta vinculant, almenys aixòdiuen i hem de suposar que són sin-cers. També penso que el PSOE cadadia es més sensible amb aquest tema.Si mirem les darreres enquestes, to-tes donen a l’entorn d’un 40% de per-sones a tot l’Estat que considerenque s’hauria de poder votar. Hi hauna gran part de la població que esta-ria d’acord a fer un referèndum a Ca-talunya. Aquesta opinió no s’hauriade perdre de vista.

Creu que podríem veure el presidentPuigdemont a la presó?No en tinc ni idea. Però, sincerament,espero que no sigui el cas. I que si al-gun dia un president de la Generalitato qualsevol altre càrrec ha d’anar a lapresó, sigui amb judici previ i no pre-ventivament i perquè hagi comés undelicte greu i no simplement perquèhagi tractat de donar via democràticaa un sentiment popular d’una partimportant de la població. ■

No poder votar portariauna inestabilitat brutalinstitucional encara mésdura que la que estemveient aquests dies

❝ ❝Més d’un 40% de lapoblació espanyola ja éspartidària de convocarun referèndum legal,acordat i vinculant

El Tribunal Superior deJustícia va ordenar ahir a latarda desactivar tres webssobre l’1-O i bloquejar qual-sevol lloc o domini similar.La magistrada MercedesArmas, instructora de lacausa derivada de la quere-lla de fiscalia contra el go-vern, autoritza a bloquejarwebs o dominis publicitatsen qualsevol compte o xar-xa social oficial de qualsevolmembre del govern i que in-formin directament o indi-recta de com accedir a con-tinguts relacionats ambl’1-O.

El president, CarlesPuigdemont, va piular ahirun segon enllaç per saber

els col·legis electorals i lesmeses de l’1-O. “No es po-den posar portes al camp”,va escriure.

Igualment, el TSJC fa-culta la Guàrdia Civil per-què remeti als proveïdorsde serveis d’internet i dexarxes d’accés a telecomu-

nicacions les dades neces-sàries per “bloquejar, in-hibir l’accés i/o redireccio-nar les esmentades pàgineso es faci extensiu a d’al-tres”. La resolució va sernotificada a cadascuna deles parts personades, ambefecte immediat. ■

a El TJSC autoritza a bloquejar webs o dominis publicitats enqualsevol compte o xarxa social dels membres del govern

Ordre de tancar elswebs dels col·legis

RedaccióBARCELONA

Web del referèndum intervingut ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201726 | Nacional |

esprés d’haver entrevistatmés de tres-centes persones,Raphael Minder (Ginebra,1971) acaba de publicar The

struggle for Catalonia (La lluita perCatalunya, Hurst Publishers), onanalitza la situació política actual.

Després de tota la feina feta, ha arri-bat a entendre el que està passant?El que entenc és que la situació deconflicte ha arribat a un nivell d’in-certesa descomunal; que el debat noés a cap taula de negociació i que totplegat ha conduït a una crisi institu-cional i a la desobediència civil. No hiha cap tema més important a l’agen-da espanyola que aquest. És preocu-pant.

Un editorial del seu diari deia, el mesde juny passat, que l’única solucióseria permetre el referèndum.L’editorial la va fer el diari, no jo. Joprocuro distanciar-me’n, dels edito-rials; faig la meva feina. En tot cas,amb el que estaria d’acord és amb lacrida a la negociació que en aquestmateix editorial es feia. Perquè l’edi-torial no era una crida a la indepen-dència, era una crida a negociar.

Per què creu que Catalunya i Espa-nya no han pogut pactar un referèn-dum acordat? Perquè Rajoy no éscom era Cameron?Per molts factors. Un d’ells, perquèem sembla que hi ha una desconne-xió política i emocional molt gran en-tre les dues parts. Catalunya i Espa-

Dnya no estan com estaven als anysnoranta, quan tenien un interès mu-tu. A Madrid es governava amb el su-port de Catalunya; els socialistes noes podien imaginar que es podia arri-bar a La Moncloa sense el suport del’electorat de Catalunya; i quan Az-nar va governar ho va fer amb el su-port de CiU. Fins i tot Jordi Pujolcomptava amb el PP. En els mo-ments més complicats d’Aznar, elltreia el doble de votants a Catalunyaque el que hi ha tret ara Rajoy. Ara hiha una gran desconnexió. I com queno hi ha traspàs de votants, no hi hacap gest que a cap part li faci guanyarvots. Estan enrocats. En segon lloc,em sembla que hi ha un altre fet relle-vant: Escòcia era molt menys relle-vant en relació a Anglaterra que elque Catalunya és per a Espanya. Elsanglesos no tenen la sensació que An-glaterra sense Escòcia seria menys,se senten molt sòlids. Se senten moltmés segurs que el que se senten elsespanyols sense Catalunya.

A què es refereix quan diu a que hi hauna desconnexió?Per a molts catalans, Madrid repre-senta el mateix que París o Londres.Han desconnectat, no han viscut un23-F, per a ells no significa res. No te-nen la connexió amb Espanya que te-nien els seus pares o els seus avis.

També han vist molts cops un governde Madrid dient no a moltes coses.No creu que hi han influït, tants nos,en aquesta desconnexió?Probablement, sí. Anys enrere, el2012, quan l’expresident Mas se’n vaanar a Madrid, potser s’hauria pogut

fer alguna cosa. Ara hi ha molt pocmarge de maniobra.

No hi ha, doncs, una possible marxaenrere, en aquest conflicte?Crec que sí. El que passa és que ara, auna setmana del referèndum, és molttard. Però hi haurà l’endemà de l’1-O.

Creu que el referèndum es farà?No ho sé. El que sé és que no se cele-brarà en les condicions que va pro-metre el president Puigdemont. Vadir que seria com en qualsevol altraelecció, i no serà així. No veig que si-gui així. No hi ha campanya, no hi haun cens, no se sap on s’ha de votar i hiha un nivell d’incertesa altíssim, iuna advertència del fiscal general desancionar els qui hi participin...

El millor hauria estat un referèndumpactat.No. El millor, abans que arribar a unreferèndum pactat, hauria estat queles dues parts entressin en una nego-ciació per evitar el referèndum. El re-ferèndum, fins i tot pactat, és l’últi-ma via, quan no hi ha cap altra mane-ra d’arribar a un acord. En un siste-ma parlamentari com el que té Espa-nya, s’haurien d’haver trobat solu-cions d’alguna altra manera. Ara emfa pena veure com estem a una set-mana del referèndum i no s’està par-lant del contingut, del problema.S’està parlant només de la legalitat,de l’article 155...

El que sí que no és com altres elec-cions és que hi ha més de set-centsalcaldes que han d’anar a declarar...Però és clar que, independentment,

el referèndum no és el que va prome-tre Puigdemont.

En què s’ha equivocat, el govern ca-talà, si és que ho ha fet?Anant massa de pressa. Perquè no hiha només un conflicte de catalanscontra espanyols, sinó també entrecatalans. S’han saltat les advertèn-cies dels propis juristes del Parla-ment, i això jo ho trobo problemàtic.

Tampoc sembla que el govern espa-nyol l’hagi encertat gaire.Ells s’han quedat amb la idea que elproblema de Catalunya hi és i no esresoldrà. I això és un error. Haviend’haver proposat camins de solució. Iho podien haver fet quan tenien unamajoria absoluta. S’han pensat queaixò era com un huracà, que has dereforçar el teulat i esperar que passi ija està. Però no és el cas. No es pensa-ven que el problema persistís.

Llavors?No hem arribat al darrer capítol. Eltema pot fer un gir inesperat. Potserd’aquí a uns mesos estarem parlant

“El conflicte ésd’una incertesadescomunal”

El periodistaRaphael Minder,fotografiat ambun exemplar de‘The struggle forCatalonia’, queacaba de sortir almercat ■

Raphael MinderCorresponsal del ‘The New York Times’ a Espanya i Portugal

PUIGDEMONT · “El referèndum no se celebrarà en les condicions que va prometre”RAJOY · “Havien d’haver proposat solucions, i ho podien haver fet quan tenien majoriaabsoluta” ACORD · “A una setmana de l’1-O, és massa tard per fer marxa enrere”

ENS MIREN

Xevi XirgoBARCELONA ❝Per a molts catalans,

Madrid representa elmateix que París oLondres. No tenen capconnexió amb Espanya

| Nacional | 27EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 2017

d’una nova crisi del govern espanyol,o potser a Catalunya s’entra en unacrisi a Junts pel Sí, o entre JxSí i laCUP. No descarto un gir inesperat.

Però hi haurà referèndum.El govern català ha promès un refe-rèndum que es faria amb tota nor-malitat; i no ho serà, amb tota nor-malitat. I el govern espanyol, per laseva part, ha promès que no hi hauràcap referèndum. Ara per ara, no veigcap manera que s’eviti l’1-O, peròno sé en quina forma ni en quinescondicions s’hi arribarà. La lecturadel que hagi passat el dia 1 serà com-plicadíssima.

El que vol dir és que el referèndumno serà reconegut internacional-ment?El que jo dic és que si es fes un refe-rèndum similar a qualsevol altre paísamb les mateixes condicions en quèsembla que es farà aquest, el consensinternacional sobre la seva validesaseria molt dubtós.

En tot cas, tot el que està passant

aquests dies a Catalunya no contri-bueix gaire que hi hagi cap acordl’endemà.No. Però si s’arriba a una situació enquè no es va enlloc, al final s’haurà debuscar algun altre camí. Jo no veigcap sortida. Però és probable que l’en-demà les dues parts tampoc en vegincap, i alguna cosa hauran de fer. Elque vull dir és que el dia 2 és molt im-portant, perquè serà el dia d’interpre-tar el que hagi passat.

Al final del llibre, vostè mateix con-clou que és impossible saber comacabarà.El que dic és que tot és molt imprevi-sible. Explico que professionalmenthe viscut una època en què s’han pro-duït molts esdeveniments imprevis-tos. Vull dir que no es va preveure lacaiguda del mur de Berlín, o que totsvaticinàvem que Trump no seria pre-sident dels Estats Units. Hi ha unallista llarguíssima de temes que nin-gú va preveure. Per tant, hem d’estaroberts a la possibilitat de grans can-vis, encara que siguin els que un novoldria ■

Els anglesos se sentenmolt més segurs senseEscòcia que no pas elsespanyols senseCatalunya

❝ ❝El dia 2 d’octubre,l’endemà, és moltimportant, perquè seràel dia d’interpretar elque hagi pogut passar

Més de 125 persones hansignat un manifest ques’ha fet córrer per tot l’Es-tat espanyol a la recercad’adhesions a l’1-O dins imés enllà de les fronterescatalanes. La vida d’aques-ta declaració que du per le-ma Decidir és un dret de-mocràtic. Donem suportal referèndum a Catalu-nya serà llarga, ja ques’han activat webs en lesquatre llengües que es par-len a l’Estat (www.mani-fest1octubre.org) amb elrepte que tothom que em-patitzi amb aquesta causas’hi sumi.

El primer a firmar vaser un incondicional delmoviment independentis-ta català: el dirigent políticgallec Xosé Manuel Beiras.En la presentació, ahir aÒmnium Cultural, del sen-tit d’aquesta iniciativa,Beiras va retratar ambcruesa la realitat del mo-ment: “Estem vivint unasituació límit.” Beiras vaqualificar les virulentesactuacions del govern es-panyol per impedir la con-vocatòria de l’1 d’octubrede “delirants” i “demen-

cials”. L’històric líder delnacionalisme gallec va ar-ribar a qualificar l’execu-tiu de Mariano Rajoy de“manicomi” comandatper “sàdics”. “Ens trobemen una deriva en què escontraposen la cultura cí-vica democràtica i el poderautoritari, que és una me-tamorfosi del feixisme”,va insistir. Beiras va ani-mar “tota persona demò-crata” de l’Estat a signaraquest manifest, estigui ono d’acord en el fet que laindependència és la millorsolució política per a Cata-lunya (que ell creu que síque ho és). Per al polític ga-llec, ningú no es pot que-dar de braços plegats da-vant aquest “franquismesense Franco”: “Estan enjoc les nostres llibertats.”

A més de Beiras, els al-tres primers firmants dela declaració han estat l’es-criptor Manolo Rivas; elmateix president d’Òmni-um, Jordi Cuixart (“Ho in-tenten, però no aconsegui-ran confrontar els poblesd’Espanya. La lluita de Ca-talunya és la lluita de totsels pobles”, va dir); la por-taveu d’EH Bildu al Parla-ment basc, MaddalenIriarte; la líder de Podem a

Andalusia, Teresa Rodrí-guez; la portaveu del BlocNacionalista Gallec(BNG), Ana Pontón; elportaveu d’EH Bildu alParlament de Navarra,Adolfo Araiz, i el professorde ciències polítiques de laUNED Jaime Pastor. DeCatalunya, el manifest haaconseguit suports comara el de l’alcaldessa de Ba-dalona, Dolors Sabater, idels tinents d’alcaldia del’Ajuntament de Barcelo-na Gerardo Pisarello i Jau-me Asens. El cert és que lacampanya ha aconseguitreunir nombroses veus so-lidàries de diferentsagents d’esquerres de Ma-drid, Andalusia, Galícia iEuskadi, i d’importantstambé en altres punts delterritori.

En l’acte d’ahir, el por-taveu d’ERC al Congrés es-panyol, Joan Tardà, vaapel·lar a la força de la gentcom l’única via per canviarl’ordre de les coses en unmoment de clar retrocésdemocràtic. Va posar coma exemple els detinguts enl’operació contra l’1-O,que divendres van quedaren llibertat: “Sense la mo-bilització ciutadana, ja es-tarien empresonats.” ■

a Xosé Manuel Beiras, el primer signant: “Estem vivintun franquisme sense Franco. Estan en joc les llibertats”

Un manifest reculladhesions a l’1-O detot l’Estat espanyol

Maria PalauBARCELONA

Alguns dels firmants, ahir, a Òmnium Cultural ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201728 | Nacional |

a creació de l’estat catalàobre per a les nostres empre-ses un ventall d’oportunitats i

perspectives que caldrà saberaprofitar bé. D’entrada, per sort,no partim de zero, però tot plegatno serà bufar i fer ampolles.

La globalització i la recent crisieconòmica ens han ensenyat queel nostre mercat natural és tot elmón. Les nostres empreses hanaprès a exportar i a sortir a fora acompetir, però queda molta feinaper fer en l’àmbit de la internacio-nalització. És de destacar el treballd’organismes com Acció i la sevaxarxa d’oficines exteriors. Tambél’ICEX espanyol i les cambres decomerç hi han contribuït. Però elgran protagonista de la internacio-nalització i el creixement de lesnostres exportacions són les em-preses mateixes. Fent de la neces-sitat virtut i sovint sense cap ajut

L han situat el nostre país en unabona posició.

Quins seran, doncs, per a lesnostres empreses els avantatgesde tenir un estat independent?Malgrat els que diuen que els es-tats són una estructura obsoleta(però que sospitosament mai noqüestionen l’Estat espanyol), larealitat és, encara avui i per molttemps, que el món s’organitza enestats.

Un estat propi facilitarà moltl’obertura de l’economia catalanaal món i amb ella la creació d’una“marca Catalunya” amb substanti-vitat pròpia. Vist el fracàs de la“marca Espanya” com a marca in-dustrial i de qualitat, el nostre rep-te serà saber promoure i associarla nostra marca de país amb laqualitat industrial, agroalimentàriai de serveis.

Tenir un estat propi que admi-

nistri tots els recursos ens ha depermetre multiplicar l’actual nom-bre d’oficines exteriors, una xarxamolt més àgil, austera i eficientque les agregadories comercialsde les ambaixades tradicionals.Salvant totes les distàncies, el nouestat ha de replicar l’èxit que al’edat mitjana van representar elsnostres consolats de mar. Hem depoder disposar arreu del món delmàxim nombre possible de cen-tres facilitadors de serveis i de co-neixement local i posar-lo al serveide les nostres empreses. Es tractad’aplicar a la nostra tradició mer-cantil algunes de les solucions delsmodels d’èxit de països mitjans,com el dels Països Baixos i els pa-ïsos escandinaus, caracteritzatsper la gran internacionalització deles seves economies.

A causa de la posició negativade l’Estat espanyol, és possible

que hi hagi un període transitorino exempt de complicacions. Elprocés de reconeixement interna-cional pot allargar-se, dificultant elprocés de successió d’estats i l’as-sumpció de responsabilitats inter-nacionals. De totes maneres, elsexemples de dret comparat de-mostren que hi ha moltes vies perprosperar també durant un perío-de d’un cert interinatge. No ens hade fer por.

La creació d’un nou estat éstambé, en el pla interior, l’oportu-nitat d’escometre un canvi deparadigma en la relació entrel’activitat empresarial il’administració pública. Amb totesles excepcions, que afortunada-ment n’hi ha, sovint l’administra-ció autonòmica catalana ha inte-grat les estructures dels serveis ifuncionaris traspassats per l’Estatamb els seus vicis i problemes,sense afrontar canvis de fons quesón ineludibles.

La regulació de l’activitat eco-nòmica és necessària per preser-var els drets dels treballadors, elmedi ambient, la competència lle-ial en el mercat, la protecció delsconsumidors, etc. En aquest camptambé la creació d’un nou estat ésuna oportunitat per a reformar larelació administració pública -

empresa. Ens cal que l’administra-ció pública en general i els organis-mes reguladors en particular es-devinguin vertaders centres deserveis i de garanties per a les em-preses, i no Leviathans sovint abu-sius i incomprensibles, fomentantla transparència i erradicant lesxarxes clientelars.

L’empresa catalana necessitamolta més seguretat jurídica quel’actual. Un marc legislatiu mésclar, senzill i estable que l’espanyol,especialment en els àmbits tribu-tari i laboral. Els principis fona-mentals en aquests àmbits han deser fruit de grans pactes nacionalsentre la majoria dels agents polí-tics i socials. Una economia pròs-pera necessita també un estat dedret de debò, que no sigui una fra-se buida de contingut. Per això enscal també una separació de po-ders real i, amb ella, de forma des-tacada, la refundació del sistemajudicial, que ha de ser realment in-dependent. Actualment, la resolu-ció dels conflictes entre les empre-ses, amb els treballadors o ambl’administració pública sovints’eternitza, i és una gran font d’in-seguretat i cost.

Per acabar, no voldria deixard’esmentar una altra oportunitat.A Catalunya avui hi ha massa ni-vells administratius sobreposats,amb una distribució competencialsovint poc clara i massa rígida. Toti que no és aquest el lloc per en-trar-hi, cal recordar que la nostraempresa, tant la pública com laprivada, necessita un model admi-nistratiu territorial, en tant que hade ser la definició dels centres pro-veïdors de serveis a les empreses iels particulars, més racional iadaptat a les diferències demo-gràfiques i sectorials de les dife-rents regions del nostre país.

L’actual finestra d’oportunitatper tenir un estat propi, que vagi afavor i no en contra del nostre tei-xit empresarial, no s’ha de perdre.Només els interessos creats, lamanca de coratge o una mal ente-sa fraternitat amb els pobles d’Es-panya poden frustrar-la. L’alterna-tiva, si perdem l’oportunitat, és se-guir administrant les engrunesd’un cafè per a tots esgotat ja fatemps i la repressió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’OPINIÓDELS EXPERTS

El futur de l’empresa:oportunitats i reptes

Representants d’empreses participant en un programa d’internacionalització organitzat per la Generalitat ■ ARXIU

Què preguntaries als experts?

Si tens alguna pregunta per plantejar als experts en economia, els la pots ferarribar a través de www.elpuntavui.cat. A l’edició digital d’El Punt Avui troba-ràs un formulari per adreçar-los les preguntes, i també les respostes.

I DEMÀ David Poudevida, Xavier Quadras i Modest GuinjoanL’empresacatalana:compromísde futur

Què han fet lesempreses peradaptar-se alscanvis?

Ricard Gené exerceix d’advocat des de fa més de 25 anys. Soci codirec-tor d’un bufet d’advocats de Barcelona, està especialitzat en l’assesso-rament a empreses nacionals i internacionals en diverses matèriescontractuals (principalment dret de la distribució i la franquícia),qüestions societàries, adquisicions, fusions i internacionalització. Tégran experiència pràctica sobre les necessitats legals de les empresesi sobre les oportunitats de la seva internacionalització.

Ricard Gené

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE SETEMBRE DEL 201730 | Nacional |

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 23 DE SETEMBRE DEL 2017

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG7617

87800878108782087830878408785087860878708788087890

87801878118782187831878418785187861878718788187891

87802878128782287832878428785287862878728788287892

87803878138782387833878438785387863878738788387893

87804878148782487834878448785487864878748788487894

87805878158782587835878458785587865878758788587895

87806878168782687836878468785687866878768788687896

87807878178782787837878478785787867878778788787897

87808878188782887838878488785887868878788788887898

87809878198782987839878498785987869878798788987899

99200992109922099230992409925099260992709928099290

99201992119922199231992419925199261992719928199291

99202992129922299232992429925299262992729928299292

99203992139922399233992439925399263992739928399293

99204992149922499234992449925499264992749928499294

99205992159922599235992459925599265992759928599295

99206992169922699236992469925699266992769928699296

99207992179922799237992479925799267992779928799297

99208992189922899238992489925899268992789928899298

99209992199922999239992499925999269992799928999299

360360360360360360360360360360

300300300300300300300300300300

300300300

10.300300300420300300300

360360360

600.120360360480360360360

360480360

10.480360360360360360360

300420300300300300420300300300

300300300420420300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

360360360360

5.900360360360360360

300300300300

120.000300300300300300

300300300300

5.840300420300300300

360360360600360360480360360360

360480360480360360360360360360

300420300300300300420300300300

300300300420420300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

0 071901

2162320262

83393333633

14344

0751565

62061964366463646

327 0398068098

60 300300

1.6201.500120

60060030018060

18018060

300120120

1.500300420420120120

300 1.500300300

��������� ��������

��������

�������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

���������

��������

��������

���������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

�������� �������

��������

��������

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 42.000.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

El president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, vareafirmar ahir des de Pal-ma que l’1-O no hi hauràreferèndum perquè l’Es-tat l’“ha impedit” i ja no té“organització ni juntaelectoral”, però va adme-tre que hi “podrà haveruna altra cosa” en una re-ferència implícita a lesmobilitzacions que ja técoll avall que hi haurà si elsciutadans que volen votarno poden fer-ho.

Davant el que per a ell ésevident, Rajoy va dema-nar a Puigdemont que atu-ri “el ridícul i la tensió in-necessària” i hi va afegir lafal·làcia que aquests diesrepeteixen tots els mem-bres del govern espanyolsegons la qual l’executiude Puigdemont practica

“coaccions als mitjans queno pensen com ells”, “lamanipulació dels nens” i“l’intent d’impedir la feinade la policia”.

Des de Badalona, en unacte conjunt amb el líderdel PSOE, Pedro Sánchez,el primer secretari delPSC, Miquel Iceta, va opo-sar-se a una possible acu-sació per sedició contra elspresidents de l’ANC i Òm-nium per la protesta mas-siva de dimecres contrales detencions, els escor-colls i la intervenció de lesfinances de la Generalitat:“L’Estat no pot prohibiractes perquè la gent s’ex-pressi. Avui s’acusa de se-dició uns manifestants.No pot ser. Demà s’acusa-rà els piquets sindicals?”És la primera crítica clara iexplícita d’Iceta a la gestióde la crisi que està fent LaMoncloa des de les deten-

cions i els escorcolls de di-mecres i un gest que sec-tors del PSC van trobar afaltar en la declaració deldia 20.

Iceta va reconèixer quela situació creada obliga a“sentir empatia per la gentque es mobilitza”, va ad-vertir Rajoy que no sus-pengui l’autonomia i va de-fensar el dret a les mobilit-zacions, fins i tot l’1-O, ad-vertint, això sí, que nos’utilitzin “com a excusa”per fer una declaració uni-lateral d’independència(DUI). Iceta també va acu-sar la majoria independen-tista d’haver-ho “petat tot”amb l’aprovació de les lleisdel referèndum i de transi-torietat al Parlament i elsva qualificar de “temerarisque juguen amb foc i ambavantatge perquè tenendavant Rajoy, l’home mésprevisible del món”. Sán-chez va ratificar que “elsdrets no es retallen” i vaprometre que el PSOE“obligarà Rajoy a dialogaruna solució pactada” des-prés “d’estar cinc anysconfrontant territoris”. Vaacusar Puigdemont i Jun-queras d’enganyar la gentpresentant l’1-O com lamanera de fer fora Rajoyquan el que es pretén és“trencar Espanya i fractu-rar Catalunya”. ■

Xavier MiróBARCELONA

El que hi haurà l’1-O no seràun referèndum, diu Rajoya El PSC s’oposa a la denúncia per sedició contra els presidents de l’ANC i Òmnium i demanarespectar les mobilitzacions a Pedro Sánchez promet que obligarà Rajoy a dialogar una solució

El president espanyol, Mariano Rajoy, ahir, durant la seva intervenció a Palma, en la reunióde presidents provincials del PP ■ EFE