I QUÈ DIMONIS SABEM DELS ADOLESCENTS D’AVUI?Fem alguna cosa per mirar de saber-ho Jaume Funes. Maig 2015

1

UNA PROPOSTA SOBRE LA MIRADA

"Aquesta no és una tesi sobre l’adolescència sinó una tesi sobre la “mirada adolescent”. La mirada adulta sobre els adolescents, la mirada de l’adolescent sobre si mateix i dels adolescents entre ells, la mirada que es construeix a partir de la interacció entre l’adolescent que se sent observat (interrogat, qüestionat, escoltat, interpretat) pels adults i els adults perplexos (distants, pròxims, comprensius, diagnosticadors, anticipadors, estimuladors, ...)  que observen (estudien) els adolescents".

(Funes, J. 2011. Tesi doctoral frustrada)

I. SI ES VOL SABER...

No té gaire sentit intentar saber què els passa

Cal descobrir els sentits que donen als esdeveniments de la seva vida

Sempre és qüestió de descobrir els seus "arguments"

És un error començar la lectura amb les categories de la psicopatia o la sociopatia

II. NO OBLIDAR QUE, DE MANERA ESPECIAL, VIUEN ANYS SOCIALMENT CONDICIONATS

Una cicle vital socialment evolutiu

Aquests curs, què toca ser?

Sempre tenen grups de referència

III. LES SEVESNECESSITATS I LES NOSTRES PRETENSIONS

"Els nois i noies adolescents viuen un estat sobre el que sempre desitgen ser escoltats. Necessiten sentir que, de diverses maneres, ens acostem a conèixer què passa a les seves vides. Es molt difícil ser adolescents sense ser mirat i un part de les mirades han de ser adultes. Mirades que detecten la seva preocupació i expressen la nostra, però que sempre es tradueixen en una mirada comprensiva"

"Tota mirada té pretensions. La nostra té pretensions de construcció d’oportunitats, de construir possibilitats d’incidència. No és una mirada que té prevencions prèvies, que pretén estar al servei de cap prevenció futura"

IV. ALGUNES REGLES (8) PER INTENTAR SABER1. Comprendre és una obligació. Justificar és un error

De la lògica de la matèria a la designació dels subjectes tolerables

Comprendre l’adolescent no és ni inventar-li-ho ni justificar-ho. Entendre el seu món és simplement reconèixer que hem de construir dinàmicament (canvien ells i canviem nosaltres) la

proximitat abans de posar-nos a descriure els seus problemes.

2. Ser presents i reconeguts en entorns i contextos normalitzadors        

El profe enrotllat, el psicòleg friki i el adult que s'entera

3. Construir canals de comunicació

De la disponibilitat a la missatgeria digital en xarxa

4. Mirar, veure i observar        

Sistematitzar l'observació significativa

5. Les regles de qualsevol interrogatori        

Decàleg de com preguntar a un adolescent i obtenir informació útil

6. Qüestionaris i "lectures" per poder parlar d'allò que són les seves i les nostres preocupacions   

Quan tornarà a venir el senyor aquell que ens fa pensar

7. Estudiar l'adolescència  

Aprendre a interpretar les interpretacions

8. Considerar les reaccions     

Fer de bombers socials

... tot  comença per reconèixer el que tenim davant: adolescents. Personatges provisionals, amb grans bagatges vitals però amb rèmores derivades del moment evolutiu en el que estan. Personatges que són el que són ara, no el que seran ni el que ens agradaria que fossin. Requereix com a observadors a persones adultes que senten i accepten que poden ser útils en les vides adolescents, que tenen la capacitat de ser flexibles, d’acceptar les preguntes impertinents, de saber dubtar per poder ajudar a pensar i a ser.

Conèixer els adolescents i els seus mons, preguntar-se com són consisteix en no imaginar la realitat, en preguntar-se com ser útils en les seves vides. Si es tracta d’una veritable segona etapa educativa de la vida(en un món d’aprenentatge permanent) i si el seu futur és en gran mesura el conjunt d’oportunitats que ara puguin tenir, conèixer com són és conèixer com adequar les propostes que fem, com formular les respostes que donem (si no venen caldrà que anem, si la informació no arriba necessitarem canviar-la o cercar mediadors del seu món, si acceptem que tenen idees potser podem compartir valors).