Educar en la societat del coneixement

Cooperació

Justificació

Organització metodològica

Exemples

Dificultats

Índex de l’exposició

Si em dius on vols anar

t’ho diré.Bon dia

senyor, quin camí he de

seguir?

Alícia al país de les meravelles

Quin camí hem de prendre?

1

L’escola vol els alumnes que no la necessiten.L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat.

Justificació

El moviment d’una bolarepercuteix en les altresi recíprocament. D’aquesta manera,els canvis en la nova societatprovoquen canvis en l’educaciódels nostres alumnes

Funció de l’educació

EL MÓN DE LA INDÚSTRIA

• Optimització dels recursos

• Producció de productes

• Beneficis

• Qualitat dels productes

• Demanda social

EL MÓN EDUCATIU

• Optimització dels recursos

• Producció materials digitalitzats

• Resultats

• Qualitat de la formació del coneixement

• Exigència social i preparació

OBJECTIU ECONÒMIC OBJECTIU FORMACIÓ INTEL·LECTUAL , SOCIAL i EMOCIONAL

De la societat industrial a la societat del coneixement

D’un coneixemnt centralitzat, basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs, i només mitjançant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial.

A un coneixement al qual tothom té accés, no centralitzat únicament en el mestre, accessible per a tothom, on el llenguatge ja no és l’única font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.

La sociedad de la Información y la sociedad del conocimiento son dos conceptos que a menudo son utilizados de una manera acrítica. La sociedad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir.

DEFINICIÓ WIQUIPEDIA

Informació vers coneixement

Canvi important

La informació es transmet, el coneixement s’adquireix

Quin paper té l’escola?

La incertesa és gran: estem en el procés mateix.

Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament

El que està clar, és que serà DIFERENT a com l’hem coneguda fins ara

Instruments de treball intel.lectual

Les TIC no són instruments tal i com altres que hem conegut fins el moment.

Ens permeten un accés a la informació necessària, a la comparació i a la compartició:a generar coneixement.

Del professor com a font única de la informació a la informació distribuida.

LES GRANS TRANSFORMACIONS

Transformacions necessàries

Del donar respostes al fer preguntes

L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes

1a.El rol del professor com a guia

Transformacions necessàries

2a.Dels instruments per usar als instruments per treballar l’intel.lecte

Els instruments propis de la seva generació

Transformacions necessàries

Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització a una nova manera de treballar

Els ESPAIS i els HORARIS 3a.

Horaris en funció del treball i no de l’àrea o especialitat

Transformacions necessàries

4a.Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiplesamb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat.

El tractament del currículum

Del donar respostes al fer preguntes

De l’avaluació igual per a tots a l’avaluació que contempli a l’individu

La manera en que avaluem

Transformacions necessàries

5a.

Resumint, necessitem:

Les eines: maquinari + ADSL

Els ingredients: els materials

digitalitzats

El cuiner: el mestre o professor

El menú: igual per a tots

La carta: l’excenl.lècia, la

diversitat

Visió sistèmica

EL TREBALL EN EQUIPDELS DOCENTS

LA PARTICIPACIÓDE LES FAMÍLIES

EL CANVI DELSAGENTS SOCIALS

L’ADMINISTRACIÓCOM A FACILITADORDEL CANVI

Treballar en equip, compartir informació, generar els entorns d’aprenentatge i guiar els alumnes en els processos.

Poder estar connectats amb l’escola i amb el treball que fan els seus fills. Poder-hi intervenir realment.

Ajudar a organitzar la informació i ofertar serveis útils per a l’aprenentatge.

Menys intervenció burocràtica, millorar la formació inicial, solucionar problemes reals dels centres i les adjudicacions.

No ho podem fer sols

2El projecte de centre amb

l’intent de basar-lo en aquestes transformacions

COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT

Alumnes que aprofundeixin en el treball que duen a terme

Protagoniostes del seu aprenentatge

Alumnes autònons i responsables del seu procés aprenentatge

Alumnes col·laboradors i participatius

Alumnes generadors de nous coneixements

COMPETÈNCIA SOCIAL

Alumnes preparats per viure i conviure en la seva societat

Objectius de centre

Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes.

L’objectiu per aconseguir-los: la competència

Els continguts són l’excusa per treballar l’objectiu: SER COMPETENTS

Competència és la capacitat d’utilitzar els

coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que

requereixen la intervenció de coneixements vinculats a

diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la

reflexió i el discerniment tenint en compte la

dimensió social de cada situació.

Entenem per COMPETÈNCIA:

Conxita Mayós

Cal dissenyar els entorns d’aprenentatge que ho afavoreixin, sinó, tot queda, única i exclusivament, en una parrafada molt bonica.

Mètode tradicional

Un canvi de chip necessari.

L’objectiu són ells.

Ens basem en:

Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su

capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a

nuevas situaciones i contextos.Carles Monereo

Cal treballar les competències de: Saber, saber ser, saber fer i saber

estarJaques Delors

Cal que els alumnes interactuin, actuin autònomament i sàpiguen utilitzar les eines.

Projecte Deseco

L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa

obliga a crear un clima de cooperació.Teoria social de l’aprenentatge

Organització metodològica

Punt de partida

3R (assignatures instrumentals) L’apartat sistemàtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup)

Si s’escolta (oral)

Si es llegeix (lectura)

Si s’escolta i es veu (audiovisual)

Si hi ha una demostració (observació)

Si es discuteix (diàleg)

Si es fa (exercici pràctic)

Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)

5 %

10 %

20 %

30 %

50 %

75 %

90

I es comparteix enGran grup

Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.

26

Si es llegeix (lectura)

Si s’escolta i es veu (audiovisual)

Si hi ha una demostració (observació)

Si es discuteix (diàleg)

Si es fa (exercici pràctic)

Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)

Si s’escolta (oral)

Organització curricular

Plantejament metodològic

SOL EQUIP

ESFORÇ COOPERACIÓ

LlengüesMatemàtique

s

Explicació Exercitació

Descripcions

Narracions

Dictats

Lectura eficaç

Càlcul mental

Problemes

Operacions

Esquemes

Pla de treballTallers

Treball per projectes

Àrees del coneixement

Plantejament d’un problema a resoldre proposant diferents activitats amb la

màxima interdisciplinarietat possible i el màxim de recursos per poder-lo resoldre.

SISTEMÀTIC T. COOPERATIU

Competència + coneixements

Expressió

Música

Dibuix/pintura/ vídeo

L’acció tutorial

Disseny art.

E. Física / ioga / kinesiiologia

Àrees instrumentals 3R

27

Situació real que ens obliga a intervenir i qüestiona o planteja

preguntes que s’han de resoldre

DONAR RESPOSTES

ESQUEMA D’ACTUACIÓ A

ESQUEMA D’ACTUACIÓ B

ESQUEMA D’ACTUACIÓ C

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

SELECCIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ

ESQUEMA D’ACTUACIÓ D

Fets Conceptes Procediments Actituds

Metodologia ABP

Interdisciplinarietat

ENTORN D’APRENENTATGE

Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes. L’ajuda de Confuci no estava en la forma d’una resposta model o patró que els estudiants havien de repetir, sinó com un estímul a pensar, orientant-los cap a un camí que els permetria aprendre independentment i cercar les seves pròpies respostes.

En el segle XVII, Amos Comenius escrivia «els mestres a ensenyar menys, els alumnes a aprendre més»

Shoemaker ensenyava als seus estudiants d’electrònica bàsica a través del procés de reparació i manteniment de l’equip de ràdio. Els resultats mostraven un nivell més alt de competència en els qui van aprendre d’aquesta manera que els qui convencionalment començaven a aprendre la teoria electrònica.

Referències històriques

Disseny de l’entorn d’aprenentatge

Exemple

ESTUDIEM ELS ANIMALS

CREEM UNA RESERVA

Focalitza el tema en el contingut.No permet massa interdisciplinarietat.Pot no interessar a un gran grup de la classe.No té una utilitat real tret de la de SABER coses (que és bo també).Necessita d’un professor especialista.Poc competencial.

Focalitza el tema en un aspecte global.Permet la sensibilització.Permet la interdisciplinarietat (permisos, estudi d’espècies a protegir, costos, planols, disseny de propaganda,...)La majoria poden trobar algun aspecte relacionat amb altres àmbits d’interès.És competencial.No necessita d’un professor especialista, sinó d’un competent.

El segon té implícit el primer, però aquest no contempla el segon.

3R EXPLICACIÓ: ATENCIÓ

SistemàticEXERCITACIÓ PRÀCTICA: ESFORÇ

TCINTERACCIÓ: COOPERACIÓ

Àrees implicades

Matemàtiques, Català, Castellà, Anglès, Alemany

Totes les àrees de manera transversals

Totes les àrees de manera transversals

Definició/ emissor/ rol

Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor és necessariEMISSOR: ProfessorROL: Instructor interactuant amb els alumnes

Plans de treball interdisciplinars que l’alumne ha de resoldre tot sol i que a més ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes.EMISSOR: L’entorn d’aprenentatgeROL: Guiatge, orientació

Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professorEMISSOR: L’entorn d’aprenentatgeROL: Guiatge, orientació

Gestió grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles

Individual (podríem tenir fins i tot dues classes juntes)

Grups max. 5/6 (amb la possibilitat real de dos professors a l’aula)

Activitats Explicació amb demostració i/o vídeosInteracció amb gran grupLectura eficaçCàlcul mentalDictatsResumsEsquemes, exercicis,...

ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.

ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.

Esquema resum

Quines activitats potenciem

Els plans de treballLes WEBQUESTEls projectes de treballLes CACERES DEL TRESOREls projectes d’investigació

La LECTURA EFICAÇLa LECTURA EN PARELLAEl CÀLCUL MENTALLa creació de contesQuaderns virtuals

De l’àmbit del coneixement:

De l’àmbit instrumental:

Amb un entorn WEB 2.0 i un EVA

Instruments d’aprenentatge

Per exposar

Per sistematitzar

Per adquirir coneixement

Tant el professor com l’alumne

Activitats per l’alumne preparades pel grup de professors

Treball cooperatiu

Sempre en funció de la metodologia

3

Dificultats

Necessitem “l’exèrcit”

Caure en la crítica constant no ens deixa veure les alternativesi ens aboca al pessimisme i de resultes a la rutina.

Més que una feina.

1. Formació inicial2. Canvis en la concepció dels materials de les editorials3. Recursos dotacions departament i les connexions4. Treball en equip5. Recursos classificats6. La forma d’accés als centres del professorat7. El rol de l’educador8. La participació efectiva de les famílies9. La manca de lideratges preparats

No es veuen canvis que a la llarga puguin ajudar

Dificulats

Malgrat tot ...

Exemples pràctics

34

Fem més significatius els continguts

Les 3R

Respectem els ritmes de treball i podem atendre la diversitat

El Pla de Treball

Compartim el coneixement

Els projectes de treball

Català 16% Mitjana de CAT: 28,40% Castellà 12% Mitjana de CAT: 29,80%

Anglès 26% Mitjana de CAT: 35,50%

Matemàtiques 4% Mitjana de CAT: 23,40%

ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT)

Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles

Resultats avaluatius

Català Castellà

Matemàtiques Anglès