Gran Licor Calisay

Els licors dolços com els estomacals, els digestius d’herbes, els anisats, o les diferents menes d’aromes dedicades en general a alguna Mare de Déu, gaudiren d’una gran popularitat en el decurs de bona part del segle XX fins que els gustos dels consumidors evolucionaren i es decantaren cap als licors de tipus sec com el whisky, la ginebra o el vodka.

Avui dia, els licors dolços han desaparegut de les postades dels bars de disseny i només es mantenen com una rampoina -en forma d’ampolles mig momificades a causa del seu escàs consum- en els bars o cafès tradicionals de poble o barri, o en les vitrines i mobles bars d’algunes cases.

Un exemple paradigmàtic dels licors dolços fou el Gran Licor Calisay. La beguda nasqué a Malgrat de Mar l’any 1895 quan Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona constituïren una societat per dedicar-se a l’elaboració d’aquest licor inèdit. Segons sembla, la seva fórmula provenia d’uns monjos d’un monestir de Bohèmia. Val a dir que la societat tingué poc recorregut ja que, l’any a sobre, se’n constituí una de nova només amb dos dels socis anteriors, Rimbau i Martí. Però la cosa no acaba aquí ja que, el 1897, el negoci fou traspassat definitivament a Magí Mollfulleda i Jas, un indiano fill d’Arbúcies resident a Arenys de Mar (vegeu article Ciències en aquesta mateixa revista), el qual desplaçà l’empresa a aquesta darrera localitat.

Així nasqué la llarga relació del Calisay amb Arenys. El destil·lat -elaborat amb més de cinquanta plantes i herbes aromàtiques procedents de mig món, entre les quals s’hi troba la quina- fou d’antuvi una especialitat d’àmbit comarcal que es popularitzà de seguida en primer lloc arreu de Catalunya i després per tot Espanya. Fins i tot s’exportà a molts països europeus i americans. La prova del seu èxit és que, ben aviat, va ser objecte de nombroses imitacions que donaren lloc a litigis sempre guanyats per l’empresa dels Mollfulleda.

L’any 1908, el rei Alfonso XIII visità Arenys de Mar i les Destil·leries Mollfulleda esdevingueren proveïdors oficials de la casa reial. El 1916 la projecció de l’empresa féu un important pas endavant amb la compra de la important destil·leria barcelonina de Salvador Font, cosa que permeté ampliar la gamma de productes d’una forma extraordinària. L’any 1917 la capacitat de producció anual arribava a 150.000 litres.

La família Mollfulleda va estar per tres generacions al capdavant del negoci que va anar prosperant fins a constituir-se el 1933 en societat anònima. El modest edifici on la destil·leria va començar a operar es va anar ampliant i transformant amb el temps en una gran indústria amb una seu emblemàtica gràcies a la reforma efectuada per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, el constructor de moltes de les famoses “catedrals del vi” escampades per les comarques tarragonines.

En els anys setantes, amb la finalitat de rellançar el producte, una popular campanya de publicitat per televisió difonia l’anunci protagonitzat pel carpetovetònic actor Alfredo Landa, on pronunciava una frase que es va fer famosa en aquells ja llunyans temps “ay, ay, ay, que me sabe a Calisay”.

Ja en plena decadència en el volum de vendes, l’any 1981 Destilerías Mollfulleda SA entra dins l’òrbita de Rumasa, però el 1983 -després de l’expropiació per part del govern espanyol del conglomerat d’empreses de Ruiz Mateos- el Calisay passa a

ésser propietat del grup Bodegas Pedro Rovira, que el 1992 trasllada la seva producció a la seva seu de Móra la Nova. Actualment el Calisay és fabricat per la casa Garvey de Jerez de la Frontera però, amb els canvis de propietat, el licor no té res a veure amb l’original, ja que s’ha rebaixat la seva graduació alcohòlica de 33º a 19,5º i ja no s’elabora a base d’herbes i plantes, sinó d’essències aromàtiques.

No sabem si els licors dolços es tornaran a posar de moda -com està passant amb el vermut que viu una esplendorosa segona joventut- ja que les tendències de consum són sempre impredictibles, però un indici el tenim amb el tema de les ratafies que comença a desvetllar-se amb noves marques, concursos i tastos. Tanmateix, en el cas dels licors destil·lats com és el Calisay i d’altres per l’estil, és bastant més difícil que això passi, ja que abans de res caldria recuperar la fórmula i els procediments d’elaboració originals, cosa que encariria notablement el cost del producte.

D’altra banda, cal destacar com a epíleg de la història, que l’edifici de l’antiga destil·leria Calisay d’Arenys de Mar amb la seva característica xemeneia, és actualment de propietat municipal i ha estat remodelat com a centre d’activitats cíviques i culturals. Per sort, es conserven encara els alambins de destil·lació originals dels temps dels Mollfulleda.

Que tingueu bon celler !!

Pedru / Jan