1

L’ERA D’INTERNET I

L’EDUCACIÓ 2.0

“ Es pot seguir educant sense utilitzar

les noves tecnologies? ”

Autors: Álvaro Furlan , Andrea Núñez, Cristina Prats, Catalina

Ribas, Marina Yeste.

Centre: IES Sant Agustí. (Eivissa)

Correus electrònics: alvarofurlanbatx@gmail.com,

andreanmartin4b@gmail.com, cristinaprats4b@gmail.com, cata-

racu@hotmail.com, marinayeste4b@gmail.com

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual

4.0 Internacional de Creative Commons

2

ÍNDEX

1. De què tracta l’educació 2.0?

2. Quines són les noves tecnologies que s'utilitzen en l'àmbit

educatiu?

3. Quins avantatges aporta l’ús de noves tecnologies a les

aules?

4. A on i com s’ha fet funcionar correctament l’educació 2.0?

5. Com era l’educació tradicional?

6. Quin futur, avantatges i desavantatges té l’educació a

distància?

7. Es pot seguir educant sense utilitzar les noves tecnologies?

8. Com podem arribar a implantar l’educació 2.0 en la nostra

pròpia educació?

9. Bibliografia

3

DE QUÈ TRACTA L’EDUCACIÓ 2.0?

Què és l’educació 2.0?

L’educació 2.0 és un nou

mètode d’ensenyament a les

aules. Es tracta d'una evolució

educativa tal i com ha set des

de fa molt de temps, però

ampliant-la amb la utilització de

les tecnologies. El que es vol

aconseguir és fer més

dinàmiques les classes, amb la

utilització dels elements que

quan sortim al carrer també

trobarem: al cap i a la fi, els

estudiants som natius

tecnològics.

Aquests suports digitals ens fan participes: ja no només som receptors

d’informació, sinó que també creem, ja que en aquesta educació s’avaluen les

competències de l’alumnat. A més, ens ajudaran a visualitzar les coses, per

entendre-les de forma més senzilla, i cridant la nostra atenció.

La base de la metodologia educativa canvia amb l'educació 2.0: ja no tan sols

es busca que l'alumne tingui uns coneixements sobre un tema i que conegui

contingut relacionat amb el tema: se'l demana que sigui capaç d'analitzar de

forma crítica i valorativa aquest contingut i que, en última instància, sigui capaç

de crear el seu propi contingut i d'autoavaluar-lo.

Aquesta educació beneficia l’aprenentatge colaboratiu, el coneixement ja no el

té exclusivament el professor, sinó que el té el grup en conjunt. Amb els

avanços tecnològics i la web 2.0, cadascun dels membres del grup té major

accessibilitat a la informació, el que permet aportar nous punts de vista,

contribuint així un coneixement nou, cooperatiu, adaptat a cada grup.

Esquema de les bases de l'educació 2.0

4

“Si tu tens una poma i jo tinc una poma i

intercanviem pomes, llavors tant tu com jo

seguim tenint una poma. Però si tu tens una

idea i jo tinc una idea i intercanviem idees,

llavors ambdós tenim dues idees. “

Georges Bernard Shaw ( 1856 – 1950 )

Per tant, el terme docència 2.0 es refereix al conjunt de tècniques que tenen el

suport de la web 2.0 utilitzats en àmbits d’ensenyament.

Encara que el terme educació 2.0 neix aprofitat l’èxit de la Web 2.0 en 2005, és

un any després, en 2006, que aquest terme comença a aparèixer en articles

especialitzats en educació a nivell internacional. Però no trobem lligats els

termes educació i 2.0 en articles de professors d’universitats espanyoles fins a

2007.

Què és la Web 2.0?

El terme Web 2.0 neix a mitjans de l’any 2004 i comprèn tots aquells llocs webs

que faciliten compartir informació, on els usuaris poden interactuar entre ells i

ser creadors d’un lloc web, no com passa als llocs webs estàtics, en els quals

l’usuari només pot visualitzar el contingut.

5

Perquè s’ha decidit canviar de l’educació tradicional a l’educació

2.0?

Una de les raons més senzilles és la següent: després de dues setmanes

recordem...

És possible observar com és més fàcil recordar i aprendre aquelles coses en

les que hem d'actuar activament, en qualsevol activitat receptiva i participativa,

que no pas amb l’activitat passiva que s'utilitza a l'educació tradicional, on

bàsicament els alumnes són els receptors de l’activitat.

Amb l’educació 2.0 els papers que tenien el professor i l’alumne canvien

tradicionalment canvien:

El docent ha deixat de ser el protagonista, ja no és l’únic que ho sap tot,

ni l’únic que emet informació. La tecnologia deixa a l’abast de l’alumne

molta més informació de la que pot oferir el professor.

Per tant el professor ha deixat de tenir el rol que tenia anteriorment per

convertir-se d’alguna manera en una mena de guia per l’alumne en la

recerca d’informació i en la construcció del coneixement.

• Del que llegim 10%

• Del que escoltem 20%

• Del que observem 30%

• Del que escoltem i observem 50%

• Del que diem 70%

• Del que fem i diem 90%

6

L’alumne en canvi s’ha convertit en el protagonista del seu propi

aprenentatge. L’alumne ja no és només un receptor d’informació, sinó

que també és capaç de transmetre-la.

La tasca de l’alumne passa a la construcció d’un coneixement crític, per

comprendre i transformar la informació que rep i no pas reproduir-la.

Les propostes de treball superen el treball individual i passen a ser

col·laboracions en grup.

7

QUINES SÓN LES NOVES TECNOLOGIES QUE

S'UTILITZEN EN L'ÀMBIT EDUCATIU?

Parlem de noves tecnologies, però realment la paraula clau que ens ve al cap

és sens dubte la xarxa de xarxes: Internet.

Internet, com a eina global, es divideix en subxarxes (servidors). Són moltes les

noves tecnologies que s'utilitzen per a complementar l'educació, com per

exemple:

Wordpress i Blogger:

Ambdós serveis (Wordpress i Blogger) ofereixen la possibilitat de crear un bloc:

un espai personal amb un o diversos autors que poden escriure sobre diferents

temes, amb l’opció d’inserir imatges, vídeos, enllaços… en posts, que

s’ordenen cronològicament, amb una estructura pareguda als tradicionals

diaris. A més a més, els lectors d’aquest bloc poden interactuar amb l’autor

mitjançant comentaris que poden escriure en cada entrada.

Wikis:

Una wiki és un espai web, estructurat mitjançant temàtiques, elaborat per

múltiples persones, on tots ells poden editar contingut de la wiki. L’estructura

en aquest cas no és cronològica, sinó jeràrquica (temes, subtemes i divisions a

dins dels subtemes) i s'hi pot accedir mitjançant els menús. Són un gran

exemple de participació col·laborativa, amb un model hereu de les

enciclopèdies a paper. Un servidor que assisteix en la creació i l'allotjament de

wikis és Wikispaces.

Slideshare:

Slideshare és un lloc web que ofereix als usuaris la possibilitat de pujar i

compartir en públic o en privat presentacions de diapositives en diversos

suports, tant privats com de codi lliure.

8

Portafolis digitals:

Són espais web constituïts per un conjunt de documents i arxius de diferent

caràcter que l’estudiant produeix i publica amb l’objectiu de que les seves

capacitats siguin avaluades en el seu conjunt. Una gran eina per a la creació

de portafolis digitals, entre altres tipus d'estructura web, és Google Sites.

Youtube:

Youtube és una plataforma digital que ens proporciona Google, en el que els

usuaris poden pujar i compartir vídeos amb un estil molt central en l'aspecte

social.

Glogster:

Glogster és una plataforma que permet la creació de glogs , que no són més

que pòsters digitals els quals combinen textos, vídeos, imatges, enllaços…

Pinterest:

Pinterest és una xarxa social que permet crear, administrar i publicar taulers

d'imatges i text ("pins") personals, temàtics i interactius.

Evernote:

Evernote és un conegut software que proporciona la base per a la creació

d'una llibreta digital, dividida en diferents apartats o "notes". Aquestes notes

poden contenir qualsevol tipus de contingut digital: text, arxius multimèdia o

meta data electrònica (que guarda dades GPS o registres d'edició, per

exemple). El que caracteritza i destaca a aquesta aplicació és la seva suite de

software, que combina diferents programes (com per exemple Skitch) per

aportar-li característiques addicionals a les llibretes, com la capacitat d'afegir

contingut a mà amb una pantalla tàctil o la de transformar imatges o veus en

text.

9

Serveis d'emmagatzemament en línia:

Serveixen per a pujar i guardar arxius multimèdia en servidors arreu del món,

concepte anomenat com "emmagatzemament en núvol". En són exemples

coneguts Mega, DropBox, Mediafire, iCloud, etc.

A més d’aquestes eines, podem trobar altres que ens ajuden en el reforç

educatiu, per a complementar el temari escolar. Alguns exemples d’aquestes

eines són:

JClic:

JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques amb les quals el

professorat o els alumnes poden crear exercicis com trencaclosques,

associacions, pràctiques de text, paraules creuades ...

Hot Potatoes:

Les eines de Hot Potatoes permeten la creació d'activitats d'elecció múltiple

interactives, de resposta curta, d'emplenar espais, mots encreuats, i exercicis

de reordenar una frase.

CmapTools:

CmapTools permet realitzar mapes conceptuals, els quals ajuden a la

comprensió de textos, destacant els punts més rellevants d'un tema. Aquesta

eina s'utilitza per a transmetre en forma clara idees o conceptes complexos.

10

Com podem utilitzar les noves tecnologies dins les aules?

Molts professors són reticents a donar la passa de l’educació tradicional a

l’aplicació de la tecnologia dins les aules, però els avantatges que aquestes

aporten s’haurien d’aprofitar utilitzant aquests recursos per educar, entretenir i

aconseguir l’objectiu de transmetre el coneixement.

L’època ha canviat i actualment el professorat disposa d’eines de les que han

de treure profit, els educadors han d’actualitzar-se i conèixer els recursos que

els estudiants utilitzen.

Els docents poden utilitzar les noves tecnologies com a tauler d’anuncis, on

poden pujar els objectius i continguts de l’assignatura, apunts de classe, a més

de acompanyar-los amb informació complementaria, exercicis

d’autoaprenentatge, reforç i/o ampliació. Això ajudarà a l’alumne a tenir

organitzada la informació i poder consultar-la en qualsevol moment i fer front de

qualsevol dubte. A més el professor pot utilitzar aquesta eina com a punt de

reflexió sobre el que s’està veient a l’aula.

En el cas de que els alumnes siguin creadors d’alguna manera (fent treballs

d’investigació, entrevistes, vídeos...) es pot crear una web (un portafoli

electrònic) com a eina d’expressió i comunicació, on els mateixos alumnes

poden exposar les seves aportacions i treballs. Pot servir com a hemeroteca

dels treballs dels alumnes.

D’altra banda, els professors poden utilitzar aquests recursos per a avaluar i

demanar treballs dels alumnes. Amb les TIC, el professor pot expressar les

pautes que s’han de seguir per confeccionar l’activitat demanada, acompanyant

l’explicació amb exemples, que ajudin als alumnes a crear.

Amb l’ús de les noves tecnologies també es facilita la manera d’entregar,

compartir o publicar les activitats, tant amb el professor com a l’hora de

treballar en grup. Per aquesta utilitat es poden utilitzar eines esmentades com

Dropbox i Mega o altres com el correu electrònic, Google Drive, etc. Utilitzant

les noves tecnologies també es facilita la forma de compartir les nostres

activitats amb la resta del món.

Per últim, una idea més sobre com utilitzar les noves tecnologies dins l’aula es

com a eina de comunicació i discussió. La xarxa ens dóna la possibilitat de

crear fòrums de discussió i sales de xat, a on es poden esmentar queixes,

suggeriments i dubtes.

11

QUINS AVANTATGES APORTA L’ÚS DE NOVES

TECNOLOGIES A LES AULES?

La utilització de les noves tecnologies i les tècniques d'educació 2.0 s'han

demostrat com a molt beneficiaries per a la millora del sistema educatiu.

Diferents estudis duen anys estudiant els seus avantatges. Entre aquests

s'inclouen l'augment de l'interès de l'alumne en l'assignatura -les pròpies

tecnologies donen la possibilitat als professors de dissenyar classes més

amenes i atractives per l'alumnat-, la seva millora en les capacitats per a

resoldre problemes, l'augment de la confiança en si mateix i l'increment de la

creativitat i la capacitat comunicativa. A més a més, en augmentar la capacitat

de comunicació i de resolució de problemes de cada alumne, aquests

adquireixen també moltes habilitats de treball cooperatiu, i també tendeixen a

participar més activament en cada classe.

Altres avantatges de les TIC són el lliure accés de cada alumne a tota la

informació que necessita en tot moment a qualsevol lloc. També ens donen la

capacitat de compartir la informació i el treball propis amb la resta de la classe

o, fins i tot, del món.

Encara que no tot és perfecte: a aquests avantatges s'oposen una sèrie

d'obstacles, com que hi ha professors i alumnes poc habituats a aquest tipus

de docència i a l’ús d’aquest tipus d’eines. Encara que aprendre es

relativament fàcil, es necessita actitud i motivació de canvi, de la que manquen

especialment molts professors habituats al model tradicional, més concernits

per la seva pròpia comoditat que per la millora de la seva qualitat educativa.

A més a més, a la xarxa hi ha muntanyes d’informació. Els usuaris -els

alumnes- es toparan amb informació incompleta i errònia. Pot ser difícil destriar

la informació, encara que aquesta també és una altra passa en l'aprenentatge

de les TIC. I, com sempre s'ha d'esmentar l'aspecte econòmic, també s'ha de

dir que es necessita una gran inversió econòmica per integrar les eines

necessàries per aquest tipus d’educació en els centres educatius, i per al

manteniment dels equips i la connexió a Internet.

12

Fins i tot així, es pot concloure amb la certesa de que tots els avantatges que

aporten les noves tecnologies a l'educació superen els inconvenients. I és un

fet a comentar que les TIC, encara que milloren les capacitats de tots els

alumnes exponencialment, s'han desvelat com a inusitadament efectives en els

alumnes que manquen de motivació d'estudi (per qüestions personals o

familiars) i, especialment, en els alumnes que sofreixen de discapacitat. La

facilitat que donen les tecnologies de proporcionar una educació personalitzada

per a petits grups d'alumnes o fins i tot una totalment individual s'ha revelat clau

en aquest aspecte. Això sí, l'adaptació de les TIC per a alumnes amb

discapacitat és un camp que encara requereix molt de desenvolupament, però

a on s'han vist grans avanços, com la implantació de teclats en braille a alguns

centres educatius, per a alumnes amb discapacitats visuals.

13

ON I COM S’HA FET FUNCIONAR CORRECTAMENT

L’EDUCACIÓ 2.0?

En ser l'educació 2.0 no només una implementació de les noves tecnologies a

les aules, sinó també un canvi en la metodologia educativa, hem de buscar

com s'ha fet funcionar a models amb molt d'èxit avui en dia, com el finlandès o

el canadenc.

En especial, el model finlandès s'ha fet notar internacionalment gràcies als

seus bons resultats i metodologia. Les raons són conegudes per qualsevol

persona interessada en el tema: el professorat més preparat i respectat del

món, una societat que valora l'educació per damunt de tot i una metodologia

que s'especialitza en millorar a tots i cada un dels alumnes, evitant els

exàmens i les avaluacions, centrant-se en les competències per damunt del

simple coneixement.

I aleshores, quin paper juga l'educació 2.0 en l'educació finlandesa?

Doncs, fins fa tres anys, les TIC no tenien cap paper protagonista en l'educació

finlandesa. La metodologia i els valors que la guiaven, en canvi, si que eren

molt pareguts als de l'educació 2.0: la valoració de les competències

lingüístiques, científiques i artístiques per damunt del simple coneixement i la

memorització, o l'aprenentatge basat en projectes (PBL, Project Based

Learning) de recerca o de disseny.

Però l'aspecte de connexió en xarxa era una novetat que no tenia cap paper

important en l'educació del país nòrdic: tenien pissarres digitals a molts centres

educatius, i molts dels millors tallers d'aprenentatge d'habilitats tecnològiques,

al igual que ordinadors públics, però res més. Aquesta tendència va començar

a canviar fa tres anys. Des d'aleshores, a Finlàndia s'han implantat les

tecnologies als centres educatius, agafant un paper destacat l'ús d'ordinadors

portàtils, tablets i llibres electrònics per cada alumne,que a més a més

comencen a substituir els llibres de lectura i de text a paper. Aquest procés de

substitució avança amb tanta força que es preveu que per al 2016 "l'examen de

matriculació finlandesa" -l'únic examen nacional que els alumnes d'aquest país

fan en tota la seva educació, al final de la seva educació secundària avançada-

es realitzi de forma totalment digital, amb els alumnes utilitzant els seus propis

tablets o ordinadors portàtils. Aquesta tendència digital ha afectat especialment

als treballs de recerca i de disseny típics a tots els cursos, que han canviat

14

lleugerament per adaptar-se a les noves possibilitats socials, cooperatives i les

noves fonts d'informació, a més de per a adaptar-se a la forma en que les

noves tecnologies ens donen la possibilitat de compartir el nostre treball a la

xarxa.

En ser les bases del sistema educatiu finlandès tan properes a les de

l'educació 2.0, amb la defensa de valors com l'altruisme, la cooperació o l'ús

actiu del pensament, en unificar aquestes bases amb les TIC, podem dir que

Finlàndia ja té una metodologia educativa pràcticament igual a la que busca

l'educació 2.0. Encara així, no és un model fàcil de copiar i transportar a cap

altre regió del món, doncs la base del sistema educatiu a aquest país segueix

anant més enllà dels mètodes educatius, sent el seu punt més fort una

característica inherent de la seva societat i cultura.

Un altre model que s'ha destacat per la seva metodologia i resultats al

panorama internacional és el canadenc. És un model conegut per la llibertat

que dóna als alumnes, llibertat que permet als alumnes treure el millor de si

mateixos, sent el professor un guia en el procés. Sens dubte, una metodologia

molt propera a la que tractem en aquest treball.

L'educació canadenca, al contrari que la finlandesa, sí que avança

conscientment cap a l'educació 2.0 des de fa molts d'anys. Al Canadà,

l'educació vol evolucionar amb el món, amb l'objectiu de tenir alumnes molt ben

preparats per al futur. L'educació a aquest país es basa en tres pilars, tres

característiques que tots els alumnes canadencs han de reunir en acabar els

seus estudis: han de ser pensadors actius i crítics, ciutadans ètics i han de

posseir un gran esperit emprenedor.

Amb aquest propòsit, els educadors i els centres educatius canadencs han

canviat el seu mètode educatiu fins a actuar tal i com s'expressa en l'educació

2.0. El professor ja ha passat de ser qui duu el paper protagonista a la classe a

ser un guia, i els alumnes aprofiten més que mai la llibertat que el sistema

educatiu del seu país sempre els hi ha donat. Això permet al professorat ajudar

i centrar-se molt especialment en els alumnes que tenen problemes en la seva

educació, tant per qüestions familiars o personals, com per sofrir algun tipus de

discapacitat física o psicològica.

D'altra banda, a Canadà els docents també han començat a educar basant-se

en les competències i habilitats més que en l'educació tradicional disciplinada i

basada en la memòria. També les TIC han agafat un paper molt important: els

15

alumnes es preparen per a la creació del seu currículum digital i per a saber

crear i mantenir una bona imatge a la xarxa, a més de que adquireixen

coneixements sobre bones pràctiques a Internet, especialment a les xarxes

socials. També aprenen a utilitzar moltes de les eines que actualment trobem a

Internet, a compartir el seu treball online o a trobar informació correcta i fiable

entre tota la que aquesta gran plataforma del coneixement ofereix.

Un últim canvi que també trobem als centres educatius canadencs, és la

substitució del llibre a paper pel llibre electrònic, visualitzat a un ordinador

portàtil o a una tablet. Es creen grans biblioteques de coneixement nacional, a

on s'acumulen textos digitals, llibres a paper digitalitzats, material multimèdia,

diversos recursos educatius, etc. Aquestes biblioteques digitals es basen en les

de les grans universitats dels Estats Units, que arriben a reunir milers de milers

d'arxius.

Parlant d'universitats, si hi ha un punt on el canvi i la modernització es realitzen

més lentament al Canadà és a les seves universitats. Encara que s'ha vist un

gran avanç, el model tradicional està molt més implantat a les universitats que

als centres educatius, on ja ha evolucionat. Això sí, a favor de les universitats

s'ha de dir que implantar l'educació 2.0 amb els temaris universitaris és molt

més difícil que fer-lo en els centres educatius a on el contingut és molt més

bàsic.

En conclusió, en veure com dos països coneguts per la seva qualitat educativa

han implantat correctament l'educació 2.0 i l’ús de les TIC i la xarxa en la

creació de coneixement i en l'educació dels seus alumnes, especialment els

més joves, és fàcil deduir que amb un canvi de la política i la metodologia

educatives de qualsevol altre país, l'educació 2.0 també pot ser implantada, i

que segurament milloraria les capacitats, eficàcia i pensament de tots els

alumnes, reduiria exponencialment la taxa de fracàs escolar i prepararia als

pròxims especialistes, científics, metges, etc en l'ús de les TIC i Internet com a

una xarxa social.

16

COM ERA L’EDUCACIÓ TRADICIONAL?

Quan fem referència a l’educació tradicional, ens estem referint a l'educació

abans de l'existència de l'educació 2.0. Aquesta educació utilitzava com a

mètodes d'ensenyament l'analític, sintètic, inductiu i deductiu, és a dir, els

mètodes on l'ús de la memòria surt beneficiat, però no el del raonament, el de

la concepció i el de l’assimilació dels coneixements per part de l'alumne.

Un dels majors pilars d'aquesta educació és l'ordre i la disciplina, on el

professor té un paper fonamental i és el model i guia al que s'ha d'imitar i obeir.

En aquest tipus d'educació l'alumne desconeixia on es dirigia amb els seus

coneixements, ni perquè li ensenyaven el que li estaven ensenyant.

Les lliçons tradicionals es reduïen a ser una repetició dels continguts del llibre,

tant per part de l'alumne, com per part del professor. A l’educació tradicional es

premia la memorització, per això és molt usual que la creativitat i elaboració

individual no es desenvolupin de la mateixa forma. A més a més, podem afegir

que, les matèries s'ensenyaven com a independents les una de les altres, i a

l'alumne li resultava difícil imaginar que el que aprenia en una matèria podia

tenir relació amb una altra.

L’objectiu principal d’aquesta educació és l’aprenentatge de l’alumne, però

tenint com a eixos primordials al professor i els seus plans d’estudi. Domina la

importància de les dades sobre la del concepte i es dona poca importància als

treballs en grup i activitats participatives.

En canvi, l'educació moderna, la 2.0, és un extrem oposat a la tradicional. La

finalitat de l'educació moderna era que l'alumne havia de comprendre el sentit i

la finalitat del que fa, és a dir, no es donava un paper tan important a la

memorització. En l'educació tradicional, el professor era una persona aliena als

alumnes, i ells no podien participar en les seves classes. En l'educació actual,

el professor imparteix les classes però de manera que els alumnes puguin

interactuar i participar a les aules. És a dir, és fonamental la comunicació entre

els alumnes i el docent. Com es pot veure, la diferència és notable.

17

Resum de les diferències entre l'educació tradicional i l'educació moderna:

18

QUIN FUTUR, AVANTATGES I DESAVANTATGES TÉ

L’EDUCACIÓ A DISTÀNCIA?

Un altre dels grans objectius de l'educació 2.0 ha set el d'eliminar una barrera

tradicional per a l'educació, especialment a la molt avançada i/o especialitzada

(com, per exemple, graus universitaris o post-universitaris): la distància.

L'educació a distància va sorgir com a solució per a aquest problema.

Bàsicament, es coneix com a educació a distància aquella forma

d’ensenyament en la qual l’alumne no es troba present físicament al lloc on rep

dit ensenyament. Quan utilitzen aquest sistema, els alumnes reben el material

necessari (continguts, material multimèdia, exercicis...) i s’avaluen a través de

serveis d’Internet.

Hi ha una àmplia gama de possibilitats per a l’ús de la xarxa en l’àmbit de

l'educació a distància:

D'una banda, hi ha alumnes que utilitzen plataformes especialitzades (una de

les més conegudes és Coursera), a les quals acadèmies i universitats ofereixen

cursos titulats oficials. En aquests casos, s'utilitzen simultàniament classes

gravades i per streaming (en directe), explicacions i documents de text, fòrums i

sales de xat (conversació) per a alumnes i professors, i diverses aplicacions

web usades per a estudiar, examinar i avaluar. Un altre exemple són les

universitats que realitzen total o parcialment les seves activitats en línia, com la

UNED o la UOC.

D’altra banda, es solen utilitzar conjuntament tècniques d’educació a distància

amb altres tècniques d’educació 2.0 (a l’aula física) i d’educació tradicional. En

aquest cas, es sol utilitzar l’educació a distància com a suport de l’educació a

l'aula, oferint a l'alumne contingut addicional per a quan estudia sense el

professor. L’exemple més conegut és la plataforma Moodle, utilitzada com a

complement educatiu a molts instituts, en nivells d’ESO i batxillerat.

19

Finalment, molts alumnes comencen a adquirir coneixements mitjançant l'ús

d'eines Web 2.0 i l'auto aprenentatge. La lliure cultura ofereix tot tipus de

materials, com videotutorials (ex. Khan Academy o Unicoos) o llibres

electrònics. Els alumnes solen demanar ajuda i els seus dubtes a fòrums de

discussió i sales de xat, avançant sense cap professor que el hi faci el paper de

guia. En aprendre d’aquesta forma, sense una entitat avaluadora, no hi ha cap

institució qualificada que els hi doni un títol qualificat pels seus coneixements,

raó per la qual els alumnes que comencen a estudiar així solen complementar

els seus coneixements amb un curs titulat a distància o un grau universitari.

La xarxa permet dur l'educació més lluny, oferint al mateix temps comoditat i

una font d'informació pràcticament il·limitada encara que, potser, aquesta última

forma és la que te el desavantatge més gran, en fer avançar l'alumne per ell tot

sol. Altres defectes que es solen atribuir a aquesta educació, com la

impersonalitat o la dificultat en el moment d'avaluar, s'han resolt gràcies a una

millora en les connexions.

Fins i tot, s'ha començat a provar de forma experimental l'ús de la realitat

augmentada (AR, l'ús d'imatge i so superposats a la realitat) en un entorn

educatiu, encara que a aquesta nova tecnologia li queda molt de

desenvolupament. El seu ús podria crear llibres interactius que projectessin

imatges en tres dimensions o utilitzar tècniques de geolocalització i escenaris

virtuals. També es podria aplicar en l'aprenentatge a través d'Internet. Entre

altres beneficis, aquesta tecnologia millora les capacitats de treball individual i

col·lectiu de l'alumne, i l'aporta de més coneixements pràctics a més dels

teòrics que predominen a molts sistemes educatius. La tecnologia necessària

per a utilitzar la realitat augmentada ja la trobem actualment a telèfons mòbils

d'última generació, videoconsoles portàtils o tablets.

Una última opció que es preveu per al futur es l'ús de la realitat virtual (VR,

l'eliminació total de la realitat rebuda pels sentits i la seva posterior substitució

per una realitat creada digitalment), que permetria a l'alumne assistir a classe

des de la seva habitació, amb l'ús d'un simple HMD i uns auriculars.

20

ES POT SEGUIR EDUCANT SENSE UTILITZAR LES

NOVES TECNOLOGIES?

Internet va donar inici a una revolució que va transformar la societat, generant

nous productes, noves demandes i noves necessitats; canviant la majoria dels

serveis i donant lloc a altres nous.

En el món de la formació, Internet va iniciar un traspàs del model clàssic a un

model en línia; els mateixos continguts de sempre es van digitalitzar, les

classes teòriques es van substituir per vídeos o presentacions i l'acció tutorial

per un fòrum. També, i de forma oficial, es van emprar els mateixos indicadors

de mesurament: l'assistència a classe es mesurava pel temps que una persona

estava asseguda davant de l'ordinador, la participació del professorat es

mesurava pels missatges que es contestaven en els fòrums i completar el curs

significava que els alumnes havien obert tots els apartats del curs.

Des de llavors utilitzen els mateixos elements. Diuen que moltes assignatures

presencials s'han transformat perquè tenen sistemes d' e-learning de suport,

però la gran majoria l'únic que han fet és que els alumnes en lloc d'anar a la

fotocopiadora per a tenir una còpia de les anotacions se les descarreguen per

Internet; és a dir, s'han traspassat els continguts de la fotocopiadora a Internet.

Des d'un punt de vista polític i de gestió, se'ns pot dir que el model s'ha

transformat i això és cert, s'han aprovat lleis noves, models de gestió nous,

però l'impacte segueix sent el mateix, la mateixa taxa de fracàs escolar, els

mateixos resultats, etc.

És lògic: pot haver-hi noves lleis i nous models, però el professorat és el mateix,

les metodologies majoritàries són les mateixes, és a l'alumnat al que més li

costa aprovar l'examen (que segueix sent del mateix tipus), la principal labor

d'aprenentatge es contínua fent a l'aula amb la mateixa distribució (el professor

en una tarima i els alumnes asseguts mirant o prenent notes) i per al progrés

del professorat es segueixen utilitzant els mateixos indicadors que abans

d'existir Internet. És com si en totes aquestes noves lleis i models tot el que ha

suposat Internet fos invisible.

Això no vol dir que aquesta no hagi set una bona primera passa: ha fet que el

model clàssic arribi a més llocs (per exemple a entorns rurals), que sigui més

flexible (ens permet assistir a un curs a la nit o els caps de setmana), que sigui

21

gratuït i que institucions presencials i de prestigi posin els seus continguts en

obert. No obstant ja és hora que, almenys des de la formació presencial,

deixem d'exportar el nostre model més clàssic, és hora de començar a

transformar-lo en una educació 2.0. És hora d'aprofitar el que ens ofereix

aquest meravellós oceà que és Internet. No podem continuar tancant els ulls a

la infinitat de coneixement accessible i en obert, a les nombroses eines per

compartir i cooperar ni a la connectivitat permanent i des de qualsevol lloc que

ens ofereix la xarxa.

D'aquesta reflexió podem deduir que es pot seguir educant com fins avui,

sense utilitzar les noves tecnologies, doncs les metodologies no han canviat

pràcticament gens. Eduquem amb Internet igual que quan no el teníem. Les

noves tecnologies només han augmentat la comoditat del treball de professors i

alumnes, sense canviar el mètode d'ensenyament, sense aplicar-hi els

conceptes que caracteritzen l'educació 2.0.

Encara que no avançar cap a la utilització de nous mètodes d'ensenyament no

és en cap cas la passa correcta a donar a continuació: ara que cada vegada la

tecnologia es troba a més centres educatius, només fa falta un canvi en la

mentalitat de la major part de la comunitat educativa per a avançar. Però si

aquest canvi no s'arriba a produir, els alumnes dels nostres centres es trobaran

cada vegada més endarrerits respecte a altres països a on l'educació funciona,

i la nostra competivitat i efectivitat baixarà cada cop més, o més millor dit, es

mantindrà regular mentre que altres models educatius milloren constantment.

En definitiva, la resposta a la pregunta que dóna títol a aquest treball i a aquest

apartat no és senzilla, però sí clara. ¿Es pot seguir educant sense utilitzar les

noves tecnologies? Sí, sens dubte, doncs tècnicament no hem donat cap gran

passa de l'educació tradicional a les noves metodologies. Però, és

recomanable no fer aquest canvi? La resposta és negativa es miri com es miri,

des de qualsevol punt de vista. Els beneficis de l'educació 2.0 són múltiples, i

els seus desavantatges, pràcticament nuls. Potser en un futur ens trobarem tan

endarrerits en les nostres habilitats i capacitats que, aleshores, la resposta a la

pregunta de si podem continuar sense canviar l'ensenyament passarà a ser un

simple "no".

22

COM PODEM ARRIBAR A IMPLANTAR L’EDUCACIÓ

2.0 EN LA NOSTRA PRÒPIA EDUCACIÓ?

Per començar, s'ha de dir que l’educació 2.0 ja està començant a ser

implantada avui dia al nostre propi centre. Actualment disposem de recursos

dels quals abans no ens beneficiàvem -per fer una referència a les pissarres

digitals, portàtils o la xarxa i el servidor interns del nostre institut- gràcies als

quals podem accedir fàcilment a eines com les explicades en apartats

anteriors.

N'és un exemple una assignatura implantada en el nostre institut i que té molt a

veure amb l’educació 2.0: l’anomenada TIC (Tecnologies de la Informació i la

Comunicació ). En aquesta assignatura s’ensenya als alumnes a utilitzar

algunes de les noves tecnologies que tenim a la nostra disposició.

També hi ha una eina que està sent utilitzada a la pròpia web del centre, el

Moodle, eina la qual alguns professors utilitzen per pujar a la xarxa activitats i

informació addicionals per ajudar a l’aprenentatge dels alumnes. Alguns

professors utilitzen, també, blocs per aquesta mateixa activitat.

Però encara que el seu ús a les nostres aules està iniciant-se, hem d’ampliar

enormement aquesta visió tecnològica, perquè només estem a les portes de

l’educació 2.0: podem trobar un ventall molt ampli de recursos que encara no

estan a les nostres aules o que més ben dit encara no utilitzem, ja sigui per la

ignorància tecnològica del professorat o bé per una manca de recursos

econòmics.

Aleshores, com avancem cap a la millora de la qualitat educativa en la nostra

pròpia educació?

Primerament, per a desenvolupar completament el concepte d'educació 2.0 en

el nostre institut, s’hauria de promoure l’ensenyament tecnològic al professorat

mitjançant cursos patrocinats pel govern i per tant gratuïts al professorat i

d’assistència obligatòria, cosa que ja es fa (de forma general, no sols amb les

TIC), ja que cada 4 anys el professorat ha de fer un curs de 100 hores. El

problema és que la majoria del professorat actual agafa els cursos més senzills

i que no tenen res a veure amb les noves tecnologies. Una solució seria, per

posar-ne un exemple, el obligar als professors i formadors a realitzar cursos de

TIC i actualització de la metodologia educativa de forma obligatòria.

23

Posteriorment, s'hauria de millorar els coneixements que té l'alumnat de les TIC

amb classes especialitzades, punt que es sol obviar ja que, encara que sí que

és cert que som nascuts en l’era tecnològica, molts alumnes no saben aplicar i

enfocar el seu coneixement digital en la pròpia educació i estudi.

Una altra font necessària per a que sigui possible implantar aquesta educació

dins el centre seria l’aportació d’ajudes econòmiques que ofereixin la

possibilitat de posar a l’abast dels alumnes les eines tecnològiques que

manquen dins de totes i cada una de les classes, a més de millorar la pròpia

connexió a la xarxa, la qual deixa molt a desitjar.

24

BIBLIOGRAFIA

R. Grau, J. de Manuel, J. Coll, T. Padrosa, D. Couso, M. Simon, J. Molina i J.

M. Llort, Ciència en context 1, 1a edició, Barcelona: Editorial Teide SA, 2008.

ISBN 978-84-307-5246-1.

Joan Buades Beltran, Reminyola [blog], Eivissa, 2013. Disponible a:

http://reminyola.wordpress.com/

Juan José de Haro, EDUCATIVA [blog], Barcelona, 2013. Disponible a :

http://jjdeharo.blogspot.com

Juan José de Haro, Aplicaciones educativas de las redes sociales [Presentació

en línia]. Disponible a:http://www.slideshare.net/jjdeharo/aplicaciones-

educativas-de-las-redes-sociales-presentation

Govern de les Illes Balears: Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, Weib

[blog], Palma de Mallorca, 2013. Disponible a: http://weib.caib.es

Carmen Escribano García, José Ignació Mongé Ganuzas, Alberto Sánchez

Pedroche, Adan Garriga Torres i Gemma Tur Ferrer, "Eportafolis i Web 2.0 als

estudis de GEDI de la Seu d'Eivissa, CAMPUS EXTENS UIB VIRTUAL [article

en un blog], Eivissa, 2012. Disponible a: http://cebloc.uib.cat/eportafolis-i-web-

2-0-als-estudis-de-gedi-de-la-seu-deivissa/

Universitat de les Illes Balears, CAMPUS EXTENS UIB VIRTUAL [blog], Illes

Balears, 2013. Disponible a: http://cebloc.uib.cat

De participació lliure, Moodle [programari lliure], 2013. Disponible a:

https://moodle.org/?lang=ca

25

Half-Baked Software Inc., Hot Potatoes™[programari lliure]. Disponible a:

http://hotpot.uvic.ca

Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, zonaClic [programari

lliure]. Disponible a: http://clic.xtec.cat/es/jclic/

Institute for Human and Machine Cognition (IHMC), CmapTools [programari]. Disponible a: http://cmap.ihmc.us/

Adelaida Delgado Domínguez, Àngels Pons Sans, Manuel Rivera Ruíz i

Gemma Tur Ferrer, Utilitats dels blocs, wikis, i xarxes socials per a una

docència 2.0 [document en línia], 2010. Disponible a:

http://servidorti.uib.es/adelaida/CIVE/completCIVE.pdf

María Luna Argudín, Habilidades docentes [en línia]. Disponible a:

http://hadoc.azc.uam.mx/menu/menu.htm

Stephanie Falla Aroche, "Ideas para utilizar la tecnología en la educación",

Maestrosdelweb [article en una revista en línia], 2009. Disponible a:

http://www.maestrosdelweb.com/editorial/ideas-para-utilizar-la-tecnologia-en-la-

educacion/

Francisco Aliaga i Antonio Bartolomé, El impacto de las nuevas tecnologías en

educación [document en línia], 2005. Disponible a:

http://www.uv.es/aliaga/curriculum/Aliaga&Bartolome-2005-borrador.pdf

Esther Riobó, "Tecnología en el aula: la TIC en el sistema de educación",

aprendemas.com, [article a una revista en línia], 2008. Disponible a:

http://www.aprendemas.com/reportajes/P1.asp?Reportaje=1279

Wayne D'Orio, "Finland is #1!", Scholastic [article en una revista en línia].

Disponible a: http://www.scholastic.com/browse/article.jsp?id=3749880%20

26

Ari Alamäki, "Current Trends in Technology Education in Finland", The Journal

of Technology Studies [article en periòdic en línia], 2000. Disponible a:

http://scholar.lib.vt.edu/ejournals/JOTS/Winter-Spring-2000/alamaki.html

C. M. Rubin, "The Global Search for Education: Got Tech? - Finland", EL

HUFFINGTON POST [article en periòdic en línia], 2013. Disponible a:

http://www.huffingtonpost.com/c-m-rubin/the-global-search-for-

edu_b_4257202.html

C. M. Rubin, "The Global Search for Education: Got Tech? - Canada", EL

HUFFINGTON POST [ article en periòdic en línia], 2013. Disponible a:

http://www.huffingtonpost.com/c-m-rubin/the-global-search-for-

edu_b_4215525.html

Coursera, Inc., Coursera® [plataforma web], Santa Clara County (California),

2013. Disponible a: https://www.coursera.org/

Damián Morelli, Matías Cumillanca, Agustí Barrientos, unicoos -

#nosvemosenlaclase [en línia], 2013. Disponible a: http://unicoos.com

Khan Academi, Khan Academy [plataforma en línia], Mountain View

(California), 2013. Disponible a: https://www.khanacademy.org/

Albert Sangrà Morer, "La realidad aumentada y su aplicabilidad en el ámbito

educativo", EL PAÍS [article a un periòdic en línea], 2013. Disponible a:

http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2013/07/la-realidad-aumentada-y-

su-aplicabilidad-en-el-%C3%A1mbito-educativo.html

Múltiples autors, Competents/Gu Gai Gara/Competentes [blog], Espanya, 2013.

Disponible a: www.competentes.wordpress.com