Eixample 61

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Agenda Nacional pàg 4Els passos cap a la independència:de les lleis de “desconnexió” fins al referèndum de la Constitució

Jaume Collboni pàg 11“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Reportatge pàg 3Barcelona, una ciutatdigital puntera ambdesigualtats evidents

Turisme pàg 12La majoria del districteno podrà acollir mésplaces hoteleres

Colau vol limitar els cotxes alscarrers Girona i Consell de CentL’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample demana que Girona sigui peatonal de Còrsega a Trafalgar pàg 12

La taca s’escampaEls Maristes de l’Eixample, esquitxats pel cas d’abusos sexuals

pàg 14

Successos pàg 12Detingut un violador ensèrie que actuava al districte

Esports pàg 20La Marató assoleix la xifrarècord dels 20.000 inscrits

barcelona 8/3/2016 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat

líniaeixample

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaeixample.cat 8 març 2016

3 | Reportatge líniaeixample.cat8 març 2016

En alguna ocasió Ada Colau ha re-cordat que ella mai no ha dit queno volgués el Mobile World Con-gress a la ciutat, sinó que aquestcongrés, a banda del seu impac-te econòmic, també havia de tenirun component més social. Ara,amb la presentació de l’informe‘L’escletxa digital a la ciutat deBarcelona’ es visualitza què voliadir l’ara alcaldessa.

I què diu l’informe? Una deles principals conclusions a lesquals es pot arribar un cop s’hallegit el document és que Barce-lona és una ciutat on la connec-tivitat a internet i els usos digitalsde la població són les d’una me-tropoli avançada que presentadades molt bones de connexió aa la xarxa però que, al mateixtemps, també pateix una sèrie dedesigualtats entre la seva pobla-ció basades en el nivell educatiu,el nivell de renda i l’ocupació.

Segons l’estudi, el 84% delsbarcelonins tenen la seva llarconnectada a internet i el 85,4%es connecten cada dia a la xarxa,majoritàriament a través del mò-bil. Uns barcelonins que es divi-deixen entre els que tenen un ni-vell de competències bàsic(20,8%), els que tenen un nivellintermedi (34,7%), els que tenenun nivell avançat (30,7%), elsque no es connecten (9,5%) i elsque ho fan de forma molt espo-ràdica (4,2%).

L’extens estudi també assen-yala que “els barcelonins estan persobre de la mitjana europea, es-panyola i catalana pel que fa aconnectivitat, capital humà i úsd’internet”. I és que en el cas de laUnió Europea, amb dades del2014, hi havia un 81% de llars con-nectades, tres punts per sota deBarcelona. Una altra dada positi-va en el cas dels barcelonins tam-bé es pot veure en l’ús regular d’in-ternet (persones que es connectenalmenys un cop a la setmana), queés del 89%, una xifra molt supe-rior a la de Catalunya (79%), la de

la Unió Europea (75%) i la d’Es-panya (71%). En la mateixa línia,la xifra de 7,8% de barcelonins queno han utilitzat mai internet és unpercentatge molt bo si es compa-ra amb la Unió Europea (16,4%)o amb Catalunya (15,6%).

MAPA DE LES DESIGUALTATSLes desigualtats apareixen quan,per exemple, s’analitzen les xifresen funció dels barris. A TorreBaró (Nou Barris), un dels barrisamb la renda més baixa de la ciu-tat, només el 62% de les famíliestenen accés a internet a casa. Al’altre extrem hi ha les Corts, on elpercentatge és 34 punts més alt(96%). Aquestes diferències s’ac-centuen si ens fixem en els majorsde 65 anys, ja que en els barris queestan per sota de la mitjana derenda, el 53% dels majors de 65anys no tenen internet, mentreque als barris de renda alta el per-centatge és del 12%.

Aquesta relació encara és mésclara quan les xifres es miren apartir del nivell educatiu. El 97%dels que tenen un nivell d’estudis

alt es conecten a internet cada dia,mentre que en el cas dels que te-nen menys estudis, la xifra baixaal 67%. En canvi, on no hi ha des-igualtat en l’accés a la xarxa és en-tre homes i dones, que presentenunes xifres molt similars.

El director de l’informe, Cris-tóbal Zamora, explica a aquestapublicació que l’estudi mostraque “Barcelona està per davant dela mitjana catalana i espanyola i éscapdavantera en l’àmbit europeuen connectivitat, però si mirem aldetall veiem que hi ha escletxes enl’accés”. Zamora considera queuna de les grans conclusions d’a-quest estudi és el fet que, “veientque el 90% utilitza internet a dia-ri, el debat ha de ser com la gentfa servir internet”. Per últim, el di-rector de l’informe també remar-ca la necessitat de fer passos en-davant en la “sensibilització res-pecte temes de seguretat com araamb les contrasenyes”.

Una altra de les veus expertesen la qüestió és Miquel Vidal, en-ginyer de telecomunicacions ielectrònica i col·laborador en di-

verses ocasions en l'Informe de laComunicació de l'InCom UAB,que explica a aquesta publicacióque l’informe mostra que “Bar-celona és una ciutat sobre con-nectada” i atribueix l’escletxa di-gital existent a una qüestió que “témés a veure amb l’interès de lagent, tot i que és evident queaquest interès també està condi-cionat pel nivell educatiu”. “Ac-tualment la principal bretxa digi-tal és la motivacional”, assegura.

Vidal també considera que lamillor manera de reduir l’esclet-xa digital és “fer créixer la moti-vació de la gent, per exemple através de cursos, demostrant lesutilitats d’internet”. En relacióamb les diferències a l’accés a in-ternet entre els barris rics i els po-bres, Vidal ho considera un pro-blema pel fet que “avui dia, percoses com trobar feina, és indis-pensable tenir internet”. “L’accésa la xarxa hauria de ser conside-rat un bé de primera necessitatmés per les administracions,com ja ho és l’aigua, la llum o elgas”, conclou Vidal.

Amb deures pendents» Un estudi municipal mostra una ciutat referent en connectivitat però amb desigualtats evidents

» El nivell de renda dels barris actua com a escletxa digital, sobretot en la utilització d’internet

Albert RibasBARCELONA

El 84% dels barcelonins tenen la seva llar connectada a internet i el 85,4% es connecten cada dia, majoritàriament a través del mòbil. Fotos: Pexels

| 4Agenda Nacionallíniaeixample.cat 8 març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Per a publicitat: [email protected] -686 42 95 175 | líniaeixample.cat8 març 2016

| 6Opiniólíniaeixample.cat 8 març 2016

publicitat 686 42 95 17líniaeixample.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Llegeixo als mitjans de comuni-cació que, entre altres “benefi-cis” del congrés de mòbils, hi hauna gran demanda de prostitu-tes, que fa que en vinguin d’ar-reu del territori espanyol i del’estranger. No em consta si enels 400 milions d’euros que di-uen que reporta a Barcelonas’inclou la prostitució. Es fan cà-bales de com pot ser que aixòsigui un tema recurrent de cadaany i què es pot fer per impedirque unes dones (i també homes)siguin explotades. Es diferenciaentre les “voluntàries” que acos-tumen a treballar per comptepropi, o sigui que ho fan lliure-ment i podríem dir que són au-tònomes, i les “esclaves sexuals”que treballen per a les màfiesque les exploten. Fins aquí la no-tícia i els comentaris adients. Lanostra societat no sap com en-frontar aquest problema, que noés de fa quatre dies. S’ha de le-galitzar? S’ha de portar un con-trol social i sanitari de les perso-nes que es dediquen a aquestofici mil·lenari? Fem veure queno passa res i mirem cap a un al-tre costat com a societat hipò-crita o entrem a fons en el tema?Què és prostituir-se? Els políticsi professionals que accepten càr-recs i prebendes per variar el seucriteri a favor d’interessos espu-ris, com els hem de qualificar?Quan es parla de prostitució, estendeix a pensar en la sexualperquè és més impactant, peròn’hi ha més i la nostra societattendeix a reduir el problema persimplificar-lo i així no haverd’enfrontar-se a la realitat que ésmés complexa. Qui posarà elcascavell al gat?

4L’altre Mobileper Jordi Lleal

4Confluència / Etnicisme per Joan Granollacs

En terminologia política, la se-tantena de folis que relaten elpacte PSOE-Ciudadanos no pas-sa de ser un simple contracted'adhesió a un projecte de sos-teniment de l'estatus quo polític,econòmic, territorial i fins i tot so-cial derivat del règim del 78,que dinamita, això sí, els esque-mes d'esquerra i dreta propis delbipartidisme clàssic i obliga elsciutadans a reinterpretar el valordel seu vot en aquest sentit.

Però aquest pacte, útil perescenificar la voluntat de diàleg,reforma i progressia de C's iPSOE en contraposició ambIglesias i Rajoy per si hi ha no-ves eleccions, té un efecte de-molidor per al PSC. Liquidadefinitivament, si no és que mi-raculosament i per primera ve-gada els socialistes catalans ta-llessin el cordó umbilical, qual-sevol possibilitat que el PSCocupi la centralitat de la social-democràcia a Catalunya, tant siés autonòmica com si és la Re-pública Catalana. Aquest pa-per el voldrà fer ERC i potseruna part de CDC, i no hi ha llocper a una socialdemocràcia queno accepta un principi bàsicdemocràtic, valgui la redun-dància, com és un referèndum,explícitament prohibit en el

contracte de supervivència po-lítica Sánchez-Rivera.

Iceta ha quedat en fora dejoc, i ara, empassat el gripau deC's després d'apostar entusias-tament per un acord amb Po-demos, explica en una entrevistaque els seus nous amics són fan-tàstics, el que passa és que a Ca-talunya tenim una percepciómolt negativa d'Albert Rivera iels seus, però que a Espanya sónde centre-dreta. Fins i tot re-corda que Convergència i Ciu-tadans comparteixen grup libe-ral al Parlament europeu.

El PSC accelera la seva resi-dualització. Però el PSOE vaen la mateixa direcció. En ter-minologia psiquiàtrica, la si-tuació del socialisme espanyolseria descrita pel psiquiatrenord-americà Phiillip J. Resnickcom un 'filicidi altruístic'. Tèc-nicament, es tracta d'un assas-sinat que comet el pare o lamare, en aquest cas el PSOEamb la motivació d'alleugerir elpatiment, real o fictici del fill, queseria un PSC que no pot respi-rar oprimit pel secessionisme iel trencament de la convivència.I posteriorment, es pot produ-ir el suïcidi del progenitor.

Publicat a El Món.cat

per Gemma Aguilera

4El filicidi del PSOE

CONFLUÈNCIA. Un dels àm-bits de l’esquerra a Catalunyatendeix a la concentració. Con-vé no oblidar que ERC, CUP ifins i tot el PSC comparteixen elmateix espai, que és el majori-tari a Catalunya, però que no ésinfinit. Som davant del movi-ment de peces més anunciat dela història recent del país: caldràveure com Iniciativa acceptal’hara-kiri, si s’integra o no unaPodemos a Catalunya immersaara en un procés de recanvi dela direcció molt conflictiu i quinpaper hi juga la gent del ProcésConstituent. És important queun dels tres pilars (amb la ra-dicalització democràtica i la de-fensa dels drets socials) del noupartit d’Ada Colau sigui la so-birania. Ara, caldria que efecti-vament estiguin disposats a ex-ercir-la: perquè la sobiraniafèrriament condicionada a la vo-luntat d’un altra comunitat po-lítica no és sobirania, sinó sub-missió mal dissimulada.

ETNICISME. D’aquí al-guns mesos, potser setmanes,l’”establihsment” català, en un

nou servei a Espanya, hauràd’aplicar-se a donar suport altancament del Parlament deCatalunya. Així que ara, comabans, convé deslegitimar-lo.Carregar-se, pel civil o per lavia criminal, el resultat del 27-S. Per assolir aquest objectiuvaldran un ampli elenc d’ini-ciatives que van des d’una lec-tura esbiaixada dels informesjurídics de la cambra en qual-sevol afer col·lateral fins a ne-gar directament la seva repre-sentativitat. Carles Castro hicontribuïa fa dies amb un ar-ticle vomitiu per etnicista ba-sat en l’origen dels cognomspresents al Parlament de Ca-talunya. Amb un suposat su-port científic senzillament in-versemblant i deformador dela història dels cognoms a l’Es-panya castellana i a la resta dela península. Pel que es veu, lacomposició gentilícia del Cír-culo del Liceo, el Cercle d’E-conomia, el Foment del TreballNacional o la direcció de LaVanguardia sí que superariauna anàlisi etnicista semblant.

@jordisanchezp: La llibertat d’Otegi portallums i esperances a Euskadi, però no famés lleugera la vergonya de la injustíciaque Espanya va imposar.

@GenisBoadella: Posar les urnes no éscap delicte. Tot el suport a @franceschomsque avui declara al TSJC! #HomsNoEstàs-Sol. #TotsSom9N.

@pilarcarracelas: Si busqueu la paraula"carisma" al diccionari, el líder del PSOEPedro Sánchez hi apareix. A l'apartatd'antònims.

Actualitat a la xarxa

#NoSuma#OtegiFree #TotsSom9N

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 177 | líniaeixample.cat8 març 2016

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaeixample.cat 8 març 2016

@encampanya: Arnaldo Otegi lleva unaestelada en la solapa. Jorge FernándezDíaz ha sido ingresado por doble ictus contirabuzón.

@Deivid1714: Seguim amb pas ferm i noens aturarem. Perquè les urnes no s'im-puten; són democràcia. #HomsNoEstàsSol#TotsSom9N.

@jmbunyol: Leonardo Di Caprio finalmentguanya l'Oscar per The Revenant, no paspel millor paper de la seva trajectòria... peròs'ha fet justícia.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

4Gracias por existir, abuelosper David Creus

En ocasiones escucho hablar de nues-tros mayores: La Muerte puede ser unalivio para ellos porque ahora dejaránde sufrir. Para mí, muy duras palabras.

Me indignan estas frases cuando lasdirigimos a nuestros abuelos y abuelas.

Olvidamos con suma rapidez lo quepara ellos significamos nosotros, loque por y para nosotros hicieron, y sinpedir para ello nada a cambio.

Cada día que pasa que pueden mi-rar el sol, sienten que es un regalo de lavida. Lo tienen todo hecho. Simple-mente desean ver crecer a sus nietos,acompañarles a la piscina, recogerlos enel colegio, mirarlos sonreír, acariciarloscon sus manos arrugadas por el paso delos palos de la vida, aceptando un pasodel tiempo que todos experimentare-mos. Eso es lo único que llena un vacíoque esta sociedad les ha dado como pre-mio a su esfuerzo por luchar para quenosotros gocemos de la libertad queahora tenemos gracias a su ayuda.

Parece ser que en esta vida, la edadnos da la tranquilidad emocional y el ca-lendario que la sociedad esconde, noshace indiferentes a la muerte pasadacierta edad. Frases como, “Era mayor

ya” deberíamos analizar porque las de-cimos. Tal vez yo sea un idiota iluso, nome puedo permitir creer que la muer-te tenga ningún derecho ni edad para vi-sitarnos.

Y menos, se falte al respeto con nu-estra indiferencia a aquellos abuelosque están sufriendo los achaques deuna vida. Bastante han sufrido ya losgolpes con una terrible época de llorosy muerte.

No vean racional si no lo desean,muchos hablan, que esto es ley de vida,(no lo dudo) aunque prefiero pensar queun día respirando para nuestros abue-los, es un día lleno de colores donde unsimple abrazo los puede hacer sonreír.

Solo pretendo que todos hagamosuna pequeña reflexión, empezando porla mía, que la comparto. Tal vez porqueya estoy falto de abuelos y abuelas. Loque nos perdemos por no escucharles,abrazarles más, agradecerles sus ense-ñanzas, nos hace verdaderos estúpidos.

Si alguien al leer esto se le ocurreacercarse a su abuelo o abuela si aún lostiene y les dan un abrazo con unas gra-cias con la mano en el corazón, seré in-finitamente feliz.

La setmana passada, jo mateix, comtants altres milers d'usuaris del metrode Barcelona, vaig ser víctima de la vagadel transport públic. La cosa era bastantincòmoda: llargues esperes, cartellselectrònics que mentien amb el tempsd'arribada dels combois i la lluita mul-titudinària per pujar. Empentes i critsi malestar a pressió, perills i paranoies.A la parada de Diagonal la cosa era im-practicable, en hora punta. Tot realmentfastigós.

A més, vaig arribar a sentir la con-versa que mantenia el conductor delcomboi amb un acompanyant ben ria-ller, dins la seva cabina, ja que la gentadaem va 'obligar' a clavar l'orella per les es-cletxes de vidre que separen el conduc-tor de la resta del passatge. Doncs resultaque aquell senyor es congratulava delmerder. Trobava que fins i tot el malestari l'ofec era poc i ridícul. Ell hauria volgutmés pressió i incomoditat, més llaunesde sardines, menys trens, foc i fum i apo-calipsi. Certament, el passatge estavamolt emprenyat. Sentia els més audaçosque s'esbravaven dient que avui nohauria d'haver pagat ningú, i cagant-sedirectament en els ossos de l'alcaldessa.Coses que passen. El gentim que se su-posa que va donar suport a Colau, "ladona del poble", és el primer a patir i asentir-se decebut.

Tendeixo a no posar-me les coses dinsel cap, és a dir, intento no fer de res ungra massa, però l'espectacle era indignede qualsevol ciutat que vulgui donaruna imatge, ja no de civilització, sinó desimple amor propi. Hi ha situacions in-suportables. Els responsables de la vagano poden fer això a l'usuari, per molt quetinguin raó (cosa que ignoro) en les se-ves reivindicacions. S'ha de ser bastantmalxinat per caure en aquesta forma detortura col·lectiva, perquè aquí s'estàjugant amb la salut de les persones. I acanvi de què? Tots sabem que els vagu-

istes estan més ben pagats que el 95%dels usuaris que només volen anar a la fei-na o tornar a casa sense risc d'infart.

Suposo que dec semblar ingenu —oreaccionari—, però crec que els sindica-listes farien bé de sospesar si així no aca-baran empenyent els polítics a fer uneslleis que permetin que se'ls acomiadi ala primera cada vegada que s'atreveixina posar en risc, no només la integritat fí-sica de la gent, sinó un dels grans nego-cis de la ciutat, del qual en depèn el pade moltes famílies. Si s'acabés apro-vant una legislació que permetés acabaramb aquesta forma d'abús, l'usuari se-ria el primer a aplaudir, perquè recordemque ningú agafa el transport públic perplaer i que, fins i tot, els dies normals icorrents la qualitat del servei ja sabemque és més que fal·lible. Que els políticshan abusat de les seves posicions, mas-sa sovint, ja era cosa sabuda, però que elssindicats fan el mateix, i amb repercus-sions més visibles en el benestar de lespersones, es fa, en cada una d'aquestesocasions, més que evident.

Per altra banda, l'alcaldessa Colau,que es va posar com a salvadora de lesnegociacions per esquivar el problemade la vaga, a les portes de la inaugura-ció del congrés de mòbils, quan tot elmón ens mira, va tastar el pa que s'hidóna. És a dir, el pa que ella mateixa re-partia des de les places, quan s'adrecencap als despatxos. Des de darrere la pan-carta és molt fàcil donar solucions alsproblemes urbans, els mateixos pro-blemes que no saps resoldre quan pas-ses a l'altra banda del carrer. Resulta que'els altres' no eren el dimoni, sinó que in-tentaven equilibrar posicions.

Em sorprèn molt aquesta gent queva de revolucionària, o fins i tot de co-munista, sense voler adonar-se que ésmés fàcil emetre consignes sense soltani volta que treballar per una més sen-sata gestió de les coses de tots.

4Revolució i vagaper Melcior Comes

Parlen elsveïns

Jordi“Els canvis que hi hahagut són difícils devalorar. Els meusfills venien a unaguarderia aquí i vahaver de tancar. Fanfalta escoles i centres

de formació musical. Tampoc entenc quees vulgui impulsar la unió dels tramviesi el trànsit és un caos a moltes cruïlles.”

Bibiana“No sabia qui és elregidor. Tot i això,és un gran avanç elque s’ha fet al pas-seig de Sant Joan. Amés, cada cop quehi ha exàmens, les

biblioteques i alguns centres cívics obrenperquè puguem estudiar per a les provesde la universitat. Això està molt bé.”

Javier“Veig molt bé l’Ei-xample, no tincgrans queixes. Se-gurament li vindriabé alguna reformaurbanística per do-tar els barris de més

zones verdes. Sóc arquitecte i entenc queno és fàcil fer aquest canvi, però es po-drien aprofitar millor els interiors d’illa.”

Carme“No he notat granscanvis des de leseleccions. De fet, eltransport, que és elque més m’interes-sa, continua fun-cionant força ma-

lament. A banda d’això, falten zones ver-des, però la resta de serveis em semblaque són correctes.”

Com valores la gestió del regidor Agustí Colom al Districte fins ara?

11 |

Entrevistalíniaeixample.cat 8 març 2016

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Eixample| 12

líniaeixample.cat 8 març 2016

Una ciutat amb menys vehi-cles. Aquest és un dels objectiusque sempre ha tingut el governde l’alcaldessa Colau. Ara elconsistori ha començat a mou-re fitxa després que la pacifica-ció dels carrers de Girona iConsell de Cent hagi quedatinclosa en el procés participatiuque ha de servir per dissenyar elPAD (Programa d’Actuació delDistricte).

En el cas del carrer Girona, lesintencions del consistori impli-quen fer d’aquesta via un nou eixcentral de la Dreta de l’Eixample.L’Associació de Veïns de la Dre-ta de l’Eixample fa dos anys quetreballa en aquest projecte. La pa-cificació d’aquesta via, segonsaquest col·lectiu veïnal, hauriad’anar des del carrer Còrsega

fins a Trafalgar, i demanen que si-gui peatonal. Fonts del Districte,però, afirmen a Línia Eixampleque de moment “no es pot parlarde cap tram en concret ni es potdir si la pacificació passarà peruna peatonalització o per un al-tre procés”. De fet, el projecte en-cara ha de passar per la fase de laparticipació veïnal i la negociacióamb l’oposició.

D’altra banda, en el cas deConsell de Cent, la situació és si-

milar. Des de l’àrea de Mobilitatexpliquen a aquesta publicacióque “la intenció és pacificarConsell de Cent a la banda deSants però això no vol dir que espeatonalitzi”. “Cal decidir com esfarà, ja que hi ha diverses op-cions”, adverteixen.

A l’espera que aquest procéssegueix el seu curs, queda clarque el debat al voltant de la re-ducció del trànsit a la ciutatagafa cada dia més força.

Els veïns demanen la pacificació del carrer Girona. Foto: Google Maps

El consistori estudia pacificar elscarrers Girona i Consell de Cent» L’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample demana que,

en el cas de Girona, el tram de Còrsega a Trafalgar sigui peatonal

La majoria del districte noacollirà més places hoteleres

TURISME4A l’espera que demàpassat s’aprovi inicialment elPEUAT, el pla que té com a ob-jectiu regular i ordenar tots elsallotjaments turístics de la ciutat,a finals de febrer ja es va conèixerque pràcticament tot el districteno podrà acollir més places ho-teleres ni es podran fer nous ho-tels encara que en tanqui algun.

Això és el que es pot observara l’esbós del pla, que situa pràc-ticament tot el districte a la “partcentral” de les tres zones dife-renciades en funció de la densitatactual de places. Pel que fa als pi-

sos turístics, tal com va explicardurant la presentació del docu-ment la tinent d’alcalde d’Urba-nisme, Janet Sanz, l’aposta és el“creixement zero” a tota la ciutat.La intenció, doncs, és que esmantinguin els 9.606 actuals quehi ha al conjunt de la ciutat.

Héctor Panizo, membre del’Assemblea de Barris per un Tu-risme Sostenible, explica a LíniaEixample que la proposta “és po-sitiva perquè parla de decreixe-ment però estem decebuts perquèel decreixement natural que plan-teja l’Ajuntament no existeix”.

Detingut un violador en sèrieque actuava al districte

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van detenir diumenge a lamatinada un presumpte viola-dor que actuava al districte i queassaltava les seves víctimes quanaccedien al portal de casa.

El detingut és un home de 38anys de nacionalitat espanyola iveí de Molins de Rei. La policia vacomençar a seguir-li la pista a l’oc-tubre després que comencés a ac-tuar un mes abans. Des de feiaunes setmanes els Mossos havienmuntat un discret dispositiu de vi-gilància, que va permetre detenirel sospitós quan hauria intentat

cometre la seva setena violació alcarrer Consell de Cent a tocar ambCasanova. Segons un comunicatde la policia, en el moment de ladetenció el presumpte violador jahavia entrat en una porteria justdesprés que ho fes una noia. Lanoia, però, hauria pogut fugir perles escales fins al seu domicili. Vaser llavors quan el presumpteagressor va sortir de la porteria iels Mossos el van poder detenir.

Segons els primers càlculsdels Mossos d’Esquadra, el de-tingut hauria comès quatre vio-lacions i tres intents més.

L’Eixample celebra el DiaInternacional de les Dones

COMMEMORACIÓ4Avui és elDia Internacional de les Dones i,com no podia ser de cap altra ma-nera, l’Eixample ho celebrarà.

De fet la commemoració d’a-questa data ja va començar ahir.La Casa Elizalde va acollir elconcert de música clàssica ‘Enclau d’amor’ i la sala d’actes delparanimf de la Universitat deBarcelona es van presentar lesjornades ‘Radicalment feministes.Tornem al Paraninf.

Per avui hi ha programades lesconferències ‘Evolució de les do-nes en el segle XIX i XX’, que se ce-lebrarà a l’Espai de Gent Gran FortPienc, i ‘Dones xineses, posseïdo-res d’una part del cel’, que tindràlloc a la Biblioteca Pública Arús.

Demà la commemoració con-tinuarà amb la programació de lapel·lícula ‘Sufragistas’ als cine-mes Renoir Floridablanca i laCasa Elizalde acollirà el teatre i ter-túlia ‘Quan les dones fumen’.

Transport | Rull i Sanz acorden col·laborar en la unió del tramviaEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament, Janet Sanz, van signar la setmana passada

un protocol de col·laboració per impulsar la connexió dels dos tramvies. El documentestableix que l’Ajuntament serà l’encarregat de determinar el traçat de la unió.

RedaccióEIXAMPLE

L’Eixample, un dels districtes on hi ha més hotels de la ciutat. Foto: Arxiu

| 14Eixamplelíniaeixample.cat 8 març 2016

L’Ajuntament intentarà recuperar l’antic Taller MasrieraEQUIPAMENTS4El Ple del Dis-tricte va aprovar dijous passat perunanimitat, i a instàncies de CiU,una proposició que demana al go-vern que “treballi per arribar a unacord amb l’actual propietari del’antic Taller Masriera” que per-meti “recuperar patrimonialmentl’edifici i fer-hi un equipament cul-tural al servei del veïnat”.

L’edifici, ubicat al número70-72 del carrer Bailén, va ser dis-

senyat el 1882 per l’arquitecte Jo-sep Vilaseca i Casanovas i és unaconstrucció neoclassicista d’ungran valor patrimonial.

CiU ha recordat que la recu-peració de l’espai formava part del’acord que l’anterior govern vatancar per donar permís a laconstrucció d’un hotel a la torredel Deutsche Bank de Gràcia,que amb la moratòria hotelera vaquedar anul·lat.

Exigim Espais reivindica lesplaces com a “espai veïnal”

PROTESTA4Membres de la pla-taforma del Fort Pienc, ExigimEspais, es van concentrar a fi-nals de febrer, juntament ambgent del grup Fem Plaça deCiutat Vella, a la plaça AndréMalraux per reivincar les placesde la ciutat com “un espai veïnalobert a tothom”.

Sota el lema ‘Desallotjadesdels espais, desposseïdes del ca-rrer’, els dos col·lectius van col·lo-car diferents pancartes i foto-grafies reivindicatives a la plaçaper demanar que les places delbarri, i de la ciutat en general, si-guin principalment “espais detrobada veïnal”.

Segons aquestes entitats, la

gestió de les places fetes pels an-teriors governs de la ciutat nos’ha basat “en l’interès generalsinó en funció dels seus propisinteressos”. Durant la jornada deprotesta, que va anar acompan-yada d’un vermut, també es vadenunciar que amb l’actual Ajun-tament no hi ha hagut granscanvis i que les traves per fer ac-tivitats a les places continuenexistint.

La campanya Exigim Espaisl’impulsen sis col·lectius del barridel Fort Pienc des de fa dos anysper “reclamar espais i equipa-ments per al jovent i el veïnat delbarri i un ús de l'espai públic nirestringit ni criminalitzat”.

L’escàndol dels abusos sexualsa menors al col·legi MaristesSants-Les Corts que va destaparfa un mes el diari El Periódicoha esquitxat ara el centre que elsMaristes tenen a l’Eixample, LaImmaculada. Segons ha publicatel mateix rotatiu, després dels sisdocents denunciats de les da-rreres setmanes, el setè és ungermà de l’ordre religios que aprincipis dels setanta va treba-llar als Maristes Sants-Les Cortsi que fins a principis dels nor-anta va exercir al centre de LaImmaculada, a l’Eixample.

El Periódico, que ha pogutparlar amb tres exalumnes quedenuncien haver sofert abusossexuals per part d’aquest pro-fessor –que respon a les inicialsA.B.–, ha detallat que la direc-ció, segons el testimoni d’a-quests tres estudiants, només vadecidir moure aquest docentd’un centre a un altre quan esproduïen queixes contra ell,cosa que el va dur a exercir aIgualada i a Madrid després desortir dels Maristes Sants-LesCorts. A La Immaculada hi va

arribar a principis dels vuitan-ta, un cop va tornar de Madrid.

En el cas d’una de les trespresumptes víctimes, sempresegons la seva versió, la direccióde l’escola hauria intentat con-vèncer la seva mare que tot ple-gat es tractava d’un mal entès.

DECÀLEGD’altra banda, dijous passat unequip de coordinació de centresMaristes de Catalunya, França,Grècia i Hongria va aprovar un

llistat de 10 compromisos permillorar la resposta davant d'a-busos sexuals.

El document, aprovat enuna trobada celebrada a Barce-lona, deixa clar el compromísdels Maristes a “continuar avan-çant” en l’aplicació de “protocolspropis” davant possibles casosd’abusos. Aquest decàleg apos-ta per la “revisió i millora cons-tants de les normes, mesures iaccions” dels centres educatiusi en l’àmbit familiar.

El centre La Immaculada, esquitxat pel cas dels abusos. Foto: Línia Eixample

L’escàndol dels abusos a menorsafecta els Maristes de l’EixampleRedaccióEIXAMPLE

Comerç| 16


Montserrat Vilalta, novadirectora general de Comerç

NOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta nova directora general deComerç, un càrrec que fins arahavia ocupat Josep Maria Re-casens.

Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-torand en Direcció i Organitza-ció d’Empreses a la Pompeu Fa-bra i diplomada en Màrqueting

de Serveis (ESADE) i en Alta Di-recció en Vendes (IESE).

La nova directora general hadesenvolupat la seva carreraprofessional en el sector de lesorganitzacions empresarials i laconsultoria estratègica i de màr-queting en empreses de comerç.Vilalta també ha estat subdi-rectora general de l’AssociacióMultisectorial d’Empreses(AMEC) i directora de l’organit-zació Comertia.

Diagonal Barcelona aprova la nova ordenació de terrasses ACORD4Els botiguers de la Dia-gonal respiren alleujats. Desprésd’un any d’incertesa i de voreresrenovades però buides –una si-tuació que no agradava als bars dela zona–, la Comissió de Governva aprovar a finals de febrer l’Or-denació Singular de Terrasses, unpla que regula la implantació d’a-questes instal·lacions en el tramrecentment remodelat entre laplaça Francesc Macià i el passeigde Gràcia. “Ha estat un gran es-

forç, estem contents” explica lapresidenta de Diagonal Barcelo-na, Marta Canut. Aquest acord“de mínims”, segons Canut, “had’ajudar a dinamitzar l’avinguda”.

Aquesta normativa estableixque les 173 taules previstes ocu-pin un màxim del 2% de l’espai to-tal de les voreres –disposadesen una única filera–, que és d’unsset metres. De fet, s’ha decidit quela distància entre les façanes i lesterrasses ha de ser de 4,5 metres.

El Pla municipal de protecciódels comerços emblemàtics ha re-but el vistiplau del Ple, que el vaaprovar divendres 26 de febreramb els vots favorables de totesles formacions i l’abstenció del PP.

Aquest pla inclou un catàlegde 211 botigues històriques de laciutat dividides en tres categoriessegons el seu nivell de protecció.Segons l’Ajuntament, aquest noupla inclourà “per primer cop” me-sures de promoció i foment delmanteniment dels comerços i laseva rehabilitació. A més, es des-tinarà 1 milió d’euros anuals enajudes en l’IBI –de fins al 95%–i bonificacions per fer obres alslocals. A més, el Pla també recullel dret a tempteig i retracte perpart del consistori –tindrà dretd’adquisició preferent– en ope-

racions de compra i venda de lesbotigues.

La inclusió d’aquesta clàusu-la va ser celebrada pel regidor delPSC, Daniel Mòdol, que tot i aixíva recordar que la seva formacióhavia presentat més mesures perfer “més ambiciós” el pla. El re-gidor convergent Raimond Blasi,malgrat el vot afirmatiu de laseva formació, va criticar la “in-acció” del govern municipal i va la-mentar que “encara hi ha emble-màtics que tanquen”. Per la sevabanda, el regidor d’ERC, Jordi Co-ronas, també va posar èmfasi en

la “lentitud” del procés, un fet quesegons ell ha provocat que “per-dem massa pel camí”.

Per la seva banda, el regidorde Ciutadans Koldo Blanco vaafirmar que “és just” que la ciu-tat doni suport als emblemàtics,ja que considera que aquests “es-tan fent un esforç que beneficia laciutat”. Des de la CUP, María JoséLecha va justificar el seu vot fa-vorable per “superar la llei vigentque ve de l’època de Trias”, men-tre que el regidor del PP XavierMulleras va excusar l’abstencióadduint que el pla “arriba tard”.

Llum verda al Pla de protecciódels establiments emblemàtics» Tots els partits hi voten a favor al Ple excepte el PP, que s’absté

» La iniciativa municipal contempla un catàleg amb 211 botigues

RedaccióEIXAMPLE

Fira | L’Eix Sagrada Família ja prepara la Mostra de ComerçL’Eix comercial Sagrada Família està treballant en la seva Mostra de Comerç, que tindrà lloc el cap

de setmana dels 16 i 17 d’abril al carrer Provença, entre Marina i Castillejos, una filera de 400 metres amb parades de comerciants associats i artesans vinguts d’arreu. En total, l’associació espera que hi haginprop de 70 parades. A més, estan previstes diverses activitats gratuïtes en un escenari que s’hi instal·larà.

Botiguers i consistori pactencinc diumenges d’obertura

HORARIS4Comerciants, sindi-cats i Ajuntament van arribar fauns dies a un acord per obrir elscomerços cinc diumenges en elsmesos de maig i octubre. Les da-tes són el 8, 15 i 22 de maig i el 2i 9 d’octubre. Pel que fa als hora-ris, les botigues obriran a les 12 delmigdia i hauran de tancar a lesvuit de la tarda.

Aquest acord, que “identificala cohesió del sector”, segons el re-gidor de Comerç, Agustí Colom,barreja les peticions de les prin-cipals entitats comercials. Peruna banda, Barcelona Oberta,partidària d’obrir més i que va ce-lebrar un acord que “pensa en l’in-terès de ciutat”, segons paraulesdel seu president, Gabriel Jené.Per l’altra, la Fundació BarcelonaComerç, que aplega els eixos dels

barris. El seu cap visible, VicençGasca, va assegurar que “el co-merç està unit al cent per cent”.Tanmateix, des de BarcelonaOberta van reconèixer divendrespassat, en un gir en la seva inter-pretació de l’acord, que van signarel pacte perquè “era això o res” ivan expressar la seva “preocupa-ció” pel “model de Barcelona”que es vol implantar.

La distribució geogràfica delsdistrictes on es podrà obrir no havariat respecte a l’establerta l’anypassat, i que aplega tots els barrisde Ciutat Vella; el Poble-sec, Hos-tafrancs i Sants, al districte; el FortPienc, Sagrada Família, Dreta del’Eixample i Sant Antoni, a l’Ei-xample; la Salut, la Vila i Campd’en Grassot, a Gràcia i el Campde l’Arpa, a Sant Martí.

Escenificació de l’acord dels horaris. Foto: Ajuntament

19 | Serveis líniaeixample.cat8 març 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Esports| 20


Ja és aquí. La cita esportiva mésimportant de la ciutat, la ZurichMarató, tornarà aquest diumen-ge a omplir els carrers de l’Ei-xample i de tota la ciutat amb mi-lers d’esportistes arribats de totel món que s’enfrontaran al rep-te dels 42,195 quilòmetres d’unamarató. La cursa ja té més de20.000 inscrits, una xifra maiabans assolida per cap altra ma-rató a l’Estat. “L’esport barcelo-ní està d’enhorabona”, va ex-pressar ahir la comissionadad’Esports, Marta Carranza, en co-nèixer la notícia. Joan Porcar, di-rector de RPM Racing –empre-sa organitzadora de la cursa– vaassegurar que aquesta dada “ésun somni fet realitat”.

D’aquesta manera, la cursabarcelonina es consolida entre les

cinc maratons més nombroses detot el continent, al costat de Ber-lín, Londres, París i Estocolm.

Per a aquesta 38a edició, elspromotors de la carrera han pre-parat tot un seguit d’activitats perdinamitzar el cap de setmana,com per exemple la Kids Race dedissabte, una cursa adreçada alsmés petits que es desenvoluparàal llarg de l’avinguda Maria Cris-tina, d’on sortirà l’endemà laprova dels adults.

Paral·lelament, el pavelló 8 dela Fira acollirà l’Exposports, la

mostra d’esports a l’aire lliuremés important de tot l’Estat.Allà, els runners hi podran tro-bar les últimes novetats del sec-tor en un espai de més de 18.000metres quadrats i 150 marques.

En el cas que hi hagi corre-dors que no es vegin amb forcesd’afrontar els més de 40.000metres de la Marató, dissabte almatí hi haurà una mini cursa dequatre quilòmetres, la BreakfastRun, un escalfament previ querecordarà la marató dels JocsOlímpics.

La cursa sobrepassa els 40 quilòmetres de recorregut. Foto: Ajuntament

Barcelona escalfa motors per a una Marató de rècord

» La cursa supera els 20.000 inscrits, la primera de l’Estat en assolir-los» Els organitzadors han preparat tot un seguit d’activitats paral·leles

RedaccióEIXAMPLE

Discreta jornada dels equipsde bàsquet del districte

BÀSQUET4La darrera jornadade competició de bàsquet no hadeixat un bon regust de boca en-tre els principals equips del dis-tricte.

El Safa Claror va perdre diu-menge a casa contra l’Esparre-guera per 49 a 74, un resultat queenfonsa els de Sagrada Famíliaencara més a la classificació, elsquals són penúltims amb sis vic-tòries i 16 derrotes a Copa Cata-lunya. Tanmateix, dissabte vinenta un quart de vuit de la tarda tin-dran una oportunitat per redre-çar la situació contra l’AESE, ri-val directe per evitar el descens iavant penúltim classificat.

Per la seva banda, el Ra-mon Llull va punxar dissabte acasa contra el Martinenc per 77a 91 i ocupa la tretzena posicióa Segona masculina amb setvictòries i 15 derrotes. Dissabtevinent, els de l’Estació del Nordvisitaran els hospitalencs delTecla Sala per intentar enlairar-se a la classificació.

Diferent és la situació de laUE Gaudí, que va apallissardiumenge el SESE per 82 a 56 ique ocupen ara mateix la cin-quena plaça a Tercera masculi-na amb 15 victòries i set derro-tes. Els liles visiten diumenge lapista del BC Martorell.

Les inscripcions per al Campusd’estiu Olímpia, a punt d’obrirLLEURE4Les inscripcions perparticipar en el Campus Olímpia,que tindrà lloc a l’estiu i estàadreçat a infants i joves d’entre 1i 17 anys, obriran dilluns vinent.A partir d’aquell dia es podrà de-manar número per al sorteigd’inscripció en les activitats es-portives d’estiu que organitzen a11 instal·lacions i equipaments dela ciutat. En aquesta campanyacol·laboren diverses entitats delleure, socials i esportives, que per-

meten oferir activitats educativesi esportives perquè els infants i elsjoves de la ciutat “puguin gaudirde l’estiu a Barcelona”, tal com as-seguren des del consistori, i a “fermés compatibles els horaris la-borals de les famílies”.

Al programa destaquen lesactivitats esportives, tot i quetambé se n’ofereixen de musicals,d’arts plàstiques i escèniques i al-tres relacionades amb les novestecnologies.

El Safa ha de guanyar diumenge per remuntar a la classificació. Foto: FCBQ

Prop de 250 participants en la Cursa Científica de Sant PauSOLIDARITAT4El recinte mo-dernista de l’Hospital de SantPau va ser l’escenari dissabtepassat de la 28a edició de la Cur-sa Científica de Sant Pau, un es-deveniment organitzat pel ma-teix hospital i la fundació CorsUnits, i que té l’objectiu de re-captar diners per dedicar-los ainvestigar sobre la relació del’esport i la millora de la salut.

Enguany la cursa va aplegarprop de 250 participants i va

comptar, per primera vegada,amb una caminada solidàriapels voltants del centre mèdicamb l’acompanyament de gossosi tècnics del Centre de TeràpiesAssistides per Cans.

La prova també va reunir a lacomissionada d’Esports, MartaCarranza, i al cardiòleg RicardSerra. Des dels seus inicis, mésde 2.000 persones han partici-pat en aquesta prova no com-petitiva.

Futbol | Nova victòria de l’Esquerra de l’Eixample FCL’Equerra de l’Eixample FC va derrotar dissabte a domicili la Penya Barcelonista Collblanc Sants

per 0-1, un resultat que permet als del districte seguir en la lluita per la segona posició, ara per ara ocupada per l’Athletic Barcelona Pubilla Cases, però amb els mateixos punts que els de l’Eixample, 41.

Un empat que es desfarà diumenge, quan tots dos juguin a casa de l’Esquerra de l’Eixample.

| 22Agendalíniaeixample.cat 8 març 2016

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 12 DE MARÇ10:30 Sardanes a la plaça Catalunya, amb ta-llers perquè els més petits puguin aprendreaquesta dansa. / Plaça Catalunya.

DIMECRES 16 DE MARÇ18:30 Xerrada sobre el control i la reducció delconsum energètic a les llars. S’ensenyarà acomprendre millor les factures i saber quinesopcions hi ha a l’hora d’escollir una companyiao una altra. / OMIC (Ronda Sant Pau, 43)

DIJOUS 31 DE MARÇ18:30 Conferència sobre la malaltia inflama-tòria intestinal i la qualitat de vida dels seuspacients. A càrrec de les doctores Íngrid Or-dàs i Marta Gallego. Entrada gratuïta. /Hospital Clínic

FINS DEMÀ PASSATMatí-Tarda El llibre il·lustrat en femení, una mos-tra a càrrec de Maria Pujol on es podrà gau-dir d’exemplars imaginatius, personals i ori-ginals fets per dones i que tracten qüestionsfemenines. / Centre cívic Sagrada Família.

FINS AL 24 DE MARÇMatí-Tarda Exposició Vida tòxica, a càrrec d’Ál-varo Soler. Mostra amb una selecció de fo-tografies de peces escultòriques que de-nuncien l’impacte humà sobre el medi am-bient. / Espai Mercè Sala.

DISSABTE 12 DE MARÇ12:00 Receptes de pluja i sucre. Cuina dels sen-timents. Taller familiar on pares i fills gaudiranplegats de la lectura. Cal inscripció prèvia.Adreçat a infants majors de cinc anys. / Bi-blioteca Joan Miró.

DILLUNS 14 DE MARÇ17:30 Aquell qui no corre, neda. Una activitatper a nadons entre sis mesos i tres anys onhi haurà contes i cançons. A càrrec de Patrí-cia McGill. / Biblioteca Sant Antoni.

DIUMENGE 20 DE MARÇ12:00 Partit de bàsquet entre el Safa Claror i LaSalle Reus, corresponent a la 24a jornada deCopa Catalunya. / Esportiu Claror.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Quatre veus femenines convida a pas-sar una estona màgica amb melodiesi harmonies totalment evocadores.Adreçat a un públic familiar i espe-cialment a infants de zero a vuit anys. Dissabte a les 12:00 i a les 17:30.Diumenge a les 10:30, 12:00 i a les17:30. / L’Auditori.

Espectacle familiarVoooox!

Ds. i dg. 12 i 13 de març

Xerrada sobre la cultura xinesa que ser-virà com a inauguració d’una exposi-ció de llibres sobre aquesta cultura. Acàrrec de Begoña Ruiz de Infante i XuLingling. / Biblioteca Pública Arús.

Xerrada sobre la cultura xinesa

Avui dm. 8 de març a les 19:00

El Teatre Borràs presenta aquest thri-ller de Roger Peña, protagonitzat perMíriam Marcet i Xavi Sáez.

TeatreNingú et coneix com jo

Fins al 13 de març

Arriba una de les cites més importantsdel calendari atlètic català, la Maratóde Barcelona, amb tot un seguit d’ac-tivitats paral·leles que amenitzaran ajornada. La cursa transcorrerà perbona part del districte.

Zurich Maratóde Barcelona

Dg. 13 de març a les 8:30

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1723 | líniaeixample.cat8 març 2016

| 24 líniaeixample.cat 8 març 2016 Pròxima edició: 5 d’abril

Eixample 61

Documents

Transcript of Eixample 61