Eficiència tromboexact versus EDTA K3 i citrat sòdic
1
Institut Català de la Salut Servei d’Atenció Primària Bages-Berguedà-Solsonès EFICIÈNCIA DEL THROMBOEXACT VERSUS EDTA K3 I CITRAT SÒDIC Elisa Vilalta Arolas, Maria Dolors Circuns Boix, Sara Casals Comellas, Pilar Garcia Soler, Jaume Vima Bofarull Paraules clau: Agregats plaquetaris, EDTA K3, citrat sòdic, thromboexact, pseudotrombocitopènia. Objectiu: Comprovar que l’ús del Thromboexact pot evitar qualsevol resultat anormal en les determinacions de plaquetes. Introducció: La pseudotrombocitopènia in vitro, provocada per la presència d’agents agregants plaquetaris en EDTA K2 i K3, és una de les causes d’incidència preanalítica i analítica en la determinació del paràmetre hemograma en laboratoris d’atenció primària i consultes externes hospitalàries. L’agregació plaquetària es produeix als pocs minuts de l’extracció sanguínia si la mostra no es processa de forma immediata. La presència d’agregats plaquetaris és irreversible i no permet entregar ni el resultat de plaquetes ni del volum plaquetari mig (VPM), generant la petició de proves innecessàries com els anticossos antiplaquetaris, i la repetició de l’extracció de sang en el mateix pacient una o més vegades per comprovar el resultat de plaquetes. Sovint origina també derivacions a l’especialista en Hematologia Clínica, qui només pot certificar que la causa de l’agregació plaquetària és l’ús d’anticoagulants inadequats en aquest tipus de pacient. Material i mètode: Durant l’any 2010 s’han processat un total de 36.881 mostres sanguínies de pacients procedents de l’atenció primària i hospitalària de la comarca del Berguedà. Els anticoagulants utilitzats, en tubs d’extracció al buit, han estat majoritàriament l’EDTA k3 i el citrat sòdic. En els casos que la patologia plaquetària constava en l’orientació diagnòstica com a motiu de la petició analítica, s’ha utilitzat un nou anticoagulant: THROMBOEXACT de la marca comercial SARSTEDT. L’equipament hematològic utilitzat és el LH-750 de Beckmann-Coulter ( IZASA). En l’hemograma es determina la fórmula leucocitària automàtica, amb identificació de 5 poblacions leucocitàries, per la qual cosa és necessari deixar la sang en repòs i posterior agitació durant 30 minuts aproximadament. Resultats: De les 36.881 mostres d’hemograma obtingudes i processades en EDTA K3, en 164 casos es va obtenir també mostra en citrat sòdic i en 121 casos es va fer l’extracció en Thromboexact. Es van entregar resultats d’agregats plaquetaris en 59 casos, en cap cas, però, coincidia amb la utilització del nou anticoagulant sotmès a estudi. En 64 mostres es va sol.licitar també la determinació d’ac. antiplaquetaris, amb un sol resultat positiu i 63 de negatius. En els 121 tubs d’anticoagulant thromboexact, es va poder determinar sense cap problema tant el resultat de plaquetes com VPM, estables durant les properes 24-48 hores, sense variacions significatives en els resultats de la mateixa mostra. Els tubs d’EDTA K3 dels mateixos pacients presentaven agregats plaquetaris i pseudotrombocitopènia in vitro als 5 minuts de l’extracció de sang . En 42 tubs obtinguts en citrat sòdic també es va observar el mateix fenomen, impedint l’entrega del resultat de plaquetes i VPM. Conclusions: La utilització d’EDTA K3 i citrat sòdic , en la majoria de casos, no serveix per pacients amb pseudotrombocitopènia in vitro, originant costos afegits i segones extraccions de sang totalment evitables. L’ús generalitzat del Thromboexact evitaria, pràcticament al 100 %, qualsevol resultat anòmal en les determinacions de plaquetes i VPM, motiu de pseudotrombocitopènies in vitro. Si les extraccions del paràmetre hemograma es fessin només amb l’ús de l’anticoagulant Thromboexact , qualsevol resultat disminuït de plaquetes es podria relacionar immediatament amb patologia clínica com aplàsies, hepatopaties severes, púrpura trombocitopènica idiopàtica, etc. I en totes elles, el diagnòstic i tractament d’urgència , si fos el cas, serien immediats després de la derivació del pacient.
-
Upload
sap-bages-bergueda -
Category
Health & Medicine
-
view
588 -
download
9
Transcript of Eficiència tromboexact versus EDTA K3 i citrat sòdic
Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès
EFICIÈNCIA DEL THROMBOEXACT VERSUS
EDTA K3 I CITRAT SÒDICElisa Vilalta Arolas, Maria Dolors Circuns Boix, Sara Casals Comellas, Pilar Garcia Soler, Jaume Vima Bofarull
Paraules clau: Agregats plaquetaris, EDTA K3, citrat sòdic, thromboexact, pseudotrombocitopènia.
Objectiu: Comprovar que l’ús del Thromboexact pot evitar qualsevol resultat anormal en les determinacions de plaquetes.
Introducció: La pseudotrombocitopènia in vitro, provocada per la presència d’agents agregants plaquetaris en EDTA K2 i K3, és una de les causes d’incidència preanalítica i analítica en la determinació del paràmetre hemograma en laboratorisd’atenció primària i consultes externes hospitalàries. L’agregació plaquetària es produeix als pocs minuts de l’extracció sanguínia si la mostra no es processa de forma immediata. La presència d’agregats plaquetaris és irreversible i no permet entregar ni el resultat de plaquetes ni del volumplaquetari mig (VPM), generant la petició de proves innecessàries com els anticossos antiplaquetaris, i la repetició de l’extracció de sang en el mateix pacient una o més vegades per comprovar el resultat de plaquetes. Sovint origina també derivacions a l’especialista en Hematologia Clínica, qui només pot certificar que la causa de l’agregacióplaquetària és l’ús d’anticoagulants inadequats en aquest tipus de pacient.
Material i mètode: Durant l’any 2010 s’han processat un total de 36.881 mostres sanguínies de pacients procedents de l’atencióprimària i hospitalària de la comarca del Berguedà.Els anticoagulants utilitzats, en tubs d’extracció al buit, han estatmajoritàriament l’EDTA k3 i el citrat sòdic. En els casos que la patologia plaquetària constava en l’orientació diagnòstica com a motiu de la petició analítica, s’ha utilitzat un nou anticoagulant: THROMBOEXACT de la marca comercial SARSTEDT. L’equipamenthematològic utilitzat és el LH-750 de Beckmann-Coulter ( IZASA). En l’hemograma es determina la fórmula leucocitària automàtica, amb identificació de 5 poblacions leucocitàries, per la qual cosa ésnecessari deixar la sang en repòs i posterior agitació durant 30 minuts aproximadament.
Resultats: De les 36.881 mostres d’hemograma obtingudes i processades en EDTA K3, en 164 casos es va obtenir també mostra en citrat sòdic i en 121 casos es va fer l’extracció en Thromboexact. Es van entregar resultats d’agregats plaquetaris en 59 casos, en cap cas, però, coincidia amb la utilització del nou anticoagulant sotmès a estudi.En 64 mostres es va sol.licitar també la determinació d’ac. antiplaquetaris, amb un sol resultatpositiu i 63 de negatius.En els 121 tubs d’anticoagulant thromboexact, es va poder determinar sense cap problema tantel resultat de plaquetes com VPM, estables durant les properes 24-48 hores, sense variacionssignificatives en els resultats de la mateixa mostra.Els tubs d’EDTA K3 dels mateixos pacients presentaven agregats plaquetaris ipseudotrombocitopènia in vitro als 5 minuts de l’extracció de sang . En 42 tubs obtinguts en citrat sòdic també es va observar el mateix fenomen, impedint l’entrega del resultat de plaquetes i VPM.
Conclusions: La utilització d’EDTA K3 i citrat sòdic , en la majoria de casos, no serveix perpacients amb pseudotrombocitopènia in vitro, originant costos afegits i segones extraccions de sang totalment evitables.L’ús generalitzat del Thromboexact evitaria, pràcticament al 100 %, qualsevol resultat anòmal en les determinacions de plaquetes i VPM, motiu de pseudotrombocitopènies in vitro.Si les extraccions del paràmetre hemograma es fessin només amb l’ús de l’anticoagulantThromboexact , qualsevol resultat disminuït de plaquetes es podria relacionar immediatamentamb patologia clínica com aplàsies, hepatopaties severes, púrpura trombocitopènica idiopàtica, etc. I en totes elles, el diagnòstic i tractament d’urgència , si fos el cas, serien immediatsdesprés de la derivació del pacient.
