EIXIDES PROFESSIONALS · cada, per a roba de color, per aju-dar a treure les taques abans de...

EIXIDES PROFESSIONALSTERCERA ÈPOCA ANY XLIINÚM. 450 MARÇ - ABRIL 2010

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Neu a Barcelona!Fotografia: Antoni Portela.

n dels objectius d’un Col·legi professional és pro-porcionar informació als seus associats sobre lesdiferents eixides professionals i afavorir que els in-teressats puguin accedir a les mateixes, ja sigui

com a primera ocupació o bé per millorar canviant de lloc detreball.

S’ha tractat recentment aquest tema en Junta i s’ha conside-rat que –a més de les nostres Borsa de Treball, Borsa de Serveis,Escola de Graduats, etc.– una de les mesures a prendre és queles diferents Seccions Tècniques, Comissions i Grups de Tre-ball constituïts en el Col·legi i l’Associació procurin facilitar a laSecretaria Tècnica la informació professional corresponent ales seves activitats i tot seguit la Junta decidiria com haurien dequedar plasmades en el nostre web (www.quimics.cat).

Un exemple. Els químics tenim diverses eixides professio-nals en l’ocupació pública, tan dispars com policia científic,professor d’institut, analista clínic, etc. Es tractaria perquè elnostre web estigués al dia –en aquests casos d’ocupació pú-blica (funcionari)– no solament de les convocatòries, sinó tambéfacilitar informació per preparar el millor possible els correspo-nents concursos i oposicions, ja fos en la nostra Escola deGraduats (versió presencial o virtual) o en algun altre Col·legiautonòmic que ho hagués ja preparat. Per exemple, el Col·legide Múrcia ofereix un Màster en Prevenció de Riscos –concer-tat com a títol propi de la Universitat de Múrcia–, amb ofertesper a tots els col·legiats de qualsevol autonomia. Un altre exem-ple, el Col·legi d’Astúries prepara –des de fa temps i amb èxit–per presentar-se i obtenir plaça de funcionari en la Sanitatpública. Etc., etc.

Ara bé, com té lloc en altres associacions, professions oclubs privats aquesta informació estaria reservada lògicamentnomés per a col·legiats que accedirien mitjançant nom d’usuarii contrasenya personal.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 450 • març-abril 2010 3

editorial

4 NPQ 450 • març-abril 2010

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIAL

Eixides professionals ................................................................. 3

COL·LABORACIONS

Lliçons d’estar per casa. Les ecoboles i la sopa de pedres ..... 5

Tastets d’història de la química ............................................... 15

Visita a la exposiciónTutankhamón. La tumba y sus tesoros .............................. 17

Josep Romeu i Figueras .......................................................... 24

Experimentació no autoritzada en química inorgànica.Jugant amb els metalls de transició divalents .................... 25

Intolerància al gluten ................................................................ 27

Jaume Balmes en el seu segon centenariI. Biografia ........................................................................... 29

ACTIVITATS

IV Jornada sobre responsabilidad medioambientalen la empresa ..................................................................... 33

Química, història, secundària i sant Albert Magne.................. 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, M. Glòria Aguilera,Joan Bertrán, Jordi Bonet, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Sebastià Estrades, Enrique Julve, AnnaLlobet, Claudi Mans, Juan Carlos Montoro,Enrique Morillas, Roger Palau, JosepManuel Ricart, Pascual Segura, Alfred Vara,Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas, ÀngelYagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, CarmeBorés, Francisco José España, Jordi Galván,Marta García, Anna Llobet, Claudi Mans,Pere Molera, Josep Manuel Ricart, PascualSegura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, C. Borés, A.Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R. Fusté,M. García, C. González, E. Julve, A. Llobet,M. Luria, P. Molera, E. Morillas, P. Segura,E. Tijero, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, AlfredoVara, Antoni Portela.


col·laboracions

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Facultat de Química · Universitat de Barcelona

LES ECOBOLESI LA SOPA DE PEDRES

1 El lector deu haver llegit la comunicacióAnálisis de las alegaciones publicitariasy de la eficacia de las bolas de lavado,presentada per l’autor a les 40 Jornadasdel Comité Español de la Detergencia(Mans, 2010). Es publica aquí, molt mo-dificada d’estil, amb autorització.

2 El Dr. Juan José García Domínguez(Aroche, Huelva 1940 - Barcelona 1984)era llicenciat en Química per la Univer-sitat de Sevilla i doctor per la Universitatde Barcelona. Desenvolupà la tesi sotala direcció del Dr. Pere Miró a l’Institutode Tecnología Química y Textil de Bar-celona, del CSIC. Hi treballà des de 1962fins a la seva defunció, quan n’era pro-fessor d’investigació. Fou secretari ge-neral del CED (Comité Español de laDetergencia) i director d’investigació del’AID (Asociación de Investigación de laIndustria Española de Detergentes, Ten-sioactivos y Afines).

—Aquest article l’escriuré jo.

Lector, no et sembla que hauri-es de demanar-me permís primer?

—D’acord. Amb el teu permís,puc escriure l’article jo, aquesta ve-gada?

M’hauries de donar una raó và-lida.

—Doncs que he fet experimentspel meu compte, i vull explicar-los.

Molt bé. I sobre què has fet ex-periments?

—Doncs que m’he comprat unesecoboles, i voldria explicar com fun-ciona, com són per dintre, i tot això.M’he documentat 1.

Doncs bé, ja pots començar.Però jo aniré intervenint sempre quevulgui, naturalment.

—Guai. Com jo faig en els arti-cles normals.

LES ECOBOLES

—La neteja corporal, de la roba ide la llar són necessitats higièni-ques, funcionals, sanitàries i estèti-ques presents en totes les cultures.

Els procediments per satisfer-lesdepenen dels valors culturals i de latecnologia disponible en cada mo-ment històric. Al seu torn, l’evoluciósocial, tecnològica i cultural provo-quen canvis en les demandes soci-als, també en el camp de la neteja,canvis que es reflecteixen en elsproductes, la tecnologia i els hàbitssocials aplicats. En pots trobar unbon resum històric al text del Dr.García Domínguez (1986 i 2009).

Molt bé. Un començament bri-llant. Ja que el cites, et diré que jovaig conèixer el Dr. Garcia Domín-guez, mort prematurament el 1985 2.Ara uns col·laboradors seus li handedicat un web, que t’invito a con-sultar: www.juanjosegarciadominguez.com.

I, pel que fa al teu text, tot éscorrecte, però cal dir que no tot enla higiene i el rentat és tecnologia.A vegades hi ha tabús, tradicionsinjustificades, mals hàbits o prejudi-cis. Per exemple, quan recomana-ven que les dones no es banyessindurant la menstruació. Segueix, se-gueix.

—A les societats occidentalsavançades la solució típica per amolts problemes domèstics o sani-taris és disposar d’un producte ques’apliqui al problema i el resolgui: un

medicament, un cosmètic, un sabó,un detergent, un adhesiu. Pots cons-tatar-ho: n’hi ha prou amb quecomptis quants potets tens a la cam-bra de bany.

Més de quaranta. I ara noméssom dos a casa... Tens raó.

—Els productes per rentar laroba han evolucionat molt, des deque van sortir els primers detergentssintètics. Actualment coexisteixendos tipus de productes. Els produc-tes d’ampli espectre per a qualse-vol tipus de rentat van ser els pri-


col·laboracions

mers a sortir al mercat, cap als anysseixanta del segle XX. Eren polsblanques de baixa densitat: Omo,Persil (el primer Persil, que desprésen va sortir el segon), Colón, etc.Molt després van sortir pols concen-trades, líquids, gels, pastilles... I arala tendència és a fer detergents cadacop més específics, per a roba deli-cada, per a roba de color, per aju-dar a treure les taques abans derentar, o per a llana. Però la modifi-cació dels productes no ha fet quecanviés el concepte bàsic: usar unproducte consumible per rentar.

Les crisis energètica i de prime-res matèries, juntament amb la con-taminació del planeta, hauria deportar a sistemes que prescindissintotalment de consumir un productecada vegada que s’ha de rentar laroba. Per sort, això ja s’ha inventat.Són les ecoboles. També hi ha al-tres sistemes alternatius molt este-sos, com les nous de rentar. Són lesclosques de les llavors d’un arbre

denominat Sapindus mukorosa quees troba a regions temperades i tro-picals del planeta. Aquestes clos-ques contenen saponines, molècu-les que tenen capacitat detergent.

Tot això que dius està bé, peròt’hi falta afegir que també els deter-gents i les rentadores evolucionen.Les crisis econòmiques i les regu-lacions mediambientals, cada diamés complexes, han generat can-vis en el tipus de productes i en lesmàquines de rentar (Böcker, 2000;Osset, 1997; Smulders, 1998). Lesrentadores són més sofisticades,malgrat que els usuaris solen ferservir només dos programes. S’hamillorat clarament en tots els sen-tits: ara les rentadores gastennomés 12 litres d’aigua per cadaquilo de roba rentada, quan fa pocsanys en gastaven 40. Ara es gas-ten només uns 75 g de detergentper quilo de roba, i abans 220. Iabans es gastaven 0,7 kWh perquilo de roba, i ara només 0,3. S’es-

talvia aigua, detergent i energia.Anem bé, no?

—No, no anem prou bé. Es se-gueixen usant detergents i altresproductes contaminants. Amb lesecoboles el problema desapareixe-ria. Des dels anys 80 que es venenals Estats Units i a Europa certsutensilis per reduir o eliminar l’úsdels detergents. Són normalmentanelles ceràmiques, boles, discos operles ceràmiques. Ara a Espanyahan entrat amb força les ecoboles.Primer es venien a herbolaris i a ten-des de productes ecològics, peròara ja es venen a hipermercats, abotigues d’electrodomèstics i perInternet. He vist les marques Irisa-na, Ecogénie, Wellos, Öko-ball, Eco-perls, Biowashball, Interfibra, Zeo-Wash, Ecozone... Hi ha molts websque expliquen en què es basa el seufuncionament, i uns quants trucs permillorar-ne l’eficàcia, si et cal. Ja t’hoaniré explicant.

Molt bé. Però abans deixa’m quematisi que als Estats Units algunade les marques de les ecoboles haestat sotmesa a judici perquè el queafirmava en la publicitat era fals(Adams, 1997).

—Sí, a vegades hi ha empresa-ris poc escrupolosos, com en totsels sectors. El que m’agradaria queveiessis és que estem canviant elmodel de societat, i estem passantd’una situació amb una gran depre-dació de primeres matèries, malba-ratament d’energia i en mans demultinacionals, per anar cap a unasocietat alternativa poc contaminant,respectuosa amb el medi, descen-tralitzada, i amb una escala méshumana i més justa.

Com a discurs està bé, i els va-lors que destil·la són encomiables.Però ja en parlarem de si és possi-ble tot plegat. Explica’m com sónaquestes ecoboles, va.

—Què tal em queda per ara l’ar-ticle?

Figura 1. Envasos de les tresboles de rentat. S’han ocul-tat les marques.

Figura 2. Les boles de rentat.


col·laboracions

Bé. En la redacció molt bé. Enel que dius, doncs una mica discu-tible...

COM SÓN LES ECOBOLES

—Per fer un bon estudi m’hecomprat tres ecoboles diferents.M’han costat 29, 24 i 15 euros. Nodiré marques, per evitar-ne fer pu-blicitat. N’hi diré A, B i C. A la figu-ra 1 hi ha els envasos externs, i a la2 una foto de les boles tal coms’usen a la rentadora. Són aproxi-madament esfèriques, de plàstic rí-gid (A i B) i de cautxú flexible (C),de color verd la A i blau les altres.Tenen uns diàmetres aproximats de8,5, 10 i 10 cm, i pesen 163, 224 i184 g. Estan perforades perquè aixíhi pugui entrar i sortir l’aigua, i lasuperfície és rugosa per afavorirl’agitació. Com més remenada l’ai-gua i la roba millor, ja se sap.

He obert les tres boles per tal deveure què hi ha dins, amb certa difi-cultat i trencant-les, perquè no estàprevist que l’usuari les obri. La bolaA conté tres bossetes de tela, duesamb un total de 30 g de boles cerà-miques marrons, i una amb una bar-reja de 9 g de boles blanques peti-tes de ceràmica i 6,0 g de sorra grisi negra. Fora de les bosses hi ha amés 26,1 g de boles blanques gransde ceràmica. També porta dosimants petits cilíndrics de neodimi de2 cm de diàmetre i 3 mm d’alçada.

Aquests imants de neodimi sónmolt potents. Molt més que elsimants corrents de ferro. Per què elshi deuen posar?

—T’ho comento després. La bolaB és una mica diferent. Té 3,4 gd’esferes petites ceràmiques en dospetits recipients als extrems de labola, on també hi ha quatre petitsimants, dos a cada costat. Dins dela bola hi ha uns separadors perfo-rats, i a un dels hemisferis bossetesde tela amb 26 g de boles grans deceràmica fosca i 18 g de boles peti-

tes de ceràmica clara. A l’altre he-misferi una bosseta amb 57,3 g deboles mitjanes blanques. La bola Cés més simple: només té una bar-reja de 25 g de boles marrons i 88 gde boles blanques petites, i no téimants. Pots veure com són per dinsles boles i les boletes de ceràmicaa les figures 3 i 4.

Molt bé, veig que has treballat,estripant boles i pesant boletes.Però, ¿com és que unes boles te-nen imants i l’altra no?

—Es veu que no deuen ser im-prescindibles. Potser són un com-plement que deu ajudar a rentar. Aracomentaré el que diu la informacióde les ecoboles, a veure si els teusdubtes s’aclareixen.

Molt bé. Jo t’aniré donant lameva opinió...

LA PUBLICITAT DE LESBOLES DE RENTAT

—D’entrada, aspectes d’ecolo-gia. Les boles A i B són de poli-propilè ecològic, hipoalergènic i nocontaminant. Són fetes de materi-als naturals inofensius per al mediambient. I no produeixen residuscontaminants. I, a més, estalvienaigua i energia.

Home, d’entrada sorprèn que lapublicitat consideri que el polipropi-lè es totalment ecològic, quan és unpolímer derivat del petroli o del pro-pà, que són recursos fòssils. Jo no

Figura 3. Interior de dues de les boles de rentat. La bola B ubica les boletes ceràmi-ques sota de les pantalles de plàstic, en saquets de tela, com la bola A. La bola C téles esferes en contacte directe amb el recipient.

Figura 4. Les boletes ceràmiques de l’interior de les boles A i B


col·laboracions

hi tinc res en contra, evidentment 3,però, ¿no era el moviment ecologis-ta qui afirmava que s’havia d’evitarl’ús d’aquests recursos no renova-bles? I no vull entrar a discutir la fra-se de que tot són components na-turals, perquè ja saps que és unade les meves manies. Naturalmentque tot és natural, perquè tot ha vin-gut, en un moment o un altre, de lanaturalesa. D’on, si no? Però a lanaturalesa no hi ha polipropilè, nicautxú, ni neodimi com a tals. És adir, són artificials...

—No vull entrar a discutir les te-ves capcioses afirmacions de sem-pre. Són plàstics artificials, però elmés naturals possible.

Ja veus que això no té cap sen-tit. A més, i pel que fa a l’estalvi d’ai-gua i d’energia, la bola s’usa ambels mateixos programes de rentatque amb un detergent convencional.Per tant, no s’estalvia res.

—En això tens raó. Deu referir-se a que s’estalvia perquè no cal fa-bricar detergent. Perquè la bola ser-veix fins a 1500 vegades, o cincanys, sense detergent.

D’acord, és una interpretaciópossible. Però, ja que agafes aquestargument, per què no es pot usarper a tres mil rentats, o per a deuanys o més? És que es gasta algu-na cosa de la bola? I a més, ¿totaixò que dius val per a les boles ba-rates i per a les cares, amb imantso sense? No ho acabo d’entendre.

—Em fas preguntes que no sé.Jo la tinc fa pocs dies i encara no hihe rentat. Jo et dic el que la publi-citat i els webs diuen. La bola nonomés neteja, sinó que suavitza,desinfecta, elimina el clor i tambéelimina els bacteris patògens.

Ui, ui, ui. Jo, d’això de l’elimina-ció dels patògens no me’n fiaria.Probablement la roba no tingui bac-teris patògens. Però, si hi arriben,el clor residual de l’aigua de rentat

pot ser suficient per aturar-ne la pro-liferació, que per això hi han posatexcés de clor a la potabilitzadora.Jo no crec que una ceràmica siguibactericida, vaja. Si les ceràmiquessón de zeolita, com he llegit algunavegada, sí que pot estovar l’aigua,és a dir, pot adsorbir ions de calci imagnesi de l’aigua, i fins i tot adsor-bir part del clor com si fos un filtredomèstic d’aigua. Però, per què vo-lem eliminar el clor de l’aigua de ren-tat? Encara si fos per beure...

—L’estalvi usant les ecoboles ésconsiderable. Estalvia uns 1300 eu-ros en quatre anys, si fas un rentatdiari normal, amb tres dosis de de-tergent en pols.

Res a dir. El càlcul és raonable-ment ben fet, em sembla. Segueixosense entendre per què la bola perdles seves propietats al cap de tres oquatre anys. A veure si ens ho ex-pliquen després.

—Aquí diu que les esferes sónfetes de bioceràmiques. La bola Cdiu que conté Na, Ca, Ba, Fe, Al2O3,SiO2, K, Mg, TiO2... Et diu res això?

Bé, els materials bioceràmics,segons la definició científica, són elsconstituïts per òxids metàl·lics quesón biocompatibles. Aquest concep-te inclou des de les ceràmiquesclàssiques inerts fins a certes subs-tàncies reabsorbibles pel cos, i ques’usen en cirurgia i implants. Jo pen-so que en la publicitat de lesecoboles es refereixen a la primeraaccepció. Com si fossin la ceràmi-ca sanitària de la pica de la cambrade bany, vaja... És a dir, res de par-ticular. I pel que fa a la composicióqualitativa indicada per la bola C, hiha diversos errors d’expressió, comdir que hi ha els metalls Na, Ca, Ba,etc. El que pot ser que hi hagi sóncompostos dels seus òxids: silicatde sodi, de bari o de calci. Si éscerta la composició que indiquen,podria tractar-se realment de zeoli-tes, que són materials molt habitualsen els detergents convencionals. La

diferència és que en els detergentses llencen per l’eixidiu, i en canviaquí queden dins de la bola, i estornen a usar en un altre rentat.

—Això està bé, no? Així s’estal-vien productes.

Això està bé, evidentment, peròel que està clar és que les zeolites,quan actuen, van saturant-se a midaque passa el temps, i al cap d’unesquantes rentades ja no tindrien ac-tivitat, si és que en tenien al comen-çament.

—La publicitat diu que es rege-neren posant-les al sol.

Al sol el que faran és assecar-se, però si hi ha calç dins, a dins esquedarà. Aquesta afirmació publici-tària no té cap sentit. Per cert, onfabriquen les ecoboles?

—Les que jo he comprat, a Co-rea i a Xina. Hauràs pogut veureque la publicitat va dirigida a gentinteressada en el medi ambient,conscienciada pels problemes delplaneta, per l’estalvi d’energia, perl’esgotament de les primeres matè-ries. Són –som– gent que descon-fia de les grans marques, de les mul-tinacionals, que busquem la salut ila dels nostres fills, que volem es-talviar a casa perquè sabem queaquest estalvi ajuda a salvar el nos-tre entorn.

No puc estar més d’acord ambels objectius i els desigs d’aquestaposició. Però no en sóc militant afer-rissat. Hi ha estudis que caracterit-zen els diferents tipus de consumi-dor atenent a les seves pràctiquesde consum, les opinions envers elmedi ambient, i la correlació entreopinions i pràctica. Tu formaries partd’un perfil que Asensio (2007) defi-neix com a alternatiu, i que corres-

3 He explicat durant catorze anys l’assig-natura Processos petroquímics als alum-nes d’enginyeria química de la UB...


col·laboracions

pon aproximadament a un 7 % dela població.

—Tan poca gent? Estic conven-çut que hi ha més gent pensant així.

Jo també crec que hi ha mésgent que pensa això. Però una cosaés pensar i una altra és canviar elshàbits de consum i de treball domès-tic per adequar-los a una nova ma-nera de veure el món. Això darrerés molt més difícil.

PER QUÉ DIUEN QUEFUNCIONEN LES BOLES DERENTAT

—Ara aniré posant argumentsdel per què diuen que funcionenles ecoboles, i tu els comentes.D’acord?

D’acord. Però ja saps que sóc iseré crític...

—De les boles que tinc, l’únicaque diu com funciona és la B. Tra-dueixo, perquè tot ve en castellà.«Els raigs infrarojos que emeten lesboles separen les molècules d’ai-gua. Les molècules, que així s’hanactivat, penetren millor a la roba iaugmenta la potència de rentatge».

Ui ui ui... que la cosa es compli-ca. A veure, la primera afirmació noté cap sentit físic. Tots els cossosemeten radiació infraroja cap a al-tres cossos. El cabal de radiacióemesa depèn de la diferència detemperatura entre ambdós cossos ino de la composició. Les boles sóna temperatura ambient i, per tant,emetran un cabal de radiació infra-roja cap a l’aigua freda totalmentmenyspreable. També la roba potemetre radiació cap a la bola. I detot plegat no val la pena de parlar-ne perquè no té cap importància.La manera més senzilla de com-provar-ho és veient si les bolesestan a temperatura ambient o no.I, evidentment, hi estan. Per tant,no en parlem més.

—Però els comandaments a dis-tància de la tele o del DVD van ambradiació infraroja i no estan calents.

Tens raó en part. Hi ha una pilaque activa un petit emissor queemet una radiació infraroja d’inten-sitat mínima, suficient perquè lacapti el sensor de l’aparell, però tanbaixa que no es nota que s’escalfiel comandament. Però en les eco-boles no estem parlant d’activar unsensor, sinó d’actuar sobre dotzequilos d’aigua i quatre de roba coma mínim... Pel que fa a si les molè-cules d’aigua es poden activar, cal-dria concretar què vol dir activar.Quan s’escalfen les molècules vi-bren, giren i es mouen a més velo-citat que abans. Però això ho fanperquè la rentadora les escalfa, noperquè la bola hi faci res. La con-seqüència d’aquesta activació ésque la tensió superficial de l’aiguaes redueix, i l’aigua mulla més i témenys viscositat. Tots dos factorsfan que l’aigua renti millor com mésalta sigui la temperatura. A partd’això, una temperatura elevada faque els greixos de la brutícia de laroba es fonguin i puguin dispersar-se millor en l’aigua. I en tot això lesboles no hi intervenen: és simple-ment la temperatura de l’aigua es-calfada per la resistència de la ren-tadora.

Per altra banda, això de que lesmolècules de l’aigua penetren millora la roba és cert, pel que t’he dit:reducció de la tensió superficial i dela viscositat. Però no facis cas delsdibuixos que posen per representar-ho, com el de la figura 5. Allà esveuen moleculetes d’aigua anantcap a fibres de roba on hi ha taquesde greix. I en la realitat les molècu-les d’aigua són bilions de vegadesmés petites que les fibres, i cente-nars de vegades més petites que lesmolècules dels greixos que embru-ten. Els dibuixos són totalment des-orientadors.

—Doncs jo he vist publicitat delsdetergents en què es veu el mateix.

I també ho critico. A la publicitatdels detergents posen en lletra moltpetita i que passa volant que es trac-ta de ficció publicitària.

Què més?

—Escolta, si de cada cosa quedic no n’has de deixar títere con ca-beza, plego i no cal que seguim.

No t’enfadis. Em limito a donaropinions, com ja t’he dit que faria.Jo penso que és millor dir les co-ses, no? Ja saps d’on ve això delno dejar títere con cabeza? És delQuixot, del capítol 26 de la segonapart, on, per fer justícia, ataca unespectacle de titelles... Jo encara not’ataco amb cuchilladas, mandobles,tajos y reveses, com feia ell. Em li-mito a les paraules. És tot el quetinc. Va, seguim.

—Bé, la publicitat segueix dientque la bola desprèn ions negatiusque redueixen el nivell d’adherèn-cia a la superfície. A més, la bolamanté el pH de l’aigua al mateix ni-vell que un detergent químic. Tam-bé et semblarà erroni, oi?

La veritat és que sí. Els ions–positius o negatius– tenen massa.És a dir, si les boletes tinguessin uningredient que s’ionitzés –per exem-ple una sal– es dissoldria en part ianiria a parar a l’aigua. Però aixòseria contradictori amb l’afirmació deque la bola pot usar-se durant més

Figura 5. Fragment de vídeo publicitarion es mostren fibres de roba, taques degreix (negre) i molècules d’aigua (des-tacades en el dibuix) com si fossin dedimensions comparables.


col·laboracions

de 1000 rentats –a no ser que esdissolguessin quantitats inaprecia-bles de matèria– i amb el fet de queafirmen que no desprèn productesal medi. I, pel que fa al pH, l’únicamanera de comprovar-ho és expe-rimentalment. Però tingues encompte que això voldria dir tambéque aniria disminuint el seu pes alllarg del temps. Per què no ho pro-ves? Hauries de tenir una balançade cuina que apreciés les dècimesde gram. La tens?

—Sí. Arriba a 100 g. La feia ser-vir per pesar petites quantitats demenjar, quan li van diagnosticar ladiabetis a un parent.

Bé, servirà perfectament. Com etsembla que has d’operar per vali-dar si són certes o no les afirmaci-ons anteriors?

—Pel que fa al pH, posaré lesboles en aigua i mesuraré el pH,amb aquelles tiretes de mesurar pH,perquè no tinc pH-metre a casa. Ipel que fa a comprovar si les bole-tes perden pes o no, doncs pesant-les al cap d’un temps de tenir-lesen aigua.

Molt bé. Tingues en compte no-més que quan pesis les boletes hau-ran d’estar molt seques. El millorprocediment és pesar-les en diver-sos moments fins que el pes siguiconstant. Va, fes-ho i digues-me elsresultats.

(...)

—Bé, he posat cada grup de bo-letes en un got amb 250 mL d’aiguade l’aixeta. El fet és que el pH quem’ha donat és el mateix que el del’aigua en tots els casos: 7,5 aproxi-madament. Menys en un cas. Lesboletes de la bola B, que pesaven57,3 g en aigua, li elevaven el pHfins a uns 8 o 8,5, una mica mésalcalí.

No arriba al pH dels detergentstípics en pols, que és més alcalí.

—Pel que fa a la pesada, les bo-letes no havien canviat de pes uncop seques. Excepte, novament, lesboletes que donaven alcalí, que ha-vien baixat de pes uns 0,5 g. Perassegurar-me’n, ho he repetit duesvegades amb aquestes boletes,amb més aigua. I el seu pes ja nobaixava, i el pH de l’aigua era ja elde l’aigua de l’aixeta.

Què et diu tot plegat?

—Bé, sembla com si d’aquestesboles s’hagués dissolt una mica dematerial en la primera prova, peròque després ja no es solubilitzés res.

Això és el que a mi em semblatambé. En resum, en termes gene-rals les boles no canvien el seupes. I què en dedueixes més, detot plegat?

—No sé...

Que difícilment l’aigua s’ionitzaaixí. L’aigua s’ionitza quan hi posesun àcid, o una sal. Però aquí, si nocanvia el pes, no li estàs posant res.També podries ionitzar l’aigua si lisubministressis molta energia: elec-trolitzant-la, o posant-la a molta tem-peratura. Però aquí no estem fentres d’això, i, per tant, no crec quel’aigua s’ionitzi.

—Ara ja em fa por posar una al-tra de les afirmacions de la publici-tat, perquè també te la carregaràs.Diu que la pressió de l’aigua projec-tada a través de la bola augmentala força del rentat.

Bé, un mecanisme així probable-ment deu tenir lloc en certa mesu-ra, no és més que una componentde l’agitació general provocada perla rentadora. És ben sabut que l’agi-tació mecànica contribueix de formaimportant a rentar la roba. Encararecordo la meva àvia remenant laroba i donant-li cops de pala al sa-fareig. Les boles pertorben el gir dela roba dins de la rentadora, i aixòajuda a remenar la roba, cosa que

és bona, però dubto que l’afirmacióde la pressió de l’aigua sigui com-provable i que tingui alguna magni-tud important en tot plegat.

Deixa’m comentar-te una afirma-ció que he vist en un vídeo d’unaecobola que passen a l’hipermercatque visito. Afirmen que les bolesvarien l’estructura molecular de l’ai-gua. Aquesta afirmació no s’explicade cap manera. No queda clar si voldir que cada molècula d’aigua variala seva estructura o si el que canviaés l’estructura dels grups de molè-cules. La primera suposició no téfonament: amb el baix nivell d’ener-gia en que ens estem movent, lesmolècules d’aigua no es modifiquende cap manera. Si el que es vol dirés que les estructures de l’aigua lí-quida es modifiquen per la presèn-cia de les ecoboles, tampoc. Si hihaguessin tensioactius, aquests síque modifiquen l’energia superficialde l’aigua, creen micel·les al seu in-terior, solvaten i ionitzen molèculesd’aigua... Però ens estan afirmantque no hi ha detergents.

I no té sentit pensar que elsimants modifiquen l’estructura mo-lecular de l’aigua. L’aigua és unamica diamagnètica, efectivament.Però malgrat les múltiples especu-lacions que s’han fet sobre aquesttema, malgrat les dotzenes d’imantsque s’han dissenyat per al tracta-ment d’aigües, els resultats són tos-suts. No hi ha proves experimentalsde que els camps magnètics delsimants habituals modifiquin l’estruc-tura molecular de l’aigua, ni tinguincap eficàcia.

Jo penso, en resum, que gaire-bé totes les afirmacions publicitàri-es són especulatives, o absurdes.Jo penso que l’únic objecte que te-nen és el de donar una aparençacientífica als fabricants de les bolesde rentat. El llenguatge pseudocien-tífic de la publicitat de les boles derentat és, per a un profà, indistingi-ble de la publicitat d’una marca dedetergent.


col·laboracions

—I la publicitat dels detergentsno fa el mateix?

Doncs et pot semblar a primeravista que sí. L’objectiu bàsic de lapublicitat és la creació de confian-ça en un producte o un servei. Hiha activitats quotidianes en les queles afirmacions científiques es con-sideren no fiables o no convincentsper una part del públic. És el casde les antenes de telèfons mòbils,de la radiació dels forns de micro-ones –i de les radiacions en gene-ral–, o de la seguretat de les va-cunes, per posar exemples decamps molt diferents. En canvi, hiha altres camps en que les afirma-cions fetes en llenguatge científicsón un aval apreciable i donen con-fiança a l’usuari. Per exemple, enla detergència, la cosmètica, la fo-tografia, l’automòbil i els alimentsfuncionals. En aquests darrersexemples, en moltes ocasions enla publicitat visual intervé un expert,metge, científic, tècnic o habitantdel futur que destaca les virtuts delproducte i garanteix la veracitat deles afirmacions que s’hi fan. Lesboles de rentat usen aquesta es-tratègia publicitària, en estricta ana-logia amb el que fan els detergentsconvencionals. Però hi ha una di-ferència fonamental: les empresesde detergents convencionals tenenun sistema d’autoregulació de lapublicitat, de manera que per aqualsevol afirmació que facin hande tenir experiments que demostrinque no són especulacions. I si unaempresa de la competència pensaque una marca s’està excedint enles seves afirmacions publicitàries,pot recórrer al tribunal corresponenti aclarir-ho. I això les ecoboles noho tenen. Afirmen i afirmen, senserèplica.

RENTEN LES BOLES?

—Tot això que dius sona molt béi molt convincent. Però les boles fun-cionen, està comprovat. Si tan ma-lament anessin la gent no en com-

praria. Les boles, renten o no? Hohas provat? Hi ha dades experimen-tals del funcionament de les boles?Jo encara no les he provat, perquèles tres que tinc les he destrossatper veure com són per dintre. I non’he comprat de noves.

Estic segur que les grans em-preses fabricants de detergentstenen anàlisis, fetes a les sevesinstal·lacions, sobre l’eficàcia detota mena de dispositius alternatiusal detergent: ecoboles, nous de ren-tat, microones, ultrasons, etc. Peròno ho publicaran, lògicament. Totel que et puc dir és el que ha arri-bat a les meves mans. Hi ha unsresultats recents –no publicats (Eu-rofins, 2009)– d’una anàlisi compa-rativa que va fer un laboratori fran-cès certificat independent: l’EurofinsATS, d’Aix-en-Provence. Compara-va l’eficàcia d’una bola de rentat,unes nous de rentat, dues formula-cions detergents –en pastilla i enpols–, i l’aigua. Van seguir els pro-cediments normalitzats del testAFISE, amb sis assaigs d’elimina-ció de taques i de manteniment dela blancor de la roba. Tot això estàben descrit en la normativa: comha de ser la rentadora, a quina tem-peratura, quant temps, quina dure-sa ha de tenir l’aigua...

—I de quines taques parlem?

Doncs n’hi ha de restes d’ali-ments, taques de maquillatge, olide motor, herba, vi, sang i greixd’hamburguesa... La prova es faamb tires de teixit tacat, que esrenten barrejades amb 3 kg deroba neta prèviament rentada tresvegades a 95 oC, per tal d’homo-geneïtzar el to que donen els blan-quejants òptics. El grau de blances mesura després de sis rentatsde mostres de teixit de cotó, poli-ester-cotó i poliester sol normalit-zats. Es mesuren els resultats deblanc amb un espectrofotòmetre,que és com un mesurador d’inten-sitat de la llum que reflecteix uncos quan és il·luminat.

—I què va resultar? Malament,no? M’ho temo...

Doncs les conclusions són queels detergents tenen una eficàciamolt superior a les nous de rentati a les boles. L’informe ho diu d’unamanera dràstica: «(Per a les ta-ques) la bola de rentat i les nousde rentat es diferencien molt pocde l’aigua, a la que aconsegueixensuperar lleugerament en algunestaques de greix. (Pel que fa a labrillantor del blanc) obtenen resul-tats mediocres que globalment sónequivalents als resultats de l’ai-gua».

L’Organización de Consumido-res y Usuarios (OCU, 2009), en unade les seves anàlisis, va comparar23 detergents líquids per a tot ti-pus de roba, i per a roba de color.Per a completar l’anàlisi van usartambé una bola de rentat, la mésvenuda a Espanya, que no és capde les que has fet servir. La con-clusió és similar a la d’abans: «labola va rentar igual que l’aigua sola(...). Si la bola neteja una mica éspel moviment de la rentadora i perla temperatura de l’aigua (40 oC enla prova)». Citen resultats anàlegsd’una altra bola de rentat analitza-da per una associació de consumi-dors italiana, amb els mateixos re-sultats.

—O sigui que...

Les conclusions les has de treu-re tu. Això són dades experimentals,de les que jo em refio.

LES BOLES DE RENTAT ENLA PERCEPCIÓ DELSCONSUMIDORS

—No puc rebatre cap de les afir-macions que fas en totes aquestesanàlisis, perquè jo m’he limitat aescoltar el que diuen amics i ami-gues que les usen i em diuen quevan força bé. I, per altra banda, laxarxa està plena de blogs i de pàgi-


col·laboracions

nes web amb comentaris sobre l’efi-càcia de les boles de rentat. És quecreus que tothom menteix?

Aquest és el punt crucial de totel que estem parlant, i el punt aque s’arriba en totes les discussi-ons com aquestes. Arribaríem a unasituació similar si ens posem a par-lar d’homeopatia, o d’acupuntura.Els científics poden dir que en unapreparació homeopàtica no hi harastre de la substància activa, i queel mecanisme de generar el que endiuen «dinamització de l’aigua» nos’aguanta per enlloc; en l’acupun-tura poden dir els anatomistes queno hi ha evidència de cap estructu-ra anatòmica que apunti a l’existèn-cia dels meridians; en reflexologiapodal el mateix. Però, malgrat tot,sempre s’arriba aquí i algú diu:«Doncs a mi em funciona». I, evi-dentment, no pots titllar la personade mentidera. I a tu, lector, no etpuc titllar de mentider.

Centrant-nos en les boles, tro-bar una explicació a l’aparent con-tradicció entre les mediocres mesu-res d’eficàcia i els consumidors quediuen que estan satisfets obre unventall d’hipòtesis més o menysplausibles 4. Hi ha hagut detractorsde les ecoboles que han publicatrecentment argumentacions unamica més vehements que les me-ves. Per exemple, Armentia (2009)o Romero (2009). Et recomano queles llegeixis.

En primer lloc, podem imaginarel frau. En alguns fòrums indepen-dents no vinculats a moviments eco-logistes ni a fabricants d’ecoboles,hi ha qui afirma que les empresesdistribuïdores de boles de rentat ge-neren testimonis falsos perquè do-nin fe de les virtuts de les boles. Iviceversa, s’acusa a les empresesfabricants de detergents de fer elmateix, però contra les ecoboles.Tot això és de verificació impossi-ble i només ens podem basar en lacredibilitat que ens mereixi el blogcorresponent.

—Estem d’acord.

Segon argument. Els assaigsnormalitzats són adequats per com-parar eficàcies reals de productes.Però no necessàriament són condi-cions de brutícia típiques de moltsusuaris, que renten roba molt menysbruta que la dels assaigs. Hi haagències independents que han re-alitzat estudis sobre els hàbits derentat del consumidor. S’hi ha cons-tatat que a Espanya es renta ambla mateixa freqüència que en altrespaïsos, uns 3,5 vegades per setma-na, però a menor temperatura, ambprogrames més llargs i amb mésquantitat de detergent: 12,7 kg perpersona i any, enfront de 8 a Ale-manya o 3,5 a Suècia (Sommer,1998). La roba en aquestes condi-cions està, en mitjana, més neta queles tires tacades normalitzades. Pertant, les boles de rentat poden do-nar una falsa aparença de rentateficaç perquè, en termes de comen-taristes detractors, «les boles derentat sembla que funcionen perquèels seus usuaris posen a rentar robaja neta».

—T’haig de donar la raó. De fet,jo poso la roba a rentar sense com-provar si és bruta o no. Simplementsegueixo rutines: els llençols, cadasetmana; les tovalloles, cada tresdies; la roba interior, cada dia...

Seguim. L’argument anteriors’aplicaria també per a les dosifi-cacions de detergent recomanadespels fabricants, que per a la majorpart d’usuaris serien condicions derentat massa eficaces. És de su-posar que certs usuaris –jo– usinmenys dosis de detergent i en con-dicions més fredes. Però proba-blement un altre grup de consumi-dors dosifiquin en excés per latendència a omplir totalment elsdosificadors i que la pols faci mun-tanyeta...

I, un dels arguments més impor-tants: l’aigua sola ja renta. Unamica, però renta. Per a una roba

sense taques, només amb unamica de suor, un rentat amb aiguatèbia i agitació pot ser suficient. Ala roba hi quedarà una mica degreix no visible, que fins i tot potajudar a donar un cert toc suavit-zant. El remull inicial que les bolesde rentat recomanen –de 40 a 60minuts–, i que per testimonis d’usu-aris és molt habitual, ajuda tambéa rentar.

—O sigui, que segons tu, lesboles no fan res de res.

Jo no he dit això. Les zeolitesde les boles de ceràmica –si és quesón de zeolita– fan la funció d’es-tovament de l’aigua per adsorciódels ions Ca2+ i Mg2+, exactamentigual que el que fan en els deter-gents en pols. Evidentment, les bo-letes s’aniran saturant amb els ren-tats successius, però en els primersusos tenen la seva capacitat d’ad-sorció intacta i estovaran una mical’aigua.

Però el que jo crec que ajudamés a rentar a les boles són lesajudes que els seus usuaris afir-men que hi afegeixen. Hi posenuna petita part de detergent, se-guint les recomanacions dels fulle-tons de les ecoboles. «El 20 % delque usava abans». Sinceramentdubto que molts usuaris puguinprecisar el 20 % sense instruments,i és molt probable que n’usin mésquantitat. Per altra banda, a unweb s’afirmava que «malgrat quel’estalvi de detergent és considera-ble, se n’ha d’usar una mica mésdel que indica el fabricant (del’ecobola)». Des del punt de vistade l’usuari, l’ús d’una certa quanti-tat de detergent inferior al queacostumava, i només com a com-plement, pot ser percebut i descritcom que «pràcticament no sen’usa». Autoengany.

4 És plausible suposar que Josep Pla haestat l’escriptor que ha fet servir en mésocasions el terme plausible.


col·laboracions

—Això que dius em sembla moltfort...

Això ens passa a tots. Aquestmecanisme d’autoengany està moltdocumentat i és molt comú, espe-cialment en transgressions de la di-eta –te’n dono fe– i en les teràpiesde superació d’addiccions, i no téper què no donar-se a l’hora derentar roba. A més, diversos usua-ris afirmen que usen en el remulluna certa quantitat de perborat opercarbonat comercials ecològics,que evidentment faran blanca laroba ja que formen part de la for-mulació de molts detergents co-mercials. Comprar aquests produc-tes diferenciats dels detergents nodeu fer que aquests usuaris sentinque estiguin transgredint els seuscriteris.

—Les meves amigues utilitzenuna mica de detergent, efectiva-ment.

I, també molt important: el fra-càs no es publicita. Com en moltesteràpies alternatives, es publicitennomés les experiències aparent-ment exitoses, però la immensamajoria de fracassos no es solenfer públics per vergonya. Algunsusuaris racionalitzen el fracàs afir-mant que les boles que inicialmentvan comprar no els anaven bé per-què «no eren de primeres marquessinó imitacions», però que despréshan trobat la marca genuïna i, ambalguns trucs com els descritsabans, li treuen el rendiment queesperaven.

—Només dius mal de les ecobo-les. Però i els detergents convenci-onals, que no fallen?

Estàs canviant l’argument. Natu-ralment que fallen, però ara ja es-tàs seguint l’estratègia de canviar detema quan veus que no tens argu-ments. Molts usuaris constaten queles boles de rentat no netegen ade-quadament les taques, però afirmenque «tampoc desapareixien amb el

detergent». Aquestes opinions, ba-sades en l’experiència quotidiana irefrendada per la publicitat de moltsproductes específics per treure ta-ques de colls i punys, com produc-tes substituts de lleixius i similars,contribueixen a generar en una cer-ta franja d’usuaris la idea de que lesboles de rentat van prou per a di-versos casos, i que quan no van bé,tampoc els detergents solucionavenel problema.

—I no és cert?

És cert, però això no vol dir queles ecoboles funcionin...

LA SOPA DE PEDRES

Tu saps el conte de la sopa depedres? Te’l resumeixo. Un soldatva a un poble i, com que no té resper menjar i ningú li dóna res, co-mença a preparar una sopa ambuna olla i aigua. Hi va posant pe-dres, sota la mirada encuriosidadels nens. Al cap d’una estona latasta i diu:

—Mmm, què bona! Però jo di-ria que li falta una mica de tomà-quet...

I un nen va a casa seva i li portaun tomàquet, i el tira a l’olla. Al capd’una estona el soldat diu:

—Mmm, què bona! Però seriamolt millor si poguéssim posar-hiuna mica d’arròs...

I un nen va a buscar arròs. I aixíva aconseguint dels nens que li por-tin patates, cebes, pastanagues, unos de pernil, cuixes de pollastre...Al final, quan tot és cuit, es pren lasopa junt amb la gent del poble queel vol acompanyar a menjar aquellasopa de pedres.

I les pedres, naturalment, es po-den aprofitar per a una altra sopa 5.

En captes el sentit...?

—Ets molt cruel amb aquestexemple...

És el que crec. Les principalscaracterístiques de l’usuari com tusón la preocupació ecològica genè-rica, l’interès per l’estalvi de produc-tes consumibles, uns hàbits derentat freqüent innecessaris, la des-confiança en les grans corporaci-ons, i el plaer de sentir-se membred’una comunitat «que fa les cosesmillor», i «sense dependre de lapublicitat enganyosa de les mar-ques». I, per altra banda, molts usu-aris probablement posen a rentarroba neta, usen una quantitat apre-ciable de detergent, potser ambblanquejant oxidant, amb remull ini-cial, agitació i aigua tèbia. Són con-dicions no tan llunyanes del rentatestàndard amb detergent. Al final,amb la roba força neta –tampoctens un mesurador de netedats–treus les pedres –la bola– i fins ala propera sopa, vull dir, fins al pro-per rentat.

Seria desitjable que totes lesal·legacions publicitàries de lesecoboles fossin, d’alguna manera,validables i formant part del con-tracte entre fabricant i consumidor,de la mateixa forma que en altrescamps com l’alimentari, el farma-cèutic o el cosmètic, o fins i tot enel sector turístic. Això hauria d’im-pedir la publicitat pseudocientíficaenganyosa, i anar cap a un com-promís superior dels fabricants idistribuïdors amb el públic. Peròsóc pessimista. Quin interès hande tenir si la gent ja ho compra perla fe?

5 La geofàgia és el costum, que pot deri-var en malaltia, de menjar terra, sola obarrejada amb aliments. S’han trobatcultures, com a les ribes del Nil o del’Amazones, que sembla que aconse-guien i aconsegueixen així sals mine-rals que la dieta habitual no els submi-nistrava, especialment per a nens iembarassades. Hi ha poblacions que co-uen tubèrculs tòxics amb argiles quen’adsorbeixen les toxines: una autènti-ca sopa de pedres...


col·laboracions

BIBLIOGRAFIA

Adams, J. (1997). 25-7-1997 http://www.straightdope.com/columns/read/944/do-laundry-balls-really-work. Consulta gener 2010.

Armentia, J. (2009). Nada lava másblanco. El Mundo, 10-6-2009.Consultable a www.elmundo.es/elmundo/2009/06/10/cosmos/124454200.html. Consulta de-sembre 2009.

Asensio, N. (2007). What is lookingfor the consumer? 37 Jorn. Com.Esp. Deterg., p. 71-98.

Böcker, M.; Machin, A.; Schambil,F. (2000). Detergent Tabs. Oneyear after their pan-europeanlaunch. 30 Jorn. Com. Esp. De-terg., p. 13-19.

Eurofins ATS (2009). Informació nopublicada.

García Domínguez, J. J. (1.ª ed.1986, 2.ª ed. 2009). Tensioacti-vos y detergencia. 1.ª edició AID

i ADTA; 2.ª edició CED i ADEL-MA (2009), Barcelona i Madrid.

Mans, C. (2005). Química, natural-ment. Capítol del llibre La truitacremada. Ed. Col·legi de Quí-mics de Catalunya.

Mans, C. (2010). Análisis de las ale-gaciones publicitarias y de la efi-cacia de las bolas de lavado. Co-municació oral a les 40 Jorn.Com. Esp. Deterg. Barcelona 14i 15 d’abril de 2010. Proceedingsen CD.

Miñarro, C. (2006). Las tendenciasen productos de gran consumo.36 Jorn. Com. Esp. Deterg.,p. 219-234.

OCU (2009). Detergentes. OCU-Compra Maestra n. 340, setem-bre 2009, p. 40 a 42.

Osset, M.; Vogt, G.; Wilsbert, H. M.(1997). Laundry Aids. An increa-singly important market segment.XXVII Jorn. Com. Esp. Deterg.,p. 229-239.

Roberts, D. W. (1993). How greenis our technology? XXIV Jorn.Com. Esp. Deterg., p. 1-10.

Romero, R. E. (2009). Blog ¿Desa-rrollo sostenible o desarrollo via-ble? http://rafaromerogarcia.blogspot.com/2009/09/ecobola.html. Consulta gener 2010.

Smulders, E. J.; Osset, M. (1998).Recent developments in the fieldof laundry detergents and clean-sers, XXVIII Jorn. Com. Esp.Deterg., p. 13-32.

Sommer, U. (1998). Recent develop-ments in the European WashingMachine Technology. XXVIIIJorn. Com. Esp. Deterg., p. 69-80.

Sommer, U. (2001). New perfor-mance tests for European ECO-label detergents. 31 Jorn. Com.Esp. Deterg., p. 49-60.

Tradenet Marketing judgement(1998). http://www.ftc.gov/os/1999/04/anujdg12.htm. Consultagener 2010. ☯

Escola de Graduats Químics de CatalunyaCursos del segon trimestre de 2010

(CONTINUA A LA PÀGINA 16)

INTEGRACIÓ DE SISTEMES DE QUALITAT, MEDI AMBIENTI PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN EMPRESESQUÍMIQUES

Professor: José Manuel LópezDates i horari: 6 i 7 d’abril de 17.30 a 20.30Preus: (a) 240,00 · (b) 180,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al dijous 1 d’abril

CONTAMINACIÓ MICROBIANA EN LA INDÚSTRIAALIMENTÀRIA I EN ELS ALIMENTS: DETECCIÓ,ELIMINACIÓ I PREVENCIÓ

Professors: Núria Rius i Mercedes BerlangaDates i horari: 14 d’abril de 16.30 a 20.30 i 15 d’abril de 10.00

a 14.00 i de 16.30 a 20.30Preus: (a) 420,00 · (b) 360,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 9 d’abril

FORMACIÓ D’AUDITORS DE SISTEMES INTEGRATS DEQUALITAT, MEDI AMBIENT I PREVENCIÓ DE RISCOSLABORALS EN EMPRESES QUÍMIQUES

Professor: José Manuel LópezDates i horari: 19, 20, 21 i 22 d’abril de 17.30 a 20.30Preus: (a) 420,00 · (b) 360,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 16 d’abril

RECOBRIMENTS SUPERFICIALS METÀL·LICS SOBREPLÀSTICS. TECNOLOGIES PVD

Professors: Carles Olsina i Joan CesenaDates i horari: 26 d’abril i 3, 10, 17, 24 i 31 de maig de 16.30 a

20.30Preus: (a) 720,00 · (b) 600,00 · (c) 150,00Inscripcions: fins al divendres 23 d’abril

Preus: (a) públic en general; (b) col·legiats, associats i membres de SCQ/RSEQ; (c) col·legiats a l’atur (màxim dues places).


col·laboracions

TASTETS D’HISTÒRIA DE LA QUÍMICA

Josep M. Fernández-Novell · Roser Fusté · Miquel Paraira

L’estudi de la història de la quí-mica ens permetrà entendre lesclaus de l’evolució d’aquesta cièn-cia, des del descobriment del focfins a la nanoquímica. És del nos-tre interès presentar-vos en aques-tes pàgines, mica a mica, diferentstastets de la història de la química.Res millor per començar que elspremis Nobel atorgats l’any passati que tenen a veure amb la nostradisciplina.

La Reial Acadèmia Sueca de lesCiències va premiar a Venkatra-man Ramakrishnan, Thomas A.Steitz i Ada E. Yonath amb el No-bel de química de 2009 pels seusestudis sobre l’estructura i funció delribosoma. Aquest complex supra-molecular és el responsable de lasíntesi de les proteïnes que contro-len la química de tots els éssersvius i que s’esdevé indispensableper a la vida. Aquests científics, grà-cies als seus estudis en cristal·lo-grafia de raigs X, varen esbrinar laposició de cadascun dels àtoms queintegren les dues subunitats ribo-somals, la major i la menor, encar-regades de llegir l’ARN, que portala informació codificada de l’ADN, isintetitzar les proteïnes unint, un aun, els aminoàcids que les formen.La gran importància d’aquests es-tudis és l’obtenció de mapes delsribosomes en 3D, que permetenelaborar i dissenyar nous fàrmacsamb els que s’aconsegueixi inhibirl’activitat ribosòmica de bacteris in-fecciosos, aturant així la seva sín-tesi proteica.

D’altra banda, els guardonatsamb el premi Nobel de fisiologia omedicina de 2009 varen ser Eliza-

beth H. Blackburn, Carol W. Grei-der i Jack W. Szostak. Obtingue-ren el premi pels seus estudis sobreel funcionament de la telomerasa.Aquest enzim és de gran importàn-cia, ja que evita l’escurçament delsextrems dels cromosomes eucari-otes al llarg de cada una de les se-ves replicacions. Per això, en cadaetapa replicativa la telomerasaallarga la longitud del cromosoma,tot repetint força vegades una se-qüència d’entre sis i deu nucleòtidscaracterística de cada organisme;en els humans aquesta seqüència

és 5’ TTAGGG 3’. Quan hi ha unapèrdua d’activitat de la telomerasa,si hi ha un escurçament perillós, lacèl·lula entra en el què anomenemapoptosi o mort programada. Elnostre organisme va perdentaquesta activitat de la telomerasa iper tant es va envellint i també téuna mort programada. Conèixerexactament el mecanisme d’acciód’aquest enzim farà possible l’es-tudi de l’envelliment i de possiblestractaments que condueixin a mi-llorar i allargar la vida cel·lular i, deretruc, la nostra.


col·laboracions

Serveixi la història d’aquests ci-entífics guardonats per fer palès queles fronteres, les línies divisòriesentre diferents camps de la ciènciai la recerca, cada cop són menysclares. Què té a veure el premi No-bel de medicina o fisiologia amb laquímica? Doncs, ja veiem que molt;l’estudi de l’enzimologia, la catàliside les reaccions biològiques, ésquímica o bioquímica. Com diu elnostre company Enric Canela, quí-mic i doctor en Ciències químiquesper la Universitat de Barcelona i di-rector del Departament de Bioquí-mica i Biologia Molecular de la ma-teixa universitat, «una vegada mésla bioquímica és protagonista delspremis Nobel». La bioquímica tam-bé ha de tenir el seu paper en elnostre col·lectiu i la nostra revista.

CURSOS D’ESTIU DIRIGITSAL PROFESSORAT DESECUNDÀRIA

Els membres de la Secció Tèc-nica d’Ensenyament, del Col·legi de

Químics de Catalunya, volem po-sar a l’abast del professorat de ci-ències de secundària uns cursos deformació. Un d’ells, La química enl’ensenyament i en la nostra socie-tat, serà d’actualització en l’ense-nyament de la química; i l’altre seràde robòtica: Robòtica, un projecteper a l’ESO amb un robot LEGO.Els cursos es presentaran al De-partament d’Educació, perquè si-guin reconeguts com una activitatde formació dins del Pla de Forma-ció Permanent del professorat nouniversitari.

El curs sobre la química en l’en-senyament i en la nostra societat tin-drà lloc el proper juliol amb una du-rada de 15 hores, i en ell es volentractar temes importants sobre elsavenços de la química i la seva apli-cació a la nostra vida quotidiana.Així, des de la història de la químicai els avenços de la nostra societatlligats als avenços de la química,passant pels aspectes negatius delseu mal ús, fins a la discussió delscontinguts curriculars i proves de les

PAU 2010, per acabar amb les no-ves pràctiques de química al batxi-llerat i alguns mites de la química,entre d’altres l’energia nuclear.

D’altra banda el curs sobre ro-bòtica, amb robots LEGO, té un in-terès especial per a quart d’ESO ien ell es desenvoluparan activitatssobre electrònica digital, tecnologiade control i robòtica. Aquest curs,impartit pel nostre col·lega AntonioPinto Llona, vol que els participantsassoleixin un bon nivell al campio-nat First LEGO League, una inicia-tiva de l’Àrea d’Innovació Educati-va del Consorci d’Educació deBarcelona. Per això, caldrà fer laconstrucció guiada d’un robot, laconstrucció d’un robot personalitzat(amb les seves pròpies estratègi-es) i la programació del robot peral campionat.

Per a més informació podeuadreçar-vos a [email protected],posant com assumpte «secciótècnica d’ensenyament». Us hi es-perem. ☯

VALIDACIÓ DE SISTEMES ANALÍTICS I DE MÈTODESD’ANÀLISI QUÍMICA: ASPECTES PRÀCTICS

Professors: Imma Alsina i Jordina FauratDates i horari: 4, 5, 11 i 12 de maig de 17.30 a 20.30Preus: (a) 420,00 · (b) 360,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 30 d’abril

EMULSIONS I MICROEMULSIONS: PREPARACIÓ,PROPIETATS I APLICACIONS INDUSTRIALS

Professors: Conxita Solans, Jordi Esquena i María JoséGarcía-Celma

Dates i horari: 18, 19 i 20 de maig de 17.30 a 20.30Preus: (a) 315,00 · (b) 270,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 14 de maig

ELECTRICITAT ESTÀTICA EN ELS PROCESSOS QUÍMICSProfessor: Agustí AgustíDates i horari: 25 i 26 de maig de 17.30 a 20.30Preus: (a) 240,00 · (b) 180,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 21 de maig

APLICACIÓ INDUSTRIAL DEL DISSENY D’EXPERIMENTS:PROCESSOS, PRODUCTES I FORMULACIONS

Professor: Rafel PiDates i horari: 7, 14, 21 i 28 de juny de 17.30 a 20.30Preus: (a) 420,00 · (b) 360,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 4 de juny

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA(SEGONS UNE-EN 16001:2010) EN EMPRESES QUÍMIQUES

Professor: José Manuel LópezDates i horari: 8, 9, 10 i 11 de juny de 17.30 a 20.30Preus: (a) 420,00 · (b) 360,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 4 de juny

DIRECCIÓ D’EQUIPS DE TREBALL PER A LA MILLORA DELA SEVA EFICIÈNCIA

Professor: Raül MiraltaDates i horari: 17 de juny de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 18.00Preus: (a) 280,00 · (b) 210,00 · (c) 75,00Inscripcions: fins al divendres 11 de juny

Preus: (a) públic en general; (b) col·legiats, associats i membres de SCQ/RSEQ; (c) col·legiats a l’atur (màxim dues places).

Escola de Graduats Químics de CatalunyaCursos del segon trimestre de 2010

(CONTINUACIÓ DE LA PÀGINA 14)


col·laboracions

VISITA A LA EXPOSICIÓNTUTANKHAMÓN. LA TUMBA Y SUS TESOROS

Enrique Julve

PREÁMBULO

En el mes de agosto del pasadoaño 2009 visité la exposición Tu-tankhamón. La tumba y sus tesorosen las Drassanes Reials de Barce-lona, visita que me recordó la querealicé cuarenta años atrás –y pos-teriormente en el año 2007– alMuseo Arqueológico de El Cairo, du-rante mis dos estancias en Egipto.

Antes de relatar esta visita qui-siera referirme, con objeto de com-pletarla, a sus principales protago-nistas: el faraón Tutankhamón, elhallazgo de su tumba y el nacimien-to y desarrollo de la arqueologíaegipcia.

NACIMIENTO YDESARROLLO DE LAARQUEOLOGÍA EGIPCIA

El nacimiento de la arqueologíaegipcia, la egiptología, al mismotiempo que la egiptomanía –corrien-te cultural y turística que lleva másde 200 años de duración–, tuvo lu-gar después de que la expediciónmilitar del joven general francésNapoleón Bonaparte, al frente de unpoderoso ejército –integrado ade-más por buen número de eruditos yartistas–, llegara a Egipto en el año1798, y que Jean-François Cham-pollion interpretara la piedra de Ros-setta, hallada en esa localidad delnorte de Egipto cercana a Alejan-dría algunos años después.

Sin embargo, el concepto deegiptología era por aquel entonces

meramente lingüístico y epi-gráfico, pues tanto intelec-tuales como conservadoresde museos viajaban a Egip-to con la única finalidad deobtener objetos faraónicosantiguos, a poder ser llevan-do grabados jeroglíficos, ytrasladarlos a Europa paraexhibirlos y estudiarlos. Era,pues, una egiptología hechaen Europa, ya que las ex-pediciones a ese país afri-cano, en gran parte de loscasos, no eran más que unmedio para obtener piezasbellas y exóticas o de inte-rés histórico cuando lleva-ban inscripciones. De estaépoca datan las coleccionesde Bernardino Drovetti, cón-sul francés en Egipto, y delhomólogo británico Henry Salt,quien contrató a Giovanni BattistaBelzoni en 1815 para que excavaraen el Valle de los Reyes, en árabeUadi Biban el-Moluk (Valle de lasPuertas de los Reyes), uno de losnumerosos y pequeños valles quese extienden al sur de Tebas. Inde-pendizado posteriormente de su pa-trón, Belzoni descubrió en el ValleOccidental –otro valle de la zona surde Tebas–, a finales de 1816, la tum-ba del faraón Ay (WV23), y en 1817la tumba de Ramsés I (KV16) y lade Seti I (KV17). John Gardner Wil-kinson –uno de los padres de laegiptología británica– visitó tambiénEgipto en los años 1824 a 1827 yllevó a cabo limitadas excavaciones,pues era más un copista y catalo-gador que un excavador. JamesBurton –consolidador de parte de las

tumbas del Valle de los Reyes– y elanticuario Robert Hay –famoso porsus notas y dibujos de esas tumbasreales– fueron también visitantes deTebas en las décadas de 1820 y1830. Champollion, ansioso por verel país que había estudiado a dis-tancia después de descifrar los je-roglíficos de la piedra de Rossetta,arribó también a Tebas en el año1829 y, junto con Hipólito Rosellini,parece que accedió a 16 tumbas enel valle principal, descombrando enalgunos casos algunas de ellas(tumba KV16 de Ramsés I y tumbaKV7 de Ramsés II) e identificandoa sus faraones ocupantes, pero qui-tando, sin embargo, de las paredesde algunas de ellas (como la KV17de Seti I) escenas completas paralas colecciones de los museos delLouvre y de Florencia. En los años

Piedra de Rosetta.


col·laboracions

siguientes, 1842 a 1845, Carl Ri-chard Lepsius, en una expediciónencargada por Federico GuillermoIV de Prusia, visitó 25 tumbas, des-combrando y excavando en algunasde ellas (tumbas KV7 de RamsésII, KV8 de Mineptah y KV20 de Tut-mosis I y Hatshepsut). Desgracia-damente, como en casos anteriores,una parte de una columna decora-da de la tumba de Seti I fue arran-cada y llevada a Europa.

Esta concepción de egiptologíahecha en Europa, con el expolio queello significaba, cambió drástica-mente cuando en el año 1850 el jo-ven francés Auguste Mariette, comi-sionado a Egipto por el Museo delLouvre para adquirir papiros, que-dó horrorizado por el saqueo esta-tal y privado de las antigüedadesegipcias y propuso al jedive Said,máxima autoridad del país, la crea-ción del Servicio de Antigüedades.Al acceder el jedive a la petición deljoven francés en 1858 y al crearseaños más tarde, en 1863, el primermuseo estatal en el barrio de Bulaqde El Cairo, nació la egiptología enel propio Egipto, logrando Mariettela institucionalización de la mismaen su lugar de origen.

Durante más de veinte años yhasta su muerte en 1881, AugusteMariette, al frente del Servicio deAntigüedades, ordenó excavacio-nes de gran porte, frenó el saqueode antigüedades, limpió los gran-des templos y puso las bases parael desarrollo de una arqueologíaegipcia controlada institucionalmen-te por el Gobierno Egipcio. GastonMaspero, que sucedió a Marietteen el cargo de director del Servi-cio de Antigüedades durante losperíodos 1881-1886 y 1899-1914,continuó las excavaciones en elValle de los Reyes y así lo hizotambién Eugène Lefébure, jefe dela Misión Arqueológica Francesa enEl Cairo.

Al jubilarse Maspero en el año1886, en su primera etapa como di-rector del Servicio de Antigüedades,le sucedieron Eugène Grébaut ymás tarde Jacques de Morgan. Enel año 1897, otro francés, VíctorLoret, quedó al frente de ese servi-cio y, dentro de su mandato, se aña-dieron 16 tumbas al mapa del Vallede los Reyes, entre ellas la tumbaKV35 de Amenhotep II (Amenofis II)y la KV34 de Tutmosis III, ambas enel año 1898.

Pero todavía no se podía hablarde una arqueología científica egip-cia. Hay que aguardar para ello alos años en que Flinders Petrie sen-tó las bases de esa arqueologíamoderna.

Un año después de la muerte deMariette, en 1882 el joven inglésWilliam Mattew Flinders Petrie, hijode un ingeniero industrial aficiona-do a la topografía y nieto de un fa-moso explorador y cartógrafoaustraliano, arribaba a Egipto pararealizar mediciones de las pirámi-des de Giza. Flinders Petrie, un ma-niático en medir y pesar cualquierobjeto, fuera iglesia antigua o mo-numento prehistórico, ya había rea-lizado y publicado en el año 1880una detallada planimetría del mo-numento megalítico de Stonehen-ge, en Inglaterra, de modo que noera ningún principiante en esos co-metidos.

Un año después de su llegada aEgipto, en 1883, la escritora AmeliaEdwards, fundadora del Egypt Ex-ploration Fund (Egypt ExplorationSociety a partir de 1911), conven-ció a Flinders Petrie para que exca-vara en el país en nombre de esainstitución, convencida de su capa-cidad, energía y moderación en susgastos. Durante tres años (entre1883 y 1886), Flinders Petrie, exca-vando para la mencionada institu-ción, tuvo éxito en Tanis, descu-briendo Naucratis, colonia griegaestablecida en el delta del Nilo; perosu gran aportación a la arqueologíafueron las bases de su sistema detrabajo, sistema que mantuvo du-rante más de cincuenta años, inclu-so cuando abandonó la citada insti-tución y creó el Egypt ResearchAccount, financiado por mecenasparticulares.

Así, en 1890, excavó en la pirá-mide de Meydum y dio el nombrede Snefru como su constructor. En1891, ya egiptólogo famoso, exca-vó en Tell-el-Amarna, la capital delfaraón monoteísta Akhenatón (Aje-

Valle de los Reyes y tumba de Tutankhamón.


col·laboracions

natón), descubriendo magníficospavimentos pintados en el palaciodel faraón, destruidos años despuéspor obra de un campesino ignoran-te, furioso por las visitas de los tu-ristas a ese lugar pasando por suscampos. En el año 1893 excavó enCoptos, hallando las famosas esta-tuas del dios itifálico Min. Entre1894-1895 comenzó la larga seriede excavaciones en cementeriospredinásticos en la zona de Naga-da; en el año 1895 excavó en Te-bas, en la zona del Ramesseum ydescubrió la famosa estela de Mer-neptah en la que, curiosamente, porprimera vez se hace mención deIsrael; entre los años 1899 y 1903,sus excavaciones en Abydos per-mitieron descubrir el Osireion y laestatuilla de marfil del faraón Keops,y en el año 1904 excavó en las mi-nas egipcias del Sinaí y descubrióla escritura protosinaística. De esosaños anteriores a la Primera Gue-rra Mundial datan sus otras exca-vaciones en Menfis, donde descu-brió la famosa esfinge monolítica dealabastro. A partir del año 1904, ytras sus trabajos en Abydos y en laseriación o datación secuencial, ba-sada en ordenar cronológicamente–de más antiguas a más recientes–los miles de tumbas predinásticasde sus excavaciones en Nagada,Hu y Abydos, Flinders Petrie esta-bleció las bases de una arqueolo-gía egipcia desde la Prehistoria has-ta la época Ptolemaica. En losucesivo, en sus numerosas exca-vaciones, se dedicó a rellenar loshuecos en el esquema general quehabía creado y que otros arqueólo-gos iban engrosando también simul-táneamente.

En conjunto, Flinders Petrie con-siguió mayor número de hallazgosimportantes que cualquier otro ar-queólogo egipcio de su tiempo. Yello, a pesar de que no pudo exca-var en los yacimientos más impor-tantes –como el Valle de los Reyes,Assuan, Sakkara o la zona de laspirámides de Giza–, reservados alServicio de Antigüedades, domina-

do en esas fechas por los arqueólo-gos franceses: Mariette, Maspero,Grébaut, Morgan, Loret y Lacau.Sus memorias de excavación anua-les se convirtieron ya desde el prin-cipio en la base de la que nació laarqueología egipcia científica, yaque, si bien a Champollion se leconsidera el padre fundador de laegiptología y a Wilkinson el de laegiptología inglesa, no cabe duda deque Flinders Petrie ha sido el fun-dador de la arqueología egipcia en-tendida como una disciplina cientí-fica y no como una mera remociónde tierra para extraer objetos belloso exóticos. Fue, pues, el creador delmétodo científico arqueológico talcomo actualmente se practica en elValle del Nilo y el primer excavadoren insistir en la ubicación y catalo-gación estratigráficas de cualquierobjeto hallado, así como en su es-tudio tipológico.

Durante esta época, el Serviciode Antigüedades egipcio otorgabaa los excavadores alrededor del50 % de los objetos obtenidos, sis-tema que perduró esencialmentehasta la época del descubrimientode la tumba de Tutankhamón en elaño 1922. En esa fecha, Howard

Carter, antiguo discípulo de FlindersPetrie, bajo el patrocinio de LordCarnarvon, descubrió esa tumba,intacta, convirtiéndose la arqueolo-gía egipcia en un tema de moda yen un foco importante de turismo.Por otra parte, en ese mismo añoconcluyó el Protectorado Británicosobre Egipto. Y estos dos hechosdecidieron al Servicio de Antigüeda-des egipcio a cambar el sistema deconcesiones que hasta entonces sepracticaba. En lo sucesivo, el repartoal 50 % de los hallazgos encontra-dos entre el Museo de El Cairo y elexcavador sería sustituido por unaplena discrecionalidad del directordel servicio, quien podría, incluso,reclamar la totalidad de lo extraído.Ello llevó a muchas misiones extran-jeras, como la americana, a cesarsus trabajos de excavación y a con-centrarse en la epigrafía, aunqueotros continuaron esos trabajos,negociando la participación u otrascompensaciones con el Servicio deAntigüedades.

En lo que a Flinders Petrie serefiere, convertido en leyenda cuan-do ya en 1888 le visitó H. Schlie-mann (descubridor de las antiguasciudades de Troya y Micenas) y

Howard Carter con el féretro.


col·laboracions

T. H. Lawrence (conocido comoLawrence de Arabia) se confesóalumno agradecido suyo, ese nue-vo trato le llevó a abandonar sustrabajos en Egipto al no poder fi-nanciarlos y a establecerse en laciudad de Jerusalén. Allí todavía di-rigió excavaciones hasta el año1938, en que la inestabilidad políti-ca y social de Palestina puso fin alas mismas, muriendo cuatro añosdespués, en 1942, en esa ciudad.

HALLAZGO DE LA TUMBADE TUTANKHAMÓN

El descubrimiento de la tumba deTutankhamón (tumba KV62 del Va-lle de los Reyes) se debió a dos bri-tánicos: Howard Carter y Lord Car-narvon (George Edward StanhopeMolyneux Herbert, quinto conde deCarnarvon).

Lord Carnarvon nació en High-clere, Hampshire, el 26 de junio de1886, como hijo del IV conde deCarnarvon, al que sucedió a sumuerte en el año 1890. Fue educa-do en Eton y en el Trinity Collage,Cambridge, y era destacado depor-tista, aficionado a la caza mayor yal automovilismo, entusiasta de las

carreras de caballos y coleccionistade antigüedades. Esta última afi-ción, en años venideros –cuandoestaba en Egipto cuidando su saludy reponiéndose de un accidente decoche– le hizo patrocinar al arqueó-logo Howard Carter.

Howard Carter nació en Kensing-ton, Londres, el 9 de mayo de 1874,hijo menor del pintor de animalesSamuel John Carter. Por influenciade Lady Amherst, amiga de la fami-lia, el joven Carter fue enviado aEgipto al Egypt Exploration Fundcomo artista, uniéndose poco des-pués al arqueólogo W. M. FindersPetrie en la excavación de Amarnaen el año 1892 y a otros en Deirel-Bahari entre los años 1894 a1899. Entre 1899 y 1902 fue nom-brado inspector jefe del Servicio deAntigüedades para el Alto Egipto, alas órdenes de su protector el ar-queólogo Gaston Maspero, exca-vando en las tumbas KV42 y KV44.Más adelante, alentó al estadouni-dense Theodore Davis a excavar enel Valle de los Reyes y, más ade-lante, ya a su servicio, supervisó susprimeros descombros de la tumbaKV43 de Tutmosis IV y de la tumbaKV20 de Hatshepsut. Entretanto,trasladado al inspectorado del nor-

te en el año 1904, al año siguienteabandonó, por discrepancias, elServicio de Antigüedades y trabajócomo acuarelista independiente.Poco después, en 1906, conoció aLord Carnarvon, entrando a su ser-vicio y comenzando las excavacio-nes en Dra Abu el-Naga, en Deirel-Bahari y otros yacimientos, quedarían lugar al descubrimiento devarias tumbas de faraones de la XIIy XVIII dinastías. Aunque el comien-zo de la Primera Guerra Mundial pa-ralizó temporalmente el trabajo,cuando T. Davis renunció a su con-cesión para el Valle de los Reyes,Carter, en la primavera del año1915, comenzó a excavar en la tum-ba KV22 de Amenhotep III (Ame-nofis III), en el Valle Occidental ymás adelante, entre los años 1917a 1922 en el propio Valle de losReyes. Este último trabajo dio susfrutos, pues el 4 de noviembre de1922, Carter, al servicio de LordCarnarvon, descubría la tumbaKV62, la tumba buscada del faraónTutankhamón. La obra de descom-bro y de conservación duró casi diezaños, pues no fue finalizada hastael año 1932.

Lord Carnarvon no pudo ver granparte de los hallazgos encontradosen la tumba de este faraón, puesmurió cinco meses más tarde, el 5de abril de 1923 en la ciudad de ElCairo, víctima de la picadura de unmosquito que le produjo una infec-ción general. Howard Carter, porotra parte, moría siete años despuésde la total limpieza de la tumba, enmarzo de 1939, en Kensington, Lon-dres (Inglaterra) a los 65 años deedad.

La búsqueda de la tumba del jo-ven faraón Tutankhamón fue largay azarosa. Carter había seguidomuy de cerca las excavaciones deT. Davis en el Valle de los Reyesdesde el comienzo y había obser-vado que, si bien se había explora-do con gran meticulosidad en cuantoa extensión superficial se refiere, nolo había sido en lo que a profundi-

Ataúd de oro de Tutankhamón.


col·laboracions

dad de suelo atañe, profundidad queen algunos lugares, cubierto por lagrava, alcanzaba decenas de me-tros. Por otra parte, años atrás, enoctubre de 1912, Carter había com-prado en Luxor, en nombre de supatrón Lord Carnarvon, un grupo detres piezas de brazaletes de piedradura, llevando inscripciones con losnombres de Amenothep III y de suesposa principal Tiy, encontrados enla vecindad de la tumba de ese fa-raón en el Valle Occidental; pero esono le daba ninguna pista para hallarla tumba del faraón desconocido dela XVIII dinastía (Tutankhamón). Enlos años 1915-1916, Carter continuódescombrando en ese lugar, encon-trando otros objetos pertenecientesa Amenothep III y a su esposa Tiy.Entre 1917 a 1922, Carter comen-zó a trabajar en el mismo Valle delos Reyes, donde Davis lo había de-jado en años anteriores, con inte-rrupciones debido al desarrollo dela Primera Guerra Mundial y la sub-siguiente posguerra. Los resultadoseran desalentadores y sólo queda-ba una pequeña zona triangular delvalle por descombrar. Lord Carnar-von apostó por iniciar los trabajosde descombro de esa zona, y en elúltimo año la suerte acompañó aCarter y a Lord Carnarvon, puesunos días después de reiniciado eltrabajo, el 4 de noviembre de eseaño 1922, debajo de las estanciasde los obreros de la tumba KV9 deRamsés VI, se produjo un aconteci-miento que coronaria su búsquedae inmortalizaría sus nombres.

Los obreros de Carter le mostra-ron, solemnemente, la aparición enese lugar de la excavación de unprimer escalón, limpiamente talladoen el lecho de piedra caliza. Cartermandó desenterrar los demás es-calones apareciendo un tramo en-tero de escalera que descendía has-ta una puerta tapiada. Esta puertapresentaba señales de una destruc-ción antigua, pero había sido tapia-da de nuevo con barro del Nilo yprecintada con sellos ovales de unfaraón de la XVIII dinastía: Tu-

tankhamón. Habían hallado, pues,la entrada a la tumba que tanto ha-bían buscado. Hasta entonces losarqueólogos nunca habían encon-trado en el valle un panteón selladotan antiguo, pues los saqueadoresde tumbas siempre se les habíanadelantado. Al abrir la puerta de pie-dra, Carter halló un pasillo decora-do con grabados que, al ser limpia-dos, descubrieron una segundapuerta sellada. El arqueólogo co-municó el hallazgo, por carta, a LordCarnarvon, que entonces estaba enInglaterra, con objeto de que asis-tiera a su abertura. Llegados LordCarnarvon y su sobrina a Egipto tressemanas después, Carter aplicó enesa puerta una pequeña aberturapara asomar la cabeza. Al introdu-cirla y alumbrarse con una vela sos-tenida por su mano, Carter quedódeslumbrado al contemplar extra-ños animales, estatuas y oro, res-plandeciendo éste por todas partes.Se trataba de la cámara donde losantiguos egipcios depositaban lasofrendas funerarias a su faraón (an-tecámara): camas, sillas, armas, ja-rrones, cestos, cofres, banquetas,carros de guerra, etc. Todo elloamontonado y llegando casi hastael techo de la estancia. Había ade-más dos estatuas de guardianes,

de madera y de tamaño natural, er-guidas ante otra puerta que llevabaa la cámara sepulcral. Antes de ac-ceder a ella, Carter y Carnarvon re-gistraron y fotografiaron cada unode los objetos presentes en esta an-tecámara y en otra más pequeña,lateral (anexo), ayudados por cola-boradores del Metropolitan Museumde Nueva York, que por aquel en-tonces se hallaban en esta zona ca-mino de Tebas.

Al cabo de tres meses, una vezacabados estos trabajos en la ante-cámara y en el anexo, los ayudantesde Carter y Carnarvon perforaron elmuro que daba a la cámara funera-ria y ésta quedó abierta. Carter ysus ayudantes pudieron contemplarlo que hasta entonces ningún ar-queólogo había tenido ocasión dever, intocado, en el interior de unatumba egipcia. Ante sus ojos se pre-sentó una capilla dorada, casi tangrande como el mismo panteón, quealbergaba la cámara del tesoro conlos enterramientos de los dos hijosdel faraón nacidos muertos (fetosembalsamados) y otros pequeñossarcófagos, además del sepulcro deAnubis; y la cámara sepulcral. Ésta,adornada con bellas pinturas mu-rales, contenía un sarcófago de

Parte superior del tercer sacófago de oro momiforme.


col·laboracions

cuarcita roja finamente labrada ydentro de él dos ataúdes de made-ra dorada y un ataúd recubierto conuna gruesa capa de oro macizo de2,5 cm de espesor, dentro del cualreposaba la momia de Tutankha-món, con la cabeza y el troncocubiertos por una máscara de oro ypiedras preciosas. Este ataúd de oroconstituye una de las obras maes-tras de orfebrería de todos lostiempos, midiendo 1,80 m de largoy con un peso total de 1.700 kg, deellos, casi 200 kg comprendiendooro e incrustaciones de lapislázuli.El panteón fue abierto en el mes defebrero de 1923 y Carter, fallecidoya Carnarvon, precisó otros seisaños, como se ha dicho, para va-ciar y catalogar cuidadosamente los1.780 objetos de esta tumba, la máshermosa jamás descubierta en elEgipto faraónico.

EL FARAÓNTUTHANKHAMÓN

Tutankhamón no es famoso nipor sus logros, ni por la duración desu reinado, ni por ningún otro he-cho destacable, sino porque su tum-ba –la KV62 del Valle de los Reyes–se descubrió intacta y conteniendo

el mayor número de objetos arqueo-lógicos y artísticos hasta entoncesconocido.

Su antecesor y padre –padreadoptivo según algunos historiado-res–, fue Amenhotep IV (AmenofisIV), faraón poeta y herético, hijosegundo del gran faraón Amenho-tep III y de su esposa Tiy. Amenho-tep IV subió al trono de Egipto en elaño 1353 a. C. y al sexto año de sureinado reemplazó el culto al diosAmón y demás divinidades por elculto a un dios único, Atón, repre-sentado por el disco solar emitien-do rayos rematados en manos. Elfaraón cambió su propio nombre porel de Akhenatón y trasladó la capi-tal desde Tebas a una nueva, Akhe-tatón, la actual Tell-el-Amarna,reinando durante l7-18 años con subella esposa Nefertiti. A la muertede Akhenatón parece ser que Ne-fertiti, que el último año del reinadode éste la había tomado como co-rregente, continuó gobernandocomo faraón con derecho propio(con el nombre de Smenjkare). Asu muerte, en el año 1333 a. C., eltrono egipcio pasó a manos de unniño de apenas 9 años de edad,Tutankhatón, único hijo varón deAkhenatón y de la reina de rango

inferior Kiya. En el segundo año desu reinado, el joven faraón cambiósu nombre por el de Tutankhamón,así como el de su esposa, que tomóel nombre de Ankesenamón (Anje-senamón), y restituyó el culto aAmón y la capitalidad a Tebas.Durante gran parte de su reinado,ejercieron el poder dos altos funcio-narios: Ay y Horemheb, que suce-dieron a Tutankhamón cuando éstemurió, sin descendiente varón, enel año 1323 a. C., a la tempranaedad de 19 años, como consecuen-cia de una infección que le sobrevi-no después de sufrir una herida enla rodilla izquierda durante una ca-cería –o como consecuencia de unaenfermedad ósea combinada con lamalaria que sufría, según los últi-mos estudios de su ADN–. Debidoa su repentina y prematura muerte,Tutankhamón no fue enterrado enuna tumba construida para él, sinoen otra circunstancial, lo que expli-ca el, hasta cierto punto, amonto-namiento algo desordenado de lasofrendas en la antecámara y en elanexo de su cámara mortuoria. Elreinado de su primer sucesor, Ay,que algunos historiadores recono-cen como el padre de Nefertiti, ape-nas duró cuatro años, sucediéndoleen el año 1319 a. C. Horemheb,que había sido ya jefe supremo delejército durante los dos reinadosprecedentes.

VISITA A LA EXPOSICIÓN

Cuando Howard Carter abrió latumba de Tutankhamón y accedióa la antecámara quedó extasiadocontemplando los tesoros que apa-recían ante sus ojos: «Veo cosasmaravillosas», dijo; pero cuando tresmeses después contempló la cáma-ra funeraria y la cámara del tesoro,su entusiasmo llegó al límite al verlas maravillosas pinturas murales yel extraordinario sepulcro del faraón.Esta exposición pone a disposicióndel visitante y sus cinco sentidos laexperiencia insólita del instante vi-vido por Carter: la entrada a la des-

Estatuillas de oro de dioses y faraón.


col·laboracions

lumbrante antecámara y la contem-plación después de la cámara se-pulcral y la cámara del tesoro contodas sus maravillas, todo ello he-cho posible por el empleo de la tec-nología multimedia más moderna.La exposición muestra, pues, aque-llo que nadie puede ver hoy en día:la tumba con sus extraordinariosobjetos dentro cuando su descubri-dor la abrió por vez primera despuésde 3000 años.

Los autores de la exposición hanconseguido armonizar los efectosaudiovisuales, el lujo de los objetosexpuestos y el planteamiento didác-tico de tal manera que el visitanteno pierde en ningún momento el in-terés por lo que está contemplan-do y experimentando. Por otraparte, las reproducciones de los ob-jetos expuestos son de una granfidelidad respecto del original ycrean la sensación de estar reali-zando un viaje en el tiempo. Tresde las cámaras funerarias de latumba, las más importantes, hansido reproducidas en la forma y di-mensiones originales, con objeto deque el visitante pueda formarse unaidea del espacio que ocupaban ensu lugar de origen, en el Valle delos Reyes. Se pueden contemplarmás de 1.000 réplicas de los ha-llazgos más importantes, manufac-turados por los mejores artesanosegipcios del momento. Así, vemosdiversos objetos: joyas, objetos deculto, amuletos, cofres, sillas, ar-mas, instrumentos musicales, colla-res, insignias, camas, estatuillas,barcas, arcones, brazaletes, sanda-lias, carros de guerra y de ceremo-nia, etc. Todos ellos fabricados demodo magistral con los materialesmás valiosos: alabastro, piedraspreciosas y, sobre todo, oro. Y, jun-to a esto, la pieza que culmina laexhibición: la cámara sepulcral, to-talmente decorada con pinturasmurales y los ataúdes del faraón,especialmente el último que conte-nía su momia, cubierta con unamáscara mortuoria que supera enriqueza y magnificencia todo lo has-

ta ahora visto por ojo humano. Porotra parte, la exposición presenta,de manera gráfica, completa infor-mación sobre la cultura y el pensa-miento de los antiguos egipcios: elculto a los muertos, sus dioses, lasdinastías faraónicas y los secretosde la escritura jeroglífica. Siendo,naturalmente, Tutankhamón el nú-cleo en torno del cual gira toda laexhibición.

A la entrada de la exposición, conla réplica de la piedra de Rossettaen lugar preeminente, se le entregaal visitante un artilugio audio-guíamediante el cual puede seguir, se-leccionándolas previamente con loscorrespondientes botones, las expli-caciones de cada objeto, estatua opanel de la exhibición. Siguiendo lasindicaciones de la misma, se pasaprimero a una sala donde se relata,visualizándolo, la posición de lasdiversas tumbas en el Valle de losReyes y su orografía, al mismo tiem-po que la biografía de los descubri-dores: Howard Carrter y Lord Car-narvon y su encuentro y visicitudesantes de hallar la tumba buscada.Sigue la explicación de cómo des-cendieron hasta la misma puerta deentrada de la tumba y la impresiónque les produjo lo que sus ojos vie-ron en ella.

Siguiendo el itinerario marcado,el visitante llega a una segunda salaen la que se muestra y se relata lavida y hechos de los antecesores deTutankhamón: de su abuelo, Ame-nothep III, uno de los faraones máspoderosos del Antiguo Egipto, y desu padre, Akhenatón, y su esposaNefertiti, continuando después conla propia vida del joven faraón y sufamilia. Se pasa a continuación aotra sala donde está situada la ré-plica de la antecámara de la tumba,donde los objetos están colocadosen la misma posición en que Carterlos vio por primera vez.

Seguidamente, en otras estan-cias se muestran las réplicas de losnumerosos y ricos objetos de la cá-

mara del tesoro, la réplica del enor-me sarcófago de cuarcita, la réplicade los dos ataúdes de madera fina-mente labrados y decorados en oroy la réplica del tercer ataúd, másinterior, recubierto de oro y pedre-ría. Se muestran, asimismo, las ré-plicas de la máscara de oro del fa-raón, de los abalorios e insigniasde poder, de sus adornos y joyas yde sus amuletos. Por último, enotras estancias contiguas, se expo-nen réplicas de la mayor parte de locontenido en la antecámara, en elanexo y en la cámara del tesoro:estatuillas, cofres, silla-trono del fa-raón, amuletos, armas, carro deguerra, arcas, barcas, camas, ar-cones, sandalias, etc.

Concluyendo, la visita a esta ex-posición ha sido para mi una expe-riencia imborrable, mayor si cabeque la que experimenté cuando vipor vez primera estos objetos, ori-ginales, expuestos en la sala deTutankhamón en el Museo Arqueo-lógico de El Cairo, cuando visitéEgipto por primera vez cuarentaaños atrás.

BIBLIOGRAFÍA

M. S. Drower. Flinders Petrie. A lifein Archaeology. London (1985).

F. Quesada Sanz. Flinders Petrie yel nacimiento de la arqueologíadel Antiguo Egipto. Revista deArqueología n.º 209, septiembre1998.

Nicholas Reeves y Richard H. Wil-kinson. El Valle de los Reyes.Ediciones Destino. Barcelona(1998).

Abbas Chalaby. Todo Egipto, 2.ªedic. Editrice Benechi. Florencia(2005).

Rose-Marie Hagen y Rainer Hagen.Egipto: Hombres, Dioses y Fa-raones. Ed. Taschen GmbH.Köln (2005). ☯


col·laboracions

Josep Romeu i Figueras(Òdena 1917 - Barcelona 2004)és una figura important de la li-teratura catalana poc coneguda.Poeta, crític literari i investiga-dor especialitzat en l’estudi de lapoesia i el llegendari popular, elfolklore i cançons medievals imolt especialment en el teatrecatalà antic. Combina, doncs, ladoble vocació d’estudiós i literat,sense oblidar la seva vessant depromotor cultural amb la funda-ció de la Societat Catalana d’Es-tudis Històrics, de la revista Arielo del Centre d’Estudis Comar-cals d’Igualada.

Es formà a l’Ateneu Igualadí dela Classe Obrera, estudià a la Uni-versitat de Barcelona i es llicenciàen filologia hispànica. Va ser cate-dràtic de la Facultat de Filosofia iLletres de la Universitat Autònomade Barcelona entre els anys 1969-1984. Creu de Sant Jordi el 1993.

En el camp del teatre va ser l’im-pulsor de la realització de diferentsobres de teatre medieval que esvan representar en el saló del Ti-nell entre els anys 1961-1969, enels cicles de teatre medieval orga-

nitzats per l’Ajuntament de Barce-lona. Van ser unes representacionsd’una excepcional qualitat que novan tenir continuïtat. Tampoc envan tenir les escenificacions que vafer (1962-1967) de la Passió, se-gons els textos de l’anomenada pri-mera passió mallorquina del ma-nuscrit de Llabrés.

Els més de 150 treballs publi-cats al llarg de mig segle sobre po-esia, teatre i altres gèneres, fand’aquest autor un clàssic entre elsestudiosos de la literatura catalana.Dins d’aquesta tasca s’han de des-tacar també les seves contribucionsa la lectura dels poetes catalans delsegle XX, amb llibres com SobreMaragall, Foix i altres poetes (1984)o Guia de lectura de Sol i de dol, deJ. V. Foix (1985, premi de Literatu-ra Catalana de la Generalitat deCatalunya).

No s’ha d’oblidar tampoc la sevadedicació a aspectes culturals i li-teraris de caire popular, com la po-esia tradicional o el cançoner, de

vegades relacionada amb unaaltra de les seves passions, lamusicologia.

Publica el seu primer llibre depoemes, Terra, el 1943 i tindràcontinuació a l’any següent ambel llibre Sonets. El 1947 obté elprimer premi de poesia Abat Oli-ba, organitzat amb motiu de l’en-tronització de la Mare de Déu deMontserrat. Als anys noranta re-prèn la publicació de la seva obrapoètica amb l’edició, entre altres,de Tots els poemes (1993). Tam-bé en els últims anys de la sevavida escriu i publica (2003) lesseves memòries Quadern de

memòries.

Va estar sempre preocupat perla llengua catalana. Més que preo-cupació diria que obsessió. Va seruna figura important de la nostra li-teratura. Discret, humil, treballadorincansable, historiador profund, unad’aquestes personalitats descone-gudes amb una trajectòria i feinaexcepcionals, però poc valorada pelgran públic.

Acabem amb una pinzellada dela seva obra poètica Humà i sen-sible:

Enamoraments plurals i blancs

i amors totals, absoluts, de flama

abrandada del cos i del cor,

formen part de la meva existència,

records vius en la realitat

del decurs serè de cada dia.

M’he donat i en el tracte he rebut

coneixement de plenitud i ésser.

Perquè amo i he estimat, té un sentit

ma condició humana i sensible. ☯

JOSEP ROMEU I FIGUERAS

Isidre Clapés

Josep Romeu, al centre de la fotogra-fia, durant un assig al Saló del Tinell.


col·laboracions

EXPERIMENTACIÓ NO AUTORITZADA ENQUÍMICA INORGÀNICA

jugant amb els metalls de transició divalents

Pere Vilarrubias

Una de les normes de seguretatal laboratori diu: «No s’ha de can-viar mai cap producte químic nimodificar les condicions dels ex-periments sense el consentimentdel professor».

Durant la carrera, hi ha gent quees pregunta a vegades què sortiriaen algunes pràctiques típiques si lespoguéssim modificar al nostre gust.Força anys després, s’ha tingutl’oportunitat de comprovar-ho.

OBJECTIU

L’objectiu no és fer una desco-berta fonamental, força improbableen les pràctiques típiques. Es tractad’introduir modificacions en algunespràctiques i veure què passaria.També satisfer la curiositat, obtenirresultats diferents però igualmentinteressants, i aprendre una micamés sobre allò que ens ensenyaaquella pràctica. Es tracta de fer allòque normalment no es pot fer du-rant les pràctiques acadèmiques.

Per modificació s’entén:

• Que sigui un canvi químicamentrellevant, és a dir, no cal provarde valorar un àcid amb solució1 N de KOH en lloc de solució1 N de NaOH. Aquesta modifi-cació és irrellevant gairebé sem-pre i sortirà el mateix.

• Que sigui fonamentada. No tésentit substituir un àcid per unabase o l’aigua per benzè en una

valoració àcid base. No es trac-ta d’esguerrar la pràctica sinód’enriquir-la.

Les pràctiques en les quals s’hacentrat l’atenció són les d’experi-mentació en química inorgànica, il’experimentació avançada en quí-mica inorgànica i alguns resultatscuriosos són els que s’exposaran acontinuació.

FLUOROPEROVSKITES

La pràctica 21 del guió d’expe-rimentació avançada en químicainorgànica tracta de la síntesi i ca-racterització de fluoroperovskites.L’estructura de la perovskita és benconeguda i correspon a la delCaTiO3. Es una estructura cúbica(en principi) formada per octàedresTiO6 compartint vèrtex, amb el Caal centre del cub, ocupant l’espaientre els vuit octàedres.

Molts compostos AMX3 (A i Msón metalls, X pot ser un òxid o un

halur) tenen aquesta estructura. Ala pràctica es proposa l’obtenció deKMnF3 i KZnF3 a partir del clorur deMn o Zn, i fluorur de potassi, en pro-porció molar 1:3.

No cal dir que s’anirà per una al-tra banda. Es provarà de fer ambNaF en lloc de KF i amb halurs d’al-tres metalls com Cu(II), Ni(II), Co(II),Fe(II).

Procediment

Dissoldre 0,04 mols de MCl2 enel mínim d’aigua bullent, on M és elmetall divalent que vulguem. Dissol-dre també 0,12 mols de NaF o KFen el mínim d’aigua bullent. Afegirla primera solució sobre la segona,bullir un minut i deixar refredar. Fil-trar el precipitat i rentar fins que nohi quedin clorurs.

S’ha obtingut NaNiF3 (poc rendi-ment), NaCoF3 i NaCuF3 (molt in-soluble, per tant, molt rendiment).Per assegurar, però, que siguin flu-oroperovskites, i no una altra cosa,caldria un espectre de difracció deraigs X. Buscant a la bibliografia espot trobar tot tipus de fluoroperovs-kites AMX3, on A pot ser Na+, K+,Rb+, Cs+, Ag+ o NH4

+. M pot serMg2+, Ca2+, Sr2+ o un metall de tran-sició. En canvi, X sol ser F. Les pe-rovskites on X = Cl són més rares.Per exemple, el KCuCl3 ja no s’hapogut obtenir per aquest mètode.Es pot obtenir KCuCl3 i NH4CuCl3 apartir de dissolucions dels corres-ponents clorurs en etanol. Però aixòja seria una altra història. En primer

Cel·la elemental d’una perovskita cúbi-ca. Els octàedres són MnF6, ZnF6, etc.Aquests comparteixen els vèrtexs. L’es-fera és el catió K+, Na+, etc.


col·laboracions

lloc, la solubilitat en etanol del clo-rur de potassi és molt baixa; en se-gon lloc, es poden obtenir altresestequiometries com K2CuCl4. L’es-tructura obtinguda ja no és una pe-rovskita normal. El Cu(II) presentadistorsió per efecte Jahn-Teller. Enaquests composts, a més, s’hi tro-ben grups Cu2Cl6

2– (vegeu R. D.Willett a la bibliografia).

CANVIANT EL Ni(II) ENCOMPLEXOS DETRIFENILFOSFINA

El guió de la pràctica 15 delllibre Experimentació en químicainorgànica explica com obtenir[NiCl2(PPh3)2] i [Ni(NO3)2(PPh3)2],entre d’altres. PPh3 indica el lligandtrifenilfosfina.

A les pràctiques 8, 10 i 14 de l’Ex-perimentació avançada en químicainorgànica se’ns explica una formaalternativa per obtenir el primer com-plex. Essencialment, es tracta dedissoldre el clorur o el nitrat de ní-quel en la mínima quantitat d’aigua,afegir àcid acètic que substituirà l’ai-gua com a dissolvent, i després unasolució de trifenilfosfina en àcid acè-tic. S’ha procedit a modificar el pro-cés, a fi d’utilitzar Co(II) o Cu(II) enlloc del Ni(II) per veure si es podenobtenir compostos diferents pelmateix procediment.

Procediment

0,002 mols de Cu(II) o de Co(II)en forma de clorur es dissolen en1 ml d’aigua. Afegir 3 ml d’àcid acè-tic. Afegir una solució de 0,004 molsde trifenilfosfina dissolta en calentamb 10 ml d’acètic i deixada re-fredar.

En el cas del Co s’obté un bonicprecipitat blau cel, que correspon,se suposa, al complex [CoCl2(PPh3)2].Se suposa, ja que per assegurar-ho serien necessàries tècniquesanalítiques: IR i/o ressonància despin electrònic (RSE). Es pot filtrar,

rentar i assecar. Es veu, pel color,que no és ni el clorur de cobalt rosaoriginal, ni l’acetat de cobalt violetaque es forma al principi, ni cap com-post semblant. Cap d’ells és de co-lor blau cel.

En el cas del Cu, la cosa canviaforça: quan es comença l’addició detrifenilfosfina es forma un precipitatmarró grisós. Si es va afegint trife-nilfosfina dissolta, especialment enafegir-ne un excés i agitar, el preci-pitat es va descolorint i passa ablanc. Segons com es fa l’addiciópot ser que es redissolgui i precipitilentament després. No queda resdel color marró, ni tampoc del verdblau del coure. Què haurà passat?

Si fem el mateix amb nitrat decoure(II) en lloc de clorur, no hi haprecipitat, sinó que a l’interfase en-tre la solució blava de Cu(II) i la detrifenilfosfina es forma un compostde color groc intens. En barrejarqueda un color verd que va passanta blau. A mesura que anem afeginttrifenilfosfina veiem com es va for-mant el complex de color groc apartir del Cu(II) blau, però va des-colorint-se. Al final la solució quedaincolora. No queda ni rastre del co-lor groc, ni tampoc del color blau delCu(II). Per obtenir el complex, afe-gim una mica d’etanol, i després l’ai-gua justa perquè comenci a precipi-tar. Si es fa amb aigua sola s’obtéuna suspensió difícil de filtrar.

Sembla raonable pensar que ini-cialment es forma un complex deCu(II) amb trifenilfosfina de colorgroc o marró. Per què canvia de co-lor? A la bibliografia es troba infor-mació sobre complexos de Cu(I)amb trifenilfosfina.

Es coneixen els compostos tetra-èdrics [Cu(NO3)(PPh3)2] (vegeu A.F. Wells) i [Cu(BH4)(PPh3)2] (vegeuB. D. James), però no se’n trobende trifenilfosfina amb Cu(II). Pot serque hi hagi una reducció del Cu(II),que és acolorit per ser un ió d9, aCu(I) que sol ser incolor per ser und10 com el Zn(II) o l’Ag(I). Això ex-plicaria que desaparegui el colorblau i el producte final sigui blanc.Els complexos blancs obtinguts sónsòlids cristal·lins amb un punt defusió superior als 150 oC; per tantsabem que no són pas trifenilfosfi-na sense reaccionar. En tot cas, elresultat és diferent al que s’espera-va. Per caracteritzar correctament elcompost caldria també tècniquescom IR, RSE, o bé mesurar la sus-ceptibilitat magnètica.

Es podrien provar altres metalls,però quins? El Zn és incolor i dónacomplexos incolors, per tant és difí-cil saber si hi ha o no reacció. AmbCd i Hg passa el mateix, i a més sónmolt tòxics. Ru, Rh, Pd i Pt són mas-sa cars.

CONCLUSIÓ

S’han vist, doncs, dos exemplesde pràctiques on la introducció demodificacions importants ha donatlloc a resultats interessants, i en al-guns casos inesperats. Els resultatsinesperats obliguen a pensar, revi-sar bibliografia, etc. No cal dir queen algunes altres pràctiques els re-sultats no han estat igual de bons,però això ja és una altra història.

BIBLIOGRAFIA

Experimentació en química inorgà-nica. Col·lecció Textos docents,44. Publicacions de la Universi-tat de Barcelona. 1995.

Experimentació avançada en quími-ca inorgànica. En el momentd’adquirir-lo (1997) era només unplec de fotocòpies.

Estructura prevista per a alguns com-plexos obtinguts.

CuO

ON O

Ph3P

Ph3P

CoCl

ClPh3P

Ph3P


col·laboracions

A. G. Sharpe. Química inorgánica.Editorial Reverté. 1993, Bar-celona.

A. F. Wells. Química inorgánica es-tructural. Editorial Reverté. 1978,Barcelona.

F. A. Cotton; G. Wilkinson. Químicainorgánica avanzada. Ed. Limu-sa. 1980, Mèxic.

A. B. P. Lever. Inorganic ElectronicSpectroscopy. 2a edició. Ed. El-sevier. 1984, Amsterdam.

B. D. James. Journal Chem. Educ.52 (1975) 260; ibid. 48 (1971)176.

R. D. Willett; C. Dwiggins Jr.; R. F.Kruh; R. E. Rundle. JournalChem. Phys. 38 (1963) 2429. ☯

El gluten és una substància pro-teica que es troba a l’endospermadels grans de midó de molts cere-als, com ara el blat, l’ordi, el sègol ila civada. Representa un 80 % deles proteïnes del blat i està compostper dues proteïnes, la glutenina i lagliadina.

El gluten és el responsable del’elasticitat de la massa de farina, laqual cosa permet la seva fermenta-ció, així com la consistència elàsti-ca i esponjosa del pa i de les mas-ses enfornades.

La intolerància al gluten, anome-nada malaltia celíaca o celiaquia, ésun trastorn de l’intestí prim causatper una resposta immunològicacomplexa al gluten, i més concreta-ment a la gliadina.

Quan les persones que pateixenaquesta malaltia ingereixen glutenels provoca una lesió a les vellosi-tats del budell prim que afecta la ca-pacitat d’absorbir els nutrients delsaliments. Aquesta atrofia de les ve-llositats intestinals és reversible, ésa dir, l’intestí es normalitza quans’inicia una dieta adequada sensegluten.

LA MALALTIA CELÍACA NOÉS UNA AL·LÈRGIA

La resposta al·lèrgica es dónaquan el sistema immunològic de l’or-ganisme produeix anticossos contrauna substància normalment inofen-siva, present en el menjar, com sies tractés d’un patogen.

En el cas de la malaltia celíaca,el gluten present en els alimentsmalmet el revestiment de l’intestíprim, que a la vegada impedeix quel’organisme digereixi i absorbeixiapropiadament els aliments. El re-sultat és una malnutrició crònicaamb una deficiència de calories inutrients essencials, com proteïnes,vitamines i minerals.

Es tracta d’una intolerància quedura tota la vida.

SÍMPTOMES

Els símptomes estan relacionatsamb la mala absorció dels aliments,la qual cosa provoca diarrea, infla-mació abdominal i malnutrició; tam-bé pèrdua de pes en persones adul-tes, inhibició del creixement en

nens, anèmia i problemes ossis. Al-tres símptomes poden ser lesions dela boca i formes neurològiques. Finsi tot poden haver celíacs que no pre-sentin símptomes evidents.

La dermatitis herpetiforme, tam-bé anomenada malaltia celíaca dela pell, és una afecció cutània en laqual es produeix una erupció sem-blant a les urticàries, intensamentpruriginosa.

Avui en dia es creu que aquesttrastorn pot estar relacionat ambafeccions tan diverses com les ma-lalties hepàtiques, la dermatitis, ladiabetis tipus 1 i la infertilitat.

La gravetat de la malaltia depènde l’edat de presentació i del tempsque passa fins que es diagnostica.

La malaltia celíaca asimptomàti-ca afecta a persones que no presen-ten cap símptoma, però poden teniruna lesió intestinal.

També hi ha la malaltia celíacalatent. Si se’ls hi fa una biòpsia in-testinal resulta normal, i amb eltemps poden presentar una atrofiaintestinal.

INTOLERÀNCIA AL GLUTEN

Marta Calvet CornetProfessora titular de l’UPC

Departament d’enginyeria química


col·laboracions

DIAGNÒSTIC

Ja que els símptomes son diver-sos i no específics, com ensopiment,irritabilitat i molèsties intestinals, éspossible que en moltes persones laintolerància al gluten no hagi estatdiagnosticada. En ocasions, es di-agnostica en etapes avançades dela vida. Abans es creia que aquesttrastorn afectava a una de cada1500 persones, però estudis recentsrevelen que les anàlisis de sangd’una de cada 100 persones presen-ten indicis relacionats amb aquestaafecció. Si bé per confirmar el diag-nòstic és necessari realitzar unaendoscòpia i biòpsies de l’intestí.

ALIMENTS QUE ES PODENMENJAR

Una persona amb malaltia ce-líaca ha de seguir una dieta sensegluten, per aconseguir que el re-vestiment intestinal es repari pro-gressivament i torni a funcionar ambnormalitat.

A continuació es mostra una llis-ta d’aliments que es poden menjar.

Vegetals. Amanides, verdures ipatates bullides, llegums i arròsbullit.

Carns. Carn i pollastre a la plan-xa o fregits (sense farina).

Peixos. Peix a la planxa, bullit ofregit (sense farina).

Ous. Ou ferrat o truita senseadditius.

Fruites. Tot tipus de fruita frescai sucs naturals.

Llet i derivats. Llet, mantega, for-matges, iogurts naturals i de gustos(sense trossos).

Olis. Qualsevol tipus d’oli.

Sopes i salses. Sopes i salsesfetes a casa, sense farina de blat niadditius.

Farines. Productes especials pera celíacs.

Embotits. Pernil serrà.

Conserves. Verdures i llegumsbullits i conserves en oli.

ALIMENTS QUE NO ESPODEN MENJAR

Verdures i arròs precuinats, io-gurts amb trossos o altres alimentsafegits, pa, galetes, pastissos, pa-nellets, pasta normal, macarrons,espaguetis i arrebossats, embotits ipatés.

Cal tenir cura especial a l’horad’obtenir els aliments, manipular-losi servir-los.

Una vegada diagnosticada lamalaltia, els pacients disposen dediversos tipus d’assistència i ajuda.

Un nutricionista qualificat els potajudar a triar els aliments més apro-piats i a organitzar una dieta equili-brada i saborosa que s’adapti al’estil de vida de la persona. Tam-bé existeixen llistes que conteneninformació actualitzada sobre elsproductes elaborats que no conte-nen gluten i es poden incloure enla dieta sense problemes. En moltspaïsos hi ha associacions oficialsde celíacs, que són grups de su-port nacionals, a més d’una fontd’informació privilegiada referent atots els aspectes relacionats ambla malaltia.

Una espiga barrada dins d’uncercle és el símbol internacionalsense gluten.

Cal tenir cura que no es produ-eixi una contaminació per part d’ali-ments amb gluten. Aquesta conta-minació pot procedir de diversesfonts. Els estris de cuina per cui-nar, servir, colar, etc. els alimentssense gluten han de ser diferentsque els utilitzats per a la resta d’ali-ments. Les superfícies on s’elabo-ren els aliments sense gluten hand’estar el màxim de separades dela resta.

ELS MEDICAMENTS

Existeixen diverses llistes mera-ment orientatives per al metge, peròs’ha de consultar sempre el pros-pecte, ja que des del 1989 els labo-ratoris farmacèutics estan obligatslegalment a declarar si un medica-ment conté gluten.

ALTRES SITUACIONS

Hi ha situacions excepcionalson cal tenir en compte la possiblepresència d’aliments amb gluten,com ara: esmorzars i berenars, ce-lebracions i aniversaris, festes tra-dicionals (castanyades, festes deNadal, carnestoltes, festes final decurs...), etc. ☯

Biòpsia de l'intestí prim mostrantla malaltia celíaca, manifestadaper les vellositats despuntades, hi-perplàsia de les criptes, així cominfiltració de limfòcits a les criptes.


col·laboracions

JUSTIFICACIÓ

Jaume Llucià Balmes iUrpià va néixer a la ciutat deVic el dia 28 d’agost de 1810i va morir a la mateixa ciutatel dia 9 de juliol de 1848. Fi-lòsof i eclesiàstic molt desta-cat en apologètica religiosa,excel·lí en el propi enteni-ment humà, sempre sotmèsa la veritat. Des del setma-nari El Pensamiento de laNación propugnà sense èxitel matrimoni d’Isabel II ambel pretendent Carles VI, com-te de Montemolín, com unmitjà per aconseguir la paci-ficació del país. Enguany, encelebrar els dos-cents anysde la seva naixença, volemrecordar qui era Balmes, quinera el seu pensament i qui-na ha estat la seva obra.

INFANTESA

Balmes nasqué doncs a Vic enplena Guerra de la Independència,a la plana de Vic on la boira hi cam-pa llargues estones, més a l’hivernon hi senyoreja abastament, i la fre-dor se’t fica als ossos i et fa bufarels dits...

Vic, ciutat levítica saturada dereligiositat, la qual ha donat nomsde sants i propiciat il·lustres perso-nalitats de l’episcopat espanyol.

L’ambient familiar del petitJaume Llucià, la mare va voler po-

JAUME BALMESen el seu segon centenari

I. BIOGRAFIA

Jaume Guindulain

sar-li Llucià en memòria dels santsmàrtirs Llucià i Marcià, fills de Vic,va ser de gran severitat i marcadarigidesa pel que fa a les normes iregles de conducta.

El pare era assaonador i tambées deia Jaume, la mare era laTeresa Urpià, una dona de principisi de molt caràcter. Tingueren noufills, Jaume era el tercer en la líniamasculina i aquell noiet, en ocasióde la Guerra del Francès, despertàaixí mateix en un ambient de cridò-ries i venjances.

Els biògrafs de Balmesdiuen que la mare sovint por-tava els nens a l’esglésiadels pares dominicans, on laTeresa demanava a santTomàs d’Aquino en el seualtar el do de la sapiència ide la santedat per als seusfills.

TEMPS DE SEMINARI

Als set anys, Jaume Bal-mes entrà al seminari de Vicper estudiar els tres cursosde llatí preceptius; fou la pri-mera etapa d’estudiant.D’entrada, ja sabia que ha-via de ser el primer de laclasse; aquesta voluntat dedistinció sobre els altrescompanys no l’havia d’aban-donar mai, tant sent unsenzill estudiant, com mésendavant un opositor a la fa-cultat.

El 1820 començà la segonaetapa dels seus estudis eclesiàs-tics: dos anys de retòrica, tres defilosofia i un de teologia. Avançanten el temps, l’adolescent JaumeBalmes esdevingué un jove recon-centrat, estudiós, meditatiu, tambémolt ordenat i una mica meticulós.Els seus companys deien que,efectivament, sí que estudiavamolt, i que després d’estudiar dei-xava la cel·la a les fosques, fins itot s’embolicava amb el seu man-teu i meditava sobre el que haviaestudiat.


col·laboracions

Balmes conegué i feu amistatamb Antoni Maria Claret, de qui enfeu sempre un bon elogi, constatantque la seva predicació motivava laconversió des de l’amor i misericòr-dia de Déu més que no pas des dela por.

D’altra banda, el fet que aquellestudiant tant reservat i consirós noparticipés en les bullangues i alda-rulls contra l’invasor francès deter-minà que se’l titllés de traïdor i denegre. En aquells anys tràgics, eljove estudiant entenia que el seudeure aleshores era estudiar i pre-parar-se per vèncer la ignorància iaixí ser més útil al seu país. Balmes,encara adolescent, va haver de veu-re enderrocar imatges, tancar con-vents i suportar assassinats com eldel bisbe Strauch.

Finalment, el 6 de maig de 1823,les tropes franceses entraren a Vic.

TEMPS D’UNIVERSITAT

L’any 1826 Balmes començà elsseus estudis superiors de teologiaa la Universitat de Cervera, gràciesa la beca que li fou concedida pelseu bisbe el Dr. Corcuera.

Durant el curs 1827-1828 haguéde sofrir un greu decandiment en laseva salut, però ell, que tenia unagran pietat mariana, s’encomanà ala Verge i després d’haver-li confiatel seu guariment, el 13 de juny de1828 pujà a l’ermita de la Verge delCamí amb els seus companys i pro-fessors del Col·legi de Sant Carles,per agrair-li el favor.

De 1830 a 1832, de tornada aVic, Balmes es concedí un períodede descans estudiant pel seu comp-te, complementant aquells estudisamb freqüents visites a la bibliotecaepiscopal. En aquest període detemps va llegir molts autors france-sos, especialment Chateaubriand,progressant força en els idiomestant francès com anglès.

El 1832 s’obriren de nou les uni-versitats. El 2 de juliol de 1833 Bal-mes rebé el seu diploma de llicenci-at en Teologia per la Universitat deCervera; per cert, es deia que la seude la Universitat de Cervera era unniu de carlistes...

Altra vegada a Vic el 1833, Bal-mes s’encarregà de la càtedra deMatemàtiques. A algú li pot sem-blar una novetat el que diguem queBalmes arribà a ser professor dematemàtiques, res més cert, sem-bla que ell jugava als escacs ambgran desembaràs i sempre anavaper guanyar la partida; també diremque duia a la butxaca un compàsper poder fer mesures en els plà-nols cartogràfics i comprovar comanaven les batusses entre carlins icristins.

Tenint present que el Governespanyol havia prohibit la provisióde càrrecs eclesiàstics i també lescanongies, l’any 1838-1839 JaumeBalmes, clergue pobre i sense ca-bals, patí fam en una època de mol-ta misèria social. La Guerra Carlis-ta dels set anys 1833-1840 haviaestat veritablement un desastre peral país.

La mort de la seva mare, l’any1839, va acabar de compungir-lo ientristir-lo encara més.

PUBLICACIONS

L’any 1839, després de la desfe-ta familiar, Balmes optà per anar aBarcelona; ja el 1838 havia publicatles seves primeres poesies en el


col·laboracions

diari barcelonès La Paz. El 1839publicà El celibato en el clero i tam-bé col·laborà en El madrileño ca-tólico, el 1840 sortí a la premsaObservaciones sociales, políticas yeconómicas sobre los bienes del cle-ro, el 1841 edità El protestantismocomparado con el catolicismo, aixímateix La religión al alcance de losniños, col·laborà en la revista quin-zenal La Civilización. L’any 1842 foul’any de la seva anada a París, onvolia traduir i supervisar la seva obraliterària; el mateix any passà unabona temporada a Londres.

En els cercles culturals es deiaque els seus viatges tenien un fipolític; certament, Balmes va ser unhome que es va veure abocat a ferpolítica; una persona formada comell, d’un nivell moral tan absolut, nopodia quedar al marge, ni podia es-tar absent de la qüestió social delseu temps, d’altra banda tan com-plexa.

L’any 1843 Balmes ja era publi-cista de La Sociedad.

EL CRITERI

La tarda del 13 d’agost de 1843,fugint de la persecució organitzadapels progressistes i pel propi gene-ral Espartero, Balmes vestit de se-glar i només amb la Bíblia i el Kempissota el braç fugí de Barcelona i esrefugià al Prat de Dalt, una masiadel terme municipal de Caldes deMontbui, pertanyent a la parròquiade Sant Feliu de Codines. Balmesestava en perill, el seu estat sa-cerdotal, els seus llibres, els seustreballs periodístics, eren una sen-tència clara de mort que es podiaarribar a justificar. Allà al Prat deDalt, en unes reduïdes golfes situa-des damunt la volta de l’oratori pri-vat de la finca, és on Balmes vaescriure El criteri, en un temps rela-tivament curt, menys de dos mesos.

El criteri és un tractat de lògicapràctica, un assaig per dirigir les fa-

cultats de l’esperit humà, i en ell que-da clar que el pensament de Balmesexpressat aquí té moltes concomi-tàncies amb el que diuen els filòsofsfrancesos Descartes i Pascal. Ve-gem unes comparacions.

Balmes, 1810-1848, filòsof, ma-temàtic i eclesiàstic publicista:

• Es tracta d’aprendre a pensar béi de voler conèixer la veritat.

• Pensar i descansar pensant sóndues accions bàsiques de l’és-ser humà.

• L’enteniment és sotmès a la ve-ritat, la voluntat és sotmesa a lamoral, les passions són sotme-ses a l’enteniment i a la voluntat,i tot és il·lustrat, dirigit i elevat perla religió.

• La millor guia de l’entenimentpràctic és la moral.

• En l’home la raó dóna llum, laimaginació pinta, el cor vivifica ila religió divinitza.

• Heus ací l’home complet, l’homeper excel·lència.

Descartes, 1596-1650, filòsof,matemàtic i científic francès:

• L’home és el centre del Cosmosi el seu pensament es basa enel caràcter analític: «Cogito ergosum».

• Per cercar la veritat s’ha deconduir bé la raó.

• L’essència de l’ànima radica enel pensament.

• Déu no pot enganyar l’home.

Pascal, 1623-1662, filòsof, ma-temàtic i físic francès:

• L’home és una canya al vent, quepensa.

• Tota la dignitat de l’home rau enel pensament.

• La raó ens governa més quecap amo, tot i així el cor raonamillor que la ment: «Le coeur ades raisons que la raison ne co-nait pas».

• La consciència és el millor llibrede moral.


col·laboracions

«Ompliu-me de goig tenint totsun mateix pensament, un mateixamor, una sola ànima i uns matei-xos sentiments» (Flp. 2,1-11).

NOVES PUBLICACIONS

Pel gener de 1844, Balmes eraa Madrid per redactar i publicar ElPensamiento de la Nación, periòdicde caire polític. El seu lema era: «Noes tolerante quien no tolera la into-lerància». Es tractava d’un setma-nari de setze pàgines que arribà atenir molts lectors, tant de dins delpaís com de fora; sembla que fins itot Pius IX en fou subscriptor.

A l’estiu del mateix any Balmestornà a Barcelona i ho aprofità peranar a prendre les aigües a la Gar-riga.

El 25 d’abril de 1845 Balmesanà a París per segona vegada,s’havien de corregir les proves d’im-premta. Se seguia dient que elsseus viatges a l’estranger tenien unrerefons polític i és que la maledi-cència anava agafant força, a midaque les seves publicacions arriba-ven al coneixement de les esferesde poder.

És cert que tant a París com des-prés a Londres visità els exiliats es-panyols, i que també va parlar decom anaven les coses a Espanya, isi això era fer política, en aquest

sentit doncs sí, Balmes fou un homepolític.

L’octubre del mateix any Balmestornà a Madrid. Durant la seva ab-sència havia sortit el primer exem-plar d’El Conciliador, filial d’El Pen-samiento, que només es va poderpublicar durant cinc mesos.

Finalment, El Pensamiento dela Nación fou denunciat i requisatper la policia, i és que El Españolli havia declarat una guerra sensetreva.

A aquesta guerra Balmes con-testà amb la coneguda Vindicaciónpersonal, considerada com una ver-tadera autobiografia, on la sevaintel·ligència i capacitat de manio-bra es manifesta àmpliament.

RETIRADA PÚBLICA

Balmes es retirà de la vida pú-blica i política el 31 de desembrede 1846, justament en ocasió dela desaparició del seu periòdic tanestimat. Balmes havia perdut la feen els homes i havia tingut ocasi-ons per comprovar quina era lainconsistència i fragilitat de moltade la gent que havia hagut de trac-tar. Tenia previst fer una biografiade sant Ignasi de Loyola, però nola va arribar a concretar, va ser lla-vors quan s’inicià en l’estudi del’hebreu.

L’octubre de l’any 1847 va de-dicar-se a traduir al llatí la seva Fi-losofia fundamental; també treba-llà en redactar la biografia del papaPius IX, qui l’havia distingit amb laseva amistat. Algú digué que el quepretenia Balmes amb això eraaconseguir la púrpura cardenalícia.Balmes tornà a Barcelona el 14 defebrer de 1848 per anar després aVic, quan ja la tuberculosi li era bendeclarada.

El 8 de juny es va agreujar el seuestat i, sentint-se morir, pregant ala Verge i reconciliant-se amb elPare, morí en la pau del Crist el 9de juliol de 1848.

Mossèn Cinto Verdaguer, en elseu poema Mort de Balmes, expres-sa el seu dol...

Lo sol tramonta la serra;ploráu, campanés de Vich:¡per Espanya y per Europa,

qué negra baixa la nit!

LA TOMBA

Al claustre de la catedral de Vichi ha el monument funerari de Bal-mes. És un gran bloc de marbre queaguanta la figura sedent de l’il·lustrevigatà feta pel mestre Bover. Elclaustre gòtic de la catedral ve a sercom una delicada sanefa de pedraque rodeja en una forta abraçada lafigura del gran pensador. ☯

C QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA

Col·labora

amb els teus articles


activitats

La IV Jornada sobre la Ley deResponsabilidad Medioambiental,celebrada el día 10 de diciembrede 2009, fue organizada por elCol·legi Oficial de Químics de Ca-talunya y patrocinada por el despa-cho de abogados Llobet Advocats.Se completó el aforo total de la salaen la misma sede y fue llevada acabo, en diversas ponencias, porlos señores:

• Marcel Riera (abogado), respon-sable del departamento de Me-dio Ambiente e Industria deLlobet Advocats.

• Enric Pueyo, de la Direcció Ge-neral de Qualitat Medioambien-tal de la Generalitat de Cata-lunya.

• Jesús Ramón Martínez, directorcomercial de ECA Bureau Ve-ritas.

• Xavier Albort, presidente de laSecció Tècnica de Medi Ambientdel Col·legi de Químics de Ca-talunya.

En esta Jornada acudió un en-tramado multidisciplinar de algunosempresarios, abogados, auditores,técnicos e ingenieros, que quisieronponerse al día de las últimas nove-dades y consejos prácticos que pro-pone esta novedosa Ley.

Las ponencias acotaron todoslos aspectos de la Ley de Respon-sabilidad Medioambiental, desdesus diversas perspectivas, ofrecien-do al conferenciado un abanicoamplio y práctico de lo que esta nue-

IV JORNADA SOBRERESPONSABILIDAD MEDIOAMBIENTAL

EN LA EMPRESA

va Ley incipiente, y cada vez másimportante, pueda influir y modificaren el comportamiento de todo tipode empresas y profesionales, a cor-to y medio plazo.

En el transcurso de las ponen-cias se generaron diferentes deba-tes sobre la aplicación efectiva delSeguro Obligatorio Medioambiental,su vigencia, cómo calcular los ries-gos asegurables, la implicación dela Administración en la homologa-ción de dicho seguro y el tipo de ries-gos asumibles y la obligatoriedaddel mismo.

Haciendo un resumen general dedicha Jornada, pudo denotarse en-tre los conferenciados la poca infor-mación que hay al respecto y ladisparidad de criterios sobre la apli-cación de dicha Ley y el SeguroObligatorio, que resulta, por lo me-nos, curiosa y falta de asesoramien-to legal tanto por los técnicos y laAdministración, quienes se atrevena dar posibles interpretaciones so-bre la vigencia y exigibilidad delSeguro Obligatorio, sin saber queaunque una ley parezca que no seesté haciendo efectiva en su mo-mento, no implica que si alguna desus Disposiciones, como así lo con-templa la Disposición AdicionalCuarta de esta Ley, en cualquiermomento, y a partir de su vigencia,cualquier Juzgado Contencioso Ad-ministrativo podría aplicarla dentrode su período de vigencia.

A la par que se manifestaba elrigor de dicha normativa y tambiénse invocaba la disparidad de crite-rios en su aplicación según las zo-

nas geográficas, y el nivel de exi-gencia según la Administracióncompetente, lo que consecuente-mente creaba cierto caos.

Como siempre que se trata dequerer darle practicidad a leyes denueva generación y que regulanámbitos no contemplados hastaahora por muchos técnicos y em-presas, consecuentemente ellocrea una importante disparidad decriterios en el día a día de la em-presa, lo cual deriva finalmente enun cumplimiento de mínimos, y quesegún los márgenes que ofreceesta Ley, la empresa tendrá queestar englobada por su actividad ensu Anexo III (en el que se englo-ban la casi totalidad de actividadesindustriales comunes de cualquierempresa), tendrá que ser muyconsciente que la obligatoriedad decumplimiento legal medioambientalcada vez será más acuciante, exi-gente y punitiva por parte no sólode la Administración sino por losJuzgados Contencioso Administra-tivos y Penales.

La conclusión del acto se forma-lizó por parte del presidente de laSecció Tècnica de Medi Ambient,D. Xaxier Albort, con la exposiciónde conclusiones de la Jornada téc-nica, aclaración de dudas y suge-rencias y el emplazamiento paramesas redondas de trabajo y expo-sición de casos más particulares,donde pueden particularizarse lasdiferentes problemáticas, segúnsector o empresa o profesional.

Marcel Riera RebertéLlobet Advocats S. L.

Per sant Albert Magne el nostreCol·legi sempre fa tot un seguit d’ac-tivitats per celebrar la diada del nos-tre patró. Una de les que hem dut aterme aquest any anava lligada a ladivulgació de la química entrel’alumnat de secundària (ESO i bat-xillerat). Es va centrar en la divulga-ció de la història de la química i, mésconcretament, d’una part recent dela història de la química a la Univer-sitat de Barcelona.

Aquesta activitat, promogudades del Col·legi Oficial de Químicsde Catalunya amb la col·laboracióde la Universitat de Barcelona, esva difondre en forma d’una carta di-rigida al professorat de química delscentres de secundària de casa nos-tra on se’ls proposà realitzar duesactivitats per celebrar el dia de santAlbert Magne.

La primera activitat proposadafou que el divendres dia 13 de no-vembre es treballés, es llegís, s’ex-pliqués, es discutís... l’article delDr. Claudi Mans La taula periòdicade l’edifici històric de la Universitatde Barcelona (NPQ, 446, 5-10), queen format pdf s’envià junt amb la car-ta. Amb aquesta activitat s’intentàque a totes aquelles classes d’ESOi de batxillerat, en que el professo-rat ho cregués oportú, es parlés dela taula periòdica dels elements quí-mics pintada a la paret de l’aula 111de la Facultat de Filologia de l’edifi-ci històric de la Universitat de Bar-celona, antiga aula García Banús,o es parlés d’altres representacionsde l’ordenació dels elements, en de-finitiva, que es parlés de química.En l’article enviat s’exposa la histò-ria de la restauració d’aquella taulaperiòdica, però no ens estendrem en

aquest punt ja que tothom pot con-sultar l’article aparegut a la nostrarevista.

La segona activitat fou la presen-tació, el dia 16 de novembre a les18 hores a la mateixa aula GarcíaBanús, només per al professorat dequímica i alumnat de secundària, dela taula periòdica completamentrestaurada. Menció especial mereixl’esforç i dedicació amb que el nos-tre company Dr. Claudi Mans va ferla presentació d’aquesta taula; ensva explicar tot el que representà enel seu moment la presència de lataula d’Andreas von Antropoff enuna aula de la Universitat de Bar-celona. Per emfatitzar el que potrepresentar l’estudi d’aquesta taulaperiòdica, avui en dia, per als jovesestudiants de secundària va comen-tar les diferències entre la taulapintada a la paret i la que, normal-ment, apareix en els llibres de textde secundària. Per acabar d’involu-crar als estudiants en el que estavaexplicant també va presentar altresmodels de classificació dels ele-ments químics, alguns d’ells forçadiferents.

Aquestes dues activitats han tin-gut una acceptació molt positivadins de l’ensenyament secundari.Des del Col·legi, i especialment desde la seva Secció Tècnica d’Ense-nyament, els organitzadors es feli-citen de l’acolliment i participacióper part de molts centres. A partirde la informació que el propi pro-fessorat de secundària ens ha fetarribar a través d’una petita enques-ta, podem assegurar que hi varenparticipar més de 1500 alumnesque aquell 13 de novembre varenparlar de química a classe, a l’es-

cola o a l’institut i, inevitablement,també a casa seva. Respecte a lapresentació del dilluns dia 16, lesexplicacions del Dr. Mans varen serseguides per una trentena d’assis-tents a l’acte. Aquestes activitats,fetes en dies lectius tant per al’alumnat com per al professorat,reforcen el paper de la química i dela seva divulgació entre la nostrasocietat.

Per acabar volem agrair la parti-cipació dels centres, del professo-rat, de l’alumnat, així com de lesdiferents comunitats educatives quevaren fer propaganda de totsaquests esdeveniments.

La Secció Tècnica d’Ensenya-ment vol ser el punt de trobada detots els professionals de l’ensenya-ment de la química, els d’ESO, debatxillerat, de formació professionali d’universitat. Per això, des d’aques-tes pàgines, volem aportar novesiniciatives en l’ensenyament de laquímica, en la seva divulgació soci-al i recollir totes aquelles que vaginsorgint tant en el si de la pròpia Sec-ció Tècnica com aquelles que jaesteu portant a terme en els vostrescentres. També volem que aquestaSecció Tècnica sigui el lloc habitualon es pugui discutir de tots aquellsproblemes que ens neguitegen coma professors/es de química. Per totaixò necessitem la vostra col·la-boració, fent-nos arribar les vostresiniciatives i propostes per fer-ne di-fusió i compartir-les amb tots elsprofessionals de l’ensenyament dela química.

Josep M. Fernández-NovellRoser Fusté

Secció Tècnica d’Ensenyament

QUÍMICA, HISTÒRIA, SECUNDÀRIAI SANT ALBERT MAGNE


activitats

EIXIDES PROFESSIONALS · cada, per a roba de color, per aju-dar a treure les taques abans de...

Documents

Transcript of EIXIDES PROFESSIONALS · cada, per a roba de color, per aju-dar a treure les taques abans de...