El 10 n10

Núm. 10

� p.9

... I ara l’ensenyament públic

Vallès · El nombred’estrangers es redueix a la comarca

� Vilalba · Una empresa estudia obriruna hípica western

� Figaró · Unaonada de robatorissacseja el municipi

� La Llagosta · Fiscaliatroba “il·legalitats” alprojecte Planes II

�

Les Franqueses porta a concurs decreditors una empresa municipal

p.11 p.13 p.14 p.20

p.3

L’AmetllaUna sentència veu“actitud hostil” en l’acomiadament d’un policia local enl’etapa de Cabello

p.8

Foto: Jordi Sugrañes

102 � divendres, 10 de febrer de 2012

10 3 �divendres, 10 de febrer de 2012

Foto: El 10

L’empresa municipal Les Fran-queses Entorn Verd, SA, és in-solvent i no pot fer front al paga-ment del deute que té. La socie-tat, dedicada a desenvolupar lagestió i promoció medioambien-tal i urbanística de l’obra públicaal municipi, sol·licitarà la decla-ració de concurs voluntari de cre-ditors (antiga suspensió de pa-gaments), segons va decidir di-marts passat el consell d’admi-nistració. La decisió s’ha presdesprés de valorar un informeelaborat per un bufet d’advocatsespecialitzat en dret mercantilque aconselleva aquesta opciócom la més adequada tenint encompte “l’actual estat econòmici patrimonial” de la companyia.L’únic accionista és l’Ajuntamentde les Franqueses del Vallès.

El consell d’administració del’empresa pública ha optat pelconcurs de creditors, si bé, coma pas previ, també presentaràuna comunicació d’inici de nego-ciacions. D’aquesta manera, lasocietat conservarà les facul-tats d’administració i disposiciósobre el seu patrimoni, les qualsquedaran intervingudes perl’adminis tració concursal desig-nada.

LA CRISI COM A REREFONSEl desencadenant de l’actual si-tuació de l’empresa pública és,segons fonts municipals, el con-text de crisi econòmica actual ge-neral, però també l’elevat cost(5.700.000 euros) que suposal’execució de més del 40% de lesobres del projecte d’urbanitzaciódel Sector N (situat a tocar de lacarretera de Cardedeu), que nos’han pogut finalitzar a causa de

L’empresa Les Franqueses EntornVerd, SA, en concurs de creditorsLa societat municipal té importants deutes per la urbanització dels sectors N i P

Imatge del ple de l’Ajuntament de les Franqueses

ha estat la millor que es potadoptar amb l’objectiu que l’em-presa pugui finalitzar l’execucióde les obres del Sector N, aixícom totes les que falten.

Colomé considera que, ambaquesta mesura, també es dona-ran les condicions més propíciesper oferir les màximes garantiesals creditors de l’empresa muni-cipal, així com a tots els propie-taris afectats pels projectes d’ur-banització dels sectors N i P,ambdós anul·lats per sentèn-cies judicials: el primer perquèafectava una part del municipi dela Roca del Vallès i el segon perconstruir edificis declarats il·le-gals en la zona verda del Falgar,al polígon industrial de Llerona.

D’UN SECTOR A UN ALTREMés enllà de l’encreuament d’a-cusacions que aquesta setmanahan protagonitzar els exalcal-des Francesc Torné (ex CiU) iEsteve Ribalta (PSC) sobre quindels dos té més quota de respon-

sabilitat en l’aturada d’aquestsimportants projectes urbanísticsi la situació de l’empresa muni-cipal, el cert és que la situacióeconòmica de l’Ajuntament no ésbona. A finals de l’any passat, elregidor d’Hisenda, Àngel Profitós,va reconèixer un forat econòmicde 12 milions d’euros, proce-dents del deute originat pel po-lígon inacabat de la carretera deCardedeu i el sobrecost d’algu-nes de les obres gestionades perLes Franqueses Entorn Verd,SL, en els darrers anys. El con-trovertit sector N el va iniciar el2007 l’exconvergent i el 2008,després de la moció de censura,el va aturar el socialista arran d’u-na sentència judicial.

En el moment en què la cons-tructora va aturar les obres jas’havia fet un 40% i l’Ajuntamenthavia pagat uns set milions d’eu-ros. Aleshores, els propietaris delsector només havien pagat uns300.000 euros –la majoria haviapresentat un recurs contra el

pla–, de manera que el consisto-ri va cobrir la diferència amb lesquotes urbanístiques del sectorP. Els diners procedents d’unsector es van dedicar a les obresd’un altre i, per acabar-ho d’arro-donir, l’Administració local es vagastar anticipadament part delque havia obtingut per la vendade les parcel·les que li correspo-nien en el sector N.

Però una cosa és el que esplanifica sobre el paper i una al-tra el que esdevé realitat. Unapart dels propietaris del sector Pvan presentar un recurs perquèconsideraven que dins de les cà-rregues del secor P no s’haviad’incloure el cost del Parc del Fal-gar. El Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC) els vadonar la raó i va condemnar l’A-juntament a retornar uns cinc mi-lions d’euros que ja no té. I per siaixò fos poc, els diners avançatsdel sector N, uns sis milions, noels cobrarà perquè els adjudica-taris van renunciar per la crisi.

La societat Les FranquesesEntorn Verd, SA, tenia l’anypassat pressupostades unesdespeses de 824.195,38 eu-ros, dels quals 724.152,30corresponien a “inversionsreals”, 76.748,59 a personali 23.294,49 a l’adquisició debéns i serveis corrents. En elcapítol d’ingressos, hi havia824.145,38 euros proce-dents de transferències decapital i 50 d’ingressos patri-monials. Els espais destinatsa impostos directes i indirec-tes, taxes i altres ingres-sos, transferències corrents,i variació d’actius i passiusfinancers, apareixen a zero.

Pressupost:824.195 euros

la declaració de nul·litat del PlaParcial. També hi ha afectats elsprojectes de reparcel·lació i urba-nització i l’impagament de lamajoria de les quotes urbanísti-ques, fet que va comportar quela companyia tingués un balançnegatiu l’exercici 2010.

Segons un comunicat depremsa, des de l’equip de govern(CiU, PSC, ERC, PP i UPLF)s’han realitzat diferents actua-cions per donar una sortida via-ble a la situació en la que es tro-ba l’empresa municipal. El regi-dor de Serveis Centrals, Hisen-da i Participació, Àngel Profitós(ERC), ha assegurat que “s’es-tà actuant amb la màxima trans-parència, rigor i seriositat”.

COLOMÉ: “ÉS EL MILLOR”L’alcalde i president del Conselld’Administració de les Franque-ses Entorn Verd, SA, FrancescColomé (CIU), ha assenyalatque la decisió de sol·licitar la de-claració de concurs de creditors

José A. Pilar

Les Franqueses


L’entramat d’enginyeria finance-ra dissenyada per l’editor de Lí-nia Vallès, David Centol Lozano,consistent en teixir una xarxad’empreses per dificultar el ras-tre als seus acreedors, no haaconseguit el seu objectiu d’atu-rar els cops. Com ja va avançarEl 10 la setmana passada, de resli va servir el 2008 ocultar-se rereun ‘home de palla’ –el seu germàpetit– per evitar l’embargamentde la subvenció que aquell anyli va concedir la Generalitat. L’A-gència Tributària va aconseguirdesfer el nus que hi havia entreles diferents societats del GrupComunicació 21, ja estiguessino no controlades directamentper Centol, i així va poder cobrarun deute de 168.009,74 euroscorresponent a Premsa Localde Catalunya, SL, i al qual va ha-ver de fer front Cultura Planning2008, SL.

El castell de naips amb quèdurant deu anys Centol ha anatconstruïnt el seu grup de comu-nicació es va desmoronant pro-gressivament. El darrer capítol–fins al moment– el va escriureel 27 de desembre de 2011 elJutjat Social número 3 de Grano-llers, que va sentenciar a favord’un fotògraf acomiadat el 18 d’a-bril de 2008 quan treballava si-multàniament per a Premsa Lo-cal de Catalunya, SL, i PremsaBarcelona, SL, editores dels mit-jans en què el professional publi-cava les seves instantànies. Elveredicte vincula aquestes socie-tats amb Línia Publicacions, SL,una altra de les empreses delholding. A partir d’ara, les actua-cions judicials se seguiran con-tra aquesta última, amb l’objec-tiu que el demandant pugui arri-bar a cobrar el que se li deu.

Les societats de David Centol sóncorresponsables, segons un jutjat

Un fotògraf acomiadat el 2008 obtè una sentència que vincula les firmes del grup

DEMANDA LABORALEn la seva sentència, el JutjatSocial número 3 de Granollersconfirma un primer veredicte fa-vorable a l’extreballador. El 19 dejuny de 2008 un tribunal va de-clarar l’extinció de la relació labo-ral i va condemnar Premsa Localde Catalunya, SL, i Premsa Bar-celona, SL, a indemnitzar al fo-tògraf amb un total de 14.860,12euros en concepte d’acomiada-ment improcedent, aixícom a l’abonament delssalaris que aquell vadeixar de percebreentre la seva marxaforçada i la sentènciajudicial: 3.509,82 eu-ros més. Val a dir que,tot i el temps transcorre-gut, l’afectat no ha vistencara un cèntimde Centol.

El jutjat ha fet extensiva al’empresa Línia Publicacions,SL, la responsabilitat empresarialexigida en primera instància aPremsa Local de Catalunya, SL,i Premsa Barcelona, SL.

Un tribunal va dictar el 3 demarç de 2009 una sentènciaconsiderant provada la relacióexistent entre les diferents em-preses del Grup Comunicació 21:

Premsa Local de Catalunya,SL, i Línia Publicacions,

SL, amb seus als car -rers Agricultura, 18, iArcadi Viñas, 15, deMollet del Vallès,respectivament; iPremsa Barcelona,SL, i Cultura Plan-ning 2008, SL, si-tuades a Joan

Güell, 26, local (entra-da per Jacquard,

José Antonio PilarVallès Oriental

3), i a Rambla Catalunya, 10,principal 1ª, (seu del Col·legi dePeriodistes de Catalunya), amb-dues a Barcelona.

En aquesta darrera societat éson es va situar –només registral-ment– Javier Centol Lozano coma administrador, càrrec que vaocupar des de la data de cons-titució (el 3 d’abril de 2008) finsel 20 d’octubre de 2009, quan vaagafar el relleu David CentolLozano. I és també la firma perla qual treballaven –després deser traspassats des d’altres com-panyies del grup mantenint totsels drets laborals històrics– els 16empleats que van ser acomia-dats de forma improcedent amitjans d’octubre passat.

Es dóna la circumstància que,en un moment o altre de la his-tòria del grup, totes aquestes so-cietats han estat editores de Lí-nia Vallès. Totes tenen un mateixobjecte social: l’edició de revis-tes i altres publicacions (indistin-ta i convenientment, segons lesnecessitats del moment, les dife-rents capçaleres del grup). I entotes elles apareixen un nom i uncàrrec de responsabilitat com adenominadors comuns: DavidCentol Lozano, administrador.

RESPONSABLE SOLIDARIEl 28 de setembre de 2009 unjutjat va dictar una sentènciaferma segons la qual es declara-va que Cultura Planning 2008,SL, havia continuat l’activitat dePremsa Local de Catalunya, SL,i de Premsa Barcelona, SL,doncs l’abril de 2008 va passara editar el periòdic gratuït LíniaVallès. Segons la jurisprudènciaexistent, el Tribunal Suprem con-sidera que és possible ampliar laresponsabilitat d’una mercantildavant d’una altra sempre ques’acrediti que la successió entreambdues s’ha produit quan laconstitució de la segona sigui

posterior a l’exe cució judicialque ha motivat la primera.

El jutjat social considera pro-vat que, en el cas de les empre-ses de David Centol Lozano, esva produir una successió d’em -preses amb la mateixa activitatamb posterioritat a la primera deles sentències que donava la raóa l’extreballador. Línia Publica-cions, SL, constituïda el 13 degener de 2010, ha seguit desen-volupant la tasca que anterior-ment realitzaven Cultura Plan-ning 2008, SL; Premsa Local deCatalunya, SL; i Premsa Barce-lona, SL, simultanejant com jas’ha dit la responsabilitat sobreles diferents capçaleres del grup.Tant és així que, per exemple,Premsa Barcelona, SL, va situar-se al darrere del periòdic gratuïtLínia Vallès substituïnt PremsaLocal de Catalunya, SL.

El tribunal granollerí ha con-demnat “de forma solidària” l’em-presa Línia Publicacions, SL.

EL CAP SOTA L’ALALa vista sobre l’ampliació d’exe-cució de la responsabilitat a Lí-nia Publicacions, SL, en la sevaqualitat de successora de Prem-sa Local de Catalunya, SL, iPremsa Barcelona, SL, es va ce-lebrar el 24 d’octubre de 2011. Ala sessió va comparèixer el de-nunciant, però no així la DavidCentol Lozano: ni l’editor ni elseu representant legal van com-parèixer. Aquesta actitud d’ab-sència ha esdevingut habitual entots els processos judicials alsquè s’ha enfrontat l’editor en10 anys.

Caldrà veure si Centol man-tindrà aquesta mateixa conduc-ta el proper dia 23 de febrer, datafixada per al judici per l’acomia -dament dels 16 treballadors deCultura Planning 2008, SL, queva fer fora de forma improcedenta mitjans d’octubre de 2011.

< Centol no sol

anar als judicis

Instant Instagram

Editorial

La Foto

Què en penses?

lidiaalcazar herbertschroersginesta

La LupaJosé Antonio Pilar

[email protected]

StaffEdita

DirectorJosé Antonio Pilar [email protected]

Redacció[email protected]

Jordi Sugrañ[email protected]

Cristian Gó[email protected]

Cap de ProduccióAlbert Baldó[email protected]

[email protected]

Adolf [email protected]

Esther Rodrí[email protected]

Ricard [email protected]

DistribucióRamon [email protected]

Contacte:Av. Jaume I, nº 16408100 · Mollet del VallèsTels. 93 179 25 88Mòb. 640 198 [email protected]

15.000 exemplars

Número dipòsit legalB. 40891-2011

Si vols participar envia’nsles teves cartes, opinions,fotos a: [email protected] osegueix-nos al Facebook!


A l’espera de la lluna plena. Els veïns del barri de Can Vilardebó a Lliçà de Vall esperen ambcandeletes les nits de lluna plena, des que l’estalvi energètic ha obligat a tancar els fanals a lesnits. Lliçà de Vall

José Luís MarmolJubilat

La sentència en contra seuem sembla molt malament,però si els afectats van de-manar que s’investigués laJustícia ho ha de fer. Peraixò, considero que merei-xia un final millor.

Qu� en penses de la sent�ncia condemnat�ria al jutge Baltasar Garz�n?Jorge SánchezSoldador

Em sembla molt malamenti crec que no és just. El po-der és el que mana, i si vasen contra seu et podenpassar aquestes coses. Entot cas, ha demostrat tenirmolt valor.

Eulàlia CarreteroAuxiliar de clínica

Si realment ha comés algundelicte en la instrucció delcas, se n’ha de fer respon-sable. La llei ha de serigual per a tots. Amb un copque fiquis la pota, ja n’hi haprou per espifiar-la.

Els èxits tenen molts pares i elsfracassos són orfes, i en políticaencara més. La vigència d’a -questa frase la prova l’encreua -ment d’acusacions que els dar -rers dies s’ha produit entre elsexalcaldes Francesc Torné i Es-teve Ribalta. El primer escriu enel butlletí municipal de generque l’equip que va governar elmunicipi gràcies a la moció decensura del 2008 “només es vadedicar als seus interessos i als

del seu entorn, prenent deci-sions que van perjudicar l’Ajun -tament, les empreses adjudica-tàries i els propietaris” i queaquestes “han produït la pèrduade subvencions, no poder in-gressar cinc milions d’euros perla venda de parcel·les”.

El segon, que actualment ésregidor d’Urbanisme, consideraque la causa fonamental del con-curs de creditors de l’em presa pú-blica Les Franqueses Entorn Verd,

Torné i Ribalta, l’un per l’altre...

REDUCCIÓ DE SOUSEl context econòmic no convi-da en excés a l’optimisme.Ningú s’es capa de les retalla-des, ni els banquers. I això nodeixa de ser reconfortant perals milers de ciutadans quehan de malviure. La nòmina deles cúpules de les entitatsbancàries que ja han rebut re-cursos públics o els rebran enel futur, i les d’aquelles quehan estat intervingudes, s’a-costaran, salvant les distàn-cies, una mica més a les delssimples mortals. Així ho ha as-segurat el Govern de l’Estat iaixí esperem que sigui.

Rodrigo Rato i FranciscoVerdú, president i consellerdelegat de Bankia, passarandels 2.340.000 i 2.260.000euros d’ara a només 600.000euros l’any; Adolf Todó i Jau-me Masana, president i di-rector general de Catalunya-Caixa, de 1.550.000 i 860.000a 300.000; Jordi Mestre, direc-tor general d’Unnim, de1.550.000 a 300.000. A. Puli-do i E. Goñi, copresidents deBanca Cívica, de 900.000 a600.000; José María Castella-no i C. González-Bueno, pre-sident i conseller delegat deNova Galícia, de 890.000 anomés 300.000 euros. Ambaquests sous, qualsevol diapengen al seu despatx un car-tellet amb el missatge: “Enssobra massa mes desprésd’arribar a fi de sou”.

SA, es deu a la mala planificacióurbanística de l’etapa de FrancescTorné. Ribalta recorda que diver-ses sentències van anul·lar laplanificació dels sectors N i P iqualifica d’”enginyeria urbanísticai econòmica” de l'etapa del’exconver gent, incloent-hi el pa-gament amb els beneficis dels dossectors el Teatre Auditori, una al-tra obra excessiva per a les neces-sitats del municipi”. L’un per l’al-tre...

SemàforsMirador

T’ho diré una vegada i no t’ho diré mésL’Agulló


La creació d’aquest nou orga-nisme permetrà obrir noves viesde diàlegs entre els empresarisparetans i l’Administració. Enels temps que corren sempre ésuna bona notícia fer pinya per re-activar l’economia.

�

Consell Industrial Parets

Fa bastants anys que la nostrasocietat pateix un mal crònic.Aquest fet ve donat per diversosmotius i al final es converteix enviolència de gènere o masclisme.Aquesta forma d’entendre el ma-trimoni o de viure en parella, estàcarregat de possessió per part del’home vers la dona, que en partpot ser fonamentat en què moltsindividus volen imposar la sevaraó sense respectar la democrà-cia, els drets o les llibertats indi-viduals de cadascú.

Això no vol dir que hi ha ho-mes que pateixin fets semblants.El nostre país ha sofert un llargperíode de dictadura (allò demando i ordeno) i encara potseren certa forma ha quedat arrelat

en l’inconscient.. Però això nodeixa que els fets poden ser deforma premeditada.

Alguns homes exerceixen eldret de manar o decidir sobre lavida personal de la seva parella.És molt greu veure a Catalunyala quantitat de morts que portemen aquest any. A banda d’a-questa falta de respecte, pensoque n’hi ha un altra de molt im-portant, el factor econòmic.

Caldria fixar-se que, quanmés s’ha incrementat aquestaviolència és en aquesta èpocaactual de crisi. Moltes parelles noarriben a fi de mes, l’alcohol, ladroga, el risc de desnonament,molts capricis o necessitats des-aparegudes, l’atur, etc. Formapart d’una inestabilitat dins delnucli familiar. Arriben els insults,les baralles i potser al final el fa-tal desenllaç.

S’han de cercar noves solu-

cions i sobretot actuar. Però nocom l’arquebisbe de Tarragona,que en una de les seves frasesdiu: “Les dones haurien de cui-dar al seu marit com si fos el nenpetit…”. Quina pobre solució do-nada per un teòleg de l’església.A sobre que et foten llenya a ferde mainadera.

És trist i lamentable que enaquest país continuï inculcant-se un grau de cultura tan pobre.Si no canvien moltes coses,serà difícil que ens en sortim; unpoble ignorant malbarata elsseus recursos, tant de llibertatcom de progrés, i s’empobreix entots els aspectes.

La justícia actua segons leslleis, denuncia suport psicològici allunyament del possible agres-sor de la seva parella, però esveu que no és la solució. Malau-radament el final quasi sempres’acaba amb alguna mort. La so-

lució no és fàcil, més aviat com-plicada. Jo n’he trobat una (na-turalment és fictícia).

Seria que els declarats mal-tractadors en lloc d’allunyamentfossin engarjolats ràpidament ien el màxim de dos mesos, ambuna maleta i sense diners, trans-portats a una illa deserta del Pa-cífic, i a viure dels cocos i delsplàtans con els micos. Formarienuna gran comunitat i, a més, en-tre ells podrien fer teràpies de re-generació, que falta els hi fa.

De fet, tant els governs, laJustícia, l’ensenyament i els mit-jans audiovisuals tenen l’obli-gació de fer grans canvis. Menyspreocupació pels diners i pelpoder i més pensar que l’educa-ció és bàsica en tots els aspec-tes. Si no és així, continuaremtristement augmentant el núme-ro de les dones maltractades iassassinades.

Amadeu RoviraExregidor Sant Fost

La B�s-

als socialistes, l’educació és unvalor bàsic de la nostra ciutat imotor de justícia social. Sompartidaris dels models educatiusde qualitat i amb les millors con-dicions possibles, com les esco-les de 3-16 anys que amb eltemps pensem que s’aniran im-plantant més. Però no som pu-ristes ni unidireccionals, ni enstanquem en banda en els nos-tres plantejaments i demandes,perquè sabem en quin món vi-vim i tenim capacitat de negocia-ció per proposar i construir lesmillors solucions amb els agentssocials i les administracions.

Els avenços en l’Educació aCatalunya, durant els set anysde governs progressistes, són in-comparablement superiors als24 anys de governs conserva-dors, i el que ens queda per veu-re.

Senyors i senyores d’ICV-EUiA focalitzin les seves críti-ques allà on toca, i no carreguinde manera gratuïta contra elgovern de la ciutat que en totmoment ha treballat i continua-

rà treballant per buscar les mi-llors solucions per la correcta es-colarització dels nostres petits.

Martí TuréganoPSC-Mollet

QUÈ HEM DE SABER ARAEl proper dia 11 de febrer al Cen-tre Cultural de La Llagosta (C/Sissò s/n), a les 11 h, vindrà afer-nos una xerrada el Dr. Joa-quim Fernández Solá , metge in-ternista i de la Unitat de Fibro-miàlgia i Fatiga Crònica de l’Hos-pital Clínic de Barcelona i perso-na molt compromesa amb tota laproblemàtica que comportenaquestes malalties i la SíndromeQuímica Múltiple.

Maite VivancosAFIMOIC Mollet

FE D’ERRADESEn l’anterior exemplar de El 10,apareixia a la secció d’Insta-gram una fotografia firmada comsginesta, quan en realitat ésobra de Xavi Fuertes.

S’EQUIVOQUEN DE PORTA I DE PLAÇANovament, ICV-EUiA de Molletcontinua practicant la seva úni-ca línia política: atacar l’Ajun -tament per tot, fins i tot en allòque hi coincideix, però sempre hitroben matisos.

Novament el tema del 4t Ins-titut quan sap, que la ciutat a tra-vés de l’Ajuntament, ha cedit ala Generalitat els terrenys de laVinyota per construir el 4t IES, itambé l’Escola d’Idiomes i elCentre de Recursos Pedagò-gics. També ha cedit l’edificiGIRO, que va ser seu d’estudisuniversitaris i actual seu de l’Es-cola Oficial d’Idiomes, per donaruna resposta provisional i ade-quada a l’augment d’estu diantsd’ESO del curs passat. O era mi-llor l’opció d’ICV-EUiA de Molletper la qual la Generalitat posésbarracons d’obra a la Vinyota?Per què potser faria abans elcentre? Amb quins diners? Iquè passa amb els estudiantsdurant uns anys? I quants anys?

Nosaltres creiem que no. Per

La CUP acusa l’alcalde de SantCeloni, Joan Castaño, d’acumularcàrrecs públics fins a sumar unesretribucions anuals pròximes als60.000 €. Al sou de batlle, s’afe-geix el que percep com a presidentdel Consell de Residus.

�

Joan Castaño

Aquest centre educatiu deMollet anirà reduïnt l’activitat finsal seu tancament definitiu d’aquíuns anys. Tot i que el motiu de laclausura és el descens de la de-manda, això pot acabar saturantla resta d’escoles de la ciutat.

�

Tancament Longaron

Peus a la galleda

Degut a l’onada de fred que as-sola França aquests dies, la se-cretària d’Estat en matèria de sa-nitat, Nora Berra, va aconsellarals sense sostre que no surtin decasa mentre les temperatures si-guin tan baixes. Cal explicar-li aaquesta funcionària el significatde sense sostre, i de fet algú hova fer, ja que la pròpia Nora Ber -ra, va intentar rectificar mitjançantun missatge a Twitter, però va sermassa tard; en aquell momentles xarxes socials anaven plenesde comentaris que ridiculitza-ven la desafortunada declaracióde la secretària d’Estat.

Nora BerraResponsable de Sanitat francesa

Excés de protagonisme del’alcalde de les Franqueses. Dirque els mitjans de comunicaciópúblics estan al servei de l’equipde govern de torn no és dir resde nou. Tothom ho sap. Algunsgovernants ho dissimulen mésque d’altres, com és el cas del’alcalde de les Franqueses,Francesc Colomé (CiU).

En el darrer butlletí municipalque s’ha repartit al poble, el cor -responent al mes de gener, elconvergent apareix en 16 de les46 fotografies que es publiquen(inclosa la de gran tamany de laportada). Si es fa una simple mul-tiplicació de les imatges pel nú-mero d’exemplars que s’editen(7.800), ens trobem aquests diess’han distribuit per les bústies deles Franqueses un total de...123.800 fotografies del flamant

alcalde. Si algú l’acusa de vani-tat, no anirà gaire equivocat. I sialgú pensa que utilitza la revis-ta per fomentar la seva imatge,tampoc.

Crítiques públiques contra Co-lomé. En el mateix butlletí muni-cipal, el regidor Rafael Bernabé(LFI) escriu que l’Ajuntament haacomiadat les dues personesque fins ara treballaven al gabi-net de premsa i comunicació ique s’ha donat aquest servei “auna persona propera a l’alcaldei al seu partit”. Bernabé matissa:“Possiblement sigui legal, peròtambé una pràctica de pocatransparència i de poca culturademocràtica”. Per cert, l’Ajunta -ment gasta 60.000 euros l’any enpersonal de premsa i 30.000pel butlletí municipal i l’agenda.

Societat108 � divendres, 10 de febrer de 2012

Cristian GómezMetropolisGràcies Iñaki

Han hagut de passar més detrenta anys de democràciaperquè alguns ciutadans es-panyols comencin a qües-tionar-se la institució més an-tidemocràtica de l’Estat, lamonarquia. Tots els qui llegiuaquesta columna, i fins i tot elque l’escriu, podem optar aqualsevol càrrec públic esta-tal, i amb els suports neces-saris, fins i tot podríem arribara ser presidents! El que maipodrem arribar a ser és mo-narca, aquest càrrec continuasent d’elecció divina i nomésel poden ocupar aquells oaquelles que surten de l’entre-cuix d’una reina. Tot i que nin-gú escull els membres d’unafamília a qui tots els espan-yols li regalen prop de 60 mi-lions d’euros l’any, fins fa po-ques setmanes criticar-losera una tema tabú i significa-va entrar en un terreny pan-tanós farcit de demandes ju-dicials on només s’hi atreviena entrar revistes com El Jue-ves i pocs més. La bona no-tícia és que això sembla queestà canviant, i tot gràcies aun exjugador d’handbol ple-beu que va posar un peu a laZarzuela per fer trontollar totsels seus tradicionals pilars.Només ha calgut que acuses-sin Urdangarín de desfalcarquantitats ingents de dinerspúblics, perquè la premsaque mai havia volgut treure elcap per les clavegueres de lareialesa, ara posin en qüestióuna nissaga que a banda deposar per fotos oficials, llegirdiscursos o esquiar a Ba-queira Beret, poques habili-tats més se’ls coneixen. S’haobert la veda. Gràcies, Iñaki.

Més d’un centenar de personeses manifestaven dimecres almigdia a davant de l’Ajuntamentde Mollet per protestar contra lesretallades en matèria d’ense -nyament que està duent a termela Generalitat. La concentraciós’emmarcava en una jornada deprotestes que els principals sin-dicats havien convocat a dife-rents viles del Vallès Oriental.

A la manifestació de Mollet, amés, s’hi va afegir tot el col·lec-tiu educatiu i social, tant mestrescom pares i mares, de l’escolaNicolás Longarón. A principis desetmana la Generalitat havia co-municat la seva decisió de tancarde cara al curs vinent el grup deP-3, el que suposarà el primerpas en el tancament progressiudurant els propers anys de l’es-cola, la segona més antiga de laciutat.

CAIGUDA DE LA DEMANDAL’argument esgrimit per l’execu-tiu català és la davallada de lanatalitat en els darrers anys aMollet, i sobretot al barri de Fran-ça on està ubicada l’escola.Aquesta disminució ha provocatuna caiguda en la demanda deplaces, que fa innecessari aquestgrup de P-3.

“Ens han explicat que no sónnecessaris els 27 grups de P-3que tenim actualment a Mollet i,per tant, s’eliminaran de cara asetembre dos grups, un d’ells és

Jordi SugrañesMollet

El Vallès protesta per lesretallades en ensenyamentEl futur del centre Longarón, a l’ull de l’huracà

a l’escola Longarón i l’altre enuna escola de doble línia, que su-primirà una de les aules”, ha ex-plicat la regidora d’Educació,Alícia Domínguez. Encara nos’ha fet públic el nom d’aquestsegon centre educatiu afectat perla mesura.

Segons el delegat sindicald’USTEC al Vallès, Lluís Sáez, eltancament prova que les retalla-des s’intensifiquen. Tal com hadit, amb aquestes mesures “es-tan perjudicant i desmantellanttots els serveis públics i, concre-tament, l’educació pública”.

MANTENIR LA QUALITATMalgrat l’impacte que ha tingut lanotícia, la regidora d’Educació havolgut recordar i aclarir queaquest tancament no serà imme-diat. “L’escola Longarón no tan-carà l’any vinent ni l’altre, sinó

que serà progressiu durant elspropers anys; és la Generalitat,que és qui té les competènciesen Educació, qui ha de marcarels terminis”, ha afirmat Alícia Do-mínguez.

Precisament, perquè l’escolaencara obrirà les portes els pro-pers cursos, l’Ajuntament, la di-recció del centre i els represen-tants de pares i mares s’han reu-nit per consensuar unes deman-des al Govern català. “La mésimportant és que les famíliesamb germans per escolaritzar tin-guin preferència a l’hora de de-manar centre escolar”, ha expli-cat Domínguez.

El consistori també ha recla-mat que es mantingui la qualitateducativa, sense retallades a laplantilla de l’escola, i dels serveisque s’hi presten, com ara els ser-veis de menjador i acollida.

Foto: J. S.

A Mollet, es va protestar contra el futur tancament de l’escola Longarón

Mor l’exalcalde Francesc Tintó als 82 anys Qui va ser alcalde de Parets del 18 de febrer al19 d’abril de 1979, Francesc Tintó, va morir di-

marts a la matinada, a l’edat de 82 anys. Com aindustrial, se’l recorda per haver construït el pri-

mer cinema de la vila i el local musical Complex.

Es lloguen31 habitatgesprotegitsGranollers · La Generalitat posaa lloguer 31 pisos de proteccióoficial a Granollers, i l'Agència del'Habitatge de Catalunya ha obertla convocatòria per adjudicar elspisos, en un pla de xoc que laGeneralitat ha engegat per ocu-par els seus habitatges buitsarreu de Catalunya. Les zonesde la ciutat on es concentreranaquets pisos seran els carrersMarie Curie, Esteve Terrades,Serret Argemí, Jardins de Con-rad Saló i Navarra. Aquest pla dexoc de l'Agència pretén adjudicar3.264 pisos desocupats del parcpúblic, reconvertint els habitatgesde compra en lloguer, baixant elpreu dels lloguers i fent mésàgil el funcionament del sistemad’adjudicacions. El 10

Montmelóreclama763.000 euros Montmeló · Al ple del passat di-marts a Montmeló es va acordarreclamar a la Generalitat el deu-te de 763.000 euros (el 8% delpressupost municipal) que téamb el consistori. L’alcalde, An-toni Guil (PSC), va denunciar lainexistència d’un calendari de co-brament per un fet que ofega alconsistori municipal en un mo-ment de gran dificultat econòmi-ca. Durant el ple hi va haver re-criminacions per a l’equip muni-cipal. Els representants d’ICV-EUA van retreure als socialistesel “degoteig d’acomiadaments”que s’han produït al consistoridurant el gener, tot i que l’alcal-de va anunciar que els ajustosde personal continuaran. El 10


L’Ametlla ha invertit més de400.000 € ‘perseguint’ dos policies Una sentència diu que l’Ajuntament va acomiadar un agent per “l’actitud hostil

dels superiors” envers ell i que els motius oficials són “absolutament incerts”Foto: El 10 Foto: El 10

José Antonio PilarL’Ametlla del Vallès

La justícia és lenta, però acabaarribant. Això ho saben prou béels polítics de l’Ametlla del Vallès,als quals els tribunals van treientla seva raó amb sentències in-contestables que imposen la raóde la legalitat vigent. I que, si mésno, donen prou arguments perpensar que la gestió políticaequival a quelcom més que dis-posar de forma gairebé ilimitadade recursos econòmics públicsper dirimir els conflictes perso-nals. Els tres darrers alcaldes,Jordi Pousa, Àngels Cabello(ambdós del PSC) i Andreu Gon-zález (CiU), ho han experimen-tat en la seva pròpia carn al llargdel seu mandat. Els dos pri-mers són responsables directesde la despesa, el tercer està pa-gant els plats trencats.

Jordi Pousa va iniciar el generdel 2009 una guerra contra unsergent i un agent de la PoliciaLocal, que va incloure l’oberturaindiscriminada d’expedients dis-ciplinaris i sancions per les cau-ses més diverses (al segon d’ellsfins i tot estant de baixa laboral).La seva successora en el càrrec,Àngels Cabello, exregidora deRecursos Humans i exalcaldes-sa, va continuar els processosoberts, tot i tenir l’oportunitat definiquitar-los i estalviar a les ar-ques de l’Ajuntament molts di-ners. I Andreu González ha ha-gut de fer front, en els set mesosque porta al capdavant del go-vern municipal, amb una sentèn-cia condemnatòria sobre l’altra,derivades totes elles de les legis-latures anteriors.

En tres anys de contenciosos,les arques públiques han “inver-tit” en aquests conflictes més de

400.000 euros. Aquesta quanti-tat correspon a la suma de lesnòmines dels dos treballadors, ladels substituts que han estatcontractats de forma interina, i ladels advocats i procuradors quehan defensat els “interessos” del’equip de govern de torn. Caldràveure si la xifra econòmica s’in-crementarà o no en el futur grà-cies a les possibles indemnitza-cions que els afectats puguin re-clamar en concepte de danys iperjudicis.

DEFECTE DE FORMA GREULa darrera sentència contra l’A-juntament encara està calenta.Està datada l’1 de febrer passati té el seu origen en el procés ju-dicial que un agent –i delegat delsindicat sectorial SPPME-CAT–va iniciar contra el consistori apartir de l’obertura d’un expedientdisciplinari que al treballador li vaacabar comportant la separaciódefinitiva del servei. El veredic-te declara nul tot el procés queposteriorment va donar peu al’expulsió de l’agent de la Policia.

El Jutjat Contenciós Adminis-tratiu número 17 de Barcelona haresolt deixar sense efecte lasanció. La raó no és altra que undefecte de forma greu per aalgú com l’exalcalde Jordi Pou-sa, bon coneixedor de la llei (ésllicenciat en dret i secretari de l’A-juntament de Parets del Vallèsamb plaça fixa i quan va exercirel càrrec polític estava en exce-dència): la persona que aquestva contractar per a instruir l’ex-pedient contra l’agent, l’advo-cat Bartomeu Martínez Garcia,no és funcionari de carrera, perla qual cosa no està legalment fa-cultat per a realitzar aquest tipusd’encàrrecs sobre algú que sí tédita condició. Així de fàcil, axí dedifícil de creure.

CABELLO EL VA ACOMIADAREl 14 de desembre de 2009 Jor-di Pousa va resoldre obrir un ex-pedient disciplinari a un agentfuncionari per una suposada do-ble activitat professional: se liacusava d’exercir de policia ialhora fer funcions de seguretat

en una discoteca. EI 9 de juny de2010 el ple de l’Ajuntament vaaprovar per unanimitat sancionarel treballador amb la separaciódefinitiva del servei. En aquellmoment l’alcaldessa ja era Àn-gels Cabello i el cap de l’oposi-ció, Andreu González; i ambdóses van mostrar fermament parti-daris de la mesura, abans de vo-tar a favor. Ara, amb els paperscanviats, ella des de la cadira delcap de l’oposició i ell des de lad’alcalde, han d’assumir aquelladecisió i la sentència que anul·laaquell procediment.

El veredicte judicial conside-ra provat que els fets són “abso-lutament incerts” i nega credibi-litat a un informe que van fer unsdetectius contractats per l’Ajun-tament de l’Ametlla (pagats ambdiners públics) en l’època deJordi Pousa. La sentència diuque els professionals de l’espio-natge van confondre una relaciód’amistat entre l’agent i els treba-lladors de la discoteca amb “unainexistent relació laboral” i una“doble activitat”.

A més, segons destaca el jut-ge, el consistori coneixia que elpolicia és accionista d’una em-presa de seguretat. De fet,aquesta societat va fer el 2007diversos serveis contractada perl’Ajuntament de l’Ametlla (pa-gats amb diners públics) com arala vigilància i control de concertsal Pavelló Municipal, la Festa deCarnaval o la Fira Medieval d’a-quell any.

La sentència assenyala que“existeixen altres motius reals iocults de la sanció imposada” al’agent de la Policia Local i elsarriba a concretar: l’actitud hos-til dels superiors del funcionariexpedientat en un procedimentseguit contra l’Ajuntament (aprincipis d’aquell any 2009, ell i

el sergent van denunciar al jutjatdiverses suposades irregulari-tats comeses a la comissaria).

“DUBTE DE PARCIALITAT”La principal de les al·legacionspresentades per l’agent contral’expedient, va consistir en indi-car que l’instructor de no té lacondició de funcionari, circums-tància que durant el procés judi-cial va reconèixer el mateix se-cretari municipal d’aquell mo-ment, Salvador Sastre, tot afegintque Bartomeu Martínez va sernomenat “com personal eventualde confiança o assessorament”.

“No hi ha dubte que l’instruc-tor del procediment no és funcio-nari, per molt que hagi estat no-menat legalment per l’alcalde”,diu textualment la sentència delJutjat Contenciós Administratiu.En aquest mateix sentit, destacaque el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC) ja vadeclarar nul el nomenament coma instructor de personal no fun-cionari davant fets comesos perfuncionaris, tot indicant que enaquest supòsit els drets de de-fensa dels afectats quedavenmermats. Per tant, “el nomena-ment com a instructor d’una per-sona que no disposa de la con-dició de funcionari és contrari aldret”.

La sentència també dictaminaque, en aquest cas, es dóna persuposada la “nul·litat absoluta perinfracció total” del procedimentperquè l’eliminació de les garan-ties d’imparcialitat que se supo-sa que ostenta un funcionari d’i-gual categoria o superior a l’ex-pedientat, han generat indefen-sió per a l’agent de la policia. Elfet que es nomeni un instructor“de forma contrària a la llei sus-cita un fort dubte de parcialitat”,conclou el veredicte.

Jordi Pousa (PSC) ho va iniciar Àngels Cabello (PSC) ho va seguir


En dues setmanes sabrà si potdonar el pis a canvi del deuteMollet · La veïna Mònica Atehor-tua haurà d’esperar dues setma-nes més per saber el veredicte dela direcció de Catalunya Caixarespecte a la proposta que hapresentat de donar el seu pis al’entitat a canvi del deute pendent.“Estem a l’espera, no ens han po-gut assegurar res, però es com-prometen a parlar-ho”, ha comen-tat Mònica aquest dijous al matía la sortida de l’entitat, ubicada ala cantonada dels carrers RafaelCasanovas i Fèlix Ferran.

Enrique Hernández, únicmembre de la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca que ha pogutaccedir a la reunió (a la resta, seli ha negat el pas al despatx), ha

explicat que existeix el compro-mís verbal, malgrat que la políti-ca de negociació de Catalu nyaCaixa no contempla la dació enpagament. “Faran un estudi deviabilitat econòmica, i d’aquí duessetmanes ens comunicaran si lacondonació del deute coincideixamb el prèstec pendent”, indicaHernández.

Així doncs, Mònica encara had’esperar per saber si pot donarel pis a canvi del seu deute.L’impagament de les quotes de lahipoteca per part de la seva ex-parella ha provocat que per unpis que va valer 130.000 euros,ara li reclamin uns deutes de mésde 300.000 euros. J. S.

Foto: J. S.

Mònica Atehortua, a l’esquerra, a punt de negociar amb la sucursal

L’Hospital vacostar un 27%més del previstMollet · La Sindicatura de Comp-tes ha detectat que hi ha una di-ferència del 27,8% entre el pres-supost previst i el cost final del’Hospital de Mollet. El seu dicta-men demostra que es van adju-dicar les obres per un valor de44,6 milions, i finalment la sevaconstrucció va costar un total de52,4 milions. Segons la Sindica-tura, això posa de manifest la fal-ta de previsió per part de les ad-ministracions, que acaba pro-duïnt un increment de cost. El 10

La 5a Fira Bodamarketcomença demàGranollers · Durant tot aquestcap de setmana té lloc a la naude Dents de Serra de Roca Um-bert Fàbrica de les Arts (av. Pratde la Riba, 77) una de les troba-des industrials més importants dela comarca, la Fira Bodamarket.Enguany arriba a la seva cinque-na edició, amb 40 expositorsrepartits en 1.500 metres qua-drats. De 10 a 14 h i de 16 a 20h, es podran visitar els produc-tors més destacats del sector co-mercial vinculat amb la celebra-ció d’un casament. El 10

Les obres de l’escola bressolde Ponent quedaran aturadesGranollers · La pèrdua de recur-sos municipals, procedents del'Estat i la Generalitat, ha com-portat que els últims tres anys elspressupostos municipals haginestat decreixents. El Govern ca-talà deu a l'Ajuntament 9 milionsd’euros que l'obliguen a demanarcrèdits de tresoreria per compliramb les obligacions contretes. Iambdós executius han pres de-cisions que afecten la gestió il'autonomia municipal. Segons vaconcretar dimecres l’alcalde, Jo-sep Mayoral (PSC), l'anul·lacióde facto del conveni signat ambla Generalitat propiciarà que noes construeixen noves escoles

bressol a la ciutat. Les obres del'escola bressol de Ponent, ja enmarxa, quedaran aturades.

SENSE SUBSIDIMayoral va explicar que, desprésd'una etapa d'expansió, en quèGranollers va rebre inversionsper valor de 250 milions d'euros,ara la ciutat s'acosta als 5.800aturats, el 42,58% dels quals nocobren cap subsidi. Tot i aques-tes dades, l'alcalde va destacarque Granollers té una situaciólleugerament millor que altresciutats del país i que té en la for-ça i el compromís de la societatcivil un important actiu.

Foto: Ajuntament

Visita institucional a les obres de la nova escola bressol


Vilanimalobre un refugia Cardedeu Cardedeu · L’associació per a ladefensa dels animals, Vilanimal,una entitat que treballa a diferentsmunicipis de les faldes del Mont-seny, obrirà un refugi d’animals aCardedeu, concretament al quilò-metre 3,4 de la carretera que vades d’aquesta vila fins a Cànoves,just al costat del club d’Agilitty. Lesinstal·lacions on s’ubicarà el refu-gi es troben en molt mal estat i peraquest motiu Vilanimal ha dema-nat la col·laboració de voluntarisper ajudar a pintar, netejar, cons-truir les casestes dels animals ofer treballs de jardineria. Les jor-nades de treball seran el 15, 18,22 i 25 de febrer entre les deu delmatí i l’una del migdia. Durantaquests dies també es recolliràqualsevol tipus de donatiu commobles d'exterior, rentadores, as-secadores, prestatges, llibreries,materials de construcció, pintures,o qualsevol coseta que es puguiaprofitar pels gats i gossos. El 10

El Consellpromocionaràel turisme Comarca · El Consorci de Turis-me del Vallès Oriental s’integra-rà properament a l’estructuradel Consell Comarcal. Aquestamesura respon a la manca de re-cursos econòmics de l’Admi nis -tració, i és que el principal sus-tent econòmic del Consorci, la Di-putació de Barcelona, ha tancatl’aixeta del finançament i ha dei-xat de formar part de les diferentsentitats dedicades a la promocióturística que es disseminen arreudel país. Els detalls sobre l’es-tructura i el funcionament del nouConsorci es coneixeran abans del’estiu.

El Consorci de Turisme delVallès Oriental és l’ens encarre-gat de promocionar els principalsatractius turístics de la comarcacom el seu patrimoni, la seva cul-tura, els espais naturals, la gas-tronomia o els destins més sug-geridors. El 10

Aliança per fer promoció del Circuit Granollers · L’Ajuntament deGranollers va aprovar en el da-rrer plenari municipal la creacióde l’Associació de Municipis ParcTerritorial del Circuit, una entitatque conformen la capital vallesa-na juntament amb Montmeló,Parets i el Consell Comarcal delVallès Oriental.

Aquesta nova aliança entremunicipis té l’objectiu de dis-senyar estratègies comunes icoordinar accions conjuntes pertal de promocionar el Circuit deCatalunya i els seus entorns.L’entitat ha fixat la seva seu aMontmeló.

Entre els principals objectiusde l’Associació hi ha l’anàlisi ur-banística de l'àrea i de les in-fraestructures del Circuit, la de-tecció de les potencialitats del'entorn d’aquesta infraestructu-ra o la coordinació dels planeja-ments municipals en relació ambel Circuit. El 10

Un projecte al’aula impulsal’emprenedoriaGranollers · L’escola Granulla-rius de la capital vallesana és undels set centres catalans que par-ticipen al projecte educatiu Em-prenedoria a l’escola, una inicia-tiva impulsada per la Diputació.

El vicepresident primer de laDiputació, Alberto FernándezDíaz (PP), ha destacat queaquest projecte està adreçat a“desenvolupar l’esperit emprene-dor entre els alumnes de cinquède primària”. Així doncs, fins a350 alumnes de 14 aules dife-rents treballaran tallers temàticsespecífics per adquirir competèn-cies emprenedores.

Segons el diputat Alberto Fer-nàndez Díaz, el projecte Empre-nedoria a l’escola no suposa“cap despesa per a les escolesni per als ajuntaments ja que laDiputació subvenciona íntegra-ment els 160.000 euros totalsque costa”. El 10

Menys immigrants al VallèsEl 2011 hi havia 44.591 persones estrangeres


La població estrangera s’ha reduïtal Vallès Oriental. Així ho confir-ma l’Institut d’Estadística de Ca-talunya (Idescat), que ha fet pú-blic el padró continu dels munici-pis de la comarca a data 1 de ge-ner de 2011. El nombre d’ha -bitants sense nacionalitat espan-yola era de 44.591, xifra que re-presenta l’11,15% del total de lapoblació. L'any 2009 el col·lectiurepresentava l'11,94% i el 2010l'11,73%.

D’acord amb aquestes dades,el decreixement experimentat jael 2010 s’ha accelerat pel que faal nombre de persones de na-cionalitat estrangera empadron-ades al Vallès Oriental. Aquestdes cens és, en termes absoluts,de 1.946 persones menys queaquell any. Es tracta de la sego-na reducció consecutiva, pro-gressiva d’acord amb l’enduri -ment del context econòmic.

ORIGEN I MUNICIPISL’origen dels habitants del VallèsOriental és divers. A la comarcahi ha 355.309 persones empa-dronades amb nacionalitat es-panyola, 18.654 d’Àfrica, 7.448de la resta de països de la UnióEuropea, 1.858 d'Àsia i Oceania,1.590 de la resta d'Europa i1.550 d'Amèrica del Nord i Cen-tral.

Si s’analitza al detall la presèn-cia d’estrangers, el que aplega elmajor número és Granollers; lacapital comarcal té 10.724, xifraque representa gairebé un 18%de la població, dos punts menysque l’any 2010. Des del punt devista percentual, però, Canovel-les continua sent la ciutat que ac-ull major diversitat de procedèn-cies, amb un 21,73 per cent deltotal (3.445 estrangers). Elsegueixen Montornès (14,32%),Mollet (14,22%) i Sant Feliu deCodines (14,19). A l’altre plat dela balança se situa Granera, ambl’1,25%.

Ametlla del VallèsAiguafreda Bigues i RiellsCaldes de Montbui Campins Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Castellcir Castellterçol Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, lesGarriga, la Granera Granollers Gualba Llagosta, la Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Martorelles Mollet del Vallès Figaró-Montmany Montmeló Montornès del Vallès Montseny Parets del Vallès Roca del Vallès, la Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni St. Esteve de Palautordera St. Fost de Campsentelles St. Feliu de Codines St. Pere de Vilamajor Sant Quirze SafajaSanta Eulàlia de RonçanaSanta Maria de Martorelles Sta. Maria de PalautorderaTagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba SasserraVilanova del Vallès Total Vallès Oriental

Estrangers478154365

1.73532

3.445120

1.38946

17924

2.3501.163

110.724

881.854

841482205274

7.450155748

2.29721

1.412493394

1.98923331985017647

29921

1.13918

20114245

19344.591

Espanyols 7.6332.3278.390

15.451448

12.4062.698

15.852619

2.197429

16.34314.073

7949.2761.224

11.8678.452

13.9746.1994.629

44.959957

8.16513.745

29316.7019.8104.080

14.9602.2838.1025.1404.080

6146.622

8207.958

2962.4162.254

6254.782

355.309


La nit del 26 d’abril de1986, el nucli del reactornúmero 4 de la central nu-clear de Txernòbil es va fondrei va alliberar a l’atmòsfera mate-rial altament radioactiu (es calcu-la que l’equivalent a 200 vegadesel que van deixar juntes lesbombes d’Hiroshima i Nagasakiel 1945) i el pitjor és que, tot i elsarcòfag amb què es va segellarel lloc de l’accident, la presènciad’elements nocius continuarà enels propers 100.000 anys.

En aquest entorn viuen elcentenar de nens i nenes ucraï-nesos que esperen amb impa-ciència una explosió de solidari-tat entre les famílies catalanes iser acollits temporalment durantel proper estiu. L’iniciativa ésresponsabilitat de l’AssociacióVallès Obert, que des de l’any1995 organitza programes vaca-cionals per a infants procedentsd’aquella part del planeta.

REGENERAR LES DEFENSESDel centenar de nens i nenesque enguany realitzaran el viat-ge, 36 no han sortit mai d’Ucra -ïna; la resta repetiran l’experièn -cia gràcies a que els han convi-dat les famílies per les quals javan ser acollits en edicions ante-riors. Tenen entre 7 i 10 anys d’e-dat, viuen en la ciutat d’Ivan kiv,província de Kiev, i els pobles i al-dees situades dins la zona afec-tada per l’accident de la centralnuclear. Tots pertanyen a famílieshumilds i amb pocs recursos, perla qual cosa tenen limitat l’accésals serveis més bàsics.

L’objectiu d’aquesta iniciativaés proporcionar als nens i nenesuna estada lluny del seu lloc ha-bitual de residència. No presen-ten cap tipus de malaltia, noméspetites dolències, totes elles de-rivades de les altes dosis de con-

Vallès Obert cerca famíliesper acollir nens ucraïnesos

La mascota de l’associació


famílies, amb fills o sense, inte-ressades en acollir temporal-ment a algun dels infants ucraï-nesos. Amb aquest objectiu han

habilitat un telèfon(672.197.200) i una a -dreça de correu electrò-nic (vallesobert@gmail

.com). Els membresde l’entitat es reuneixen

tots els dimarts i dijous,de 17 a 20 hores, al

Centre Cívic GranollersNord, situat al carrer Lledoner, 6,de la capital comarcal.

L’organització facilita a les fa-mílies informació sobre la perso-nalitat dels infants que acullen ila seva cultura (costums, llengua,i hàbits alimentaris, entre d’al-tres), així com un lèxic bàsic es-panyol-ucraïnès. A més, els me-nors viatgen acompanyats dequatre monitores que s’encarre-guen de solucionar qualsevolproblemàtica que pugui aparèi-xer durant l’estada dels infants.

FINANÇAMENT DEL PLAEl cost total del projecte és d’uns100.000 euros. L’associació su-fraga el bitllet d’avió als infantsque realitzen el viatge per primercop; les famílies que participenper primera vegada en el progra-ma han d’abonar 100 euros sim-bòlics, ja que aquesta quantitates destina al pagament dels vi-sats, assegurances i altres trà-mits necessaris. A l’any següent,són els acollidors els que s’enca-rreguen de la despesa si tornena convidar a casa seva al mateixinfant.

L’associació compta amb lacol·laboració de diferents ajunta-ments de la comarca, com els deGranollers, la Roca, Montornès,Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçàde Vall. Des del 1995, ja ha or-ganitzat l’estada de més de1.700 nens i nenes ucraï nesos.Any rere any, granet a granet, elVallès més obert va construïntuna muntanya de solidaritat.

taminació a les que estan sotme-sos en la seva vida quotidiana,malgrat que en uns anys podrienderivar en una malaltia oncolò-gica. En dos mesos a Catalun-ya, en un ambient no radiat i ambuna alimentació saludable, lesseves defenses es regeneren l’e-quivalent a set anys. Un copaquí, els infants són sotmesos auna revisió mèdica pediàtrica,dental (habitualment pateixencàries i tenen peces dentals enmal estat) i oftalmològica; tots es-tan coberts a través del ServeiCatalà de la Salut (SCS) i unaassegurança personal per ferfront a qualsevol imprevist.

Els nens arribaran en dosgrups (el 23 i el 24 de juny) i mar-xaran el 24 i el 26 d’agost. Elsresponsables de l’entitat es vandesplaçar a Ucraïna el mes d’oc-tubre passat i van fer la selecció,amb la col·laboració de l’Associa-ció Mares dels Nens de Txernò-bil.

FAMÍLIES INFORMADESCom cada any, els responsablesde l’associació han fet una cridaper demanar la col·laboració de

L’entitat prepara el viatge de més d’un centenarFoto: Vallès Obert

Una dotzena de veïns de lavila es posen mans a l’obraCastellterçol · No et preguntisquè pot fer el teu país per a tu,pregunta’t què pots fer tu per alteu país. Un grup de veïns deCastellterçol devien estar pensantaquesta cèlebre frase de l’expre-sident americà, John FitzeraldKennedy, quan van decidir posar-se mans a l’obra i millorar una sè-rie d’espais públics del municipi.I és que durant aquests dies, unadotzena de veïns de la vila estanduent a terme de forma voluntà-ria i desinteressada tasques d’a-rranjament i neteja de diferentsfonts i indrets d’interès històric ipatrimonial de la vila. Es tracta

d’una iniciativa que va arrencar faja quinze anys i que consisteix aque l’Ajuntament subministra elmaterial, les eines i la maquinà-ria necessària per als treballs, iper la seva banda, els veïns ofe-reixen la seva mà d’obra. Portanta la pràctica aquest quid proquo, enguany s’ha intervingut ales fonts de la Vinyota, l’Àngel,l’Arç, Pontarró, Prat del Pou,Solà del Sot i Gimona, i a lespoues de la Noguera i Cal Revit-llat. Per últim, també s’han realit-zat millores a les zones del Ro-quer, al Viver i els Oratoris i al mi-rador de Salavert. C.G.

El gasoducteja ha arribat a CardedeuCardedeu · Les obres del gaso-ducte Martorell-Figueres, que haaixecat diferents protestes ciuta-danes al seu pas pel Vallès Oc-cidental, ja ha arribat a Cardedeu.Durant aquesta setmana s’estanfent les cales i els treballs previsabans que les màquines comen-cin en breu a treballar. Aquestainfraestructura creuarà 1.800 me-tres de la vila; vindrà de lesFranqueses i travessarà la Comai el Rieral fins a Sant Antoni. El 10

La retalladade plantilla arriba al PleCardedeu · El darrer plenari ce-lebrat a Cardedeu va comptaramb una destacada presènciad’assistents. Aquest fet responiaal nombrós grup de treballadorsmunicipals ja que en el darrerpunt de l’ordre del dia es debatiala proposta del l’equip de governde reduir un 3,2% la plantillamunicipal. En un acte simbòlic derebuig, els treballadors van alçarla mà per votar en contra d’a-questa proposta juntament ambels quatre partits de l’oposició(ERC, ICV, CUP i PSC).

Canvien el buspel taxi peranar al metgeVallgorguina · L’Ajuntament deVallgorguina ha decidit substituirel bus que fins ara traslladava almetge cada dimarts els veïns deles urbanitzacions Canadà Parki la Basronia, per un taxi-furgone-ta. Aquesta mesura, segons haexplicat el batlle de la vila, JoanMora, permetrà estalviar el 50%del cost d’aquest servei. A més,ha afegit l’alcalde, el canvi de ve-hicle permetrà fer recorreguts demés proximitat i entrar a dins deles urbanitzacions per recollirels usuaris del dispensari mèdic.

Més serveissuposaran més pressupostMollet · L’Hospital no gaudiràd’un augment directe del seupressupost de cara a aquestany, però, tal com va afirmar elconseller Boi Ruiz, es revisaràper afrontar nous serveis. L’alcal-de, Josep Monràs, reclama queés “imprescindible dotar de mésrecursos l’Hospital per mantenirels serveis que s’hi duen a ter-me”. “Reclamaré el mantenimentdels recursos necessaris”, ha ditl’edil molletà. El 10


En una negociació a tres bandes,l’Ajuntament de Vilalba Sasserra,la Generalitat de Catalunya iuna empresa promotora, estanperfilant un projecte que preveuinstal·lar una hípica western almunicipi. Si aquest projecte arri-ba a bon port, Vilalba es conver-tiria en una de les parades delCampionat d’Espanya de Ro-deo, una especialitat típicamentamericana que amb el pas delsanys s’ha anat obrint camí al’Estat espanyol.

Segons ha confirmat a aquestperiòdic el primer tinent d’alcal-de i regidor d’Urbanisme de Vi-lalba Sasserra, Carles Olmo,l’Ajun tament veu amb “molt bonsulls” aquesta proposta ja que po-dria significar un impuls importantper a la promoció turística de lazona i un primer pas per dinamit-zar aquest sector, ja que l’ober-tura de l’hípica i l’organit zació d’a-quest esdeveniment esportiu,donarien visibilitat al municipi iatraurien centenars de visitantsa Vilalba. A més, s’espera que la

El Campionat d’Espanya de Rodeopodria tenir una parada a VilalbaUna empresa està estudiant obrir una hípica western al poble

Foto: Arxiu

Imatges com aquesta podrien ser una realitat a Vilalba dintre d’uns anys

Cristian GómezVilalba Sasserra

hípica actuï com a reclam i espreveu que la seva oberturapossibiliti la implantació de nousnegocis al seu voltant com barso restaurants.

RECEL DEL GOVERNTot i que tant el consistori de Vi-lalba com l’empresa promotora

consideren interessant aquestprojecte, la tercera part implica-da en la negociació, la Genera-litat de Catalunya, hi té les sevesreticències. Per aquest motiu lasetmana passada el regidorOlmo va reunir-se amb membresdel departament de Medi Am-bient de l’Executiu català per co-

Nou pàrquinggratuït amb188 places Sant Celoni · Sant Celoni estàenllestint els treballs d’urbanit -zació dels terrenys on antigaments’ubicava l’empresa DerivadosForestales, popularment conegu-da com la Forestal. Es tracta dela zona delimitada pels carrersComerç, Indústria, Vial Paral·leli Olzinelles, que suma una super-fície total de 3,5 hectàrees. Undels nous equipaments que sor-giran d’aquest projecte és unaparcament gratuït de 188 placesi una superfície de 7.000 metresquadrats, que s’ubica a la zonanord-occidental de la Forestal.

Segons ha declarat l’alcalde deSant Celoni, Joan Castaño (PSC),s’espera que els treballs s’enlles-teixin a finals de febrer ja que l’o-bra es troba en el seu tram finali només queda resoldre detallscom fer arribar el subministramentelèctric a la zona. De fet, l’apar-cament ja està pintat i apunt perser estrenat quan l’empresa pro-motora doni el vist i plau.

Els treballs a aquest espai hansuposat l’enderrocament de lesinstal·lacions i la nau de la Fores-tal, així com de les naus del car -rer Indústria. També s’ha donatcontinuïtat als carrers Girona,Comerç i Vial Paral·lel a la C-35,a més d’urbanitzar-se dos espaisal centre de l’àmbit d’actuació.

nèixer de primera mà la sevapostura i escoltar els seus sug-geriments sobre el projecte. Elprincipal inconvenient que hiveu el Govern és que la hípicas’ubicaria en uns terrenys no ur-banitzables que hi ha situatsaproximadament a un quilòme-tre del nucli urbà de Vilalba, enuna zona que antigament haviafet les funcions de cantera. A ullsdel Govern, això impediria laconstrucció de qualsevol edifici,tot i que el projecte contemplal’edificació d’una petita caseta ons’hi instal·laria el masover ques’ocuparia de la cura dels ani-mals i del manteniment de lesinstal·lacions.

Per la seva banda, des de l’A-juntament de Vilalba es conside-ra que el projecte “respectal’entorn natural” i no veuen im-pediment per donar-li el seuvist i plau. Aquest i d’altres as-pectes són els que s’estan aca-bant de polir en les reunions queaquests dies realitzen els tresactors implicats.

Si el projecte finalment arribaa bon port, la hípica podria co-mençar a construir-se d’aquí a unany.

Successos1014 � divendres, 10 de febrer de 2012

La passada matinada de dillunsa dimarts, els robatoris van tor-nar a sacsejar el municipi del Fi-garó. Els lladres van entrar en undels establiments del poble, alBar Pep, situat al vell mig del mu-nicipi, a la carretera de Ribes, elcarrer principal. Van retallar la rei-xa de ferro que protegia el local,van arrencar la porta d’acer i vi-dre i es van col·lar dins de l’es-tabliment, on sorprenentment,es van emportar la caixa enregis-tradora i les dues màquines es-curabutxaques que el negociposseïa, a més de perpetrar al-guns desperfectes i destrossesen el mobiliari.

Es dóna el cas que aquestacte no és un fet aïllat. Dues set-manes enrere, el municipi ja vapatir altres robatoris que vanafectar alguns cotxes estacionatsa la via pública, a la mateixa car -retera de Ribes, garatges i pro-pietats privades, així com laguarderia municipal El Fanalet,on van buidar el rebost.

UNA SITUACIÓ REITERATIVAEl cert és que el poble ha patit enels últims temps un augmentdels robatoris. Comerços, ca-

Més robatoris fan tornar la inseguretat al FigaróDiverses propietats privades, objectiu dels lladres

ses i pertinences particulars cadadia estan menys segures. Elmés sorprenent d’aquest inci-dent va ser que els lladres, tot idelinquir de matinada, van poderretallar la porta amb unes tisoresde ferro, i es van poder emportar,íntegres, les dues màquines re-creatives, amb el soroll que aixòcomporta. Les màquines es vantrobar, hores després, a uns te-rrenys situats a la part alta del po-ble, endinsats cap a la muntan-ya, a la zona de Can Oliveres,una àrea apartada i poc conegu-da, la qual cosa fa pensar que els

lladres coneixien perfectament lasituació estratègica i geogràficadel poble. En els últims dos anys,el bar ha estat objecte dels roba-toris fins a cinc vegades.

DIMECRES, MÉS ROBATORISMentre el poble es reposava delrobatori, el dimecres a la tarda,l’Hostalet de la Merceria, un pe-tit hostal situat al centre del mu-nicipi, va tornar a patir un roba-tori. En aquest cas els lladres esvan emportar, a plena llum del diai altre vegada al centre del poble,la caixa enregistradora del local.

Foto: S.C

Es fa difícil entendre com el soroll provocat no va despertar algun veí

Ramon Vila

Figaró

Estat der la porta de ferro que protegia l’establiment, totalment estripada

Els forts ventsdeixen sensellum 212 veïnsSta. Eulàlia Ronçana · Aquestasetmana la baixada de tempera-tures ha vingut acompanyada defortes ventades a diferents indretsde la comarca. A causa d’aques -tes, prop de 212 veïns de SantaEulàlia de Ronçana van quedar-se sense llum durant unes hores,mentre que municipis com SantCeloni, Lliçà d’Amunt i Lliçà deVall van haver d’activar els plansde protecció civil per prevenirles fortes ventades. Durantaquesta setmana el vent ha pro-tagonitzat la climatologia catala-na i algun punt del Vallès com elTuró de l’Home va patir ratxes devent de quasi 120 km/h. El 10

Més de 400hores per ferun conveniVall del Tenes · 409 hores, dis-set dies amb les seves dissetnits. Aquesta és la quantitat detemps que l’exgerent de la Man-comunitat de la Vall de Tenes,Francesc Delgado, hauria desti-nat a la negociació del convenide l’institut Vall de Tenes. 409 ho-res extres que va facturar escru-polosament l’empresa OdontMad, de la qual Delgado n’ésl’administrador únic. A base desumar hores extres l’exgerent, aqui ara s’acusa de desviar fontspúblics, va arribar a cobrar77.000 euros en 4 anys, tot i quela seva dedicació era a jornadacompleta. El 10

El lladre ‘merengue’La Policia Local de Santa Maria de Palautordera hadetingut un veí de la vila per robatori a l’interior d’un

domicili. El lladre havia aprofitat que el propietarihavia sortir per veure el partit de la Copa del Rei

entre el FC Barcelona i el Reial Madrid.

Es destapen irregularitats enel registre de parelles de fetLes Franqueses · L’Ajuntamentde les Franqueses ha deciditaprovar una modificació del re-glament que regeix el registremunicipal de parelles de fet. Aixíes va aprovar durant el darrerplenari municipal, ja que el con-sistori ha detectat una sèrie d’ac-cions fraudulentes que permetienobtenir el permís de residència apersones immigrants en situacióirregular al país.

Les primeres sospites ques’estava cometent un frau es vandetectar al Servei d’Atenció Ciu-tadana, quan en una sola setma-na es van registrat fins a cinc pa-relles de fet, totes elles empadro-nades en un mateix pis de Corród’Avall. En tots aquests casos,una de les persones era estran-gera i d’origen magribí, i l’altra te-nia nacionalitat espanyola. Elmodus operandi sempre era elmateix; la parella anava al regis-tre juntament amb el propietari del

pis i primer s’empadro naven iposteriorment es registraven coma parella de fet. Un cop comple-tat aquest tràmit, ja es pot sol·li-citar el permís de residència a laDelegació del Govern a Catalun-ya. Per evitar aquestes actitudsfraudulentes, el consistori hamodificat els requisits i a partird’ara les parelles hauran de de-mostrar que han estat empadro-nades i convivint conjuntament almunicipi per un període mínim dedos anys.

L’estadística revela que la uti-lització fraudulenta del registre vaser habitual a les Franqueses.L’any 2010 es van registrar 26 pa-relles de fet al municipi, mentreque l’any 2011 van arribar a 59.

No es tracta d’un fet aïllat itambé s’han detectat casos simi-lars en d’altres localitats de la co-marca, motiu pel qual està sentinvestigat per la unitat d’estran-geria de la policia estatal. El 10

S’enduen els diners de les escurabutxaques d’un bar Vilanova · Un bon ensurt es vanendur els propietaris del BarRome, al carrer Països Catalansde Vilanova, quan la Policia Lo-cal els va trucar divendres pas-sat, a les 6 del matí, per avisar-los que uns lladres havien robatal seu establiment. “Ens han ro-bat el contingut de les màquinesescurabutxaques i suposo quevan fer tant de soroll que van ha-ver de marxar sense endur-seres més”, explica un dels respon-sables del bar.

Els lladres van doblegar la rei-xa exterior mitjançant algun arti-lugi, ja que segons afirmen elspropietaris “no es pot fer manual-ment, és impossible”. Desprésvan rebentar el vidre per intro-duir-se dins del bar.

Malgrat les mesures de segu-retat, els lladres van poder entrara l’establiment i robar la caixa deles màquines. Els propietaris delbar han presentat denúncia, peròtenen poques esperances quetrobin els culpables. J. S.

10 Publireportatge 15 �divendres, 10 de febrer de 2012

Tots els anys la MOSTRA solportar actuacions infantils, musi-cals, mags, inflables i un assorti-ment de degustacions gastronò-miques perquè es puguin passarunes hores agradables amb totala família.

Cadascuna de les edicions dela MOSTRA sol tractar un tema di-ferent... Dia dels Enamorats, Firad Abril, La Diada, Fira Medieval,Dia del Pare, Fira de Nadal, etc.Depenent de l'època de l'any.

Aquestes jornades ja estan te-nint una repercussió a nivell co-marcal, observant com gent deles localitats del voltant ve a tafa-nejar i comprar sense presses igaudir d'una estona agradableamb les diferents propostes queofereixe la MOSTRA.

l setembre de 2010 elscomerços de Montornèsvan sortir al carrer per ex-

posar els seus productes junta-ment amb entitats de la poblaciói una nodrida representació d'Ar-tesans. Des de llavors s'ha instau-rat com una tradició i cada mes(excepte agost) exposen els seusproductes perquè els seus conciu-tadans i gent de les localitats veï-nes coneguin la diversitat d'ofer-ta comercial que té la població,així com les diferents associa-cions esportives, lúdiques, veïnals... i per reforçar les diverses edi-cions de la MOSTRA, vénen tam-bé artesans de diferents llocs deCatalunya oferint una gran diver-sitat de productes de primeraqualitat.

XVI Mostra del comerç de Montornès del Vallès

A

Dissabte 11 de febrer al c/ Major, Riu Mogent i Jacint Verdaguer. No t’ho perdis!!!

En aquesta XVI edició de dis-sabte dia 11 està dedicada al DIADELS ENAMORATS, Sant Va-lentí, es podrà trobar aquest regal

especial que estàs buscant per ala persona estimada.

No dubtis que trobaràs una in-finitat d'idees en la qual segur tro-

baràs l'adequada per a la teva pa-rella, però també us sorprendrà ladiversitat d'articles que els dife-rents comerços i artesans expo-saran als seus estands, mentredegustes un reconfortant broucasolà, xocolata calenta o unabona botifarra de Vic a la brasa iet relaxes amb una actuació en di-recte d'un magnífic duo que t'ofe-rirà cançons del Rei del Rock, El-vis Presley.

Per tots aquests motius i sor-preses agradables et convidemaquest dissabte dia 11, de 10 delmatí a 8 del vespre a venir aMONTORNÈS i passar un diaagradable en companyia de lateva família i amics.

Recorda ... CADA MES UNAFESTA A MONTORNÈS!


La 10a prova del circuit Challen-ge Gran Premi Diputació de Bar-celona, la Mitja Marató Grano-llers-Les Franqueses-La Garriga,va aplegar més de 10.200 atle-tes que van desafiar el fred in-tens en una prova que es conso-lida com la més popular i conco-rreguda del calendari català. Mit-ja, Quart i Mini van omplir els ca-rrers de les tres poblacions va-llessanes d’atletes, animació ifesta.

Sorpresa catalana als últims metresRamon VilaGranollers

Trencant tots els pronòstics, Car-les Castillejo, amb un tempsd'1h 02’ 37” es va imposar en unagònic esprint al principal favo-rit, el recordista mundial de ma-rató i posseïdor de la millor mar-ca de l’any, Patrick Makau, segonamb 1h 02’ 40”. Castillejo va serl'únic corredor capaç d'aguantarels canvis de ritme imposat pelquartet d'atletes kenians durantla prova. En categoria femeninala keniana Beatrice Jepchumbava guanyar, amb un temps d'1h12’ 42” en superar per un sol se-gon la seva compatriota Antoni-na Rutto.


Fotos: Jordi Muñoz / Associació Fotogràfica Jaume Oller / Rafa González


PolíticaMollet s’obrirà encara més als barris

L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, convocarà cadasis mesos audiències obertes als veïns als diversosbarris per “enfortir la participació ciutadana”. A més,

s’obrirà l’oficina del regidor de barri per rebre lesqueixes i els suggeriments dels molletans.

RedaccióGranollers

Així serà el Granollers del futurL’alcalde va desvetllar dimecres el Pla d’Actuació Municipal de tota la legislatura

Foto: Ajuntament

Josep Mayoral va repassar dimecres les principals actuacions que farà

Durant aquesta legislatura, isegons va dir l’alcalde des-prés d’un mandat molt inver-sor, l’actuació municipal po-sarà l’accent en el bon ús del’espai i els equipamentspúblics, així com en el man-teniment de la ciutat. Entreles actuacions previstes hiha la renovació de la xarxad'aigua; l'optimització de larecollida i el tractament delsresidus; arranjant voreres adiversos barris; l’aplicacióde mesures d'estalvi en l'en-llumenat públic; i accionsen equipaments esportius

Mantenimenttre Auditori; consolidar l'equipa -ment juvenil GRA com a espaide referència de joves creadors;construir el projecte musical deciutat; completar la rehabilitaciói musealització de la Tèrmica;promoure la Sala Majèstic coma centre dedicat al cinema; se -guir desenvolupant Roca Um-bert Fàbrica de les Arts com aespai per a la creativitat; posaren funcionament la Sala deConcerts i desenvolupar la seg-ona fase del Centre Audiovisual.

SOSTENIBILITATEl concepte que el govern localté d’una ciutat més sostenibleinclou ampliar la xarxa de car-rers amb una única calçada; lamillora urbana a la zona sud i laurbanització de la plaça de CanMònic; la consolidació delsapar caments dissuassoris (enel marc d'un nou pla d'apar -caments) i la pavimentació delde Ramon Llull. En aquestàmbit també destaquen la mil-lora de la freqüència del trans -port públic i dotar de mésac ces sibilitat les parades; i l’e-liminació de barreres arquitec-tòniques, amb especial atencióals itineraris escolars. I la con-strucció d’habitatges de promo-ció municipal al Lledoner.

Segons va dir Mayoral,l’Ajun tament continuarà “inno-vant en matèria energètica iapostant per la biodiversitat”.Entre les actuacions més desta-cades per “fer de Granollersuna ciutat de qualitat” hi ha laremo delació de la planta soter-rani del Mercat de Sant Carles;la construcció i posada en mar -xa els habitatges dotacionals alPla de Baix; la urbanització dels

calde, va reclamar de les ad-ministracions competents mésagilitat en la generació de plansd'ocupació.

CIUTAT ACTIVAEn aquest apartat Mayoral vaassegurar que no es renunciaràa treballar en la millora de laqualitat de l'educació dels cen-tres educatius. Entre les actua-cions anunciades destaca lafinalització de l'ampliació del'Es cola Ponent; la consolidacióde l'Escola Montserrat Monterocom a equipament de referèn-cia d'educació especial en elterritori; el desenvolupamentd’un projecte d'orientació pro-fessional i un programa de lec-tura.

També es potenciarà la cre-ativitat i es promourà l'acció cul-tural. En aquest camp lesaccions més destacades són:posar en funcionament l'am -pliació del Museu de la Tela;continuar amb la coproducció iproducció d'espectacles al Tea -

pació i en els propers mesosobrirà el Centre de Serveis a lesEmpreses de Can Muntanyo la(que serà un equipament depromoció i suport als emprene-dors). També hi ha l’objectiu derevisar el planejament urbanís -tic per atraure noves opor -tunitats d'inversió o seguirdes ple gant les infraestructurestecno lògiques i guanyar enatrac tiu per poder acollir nousesdeveniments.

Per ajudar a les personesamb més dificultats, l'Ajunta -ment ha previst desgravacions ifraccionament pe al pagamentd'impostos i taxes municipals; elmanteniment de programesd'orien tació i formació ocupa-cional; la gestió de l'accés a laPIRMI (renda mínima d'inser -ció), el manteniment dels ajutsd'urgència social i l’acompanya -ment a les entitats com CreuRoja i el Xiprer. Atenent espe-cialment els casos de violènciade gènere; i acompanyant lagent més vulnerable. A més, l'al-

El futur més proper de Granollersja està escrit. L’alcalde, JosepMayoral (PSC), va presentar di-mecres el full de ruta de l’equipde govern per als propers quatreanys, fent un repàs al Pla d’Ac-tuació Municipal (PAM) per aaquesta legislatura. El documentinclou un total de 879 actuacions.

El pla d’actuació de l’equipde govern contempla el de-splegament dels projectes prior-itaris del Pla Estratègic deGranollers i reclamar la millorade la xarxa viària i ferroviària.Des de l’Ajun tament s’impulsaràla urbanit zació de dos nous sec-tors in dustrials al voltant del Cir-cuit de Catalu nya i del Coll de laManya.

Pel que fa als equipamentssanitaris “que la ciutat neces-sita”, el consistori s’ha compro-mès a fer el possible per ferrealitat el centre de salut mentalBenito Menni, a l’hospital lleu -ger que s’ha d’edificar en elsolar de l’antiga Policlínica; a laconstrucció d’un nou hospitald’aguts amb 450 llits (dins delcomplex hospitalari ja existent);i la cobertura de la línia del fer-rocarril al seu pas pel nucli urbà.

Una altra de les actuacionsestratègiques per a Granollersserà la definició dels espais lli-ures resultants de l'eliminacióde l'estació de mercaderies.

CRISI I OCUPACIÓSegons va dir l’alcalde, l'Ajun -tament s'ha dotat d'instrumentscom el Consell Econòmic i So-cial o el Consell de la FP i l'Ocu -

carrers de Roca Umbert i l’ela -boració del projecte de laresidència per a la gent gran.També s’inclouen en aquestàmbit la urbanització del trammés industrial del carrer deLluís Companys; l’elaboraciódel projecte de reurbanitzaciódel carrer de Girona; l’acaba -ment de la reurbanització delpasseig de la Muntanya; la re-modelació dels vestidors i elparquet del Palau Olímpic; lacol·locació de gespa artificial alcamp municipal de la Font Ver -da i la reforma de l'accés al'Hos pital.

En el terreny de la seguretati el civisme, l'alcalde va anun-ciar que es duplicaran els efec-tius de policia de proximitat.També va avançar el desen-volupament d'un pla de civismei convivència i el desplegamentd'un pla de millora urbana albarri de Sant Miquel.


La Candidatura d’Unió Popular(CUP) de Sant Celoni ha denun-ciat l’excés de retribucions quepercep l’alcalde del municipiJoan Castaño (PSC) per mitjàde l’acumulació de càrrecs pú-blics. Segons la CUP, al seu soucom a batlle, Castaño hi afegeixels diners cobra com a presidentdel Consorci de Residus delVallès Oriental (CRVO). En to-tal, i sempre segons els càlculsfacilitats per les CUP, ambaquests dos càrrecs públicsCastaño aconsegueix uns in-

Retribucions polèmiques La CUP denuncia l’acumulació de càrrecs del batlle de Sant Celoni

Foto: Arxiu

Joan Castaño, batlle de Sant Celoni

gressos anuals pròxims als60.000 euros.

Fonts de l’Ajuntament consul-tades per aquest periòdic, asse-guren que el sou de l’alcalde deSant Celoni és de 48.000 eurosbruts anuals, una xifra sensi-blement inferior a la que cobra-va el seu antecessor en el càrrec,Francesc Delofeu, que percebiaun total de 49.506 euros.

A més, segons expliquenaquestes mateixes fonts, tal icom es va acordar en el plena-ri celebrat el passat 24 de no-vembre, l’alcalde ha reduït laseva dedicació al 90% de la jor-nada laboral, una modificacióque ha permès “un estalvi de

Cristian GómezSant Celoni

4.800 euros” a les arques muni-cipals.

60.000 EUROS L’ANYAmb aquesta reducció de la jor-nada, el sou del batlle quedariaen 43.200 euros bruts l’any,però des de les CUP considerenque les retribucions anuals deCastaño es disparen fins als60.000 euros si se li afegeixenels 16.800 que li pertoquen coma president del Consorci de Re-sidus.

A més, segons recorden lesCUP en el seu comunicat, la pre-sidència del CRVO era una cà-rrec que fins l’arribada de Casta-ño “no estava retribuït”.

La pujada desou del governarriba al SíndicSant Antoni Vilamajo · Els diespassen i l’Ajuntament de Sant An-toni de Vilamajor, encapçalat perla seva alcaldessa Maria LluïsaBerdala (CiU), segueix senseaclarir si farà marxa enrere en laseva decisió d’incrementar elsou de l’equip de govern en mésdel 50%. No cal ni dir que en elstemps que corren, aquesta va seruna mesura força impopular alpoble i prop de 500 veïns van sig-nar un document on s’exigeix al’equip de govern que rectifiquiaquesta pujada de sous. Malgratque en el darrer plenari de l’anyBerdala va assegurar que esplantejaria congelar la mesura, laveritat és que a dia d’avui l’Ajun-tament continua donant la calla-da per resposta. Tot i així ha en-trat un tercer actor a escena. Estracta del Síndic de Greuges,que segons informa l’entitat ciu-tadana Àgora Vilamajor ha rebutuna carta d’un grup de veïnsque l’insten a estudiar el tema.Des de l’oficina del Síndic deGreuges, malgrat que assegurenque no poden “confirmar ni des-mentir” contactes amb l’Ajunta-ment de Sant Antoni de Vilama-jor, sí que reconeixen que tenen“una queixa sobre la taula” en re-ferència a l’augment de sou del’equip de govern, i que de mo-ment “s’està estudiant el tema”.

Maria Lluïsa Berdala

Ríos, presidentd’ICV de la LlagostaLa Llagosta · El nou president d’I-niciativa per Catalunya-Verds dela Llagosta és Jesús Ríos, que vaser escollit divendres passat enl’assemblea de la formació polí-tica. Era un nomenament cantat,ja que només Ríos s’havia pre-sentat com candidat. Jesús Ríosva tenir el recolzament absolut detot el col·lectiu, rebent només unvot en blanc. La nova Junta Locald’ICV a la Llagosta la completenAlberto López (actual alcalde dela vila), Marta Melgar, XavierLuengo, Ana Cazorla, José Ma-nuel Poyato i Eva Miguel. A l’as-semblea dels ecosocialistes vaassistir el president comarcald’ICV, Jordi Manils. El 10


“La meva continuïtat com a alcalde depèn de molts factors”St. Pere de Vilamajor · El noubatlle en funcions de Sant Perede Vilamajor, Joan Bosch (GISP),que va arribar a l’alcaldia la set-mana passada després de la di-missió de Josep Maria Llesuy(CiU), afirma que no sap quantemps estarà al capdavant delconsistori. Tot i així, Bosch asse-gura que mentre ocupi l’alcaldiafarà tot el possible perquè “el po-ble continuï funcionant” amb to-tal normalitat i no s’encalli en lesdisputes polítiques que han pro-tagonitzat el dia a dia del consis-tori durant les darreres setmanes.

NOVA INCORPORACIÓAquest dilluns Sant Pere va ce-lebrar un ple extraordinari que vaservir per donar compte de la re-núncia de Llesuy, i per lliurar lacredencial a Irene Bonilla, la nú-mero cinc de la llista que Conver-gència i Unió va presentar a lespassades eleccions municipalsdel mes de maig. Bonilla reculll’acta de regidor que abandonaLlesuy i serà la quarta represen-tant convergent al consistori jun-tament amb Martí Artalejo, MariaCarme Lozano i Patrícia Puig, elstres regidors que van abandonarLlesuy i van forçar la seva renún-cia. Properament, tot i que enca-ra no s’ha fixat la data, se cele-brarà un altre plenari on es deci-dirà el nou organigrama del con-

sistori i la continuïtat de Boschcom a alcalde de Sant Pere. Al-gunes travesses situen a l’actualnúmero 1 de CiU al municipi,Martí Artalejo, com el millor situatper convertir-se en nou batlle,però ningú descarta encara aBosch, tot i que ell prefereix noopinar sobre la seva continuïtat iconsidera que aquesta “depèn demolts factors”.

SETMANES CONVULSESSant Pere de Vilamajor ha viscutunes setmanes convulses i ple-nes d’incertesa degut a la mancade suport del fins fa una setma-na alcalde de la vila, Josep Ma-ria Llesuy, que es va veure obli-gat a dimitir a causa de “discre-pències internes” amb els seustres companys de partit. C.G.

Els grups municipals d’ICV-EUiA,CiU, PP i CPLL han reclamat através d’un comunicat responsa-bilitats a l’anterior alcalde, Anto-nio Rísquez, i l’exregidor d’Urba-nisme Raúl Valero, ambdós delPSC, per les il·legalitats que, se-gons la Fiscalia del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya,es van produir en el procés detramitació de l’ARE de les Planes2. Els acusen d’un suposat delic-te de prevaricació i tràfic d'influèn-cies.

La Fiscalia ha dictaminat quel’anterior equip de govern vaometre tots els tràmits marcatsper la normativa al contractar laredacció del projecte de l’ÀreaResidencial Estratègica a la zonade les Planes 2, que va suposarun import de 158.340 euros. Mal-grat que aquest decret prova l’e-xistència d’il·legalitats, la Fiscaliaha decidit arxivar el cas adduïntque no existeix una intencionali-tat expressa.

El comunicat consensuat pelsquatre grups, que en aquell mo-

Il·legalitats en el procésde l’ARE de les Planes 2La Fiscalia arxiva el cas per falta d’intencionalitat

Foto: Arxiu

Reclamen que l’anterior alcalde, Antonio Rísquez, asumeixi responsabilitats

Jordi SugrañesLa Llagosta

ment estaven a l’oposició, ex-pressa l’alleujament de les forcespolítiques perquè s’hagi determi-nat que no hi ha cap cas delictiupenal, però reclama responsabi-litats a l’anterior alcalde i, segonsells, reforça la seva posició encontra del projecte. ICV-EUiA,CiU, PP i CPLL desitgen queaquesta situació es resolgui elmés aviat possible amb l'as-sumpció corresponent de respon-

sabilitats i que fets com aquestsno es tornin a produir.

Per la seva banda, el PSC dela Llagosta no descarta empren-dre accions legals contra aquestsgrups municipals i Rísquez elsacusa d’estar obsessionats ambdesprestigiar-lo.

A hores d’ara el projecte, quepreveia construir 400 habitatgesen més de 6 hectàrees, es trobaaturat i en procés de revisió.

Economia10 21 �divendres, 10 de febrer de 2012

Sati pretén ferfora el 20%de la plantillaLa Garriga · Les reducció sala-rial voluntària que van acceptar faunes setmanes els 303 empleatsde l’empresa tèxtil Sati de la Gar -riga, no ha estat suficient per re-conduir la situació financera de lacompanyia i aquesta va anunciara principis d’aquesta setmanaque presenta un expedient de re-gulació d’ocupació (ERO) queafectarà a 57 empleats, el 19% dela seva plantilla. Els treballadorsde Sati estan intentant que es re-dueixi el nombre d’afectats per l’E-RO, i en aquest sentit, des delpassat dimarts els representantssindicals i la direcció de l’empre-sa han iniciat la ronda de negocia-cions amb la mediació de la Ge-neralitat. De l’evolució d’aquestesnegociacions no n’ha transcenditcap detall ja que el comitè d’em-presa va pactar amb la direcció deSati no fer declaracions públiquesfins que no finalitzin les conver-ses. El 10

El sectoragroalimentarivenç la crisiVallès · Els bons resultats del’activitat agroalimentària del Va-llès Oriental situen aquesta sec-tor econòmic com el més impor-tant de la comarca i un delsúnics que manté el seu creixe-ment malgrat la crisi. Actual-ment el sector agroalimentaridóna feina a prop de 3.000 per-sones i factura uns 3.000 milionsd’euros l’any. Aquestes dades esvan fer públiques dimecres en elmarc de les jornades Gettingcontacts, de Granollers. El 10

D’un temps ençà, Parets estàbuscant fórmules per potenciar laseva activitat econòmica. Ambaquest objectiu, l’Ajuntament dela vila, amb l’alcalde Sergi Min-gote (PSC) al capdavant, i JoanMoretó, president de l’Agrupaciód’Industrials del Baix Vallès, vansignar un acord dilluns passat pertrobar formes de col·laborar itreballar conjuntament per impul-sar el comerç local.

Un dels elements més desta-cats d’aquest conveni és la pre-visió de crear el futur Consell In-dustrial de Parets. Aquest nou òr-gan, que es constituirà propera-ment, agruparà “en un espaicomú de treball i debat” als prin-cipals protagonistes de l’activitateconòmica del poble, és a dir aindustrials, empresaris i a la prò-pia administració. D’aquesta ma-nera, l’Ajuntament coneixerà deprimera mà les necessitats de laindústria a Parets i podrà adop-tar la millor manera d’afrontar-les.

De fet, aquestes entrevistesamb els industrials ja s’han posaten marxa, però la intenció és in-tensificar-les en les properessetmanes. El nou Consell In-dustrial permetrà crear un vincleentre indústria i administració,que eliminarà intermediaris i faràpossible un diàleg continu i fluïdentre les dues bandes. Segonsl’acord signat, el Consell Indus-trial “ha de permetre anticipar-nosi ser proactius a l’hora de poten-ciar el desenvolupament indus-trial del territori, que ja està con-

Jordi SugrañesParets

El Consell Industrial de Parets unirà la força d’empresaris i administracióEl nou organisme té l’objectiu de potenciar l’activitat econòmica

solidat com el més rellevant del’entorn”.

AJUDES PER A L’OCUPACIÓLa bona voluntat i les bonesidees són necessàries, però nosempre permeten reactivar l’eco-nomia d’una vila. Per aconseguir-ho, cal facilitar la contractació idonar valor a que els treballadorssiguin preferentment de la vila oels seus entorns.

Per potenciar aquesta ves-

sant, l’acord entre l’Ajuntament iels Industrials del Baix Vallèspreveu ajudes econòmiques a lesempreses que donin feina. Con-cretament, s’està redactant unaproposta per aplicar bonificacionsdirectes a aquelles que contrac-tin a persones a través del ServeiLocal d’Ocupació de Parets(SLOP). D’aquesta manera, s’im-pulsarà la contractació de perso-nes a l’atur i, de passada, es do-narà preferència als paretans.

Ja aquesta setmana, algunsindustrials s’han reunit amb res-ponsables de l’SLOP per conèi-xer la seva tasca i quins serveispresta, com és la possibilitat departicipar en els cursos de forma-ció subvencionats que ben aviats’impartiran a la Masia Cal Jardi-ner.

Foto: Ajuntament de Parets

Moment de la signatura i presentació de l’acord entre l’Ajuntament i l’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès

Hi haurà ajudeseconòmiques a les empresesque contractin

paretans aturats

Aquest mateix dilluns tambéhan començat altres cursosformatius per a que aturatsde Parets puguin fer créixerel seu currículum. Es tractadels cursos d’ofimàtica iniciali de carretoner frontal inicial.El proper dilluns, dia 13 defebrer, a més, començarà unaltre curs de carretoner fron-tal, en aquest cas, avançat,que durarà unes 6 hores i enel qual hi participaran unes10 persones veïnes de Pa-rets i en situació d’atur.

34 aturats tenenl’oportunitat de formar-se

Comença l’elaboració del Pla d’Igualtat de Parets Dilluns s’inicia l’elaboració del Pla d’Igualtat Municipal

2012-15 de Parets, que permetrà reconèixer les desigual-tats en els diferents àmbits econòmics i socials dels pare-tans. El primer pas del procés consisteix en una enquesta

oberta a www.parets.cat, disponible fins al 27 de febrer.


Vegetàlia veu reconeguda laseva aposta per les renovables

Castellcir · L’empresa d’alime -ntació establerta a Castellcir,Vegetàlia, va ser guardonadaamb un Premi Solar 2011, quereconeix “la seva actuació exem-plar en el camp de la utilitzacióde les energies renovables”.Aquesta distinció, que es va en-tregar per desena vegada en unagala celebrada el passat cap desetmana al Centre de CulturaContem porània de Barcelona(CCCB), està apadrinada perEurosolar, l’Associació Europeaper les Energies Renovables.

Vegetàlia va obtenir el guardóa la categoria d’empreses indus-trials i comercials que utilitzenenergies renovables, per haverinstal·lat una sèrie de sistemessolars tèrmics i fotovoltàics, aixícom una caldera de biomassa,

per tal de produir una gran partde les seves necessitats energè-tiques. La resta de guardonsse’ls van repartir l’Ajuntament deFeundetodos (Saragossa), lacomunitat monacal del Monestirde Poblet, la comunitat de propie-taris del bloc de l’avinguda Me-ridiana 2, la cooperativa SomEnergia, el programa Latituds deTV3 i l’Associació Espanyola dela Indústria Solar Termoelèctrica.

Vegetàlia, situada al MasMontserrat de Castellcir des defa quasi 25 anys, és una empre-sa pionera a l’estat en matèriad’alimentació i nutrició ecològica.Entre el seu catàleg de produc-tes s’hi troben aliments molt es-pecífics de la dieta vegetarianacom el seitan, els germinats o elsformatges sense lactosa. C.G.

Imatge de les plaques solars que li han valgut el premi a Vegetàlia

En una època com aquesta, onla crisi ho trastoca tot, i on les ma-les notícies sembla que són la tò-nica habitual, les bones notíciesen el camp econòmic cal remar-car-les i posar-les en alça.

Aquest és el cas de l’empresaHenkel Ibérica, especialitzadaen la fabricació de detergents iadhesius, que en aquest 2011s’ha consolidat com una de lesfactories amb més potencial de lamultinacional alemanya Henkel.La fàbrica, ubicada a Montornès,preveu tancar l’any amb millorsxifres que al 2010. A més, el grupalemany espera haver crescutfins a un 5% a nivell mundial,amb una important aportació perpart de la planta vallesana.

FOCUS DE PRODUCCIÓSi el 2010 va ser l’any del creixe-ment per a la planta de Henkel deMontornès, aquest 2011 ha estatel de la consolidació. Fa més dedos anys es van invertir fins a 25milions d’euros perquè la factoriavallesana assumís també la fabri-

Henkel preveu millorar lesxifres que obtingué al 2010El creixement del 2010 l’ha consolidat en el grup

Foto: Arxiu

La planta vallesana de Henkel és la segona més important de tot el grup

Jordi SugrañesMontornès

cació de detergents líquids quees feien a Malgrat i els adhesiusque sortien d’Abrera.

Aquest creixement ha per-més que aquest darrer any 2011la fàbrica augmentés la produc-tivitat un 40%, convertint-se en lapunta de llança de la multinacio-nal. Només darrere de la planta

de Düsseldorf, actualment, laplanta vallesana és la que pro-dueix un volum més gran de de-tergents. Amb una plantilla de 350treballadors, la factoria fa anual-ment més de 50.000 tones de de-tergents en pols i 140.000 de lí-quids, que s’exporten a 36 païsosde tot el món.

Cultura1024 � divendres, 10 de febrer de 2012

La Oreja de Van Gogh trepitjal'escenari del Teatre Auditori deGranollers després de dos anysde silenci en directe. El grup deDonosti presentarà avui di -vendres el seu sisè treball disco -grà fic. Cometas por el cie lo ésun àlbum descrit per la ban daamb el qualificatiu de “tranquil”,que ha estat concebut sensepres s es ni pre ju dicis. Tot i queno representa un can vi en laseva trajectòria, sí que porta im-plícita una evo lució en l'estil i lasonoritat del conjunt.

La Oreja de Van Gogh tornaals escenaris carregat d’energiaamb el seu nou treball, des présd’aconseguir el número 1 devendes en diversos països ambtemes tan coneguts com El 28,Cuéntame al oído, Rosas o Laniña que llora en tus fiestas. Elgrup també ha obtingut impor-tants premis musicals com elGrammy Latino i els MTV Eu-ropa.

Leire Martínez (veu), PabloBenegas (guitarra), Xabi SanMartín (teclats i veus), ÁlvaroFuentes (baix i veus) i HaritzGarde (bateria i percussió) om-pliran de música l’escenari delTeatre Auditori de Granollers apartir de les 21 hores.

TEATRE SOCIALDes de la seva estrena el 1977,el film Una giornata particulare,

José Antonio PilarGranollers

La Oreja de Van Gogh i ‘Una jornada particular’El grup de Donosti actua avui a l’Auditori, mentre

que La Pavana ho fa a Ponent el cap de setmana

protagonitzat per Sophia Loren iMarcello Mastroianni, ha tingutmoltes versions teatrals. A partirdel guió cinematogràfic que vanescriure a sis mans MaurizioCos tanzo, Rug ge ro Ma c cari yEtto re Scola, els dos darrers vanadaptar el text per a ser repre-sentat en un escenari per tal queel públic es pogués acostar a lacommovedora història d’un en-contre, convertit en desencon-tre, entre dos humils persones,víctimes de la societat feixistade Mussolini.

Una de les adaptacions és laque es pot veure aquest cap desetmana al Teatre de Ponent deGranollers. La premiada compa-nyia valenciana La PavanaTeatre presenta un muntatgebasat en aquella obra, apropantl’argument a l’entorn social i

històric de l’espectador espa -nyol i mantenint-se fi del a l’es -perit del text original.

La localització original s’hamo dificat. Mentre que a la pel·lí -cula l’acció transcórre durant undia en què Hitler visita la Romamussoliniana en la primaverade 1938, en aquesta versió tea -tral s’ha ubicat a l’Espanya deFranco i a l’any 1940. I tot i queHitler mai va visitar Espa nya, síque ho va fer un dels mà ximsjerarques del règim nazi, Hein-rich Himmler, l’octu bre d’aquellany.

El muntatge combina les pro-jeccions cinematogràfiques ambl’acció teatral. L’horari de lesrepresentacions serà l’habituald’aquest equipament: divendresi dissabte, a les 21 hores, i diu-menge a les 19 hores.

Foto: TdP

‘Una jornada particular’

Foto: TAG

La Oreja de Van Gogh

El programa ‘Divendres’ aterra a Mollet Durant tota la setmana el programa Divendres de TV3

s’ha instal·lat a la plaça Prat de la Riba de Mollet. Enles connexions en directe, els telespectadors han des-

cobert elements característics de la ciutat, com elMenhir, el Museu Abelló o l’espai rural de Gallecs.

La CalçotadaPopular arribaa la 22a edicióMartorelles · Aquest diumengese celebrarà a l’Envelat de Ca-rrancà la 22a Calçotada Popular,que duu a terme l’Escola Orfeò-nica de Martorelles. Per un preude 19 euros, els comensals po-dran gaudir de mongetes delGanxet, calçots, botifarra blancai negra, llardons, pa, fruita i un re-fresc. Això sí, els assistents hande portar els seus plats i coberts.Els tiquets es poden adquirirdiumenge al mateix envelat. LaCalçotada Popular coincidiràamb el Concurs d’all i oli, que en-guany arriba a la seva 27a edi-ció. Tot plegat començarà a les10.30 h, amb la preparació de laCalçotada. A les 12.30 h, tindràlloc el Concurs d’all i oli. Una horadesprés (13.30 h) es durà a ter-me el dinar popular. El 10

El Carnestoltesarriba a MolletdiumengeMollet · Diumenge, a les 12.30del migdia, arriba el Carnestoltesa la plaça Prat de la Riba. Justdesprés tindrà lloc el Ball del Ba-rraló, a càrrec de l’Esbart Dansai-re de Mollet i la Mollet JazzBand. Serà l’avantsala de la fes-ta grossa de Carnaval d’enguany,que tindrà el seu colofó amb lagran rua que recorrerà tota la ciu-tat el proper diumenge 19. Enca-ra hi ha temps fins al dia 16 perinscriure’s a la rua i participar enel concurs de comparses i carros-ses del Carnaval 2012. Noméscal apuntar-se a l’Oficina d’Aten-ció Ciutadana (a la Casa de laVila). Més informació, al webwww.molletvalles.cat. El 10

Divendres 10 de febrerA les 15.00 h Parlem-ne: Entrevista amb Oriol Fort, di-rector del Centre d’Estudis MolletansA les 16.15 h Visions: el paper del Consell de CiutatA les 21 h La Prèvia

Dissabte 11 de febrerA les 13 i 20.30 h Notícies 7A les 22 h El Partit: Bàsquet Lliga EBA Recanvis GaudíMollet-Sitges

Diumenge 12 de febrer A les 10.30 i 19 h El Partit: Bàsquet Lliga EBA RecanvisGaudí Mollet-Sitges A les 21 h Resum Esportiu

Dilluns 13 de febrer A les 21 h La Jornada

Dimarts 14 de febrer A les 21 h Parlem-ne polític: Antoni Guil, alcalde de Montmeló

Dimecres 15 de febrer A les 20 h Xerrameques (infantil)A les 21 h El Calaix (Propostes Culturals)

Dijous 16 de febrer A les 21 h Parlem-ne social: Entrevista amb Josep Massats A les 22.30 h Visions: la proliferació de botigues asiàtiques

*I a més VV Notícies cada dia a les 13, 14, 14.45 i 16 (Migdia)i edició vespre a les 20.30, 22, 00, 02, 04, 06, 08 i 10 h

www.vallesvisio.cat

La setmana a Vallès Visió

Programes destacats

R. VilaEstiraments Vers les cançons

Com deien els Kortatu: estono es el oeste pero aquítambién hay tiros. I quantaraó tenien. Figaró (al igualque Vilanova) ha estat de nouobjecte dels robatoris perpe-trats per ves a saber qui i vesa saber d’on. No falta dirque l’ambient que es respiraal poble es una mescla depor i mala llet, sobretot malallet. Una mala llet sorgidaper la indefensió i la impotèn-cia de veure com un pobletmés o menys tranquil, s’haanat convertint en el cau re-cau de lladregots vinguts amenys que per robar duestristes màquines escurabut-xaques, són capaços de des-trossar un negoci sencer. Deveure com la gent del muni-cipi parla, enlloc del tempscom es feia abans, de la ne-cessitat de l’augment de la vi-gilància, i rescaten en lesseves converses figures comel sometent. De sentir comels comerciants es queixende por. Hi ha dues formes deprendre’s el que ha passat.La primera de complaença,de creure’s que el que hapassat és una lògica sorgidade la dificultat del moment, dela crisi, de l’adversitat. Peròtambé existeix una segona,que diu que el poble és el pri-mer que ha de mirar per ellmateix. La que diu que lagent del municipi hi ha de po-der viure en relativa harmo-nia i sense por. I que aques-ta mateixa gent ha de buscarper tots els mitjans recuperarla tranquil·litat robada. PerquèSols el poble, salva el poble:passarà el que hagi de pas-sar.

La gastronomia és un dels gransactius que té Catalunya i undels principals reclams turísticsde molts dels municipis que laconformen. La cuina és una deles millors cartes de presentaciódel país, i el reconeixement iprestigi que acumulen a nivell in-ternacional xefs com FerranAdrià, Carme Ruscalleda, JoanRoca o el malaurat Santi Santa-maria, han posicionat les arts cu-linàries catalanes i els productesautòctons, en primera línia de lagastronomia mundial.

Un bon exemple de la qualitatdels productes autòctons cata-lans es podrà copsar aquestcap de setmana a la Garriga,quan se celebrarà la 1a Fira dela Botifarra, que a banda depromocionar el producte i poten-ciar el comerç local i els atractiusturístics del municipi, oferirà unconjunt de propostes lúdiques i

culturals als assistents. Enaquest sentit, la fira comptaràamb la participació de cansala-deries locals, restaurants i esta-bliments de menjar preparat dela contrada i tota mena de pro-ductors locals.

TOT EL CAP DE SETMANALa Fira de la Botifarra arrencaaquest dissabte i s’instal·larà totel cap de setmana a la plaça deCan Dachs on, a banda de tas-tar tota mena de botifarres i pro-ductes derivats, es podrà gaudird’un munt d’activitats, des detasts gastronòmics fins a un con-cursos de dibuixos passant pertota mena de tallers infantils i di-verses actuacions musicals.

PLATS FORTSD’entre les diferents ofertes queofereix el programa de la Fira,destaquen dos certàmens rela-cionats amb la botifarra; un con-curs infantil de dibuix amb la bo-tifarra com a protagonista i unconcurs popular de coques amb


El 10La Garriga

botifarra cuinada. En el cas delprimer, es tracta d’una iniciativadestinada a nois i noies d’entre 4i 12 anys i el guanyador d’endu-rà un diploma i un val de comprabescanviable per productes de lli-breria, joguines o material espor-tiu. Els dibuixos participants s’hande lliurar a Can Raspall.

Pel que fa al concurs de co-ques de botifarra, es tracta d’u-na iniciativa oberta a tots els in-

teressats que no siguin profes-sionals del món de la restauració,en què l’únic requisit és que la re-cepta inclogui una base de cocade la mida d’una safata de forn,amb la botifarra com a ingredientprincipal. Les coques s’han depresentar el diumenge abansde les 12 del migdia a l’estandque els organitzadors instal·larana la Fira. Hi haurà tres categoriesa concurs que reconeixeran lacoca més bona, la coca més ori-ginal i la coca amb millor presen-tació. Els guanyadors obtindranun dinar per a dues persones aqualsevol dels restaurants quecol·laboren amb la Fira (D’Arbois,El Til·ler, la Garrafa, la Cabaña...)i, a més, les receptes guanyado-res es fotografiaran i es penjaranal web de l’Ajuntament.

El comerç local de La Garriga es volca amb la 1ª Fira de la Botifarra

La Fira ocuparàdurant el cap desetmana la plaça

Can Dachs


Granollers

Sant Celoni

JACK Y SU GEMELAMONEY BALLUNDERWORLD 4 3DUNDERWORLD 4 3DJ.EDGAR digitalSTAR WARS: EPISODE 1 3DLOS MUPPETS digitalWAR HORSE digitalBAJO AMENAZA digitalFLOQUET DE NEUALBERT NOBBS (català)KATMANDÚALVIN Y LAS ARDILLASLOS DESCENDIENTESLA DAMA DE HIERRO digitalEL GATO CON BOTAS digitalSHERLOCK HOLMES digitalEL INVITADOLO MEJOR DE EVAPAPÁ SOY UNA ZOMBIPROMOCIÓN FANTASMA

12:00

11:30

11:3011:5011:40

11:15

11:40

11:15

11:5012:0011:30

16:00

16:10

16:2015:5015:40

16:15

16:15

16:00

16:0016:4016:10

18:00

18:10

18:0018:15

18:30

18:00

18:15

18:1518:4018:10

20:00

20:0019:2020:1520:1021:00

20:30

20:15

20:3020:40

20:00

22:30

22:3022:00

22:4522:45

22:30

22:30

22:3022:4522:40

22:15

01:00

01:00

00:40

00:50

00:30

00:5001:0000:40

00:00

UNDERWORLD 4 STAR WARS 3DALVIN Y LAS ARDILLAS 3LOS DESCENDIENTESMUPPETSJ.EDGAREL INVITADOJACK Y SU GEMELAPROMOCION FANTASMA

16:00

16:20

16:00

16:0016:30

17:45

18:1018:00

18:15

18:30

20:15

20:15

20:1020:30

20:20

22:45

22:20

22:4022:45

22:15

El molletà Pere Martínez ha dei-xat la presidència de la brancad’Òmnium Cultural al VallèsOriental degut a motius laboralsque no s’han especificat. Tot iaixí, Martínez, que ha ocupat elcàrrec durant els darrers quatreanys, no es desvincula total-ment de la delegació vallesanad’Òmnium Cultural i continuaràsent-ne el seu tresorer.

JUNTA CONTINUÏSTATot fa preveure que la properapresidenta serà Remei Picart, jaque el seu nom encapçala l’úni-ca junta que va presentar unacandidatura abans que es clo-gués el termini. La voluntat de Pi-cart és que la seva junta tingui uncaire continuïsta amb la feina fetafins ara sota la presidència deMartínez.

Tot i així, les regles del joc es-tipulen que la candidatura hauràde ser votada en assemblea elproper 17 de febrer. A banda del’expresident fent-se càrrec de latresoreria, la junta de Remei Pi-

Relleu al front de la secciód’Òmnium a la comarcaEl fins ara president Pere Martínez deixa el càrrec

cart comptaria amb el granolle-rí Ramon Buscallà i el santfos-tenc Carles Segura com a vice-presidents, i el celoní FerranCatarineu com a secretari. Juntamb aquests, també s’ha posatnom i cognom a la vintena de vo-cals que completaran l’organigra-ma de la nova junta.

Sota el mandat de Pere Mar-tínez, l’entitat ha arribat als 1.200

socis i s’ha implantat un nou mo-del d’actuació que consisteix enla creació de seccions localsarreu de la comarca. En aquestsentit, el Vallès Oriental ja comp-ta amb les branques locals de laGarriga-Congost, el Baix Mont-seny i Sant Fost Martorelles, al-hora que s’està treballant en lacreació de les de Baix Vallès,Granollers i el Moianès.

Foto: Arxiu

Òmnium Cultural és una de les entitats que més lluita en defensa del català

RedaccióVallès Oriental

AgendaMúsica: Aquest dissabte, a

les 10.30 h, la cantautora in-fantil Dàmaris Gelabert ac-tuarà en un acte benèfic alCentre Cívic Nord (c. Lledo-ner,6) de Granollers per re-captar diners contra el càncerinfantil.

�

Exposició: Des d’aquestamateixa setmana i fins al pro-per 19 de febrer, es pot gau-dir a la Sala d'Art Carles Sin-dreu de l’Ametlla del Vallèsd’una exposició pictòrica d’o-lis, a càrrec de l’artista JoanaAlonso.

�

Exposició: Fins al pròximdijous, 16 de febrer, el centrede recursos El Lledoner, a laplaça Cinco Pinos de Mollet,presenta la mostra de pintu-res Paisatges d'aquí i d'allà,obra del pintor molletà JoséPérez.

�

Xerrada: El proper dime-cres, 15 de febrer, a les 19 h,l’escriptor Ramon Solsona,guanyador del premi Sant Jor-di de novel·la 2010 per L’ho-me de la maleta, visitarà la Bi-blioteca Can Rajoler de Pa-rets per parlar del seu llibre.

�

Cinema: Aquest vespre ales 19 hores, la bibliotecaMontserrat Roig de Martore-lles fusionarà la literatura i elcinema amb la projecció de lapel·lícula El retrato de DorianGray, basada en el llibre ho-mònim d’Òscar Wilde.

�

Música: Aquest dissabte, ales 23 h, l’Ateneu l’Aliança deLliçà d’Amunt presenta undoble concert en què es retràhomenatge a dues de les figu-res imprescindibles en la his-tòria de la música: Janis Joplini The Doors.

�

Esports1028 � divendres, 10 de febrer de 2012

Reelecció a la Comissió d'EsportsL'alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha

estat reelegit membre de la Comissió d'Esports,Joventut i Oci de la Federació Espanyola de Mu-nicipis i Províncies (FEMP), en la reunió constitu-

tiva celebrada aquest dimecres a Madrid.

Ramon Vila

Vallès Oriental

Setmana clauper al FraikinGranollers

Granollers · El conjunt granolle-rí no va fallar i va encadenar lasegona victòria consecutiva a lalliga al guanyar aquest dime-cres al palau a l’Alser Puerto Sa-gunto, després de desfer-se elpassat cap de setmana de l’Hel-vetia Anaitasuina en la visitadels homes de Manolo Cadenasa Pamplona. El Fraikin BM Gra-nollers no va fallar a Pamplonai va tornar a casa amb els dosprimers punts de la segona vol-ta a la butxaca. Va superar al’Helvetia Anaitasuna, un debu-tant a la categoria que va esga-rrapar els dos primers punts del’actual temporada al Palau. Elsde Navarra van plantar cara elsprimers minuts però la superio-ritat dels vallesans es va imposarràpidament i es va tancar una se-gona part per recordar.

Pel que fa al partit intersetma-nal, el Fraikin va superar a l’AlserPuerto Sagunto a casa, per 31 a28. Els granollerins, tot i no tro-bar-se còmodes en la primerameitat, van trencar la paritat en elmarcador en una represa moltseriosa. Amb la victòria d’aquestdimecres, els vallesans sumendos punts més que reforcen lamoral per continuar en la bona lí-nia. El conjunt vallesà tornarà alsentrenaments aquest divendresper preparar el partit de la CopaEHF d’aquest diumenge amb elDinamo de Minsk, on haurà desobreposar-se a la baixa de Chis-pi, intervingut del genoll esquerre.

Diumenge màgic per l’esport dela comarca. Dues proves de pri-mer ordre es van donar cita elpassat cap de setmana al Vallès:la Mitja Marató de Granollers, lesFranqueses i la Garriga, ambmés de 10.000 participants en to-tal i guanyador català, i la Copadel Príncep d’hoquei, a Sant Fe-liu de Codines, amb 500 perso-nes al pavelló municipal per veu-re com el Fergo Aisa Sant Feliues coronava campió del torneig.

Tot un èxit de masses queconsolida, encara més, l’esport ala comarca com un valor segur ien creixement.

El Vallès viu un diumenge màgicd’esport amb la Mitja i la Copa Les proves van ser tot un èxit de participació i de públic assistent

UNA MITJA DE RÈCORDTot va ser perfecte aquest pas-sat diumenge als carrers de Gra-nollers. I als de les Franquesesi als de la Garriga, també. Mésenllà de l’agònica victòria en elsúltims metres de Castillejo, l’èxitde la Mitja passava també percontinuar amb la massiva afluèn-cia de públic als carrers quebressolaven el circuit de la pro-va. I va tornar a ser un èxit defi-nitiu. Malgrat el fred, que durantla prova va oscil·lar dels 3,5 als

6 graus, a mesura que la compe-tició va anant guanyant temps aldia, els carrers de les poblacionsque van acollir la Mitja van estarplenes de públic. Emoció, suporti festa van ser la tònica general,que ja es va repetint any rereany, i que enguany va comptar,si cap, amb un al·licient més, unamar solidària de 5.000 samarre-tes blaves de record a Toti Vilar-dell a través de l’iniciativa Els 21els correm per tu. Més enllàdels resultats i de les competi-cions, la Mitja, el Quart i la Minis’han convertit en tot un esdeve-niment de masses a la comarca.L’organització ha introduït canvis,com el nou circuit, per permetreque la prova pugui mantenir elcreixement.

Foto: La Mitja- OK lliga

Carles Castillejo, guanyador de la Mitja

SANT FELIU A LA FESTAEl mateix diumenge, Sant Feliude Codines es feia amb la Copadel Príncep d’Hoquei. El FergoAisa, amb l’ajuda de més de 500persones que omplien les grade-ries del pavelló, va fer-se amb eltítol al superar al CH Lloret, enuna final molt igualada, que es varesoldre amb un gol d'or de Jor-di Casabayó a la pròrroga.

Els amfitrions van aconse-guir la victòria en el temps suple-mentari gràcies a un penal queva portar el deliri a les grades i ala llotja, plena d'autoritats, com elpresident de la federació es-panyola, Carmelo Paniagua, elSecretari General de l'Esport,Ivan Tibau, i l'alcalde de Sant Fe-liu, Pere Pladevall.

Els carrers per onpassava la Mitja

es van omplir de blau solidari

El Fergo Aisa Sant Feliu, guanyador de la Copa del Príncep


El CF Mollet UE torna a assolirel liderat del grup 1 de la Prime-ra Catalana. Els d'Albert Garcíavan golejar al Júnior per 0 a 3 i,juntament amb la suspensió delpartit del Figueres a Avià, aquestresultat situa els molletans, quevan jugar el seu partit tot i el fredsiberià de gran part del territoricatalà, en el primer lloc. Una pri-mera posició que ocupen amb 41punts i que serveix per pressio-nar als gironins, segons amb 39punts. La gèlida victòria a SantCugat no va privar al Mollet delseu joc de combinació habitual.

Els molletans van ser supe-riors i els gols de Bauli, Silver iBrian van ser suficients per do-blegar al cuer del grup.

NOVA JUNTA DEL MOLLETLa nova Junta Directiva del CFMollet UE encapçalada per Fe-liu Tura pren forma. Aquestasetmana s'ha reunit per primeravegada -des de la reelecció deTura com a nou president fa unasetmana- a les oficines del club,al camp municipal del Germans

L’Esport Club s’endú elderbi i el Mollet, el lideratEl fred siberià no va aturar al Granollers ni al Mollet

Foto: E.C.

L’Esport Club amb la samarreta solidària en record a Toti i contra el càncer

Ramon VilaMollet

Gonzalvo. La reunió va donar eltret de sortida al nou mandat desis anys per una directiva cons-tituïda per 10 membres

REVENJA DEL GRANOLLERSL’Esport Club es va poder pren-dre la seva particular revenja alguanyar per cinc gols a un al Ca-novelles, un partit que els grano-llerins esperaven després del re-sultat advers de la primera vol-

ta. El derbi va estar dominat cla-rament en tot moment pels lo-cals, tant en el primer com en elsegon temps. Després d’a -questa gran victòria en el derbi,els homes de Juanmi Álvarez jasumen 36 punts. La properasetmana els granollerins visita-ran el camp del Sant Vicenç deTorelló amb la intenció d’en -cadenar la tercera victòria con-secutiva.

Louise Brown, trofeu Fair Playi Resistència de la Pirena 2012Sant Celoni · La musher angle-sa resident a Sant Celoni, Loui-se Brown,va guanyar el TrofeuFair Play en skijoring de la Pire-na Advance 2012. Brown vaacabar la cursa en la 6a posicióentre les dones i 13a en la clas-sificació general. Brown va re-bre, a més del Trofeu EspecialFair Play per la seva esportivi-tat i tracte amb els animals, el

Premi Resistència per finalitzarla prova. La Pirena d'enguanyha estat especialment dura enles últimes etapes per les baixestemperatures, que han arribat a20 graus sota zero, i pels fortsvents. En les 11 etapes que hadurat la cursa, s'han recorregut160 km en 13 dies a través delPirineu aragonès, català, an-dorrà i francès. El 10

Targa Catalunya rodarà el 21d’abril al circuit de MontmelóMontmeló · Targa Catalunya ro-darà el 21 d’abril per tres circuitsmítics i mundialment conegutscom són Montjuïc, Terramar i Cir-cuit de Catalunya. Espíritu deMontjuïc, en la seva 2ª edició, ésl’únic revival relacionat amb elmón del motor que té lloc a Es-panya. El 2012 es disputarà elsdies 20, 21 i 22 d’abril en el Cir-cuit de Catalunya.

Un dels esdeveniments estre-lla que celebrarà Espíritu deMontjuïc serà, durant el dissab-te dia 21, la “Targa Catalunya,tres circuits, una passió”, unral·li innovador que realitzaran 40vehicles d’una qualitat històricai vistositat excepcional, a travésd’un recorregut triangular queunirà els circuits que han donatinternacionalitat i història a la

competició i a la pròpia automo-ció del país: Montjuïc, Sitges-Ter -ramar i el Circuit de Catalunya.Amb reminiscències en el seunom de la cursa consideradacom la més antiga del món –laTarga Florio de Sicília–, la TargaCatalunya es reservarà a una se-lecció de muntures clàssiques iun ral·li de cotxes excepcionals.

EMERGÈNCIES 112 // BOMBERS 085 · Granollers 93 849 60 80 ·Mollet 93 570 47 29/93 570 45 74 // CAP · Granollers Sant Miquel 93791 16 25 Granollers centre 93 458 56 89 Valles 93 548 56 58 · Mol-let Plana Lledó 93 579 83 83. Can Pantiquet 93 570 59 77. LaLlagosta 93 574 98 10 L’Ametlla 93 843 22 67 Parets 93 562 16 89Santa Perpètua 93 560 31 18 Martorelles 93 593 42 44 Sant Fost 93579 54 06 La Roca 93 860 32 00 Vicenç Papaseit 93 842 44 32 Card-edeu 93 846 03 51 / 93 846 02 71 Montornès 93 572 03 03 Montmeló93 544 44 40 Les Franquelles Bellavista 93 861 80 30 Corró d’Avall93 840 42 00 Lliça d’amunt 93 841 52 50 Lliça de Vall 93 844 56 30Canovelles 93 846 83 28 La Garriga 93 871 80 81 Vilanova 93 84584 75 Vallromanes 93 572 98 05 // HOSPITALS (emèrgenciesmèdiques 061) · Hospital General de Granollers 93 842 50 00 Hos-pital de dia Sant Jordi (Granollers) 93 860 00 50 Hospital de Mol-let 93 576 03 00 // MOSSOS D’ESQUADRA · 088 Granollers 93 86085 00 Mollet del Vallès 93 565 99 00 // GUÀRDIA CIVIL · Mollet delVallès 93 570 55 59 Canovelles 93 846 53 53 · POLICIA NACIONAL091 // TAXI · Granollers 93 870 30 28 Radio Taxi Granollers 93 87030 00 Mollet Taxis Vallès 93 593 74 01 L’Ametlla 670 894 810 / 67079 72 79 Parets 93 593 74 01 / 600 639 664 Santa Perpètua 93 56048 03 La Llagosta 93 574 98 10 / 93 560 33 63 (630 88 12 50 nit) LaRoca 628 18 90 00 Cardedeu 93 846 01 01 Montornès 93 568 09 97La Garriga 938 71 74 74 Canovelles 93 870 30 28

Telèfons d’interès

Efemérides 2.0 Espai Trash

Avui suggerim...

El ciclista que va sacsejar elmite d’Indurain i ArmstrongUna tarda de maig de 1994,quan el món del ciclisme estavatiranitzat per un colós navarrèsque responia al nom de MiguelIndurain, un petit ciclista d’1,72metres d’altura i 57 quilos de pes,va demostrar que a les empina-des rampes dels ports de mun-tanya és on s’amaga el roman-ticisme i l’emoció que encaraconserva aquest esport. Aquellciclista es deia Marco Pantani, ien només tres mesos es vaguanyar el respecte i el temor detots els professionals del món delciclisme. Dos mesos després,quan Indurain anava camí d'a-conseguir el seu tercer Tour con-secutiu i no coneixia rival, va de-clarar que mai se li passaria pelcap intentar seguir la roda dePantani quan la carretera es co-mençava a empinar. Aquellatemporada, la de la seva irrupcióal mon del ciclisme, Pantani vaacabar segon, per davant d’Indu-rain, al Giro d’Itàlia i tercer al Tourde França. Començava la histò-ria d’un mite que rememorava aforça de pedalades les batalletesde ciclisme en estat pur queens explicaven els nostres paressobre esportistes com FedericoMartín Bahamontes o FaustoCopi. L’any següent, la progres-sió de Pantani es va veure atu-rada per un greu accident que vapatir en carrera i que el va deixarpràcticament un any en blanc.Tot i així va tornar i l’any 1998 vafer un doblet memorable guan-yant Giro i Tour, demostrant perprimer cop en molt de temps queun escalador pur, amb moltes di-ficultats a les contrarellotges,podia imposar-se en una compe-tició de tres setmanes. Però laglòria va venir acompanyada del’infern, i un any més tard, quanliderava amb mà de ferro el Giro

d’Itàlia, va ser expulsat de la cur-sa acusat de dopatge. Tot i així,mai es va poder demostrar quePantani es dopés, simplement te-nia a la sang més del 50% d’he-matòcrit que permet la Unió Ci-clista Internacional. Aquí va co-mençar el declivi d’una estrellaque ja mai va tornar a ser el ma-teix. Tot i així, l’any 2000 va tor-nar al Tour, i malgrat que no el vafinalitzar va endur-se dues eta-pes de muntanya, i es va conver-tir en el primer ciclista que va po-der trencar la tirania que LanceArmstrong estava començant aimposar.

Fruit d’unes regles ciclistesque permeten sancionar-te sen-se demostrar que t’hagis dopat(que li preguntin a Contador) i dela seva inestabilitat emocional,Marco Pantani moria el 14 de fe-brer de 2004 en una habitaciód’hotel a l’edat de 34 anys. L’au-tòpsia va establir que la mort esva deure a una sobredosi de co-caïna. Cristian Gómez


Com era el dia a dia dels habi-tants de la Terra ara fa uns15.000 anys, en plena època pa-leolítica? L’escriptora nordame-ricana Jean M. Auel ho ha plas-mat d’una manera magistral enla seva saga de novel·les Els fillsde la Terra, que l’any passat con-cluïa amb el seu sisè volum Laterra de les coves pintades. Alllarg d’aquests sis llibres, Auel ex-plica la història d’Ayla, una nenacromanyó de cinc anys que que-da orfe i acaba en un poblatd’humans neanderthals. Al llargde les pàgines, Ayla descobreixel seu origen diferent a la gentque té cura d’ella i que provocagrans diferències. Tal com creix,Ayla buscarà els seus origens,coneixerà a la seva gent, i final-ment coneixerà emocions com

A la terra dels nostres avantpassats

l’amor o l’amistat, que fins llavorsdesconeixia.

La important documentacióque ha portat a terme Auel versl’edat paleontològica i, sobretot,vers la relació que va existir en-tre les dues grans ètnies d’hu-

mans, els cromanyó i els nean-derthal, es demostra pàgina rerepàgina i li ha aportat una granconsideració dins del món aca-dèmic. Se la considera una ex-perta malgrat que no ha cursatmai estudis.

La seva genialitat amb la plo-ma, a més, fa que l’argument si-gui intrèpid, àgil i fluïd. Només seli poden retreure dues coses: elgruix dels volums, més de 700pàgines cadascun, i la llargàriad’alguns passatges en els qualses recrea explicant la fauna o flo-ra del territori. Tanmateix, aquestspetits detalls es tornen anècdotaquan un s’endinsa dins del mónd’Ayla, de Jean M. Auel i delsnostres avantpassats que, mal-grat la distància temporal, són tansemblants a nosaltres. J. S.

El 10 n10

Documents

Transcript of El 10 n10