€¦ · EL DEFENSOR DE LES PERSONES SINDIC ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARIS EUROPEUS...

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARISEUROPEUS

ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS SISTEMASPENITENCIARIOS EUROPEOS

A COMPARATIVE STUDY OF THE EUROPEAN AND CATALANPENITENTIARY SYSTEMS

INFORME EXTRAORDINARI Novembre 2007

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

78

84

39

37

68

28

Coberta presons 24/1/08 13:25 Página 1

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC





Síndic de Greuges de Catalunya

1a edició: novembre 2007Informe extraordinari: Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus

ISBN: 978-84-393-7682-8

Dipòsit legal: B-7949-2008Impressió: Tallers Gràfics Hostench S.A.

Imprès sobre paper ecològic

Disseny original: America SanchezFoto coberta: Sandra García Herreros

Catalunya. Síndic de Greuges

Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

ÍNDEX GENERAL

VERSIÓ CATALANA

I. INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC EN MATÈRIA DE SERVEIS PENITENCIARIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1. Objectius i estructura del capítol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.2. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2. Perfils de les persones que presenten queixa al síndic en matèria de serveis penitenciaris . . . . 12

2.1. Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

2.2. La vinculació amb el sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3. La dimensió territorial de les queixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

4. Objecte de les queixes presentades al síndic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

4.1. Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

4.2. Establiments penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

4.3. Organització general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4.4. Règim dels establiments penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4.5. Separació i classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4.6. Permisos de sortida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4.7. Formes especials d’execució de penes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

4.8. Llibertat condicional i beneficis penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.9. Prestacions de les administracions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.10. Règim disciplinari, organització, i règim econòmic i administratiu dels centres penitenciaris . 27

5. Les administracions afectades per les queixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

6. Les resolucions del síndic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

III. ANÀLISI DEL SISTEMA PENITENCIARI DE CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

1. Massificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

2. Atenció sanitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

2.1. La malaltia mental en l’àmbit penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

2.2. L’atenció a les drogodependències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

3. Trasllat d’interns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

4. Treball penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

5. Llibertats i beneficis penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

6. Principi de seguretat jurídica en l'execució penal i penitenciària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

7. Principi de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

8. Funcionariat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

9. Funció social de la política penitenciària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

10. Interns i establiments penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

IV. ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARIS EUROPEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

3. Consideracions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3.1. Àmbit geogràfic i temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3.3. Anàlisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

3.4. Indicadors estudiats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

4. Taxes delictives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

4.1. Enquestes de victimització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

4.2. Dades policials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

4.3. Sentències judicials condemnatòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

5. Estructura i organització general del sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

5.1. Població penitenciària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

5.2. Duració de les condemnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

5.3. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

5.4. Llibertats condicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

5.5. Indicadors de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

5.6. Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

6. Normativa penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

6.1. Duresa de la llei en diversos codis penals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

6.2. Resum de les durades de la pena privativa de llibertat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

7. Indicadors generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

7.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

7.2. Indicadors econòmics i laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

7.3. Indicadors de formació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

7.4. Indicadors de salut de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

V. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

1. Taxes delictives, de denúncia i de condemna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

2. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

3. Penes privatives de llibertat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

4. Penes alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

5. Llibertat condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

6. Duresa de la llei penal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

7. Delictes contra la salut pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

VI. PROPOSTES I SUGGERIMENTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

1. Delinqüència, sistema de penes i massificació penitenciària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

2. Penes alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

3. Model d’execució i tractament penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

4. Llibertat condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

5. Sistemes de gravació i emmagatzematge audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

6. Treball a les presons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

7. Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

ÍNDICE GENERAL

VERSIÓN CASTELLANA

I. INTRODUCCIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

II. LAS ACTUACIONES DEL SÍNDIC EN MATERIA DE SERVICIOS PENITENCIARIOS . . . . . . . . . . . . . . . . 137

1. Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

1.1. Objetivos y estructura del capítulo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

1.2. Metodología . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

2. Perfiles de las personas que presentan queja al síndic en materia de servicios penitenciarios. 140

2.1. Datos generales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

2.2. La vinculación con el sistema penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

3. La dimensión territorial de las quejas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

4. Objeto de las quejas presentadas al síndic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

4.1. Datos generales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

4.2. Establecimientos penitenciarios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

4.3. Organización general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

4.4. Régimen de los establecimientos penitenciarios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

4.5. Separación y clasificación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

4.6. Permisos de salida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

4.7. Formas especiales de ejecución de penas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

4.8. Libertad condicional y beneficios penitenciarios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

4.9. Prestaciones de las administraciones públicas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

4.10. Régimen disciplinario, organización, y régimen económico y administrativo de los centros penitenciarios. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

5. Las administraciones afectadas por las quejas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

6. Las resoluciones del síndic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

III. ANÁLISIS DEL SISTEMA PENITENCIARIO DE CATALUNYA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

1. Masificación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

2. Atención sanitaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

2.1. La enfermedad mental en el ámbito penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

2.2. La atención a las drogodependencias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

3. Traslado de internos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

4. Trabajo penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

5. Libertades y beneficios penitenciarios. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

6. Principio de seguridad jurídica en la ejecución penal y penitenciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

7. Principio de proporcionalidad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

8. Funcionariado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

9. Función social de la política penitenciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

10. Internos y establecimientos penitenciarios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

IV. ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS SISTEMAS PENITENCIARIOS EUROPEOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

1. Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

2. Objetivos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

3. Consideraciones metedológicas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

3.1. Ámbito geográfico y temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

3.2. Fuentes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

3.3. Análisis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

3.4. Indicadores estudiados. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

4. Tasas delictivas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

4.1. Encuestas de victimización . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

4.2. Datos policiales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

4.3. Sentencias judiciales condenatorias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

5. Estructura y organización general del sistema penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

5.1. Población penitenciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

5.2. Duración de las condenas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

5.3. Centros penitenciarios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

5.4. Libertades condicionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

5.5. Indicadores de salud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205

5.6. Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206

6. Normativa penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

6.1. Dureza de la ley en diversos códigos penales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

6.2. Resumen de las duraciones de la pena privativa de libertad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224

7. Indicadores generales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234

7.1. Población . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234

7.2. Indicadores económicos y laborales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239

7.3. Indicadores de formación. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243

7.4. Indicadores de salud de la población . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243

V. CONCLUSIONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

1. Tasas delictivas, de denuncia y de condena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

2. Sistema penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248

3. Penas privativas de libertad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

4. Penas alternativas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

5. Libertad condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

6. Dureza de la ley penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

7. Delitos contra la salud pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

VI. PROPUESTAS Y SUGERENCIAS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

1. Delincuencia, sistema de penas y masificación penitenciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

2. Penas alternativas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256

3. Modelo de ejecución y tratamiento penitenciario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257

4. Libertad condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

5. Sistemas de grabación y almacenaje audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

6. Trabajo en las cárceles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259

7. Salud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

GENERAL INDEX

ENGLISH VERSION

SUMMARY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263

Introduction . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264

Proposals and suggestions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC



Els darrers anys Catalunya i tot Espanya han arribata tenir la taxa penitenciària més elevada de tota laseva història: 126 i 143 encarcerats, respectivament,per cada 100.000 habitants (any 2006). Aquesta taxad’encarcerats continua creixent a Catalunya i a laresta de l’Estat. Així, la taxa a Catalunya el juny de2007 va pujar fins a 132 i al conjunt de l’Estat es vasituar a 146. L’elevada població existent ha provocatalhora que Espanya i Catalunya tinguin altes mitja-nes d’ocupació dels centres, amb 113 i 114 internsper cada 100 places. És a dir, els centres estan mas-sificats per damunt de les seves capacitats.

Com es documentarà en aquest informe, la ingentpoblació penitenciària espanyola no és en absolutresultat de cap increment notable de la delinqüèn-cia, sinó de l’enduriment general del sistema jurí-dic i penal. L’article 25.2 de la Constitució espan-yola (CE) estableix que les penes privatives dellibertat estaran orientades vers la reeducació i lareinserció social. En desplegament d’aquest pre-cepte, la Llei orgànica general penitenciària esta-bleix, en l’article 1, que és un fi primordial de lesinstitucions penitenciàries la reeducació i la rein-serció social dels sentenciats a penes i a mesurespenals privatives de llibertat. Tanmateix, les refor-mes legals i de política criminal promogudesdurant els darrers anys i la situació actual de satu-ració dels centres penitenciaris han desvirtuat elcontingut de l’article 25.2 de la CE.

Davant aquesta realitat, el Síndic és conscient queels problemes que presenta el sistema penitenciaricatalà no es resolen únicament mitjançant novesestructures penitenciàries, sinó amb reformeslegislatives profundes que potenciïn alternativesclares i eficaces a l’ús de la pena de presó i dotantels centres dels recursos personals necessaris queels permetin complir els objectius constitucionalstant respecte a l’intern com respecte a la societat.

Per això s’ha volgut elaborar aquest informe, perdescriure i reflectir aquesta realitat amb vista aconstruir un sistema penitenciari més humà imenys aflictiu que garanteixi que les persones pri-vades de llibertat estiguin en condicions compati-bles amb el respecte a la dignitat de la persona, demanera que no se sotmeti el detingut, pres, penat

o internat judicial a unes condicions de reclusióque superin l’inevitable nivell de duresa inherent atrobar-se privat de llibertat.

L’informe s’estructura en cinc capítols. El primercapítol palesa les queixes tractades pel Síndic des del’any 2002 i fins al 2006, i aporta una visió dels prin-cipals problemes amb què es troben les personesinternes als centres penitenciaris i els seus familiars,o les entitats de voluntariat que treballen en ladefensa dels drets de les persones privades de lliber-tat. Així mateix, analitza les resolucions que ha emèsel Síndic per garantir els drets d’aquestes persones.

El segon capítol fa una anàlisi exhaustiva del sis-tema penitenciari català en el període 2002-2006 apartir del contingut de les queixes promogudespels mateixos interns i de les visites periòdiquesdel Síndic a cadascun dels centres penitenciaris.

El tercer capítol presenta una anàlisi1 comparativade diversos sistemes penitenciaris que poden serun referent rellevant i pertinent per al sistemapenitenciari català. Aquest objectiu s’ha acomplertmitjançant la realització d’aquestes comparacionsen múltiples variables tant delictives com peniten-ciàries, socials i jurídiques. En aquest cas concret,però, s’han recollit les dades corresponents altrienni 2002-2004 que es van poder obtenir en elmoment de la recollida de la informació.

El quart capítol recull unes conclusions que prete-nen destacar els aspectes globals més rellevantsde l’estudi comparatiu dels sistemes penitenciarisi les conclusions principals pel que fa a alguns delsindicadors i les variables analitzats en l’estudi delsistema penitenciari a Catalunya.

Finalment, el cinquè capítol conté les propostes i elssuggeriments amb la finalitat d’impulsar i potenciarpolítiques menys punitives i basades més en l’apli-cació de mesures penals alternatives davant lasituació de massificació que presenten les presonsd’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol.

ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARIS EUROPEUS 7

I. INTRODUCCIÓ

1 Aquesta anàlisi pren com a referència un estudi elaborat perSantiago Redondo, Eulàlia Luque Reina, Núria Torres i MarianMartínez García.

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte d’aquest capítol és l’anàlisi dels princi-pals problemes amb què es troben les personesinternes als centres penitenciaris davant les admi-nistracions públiques i les resolucions que haemès el Síndic per garantir els drets fonamentalsdels ciutadans interns en aquests establiments.L’estudi comprèn el període 2002-2006.

Del contingut concret de les queixes i de l’anàlisidetallada de les preocupacions dels interns i de laresta d’agents implicats en la rehabilitació i lareinserció d’aquests, en dóna compte el capítol IId’aquest informe.

1.1. Objectius i estructura del capítol

Els objectius principals del capítol són elssegüents:

a) Conèixer el perfil de les persones interessadesque han presentat queixes al Síndic de Greugesde Catalunya.

b) Conèixer l’abast territorial de les queixes i elscentres penitenciaris de què provenen.

c) Detectar els problemes principals amb què estroben les persones internes als centres peniten-ciaris davant les administracions, des del punt devista de les seves demandes, desglossats d’acordamb els diferents títols de la Llei orgànica 1/1979,del 26 de setembre, general penitenciària (enendavant, LO 1/1979) i del Reial decret 190/1996,del 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglamentpenitenciari (en endavant, RD 190/1996).

d) Conèixer les administracions afectades en lesqueixes que han presentat les persones interes-sades al Síndic.

e) Conèixer les resolucions principals que ha emèsel Síndic per resoldre i donar resposta a aques-tes queixes.

Per assolir aquests objectius, aquest capítol s’haestructurat en sis apartats. El primer apartat, d’in-troducció, pretén descriure els objectius i la meto-dologia que s’ha dut a terme per estudiar lesqueixes presentades en matèria de serveis peni-tenciaris.

El segon apartat, sobre el perfil de les personesque presenten queixes al Síndic, té com a objec-tiu analitzar els agents principals que interve-nen en matèria de serveis penitenciaris, tant pelque fa a les persones internes als centres peni-tenciaris com al personal funcionari, les associa-cions en defensa dels drets fonamentals delsinterns o les administracions, principalmentd’àmbit local, que han sol·licitat la intervenciódel Síndic.

El tercer apartat, sobre l’abast territorial de lesqueixes del Síndic, mostra la distribució territoriald’aquestes queixes, pel que fa a les persones ambvincles familiars o afectius amb els interns, lesassociacions i les administracions, i el nombre dequeixes rebudes segons els diferents centrespenitenciaris, tant de Catalunya com de l’Estatespanyol.

El quart apartat, sobre l’objecte de les queixes pre-sentades al Síndic, té com a objectius conèixer elsprincipals problemes en matèria de serveis peni-tenciaris que han expressat les persones interes-sades en els seus escrits.

El cinquè apartat, sobre les administracions afec-tades per les queixes, té com a objectiu descriurequines administracions públiques han rebut quei-xes amb relació als serveis penitenciaris.

Finalment, el sisè apartat, sobre les resolucions delSíndic, dóna a conèixer les propostes i les mesuresadoptades arran de la intervenció del Síndic, tantpel que fa a la consideració que no hi ha hagutirregularitat en l’actuació de les administracionsafectades i a la resolució del problema un cop elSíndic el comunica a les administracions, comfinalment als suggeriments que ha emès el Síndicsobre aquesta matèria.


II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC EN MATÈRIA DESERVEIS PENITENCIARIS

Gràfic 1. Evolució de les queixes i les actuacions d’ofici en matèria de serveis penitenciaris(2002-2006)

Font: Elaboració pròpia

1.2. Metodologia

Per elaborar l’informe, el juliol de 2007 es va feruna extracció de les queixes rebudes en matèria deserveis penitenciaris des de l’any 2002 fins a l’any2006, la suma de les quals és de 600. A aquestes,s’hi afegeixen les 37 actuacions iniciades d’oficides del Síndic. En total fan 637 intervencions. En

aquest sentit, cal tenir present que la institució delSíndic de Greuges obre anualment actuacions d’o-fici per conèixer i fer el seguiment de les diversesincidències als centres penitenciaris, a banda d’a-quelles que, per aspectes concrets, es poden obriren el decurs de l’any. La distribució de les queixesi les actuacions d’ofici, segons l’any d’obertura, espresenta al gràfic 1.

10 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

2006

2005

2003

2002

2004

20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Ofici Queixa

13 57

625

1923

8615

1 203

0 %

Tot i haver dut a terme 637 intervencions, s’hanextret de l’anàlisi, en primer lloc, 143 queixes queno s’han acceptat, la majoria de les quals per dis-conformitat amb el contingut de la sentència con-demnatòria, d’acord amb la Llei 14/1984, del 20 demarç, del Síndic de Greuges de Catalunya. Ensegon lloc, s’han extret 33 queixes que es trobenen tramitació i pendents de resolució. Així doncs,el nombre de queixes i actuacions d’ofici que inte-gra aquest estudi és de 461 (427 queixes i 34 actua-cions d’ofici).

Amb tot, convé destacar l’important creixement dequeixes que s’ha produït en el període 2005-2006,en relació amb el període 2002-2004. Així, l’any2005 es va incrementar el nombre de queixes enmatèria penitenciària un 139,68%.

Taula 1. Evolució de les actuacions delSíndic (2002-2006)

Nombre de queixes Increment

2002 55

2003 51 -7,27%

2004 63 23,53%

2005 151 139,68%

2006 141 -6,62%


La taula 2 mostra les actuacions d’ofici tramitadesi finalitzades en el període estudiat.

Taula 2. Actuacions d’ofici obertes enel període 2002-2006

NúmeroActuació d’ofici Títol20200739 Incidències en l’àmbit penitenciari durant

l’any 2002

20201049 Tractament a un reclús del Centre

Penitenciari de Ponent

20201959 Motí al Centre Penitenciari de Quatre

Camins

20202082 Intern del Centre Penitenciari de Brians

en fase terminal després d’una vaga de fam

20202323 Visita a la Unitat d’Hospitalització

Penitenciària de l’Hospital de Terrassa

20202363 Visita al Centre Penitenciari de Brians

20202441 Agressió sexual a un intern del Centre

Penitenciari de Quatre Camins

20202494 Visita al Centre Penitenciari de Joves de

Barcelona

20202739 Agressió física al Centre Penitenciari de

Joves

20202945 Mort d’un intern al Centre Penitenciari de

Quatre Camins

20202987 Mort d’un intern al Centre Penitenciari

d’Homes de Barcelona

20203111 Relació dels centres penitenciaris amb els

jutjats de vigilància penitenciària, amb

relació a les demandes dels interns per

entrevistar-se amb els jutges

20300255 Incidències en l’àmbit penitenciari l’any

2003

20301828 Visita al Centre Penitenciari d’Homes de

Barcelona

20302043 Visita al Centre Penitenciari Ponent

20302168 Visita al Centre Penitenciari de Tarragona

20304094 Tractament dels transsexuals a les presons

20400066 Incidències en l’àmbit penitenciari 2004

20401311 Situació sanitària d’un intern en vaga de

fam al Centre Penitenciari de Quatre Camins

20402660 Visita al Centre Penitenciari de Quatre

Camins

20402661 Visita al Centre Penitenciari de Girona

20402662 Visita al Centre Penitenciari de Barcelona

20402663 Visita al Centre Penitenciari de Figueres

20402664 Visita a l’Hospital Penitenciari de Terrassa

20402665 Visita al Centre Penitenciari de Brians i

Hospital Psiquiàtric

20402666 Visita al Centre Penitenciari de Joves de

Barcelona

20402667 Visita al Centre Penitenciari d’Homes de

Barcelona

20402668 Visita al Centre Penitenciari de Ponent

20402669 Visita al Centre Penitenciari de Tarragona

20403762 Mort d’un intern al Centre Penitenciari de

Brians

20405112 Manca d’entrevista amb els professionals

d’un intern al Departament Especial

20405113 Manca d’entrevista d’un intern d’un

centre penitenciari


2005


2006

Els tipus de variables recollides es poden sintetit-zar en sis grups:

a) Dades identificatives de la queixa

b) Característiques sociològiques de les personesque presenten la queixa i vinculacions amb elsistema penitenciari

c) Objecte de la queixa

d) Distribució territorial de les queixes

e) Administracions afectades en les queixes

f) Resolucions del Síndic


Gràfic 2. Evolució de la distribució de nombre de queixes per persones físiques i jurídiques(2002-2006)


2. PERFILS DE LES PERSONES QUEPRESENTEN QUEIXA AL SÍNDIC ENMATÈRIA DE SERVEIS PENITENCIARIS

2.1. Dades generals

De les 461 queixes analitzades, 16 han estat pre-sentades per persones jurídiques (3,74%)2 i 412, per

persones físiques (96,25%). Pel que fa a les perso-nes jurídiques, 13 han estat presentades per asso-ciacions en defensa dels drets fonamentals igaranties dels interns, 2, per associacions de veïnsi 1, per una administració pública, concretamentun consell comarcal.


Amb relació a les persones físiques, un 83,5% deles persones que han presentat queixes al Síndiceren homes, la majoria dels quals interns en cen-tres penitenciaris. De fet, tot i que anualment lespersones que han sol·licitat la intervenció del Sín-dic amb relació a aquesta matèria eren majorità-riament homes, en el decurs dels anys aquestatendència s’ha anat incrementant. Així, mentreque l’any 2003 la proporció era del 78,8% delscasos, l’any 2006 aquest percentatge es va incre-mentar fins al 86,33%.

Taula 3. Distribució de les queixes pergènere (2002-2006)

Homes Dones Total2002 87,50% 12,50% 100%

2003 78,57% 21,43% 100%

2004 77,78% 22,22% 100%

2005 82,88% 17,12% 100%

2006 86,33% 13,67% 100%

Total 83,50% 16,50% 100%


Des del punt de vista de la procedència, el 13,59%de les queixes ha estat presentat per immigrants,amb una distribució per gènere similar a la mit-jana general o a la de les persones que no tenen lacondició d’immigrant.

2.2. La vinculació amb el sistemapenitenciari

Un dels objectius a l’hora d’analitzar el tipus dequeixes en matèria penitenciària és conèixer elsdiferents agents que hi intervenen i que hansol·licitat la intervenció del Síndic.

En primer lloc, cal destacar la multiplicitat d’agentsque han presentat una queixa al Síndic de Greugesdes de diferents perspectives. Així, com ja es veuràen posteriors epígrafs, es poden sintetitzar lesdiverses queixes presentades al Síndic segons elstipus d’agents que en sol·liciten la intervenció.

2006

2005

2003

2002

2004

20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Persona física Persona jurídica

40 3

442

5146

345

139 1

0 %

2 En aquest cas, s’han extret les queixes iniciades d’ofici pel Sín-dic de Greuges de Catalunya.

D’una banda, hi ha els interns, els familiars delsinterns, els representants legals o les associacionsde defensa dels drets dels interns que exposenqueixes per la disconformitat amb el funciona-ment de l’actual sistema penitenciari a Catalunya

i per la possible vulneració de drets de les personesinternes als establiments penitenciaris, ja sigui perpart del personal que hi treballa o a causa de lesresolucions adoptades pels jutjats de vigilànciapenitenciària.


Gràfic 3. Nombre de queixes segons la vinculació amb el sistema penitenciari de la personainteressada


Funcionari/ària

Familiar intern/a

Associació

Administració pública

Associació defensa

Síndic

Representant legal

Intern/a

50 100 150 200 250 300 4003500

7

69

13

2

1

34

334

1

D’altra banda, hi ha el personal funcionari que treba-lla als establiments penitenciaris que manifesta pro-blemes relacionats amb la seva situació en aquestscentres, en particular pel que fa la massificació, a mésdels problemes derivats de la seva situació laboral.

Des d’una altra perspectiva, es troben les queixespresentades per associacions de veïns i adminis-tracions públiques, de caràcter local, preocupadesfonamentalment per la ubicació dels centres peni-tenciaris i els problemes que se’n poden derivar enel territori on resideixen. Finalment, es troben lesactuacions dutes a terme d’ofici pel Síndic davantsituacions de possible vulneració dels drets fona-mentals dels interns.

En segon lloc, convé assenyalar que, tot i la diversi-tat d’agents que intervenen en matèria penitencià-ria, es produeix una important asimetria entre elnombre de queixes presentades segons el subjecte.Així, el 72,45% de les queixes és presentat per per-sones internes als centres penitenciaris, seguit del14,97% per familiars d’aquests interns. A l’extremcontrari, es troben les sol·licituds d’intervenció delSíndic per part d’associacions de veïns (0,43%) iadministracions públiques (0,22%), si bé cal indicar

que, pel que fa a les associacions, les queixes hanestat acompanyades amb 130 signatures.

Pel que fa als interns, un 92,81% de les personesque han presentat una queixa al Síndic erenhomes, mentre que un 7,19% eren dones. Aquestadistribució és encara més desequilibrada l’any2006, en què el percentatge de dones internes alscentres penitenciaris que va presentar una queixaal Síndic fou del 1,89%. Des del punt de vista de laprocedència, el 13,47% de les queixes ha estat pre-sentat per immigrants.

Amb relació al personal funcionari, aquesta distri-bució s’equilibra, tot i que el 28,57% de les queixesha estat presentat per dones, mentre que el 71,43%ha estat presentat per homes.

3. LA DIMENSIÓ TERRITORIAL DELES QUEIXES

Per conèixer l’abast territorial de les queixes pre-sentades al Síndic, convé diferenciar les personesinternes als centres penitenciaris de la resta.

Així mateix, cal destacar que, a diferència d’altresinformes que ha elaborat la institució del Síndic deGreuges, en aquest cas les queixes poden procedirtant de Catalunya com de la resta de l’Estat espa-nyol. Així, s’han rebut queixes del 52,94% de lescomunitats autònomes que conformen l’Estat

espanyol i del 31,37% de les províncies. S’ha d’afe-gir que en un cas s’ha rebut la queixa des de forade l’Estat espanyol, concretament d’Itàlia, d’unintern d’origen català que volia ser traslladat a uncentre penitenciari de Catalunya.


Gràfic 4. Distribució territorial de les queixes


Barcelona293

68,78%Tarragona

327,51%

Saragossa14

3,29%

Conca1

0,23%

Valladolid1

0,23%

Palencia1

0,23%

La Corunya1

0,23%

Albacete1

0,23%

Almeria1

0,23%

Ciudad Real1

0,23%

Madrid3

0,70% Castelló1

0,23%

València2

0,47%Illes Balears

10,23%

Santa Cruzde Tenerife

Las Palmas

Melilla

Màlaga

Badajoz

Toledo

Guadalajara

Cadis

Còrdova

Càceres

Àvila

Zamora

Orense

Lleo

Lugo

Astúries

Burgos

Biscaia

Segòvia

Sòria

La Rioja Osca

Terol

Àlaba

Cantàbria

Navarra

Guipúscoa

Salamanca

Pontevedra

SevillaHuelva

Jaén

Granada

Múrcia

Alacant

Ceuta

Girona14

3,29%Lleida

5913,85%

Tot i que la majoria de queixes es produeix enterritori català, cal assenyalar l’important nombreque prové de Saragossa (3,29%). En la resta de pro-víncies, en canvi, és més residual. Això és així per-què tan bon punt un intern dependent de l’Admi-nistració central sol·licita un trasllat a Catalunya imentre aquest trasllat no s’efectua, la DireccióGeneral d’Institucions Penitenciàries de Madridatansa els interns a un centre penitenciari proper aCatalunya. En aquest cas, Saragossa perquè elscentres penitenciaris de la zona de llevant estan

molt massificats i hi ha poques places. Això es tra-dueix en un volum important d’interns en aquestaprovíncia que esperen que l’Administració cata-lana resolgui sobre les seves sol·licituds de trasllat.

Amb relació a les persones que no estan internesals centres penitenciaris, el 7,29% de les queixesprové de fora del territori català, concretament deSaragossa, Conca, Almeria, Valladolid, València iCastelló de la Plana, mentre que el 92,71% proce-deix de Catalunya.

Del 92,71% de queixes que procedeixen de Cata-lunya, s’ha sol·licitat la intervenció del Síndic desdel 39,02% de les comarques catalanes, tot i queaquestes es concentren fonamentalment en laprovíncia de Barcelona.


Taula 4. Distribució territorial de les queixes de persones no internes en centres penitenciaris

Adm. pública Fam. intern Funcionari Associació Assoc. Defensa Repr. legalAlmeria 1

Barcelona 54 5 1 11 1

Castelló de

la Plana 1

Conca 1

Girona 3 1

Lleida 1 1

Saragossa 1 1

Tarragona 7 1

València 1

Valladolid 1

Total 1 69 7 2 13 1


Gràfic 5. Distribució territorial de les queixes de persones no internes en centrespenitenciaris a Catalunya


1

4

1

6

6

939

3

1

1

2

13

7

1

1

1

4

1

6

6

939

3

1

1

2

13

7

1

1

1,16%

4,65%

1,16%

6,98%

6,98%

10,47%45,35%

3,49%

1,16%

1,16%

2,33%

1,16%3,49%

8,14%

1,16%

1,16%

1,16%

4,65%

1,16%

6,98%

6,98%

10,47%45,35%

3,49%

1,16%

1,16%

2,33%

1,16%3,49%

8,14%

1,16%

1,16%

Pel que fa a les persones internes en un centrepenitenciari (334), el 93,71% de les queixes proce-deix d’interns ubicats en centres penitenciaris de

Catalunya, mentre que el 6,29% prové de centrespenitenciaris de la resta del territori de l’Estatespanyol.


Gràfic 6. Nombre de queixes rebudes no provinents de Catalunya segons el centre penitenciari


CP de Texeiro (la Corunya)

CP de Madrid

CP de Mallorca

CP Herrera de la Mancha (Ciudad Real)

CP d’Albacete

CP València

CP Zuera (Saragossa)

CP La Moraleja (Palència)

CP Daroca (Saragossa)

Casa Circondariale di Parma (Itàlia)

52 4 6 101 3 7 8 9

1

9

3

1

3

1

1

1

1

0

1

De nou, l’objecte de les queixes de la majoria depersones internes que no procedeixen de Cata-lunya és sol·licitar el trasllat a centres penitencia-ris catalans, en la majoria de casos per motiusfamiliars i per les dificultats a l’hora de mantenircomunicacions i visites amb els seus familiars.

Amb relació a les persones internes en centrespenitenciaris procedents de Catalunya, el major

nombre de queixes s’ha rebut des del CentrePenitenciari de Quatre Camins i representa el27,88% de les queixes rebudes de Catalunya (87casos), seguit del Centre Penitenciari de Brians(actualment, Centre Penitenciari Brians 1). Encanvi, el nombre més baix de queixes s’ha rebutdes del Centre Penitenciari de Figueres (2 quei-xes) i del Centre Penitenciari de Dones de Barce-lona.

Gràfic 7. Nombre de queixes rebudes provinents de Catalunya per centre penitenciari


CP Ponent

CP Homes de Barcelona

CP Figueres

CP Joves de Barcelona

CP Girona

CP de Dones de Barcelona

CP Tarragona

CP Quatre Camins

CP Brians 1

10 20 30 40 50 60 10070 80 900

35

8

2

9

86

23

57

87

5

4. OBJECTE DE LES QUEIXESPRESENTADES AL SÍNDIC

Per desenvolupar aquest apartat, s’ha classificat elnombre de queixes segons els diferents títols reco-llits a la LO 1/1979 i al RD 190/1996. Tot i això, s’hanafegit alguns apartats que, tal com s’ha assenyalatanteriorment, plantegen diferents inquietuds opreocupacions en matèria penitenciària des delpunt de vista d’agents que no són presents enaquesta normativa, com són el personal treballa-dor dels establiments penitenciaris o el mateixSíndic de Greuges. En aquest sentit, s’ha classificatl’objecte de les queixes presentades davant el Sín-dic de Greuges en onze apartats.

El primer apartat, general, fa referència a les actua-cions iniciades d’ofici per la institució que tenencom a finalitat detectar la situació dels establi-ments penitenciaris des de diferents vessants, perla qual cosa es duen a terme bàsicament dos tipusd’accions. En primer lloc, el contacte constant idirecte amb el Departament de Justícia per conèi-xer quina és la valoració que fa l’Administracióautonòmica de la situació i, en segon lloc, la visitaals centres penitenciaris i el contacte amb les per-sones hi són internes per conèixer-ne la percepciósobre la situació actual del sistema penitenciari aCatalunya.

Així mateix, cal assenyalar que, amb relació a lessituacions concretes d’algunes persones internes,o bé a algunes disfuncions específiques del sis-tema penitenciari, les actuacions iniciades pel Sín-dic s’han incorporat en els apartats corresponents.

El segon apartat, sobre establiments penitenciaris,fa referència a les queixes que versen sobre l’in-compliment del principi cel·lular, la manca d’habi-tabilitat de les cel·les, o bé la ubicació dels centrespenitenciaris.

El tercer apartat, sobre l’organització general, queagrupa la major part de les sol·licituds d’interven-ció del Síndic, planteja els problemes derivats del’ingrés als centres penitenciaris, els trasllats decentre, les relacions amb l’exterior (comunicacionsi visites), les queixes i els recursos o la seguretatals establiments.

El quart apartat, sobre el règim dels establimentspenitenciaris, l’integren les queixes relatives a ladisconformitat amb el règim penitenciari assignato amb les dilacions o les denegacions de canvi derègim penitenciari.

El cinquè apartat, sobre la separació i la classifica-ció dels interns, inclou les queixes plantejades

davant la disconformitat amb l’assignació de graupenitenciari i les dilacions en la progressió de grauo bé la disconformitat amb les decisions presesrespecte a les regressions de grau.

El sisè apartat, sobre el tractament penitenciari, fareferència a les queixes relacionades amb els pro-grames de tractament assignats per la junta detractament i els equips tècnics, o la mateixa dis-conformitat amb el funcionament d’aquests pro-grames.

El setè apartat, sobre els permisos de sortida,agrupa les sol·licituds d’intervenció del Síndic perl’excés de temps de tramitació en els permisosordinaris i extraordinaris, o bé la denegació de lasol·licitud de permís pels jutjats de vigilància peni-tenciària, l’equip tècnic o la junta de tractament.

El vuitè apartat, sobre les formes especials d’exe-cució de les penes privatives de llibertat, mostrales queixes que s’han produït relacionades amb ladenegació de l’accés a aquestes unitats o departa-ments, o bé la possibilitat de retornar la personainterna a les formes ordinàries d’execució de lespenes.

El novè apartat, sobre la llibertat condicional i elsbeneficis penitenciaris, recull les queixes que hanpresentat, majoritàriament, les persones internesen centres penitenciaris per gaudir de la llibertatcondicional i els beneficis penitenciaris.

El desè apartat, sobre prestacions de les adminis-tracions públiques, fa referència a les sol·licitudsd’intervenció del Síndic de Greuges davant el quees percep com a manca d’assistència sanitària perpart de les administracions públiques a les perso-nes internes en centres penitenciaris o bé assis-tència insuficient, i les dificultats en la tramitacióde pensions no contributives.

Finalment, l’onzè apartat, més residual, englobales queixes relacionades amb el règim disciplinari(disconformitat amb sancions), l’organització delscentres penitenciaris, o el règim econòmic i admi-nistratiu dels establiments penitenciaris.

4.1. Dades generals

El nombre més alt de queixes fa referència, en pri-mer lloc, a temes relacionats amb l’organitzaciógeneral del sistema penitenciari (205 casos) i, ensegon lloc, a la separació i la classificació de grausque estableix la junta de tractament i la direcciódel centre penitenciari (43 casos).


Amb tot, cal destacar que l’increment del nombrede queixes que ha observat el síndic en els dosdarrers anys del període estudiat (2005 i 2006) s’haproduït, fonamentalment, en l’apartat d’organitza-ció general i, per tant, en qüestions relatives alstrasllats, la seguretat als establiments penitencia-

ris o les relacions amb l’exterior. Així, mentre queels aspectes d’organització general dels centrespenitenciaris significaven com a màxim el 36,36%de les queixes formulades en el període 2002-2004,en el darrer període conformen més de la meitatde les queixes presentades al Síndic.


Gràfic 8. Nombre de queixes segons l’objecte


Règim disciplinari

Formes especials d’execució

Règim dels establiments penitenciaris

Organització centres penitenciaris

Establiments penitenciaris

Tractament penitenciari

General

Altres

Llibertat condicional i beneficis penitenciaris

Permisos de sortida

Prestacions de l’Administració pública

Separació i classificació

Organització general

50 100 150 2502000

38

205

43

42

33

22

21

18

14

11

8

5

1

Taula 5. Evolució del nombre de queixes segons l’objecte

2002 2003 2004 2005 2006Organització general 20 14 20 79 72

Separació i classificació 6 6 5 14 12

Prestacions de l’Administració pública 6 5 3 15 13

Permisos de sortida 8 5 10 12 3

Tractament penitenciari 5 10 6 6 6

General 4 6 11 0 1

Llibertat condicional i beneficis penitenciaris 3 0 0 7 11

Altres 0 3 3 9 3

Formes especials d’execució 1 2 2 4 5

Règim dels establiments penitenciaris 1 0 1 1 8

Establiments penitenciaris 0 0 2 3 3

Organització centres penitenciaris 1 0 0 1 3

Règim disciplinari 0 0 0 0 1

Total 55 51 63 151 141


Així mateix, cal assenyalar l’inici de queixes ambrelació als establiments penitenciaris (habitabilitati massificació dels centres) en els darrers anys. Enaquest sentit, el Síndic sempre ha fet referència ala necessitat de complir el principi cel·lular i lescondicions d’habitabilitat dels centres, i així ho hareflectit en les diverses resolucions de les actua-cions d’ofici i en els informes anuals.

No obstant això, en els darrers anys també són per-sones físiques i jurídiques les que assenyalen lanecessitat de millorar i garantir unes mínimes con-dicions d’habitabilitat als centres penitenciaris.

Pel que fa a l’objecte de la queixa segons el tipus depersona que la planteja, val a dir que les associa-cions o les persones jurídiques manifesten la sevapreocupació amb relació als establiments peniten-ciaris, les prestacions de l’Administració pública oel tractament penitenciari.


Gràfic 9. Distribució de l’objecte de la queixa per tipus de persona que la presenta


Altres








Permisos de sortida

Règim disciplinari



20% 40% 60% 100%80%


1

42

26 5

37

3196

5

21

14

44

17

11

436

0%

Des del punt de vista de la distribució de l’objectede la queixa per gènere, el percentatge de dones éssuperior a la seva representació en el conjunt dequeixes pel que fa a la disconformitat amb l’assig-nació del règim penitenciari, la separació i la clas-sificació de grau, les prestacions de l’Administraciópública o la denegació de la concessió de permisosde sortida.

En canvi, la seva presència és més baixa quant a lasol·licitud de formes especials d’execució de lacondemna, l’organització general dels centres o ala sol·licitud de llibertat condicional o els beneficispenitenciaris.

Pel que fa a la distribució de l’objecte de queixessegons si la persona és immigrant, cal assenyalarque els immigrants plantegen en una proporciómés alta queixes relatives a l’organització general(en especial pel que fa a l’ingrés als centres peni-tenciaris i a la substitució de penes imposades a

estrangers per mesures d’expulsió o als penatsestrangers sotmesos a mesures d’expulsió poste-riors al compliment de la condemna). Igualment,també cal destacar l’important nombre de queixesamb relació a les denegacions de permisos ordina-ris de sortida.


Gràfic 10. Distribució de l’objecte de la queixa per gènere


Altres








Permisos de sortida

Règim disciplinari



0% 20% 40% 60% 100%80%

Dona Home

1

5 21

4

16927

1 16

297

11 31

83

307

41

174

131

Taula 6. Distribució de l’objecte de la queixasegons si la persona és immigrant o no

No immigrant ImmigrantOrganització general 164 32

Separació i classificació 37 5

Prestacions de l’Administració

pública 35 1

Permisos de sortida 29 8

Tractament penitenciari 23 3

General 0 0

Llibertat condicional i beneficis

penitenciaris 19 2

Altres 14 3

Formes especials d’execució 13 1

Règim dels establiments

penitenciaris 10 1

Establiments penitenciaris 4 0

Organització centres penitenciaris 5 0

Règim disciplinari 1 0


Amb relació a la distribució de l’objecte de laqueixa segons la vinculació amb el sistema peni-tenciari, tal com ja s’ha assenyalat anteriorment,les persones internes als centres penitenciaris, elsfamiliars de les persones internes o les associa-cions en defensa dels drets dels interns en centrespenitenciaris manifesten la seva disconformitatdavant aspectes relacionats amb l’organitzaciógeneral, la llibertat condicional i els beneficis peni-tenciaris, els permisos de sortida o la separació i laclassificació de grau.

Pel que fa als establiments penitenciaris, les quei-xes es distribueixen entre les associacions quemanifesten la seva disconformitat amb la ubicaciódels centres i les persones internes en centrespenitenciaris o les associacions de defensa delsdrets dels interns que es preocupen per la mancade condicions d’habitabilitat i la massificació delscentres penitenciaris.

Finalment, el Síndic de Greuges, amb relació a lesactuacions iniciades d’ofici, ha emfasitzat, a talld’exemple, les garanties dels interns en relacióamb les mesures de seguretat adoptades davantdiversos incidents en centres penitenciaris (orga-

nització general), la conveniència dels programesde tractament realitzats a algunes persones inter-nes en centres penitenciaris, la regressió de graud’un intern o les mesures sanitàries aplicades adiversos interns que van decidir iniciar vagues defam.

Pel que fa a la relació de l’objecte de la queixasegons l’abast territorial, el 100% de les queixesque procedeixen de fora del territori de Catalunyaplanteja la necessitat del trasllat a centres peni-tenciaris de Catalunya, ja sigui per part de fami-liars o bé per part de les mateixes persones inter-nes als centres penitenciaris.


Gràfic 11. Distribució de l’objecte de la queixa segons la vinculació amb el sistema penitenciari


Altres








Permisos de sortida

Règim disciplinari



20% 40% 60% 100%80%

Administració públicaFuncionari

AssociacióIntern

Associació defensaRepresentant legal

Familiar intern/amicSíndic

1

17 1

83

165

95

20 34 4 2

32 110

2265 8 1

1324 1

212

41 2 1

6166128 13

0%

Quant a la distribució per centres penitenciaris, caldestacar, en primer lloc, que els centres peniten-ciaris que han rebut més queixes pel que fa a l’or-ganització general són el centre de Ponent, Brians1, Figueres i el Centre Penitenciari d’Homes de Bar-celona.

En segon lloc, cal assenyalar la diferència entre elnombre de queixes per manca de prestacions perpart de l’Administració pública del centre peniten-ciari de Quatre Camins (11) en relació amb la restad’establiments penitenciaris, tot i que en termesrelatius el percentatge és superior en el cas deTarragona i el Centre de Dones de Barcelona. D’al-tra banda, amb relació als permisos de sortida, elcentre penitenciari de Ponent i de Brians són elsque reben més queixes relatives a la manca deconcessió de permisos per part dels centres i elsjutjats de vigilància penitenciària.

4.2. Establiments penitenciaris

L’apartat d’establiments penitenciaris fa referèn-cia a les queixes que versen sobre l’incomplimentdel principi cel·lular, la manca d’habitabilitat de lescel·les, o bé la ubicació dels centres penitenciaris.

Taula 8. Tipus de queixes en matèriad’establiments penitenciaris

Freqüència PercentatgeManca d’habitabilitat 1 12,5%

Incompliment del principi cel·lular 4 50%

Desacord amb la ubicació 3 37,5%

Total 8 100%



Taula 7. Distribució de l’objecte de la queixa per centre penitenciari

Homes Dones Joves QuatreBarcelona Barcelona Barcelona Tarragona Brians 1 Camins Ponent Figueres Girona

Organització general 18 2 4 6 44 38 31 1 3

45,7% 40% 44,4% 26,1% 51,2% 43,7% 54,4% 50% 37,5%

Separació i classificació 6 0 0 2 10 12 0 0 2

17,1% 0,0% 0,0% 8,7% 11,6% 13,8% 0,0% 0,0% 25%

Prestacions de 0 1 0 5 4 11 4 0 1

l’Administració pública 0,0% 20% 0,0% 21,7% 4,7% 12,6% 7,0% 0,0% 12,5%

Permisos de sortida 4 0 1 2 9 6 8 1 0

11,4% 0,0% 11,1% 8,7% 10,5% 6,9% 14,0% 50% 0,0%

Tractament penitenciari 2 0 1 2 4 6 5 0 0

5,7% 0,0% 11,1% 8,7% 4,7% 6,9% 8,8% 0,0% 0,0%

Llibertat condicional 1 1 1 1 4 4 4 0 0

i beneficis penitenciaris 2,9% 20% 11,1% 4,3% 4,7% 4,6% 7,0% 0,0% 0,0%

Altres 3 0 1 2 6 4 1 0 0

8,6% 0,0% 11,1% 8,7% 7,0% 4,6% 1,8% 0,0% 0,0%

Formes especials 1 0 0 0 3 1 2 0 2

d’execució 2,9% 0,0% 0,0% 0,0% 3,5% 1,1% 3,5% 0,0% 25%

Règim dels establiments 0 1 0 1 1 3 2 0 0

penitenciaris 0,0% 20% 0,0% 4,3% 1,2% 3,5% 0,0% 0,0%

Establiments 0 0 1 1 1 1 0 0 0

penitenciaris 0,0% 0,0% 11,1% 4,3% 1,2% 1,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Organització centres 0 0 0 1 0 1 0 0 0

penitenciaris 0,0% 0,0% 0,0% 4,3% 0,0% 1,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Règim disciplinari 0 0 0 0 0 0 0 0 0

0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Total 35 5 9 23 86 87 57 2 8100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Tot i que el nombre de queixes és reduït, cal ressal-tar que el 50% de les queixes s’ha produït per l’in-compliment del principi pel qual cada intern tédret a una cel·la i a gaudir de condicions d’habita-bilitat suficients. D’altra banda, un 37,5% de lesqueixes estan relacionades amb el desacord dediferents associacions d’ubicar un nou centrepenitenciari a Tàrrega.

4.3. Organització general

L’apartat d’organització general planteja els pro-blemes derivats de l’ingrés als centres penitencia-ris, els trasllats de centre, les relacions amb l’exte-rior (comunicacions i visites), les queixes i elsrecursos, o la seguretat als establiments.

El nombre més alt de queixes d’aquest apartat espresenta per sol·licitar trasllats o bé per expressarla disconformitat amb el trasllat no desitjat de per-sones internes a altres centres penitenciaris. Enconcret, el 77,63% de les queixes es presenta per ladenegació de la sol·licitud de trasllat, la major partde les quals perquè la Secretaria de Serveis Peni-tenciaris denega la sol·licitud de ser traslladat a uncentre penitenciari de Catalunya, mentre quel’11,84% s’ha iniciat per la disconformitat a sertraslladades (trasllats dins la mateixa comunitatde Catalunya). Un 9,21% de les persones ha sol·lici-tat la intervenció del Síndic per la demora en larealització del trasllat. Finalment, un 1,31% de lesqueixes s’ha produït per la denegació del desplaça-ment a hospitals no penitenciaris.


Gràfic 12. Tipus de queixes en matèria d’organització general


Seguretat dels establiments

Llibertat i excarceració

Ingrés

Informació, queixes i recursos

Comunicacions i visites

Trasllats i conducció

10 20 30 40 50 60 80700

57

18

15

5

1

76

En segon lloc, quant a les queixes que fan referèn-cia a la seguretat dels establiments penitenciaris,el 61,4% de les queixes està relacionat amb denún-cies formulades per interns per presumptes mal-tractaments o rigor innecessari en l’aplicació de lesnormes. En aquest sentit, d’aquest 61,4%, el 34,29%assenyala la desproporcionalitat en les mesures,mentre que un 65,71% són queixes relatives a pre-sumptes maltractaments per part de funcionaris.En canvi, el 38,6% de les queixes sobre seguretat alsestabliments penitenciaris es relaciona amb lamanca de seguretat interna dels centres o amb laresta de companys del centre.

En tercer lloc, es troben les queixes sobre llibertat iexcarceració, en què el 44,4% de les queixes es rela-ciona amb l’execució de l’ordre de llibertat (dilacióen l’execució de l’ordre de llibertat o bé la denega-ció de la sol·licitud), un 38,9% es queixa per la

manca d’ajudes o bé per la denegació de sol·lici-tuds d’ajudes a l’excarceració. Finalment, un16,67% el presenten immigrants que manifesten laseva disconformitat davant la substitució de penesimposades per mesures d’expulsió.

En quart lloc, pel que fa a les comunicacions i lesvisites, el 33,3% fa referència a les comunicacionsíntimes de les persones internes als centres peni-tenciaris; en concret, la denegació de sol·licituds ila disconformitat amb el temps d’aquestes comu-nicacions. El 26,67% de les queixes es produeix enles comunicacions escrites, amb relació a la lenti-tud en la tramitació dels escrits o bé per la pre-sumpta manca de tramitació de les queixes pelcentre penitenciari. Finalment, les comunicacionsorals i les comunicacions amb advocats i procura-dors reben el 20% de les queixes per la denegacióde sol·licituds.

En cinquè lloc, les queixes sobre l’ingrés als esta-bliments penitenciaris estan relacionades amb lamanca d’identificació i la manca d’informaciósobre els drets i els deures de les persones internesals centres penitenciaris.

4.4. Règim dels establiments penitenciaris

L’apartat sobre el règim dels establiments peniten-ciaris, l’integren les queixes relatives a la discon-formitat amb el règim penitenciari assignat o lesdilacions o les denegacions de canvi de règimpenitenciari.

Pel que fa a aquest apartat, el 36,36% de les queixess’ha produït per la disconformitat amb l’assignaciódel règim penitenciari, mentre que el 63,64% de lesqueixes es presenta per la denegació de la sol·lici-tud de canvi de règim penitenciari. Del 63,64%, el71,43% de les queixes el presenten persones inter-nes en centres penitenciaris que es troben enrègim ordinari i volen accedir al règim obert.

4.5. Separació i classificació

Aquest apartat, sobre la separació i la classificaciódels interns, comprèn les queixes plantejades perla disconformitat amb l’assignació de grau peni-

tenciari i les dilacions en la progressió de grau o béla disconformitat amb les decisions preses res-pecte a les regressions de grau.

De les 18 queixes en què es manifesta la disconfor-mitat amb l’assignació de grau, el 16,67% al·legacasos especials per modificar l’assignació previstainicialment.

Tot i això, en tots els casos esmentats, el Síndic noha apreciat irregularitat en les actuacions de l’Ad-ministració des del punt de vista normatiu. Pel quefa a la progressió de grau, el 92,86% expressa laseva disconformitat davant la manca de progressióde grau, mentre que el 7,14% es queixa per lademora en la concessió del grau per part de l’Ad-ministració penitenciària.

Finalment, amb relació a la regressió de grau, 4 deles queixes estan relacionades amb el motí que esva produir al Centre Penitenciari de Quatre Camins.

4.6. Permisos de sortida

L’apartat de permisos de sortida agrupa les sol·lici-tuds d’intervenció del Síndic bé per l’excés detemps de tramitació en els permisos ordinaris iextraordinaris, o bé per la denegació de la sol·lici-tud de permís pels jutjats de vigilància penitencià-ria, l’equip tècnic o la junta de tractament.


Gràfic 13: Tipus de queixes sobre el règimdels establiments penitenciaris


64,64 %

36,36 %

Disconformitat amb l’assignació derègim penitenciariDenegació de la sol·licitud de canvide règim

Gràfic 17. Tipus de queixes sobre separació iclassificació de grau


4

8

Assignació Progressió Regressiógrau de grau de grau

6

2

12

16

18

20

10

14

0

18

14

10

El 91,67% de les queixes que formulen les personesinternes als centres penitenciaris fa referència apermisos ordinaris, mentre que el 8,33% es pre-senta amb relació a permisos extraordinaris.Quant als permisos extraordinaris, el motiu de lesqueixes és la denegació de sol·licituds, mentre queen el cas dels permisos ordinaris, les queixes espresenten per la denegació de la sol·licitud(75,75%), la demora en l’execució del permís(21,21%) o la manca de resposta de la junta de trac-tament (3%).

4.7. Formes especials d’execució de penes

L’apartat de formes especials d’execució de lespenes privatives de llibertat comprèn les queixesque s’han produït relacionades amb la denegaciód’accedir a aquestes unitats o departaments, o béla possibilitat de retornar la persona interna a lesformes ordinàries d’execució de les penes.


Gràfic 18. Tipus de queixa sobre permisos de sortida


5

10

Denegació Denegació Demora Manca dede sol·licitud de sol·licitud en l’execució resposta

20

25

30

Permisos extraordinaris Permisos ordinaris

15

0

3

25

7

1

Gràfic 19. Tipus de queixes amb relació a les formes especials d’execució de les penes


1

2

Disconformitat expulsió Denegació de sol·licitud Disconformitat expulsió Denegació de sol·licitud

6

7

9

Internament en Unitatscentres d’inserció Unitats extrapenitenciàries psiquiàtriques

5

3

4

8

0

1

8

3

2

El 78,57% de les queixes fa referència a la voluntatde les persones internes en centres penitenciarisd’accedir a unitats extrapenitenciàries. D’aquest78,57%, el 72,73% es queixa per la denegació de lasol·licitud d’accés, mentre que el 27,27% manifestala disconformitat davant l’expulsió d’aquests cen-tres i el retorn als establiments penitenciaris ordi-naris per complir l’execució de la pena privativa dellibertat.

D’altra banda, el 14,29% de les queixes manifestala disconformitat davant la denegació d’accés aunitats psiquiàtriques i, finalment, s’ha produït uncas, pel que fa a l’internament en centres d’inser-ció, en què la persona interessada expressava elseu desacord davant l’expulsió i sol·licitava tornara accedir a aquest tipus de centres.

4.8. Llibertat condicional i beneficispenitenciaris

L’apartat de llibertat condicional i beneficis peni-tenciaris exposa les queixes que han presentat lespersones internes en centres penitenciaris pergaudir de la llibertat condicional i dels beneficispenitenciaris. El 52,38% de les queixes es presentaper qüestions relacionades amb els beneficis peni-tenciaris, el 42,88%, per les sol·licituds de llibertatcondicional i, en canvi, només s’ha produït unaqueixa pel que fa a la denegació de la sol·licitudd’un indult parcial.


Gràfic 20. Tipus de queixes de llibertat condicional i beneficis penitenciaris


1

2

Denegació Manca còmput Manca de Denegació Pèrdua de Denegacióde sol·licitud correcte de resposta de sol·licitud sol·licitud per de sol·licitud

temps l’Administració

6

7

Llibertat condicional Beneficis penitenciaris Indult parcial

5

3

4

0

6

2

4

11 1

Quant als beneficis penitenciaris, la majoria de lesqueixes s’ha produït per la denegació de la sol·lici-tud, mentre que en un cas s’ha presentat perla pèrdua, per l’Administració penitenciària, de lasol·licitud per adquirir aquests beneficis.

Pel que fa a la llibertat condicional, el 66,67% de lesqueixes es produeix, novament, per la manca deconcessió de la llibertat condicional, mentre queen el 22,22% dels casos es manifesta la disconfor-mitat davant la manca de resposta a la sol·licitudde llibertat condicional per part les persones ambpenes privatives de llibertat. Finalment, s’hi afe-geix una darrera queixa per problemes de còmputde temps.

4.9. Prestacions de les administracionspúbliques

L’apartat de prestacions de les administracionspúbliques fa referència a les sol·licituds d’interven-ció del Síndic de Greuges davant el que es percepcom a manca d’assistència sanitària per part de lesadministracions públiques a les persones internesen centres penitenciaris o bé l’assistència insufi-cient, i les dificultats en la tramitació de pensionsno contributives. El 76,19% de les queixes es pre-senta amb relació a les prestacions sanitàries,mentre que el 23,81% es refereix a les prestacionssocials.

En primer lloc, pel que fa a les prestacions sani-tàries, el 75% de les queixes manifesta la dis-conformitat davant la manca d’assistència sani-tària o bé l’assistència sanitària insuficient. Enaquest cas, cal esmentar tres casos en què lespersones internes havien declarat una vaga defam. En el 25% restant, les persones interessa-des denuncien la manca d’aplicació correcta delprograma d’intercanvi de xeringues (12,5%), lamala praxi del personal mèdic (6,25%), el diag-nòstic erroni d’una malaltia (3,125%) o, final-ment, la manca d’informació del personalmèdic davant la mort d’una persona interna enun centre penitenciari.

En segon lloc, amb relació a les prestacions socials,les queixes s’han produït per la manca d’ajudes ola denegació de la sol·licitud (30% de les queixes,en ambdós casos), i els problemes en el cobramentde les pensions quan la persona ingressa en uncentre penitenciari (40%).

4.10. Règim disciplinari, organització, irègim econòmic i administratiu delscentres penitenciaris

El darrer apartat engloba, atès el reduït nombre dequeixes, les sol·licituds d’intervenció del Síndicrelacionades amb el règim disciplinari (disconfor-mitat amb sancions), l’organització dels centrespenitenciaris, o el règim econòmic i administratiudels establiments penitenciaris.

Amb relació a l’organització dels centres peniten-ciaris i el règim econòmic i administratiu, s’hanpresentat dues queixes per la manca de coordina-ció entre els diferents òrgans col·legiats dels cen-tres. Així mateix, s’han produït dues queixes per lapèrdua de pertinences respecte a la custòdia delsobjectes de les persones internes en centres peni-tenciaris i una amb relació a la gestió dels econo-mats.

Finalment, quant al règim disciplinari, hi ha hagutuna queixa del personal funcionari per una sancióimposada pel Departament de Justícia.


Gràfic 21. Tipus de queixes sobre prestacions de les administracions públiques


Manca d’assistència sanitària

Manca d’aplicació del programa d’intercanvi dexeringues

Diagnòstic erroni

Mala praxi

Problemes en el cobrament de la pensió

Denegació de la sol·licitud

Manca d’informació a la família davant la mortd’un intern

Manca d’ajudesAss

istè

nci

aso

cial

Ass

istè

nci

asa

nit

ària

5 10 3015 20 250

3

4

3

1

24

4

2

1

5. LES ADMINISTRACIONS AFECTADESPER LES QUEIXES

En matèria penitenciària, el 94,79% de les queixess’ha tramitat amb la col·laboració de l’Administra-ció autonòmica, mentre que la resta es distribueixentre l’Administració estatal, els jutjats i els tribu-nals, i l’Administració institucional (en concret,col·legis d’advocats).


Gràfic 22. Distribució de les queixes per tipus d’administració


Administracióautonòmica

Tribunals i jutjats

Administració estatal

Administracióinstitucional

50 150 300 500400100 200 350 4502500

7

2

437

15

Pel que fa a l’Administració autonòmica, el total deles queixes s’ha tramitat amb el Departament deJustícia. Amb relació a l’Administració estatal, el71,43% de les queixes s’ha tramitat amb els minis-teris de Justícia o bé d’Interior, mentre que el28,57% s’ha gestionat amb la Delegació del Governa Catalunya. Quant als jutjats i els tribunals, el 40%de les queixes s’ha tramitat amb els jutjats de vigi-lància penitenciària, el 20%, amb el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya i el 13,3%, amb els jut-jats d’instrucció.

6. LES RESOLUCIONS DEL SÍNDIC

Del conjunt de queixes tramitades pel Síndic(461), cal ressaltar l’increment que s’ha produïten el nombre de resolucions emeses per la insti-tució, en termes relatius, respecte a la resta demaneres de finalitzar les queixes. Del conjunt deresolucions del Síndic, en un 79,77% dels casos, elSíndic no ha observat cap irregularitat en laintervenció administrativa, d’acord amb els crite-ris de compliment de la legalitat. Així mateix,quan s’ha presentat la queixa a la institució, enun 12,56% dels casos l’Administració ha presmesures per resoldre el problema. Aquest és elcas d’algunes sol·licituds de trasllats a centrespenitenciaris, manca de resposta a sol·licituds deles persones interessades o manca d’atenciósanitària.

Pel que fa als suggeriments, el Síndic ha fet ús d’a-quest tipus de resolucions en el 5,58% dels casosper millorar les condicions d’habitabilitat dels cen-tres, proposar a l’equip de tractament que es valorila possibilitat de modificar un canvi de grau o ferseguiments més exhaustius quant a l’atenció sani-tària a alguns interns que ho necessiten, entrealtres. En aquest sentit, cal assenyalar que el nivelld’acceptació dels suggeriments ha estat del 58,3%,davant un 33,33% en què els suggeriments del Sín-dic no han estat acceptats per les administracions,i finalment un 8,3% en què els suggeriments hanestat acceptats parcialment.

L’1,4% de les resolucions del Síndic s’ha fonamen-tat en el recordatori de deures legals. En concret i,d’acord amb la Llei 30/1992, del 26 del novembre,del règim jurídic de les administracions públiques

i del procediment administratiu comú (modificadaper la Llei 4/1999), es recorda a les administracionspúbliques la necessitat de donar resposta a lessol·licituds de les persones interessades o, entrealtres, la necessitat de fer valoracions i afavorir laprogressió de grau si els informes i l’avaluació delsinterns ho aconsellen.

Finalment, pel que fa a les recomanacions, el Sín-dic ha formulat en el període comprés entre el2002 i el 2006 dues recomanacions relatives lanecessitat d’equilibrar l’increment del nombre depersones internes als centres penitenciaris amb elpersonal que hi treballa i la necessitat de mantenirla pensió no contributiva íntegra, tot i que es puguiacreditar el cost de la manutenció. Quant a aques-tes recomanacions, la primera ha estat acceptada ila darrera, denegada.


Gràfic 23. Tipus de resolució de les queixes plantejades al Síndic


No-irregularitat

L’Administració resol

Suggeriment

Recomanació

Recordatori de deureslegals

50 100 150 200 300 350 4002500

343

54

6

24

3

Aquest capítol fa una anàlisi exhaustiva del sis-tema penitenciari català a partir del contingut deles queixes promogudes pels mateixos interns i deles visites periòdiques del Síndic a cadascun delscentres penitenciaris. Pel que fa a l’estructura, elcapítol es divideix en deu apartats, que conformenla problemàtica principal en aquesta matèria.

1. MASSIFICACIÓ

Una de les qüestions que afecta el món peniten-ciari i en què ha insistit molt el Síndic en tots elsinformes és la massificació dels centres peniten-ciaris, tant per les causes com per les conseqüèn-cies que se’n deriven. La massificació és un delsproblemes més greus amb què s’afronta l’execucióde les penes i les mesures de seguretat privativesde llibertat, en la mesura que n’afecta l’orientacióconstitucional, n’agreuja les condicions del com-pliment i dificulta el tractament penitenciari i lareinserció social dels interns.

L’Informe al Parlament 2005 ja assenyalava queaquesta massificació arreu dels centres peniten-ciaris de l’Estat espanyol i de Catalunya s’hauriapogut preveure fins el punt que ha significat unaclara opció de política penal i penitenciària que haportat als límits actuals de sobresaturació i quedetermina que la taxa d’encarcerament d’Espanyai Catalunya se situï entre les més altes d’Europa.Les taxes més recents, corresponents al juny de2007, indiquen valors de 132 i 150 encarcerats percada 100.000 habitants a Catalunya i a la resta del’Estat.

L’Informe al Parlament 2003 per primera vegada fauna anàlisi dels motius pels quals el nombre dereclusos havia augmentat ininterrompudament,tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espan-yol. Assenyalava que aquest augment de poblacióreclusa no respon a un increment de la delinqüèn-cia o de la inseguretat ciutadana. Hi ha dos motiusque, bàsicament, expliquen aquest increment:d’una banda, l’enduriment de les penes per aalguns dels delictes més habituals i l’eliminació de

la figura de la redempció de condemnes pel treballi, de l’altra, les penes alternatives no privatives dellibertat que estableix el Codi penal, així comtambé alguns mecanismes de reducció del tempsde presó com ara la llibertat condicional a les duesterceres parts de la condemna o l’indult particular,que s’apliquen tímidament.

La massificació dificulta el tractament penitenciari i, per tant,l'objectiu de la reeducació i la reinserció social

Llavors ja s’apuntava que les reformes legislativesque el govern de l’Estat havia anunciat en matèriade seguretat ciutadana feien augurar un nouimpuls a l’augment de la població penitenciària.Això ha estat així perquè les últimes reformesaprovades des de l’any 2003 confirmen el gir pre-senciat els darrers temps, en el sentit que el legis-lador s’ha oblidat de l’enunciat de l’article 25.2 dela Constitució, segons el qual “les penes i les mesu-res de seguretat privatives de llibertat s’hand’orientar vers la reeducació i la reinserció socialper donar prioritat a la retribució i a la prevenciógeneral positiva”. Aquestes reformes legals i lapolítica criminal promoguda durant els darrersanys s’ha traduït en un enduriment de les penes i,en conseqüència, en un augment de la mitjana deltemps d’estada a la presó. Aquests canvis s’hanconstatat amb l’agreujament de la duració de lapena de presó, que en cas d’haver estat condemnatper dos delictes o més pot arribar fins al límitmàxim de 40 anys de presó; l’enduriment dels cri-teris per accedir al tercer grau de tractament; l’am-pliació dels requisits de la llibertat condicional; lamajor restricció de beneficis penitenciaris de l’ar-ticle 78 del Codi penal i, en definitiva, l’àmplia res-tricció dels drets individuals que orienta tota lareforma. Tots aquests canvis han fet que les perso-


III. ANÀLISI DEL SISTEMA PENITENCIARIDE CATALUNYA

nes que ingressen a la presó triguin més temps asortir-ne en règims de semillibertat, en llibertatcondicional o en llibertat definitiva.

L’Informe al Parlament 2005 també apuntava queuna altra causa que contribueix a la massificacióés la interpretació judicial restrictiva que predo-mina en l’àmbit dels permisos ordinaris de sortida,accés a tercer grau i llibertat condicional, ambl’agreujant d’una falta de criteri unificat d’inter-pretació per part dels diversos òrgans judicialsencarregats de l’execució penal, aspecte al qualdedicarem més endavant un apartat específic.

A aquest conjunt de causes, cal afegir-hi, tal comapunten els informes 2005 i 2006, que aquest crei-xement no ha estat complementat amb una inver-sió adequada en infraestructures. Per això, ha cal-gut revisar el Pla d’equipaments penitenciaris, quees va presentar per primer cop el 1996 per fer fronta les necessitats actuals de places penitenciàries.

Les reformes legislatives, la política criminal i l'enduriment de l'execució de la pena comporten un augment de l'estada a la presó

L’Informe al Parlament 2004 feia una anàlisi delscentres penitenciaris que hi havia a Catalunya perfer palès la situació que llavors presentaven i perenfocar les futures construccions segons criterisque afavorissin el tractament penitenciari. Aixímateix, descrivia que el Centre Penitenciari d’Ho-mes de Barcelona, i els de Figueres, Tarragona iGirona presentaven tots una ocupació per damuntde les seves possibilitats. El de Joves també es tro-bava massa ple i estava mancat d’instal·lacionsespecífiques des del punt de vista formatiu, ocupa-cional i esportiu.

Pel que fa als centres grans de compliment, QuatreCamins i Brians també es trobaven en una situacióde saturació impròpia. Dels centres, el de QuatreCamins és el que oferia més possibilitats per altractament; en canvi, Brians presentava un modelarquitectònic poc recomanable si no s’organitzavainternament amb mòduls autònoms, tal com s’ha-via previst inicialment. Finalment, el Centre Peni-tenciari de Ponent oferia moltes possibilitats, tot ique necessitava algunes reformes importants. Esva recordar la necessitat d’ampliar o construir una

nova infermeria i cercar nous espais per a tallersproductius i la recuperació del pavelló poliespor-tiu.

El mateix Informe al Parlament 2004 afirmava que lamassificació té com a conseqüència inevitable eldeteriorament de la convivència i de les condi-cions de vida de les persones que la pateixen, ambla qual cosa se’n limita o se n’impedeix la possiblereinserció social, i s’agreuja la tensió interna. Lareducció de l’espai, la disminució dels recursos, laqualitat dels serveis, la insuficiència de personaltècnic per als programes de tractament i per al tre-ball productiu són algunes de les conseqüènciesmés directes que produeix.

Mentre no es construïssin els nous centres peni-tenciaris que preveia el Pla d’equipaments, el Sín-dic enumerava en aquest Informe 2004 tota unasèrie de solucions i propostes de futur per pal·liarla situació de massificació:

• Difondre encara més aquest Pla per donar-lo aconèixer a la ciutadania en general perquè pro-bablement aquesta actuació milloraria el graud’acceptació d’aquests equipaments tan neces-saris.

• Concebre aquests nous equipaments d’acordamb els criteris de gestió efectiva i eficaç i unaracionalitat econòmica, sense perdre l’horitzó dela seva finalitat, que no és altra que oferir untractament específic per a cada persona privadade llibertat, d’acord amb les seves característi-ques, per dotar-la de les eines i els mecanismesnecessaris perquè retorni a la societat.

• Preveure en la lògica arquitectònica d’aquestsnous centres el disseny d’elements i espais neces-saris, correctament dimensionats per utilitzar-los.Concebre àrees d’esport, d’esbarjo, de passeig, deformació i ocupacionals, i també les destinades alrepòs i la higiene, amb la finalitat de permetre elmàxim desenvolupament de les persones i garan-tir el respecte dels drets humans.

• Configurar els mòduls de vida ordinària com aunitats de convivència que afavoreixin la relacióentre els interns i els professionals que els ate-nen. Es ressalta la importància que té la inter-venció d’aquests professionals a l’interior delsmòduls, entesos com a unitats bàsiques de vidaen comú que han de permetre dur a terme untreball ben orientat i de col·laboració entre elpersonal de règim i el de tractament. És peraquesta raó que el disseny arquitectònic haviade facilitar el projecte de treball a executar.

• Fer de la seguretat exterior una eina moderna iefectiva per evitar l’alarma social que generen


les fugues. Calia que els agents penitenciaris,molt especialment el personal de règim i de trac-tament, se sentissin protegits i segurs, sense queaixò signifiqués un allunyament de la poblacióinterna. La manera eficaç d’intervenir és la rela-ció personal, no la distància amb el reclús. És peraixò que es recomanava una atenció directa ipersonalitzada.

• Finalment, el Síndic proposava en aquestInforme 2004 construir centres de dimensionsreduïdes que combinessin una bona gestió iaprofitament del personal amb un replanteja-ment dels horaris laborals que el fessin més eco-nòmic des del vessant pressupostari.

Actualment, el creixement de població a les presonscontinua a un ritme constant. Des del juny de 2006al juny de 2007 s’ha passat de 8.911 interns a 9.395.En conseqüència, si la població reclusa creix a unritme tan desmesurat com darrerament, la creacióde les noves places penitenciàries previstes querecull el Pla d’equipaments penitenciaris i de justí-cia juvenil (2004-2010) resultarà novament insufi-cient. Aquest fet representa un creixement accele-rat de la població penitenciària que s’allunya cadacop més de les xifres dels països de l’entorn: Portu-gal, Itàlia, Alemanya, França, Suècia, Dinamarca iSuïssa; només el supera Anglaterra/Gal·les.

La població estrangera també ha comportat uncreixement constant, tant en termes absoluts compercentuals i continua justificant una part moltimportant d’aquest creixement global d’interns ales presons d’arreu de Catalunya. Actualment,representa quasi el 40% de la població penitencià-ria total de Catalunya.

Una dada que també resulta significativa és el crei-xement de la població preventiva. El juny de 2007representava el 21.8% del total de la poblacióinterna. Del total de població preventiva, la presóprovisional s’aplica en una proporció més alta alsestrangers que als espanyols, la qual cosa dificultaels processos de reinserció relacionats amb l’accésal tercer grau i la llibertat condicional.

2. ATENCIÓ SANITÀRIA

Un dels objectius essencials d’aquesta institucióamb relació a l’execució de la pena privativa de lli-bertat ha estat intentar, per tots els mitjans possi-bles de què disposa l’Administració, l’establimentde línies d’actuació que permetin una detecció efi-caç de les persones amb problemes de salut men-tal i l’avaluació dels programes de tractament que,en aquest sentit, es duen a terme als diversos cen-tres penitenciaris.

2.1. La malaltia mental en l’àmbitpenitenciari

La Llei orgànica general penitenciària estableixla separació dels interns que presentin malaltiao defecte físic o mental dels interns que podenseguir el règim normal de l’establiment. En rea-litat, aquesta prescripció legal es compleixnomés en part. Els malalts físics són destinats aldepartament d’infermeria durant la malaltia,sens perjudici de les sortides a centres hospita-laris quan calgui. Els malalts psiquiàtrics sóntraslladats als hospitals psiquiàtrics penitencia-ris, dels quals, fins el setembre de 2003, nomésn’hi havia dos a tot Espanya, el d’Alacant i el deSevilla.

A més, no tots els malalts mentals requereixen unhospital psiquiàtric, però no hi ha alternativa:presó o hospital. En l’Informe 2003 el Síndic feiapalès que no hi ha centres intermedis on hauriende ser destinats els interns que, per les sevescaracterístiques, no poden estar-se en un centrepenitenciari en règim ordinari. Així mateix, recullque els centres penitenciaris haurien de tenir unequip especialitzat per a l’atenció i el tractamentdels interns amb disminució psíquica amb el quales treballessin objectius i programes concrets per aells, de manera que els fos més fàcil la sortida capa un altre recurs, tant institucional com de l’àmbitfamiliar.

Els centres penitenciaris haurien de tenir especialistes per als interns amb problemes psíquics

En la visita al Centre Penitenciari d’Homes de Bar-celona el 2003 es va considerar insuficient la ràtiode personal de psiquiatria. Igualment, arran de lavisita al Centre Penitenciari Ponent el mateix anyes va recordar al Departament de Justícia que nos’havia executat la separació compromesa entremalalts psiquiàtrics i orgànics.

Amb tot, el Síndic assenyala que, en el sistemapenitenciari de Catalunya, l’atenció sanitària hamillorat considerablement els darrers anys com aconseqüència del conveni de col·laboració de l’any1991 entre els departaments de Justícia i Sanitatdel Govern català. Aquesta atenció sanitària espresta amb uns estàndards de qualitat perfecta-ment comparables als que regeixen, en un mateixterritori, la relació de qualsevol ciutadà amb el sis-tema nacional de salut.


En els diversos informes al Parlament el Síndic haassenyalat que les infermeries dels centres, fins itot quan tenien la separació adequada entre elsmalalts orgànics i psiquiàtrics, no estaven en dis-posició de prestar una determinada assistència.Aquest dèficit es va pal·liar amb l’habilitació d’u-nes habitacions dependents de la unitat hospitalà-ria penitenciària, o d’unes places en centres psi-quiàtrics, com és el cas del recinte Torribera, deSanta Coloma de Gramenet.

L’assistència en un recinte hospitalari psiquiàtricsense connotacions penitenciàries no ha estatexempta de problemes, com el Síndic ha comprovaten les diferents visites. En aquest sentit, l’Informede 1998, sobre la visita al recinte Torribera, afirmava:“Els interns ingressats per via judicial, que hauriende ser atesos en un hospital psiquiàtric peniten-ciari, generen disfuncions”. És per això que es vareiterar al Departament de Sanitat i Seguretat Socialque coordinés les seves actuacions amb el Departa-ment de Justícia, a fi de crear un establiment psi-quiàtric penitenciari destinat al compliment de lesmesures de seguretat privatives de llibertat aplica-des pels tribunals, bo i pal·liant alhora el problemaque representa per als hospitals psiquiàtrics.

Una recomanació del Síndic culmina amb l'Obertura de la Unitat Hospitalària de Psiquiatria Penitenciària de Brians

Finalment, el Departament de Sanitat i SeguretatSocial i el Departament de Justícia i Interior vanacceptar una de les recomanacions del Síndic, ambla creació d’un hospital psiquiàtric penitenciariper atendre adequadament els malalts mentalsempresonats, fet que va motivar el 2003 l’oberturade l’actuació d’ofici número 2739/03, sobre hospi-talització psiquiàtrica penitenciària, actuació quees va tractar en la secció de sanitat.

El setembre de 2003 finalment es va inaugurar la -Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària delCentre Penitenciari de Brians. Això fou possible enaplicació de l’acord de col·laboració que l’any 2001es va firmar entre els departaments de Justícia iInterior, Sanitat i Seguretat Social i l’Orde Hospita-lari de Sant Joan de Déu, amb l’objectiu d’assegu-rar la prestació de l’atenció en salut mental alscentres penitenciaris de Catalunya, d’acord ambuna concepció integrada i integral del sistemasanitari d’utilització pública de Catalunya.

La gestió d’aquesta unitat s’encarrega a l’entitatSant Joan de Déu Serveis de Salut Mental i s’inspiraen els valors de l’orde esmentat i en el modelassistencial que pren la persona malalta com acentre de l’assistència, integral i personalitzada,amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat, basaten l’eficàcia i l’eficiència, adaptada per raonsòbvies a la normativa penal i penitenciària. La uni-tat s’integra en una xarxa assistencial de la qualformen part els recursos següents: infermeries psi-quiàtriques, unitat polivalent del Centre Peniten-ciari Quatre Camins, Unitat Penitenciària Hospita-lària de Terrassa, Centre de Dia Pinel i consultespsiquiàtriques dels centres penitenciaris.

En els diversos informes al Parlament s’ha celebratla posada en marxa d’aquesta nova unitat hospita-lària i s’ha valorat positivament la generació deplaces de psiquiatria en el Departament d’Infer-meria-Psiquiatria de Quatre Camins i la remodela-ció de la farmàcia de Ponent. També destaca espe-cialment la tasca de la Unitat Hospitalària deTerrassa, on la salut ha de prevaler per damunt delrègim penitenciari. En aquest camp, la coordinacióamb la resta de la xarxa assistencial, la interdisci-plinarietat i la continuïtat assistencial extrapeni-tenciària són bàsiques per millorar l’atenció d’a-questes persones i garantir una assistènciaintegral i personalitzada a aquests malalts.

Finalment, pel que fa a les mesures de seguretat, elSíndic assenyalava en l’Informe al Parlament 2005 quedetectava la necessitat d’una major aplicabilitat delsoperadors jurídics i una manca de recursos mate-rials que facin que l’execució d’aquestes mesuressigui idònia. Alhora, detectava que els equips mèdicsi facultatius dels centres penitenciaris no proposenla mesura que estableix l’article 60 del Codi penal,que per mitjà d’un procés contradictori permet larevisió de la mesura de seguretat.

2.2. L’atenció a les drogodependències

Des que l’any 1984 la Generalitat de Catalunya vaassumir les competències en matèria penitencià-ria, la intervenció en l’àrea de drogodependènciesals centres penitenciaris va esdevenir un objectiupreferent. El Departament de Justícia i de Sanitat iSeguretat social col·laboren des de l’any 1990 perdur a terme diferents actuacions encaminades aoferir alternatives d’atenció als interns drogode-pendents. Actualment tots els centres penitencia-ris de Catalunya apliquen programes d’intervencióamb drogodependents. També s’ha potenciat lacol·laboració amb entitats externes que poden ofe-rir suport i seguiment als interns, i que completenl’oferta assistencial que hi ha als centres peniten-ciaris.


L’Informe al Parlament 2004 destacava l’importantincrement, la consolidació i el desenvolupamentde programes, i també remarcava l’augment de lesderivacions a recursos comunitaris de la Xarxad’Atenció a Drogodependències.

a) Comunitats terapèutiques

Amb l’aprovació del Decret 184/1990, del 20 dejuny, es va crear el Programa d’atenció especialit-zada per al tractament de conductes addictives(DAE), en règim de comunitat terapèutica dins delCentre Penitenciari Quatre Camins, que va ser laprimera comunitat terapèutica de tot l’Estat.

El Síndic ha visitat aquest departament en diver-ses ocasions. De la informació obtinguda sobre l’e-volució d’aquest programa des de l’inici, l’Informeal Parlament 2004 en recollia alguns dels resultats,com ara temps d’estada, nombre d’ingressos,abandonament del programa, trencaments de con-demna, etc.

Tenint en compte els bons resultats del DAE delCentre Penitenciari Quatre Camins, la llavorsDirecció General de Serveis Penitenciaris i deRehabilitació va considerar crear un departamentd’atenció especialitzada per a dones. El DAE per adones es va inaugurar al final de 1993 al CentrePenitenciari de Brians. Darrerament s’ha inauguratun nou DAE a Ponent i al Centre PenitenciariBrians s’ha creat un espai específic dins de la presóper atendre els drogodependents. Aquest centre,que es va posar en marxa el mes d’octubre de 2005,coordina diversos programes de toxicomanies,com ara el tractament amb metadona, l’intercanvide xeringues o els destinats a prevenir-ne i detec-tar-ne el consum.

L’Informe al Parlament 2006 assenyalava que calgeneralitzar aquest model d’atenció als toxicò-mans a la resta de presons catalanes. Segons es vainformar el Síndic, està previst d’incloure aquestservei integrat als nous centres penitenciaris enconstrucció. En el DAE, l’abordatge de la toxicoma-nia es fa des d’una perspectiva integral. És a dir, eltractament va més enllà d’intentar que l’intern noconsumeixi. L’objectiu és aconseguir el màximperíode d’abstinència de drogues, però, principal-ment, donar eines i aprenentatges per provocar uncanvi d’estil de vida que permeti consolidar l’abs-tinència.

b) Intercanvi de xeringues

Una altra alternativa d’intervenció en drogodepen-dències per als interns dels centres penitenciarisde Catalunya és el Programa d’intercanvi de xerin-gues. El consum de drogues per via intravenosa ésla principal causa de difusió de la sida a l’Estat

espanyol i a Catalunya, conseqüència directa de lapràctica de compartir el material d’injecció entreels drogoaddictes. Per això diferents institucions icol·lectius han dut a terme programes especial-ment dirigits a aquestes persones amb la finalitatd’eradicar les pràctiques de risc i oferir-los infor-mació sobre la sida i les drogodependències, ente-nent que la prevenció és l’única solució possiblepel fet que encara no s’ha trobat cap sistema eficaçper combatre-la.

Una d’aquestes estratègies conforma els progra-mes d’intercanvi de xeringues. L’any 1993 comen-cen a consolidar-se a Catalunya (fora dels centrespenitenciaris). En aquest programa hi participen:centres d’atenció primària de salut, oficines de far-màcia i centres de tractament de drogodependèn-cies, entre altres, de manera que es pot facilitar, amés de material d’injecció, la integració dels usua-ris de drogues com a malalts en el sistema peni-tenciari.

L’objectiu d’aquests programes és disminuir elsriscos derivats de l’ús de drogues per via parente-ral, tant als consumidors (facilitant-los que nocomparteixin xeringues, que utilitzin materialestèril per injectar-se i oferint-los educació sanità-ria per reduir els danys associats a aquest tipus depràctica addictiva) com al conjunt de la població, jaque redueixen l’abandonament de xeringuesabandonades pel carrer que poden provocar pun-xades accidentals.

Nombrosos estudis han demostrat que aquestsprogrames redueixen l’hàbit de compartir el mate-rial d’injecció i, per tant, també la incidència d’in-fecció per VIH, i a més, no incrementen el nombred’usuaris ni tampoc el consum de drogues en l’àm-bit penitenciari. L’Estat espanyol des de l’any 1997té experiència en l’aplicació d’aquest tipus de pro-grames. A tall d’exemple, a la presó de Basauri, alPaís Basc, es va demostrar que era perfectamentpossible aquest tipus de programa a la presó.

El Parlament va aprovar per unanimitat el 6 defebrer de 2003, mitjançant una proposició no dellei, instar el Govern de la Generalitat a aplicar pro-gressivament el Programa d’intercanvi de xerin-gues (PIX) a tots els centres penitenciaris de Cata-lunya. D’acord amb aquesta proposició, laSecretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació iJustícia Juvenil va elaborar un programa pilot peraplicar aquest programa al Centre Penitenciari deTarragona.

La posada en marxa d’aquest programa no va serfàcil, com a conseqüència de l’oposició d’una partdel personal funcionari; malgrat aquestes dificul-tats, es va posar en funcionament. En la visita alCentre Penitenciari de Tarragona, el mes de juny de


2003, el Síndic va constatar la instauració d’aquestprograma i va preveure de fer-ne una avaluació alcap de sis mesos de funcionament (actuació d’ofici2168/03).

El Síndic es va dirigir al llavors Departament deJustícia i Interior indicant-li que tenia coneixe-ment que la implantació del programa d’intercanvide xeringues s’havia negociat amb els sindicatsfins a assolir un acord que alterava substancial-ment el contingut inicialment programat, per talcom eliminava la intervenció del personal sanitariprevist i el seu seguiment. El Síndic no discuteix laparticipació sindical en la fixació de condicions enl’àmbit salarial, d’horaris, d’higiene en el treball,però determinar si aquest programa ha de tenir uncontingut sanitari o bé s’ha d’articular un altre sis-tema que canviï aquesta naturalesa sanitària nosembla el contingut propi de la negociació sindical.

En tot cas, es va constatar que l’incompliment perpart del personal del centre de l’acord assolit entreel Govern i els sindicats en aquest punt va reinte-grar el programa a l’àmbit sanitari i a la confiden-cialitat de la seva aplicació. Amb caràcter general,el Síndic va manifestar que cal valorar els límitsd’allò susceptible de negociació amb vista a garan-tir la desitjable pau sindical.

Al cap de sis mesos es va informar el Síndic que nos’havia registrat cap alta de VIH a la presó i que nos’havia produït cap incident remarcable derivat del’ús de les xeringues amb agulla retràctil que s’uti-litzen en el programa. El Síndic va considerar,doncs, que s’havia d’avaluar sense demora el pro-grama pilot i si es confirmaven les dades del bonèxit, implantar-lo ràpidament al conjunt dels cen-tres penitenciaris.

c) Morts a la presó

El Síndic ha dut a terme de manera continuadadurant els últims anys actuacions d’ofici amb rela-ció a persones que moren dins del sistema peni-tenciari.

L’any 1999 es va morir un total de 64 personesdurant el compliment de la condemna. De llavorsençà el nombre de morts es va mantenir més omenys estable i va arribar al punt més àlgid l’any2005 amb un total de 74. L’any 2006 el nombre demorts disminueix considerablement amb 52. Unapart d’aquestes defuncions es produeix dins delscentres penitenciaris i una altra, fora.

Amb relació a l’actuació d’ofici registrada amb elnúmero 913/05, relativa al seguiment de les actua-cions realitzades per l’Administració penitenciàriade Catalunya amb referència a les morts d’aquestsinterns, es va tenir coneixement dels diversos pro-

grames marc que es duien a terme dins dels cen-tres penitenciaris. Després d’estudiar-los, el Síndicva posar en coneixement de la Secretaria de Ser-veis Penitenciaris la necessitat de dissenyar pro-grames d’intervenció eficaços amb interns quepresentessin riscos de suïcidi, d’accentuar líniesd’actuació que permetessin una detecció eficaçd’aquest risc i d’avaluar aquests programes encadascun dels centres penitenciaris.

El Síndic va obrir una actuació d'ofici el 2006 per supervisar el programa marc d'intervenció sobre el risc de suïcidis

La Secretaria va respondre que compartia la preo-cupació i l’interès del Síndic per millorar aquestsprogrames i que l’informaria dels canvis que en elfutur s’introduïssin. Tanmateix, en vista que trans-corria el temps i que la revisió d’aquests progra-mes no es duia a terme, el Síndic va tornar a obriruna nova actuació d’ofici registrada amb elnúmero 100144/06.

Amb l’obertura d’aquesta nova actuació, el Síndics’ha adreçat a la Secretaria i li ha sol·licitat uninforme actualitzat relatiu a l’avaluació i el segui-ment dels programes esmentats, i les revisionsque se n’hagin pogut fer tenint en compte que eldocument “Les pautes per a la prevenció de suïci-dis”, elaborat per la llavors Direcció General de Ser-veis Penitenciaris, data de l’octubre de 1997.Tambéli ha sol·licitat informació sobre els protocols d’ac-tualització que utilitzen els centres penitenciarisd’arreu de Catalunya en aquesta matèria i sobreles actuacions dutes a terme en els supòsits deconcurrència de variables de risc de suïcidi eninterns amb una patologia psiquiàtrica. Actual-ment, el Síndic encara no n’ha obtingut resposta.

3. TRASLLAT D’INTERNS

En l’Informe al Parlament 2005 per primera vegada elSíndic fa palesa la dificultat dels interns d’amb-dues administracions penitenciàries per ser tras-lladats als centres penitenciaris més propers aldomicili familiar arran del volum de queixes quecreix sobre aquesta matèria. El Reial decret1436/1984, del 20 de juny, sobre normes provisio-nals de coordinació de les administracionspenitenciàries estableix, en l’article 4.3, que si un


establiment proposa el trasllat d’un intern enl’àmbit territorial d’una altra administració, l’ad-ministració que l’haurà de rebre només s’hi potoposar per una manca de places o d’acreditació devinculació familiar.

El Síndic ha observat durant tot aquest temps quela manca de places al centre sol·licitat és la causamés freqüent per la qual la Secretaria de ServeisPenitenciaris denega les sol·licituds de trasllat queefectuen interns presos a la resta de l’Estat espan-yol amb vinculació familiar contrastada a Cata-lunya. La discrecionalitat de l’Administració enaquest àmbit respon a uns criteris propis d’orga-nització i funcionament en matèria de trasllatsdins de la potestat autoorganitzativa que topamolt sovint amb el principi de proporcionalitat. Lamanca de places al centre sol·licitat passa perdavant de la valoració d’altres variables de tipusfamiliar i dels perjudicis que aquest allunyamentcomporta per a l’intern i la seva família.

La falta de places frena el trasllat de presos de la resta de l'Estat

Dins d’aquest context institucional, el Síndic plan-teja la necessitat de proposar solucions que per-metin el compliment efectiu de la finalitat assig-nada a les penes i les mesures de seguretatprivatives de llibertat tenint en compte el volumde queixes de trasllat existents. En l’Informe al Par-lament 2005 i 2006 el Síndic apunta que s’hauria defomentar la coordinació entre administracionsmitjançant reunions periòdiques i habituals quepermetin desblocar la situació actual de falta detrasllats. A tall d’exemple, en les sol·licituds detrasllats en què s’acrediti vincles familiars en unao altra administració, es podria fer un intercanvinumèric equitatiu, sense que això comportés unincrement de la població penitenciària de l’admi-nistració corresponent. Tot això, sens perjudici devalorar i prioritzar cada cas, atesa la gran quantitatde demandes existents.

Pel que fa a Catalunya, i dins el marc dels criterispropis d’organització i funcionament de l’Admi-nistració catalana, s’observa que es prioritzen lessol·licituds de trasllat d’interns classificats en ter-cer grau o dels que es troben en segon grau ambuna vinculació familiar acreditada i una propostafavorable de permís (o que ja en gaudeixen).

En l’Informe al Parlament 2006 el Síndic fa una cridaa la sensibilització per prioritzar l’estudi de lessol·licituds de trasllat de dones preses, especial-ment les que tenen fills. Assenyala que caldria

prioritzar també els trasllats de persones que hanestat condemnades fora d’Espanya i que han estattraslladades per l’aplicació del Conveni sobre tras-llats de persones condemnades, signat a Estras-burg el 21 de març de 1983. El procediment esta-blert en aquests casos i la burocratitzacióexcessiva agreuja la situació per la qual ha de pas-sar l’intern des que surt de l’estat de condemnafins que arriba a l’estat de compliment, sensecomptar el temps que ha de transcórrer per poderser traslladat de l’Administració central a la cata-lana.

Pel que fa al grup de queixes que ha rebut el Sín-dic, en la gran majoria hi ha una vinculació fami-liar contrastada. La situació de la família és precà-ria, la qual cosa impedeix que es pugui traslladar aveure l’intern amb tanta freqüència. Per tant, l’in-tern és privat de mantenir els lligams familiars.Cal afegir-hi —i així ho manifesten els interns i lesseves famílies— que aquests trasllats, que es fannormalment per carretera, posen en perill la segu-retat i la salut de tots els membres, sens perjudicide les conseqüències negatives per a la salut i ladignitat dels interns que comporta fer els trasllatsamb els vehicles destinats a aquests fins.

En l’àmbit de trasllats d’interns dins de Catalunya,el volum de queixes també constitueix un gruiximportant. Les queixes en aquest camp responen amotius d’incompatibilitats amb altres interns ofuncionaris o bé a la necessitat d’apropar-se aldomicili familiar. En aquest últim supòsit, hi hainterns de l’àrea de Tarragona i Terres de l’Ebre quedesitgen romandre al Centre Penitenciari de Tarra-gona; i de l’àrea de Girona que desitgen romandreo bé al Centre de Figueres o bé al de Girona. Malau-radament, són centres petits que estan molt mas-sificats i que tan bon punt un intern hi ingressa,passa a penat i és classificat, se l’assigna a un cen-tre de compliment més gran per la impossibilitatreal d’albergar més interns.

Cal afegir, a més, la dificultat que tenen moltesfamílies per desplaçar-se als centres de compli-ment finalment assignats perquè, malgrat ser elsmés propers, són lluny dels domicilis respectius iaquestes famílies no disposen de prou mitjansmaterials i personals per arribar-hi. El Síndictambé ha insistit que a l’hora d’efectuar els tras-llats es tingui cura de les pertinences personalsdels interns perquè s’han rebut queixes en lesquals els interns plantegen que els han perdutefectes personals o bé el temps que han hagutd’esperar sense la roba després d’haver-la recla-mat diverses vegades.

Tanmateix, el Síndic ha ressaltat l’esforç que fa laSecretaria en aquest àmbit, ja que sempre que lescircumstàncies personals i de tractament de


l’intern en permeten el trasllat, la Secretaria efec-tua el canvi de centre. En els casos en què lamanca de places o les incompatibilitats amb elcentre sol·licitat impedeixen un primer trasllat, hiha el compromís de la Secretaria de valorar lacorresponent sol·licitud de trasllat un cop hatranscorregut un temps.

D’un total de 76 casos, dins de Catalunya es tras-llada l’intern en un 40,7% a partir de la intervenciódel Síndic. En canvi, quan les sol·licituds procedei-xen d’interns que estan presos fora de Catalunya ivolen venir a complir condemna aquí, la Secretariade Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i JustíciaJuvenil només ha acceptat la sol·licitud del Síndicen un 29,4% en el període comprès entre el 2002-2006. D’aquests percentatges, se’n desprenen lesdificultats que tenen els interns de la resta de l’Es-tat espanyol de ser traslladats a Catalunya permotius de vinculació familiar.

4. TREBALL PENITENCIARI

L’article 26 de la Llei orgànica general penitenciàriaestableix que el treball penitenciari es configuracom un dret i com un deure de l’intern i n’és unelement fonamental del tractament. La interlocu-tòria del 14 de març de 1988, dictada pel TribunalConstitucional en el recurs d’empara número87/1987, estableix que “El derecho a un trabajoremunerado y a los beneficios correspondientes dela Seguridad Social, que el artículo 25.2 de la CEreconoce a quines se encuentran cumpliendo con-dena de prisión, son derechos que se insertan enlos fines de reeducación y reinserción social a losque por exigencia constitucional deben orientarselas penas privativas de libertad [...].”

Falten places per accedir a un lloc de treball mentre es compleix condemna

És per aquest motiu que l’Informe al Parlament 2006estableix que un dels objectius que s’ha de marcarla política penitenciària dels propers anys és acon-seguir que el màxim nombre de persones puguinaccedir a desenvolupar un treball mentre complei-xen condemna. Si bé l’estudi El treball a les presonsque va presentar el Departament de Justícia recullque 1.815 interns dels centres penitenciaris deCatalunya treballen als tallers productius del CIRE,un 52% de la població disponible per treballar noho pot fer, és a dir, gairebé la meitat de presos

aptes i disponibles, pel motiu que sigui, no treba-lla. El fet que l’Administració penitenciària siguiincapaç d’oferir llocs de treball a tots els que hodemanen explica que aquesta hagi de seleccionari prioritzar uns interns per sobre d’uns altres i quehagi de programar altres activitats complementà-ries de manera que l’intern tingui tot el dia ocupat.

Arran de la visita del Síndic als centres penitencia-ris de Catalunya l’any 2005, es detecta el gran nom-bre d’interns que es trobaven als patis dels centresrespectius sense fer res. Igualment, es constata lanecessitat d’habilitar espais per a tallers produc-tius i artístics, atès que la infraestructura dels cen-tres era deficitària i insuficient, a causa un copmés de l’increment de població penitenciària.

Igualment, l’Informe al Parlament 2005, quant al tre-ball penitenciari, assenyala que:

• El nombre total de persones desocupades és méselevat en comparació amb la població total.

• Els salaris que cobren els treballadors s’allunyendels que cobren els treballadors en un medi nor-malitzat.

• La preparació professional de les persones reclo-ses és, generalment, insuficient.

• Cal comptabilitzar la jornada laboral amb la rea-lització d’altres activitats previstes en els progra-mes de tractament dels interns.

Per aquest motiu, el Síndic en l’Informe al Parlament2005 fa tota una sèrie de recomanacions a fi demillorar la situació del treball penitenciari a lespresons. En aquest sentit, recomana:

• La col·laboració institucional entre totes lesadministracions.

• La dotació, dins els nous centres penitenciaris,d’espais destinats a tallers que facilitin al màximl’ocupació dels interns en cada centre i la reno-vació dels existents als centres actuals.

• El treball d’adults com a base de la seva rehabilita-ció compaginat amb altres activitats de tractament.

• L’impuls del model de tallers externs.

• L’increment de l’oferta de formació ocupacional.

• La revisió dels serveis interns, juntament amb laprevisió de la dotació econòmica corresponentper part de l’Administració penitenciària.

• La col·laboració necessària de la societat perquèla inserció del pres per mitjà del treball sigui


efectiva. No n’hi ha prou amb l’acció dels poderspúblics, sinó que és una responsabilitat compar-tida entre administracions penitenciàries, restad’administracions i conjunt d’entitats que treba-llen en l’àmbit d’atenció a les persones.

Pel que fa al treball formatiu, en les visites als cen-tres penitenciaris dutes a terme durant el 2004, esva poder apreciar que encara hi havia un excés detreball manipulatiu, que és poc formatiu per alsinterns i que no ajuda a la qualificació professio-nal. Així doncs, l’Informe al Parlament 2004 reco-mana la necessitat de fer un esforç per incremen-tar un treball productiu que sigui a la vegadaformatiu, sense menysprear, però, cap treball quepugui arribar als centres penitenciaris catalans. Endefinitiva, es tracta d’afavorir la reinserció socialper facilitar l’adaptació progressiva dels interns almón exterior i també per trobar una feina establedesprés de complir condemna.

La manutenció d'un intern no es pot considerar part del sou per treball penitenciari

El Síndic ha rebut des de l’any 2005 queixes dediversos interns dels centres penitenciaris d’arreude Catalunya sobre les pensions d’invalidesa ojubilació que tenen reconegudes, en la seva moda-litat no contributiva, i les quantitats que els rete-nen en concepte de manutenció a càrrec de l’Ad-ministració, una vegada ingressen a la presó.D’acord amb la legislació vigent, la normativa queregula les pensions no contributives de la Segure-tat Social és competència estatal i la Generalitat deCatalunya actua com a òrgan gestor.

En virtut dels convenis de col·laboració en la gestiód’aquesta matèria, i amb la finalitat d’homogeneït-zar les actuacions dels diferents òrgans gestors,l’IMSERSO adopta criteris d’interpretació norma-tiva davant els diferents supòsits plantejats, crite-ris que són actualitzats i editats amb la finalitat defacilitar-ne la consulta pels òrgans gestors. Entreels criteris assenyalats, hi figura el cas dels sol·lici-tants de pensió no contributiva per jubilació oinvalidesa privats de llibertat als centres peniten-ciaris. La sentència dictada per la Sala Social delTribunal Suprem del 20 de desembre de 2000admet com a ingressos computables o com a bénso drets de naturalesa prestacional de l’intern elcost derivat de la manutenció dels pensionistes,que es pot deduir de la pensió no contributiva,amb la valoració i l’acreditació prèvies d’aquestcost.

Pel que fa a la jurisprudència del Tribunal Suprem,des de l’1/01/2001 s’està aplicant a la gestió de lespensions no contributives de Catalunya la doctrinad’aquesta sentència, no la dels vots particulars querecull que encara que s’acrediti el cost d’aquestamanutenció es conservi sempre el dret a la pensióno contributiva íntegra. És en virtut d’aquesta doc-trina de vots particulars que l’Administració hau-ria de fer la seva interpretació. Per aquest motiu,tenint en compte la incidència que aquest tema tésobre el sistema penitenciari i el fet que afecta undels col·lectius més desprotegits socialment, elSíndic va decidir enviar al Defensor del Poble totun conjunt de consideracions perquè en fes unavaloració.

El Síndic entén que la sentència del 20 de desem-bre de 2000, dictada en cassació per la unificacióde doctrina, ofereix una interpretació molt restric-tiva de la normativa estatal respecte a aquestamatèria, i en particular quan s’aplica a personesque es troben privades de llibertat. El Síndic consi-dera que encara que l’estada forçosa en un centrepenitenciari proporcioni necessàriament a la per-sona interna allotjament i menjar, i malgrat que elcost que comporta aquesta manutenció sigui sus-ceptible de quantificació, no es pot configuraraquest cost com una renda o un ingrés de l’intern.

De fet, la normativa penitenciària estableix comun dels drets dels interns l’alimentació. Així, l’Ad-ministració ha de proporcionar als interns una ali-mentació controlada mèdicament, convenient-ment preparada, que respongui en quantitat iqualitat a les normes dietètiques i d’higiene, teninten compte el seu estat de salut, la naturalesa deltreball, etc. Alhora, aquest subministrament forçósd’allotjament i menjar no és una renda capital,però tampoc es configura com a renda del treball,ja que no es deriva de l’exercici d’activitat percompte propi o d’altri. Es tracta d’un deure de l’Ad-ministració penitenciària que es deriva de la rela-ció de subjecció especial que té amb l’intern. Encap cas hi té a veure que les rendes de treballsiguin en metàl·lic o en espècie, ja que no són unaactivitat voluntària del que les rep adreçada aaquesta finalitat. L’intern les percep com a conse-qüència de la seva estada a la presó sense que tin-gui una intenció remuneratòria o substitutiva, nihi hagi un pla d’igualtat entre qui ho dóna i qui horep.

El Defensor del Poble va estudiar la proposta delSíndic, però no aprecià que l’Administració vulne-rés l’ordenament jurídic o menyspreés l’exercicid’un dret o llibertat fonamental, perquè la sevainterpretació segueix en tot moment el criteri fixatpel Tribunal Suprem en la sentència d’unificacióde doctrina. Per tot això, el Síndic va trametreaquesta proposta al Parlament de Catalunya per si


considerés oportuna la presentació d’una inicia-tiva legislativa davant les Corts Generals d’acordamb l’article 87.2 de la Constitució.

Amb data 28 de març de 2007, la Mesa del Parla-ment, en sessió tinguda el dia 27 de març de 2007,va comunicar al Síndic que havia pres nota de l’es-crit i que n’havia acordat la tramesa als grups par-lamentaris que són els qui, d’acord amb el Regla-ment, poden exercir-hi les accions parlamentàriesque considerin pertinents.

5. LLIBERTATS I BENEFICISPENITENCIARIS

Des de l’entrada en vigor del Codi penal de 1995que va desaparèixer la redempció de penes pel tre-ball, els únics beneficis penitenciaris que perme-ten suavitzar els nivells de punició i duresa de lapena de presó són la llibertat condicional i l’avan-çament d’aquesta.

Alhora, el Reglament penitenciari de 1996 recull enl’article 206, com a benefici penitenciari, la figurade l’indult particular que proposa l’equip de trac-tament al jutge de vigilància. De fet, fins almoment actual ha constituït una norma que no hatingut cap aplicació pràctica, ni per part de lesadministracions penitenciàries, ni per part delsjutges de vigilància penitenciària.

A més de les limitacions legals per accedir a la llibertat condicional, n'hi ha d'altres d'índole judicial i d'execució penitenciària

En l’Informe al Parlament 2005 el Síndic assenyalaque es detecta una manca de propostes de sol·lici-tud d’indult particular i que l’article 206 no té apli-cabilitat perquè l’Administració no fa propostesdavant la manca de respostes dels jutges de vigi-lància penitenciària. A tall d’exemple, assenyalaque el 2005 el Centre de Ponent tan sols havia tra-mitat dues propostes d’indult. En aquest sentit, calassenyalar que actualment és vigent la Llei del 18de juny de 1870 que estableix regles per a l’exercicide la gràcia d’indult.

En aquest camp, cal recordar també que l’article168.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya dis-

posa la possibilitat que la Generalitat pugui emetreinformes en el procediment d’atorgament d’in-dults. Dels canvis realitzats al Codi penal de 1995,amb més de vint lleis orgàniques, en cal ressaltarel que es refereix a l’avançament de la llibertatcondicional fins a un màxim de 90 dies per cadaany de compliment efectiu —un cop extingida lameitat de la condemna (a excepció dels delictes deterrorisme o els comesos al si d’organitzacions cri-minals)— condicionat al desenvolupament conti-nuat d’activitats laborals, culturals i ocupacionals;i a la participació efectiva i favorable en programesde reparació a les víctimes o programes de tracta-ment o desintoxicació, si escau.

Aquesta reforma fonamental per al tractament iper al procés de reinserció social en un estat enquè la pena de presó constitueix quasi de formaexclusiva la resposta del sistema penal a la delin-qüència i el delicte ha estat limitada per lamateixa reforma penal. D’una banda, perquè esta-bleix l’excepcionalitat en l’avançament de la lli-bertat condicional i, de l’altra, perquè estableixlimitacions significatives a l’accés al tercer graude tractament penitenciari, avantsala de la lliber-tat condicional i requisit legal per concedir-la. Enaquest context, cal assenyalar que, a més de leslimitacions legals per accedir a la llibertat condi-cional, n’hi ha d’altres d’índole judicial i adminis-trativa.

La limitació legal prové de la reforma de l’article36.2 del Codi penal, que estableix l’anomenat“període de seguretat” (procedent de la legislaciópenal francesa) i que limita l’accés al tercer graude tractament a les penes superiors a 5 anys i queno tinguin complerta la meitat de la condemna,llevat que es promogui davant del jutge de vigi-lància l’aplicació del règim general de compli-ment. Les limitacions judicials responen a lapràctica generalitzada de recursos de la Fiscaliade Vigilància Penitenciària de recórrer contra lesresolucions de classificació-progressió a tercergrau de tractament, fet reflectit en els informesdel Departament de Justícia (el percentatge mésalt de recursos correspon a resolucions de tercergrau).

La Circular 2/2004 de la Secretaria de Serveis Peni-tenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, sobre elprocediment de proposta, elevació i seguiment dela llibertat condicional, pel que fa als criteris orien-tadors per a la proposta d’aplicació de l’article 205del Reglament penitenciari, estableix una sèrie decondicions, entre les quals destaca, com a criterigeneral, haver complert un mínim d’un 10% de lacondemna en règim obert, és a dir, com a mínim 9mesos per proposar l’avançament de la llibertatcondicional a les dues terceres parts de la con-demna.


El Síndic en l’Informe 2005 ja apunta que la inter-pretació que l’Administració penitenciària cata-lana fa de l’article 91.1 del Codi penal, en establirun requisit temporal suplementari que no fixa elCodi penal, va en perjudici de l’intern a més d’in-complir el principi de reserva de llei. Així mateix,pel que fa al criteri d’haver desenvolupat conti-nuadament activitats laborals, culturals o ocupa-cionals per a la proposta d’avançament de la lliber-tat condicional a les dues terceres parts de lacondemna, el Síndic entén, a diferència del queestableix la circular esmentada, que no necessària-ment fa referència a la seva estada en tercer graude tractament, sinó a la seva estada en segon graude tractament dins de la interpretació global que laLlei orgànica general penitenciària estableix deltractament i que disposa l’article 62.

Per tot això, el Síndic recomana en aquest Informe2005 l’eliminació d’aquests dos criteris que com-porten un enduriment de les possibilitats d’accedira la llibertat condicional.

Les limitacions a l’accés a la llibertat condicionales poden esquematitzar de la manera següent:

1. Com a regla general en el moment que elsinterns accedeixen a un tercer grau de tracta-ment, les dates de compliment de condemnaestan molt avançades, a la meitat de la con-demna, dues terceres parts i tres quartes partsd’aquesta, i en molts casos la data de llicencia-ment definitiu és molt pròxima.

La realitat d’aquesta situació als centres peni-tenciaris a Catalunya presenta:

Del total de penats (sense causes preventives)en el sistema penitenciari de Catalunya el 23 demarç de 2007, 1.321 tenien complertes les tresquartes parts de la condemna; 1.948, les duesterceres parts i 3.436 tenien complerta la meitatde la condemna.

La qüestió és més greu des d’un punt de vistadel tractament, si s’analitza el total de la pobla-ció penada i classificada en tercer grau, 384interns han complert les tres quartes parts dela condemna; 600, les dues terceres parts i1.059, la meitat de la condemna.

La realitat descrita fa anys que es produeix, fetque va determinar que el Síndic sol·licités al’Administració penitenciària de Catalunya unestudi de la situació i possibles solucions.

2. Un cop l’intern és classificat-progressat a tercergrau de tractament, molts expedients de lliber-tat condicional són ajornats per les comissionsterritorials d’assistència social.

3. Les dates en què un intern accedeix a la lliber-tat condicional, molts cops, s’aproximen a la lli-bertat definitiva.

4. A diferència de l’Administració penitenciàriacentral, el nombre de llibertats condicionals hapresentat un descens progressiu a Catalunya;malgrat la petita recuperació observada durantl’any 2005, la tendència ha estat decreixent. Enxifres absolutes les propostes de llibertat condi-cional l’any 2006 han estat menys nombrosesque l’any 2005 (577 propostes el 2005 i 574 el2006).

5. A tot això, cal afegir-hi les disposicions dereforma legal del Codi penal establertes en elprojecte de reforma presentat el 16-1-07, quefixa limitacions a l’accés al tercer grau i a la lli-bertat condicional a condemnats reincidents ihabituals; mesures que igualment limitaran lespossibilitats de suspensió i substitució de con-demna.

L'Estat espanyol té la regulació més restrictiva per accedir a la llibertat condicional

Quan s’integra aquest esquema en una anàlisi dedret comparat resulta que la regulació més puni-tiva de la llibertat condicional correspon a l’Estatespanyol. Com es veurà en l’estudi del capítol ter-cer, la llibertat condicional prevista (com a reglageneral) quan es compleix la meitat de la con-demna és regulada a França, Itàlia i Portugal si lacondemna és inferior a 5 anys. La llibertat condi-cional al compliment de les dues terceres parts ésregulada com a regla general a Alemanya, Suècia(combinada amb un període de prova), Suïssa iFrança (de forma excepcional). La llibertat condi-cional, en canvi, s’estableix de forma general a par-tir del compliment de les tres quartes parts única-ment a Espanya i, de forma excepcional, a Itàlia siel condemnat és reincident i, a Portugal, si la penaés superior a 5 anys.

6. PRINCIPI DE SEGURETAT JURÍDICA ENL’EXECUCIÓ PENAL I PENITENCIÀRIA

En una de les actuacions d’ofici desenvolupada pelSíndic (8313/05) en l’àmbit de l’Administració peni-tenciària de Catalunya es va detectar l’existènciade criteris diferenciats en les actuacions efectuadespels diversos jutjats de vigilància penitenciària


amb interpretacions totalment divergents respecteals continguts dels efectes suspensius dels recur-sos d’apel·lació contra les resolucions del jutge devigilància penitenciària, que fan referència a laclassificació dels penats i que poden donar lloc al’excarceració del penat o a la concessió de la lliber-tat condicional quan es tracti de delictes greus (nouapartat 5 de la disposició addicional 5a de la Lleiorgànica 6/1985, de l’1 de juliol, del poder judicial).

Això provoca resolucions divergents sobre el con-tingut de l’execució penitenciària i del complimentde les penes privatives de llibertat, i genera situa-cions d’inseguretat jurídica en el compliment deles penes, segons el centre penitenciari en el quales trobi ubicat l’intern i del criteri que adopti, tantel Ministeri Fiscal per interposar el recurs com eljutge de vigilància penitenciària per donar-li elsefectes suspensius o no.

El Síndic ha suggerit que es constitueixi una sala per unificar la doctrina en l'àmbit jurisdiccional penitenciari

Així, en matèria de permisos ordinaris, el criteri detots els jutges de vigilància penitenciària és la no-execució fins que la resolució no és ferma. Res-pecte de la sol·licitud de suspensió provisional delgaudiment del permís, sembla que el Jutjat de Vigi-lància Penitenciària 3, de vegades, determinadirectament la revocació de la seva interlocutòria.Els altres resolen l’autorització de la suspensió ono, d’acord amb la proposta de l’equip de tracta-ment.

Pel que fa a les propostes d’aplicació de la modali-tat de vida de l’article 100.2 del Reglament peni-tenciari, el Jutjat de Vigilància Penitenciària 1 dónaefectes suspensius si resol amb la no-autorització,el Jutjat 2 no dóna efectes suspensius fins que laresolució no és ferma, el Jutjat de Vigilància 3 lla-vors no havia denegat cap proposta i el 4 nomésl’admet a un efecte i no suspèn l’execució fins a lafermesa.

Amb relació a la llibertat condicional, no hi haefectes d’excarceració fins que la resolució no ésferma. Aquests criteris no han estat unificats perles actuacions dels òrgans penitenciarisd’apel·lació i a la pràctica —assenyala el Síndic—han esdevingut una interpretació restrictiva delque estableix l’article 9.3 de la Constitució.

Tal com assenyala la Instrucció 11/2005 de la Fisca-lia General de l’Estat sobre la instrumentalitzacióefectiva del principi d’unitat d’actuació, que esta-bleix l’article 124 de la Constitució, el principi deseguretat jurídica ha de garantir als ciutadans elmateix tractament jurídic en l’aplicació del dretdavant qualsevol òrgan jurisdiccional i en qualse-vol lloc del territori de l’Estat.

Per tot això, per unificar criteris legals en matèriad’execució penal i del compliment de les penesprivatives de llibertat i per donar el mateix tracta-ment jurídic als interns, independentment delcentre en el qual romanguin, el Síndic ha suggeritque s’hauria de constituir, en l’àmbit jurisdiccionalde Catalunya, una sala per a la unificació de doc-trina en matèria penitenciària, establerta en elmalaurat projecte de llei d’organització i funciona-ment dels jutjats de vigilància penitenciària.

7. PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT

El principi de proporcionalitat és un criteri d’inter-pretació dels diversos operadors jurídics i, en par-ticular, del Tribunal Constitucional. Entre els diver-sos vessants analitzats, és plenament vigent elprincipi de proporcionalitat de les penes.

En aquest àmbit i per mitjà de les queixes formu-lades pels interns, el Síndic ha observat que, ambrelació a l’article 36.2 del Codi penal, l’exempció decomplir l’anomenat període de seguretat, quan hihagi un pronòstic individualitzat i favorable dereinserció social, es tradueix en una demora peraccedir a aquest règim de semillibertat perquèlimita el temps en el qual es pot valorar la perso-nalitat i la conducta d’un intern en règim obert.

El Síndic rep nombroses queixes per maltractaments o rigor innecessari

En el context actual de massificació en què es trobenels centres penitenciaris, en el qual els drets delsinterns es redueixen per raons d’organització i deseguretat, totes les restriccions afegides a les quecomporta la vida a la presó s’han de justificar, ja ques’ha de preservar una àrea d’intimitat per al mante-niment d’una vida digna i el desenvolupament de lapersonalitat, per als quals també ha de servir la pena.

D’acord amb la doctrina reiterada del TribunalConstitucional, una exigència comuna i constant


de la constitucionalitat de qualsevol mesura res-trictiva dels drets fonamentals (sentències56/1196, 120/1990, 7/1999 i 143/1994) ha de serdeterminada per l’observança estricta del principide proporcionalitat. En aquest sentit, la sentènciadel Tribunal Constitucional, del 27 de març de2006, que fa referència a les sentències TC 65/1995i 55/1996, considera que per comprovar si unamesura restrictiva d’un dret fonamental supera eltest de proporcionalitat cal verificar si compleix lescondicions següents:

• si la mesura esmentada és susceptible d’assolirl’objectiu que es proposa (idoneïtat);

• si la mesura és necessària, en el sentit que no hihagi cap altra mesura més moderada per assolirel propòsit amb la mateixa eficàcia (necessitat);

• si la mesura és ponderada o equilibrada, en elsentit que se’n derivin més avantatges per a l’in-terès general que perjudicis sobre altres béns ovalors en conflicte (proporcionalitat en el sentitestricte).

La prova dels fets i el principi de veracitat que s'atribueix als funcionaris públics dificulta les denúncies dels interns

Tenint en compte aquest punt de partida, el Sín-dic ha tingut coneixement, especialment en elperíode de 2006 i 2007, d’un important nombre dequeixes presentades per interns de diferents cen-tres penitenciaris de Catalunya i, en particular delCentre Penitenciari de Brians, en què es formulendenúncies per maltractaments o rigor innecessarien l’aplicació de les normes dins del centre peni-tenciari.

En aquest sentit membres d’aquesta institució s’hihan desplaçat en força ocasions en el període indi-cat per atendre presencialment les queixes formu-lades pels interns. Sobretot als centres de compli-ment, cal destacar el desplaçament efectuat pelSíndic el 6 de febrer de 2007 al Centre Penitenciaride Brians, on va entrevistar diferents interns quehavien denunciat haver estat objecte de maltracta-ments i sobre els quals s’havien obert expedientsde queixa en aquesta institució.

L’anàlisi de les queixes plantejades, la informaciósol·licitada al Departament de Justícia i les entre-

vistes mantingudes amb els interns pels membresd’aquesta institució permeten:

• En primer lloc, discriminar les queixes formula-des en abstracte, derivades de l’organització dela vida a la presó: règim de visites, horaris,sol·licituds de trasllat, al·legació d’incompatibili-tats amb l’equip de tractament, incompatibili-tats amb companys d’internament, i que hanestat objecte de resposta motivada per l’Admi-nistració penitenciària.

• Igualment en aquest àmbit s’han d’integrar quei-xes referides a l’actuació dels òrgans judicials enl’exercici de les seves funcions jurisdiccionals,entre les quals hi ha les queixes exposades alsòrgans jurisdiccionals de vigilància penitencià-ria, sobretot en matèries de permisos de sortidai de classificació penitenciària en graus de trac-tament, amb relació a les quals el Síndic mani-festa el respecte absolut per la decisió judicialadoptada.

• Sens perjudici de les queixes anteriorment expo-sades, s’ha detectat, de manera constant durantels anys 2006 i 2007, un important nombre dequeixes provinents del Centre Penitenciari deBrians, no derivades de fets i actuacions pun-tuals de la vida regimental del Centre; fetsdenunciats per diferents interns en períodesdiferents, tant per escrit com verbalment, i senseque hi hagi una connexió personal entre ells. Lesqueixes en qüestió són dirigides a funcionaris deservei concrets del Centre, identificats per unimportant nombre d’interns, com a regla generalals mateixos mòduls o unitats, respecte als qualses considera que apliquen un rigor innecessarien les normes, i un tracte contrari a la dignitat dela persona i impropi de servidors públics.

• Es tracta de conductes denunciades de manerareiterada per interns destinats essencialment almòdul III, el mòdul IV i el departament especialdel Centre.

La detecció es concreta igualment als espais físicsdel Centre on es produeixen els fets denunciats:manera de fer els escorcolls, actuacions burles-ques, comentaris depreciatius, amenaces (directeso no) dirigides a interns, provocacions, distorsió defets, ocultació de dades i actituds tant actives compassives d’altres funcionaris incapaços de denun-ciar els fets.

En aquest sentit, la Direcció del Centre i la Inspec-ció Penitenciària són coneixedores de les denún-cies, encara que els resultats queden sempre mati-sats per la presumpció de veracitat, que moltpoques vegades es confronta amb el principi deproporcionalitat en l’actuació administrativa.


La prova dels fets fa molt difícil la mateixa denún-cia, en un ambient tan tancat i opac, amb inferio-ritat absoluta de mitjans de defensa, on gairebécap funcionari porta un número d’identificaciócom a tal, on el funcionari no s’identifica i dema-nar que s’identifiqui és pres com una amenaça del’intern, on la paraula de l’intern no té cap valordavant de la paraula del funcionari i on determi-nats informes dels funcionaris poden enfonsar latrajectòria penitenciària d’un intern.

A més la càrrega de la prova és a càrrec de quidenuncia, en un context de desigualtat de mitjansjurídics de defensa en el qual no hi ha el principide contradicció.

Les denúncies, d’altra banda, no són investigadesde manera immediata, amb la qual cosa les proveses difuminen, i quan hi intervé el jutge de vigilàn-cia o la inspecció penitenciària per investigar elsfets és impossible arribar a una versió diferent dela veritat oficial ja consumada.

Els interns perceben que els òrgans jurisdiccionalsde vigilància penitenciària, jutge i fiscal de vigilàn-cia penitenciària, no actuen com a garants delsseus drets, tant per la lentitud de les seves actua-cions com pels resultats d’aquestes.

Els interns perceben que els òrgans jurisdiccionals de vigilància penitenciària no actuen com a garants dels seus drets

Igualment, el Síndic conceptua com a maltracta-ments no solament les actuacions físiques o psí-quiques sobre les persones, sinó que integra situa-cions d’abús excessiu en la relació de subjeccióespecial en què es troba l’intern respecte de l’Ad-ministració, el resultat del qual és la no-proporcio-nalitat de la resposta administrativa davant de fetsprovocats pels interns.

En aquest sentit, el concepte de seguretat arrasa demanera total les altres finalitats de la pena, deter-mina que el tractament es converteixi a la pràcticaen una finalitat residual i condiciona de maneraabsoluta la classificació en graus de tractament.

A aquesta actuació d’ofici s’hi ha integrat igual-ment la informació aportada per l’Observatori delSistema Penal i dels Drets Humans de la Universi-tat de Barcelona, que posa en coneixement

d’aquesta institució la denúncia que diversosinterns li havien fet arribar. Igualment, s’hasol·licitat informació al Departament de Justíciaamb relació a les queixes plantejades.

Dins el règim disciplinari, pel que fa a les aplica-cions del règim que estableix l’article 75 del Regla-ment penitenciari, el Síndic manifestava en l’In-forme al Parlament 2005 un ús desproporcionat de lautilització de les limitacions regimentals i lesmesures de protecció oficial que estableix aquestarticle, en la mesura que el règim de vida que encomporta l’aplicació significa, a la pràctica, méslimitacions que els règims de vida en què estroben els classificats en primer grau o en règimtancat.

Continuant amb el tema de la proporcionalitat,aquest cop en l’àmbit de la classificació peniten-ciària, el punt de partida en aquesta matèria ésl’article 72.4 de la Llei orgànica general penitencià-ria que estableix que “en ningún caso se manten-drá a un interno en un grado inferior cuando por laevolución de su tratamiento se haga merecedor desu progresión”.

La finalitat d’aquest sistema d’individualitzaciócientífica és la reinserció de l’intern. Es tractad’un sistema flexible que pretén que el compli-ment de la pena es pugui adaptar a les circums-tàncies personals de cada intern i que, per tant,n’eviti en la mesura que sigui possible l’interna-ment continuat i permeti que les condicions del’execució progressivament s’assimilin a la vidaen llibertat.

En aquest context, en l’Informe al Parlament 2006, elSíndic assenyalava, després de considerar que endiversos casos l’actuació administrativa haviaestat desproporcionada, que sens perjudici del querepresenta la imputació d’un nou delicte dins delcompliment de la pena i la presumpció d’innocèn-cia que recau sobre l’intern, cal que l’equip valorila resta de circumstàncies i variables de personali-tat i conducta que concorren en cadascun delscasos abans de regressar una persona a segon graude tractament.

8. FUNCIONARIAT

Tot el personal que treballa al servei de l’Admi-nistració penitenciària compleix una funció pri-mordial en l’assoliment de la rehabilitació i lareinserció de totes les persones mancades de lli-bertat. Per aquest motiu, ha de dur a terme laseva feina, de manera que es respectin sempre elsdrets de les persones que es troben privades dellibertat.


En els darrers informes al Parlament, el Síndic hamanifestat un ple reconeixement de la institucióenvers el personal funcionari que exerceix lesseves funcions en condicions moltes vegades moltdures i dins del respecte de la legalitat vigent.

Tanmateix, sobre aquest tema, el Síndic ha recolliten els darrers informes tota una sèrie de propostesa fi de millorar les condicions laborals de tot el per-sonal funcionari que treballa en contacte amb l’in-tern i garantir el servei públic que presta.

Les ràtios de professionals per nombre d'interns haurien de ser més elevades davant la situació de massificació

Així, els informes al Parlament 2004 i 2005 aconse-llen revisar les plantilles dels centres penitenciarisper procurar que no minvi la seguretat interna nila implicació que tots els col·lectius de professio-nals penitenciaris han de mantenir amb elsinterns.

És evident que, d’acord amb la distribució horàriade les jornades de treball, pot haver-hi una presèn-cia d’efectius en cada torn més o menys nom-brosa. Atès que els recursos humans existentss’han d’utilitzar al màxim, en l’Informe al Parlament2004 el Síndic recomana revisar els horaris i lescàrregues de treball.

Així mateix, suggereix que el personal tècnic hau-ria d’augmentar, de manera que les ràtios d’aten-ció fossin més adequades a la realitat massificadaque hi ha al si de les presons, i a la complexitat quecomporta tant l’execució de les sentències com l’a-plicació dels programes de tractament previstosper a cada tipologia delictiva.

Arran de les visites efectuades als centres peniten-ciaris, s’ha detectat que les ràtios professionals-nombre d’interns, especialment pel que fa alcol·lectiu d’educadors i de treballadors socials quetreballa en règim obert, són baixes, la qual cosadificulta el treball i el seguiment adequat de lasituació de cadascun dels interns en tercer grau,en llibertat condicional o amb mesura penal alter-nativa.

L’Informe al Parlament 2004 assenyala que unaselecció adequada de tot el personal de règim inte-

rior i de tractament hauria de formar part de lesprevisions per als propers anys. La formació per-manent per a tot el cos de funcionaris és del totnecessària, i cal procurar que sigui útil i que pre-vegi els nous perfils de delinqüents als centres. Perfacilitar la formació permanent i no perjudicar laprestació del servei en els períodes formatius elSíndic recomana traslladar-la a cada centre peni-tenciari de Catalunya.

9. FUNCIÓ SOCIAL DE LA POLÍTICAPENITENCIÀRIA

Cal reflectir el contingut de la Llei orgànica generalpenitenciària en el sentit que el penat mai nodeixa de formar part de la societat a la quals’haurà d’incorporar quan extingeixi la pena. Pertant, des del moment que es parteix que l’internno es troba exclòs de la societat, sinó que continuaformant-ne part, cal insistir que la funció peniten-ciària ha de tenir una finalitat social, que requereixla implicació del conjunt de la societat per acom-plir-se.

Aquesta reflexió es va fer palesa arran del CongrésPenitenciari Internacional, que va tenir lloc a Bar-celona el 2006 i que també va servir per proclamari refermar una vegada més, i de manera universal,la finalitat reeducadora i reinseridora de la presó.

La funció penitenciària ha de tenir una finalitat social i requereix la implicació tant de les administracions com de la societat civil

En l’Informe al Parlament 2005 ja es va fer esment deles entitats col·laboradores i de voluntariat queparticipen en aquesta tasca, les quals en fan unavaloració molt positiva, en la mesura que millorenel tractament penitenciari de la població reclusa.Cal, però, que la ciutadania prengui consciència del’existència d’aquest col·lectiu de persones quenecessita el suport i la solidaritat de la resta.

Aquesta funció social de la política penitenciàriatambé és una de les novetats principals del Regla-ment d’organització i funcionament dels serveisd’execució penal a Catalunya, en el sentit que undels objectius essencials que presideix aquestreglament és fer possible millorar la participació


ciutadana en els serveis públics d’execució penal.L’article 9 del reglament esmentat regula els diver-sos mecanismes de participació de les entitats idel voluntariat.

El Síndic considera, doncs, que la persona que estroba temporalment privada de llibertat no deixade formar part de la societat definitivament; ans alcontrari, en continua formant part perquè algundia s’hi reincorporarà i, per tant, haurà de conti-nuar gaudint de tots els drets de què s’ha vist pri-vada. És per aquesta manca de llibertat que duranttot l’ingrés penitenciari s’ha de tractar la personaen les mateixes condicions d’igualtat que la restade persones, amb respecte a la seva dignitat i ambuna protecció especial de la seva integritat física ipsíquica.

Finalment, en l’Informe al Parlament 2004 el Síndicrecomanava que el Departament de Justícia difon-gués, encara més, el Pla director d’equipamentspenitenciaris per donar-lo a conèixer a la ciutada-nia en general, la qual cosa probablement millora-ria el grau d’acceptació d’aquests equipaments tannecessaris.

10. INTERNS I ESTABLIMENTSPENITENCIARIS

Des del 2002 fins avui, en l’àmbit d’execució peni-tenciària de les penes privatives de llibertat alscentres penitenciaris dependents de l’Adminis-tració penitenciària de Catalunya, el Síndic ha duta terme diverses actuacions. D’una banda, s’hanrealitzat visites a tots els centres penitenciarisper conèixer-ne la realitat i les possibles necessi-tats i mancances, s’han entrevistat tots elsinterns que havien sol·licitat ser atesos i, final-ment, s’han mantingut entrevistes amb represen-tants sindicals i equips directius de cadascun delscentres.

La falta d'espais i la superpoblació contribueix a l'augment de la conflictivitat entre els interns

De cadascuna d’aquestes visites, se n’ha elaboratel corresponent informe que analitza la situacióque presenta el centre.

Amb aquestes visites també es fa un seguiment deles realitzades l’any anterior, dels suggerimentsacceptats parcialment o totalment, dels aspectesja detectats i pendents de resoldre. Cadascun delsdiferents informes en recull els resultats.

Pel que fa als centres penitenciaris, s’han detectatproblemàtiques comunes a tots. Unes són conse-qüència de la massificació extrema que comportaun creixement de la conflictivitat i una primaciaabsoluta de la seguretat en detriment del necessariequilibri amb les actuacions de tractament. D’al-tres fan referència a la falta d’espais vitals que per-metin un desenvolupament normal de les perso-nes i que en garanteixen la intimitat i la salut físicai psíquica, i la relació amb professionals i com-panys d’internament.

Convé habilitar canals directes de comunicació amb els interns per fugir de la burocratització excessiva

Cel·les d’uns dotze metres quadrats aproximada-ment on conviuen sis interns i la falta d’espais ondesenvolupar activitats laborals, formatives,esportives i de tractament contribueixen a degra-dar les persones, a qui a més de la pena de presós’afegeixen altres penes, fruit de les condicionsd’empresonament, tal com en dóna compte lajurisprudència emanada del Tribunal Europeu deDrets Humans i el Síndic denuncia any rere any enels diferents informes al Parlament de Catalunya.

Finalment, la massificació també repercuteix enles infraestructures de dependències comunesd’esplai, serveis de cuina, bugaderia, etc. fins al’extrem de reconvertir instal·lacions esportives enunitats modulars.

Quant al personal penitenciari, s’observa un elevatpercentatge d’absentisme laboral i mobilitat de laplantilla. La major part dels equips de tractamentprové del col·lectiu de personal de vigilància peni-tenciària. També es detecta la manca de personaltècnic a les unitats d’àmbit obert.

Els sindicats alhora reivindiquen que es valori lafigura del funcionari i les funcions que compleix, il’augment de personal i mitjans perquè la feina esdesenvolupi bé. També remarquen la necessitat demotivar els professionals en els objectius del cen-tre. De les entrevistes mantingudes amb els


interns durant les visites se’n desprèn que cal unaatenció més directa a la població reclusa per partdels equips de direcció, dels professionals i els fun-cionaris de vigilància, així com del personal de laSecretaria de Serveis Penitenciaris.

Aquesta atenció directa s’ha de traduir necessària-ment en la implicació en la vida quotidiana delsinterns, en compliment de la llei i del reglamentpenitenciari. El Síndic en l’Informe al Parlament 2004suggereix que convé que hi hagi canals directes decomunicació amb els interns, lluny de la burocra-

tització tan pròpia d’un sistema extraordinària-ment garantista.

Les entrevistes amb els interns han tingut lloc arranque aquests havien sol·licitat ser atesos en la pro-pera visita del Síndic al centre de referència perconcretar així l’objecte de la queixa. En alguns casoss’han fet visites d’ofici per raó de les característi-ques de la queixa. Per exemple, darrerament lesqueixes sobre presumptes maltractaments han fetque el Síndic mantingués una entrevista personalamb un intern a fi de valorar la veracitat dels fets.


1. INTRODUCCIÓ

L’objecte general d’aquest capítol és l’anàlisi com-parativa de diversos sistemes penitenciaris quepoden ser un referent apropiat per al sistema peni-tenciari de Catalunya. Els països seleccionats percomparar-los amb Catalunya han estat els deusegüents: França, Anglaterra/Gal·les, Portugal, Ità-lia, Alemanya, Suïssa, Suècia, Holanda i Canadà.Aquesta selecció inclou els països europeus mésdesenvolupats i més propers a Catalunya (la majo-ria, membres de la UE), tant grans com petits, i pertant, interessants per establir comparacions ambCatalunya o Espanya en conjunt. S’inclou Canadàperquè és un país internacionalment reconegutcom a pioner i altament desenvolupat en matèriade serveis penitenciaris (especialment pel que fa aprogrames educatius, de rehabilitació i de reinser-ció social). Per aquesta raó pot servir, a diversosefectes, com un referent de màxims a l’hora de fercertes comparacions.

Aquesta anàlisi entre països és fonamentalmenttransversal a partir de dades anuals recents. Enconcret, s’han recollit dades corresponents altrienni 2002-2004. De pràcticament el total devariables analitzades i de països, se n’ha pogutobtenir dades dels tres anys. En tots els casos, s’hagarantit un mínim d’una dada anual. La majoria deles anàlisis es basa en la puntuació mitjana obtin-guda per al trienni esmentat.

Per dur a terme la recollida sistemàtica d’informa-ció en què es basa aquest estudi es va dissenyaruna graella de codificació, amb l’especificació detotes les variables objecte d’estudi, i un manual decodificació, amb les definicions operatives necessà-ries de les variables. Es van establir diversos con-trols de qualitat del procés de codificació a partirde la revisió de les informacions recollides. Aquestcapítol s’ha redactat d’acord amb l’estructura i lesconsideracions següents:

• En primer lloc es formula una sèrie de defini-cions i precisions metodològiques sobre elsàmbits, les variables i les hipòtesis que han estatavaluats.

• En funció dels objectius informatius i pràcticsque es proposa l’estudi, es presenta una redaccióbreu i directa que, en general, segueix l’estruc-tura següent: 1) es presenta i es defineix unadeterminada qüestió (p. ex. xifres de criminali-tat, taxa de denúncies, taxa d’encarcerats, etc.);2) es presenten els resultats comparatius obtin-guts; i 3) es comenten breument els elementsmés rellevants dels resultats.

• Els resultats vinculats a cada variable es presen-ten de la manera següent: a) la seva descripció,per països, mitjançant taxes per habitants (espresenten en diagrama de barres i amb un breutext explicatiu); b) l’anàlisi de les correlacionsque presenten les variables en qüestió ambaltres variables analitzades.

2. OBJECTIUS

L’objectiu principal d’aquest capítol és la compara-ció de diversos sistemes penitenciaris per cons-truir un referent apropiat per al sistema peniten-ciari català. Un segon objectiu, complementari al’anterior, és l’estudi d’alguns indicadors de pobla-ció i de delinqüència dels mateixos països estu-diats, amb la finalitat d’analitzar-los conjunta-ment amb les taxes penitenciàries. En aquest marcs’ha fet una anàlisi acurada del que podria anome-nar-se la duresa de les lleis penals, o de les penali-tats dels diversos ordenaments jurídics, amb lafinalitat de determinar-ne la influència en el majoro menor volum de població penitenciària de cadapaís. En concret, aquesta anàlisi de duresa s’ha duta terme amb dos objectius específics:

a) Comparar la pena establerta per als delictes defurt, robatori, tràfic de drogues, violació, abusossexuals a menors, homicidi i assassinat endiversos ordenaments jurídics i determinarquins són els països que els penalitzen ambpenes més greus.

b) Analitzar les vies establertes en els diferentsordenaments jurídics seleccionats per minimit-


IV. ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMESPENITENCIARIS EUROPEUS

zar l’aplicació de penes de presó o bé per reduir-ne la durada. Amb aquesta finalitat, es compa-ren les dades següents:

– Durada màxima i mínima de la pena de presó– Penes privatives de llibertat establertes en

cada ordenament jurídic– Establiment de penes no privatives de llibertat

com a penes principals– Possibilitat de substitució de penes privatives

de llibertat– Possibilitat de suspensió de penes privatives

de llibertat– L’establiment d’obligacions o regles de con-

ducta vinculades a la suspensió– Requisits per a l’accés a la llibertat condicional

3. CONSIDERACIONSMETODOLÒGIQUES

3.1. Àmbit geogràfic i temporal

L’estudi ha estat realitzat a partir de la informaciód’onze països:

• Catalunya• Espanya (inclosa, en general, Catalunya)• França• Anglaterra/Gal·les• Portugal• Itàlia• Alemanya• Suïssa• Suècia• Holanda• Canadà

Pel que fa a Espanya, les dades inclouen les deCatalunya, llevat que s’indiqui Estat espanyol. Enaquest darrer cas, les dades només fan referènciaa les de la resta de l’Estat, sense considerar Cata-lunya, que es tracta de manera independent.

Pel que fa a l’àmbit temporal, s’han recollit dadesrelatives als anys 2002, 2003 i 2004 per a totes lesvariables o indicadors estudiats. S’ha estat espe-cialment curós en la utilització de dades actualit-zades i el més recent possibles al moment en quèes duu a terme l’estudi de camp. Només en casoscomptats no ha resultat possible incloure en larecerca dades de l’any 2004. En alguns casos s’haninclòs les darreres dades actualitzades correspo-nents a aquest 2007 i referides al sistema peniten-ciari català.

3.2. Fonts

Les dades han estat obtingudes de les fonts següents:

• Consell d’Europa• Ministeri de l’Interior• International Centre for Prison Studies• Barclay, Tavares i Siddique (2001)• Nieuwbeerta (2002)• Generalitat de Catalunya. Departament de Justí-

cia (Àrea de Planificació i Projectes Estratègics dela Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilita-ció i Justícia Juvenil)

• Le Ministère de la Justice. Direction de l’Adminis-tration Pénitentiaire

• Direcçao Geral dos Serviços Prisionais• Ministerio de la Giustizia• Wetenschappelijk Onderzoek – en Documenta-

tiecentrum• Institut Nacional d’Estadística (INE)• Van Kesteren, Mayhew, Nieuwbeerta i Bruinsma

(2000)• Luque Reina (2001)

Pel que fa a l’anàlisi comparada de les normativespenals, les dades han estat extretes, bàsicament,dels codis penals vigents en cadascun dels ordena-ments analitzats. En aquest sentit, doncs:

• L’StGB alemany de 1969 (Codi penal alemany)• El Codi penal francès de 1994• El Codi penal portuguès de 1982• El Codi penal italià de 1930 amb les reformes

posteriors• El Codi penal suec de 1962• El Codi penal suís de 1937• La Llei britànica de justícia penal de 2003 (Crimi-

nal Justice Act)• El Codi penal espanyol de 1995, amb les reformes

dels anys 2003 i 2004

En tots els casos s’han utilitzat versions actualitza-des d’exemplars de la llei penal, de manera ques’han tingut en consideració les reformes poste-riors a la data d’aprovació del codi. D’altra banda,per a algunes qüestions específiques ha calgutrecórrer a algunes lleis especials. Per exemple:

Tràfic de drogues

• Llei alemanya de l’1 de març de 1994 sobre tràficd’estupefaents. Modificada el 22 de desembre de2003

• Llei italiana del 9 d’octubre de 1990, en matèriad’estupefaents i substàncies psicotròpiques

• Decret llei de Portugal 15/1993, del 22 de gener,sobre tràfic i consum d’estupefaents

• La Llei penal sueca sobre narcòtics, del 8 de marçde 1996.

• Llei del 3 d’octubre de 1951, reformada el 26 d’oc-tubre de 2004, de Suïssa.


Llibertat condicional

• Codi de procediment penal francès

Substitució de penes

• Llei italiana del 24 de novembre de 1981, núm.689.

3.3. Anàlisi

Quant a la metodologia d’anàlisi, cal fer algunscomentaris importants:

En primer lloc, hauria estat difícil d’interpretar ipoc clara una anàlisi simultània transversal i lon-gitudinal (per països i per anys) en cada indicadorestudiat. Amb la intenció de facilitar la comprensiói la interpretació de les dades, en lloc d’una anàlisilongitudinal s’ha fet, amb caràcter general, unaanàlisi transversal a partir de la mitjana dels tresanys estudiats (2002-2004). D’aquesta manera, espren en consideració una puntuació representa-tiva d’un període de temps extens (de 3 anys) irecent, i es fa una comparació entre els països, queés l’objecte principal d’aquest capítol.

En segon lloc, a l’efecte de determinades anàlisis,els països han estat agrupats en dos conjunts,segons nivells alts o baixos de l’indicador estudiaten cada cas. Per exemple, pel que fa a la taxa devictimització, Catalunya se situa entre els païsosamb baixa victimització, mentre que Angla-terra/Gal·les pertany al grup de països amb unavictimització elevada. En algun cas, ha calgut unadivisió en tres grups. Aquesta anàlisi s’ha dut aterme mitjançant una eina estadística anomenadaAnàlisi Clúster, que ha permès afirmar si hi ha dife-rències rellevants entre les agrupacions especifica-des.

Finalment, cal fer un advertiment sobre els gràfics.En pràcticament tots els gràfics s’ha diferenciat lesbarres amb un color diferent per a cada grup denivell. Normalment, el color taronja atribueix algrup una qualitat positiva (menys victimització,menys taxa d’encarcerament, més taxa d’internsque desenvolupen un treball retribuït, etc.). Per laseva banda, el color groc identifica el grup ambla qualitat negativa (més taxa d’encarcerament,menys treballadors per interns, etc.). De vegadestambé s’utilitza el vermell quan s’han creat tresgrups de nivell.

Quant a les proves estadístiques utilitzades, a mésde la ja comentada Anàlisi Cluster, s’han dut aterme correlacions d’Spearman per conèixer la possi-ble existència de relació entre algunes variables,

com ara el fet que hi hagi més victimització i méspercepció d’inseguretat, o més població encarce-rada i més victimització. L’estadístic utilitzat (Rhod’Spearman) és el més adequat en aquest estudi acausa del nombre de països amb què es fan lesanàlisis.

3.4. Indicadors estudiats

3.4.1. Les xifres de criminalitatEs recullen dades procedents de fonts diferents del’Administració penitenciària que aporten infor-mació sobre la magnitud de la delinqüència en elspaïsos estudiats. Generalment, fan referència alsanys 1999 i 2000.

Es tracta de dades procedents d’altres organismesoficials com ara la policia o els òrgans judicials.També s’analitzen xifres no oficials derivades deles enquestes internacionals de victimització(Internacional Crime Victimization Surveys), comenta-des més endavant.

Les variables i els indicadors estudiats són:

• Referits o derivats de les enquestes de victimit-zació:

– Percentatge de víctimes (2000). Percentatge depersones que han estat víctimes d’un delicte omés l’any 2000 de qualsevol dels onze tipus dedelictes3 que recull l’enquesta de victimització.

– Percentatge de víctimes de delictes de contacte(2000). Percentatge de persones que han estatvíctimes d’un delicte amb contacte o més l’any2000 (robatori amb violència, agressionssexuals, agressions físiques i amenaces).

– Percentatge de denúncies (2000). Percentatgede persones victimitzades que han informat lapolicia dels fets.

– Percentatge de persones amb sentiment d’in-seguretat (2000). Percentatge de persones quemanifesten que se senten insegures o moltinsegures al seu barri de residència.

– Percentatge de persones opinen presó (2000).Percentatge de persones que opinen que,davant l’hipotètic cas d’un jove que ha robatper segona vegada un televisor, se li ha d’apli-car una pena privativa de llibertat.

– Percentatge de persones opinen TBC4 (2000). Per-centatge de persones que opinen que, davant


3 Robatori de cotxe, robatori de part del cotxe o d’objecte de l’in-terior, dany intencionat al vehicle, robatori de moto, robatori debici, robatori al domicili, temptativa de robatori al domicili, furt,robatori amb violència, agressions sexuals, agressions físiques iamenaces.

4 Treball en benefici de la comunitat.

l’hipotètic cas d’un jove que ha robat per segonavegada un televisor, se li ha d’aplicar unamesura de treball en benefici de la comunitat.

• Provinents de fonts policials

– Increment de denúncies (1994-2000)– Delinqüents per 100.000 habitants (2000)– Percentatge de dones delinqüents (1999)– Percentatge de menors del total delinqüents

(1999)– Percentatge d’estrangers del total delinqüents

(1999)– Delictes denunciats per 100.000 habitants

(2000)– Policies 100.000 habitants (2000)

• Derivats d’òrgans judicials

– Condemnats per 100.000 habitants (2000)– Total de penes o mesures aplicades o imposa-

des per cada 100.000 habitants (1999)– Percentatge de multes (1999)– Percentatge d’alternatives+suspensió (1999)– Percentatge de privació llibertat (1999)

3.4.2. Les xifres del sistema penitenciari Es recull la informació referida a la quantitat depersones que hi ha a les presons; els delictes pelsquals són encarcerades; les seves característiquescom ara l’edat, el gènere, la condició d’estranger, lasalut; la durada de la pena de presó efectivamentcomplida; el nombre i la capacitat dels centrespenitenciaris; el personal que hi treballa; i tambéel grau d’aplicació de la llibertat condicional.

Pel que fa als indicadors de règim obert, a més dela llibertat condicional, s’han cercat dades sobreinterns en tercer grau i permisos. Tanmateix, elsescassos resultats de la recerca no en possibilitenl’estudi. També han estat escasses les dades troba-des sobre trencaments de condemna i fugues.

• Variables i indicadors referits a la població peni-tenciària i a les taxes d’encarcerament

– Nombre d’encarcerats: els anys 2002, 2003 i2004 i la mitjana del període 2002-2004

– Taxa encarcerats per 100.000 habitants: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

• Sobre la tipologia delictiva

– Encarcerats per delictes contra les persones:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Encarcerats per delictes contra la propietat:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Encarcerats per delictes contra la llibertatsexual: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana delperíode 2002-2004

– Encarcerats per delictes contra salut pública:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Percentatge d’encarcerats per delictes contrales persones: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Percentatge d’encarcerats per delictes contrala propietat: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Percentatge d’encarcerats per delictes contrala llibertat sexual: anys 2002, 2003 i 2004 i mit-jana del període 2002-2004

– Percentatge d’encarcerats per delictes contrasalut pública: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

• Sobre les característiques demogràfiques

– Edat mitjana dels encarcerats: anys 2002, 2003i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Percentatge d’encarcerats de 18-21 anys: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Preventius: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana delperíode 2002-2004

– Dones encarcerades: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Estrangers encarcerats: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Percentatge de preventius: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Percentatge de dones encarcerades: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Percentatge d’estrangers encarcerats: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

• Sobre la durada de la pena de presó

– Durada mitjana de la pena de presó (enmesos): anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana delperíode 2002-2004

• Sobre els centres penitenciaris

– Nombre de centres penitenciaris: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Taxa d’encarcerats per centre penitenciari:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Centres per 1.000.000 habitants: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Capacitat dels centres penitenciaris: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Percentatge d’ocupació dels centres peniten-ciaris (per 100 places): anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004


• Sobre la llibertat condicional

– Mitjana anual de persones en llibertat condi-cional: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del pe-ríode 2002-2004

– Ràtio llibertats condicionals (per 100 interns):anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

• Indicadors de salut

– Suïcidis: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana delperíode 2002-2004

– Suïcidis per cada 100.000 encarcerats: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Morts: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del pe-ríode 2002-2004

– Morts per cada 100.000 encarcerats: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

• Variables i indicadors de personal

– Treballadors penitenciaris: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Treballadors vigilància: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Treballadors tractament: anys 2002, 2003 i 2004i mitjana del període 2002-2004

– Treballadors tallers i FO5: anys 2002, 2003 i 2004i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio treballadors penitenciaris per 100 in-terns: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del pe-ríode 2002-2004

– Ràtio treballadors vigilància per 100 interns:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Ràtio treballadors tractament per 100 interns:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

– Ràtio treballadors tallers i FO per 100 interns:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004

3.4.3. La normativa penal Quant a l’apartat comparatiu de la normativapenal aplicada, se n’han extret les dades que cons-titueixen indicadors de la duresa de la llei penal. Enaquest sentit, i en primer lloc, s’ha determinat lapena de presó establerta per a un total de set delic-tes. Els delictes estudiats han estat els següents:furt, robatori, tràfic de drogues, violació, abusossexuals a menors, homicidi i assassinat. S’ha com-provat quina és la pena establerta en cadascundels ordenaments i, en cas que sigui la de presó,quina durada mínima i màxima estableix aquestapena.

En segon lloc, s’han revisat i comparat les fórmu-les existents en els diferents ordenaments per dis-minuir o evitar l’ingrés a la presó. En aquestasegona part de l’estudi, s’hi han incorporat tambéles disposicions de la llei penal britànica. Els pro-blemes de superpoblació a les presons britàniquesvan portar el govern anglès a implantar l’any 2003algunes mesures legislatives tendents, previsible-ment, a donar una resposta eficaç a la criminalitat,però amb un èmfasi especial en les penes no pri-vatives de llibertat. No s’ha inclòs l’ordenamentanglès amb relació a l’anàlisi de les penes establer-tes per a cada infracció penal per les especificitatspròpies dels sistemes de dret anglosaxons.

Les disposicions de la llei, tant en allò relatiu a lespenes establertes per a les diferents infraccions,com amb relació a les fórmules previstes per evitaro disminuir el recurs a la presó, s’han sintetitzat,en tercer lloc, en uns quadres o esquemes dissen-yats a fi de facilitar l’exercici de comparació entreels diferents ordenaments. En el sisè apartat delcapítol es presenten uns exemples per compararels resultats a què s’arriba amb l’aplicació d’uncodi penal o un altre.

D’altra banda, amb relació als ordenaments estu-diats, s’han revisat les lleis penals vigents a Ale-manya, França, Portugal, Itàlia, Suècia, Suïssa iEspanya. Alguns dels ordenaments han estatseleccionats per les similituds que mantenen ambl’ordenament penal espanyol, però en altres casosla tria s’ha efectuat sobre la base, precisament, deles divergències existents. Així, s’han triat França iPortugal, perquè són els estats geogràficamentmés pròxims a l’espanyol. S’incorpora Alemanyaper la seva tradicional influència en la configuracióde la dogmàtica penal i per la modernitat i l’ade-quació tècnica del seu sistema de penes. La inclu-sió d’Itàlia a l’estudi respon essencialment a raonsde proximitat geogràfica i cultural. Per contra, l’in-terès en l’estudi de les lleis sueca i suïssa rau pre-cisament en les divergències que presumiblementhi poden haver entre aquests ordenaments i l’es-panyol. Suècia comparteix amb altres països nòr-dics un interès evident per contenir el nombred’encarcerats, i és interessant examinar si aquestapolítica s’ha desenvolupat també mitjançant lleispenals menys punitives. Suïssa no és un estatmembre de la Unió europea i s’ha caracteritzat perla voluntat de neutralitat i independència en mol-tes matèries.

S’ha fet una anàlisi exhaustiva de la normativapenal dels països estudiats, l’objectiu de la qualprincipalment ha estat la comparació de les pena-litats de les diverses legislacions. La penalitat ésuna construcció abstracta que pretén mesurar laduresa dels diferents codis penals en termes dedurada de les penes privatives de llibertat. Obeeix


5 Formació ocupacional

a la necessitat de respondre les preguntessegüents: quin país té el codi penal amb les mesu-res privatives de llibertat, en general, més llar-gues? Es pot derivar una mesura numèrica de laduresa de la temporalitat que pugui permetre unaanàlisi quantitativa comparativa de les majors omenors durades de la pena en els països estu-diats?

La massificació a les presons britàniques va fer decantar el govern cap a l’aplicació de penes no privatives de llibertat

Per dur a terme aquest constructe s’ha partit de lespremisses següents:

1. No s’han tingut en compte les penes de presóestablertes per a delictes amb poca representa-ció en la població penitenciària, com ara delictesde terrorisme.

2. Només es considera la pena privativa de lliber-tat, atès que el que s’està estudiant és la pobla-ció encarcerada. Per tant, no es considera, percrear el constructe penalitat de la pena de presó,cap altre indicador de la filosofia punitiva delsdiversos codis penals, com ara els relacionatsamb una aplicació més alta o més baixa de lesmesures penals alternatives.

3. En el cas de Portugal i Suïssa, quant a l’homicidiimprudent, hi ha la possibilitat d’imposar multaen lloc de presó. Aquest fet no ha estat conside-rat, sinó que s’ha valorat únicament la con-demna de presó.

4. Respecte a la pena perpètua, el valor atorgat encada cas és l’equivalent a una eventual sortidaen llibertat condicional com a pena mínima i,com a pena màxima, el temps fins a l’eventualsortida en llibertat més el període indicat deseguiment.

S’ha dut a terme l’anàlisi comparativa de dife-rents tipologies delictives que han estat seleccio-nades per la seva importància, ja sigui pel que faa la gravetat del delicte (delictes contra les perso-nes i delictes contra la llibertat sexual) ja sigui pelque fa a la freqüència amb què es duen a terme(delictes contra la propietat i delictes contra lasalut pública). Així, s’han estudiat els delictessegüents:

– Furt (pena bàsica i qualificada)– Robatori amb força en les coses (pena bàsica i

qualificada)– Robatori amb violència o intimidació (pena

bàsica i qualificada)– Tràfic de drogues (pena bàsica i qualificada)– Lesions (pena bàsica, qualificada, amb resultat

de mort i imprudent)– Violació (pena bàsica i qualificada)– Abús sexual a menors (pena bàsica i qualificada)– Homicidi (pena bàsica i imprudent)– Assassinat (pena bàsica)

Els indicadors estudiats han estat per a cadadelicte anterior:

– Pena màxima– Pena mínima– Mitjana entre la pena màxima i la pena mínima

A més, s’ha calculat:

– La mitjana general (o constructe penalitat del codipenal). Cada màxim i mínim de penes bàsiques oqualificades dels delictes esmentats han estatpuntuats amb un valor 1 per any de condemna.D’aquesta manera, 1 mes té el valor de 0,08; 6mesos, el valor de 0,5; 1 any, el valor de 1,0; 18mesos, el d’1,5. L’atribució de valors a les con-demnes ha permès l’obtenció d’un valor mitjà depenalitat per a cada delicte. La mitjana general oconstructe penalitat del codi penal és la mitjana deles penes mitjanes que poden ser aplicades alsdiferents delictes estudiats. Hi ha una sèrie d’as-sumpcions que s’han adoptat a l’hora de consi-derar com la duresa teòrica o formal de cada codipenal pot influir en les taxes d’empresonamentd’un país. Aquests supòsits són els següents. Sesuposa, en primer lloc, que els criteris dels jutgesi els magistrats dels diferents països són homo-genis i coherents en aplicar les penes en elsnivells mitjans. S’ha considerat que la freqüèn-cia d’empresonats pels diferents delictes analit-zats és similar en tots els països. Es parteix de lapremissa que no hi ha països en què determi-nats delictes siguin més representats a les pre-sons que d’altres. És a dir, es parteix de la baseque el percentatge d’encarcerats per delictes delesions, per exemple, és equiparable en tots elspaïsos, i que la gravetat de les lesions també éssimilar. Òbviament, es tracta d’assumpcions teò-riques adoptades des d’un punt de vista racional,però que no es poden comprovar d’una maneraempírica. Es pot veure la translació de les penesa valors teòrics en la taula 19.

– Mitjana general menys el temps previst en lliber-tat condicional. D’altra banda, s’ha considerat lapossibilitat que els interns surtin en llibertat con-dicional quan les diferents normes penals ho


permeten. En general, es pot començar a gaudirde la llibertat condicional un cop complertes lesdues terceres parts de la condemna. A Espanya,malgrat que és possible també la sortida en lli-bertat condicional en aplicació de les dues terce-res parts de la condemna, s’ha considerat ques’aplica molt més freqüentment quan s’hanassolit les tres quartes parts de la pena impo-sada. Així, al temps o la puntuació resultant delconstructe penalitat se li ha restat el temps que elsubjecte pot estar gaudint de la llibertat condicio-nal i, per aquest motiu, no forma part de la pobla-ció encarcerada. Es pot veure aquest tractamentnumèric teòric en la continuació de la taula 19.

– Mitjana general ponderada segons el percen-tatge de població encarcerada per a cada tipolo-gia delictiva. El constructe penalitat, en cada tipusde delicte, ha estat multiplicat pel percentatged’encarcerats que compleixen pena de presó peldelicte concret. D’aquesta manera, cada penali-tat queda ponderada per la representació carce-rària. Per exemple, si en un determinat país hi haun 20% d’encarcerats per delictes contra la pro-pietat i un 5% per delictes contra les persones,les penes motivades per delictes contra la pro-pietat han de pesar un 20% del total i les penesimposades per delictes contra les persones,només el 5% (vegeu taula 20).

– Mitjana general ponderada menys el temps dellibertat provisional possible establert en la llei(vegeu la continuació de la taula 20).

També han estat estudiades característiquesreferides a l’establiment de penes no privativesde llibertat com a penes principals, la possibilitatde substitució de penes privatives de llibertat i lapossibilitat de suspensió de penes privatives dellibertat; l’establiment d’obligacions o regles deconducta; i així mateix, els requisits per a l’accésa la llibertat condicional i la possibilitat que ladarrera part de la condemna privativa de llibertates compleixi mitjançant una pena comunitària.

3.4.4. Els indicadors generals de població,economia i benestar socialUn dels supòsits més argumentat i debatut en l’es-tudi de la delinqüència és la relació probable entrediverses variables sociodemogràfiques, econòmi-ques, culturals, etc. d’una població i les seves taxesde delinqüència. La importància de totes aquestesvariables ha estat explorada ja des dels primersestudis empírics sobre la delinqüència, iniciats aFrança durant les primeres dècades del segle XIX

per Andre-Michel Gerry (1802-1866) i Adolphe Que-telet (1796-1874) (Vold, Bernard i Shipes, 2002). Desd’aleshores s’han dut a terme desenes d’estudissobre aquest tema, i els resultats han estat sovintcontradictoris.

S’ha considerat que aquesta anàlisi era tambénecessària en el marc d’aquest informe. Les varia-bles investigades amb relació a les taxes de delin-qüència i d’encarcerament han estat les següents:

– Població (en milers): anys 2002, 2003 i 2004 i mit-jana del període 2002-2004

– Població de joves de 15 a 24 anys: anys 2002, 2003i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Població menor de 15 anys: anys 2002, 2003 i 2004i mitjana del període 2002-2004

– Densitat de població per km2: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Increment natural de la població: anys 2002, 2003i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Increment natural per cada 100.000 habitants:mitjana del període 2002-2004

– Immigració neta: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Immigrants per cada 100.000 habitants: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio de fertilitat: 2002, 2003 i 2004 i del període2002-2004

– Mitjana d’edat de les dones embarassades: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Esperança de vida en el naixement (homes): anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Esperança de vida en el naixement (dones): anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio de mortalitat infantil: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’incidència de la sida: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Morts per suïcidi: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Despesa en alcohol, tabac i narcòtics: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Població aturada amb estudis de 3r nivell: anys2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’ocupació de la població: anys 2002, 2003 i2004 i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’ocupació de dones: anys 2002, 2003 i 2004i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’ocupació d’homes: anys 2002, 2003 i 2004i mitjana del període 2002-2004

– Ràtio total d’atur: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Ràtio d’atur d’homes: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’atur de dones: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Ràtio d’atur de la població menor de 25 anys:anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Estudiants de 18 anys: anys 2002, 2003 i 2004 imitjana del període 2002-2004

– Mitjana d’edat dels estudiants de nivell universi-tari: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjana del període2002-2004


– Nombre d’habitants per habitatge: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

– Llits d’hospital: anys 2002, 2003 i 2004 i mitjanadel període 2002-2004

– Despesa total en seguretat social: anys 2002,2003 i 2004 i mitjana del període 2002-2004

4. TAXES DELICTIVES

4.1. Enquestes de victimització

Les enquestes de victimització aporten informa-ció sobre la criminalitat percebuda per les perso-nes que l’han patida d’una manera directa (lesvíctimes), tant la delinqüència que arriba a serdenunciada com la que no. Les dades de victimit-zació informen del que s’ha anomenat les xifresreals de la criminalitat. Les enquestes de victimit-zació, a més d’informar de les taxes de victimitza-ció, faciliten una informació de gran interès crimi-nològic, com ara el percentatge de delictes quesón denunciats davant la policia —denominattaxa de denúncia—, la percepció que tenen elsciutadans sobre la inseguretat als seus llocs deresidència (la inseguretat que els és més propera)i les opinions que els enquestats s’han formatsobre les penes més adequades davant un deter-

minat delicte, entre moltes altres qüestions relle-vants. Malgrat que les enquestes de victimitzacióno recullen tots els delictes que es cometen (p.ex.tràfic de drogues), sinó els delictes de contactedirecte, delinqüent-víctima, constitueixen un bonindicador (el més directe) del nivell de delinqüèn-cia d’un país.

L’Enquesta internacional de víctimes de delictes (ICVS)més recent que permet una comparació interna-cional és de l’any 2000. En aquesta edició van for-mar part de l’estudi 17 països industrialitzats,entre els quals es troba Catalunya6. En aquestinforme s’exposaran les dades dels països que arasón objecte d’estudi.

4.1.1. Taxa de victimitzacióEn el marc dels països que aquí s’han seleccionat(i també en termes internacionals generals) Cata-lunya és un país amb una de les taxes més baixesde victimització: el 19% de la població ha estat víc-tima de, com a mínim, un delicte7. La taxa de victi-mització de Catalunya, juntament amb la deSuïssa i Portugal, forma part del grup de països quepoden ser etiquetats com de baixa victimització,davant de països que poden ser considerats de vic-timització elevada8, com és el cas de França, Canadà,Suècia, Països Baixos i Anglaterra/Gal·les (vegeugràfic 249).


Gràfic 24. Taxes de victimització. Any 2000

(Els colors representen els dos grups de nivell)

Portugal Catalunya Suïssa França Canadà Suècia Països AnglaterraBaixos i Gal·les

10

20

25

30

5

15

0

15

19 1921

24 25 25 26

6 Per a més informació sobre la ICVS es pot consultar Van Keste-ren, Mayhew, Nieuwbeerta i Bruinsma (2000) i Luque (2001).

7 Els delictes estudiats són: robatori de cotxe, robatori de part delcotxe o d’objecte de l’interior, dany intencionat al vehicle, roba-tori de moto, robatori de bici, robatori al domicili, temptativa derobatori al domicili, furt, robatori amb violència, agressionssexuals, agressions físiques i amenaces.

8 Aquesta agrupació ha estat realitzada a partir d’una anàlisiestadística d’agrupació (Anàlisi Cluster), de manera que lesdiferències entre els grups creats són estadísticament signifi-catives.

9 Es presenten de colors diferents les barres dels països de baixavictimització i de victimització elevada.

10 Els delictes de contacte són: robatori amb violència, agressionssexuals, agressions físiques i amenaces.

Quant als delictes que podrien ser considerats commés greus perquè hi ha contacte físic amb les víc-times, també Catalunya presenta una de les taxesmés baixes de criminalitat. Només l’1,5% de lapoblació va patir un delicte de contacte10. En

aquest cas, els països que poden ser consideratsd’una victimització elevada, pel que fa als delictes decontacte, són únicament Canadà i Anglaterra/Gal·les (vegeu gràfic 25).


4.1.2. Taxa de denúncies Catalunya forma part dels països amb les taxesmés baixes de denúncia del delicte. Únicament un41% de les víctimes van presentar denúncia delsfets patits.

Pel que sembla, els països amb taxes més altes devictimització estan més sensibilitzats amb la

necessitat de denunciar els fets: la taxa de denún-cia és superior en països amb taxes de victimitza-ció més elevades (p de rho d’Spearman=0,018,vegeu taula 9).

Aquesta relació entre nivell de victimització i pro-pensió a denunciar els delictes en general s’il·lus-tra amb claredat al gràfic 26.

Gràfic 25. Taxes de victimització dels delictes de contacte. Any 2000


Portugal Catalunya Països Suïssa França Suècia Canadà AnglaterraBaixos i Gal·les

2

3

4

4

1

3

1

2

0

1,4 1,5

2 2,1 2,2 2,2

3,43,6

Gràfic 26. Taxes de denúncia dels delictes i taxa de victimització. Any 2000


Portugal Catalunya Canadà França Suïssa Anglaterra Suècia Païsosi Gal·les Baixos

20

50

60

70

10

40

30

% delictes denunciats 2000 Taxa victimització

0

36

41

48 4952 53

57 58

1519

2421 19

26 25 25

4.1.3. Percepció de la inseguretat Malgrat que Catalunya és un país amb una baixataxa de victimització, el grau de percepció de lainseguretat és molt elevat. El 35% de la poblaciómanifesta el seu sentiment d’inseguretat envers elbarri on viu. Aquesta taxa és la més elevada de lesanalitzades, per la qual cosa Catalunya forma partdel grup de països amb una elevada taxa d’insegure-tat (percebuda), malgrat la baixa taxa de victimit-zació.

D’altra banda, l’anàlisi de relació entre variablesdetermina que no hi ha més percepció d’insegure-tat als països amb taxes de victimització més altes(vegeu gràfic 27).


Gràfic 27. Percentatge de persones amb percepció d’inseguretat i taxa de victimització. Any2000


Suècia Canadà Països França Suïssa Anglaterra Portugal CatalunyaBaixos i Gal·les

20

35

25

40

10

15

30

% persones amb sentiment inseguretat 2000

5

Taxa victimització

0

15 1618

22 22

27 27

35

25 24 25

21

26

15

19

19

4.1.4. Opinió sobre el càstig En les respostes al qüestionari de l’enquesta de vic-timització, Catalunya es manifesta com un país teò-ricament avançat i progressista pel que fa a la con-veniència d’aplicar mesures comunitàries davant lapena de presó. Davant un hipotètic i concret casd’un jove reincident que roba un televisor (supòsitque es planteja al qüestionari de l’enquesta de vic-timizació), el 7% de la població catalana opina que lapena adequada seria la de presó, mentre que el 65%sosté que la pena adequada seria la d’un treball enbenefici de la comunitat (TBC).

En aquest aspecte, Catalunya forma part dels trespaïsos amb opinions menys punitives, juntamentamb França i Portugal (vegeu gràfic 28). L’anàlisi derelació amb altres variables indica que, en aquestsupòsit, els països amb opinions més punitivesmostren taxes de victimització més elevades. Con-tràriament, els països amb opinions més favora-bles envers les mesures comunitàries són els queindiquen taxes de victimització més baixes (vegeutaula 9).

Taula 9. Correlacions entre variablesderivades de les enquestes de victimització

Correlacions Rho d’Spearman

% de persones que 0,018

han denunciat

taxa de % de persones que opinen 0,041

victimització i: pena de presó

% de persones que opinen 0,033

pena de TBC (correlació inversa)

Malgrat tot, només es tracta d’un supòsit de delin-qüència lleu i, per tant, les opinions dels enques-tats no poden ser generalitzades a la delinqüènciaen general, ni a la delinqüència greu en particular.Els mateixos ciutadans poden considerar que seriaconvenient l’aplicació de mesures penals comuni-tàries per a delictes lleus (com el supòsit del roba-tori d’un televisor) i valorar, alhora, la convenièn-cia d’aplicar mesures molt dures i punitives per ala delinqüència greu, com ara la que implica vio-lència (robatoris amb violència, lesions, homicidi,agressions sexuals, terrorisme, etc.) o la que afectala salut pública (tràfic de drogues, delictes contrael medi ambient, etc.).

4.2. Dades policials

4.2.1. Taxa de delinqüència Segons dades policials comparades, Espanya és undels països amb taxes més baixes de delinqüents11

per cada 100.000 habitants (528). De fet, juntamentamb Suïssa (721) i Suècia (977), formarien part delspaïsos amb baixa taxa de delinqüents per cada100.000 habitants.

D’altra banda, Portugal, Alemanya i Anglaterra/Gal·les (amb 4.042 delinqüents per cada 100.000habitants, aquest últim) són els països que confor-men el grup de nivell alt de delinqüents (vegeu gràfic29).

Pel que fa a l’anàlisi de relacions entre indicadors,es destaca que els països amb percentatges mésalts de víctimes també tenen ràtios superiors dedelinqüents per cada 100.000 (p de Rho d’Spear-man=0,015).


Gràfic 28. Percentatge de persones que es decanten per la pena de presó o per la penacomunitària de TBC en el supòsit d’un cas de robatori d’un televisor. Any 2000

20

40

30

10

50

60

80

Catalunya França Portugal Suècia Països Canadà AnglaterraBaixos i Gal·les

70

% persones opinen presó % persones opinen TBC

0

7

26

65

12

69

54

31

47

37

30

45

32

51

28

11D’acord amb la informació recollida per a aquest apartat a par-tir de l’European Sourcebook of Crime and Criminal Justice Statistics-2003, el concepte de delinqüent no és gaire precís ni equivalententre els diferents països. En termes jurídics estrictes, delinqüenthauria de fer referència a una persona la culpabilitat de la qualha estat provada i, per tant, que ha estat condemnada per untribunal. Però, no tots els països recullen les seves dades d’acordamb aquest criteri jurídic estricte, sinó que les dades més aviatfan referència a sospitosos policials, detinguts, etc. D’acord ambaixò, aquí s’ha d’entendre el concepte de delinqüent en un sentitampli, que inclou totes les persones que han tingut o tenen con-tacte amb els òrgans de control formal com a sospitosos, detin-guts, condemnats, etc.

Pel que fa a les dones, Anglaterra/Gal·les, Suècia iAlemanya són els països amb el percentatge méselevat de delinqüents dones, amb xifres queoscil·len entre el 16,4% i el 23,1%. Contràriament,

Espanya forma part dels països amb poca delin-qüència femenina, atès que només un 9,3% delsdelinqüents són dones (vegeu gràfic 30).


Gràfic 29. Delinqüents per cada 100.000 habitants. Any 2000


Espanya Suïssa Suècia Itàlia França Països Portugal Alemanya AnglaterraBaixos i Gal·les

1.500

3.000

4.000

4.500

500

2.500

1.000

2.000

3.500

0

528721

977

1.385 1.4171.688

2.457

2.779

4.042

4.2.2. Tipologia de delinqüents

Gràfic 30. Percentatge de dones, menors i estrangers sobre el total de delinqüents. Any 1999

Itàlia Espanya Països França Suïssa Portugal Anglaterra Suècia AlemanyaBaixos i Gal·les

15

25

35

5

10

20

30

% dones % menors % estrangers

0

2,8

9,3

12,6

16,5

11,8

17,9

1421

,319

,1

14,6

28,8

15

16,4

11,2

17,6

11,8

19,3

25,8

23,1

Pel que fa al percentatge de delinqüents que sónmenors, els països que formen part del grup detaxes elevades són: França, Alemanya, Suïssa i Paï-sos Baixos, amb percentatges que oscil·len entre el17,9% i el 28,8%. Espanya forma part dels païsosamb taxes baixes de delinqüència de menors, ambuna taxa del 12,6% (vegeu gràfic 30). Una dada

rellevant per la seva significació estadística és queels països amb taxes més altes de victimitzaciótambé presenten taxes superiors de menors entreels delinqüents (p=0,005). Finalment, Alemanya ésel país amb un percentatge més alt d’estrangersentre els delinqüents (amb un 25,8%). La taxaespanyola és del 16,5% (vegeu gràfic 30).

Una altra dada aportada per fonts policials es refe-reix als delictes denunciats per cada 100.000 habi-tants. En aquest cas, també Espanya forma part delgrup de països amb baixa taxa de denúncies, amb2.308 delictes denunciats per 100.000 habitants. Enaquest grup, també s’hi inclouen Portugal, Suïssa,Itàlia i França. En el grup de països amb altes taxesde delictes denunciats es troben Alemanya, PaïsosBaixos, Anglaterra/Gal·les i Suècia, aquest últimamb una elevada taxa de 13.693 delictes denun-ciats per cada 100.000 habitants, pràcticament sisvegades més que Espanya (vegeu gràfic 31).

4.2.4. Efectius policials Finalment, quant als efectius policials, Espanya estroba entre els països amb menys policies perhabitants, amb una taxa de 310 per 100.000 habi-tants (vegeu gràfic 32). Els països amb més efectiuspolicials són França, Portugal i Itàlia, aquest últimamb 544 policies per cada 100.000 habitants. Demanera paradoxal, no s’ha trobat relació estadísti-cament significativa entre el nombre de policies dequè disposen els diversos països i les seves taxesde delinqüents.


4.2.3. Delictes denunciats

Gràfic 31. Delictes denunciats per cada 100.000 habitants. Any 2000


Espanya Portugal Suïssa Itàlia França Alemanya Països Anglaterra SuèciaBaixos i Gal·les

6.000

12.000

16.000

2.000

10.000

4.000

8.000

14.000

0

2.308

3.616 3.732 4.123

6.4057.616 8.215

9.817

13.693

Gràfic 32. Policies i delinqüents per cada 100.000 habitants. Any 2000


Suècia Suïssa Anglaterra Països Espanya França Portugal Itàliai Gal·les Baixos

200

500

0

600

100

400

300

Policies 100.000 h. (2000) Delinqüents per 100.000 habitants

3.000

500

2.500

2.000

1.000

4.500

0

1.500

4.000

3.500

Poli

cies

per

100

.000

hab

itan

ts

Del

inq

üen

ts p

er 1

00.0

00 h

abit

ants

181 200237

262

310

396

478

544

977721

4.042

1.688

528

1.417

2.457

1.385

4.3. Sentències judicials condemnatòries

Pel que fa a les dades procedents dels òrgans judi-cials, es pot distingir entre la taxa de condemnats(persones) i la taxa de penes (sentències condem-natòries) per cada 100.000 habitants.

Quant a la primera taxa — persones condemnades—,Espanya és el país amb menys condemnats percada 100.000 habitants (277). Anglaterra/Gal·lesdestaca de tota la resta de països i es pot conside-rar que és un país amb una elevada taxa de con-demnats (2.683 per 100.000 habitants), pràctica-ment deu vegades més que Espanya (vegeu gràfic

33). És important matisar aquests resultats i aclarirque aquí la variable condemnats no tan sols inclouels subjectes condemnats a privació de llibertat,sinó tots els condemnats a qualsevol tipus de pena(multes, presó, mesures alternatives, etc.). En con-cret, a Anglaterra/Gal·les la majoria dels condem-nats ho van ser a mesures penals comunitàries,com ara probation o llibertat a prova. L’anàlisi decorrelacions d’Spearman indica que els països ambuna taxa més alta de condemnats són també elspaïsos que tenen un percentatge superior de vícti-mes del delicte (p=0,015), un percentatge més alt dedones entre els delinqüents (p=0,028) i una taxainferior d’efectius policials (p= 0,037).


Gràfic 33. Condemnats per cada 100.000 habitants. Any 2000


Gràfic 34. Total de penes o mesures aplicades per cada 100.000 habitants. Any 1999


Espanya Itàlia Portugal Països França Suïssa Alemanya Suècia AnglaterraBaixos i Gal·les

500

2.000

3.000

1.500

1.000

2.500

0

277484 444

670

972 9711.114

1.305

2.662

Portugal Itàlia Països França Suïssa Alemanya Suècia AnglaterraBaixos i Gal·les

500

2.000

2.500

3.000

1.500

1.000

0

444 484666

957 9711.071

1.305

2.661

Gràfic 35. Percentatge de multes, penes alternatives (i suspensions) i privació de llibertatsobre el total de mesures aplicades. Any 1999

La taxa d’aplicació de la privació de llibertat és ele-vada a Itàlia i als Països Baixos, on un 39,7% i un26%, respectivament, de les mesures són de presó;però és elevadíssima a Espanya, on un 62,4% de lesmesures aplicades comporten la privació de lliber-tat. Per la seva banda, les mesures alternatives i lessuspensions de la pena són més aplicades a França

i Suïssa, amb percentatges del 47,8% i el 52,1% de lespenes, respectivament. Finalment, les taxes méselevades de multes pertanyen a Anglaterra/Gal·les,Portugal, Alemanya i Suècia, amb percentatges queoscil·len entre el 61,5% i el 73,2% del total de mesu-res (vegeu gràfic 35). Les alternatives a Espanya sig-nifiquen un 21,4% de les mesures aplicades.


Alemanya Anglaterra Portugal Suècia Suïssa França Països Itàlia Espanyai Gal·les Baixos

50

60

80

40

10

20

70

% multes (1999) % alternatives � suspensió (1999) % privació llibertat (1999)

30

0

70,1

23,5

6,5

70,3

20,3

7,5

73,2

15,9

10,8

26,7

61,5

11,8

32,7

52,1

15,3

35

40,2

26

17,1

32,4

27,9

39,7

14,2 21

,4

62,4

47,8

Aquestes dades pertanyen a l’any 199912, únic anyque permet la comparativa entre països. Ara bé, pelque fa a Espanya, es podria pensar que l’any 1999encara era escassa l’aplicació de les alternatives.

Tanmateix, l’any 2003 encara era tan precària l’a-plicació de les mesures alternatives com quatreanys abans: només el 20,6% de les mesures aplica-des. La gran majoria està representada per la priva-ció de llibertat (58,6%). La multa representa el19,1% de les mesures aplicades durant el 2003.

5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓGENERAL DEL SISTEMAPENITENCIARI

5.1. Població penitenciària

5.1.1. Taxa d’encarcerament Les taxes de població penitenciària13 de Catalunyai Espanya són de les més elevades dels països estu-diats. L’any 2004, Espanya va marcar la taxa méselevada molt probablement de tota la seva història,amb 140 encarcerats per cada 100.000 habitants.Catalunya es va situar en una taxa de 119, inferiora alguns països de l’entorn com ara Anglaterra/Gal·les, Portugal i Països Baixos.

Aquestes xifres confirmen la tendència dels últimsanys. En l’últim trienni, l’Estat espanyol ha tingutuna mitjana de 134 presos per cada 100.000 habi-tants; la taxa mitjana de Catalunya ha estat de 112.Tanmateix, les taxes més recents, corresponents al31 de desembre de 2005, indiquen valors de 118 i142 encarcerats per cada 100.000 habitants a Cata-lunya i Espanya, respectivament.

12Les dades d’Espanya han estat extretes del web de l’InstitutNacional d’Estadística www.ine.es. 13Encarcerats per cada 100.000 habitants.

Una anàlisi estadística de conglomerats destacatres grups significativament diferents pel que fa ales taxes d’encarcerament.

• El primer grup, que es podria definir com detaxes baixes, està representat per Suïssa i Suècia,amb valors mitjans de 74 i 77 encarcerats per100.000 habitants, respectivament.

• El segon grup, definible com de taxes mitjanes,està format per Alemanya (96), França (97), Itàlia(99), Catalunya (112), Països Baixos (112) i Canadà(115).

• El tercer i últim grup, amb les taxes més eleva-des, està compost per Anglaterra/Gal·les (124),Portugal (132) i Espanya (134).


Taula 10

Taxes de població encarcerada per cada 100.000 habitants2002 2003 2004 Mitjana trienni

(2002-2004)Alemanya 95 96 96 96

Anglaterra/Gal·les 121 123 127 124

Canadà 115 115

Catalunya 106 111 119 112Espanya 127 135 140 134

França 90 96 104 97

Itàlia 99 100 99 99

Països Baixos 100 112 123 112

Portugal 133 137 127 132

Suècia 73 76 82 77

Suïssa 69 72 82 74

Gràfic 36. Nombre d’encarcerats i taxa per cada 100.000 habitants. Mitjana del trienni 2002-2004

(Els colors representen els tres grups de nivell)

60

120

140

20

40

80

100

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à0

Taxa encarcerats per 74 77 96 97 99 112 112 115 124 132 134

100.000 hab. Mitjana 2002-2004

Nombre d'encarcerats. 5.425 6.864 79.134 57.824 56.828 7.478 18.185 36.389 73.444 13.739 55.784

Mitjana 2002-2004

L’anàlisi d’indicadors sociodemogràfics i de quali-tat de vida ha revelat que les taxes d’encarcera-ment es correlacionen amb les variables següents:

Mitjanes dels anys 2002-2004 Rho d’SpearmanPoblació de joves de 15 a 24 anys 0,042

Morts per suïcidi (correlació inversa) 0,028

Població aturada amb estudis de 3r nivell 0,047

Estudiants de 18 anys (correlació inversa) 0,007

Llits d’hospital (correlació inversa) 0,000

Aquestes correlacions empíriques requereixenhipòtesis raonables que puguin explicar-les. Enalguns casos pot tractar-se de correlacions espú-ries, és a dir, casuals o atzaroses, i per tant, de rela-cions falses entre variables. En tot cas, aquí s’hanmantingut totes les correlacions que resultavenlògiques, suggerents o interessants per reflexio-nar-hi amb més deteniment i debatre explicacionsplausibles. Es presenten i es comenten breument acontinuació.

Els països amb més percentatge de població dejoves de 15 a 24 anys tenen unes taxes superiorsd’encarcerament. L’anàlisi de conglomerats haclassificat els països en dos grups significativa-ment diferents pel que fa al percentatge de pobla-ció de joves.

• En el primer grup, format per Itàlia, Alemanya,Suïssa, Suècia i Països Baixos, els percentatgesde joves amb edats compreses entre els 15 i els24 anys oscil·len entre el 10,8% i l’11,9%.

• En el segon grup, Anglaterra/Gal·les, França,Espanya i Portugal en presenten percentatgesd’entre el 12,8% i el 13,4% (vegeu gràfic 71).

Aquest resultat és raonable d’acord amb les teoriescriminològiques generals i amb la investigació queanalitza la relació edat-delinqüència (Funes, 1994;Garrido, Stangeland i Redondo, 2001; Montañés,Rechea i Barberet, 1997; Rutter, Giller i Hagell,2000). La formulació més raonable d’aquesta rela-ció és la següent: considerant que la menor edat ésun correlat general de comportament delictiu, éslògic esperar que com més alta sigui la proporcióde joves, més alta serà la prevalença delictiva i,finalment, més elevada també la taxa d’encarce-rats. Els països amb taxes inferiors de suïcidis (en lacomunitat en general) presenten taxes superiorsd’encarcerament. També, en aquest cas, una anà-lisi de conglomerats divideix els països estudiatsen dos grups:

• Els que tenen més baixa taxa de suïcidis (entre12,4 i 23,7 per cada 100.000 habitants), entre elsquals es troben Itàlia, Espanya, Països Baixos,Portugal, Alemanya i Suècia.

• Els que tenen taxes elevades de suïcidis (entre34,4 i 35,9 per cada 100.000 habitants), com araFrança i Suïssa (vegeu gràfic 87).

Aquest resultat és difícil d’interpretar. Probable-ment es tracta d’una relació empírica molt indi-recta entre aquestes dues variables. Els països ambmés percentatge de població aturada amb estudis de ter-cer nivell presenten taxes més elevades d’encarcera-ment. Els dos grups estadísticament diferents són:

• Els que presenten proporcions inferiors (entre el2,7% i el 4,8% de la població són aturats ambestudis de tercer nivell), entre els quals hi haSuïssa, Suècia, Portugal i Alemanya.

• Els que tenen proporcions elevades d’aturatsamb estudis de tercer nivell (entre el 5,3 i el7,5%), entre els quals es troben França, Itàlia,Espanya i Anglaterra/Gal·les (vegeu gràfic 82 ).

En aquest cas pot haver-hi dues línies d’interpreta-ció: una en un sentit més directe, considerant quemés joves amb formació elevada (per tant, ambaltes expectatives en l’assoliment objectius profes-sionals i socials) però sense feina (per tant, sensepossibilitats d’assolir aquests objectius per vieslegítimes) podrien experimentar una més gran ten-sió i incitació a l’ús de mitjans il·legítims (la delin-qüència) per assolir les seves expectatives socials.Aquests increments de les motivacions delictiveses traduirien, al final, en un augment de la pobla-ció penitenciària. Aquesta hipòtesi teòrica encaixabé, aparentment, amb les teories funcionalistes del’anomia-tensió, però perquè en aquest cas fos certs’hauria de poder comprovar que, en efecte, s’haproduït un increment de la taxa d’universitarisque delinqueixen i són empresonats, cosa que pro-bablement no es corrobora.

La segona hipòtesi, més raonable, podria suggeriruna relació indirecta: la taxa més alta de personesamb estudis universitaris a l’atur es relaciona, demanera directa, amb la proporció superior de jovesque hi ha a la societat, i és aquesta proporció mésalta, en conjunt (i no solament ni preferentment elsector d’universitaris aturats), la que té relacióamb les taxes més elevades de delinqüència.

En un sentit contrari a l’anterior, els països amb unpercentatge de joves de 18 anys que estudien més ele-vat presenten taxes inferiors d’encarcerament. Lacorrelació entre encarcerats i joves estudiants és,per tant, inversa. Les dues agrupacions diferencia-des per anàlisi de conglomerats són:

• El grup dels països amb menys percentatge dejoves de 18 anys estudiants (amb valors queoscil·len entre el 56% i el 75%): Anglaterra/Gal·les, Portugal, Espanya i Itàlia.


• El grup dels països amb més percentatge dejoves de 18 anys estudiants (amb valors d’entre77% i 94%): Països Baixos, França, Suïssa, Ale-manya i Suècia (vegeu gràfic 84).

Aquesta variable presenta una correlació de sentitinvers a les anteriors. La diferència és que aquí lavariable és molt específica: la taxa de joves estu-diants a l’edat de 18 anys. Una hipòtesi explicativapossible —coherent amb moltes de les investiga-cions que posen en relació inversa escola i con-ducta delictiva— és que si hi ha més joves estu-diants d’aquesta edat, llavors hi ha menys joves enprocés de consolidació de carreres delictives i, enconseqüència, menys persones acabaran final-ment a la presó. Per entendre aquesta relació, s’hade partir del fet que el període d’edat al voltantdels 18 anys és crític per a la consolidació de lescarreres delictives de molts joves que es converti-ran en delinqüents persistents (Moffit, 1990;Funes, 1994; Redondo i Garrido, 2001; Rutter, Gilleri Hagell, 2002).

Finalment, l’última variable estudiada que correla-ciona amb la taxa d’encarcerament fa referència alnombre de llits d’hospital per cada 100.000 habitants.Els països amb més llits d’hospital (per tant, proba-blement amb més despesa pública en salut) pre-senten taxes menys elevades d’encarcerament(correlació inversa). En aquest cas, els dos grupsdiferenciats són:

• El grup format per Espanya, Portugal, Anglate-rra/Gal·les, Itàlia i Països Baixos, amb taxes queoscil·len entre 358 i 463 llits d’hospital per cada100.000 habitants.

• El grup representat per França i Alemanya, lestaxes dels quals dupliquen pràcticament lesanteriors, amb xifres de 794-881 llits d’hospitalper cada 100.000 habitants (vegeu gràfic 85).

Aquesta variable —els llits d’hospital com a indi-cador de despeses en salut— sí que sembla teniruna relació raonable amb l’encarcerament. Moltsencarcerats presenten, com és ben conegut, unaincidència més alta de patologies orgàniques i psi-cològiques que la població general. A tall d’exem-ple, una més alta incidència en el consum de dro-gues d’alt risc presenta elevades interaccions ambdiversos quadres clínics (hepatitis, sida, etc.), amés de ser un dels correlats més prominents delmateix comportament delictiu (segons la investi-gació internacional, entre el 30-50% dels delictes,tant violents com contra la propietat, es cometenen associació temporal amb la ingestió abusivad’alcohol o altres drogues). Com a resultat d’a-questa més alta incidència clínica dels delin-qüents i encarcerats, en la mesura que el sistemade salut pugui fer-se càrrec de més problemàtiques

i subjectes (de la qual cosa també es beneficiaran,de manera prevalent, molts delinqüents decarrera), menys delinqüents amb patologies (p.ex.toxicomanies) ingressaran o romandran a la presó,la qual cosa podria, finalment, revertir en unareducció de les taxes d’encarcerament.

És especialment pertinent aquí l’anomenada Teoriade les tasques restants [del sistema de justícia](vegeu Garrido, Stangeland i Redondo, 2001) quesuggereix una relació inversa, al si d’un país o unterritori, entre el desplegament que hi ha de suportsocial (en què els serveis sanitaris en són una partessencial) i la quantitat de ciutadans que arriben alsistema de justícia i finalment a la presó.

5.1.2. Tipologies delictives Amb relació als tipus de delicte pels quals es com-pleix pena de presó, s’ha comparat el percentatged’encarcerats que hi ha en els quatre grups delic-tius més rellevants, tant en funció de l’alarmasocial que susciten, com pel nombre de personesimplicades.

• Els països que presenten percentatges elevatsd’encarcerats per delictes contra les personessón Catalunya, Canadà, Alemanya, Suècia iFrança, amb percentatges de 12,4%, 13,3%, 13,4%,15,6% i 16%, respectivament (vegeu el gràfic 37).

• Catalunya i Anglaterra/Gal·les són països ambtaxes elevades d’encarcerats per delictes contrala propietat, amb percentatges del 45,8% i del28,8% del total d’encarcerats, respectivament.

• Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, elpaís amb la taxa més elevada d’encarcerats ésFrança, amb un percentatge del 14,4% del totalde la població penitenciària, davant d’una mit-jana aproximada del 3,3% que presenta la restade països.

• Catalunya, Portugal, Itàlia i Suècia són els païsosamb els percentatges més alts d’encarcerats perdelictes contra la salut pública (23,5%, 29,5%, 22%i 17,9%, respectivament).

Pel que fa a les relacions entre indicadors, cal des-tacar que:

• Els països amb percentatges elevats d’encarce-rats per delictes contra les persones també pre-senten elevats percentatges d’encarcerats perdelictes contra la llibertat sexual (0,029) (en rea-litat, dues manifestacions distintes de delin-qüència violenta o d’agressió), altes taxes de suï-cidis entre la població encarcerada (p=0,020) ientre la població general (p=0,036). Les taxes desuïcidi als països tenen a veure probablementamb explicacions culturals més àmplies, malgrat


que el fet que una persona sigui empresonadaper greus delictes sexuals o contra les personesés, segons les anàlisis realitzades a Catalunya,un factor de risc de suïcidi a la presó; i una des-pesa en seguretat social més alta (p=0,010), fac-tor que probablement té més relació amb ele-ments econòmics i culturals d’ampli espectreque amb les taxes d’encarcerats.

• Els països amb alts percentatges d’encarceratsper delictes contra la propietat imposen méspenes de multa (p=0,007) i menys penes de pri-vació de llibertat (p=0,003). Aquest fet, en prin-cipi, té una certa lògica penal, ja que les legisla-cions acostumen a establir pena de multa per amolts delictes no violents contra la propietat.D’altra banda, als països amb alts percentatgesd’encarcerats per delictes contra la propietat ésinferior el percentatge de preventius a la presó(p=0,011) (també lògic, ja que molts delictes con-tra la propietat poden tenir una tramitació méssimple i àgil) i superior la proporció de dones

encarcerades (p=0,016), ja que les dones presen-ten una participació relativa més alta en delictescontra la propietat.

Els països amb una proporció més alta de presosper delictes contra la salut pública presenten unaràtio inferior de professor-alumne a l’educació pri-mària (p=0,047), menys llits d’hospital (p=0,023) imenys despesa total en seguretat social (p=0,047).Aquestes relacions poden encaixar bé, en primerlloc, en termes de prevenció del consum de dro-gues (en principi una ràtio més alta professors/alumnes a l’educació primària podria afavorir unamillor prevenció de problemes de conducta engeneral i, específicament, del futur consum de dro-gues); en segon lloc, la intervenció sanitària i socialsobre problemàtiques de toxicomania podria pre-venir la comissió de delictes funcionals a la drogo-addicció i, d’aquesta manera, evitar que algunssubjectes acabin a la presó. En tot cas, aquesteshipòtesis explicatives, que són raonables, requeri-rien confirmacions més específiques i directes.


Gràfic 37. Tipologies delictives i percentatge que representen respecte al total d’encarcerats.Mitjana del trienni 2002-2004

45

35

50

40

10

20

25

30

Suèc

ia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Països

Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portuga

l

Espan

ya

Canad

à

15

5

0

% contra persones 6,3 8,1 9,4 10,5 11,2 12,4 13,3 13,4 15,6 16,1

% contra propietat 38,3 12,3 23,6 11,5 28,8 45,8 9,5 25,0 17,2 11,7

% contra llibertat 3,7 1,3 2,3 1,8 5,2 5,6 3,9 4,1 2,4 14,4

sexual

% contra salut 22,3 8,8 29,5 22,0 13,1 23,5 2,7 11,3 17,9 8,4

pública

Contra persones 3.493 1.476 1.287 5.956 8.209 931 4.856 10.595 1.071 9.303

Contra propietat 21.362 2.229 3.245 6.533 21.145 3.423 3.473 19.774 1.183 6.745

Contra llibertat 2.092 244 322 1.031 3.798 422 1.409 3.274 162 8.323

sexual

Contra salut 12.422 1.596 4.053 12.484 9.655 1.759 970 8.936 1.226 4.868

pública

Característiques demogràfiques

a) EdatQuant a l’edat mitjana, els interns més joves estroben a Anglaterra/Gal·les i als Països Baixos, amb30,5 i 32,7 anys, respectivament. Per la seva banda,Catalunya forma part del grup de països amb

encarcerats més grans, amb edats compreses entreels 33,2 i els 36,5 anys (vegeu el gràfic 38). Els paï-sos amb els interns més joves, evidentment, sónels que tenen una proporció més alta d’encarceratsamb edats que oscil·len entre els 18 i els 21 anys(p=0,038) (vegeu el gràfic 39).


Gràfic 38. Edat mitjana dels encarcerats. Mitjana del trienni 2002-2004


31

36

37

28

29

32

34

Anglaterra Països França Espanya Portugal Estat Catalunya Itàlia Suècia Canadài Gal·les Baixos Espanyol

(senseCatalunya)

30

33

35

27

30,5

32,733,2

34,2 34,335 35,4

36,5

34,7

35,5

Gràfic 39. Joves de 18 a 21 anys encarcerats i percentatge que representen respecte al totald’encarcerats. Mitjana del trienni 2002-2004


8

14

2

4

10

Espanya Estat Itàlia Suècia Portugal Cata- Països Ale- França Angla-espanyol lunya Baixos manya terra

(sense i Gal·lesCatalunya)

6

12

0

% encarcerats de 18-21 anys 1,7 2,5 2,5 3 4 4,8 6,3 6,9 7,8 11,6

Encarcerats de 18-21 anys 916 1.296 1.400 206 549 360 1.145 5.443 4.478 8.553

És ben coneguda la relació edat-conducta delictivai, en concret, la menor edat (o edat juvenil) és con-siderada el correlat més important de la incidènciadelictiva (és a dir, el nombre de delictes comesospels subjectes) i de la prevalença delictiva (és a dir,del nombre de subjectes que participen en ladelinqüència) (Luque, Ferrer, Capdevila, 2005;Redondo, Funes i Luque, 1994; Rutter, Giller iHagell, 2000; Redondo i Garrido, 2001). L’edat demés incidència i prevalença delictives, en termesgenerals i pel que fa a la delinqüència comuna(que és la que provoca un nombre més gran d’en-carcerats), és molt semblant entre països, i se situaentre els 18 i 22 anys. Això implica que les diferèn-cies entre països en les mitjanes d’edat dels encar-cerats han de ser degudes principalment a factorsno relatius a l’edat de comissió dels delictes, sinóal funcionament i l’impacte del mateix sistema dejustícia. Un factor probablement rellevant aquí(malgrat que no l’únic) pot ser el fet que els encar-

cerats siguin més vells en la mesura que complei-xen, de facto, penes de més duració. No obstantaixò, aquesta hipòtesi teòrica no es confirma d’a-cord amb les dades analitzades.

b) DonesAnglaterra/Gal·les, Suïssa, Catalunya, Portugal iEspanya són els països amb una proporció mésalta de dones encarcerades (6%, 6,2%, 7%, 7,6%, i7,8% del total d’encarcerats, respectivament, vegeuel gràfic 40).

Un percentatge més alt de dones encarceradesestà relacionat (o correlaciona) amb un percen-tatge més alt d’encarcerats per delictes contra lapropietat (p=0,016) i per delictes contra la salutpública (p=0,020). Això és fàcilment explicable si esconsidera que les dones tenen una participaciórelativa més gran precisament en delictes contra lapropietat i contra la salut pública.


Gràfic 40. Dones encarcerades i percentatge respecte al total d’encarcerats. Mitjana deltrienni 2002-2004


5

10

2

3

6

França Itàlia Ale- Països Suècia Angla- Suïssa Cata- Portugal Espanyamanya Baixos terra lunya

i Gal·les

4

8

1

9

7

0

% dones encarcerades 3,7 4,6 4,9 5,4 5,7 6 6,2 7 7,6 7,8

Dones encarcerades 2.156 2.602 3.845 975 400 4.424 342 521 1.028 4.371

c) EstrangersPel que fa al nombre relatiu d’estrangers que hi haa les presons, es poden diferenciar tres grups depaïsos. En primer lloc, Suïssa és el país que pre-senta la proporció més elevada d’encarceratsestrangers (el 70,7% de la població presa). En segonlloc, Espanya (27,4%), Països Baixos (28,2%), Ale-

manya (29,1%), Catalunya (30,4%) i Itàlia (31%) for-men un gruix de països amb una important taxad’encarcerats estrangers (vegeu el gràfic 41). Final-ment, Portugal, Anglaterra/Gal·les, França i Suèciasón els que en presenten les proporcions més bai-xes, que oscil·len entre el 12% i el 20,2%.


Gràfic 41. Estrangers encarcerats i percentatge que representen respecte al totald’encarcerats. Mitjana del trienni 2002-2004


50

80

20

30

60

Portu- Angla- França Suècia Espanya Països Ale- Cata- Itàlia Suïssagal terra Baixos manya lunya

i Gal·les

40

10

70

0

% estrangers encarcerats 12 12,2 20,2 20,6 27,4 28,2 29,1 30,4 31 70,7

Estrangers encarcerats 1.647 9.274 11.647 1.425 15.307 5.100 22.992 2.278 17.539 3.888

d) Preventius Pel que fa a la població encarcerada en situació pre-ventiva, Catalunya en presenta, juntament ambAnglaterra/Gal·les, un dels percentatges més baixos:el 19,5% (vegeu el gràfic 42). En principi, aquestadada pot ser interpretada de manera positiva, ja queun percentatge més baix de preventius informad’un millor funcionament dels tribunals, en termesd’una agilitat superior a l’hora d’instruir els procedi-ments penals i jutjar els encarcerats. Malgrat tot,atès que el percentatge de presos preventius ho és,per definició, en relació amb el número total d’em-presonats, aquesta dada pot tenir també una lecturamés negativa (o, almenys, no tan positiva): simple-ment tindrien un percentatge inferior de presos pre-ventius els països que tenen, en general, un nombremés alt d’empresonats.

Aquest indicador correlaciona inversament amb elpercentatge d’encarcerats per delictes contra lapropietat (més percentatge de preventius, menyspercentatge de població encarcerada per delictescontra la propietat i viceversa), i amb la despesa enserveis socials (més percentatge de preventiusencarcerats, menys inversió en serveis socials).Aquesta darrera dada també podria apuntar endirecció a la teoria de les tasques restants [del sis-tema de justícia] a què ja s’ha fet referència. S’es-peraria que com més despesa en serveis socials(com a indicador rellevant de “suport social” alsciutadans) un país tingués menys taxa d’encarce-rats en general (i, també, de presos preventius).

Xifres del desembre de 2006 posen de manifest elprogressiu increment de la població penitenciàriapreventiva. S’ha passat del 19,5% el 2005 al 21.4% el2006. Aquest ha estat el creixement més gran desdel juny de 1999. (Vegeu el gràfic 43).


Gràfic 42. Nombre de preventius i percentatge que representen respecte al total. Mitjana deltrienni 2002-2004


15

45

40

5

10

20

30

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à

50

25

35

0

% preventius 12,7 19,5 21,1 21,3 22,2 25,5 26,1 28 32,9 34 41

Preventius 9.366 1.458 1.452 16.888 12.399 3.505 14.863 10.189 5.952 19.744 2.220

Gràfic 43. Evolució semestral del percentatge de preventius en centres penitenciaris deCatalunya

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 juny-06 des-06

1.500

500

1.000

2.000

2.500

%

70

60

50

40

30

20

100

90

80

10

00

Preventius 1.121 1.090 1.255 1.415 1.352 1.608 1.624 1.922 1.830 1.922

l'últim dia

% sobre 18,9 17,9 19,6 20,4 18,2 19,9 19,6 21,4 20,5 21,4

total encarcerats

l'últim dia

En aquest nou any es constata que les taxes d’en-carcerament de la població preventiva a Catalunyacontinuen creixent. A tall d’exemple, el mes d’abrilde 2007 el nombre de preventius era de 2.003 irepresentava el 21,65% del total de població peni-tenciària. Del total de població preventiva, la presóprovisional s’aplica en una proporció superior alsestrangers que als espanyols.

Les darreres reformes legislatives operades en laLlei d’enjudiciament criminal s’allunyen de lesrecomanacions formulades pels organismes inter-nacionals entorn de l’ús excepcional de la mesuracautelar de la presó provisional.

Es considera, doncs, necessari reflexionar sobre lessentències dictades pel Tribunal Constitucionalamb relació a la figura de la presó preventiva enconsonància amb el que estableix l’article 9.3 delPacte internacional de drets civils i polítics segonsel qual “la prisión provisional no debe ser la reglageneral para las personas que hayan de ser juzga-das” (STC 41/1982 del 2 de juliol). En la mateixalínia, la Resolució 11/1965 del Consell d’Europarecomana als governs que actuïn tenint en compteque la presó provisional s’ha d’inspirar en els prin-cipis següents: 1) No ha de ser obligatòria i l’auto-ritat ha de prendre la seva decisió tenint en

compte les circumstàncies del cas; 2) ha de consi-derar-se com a mesura excepcional; i 3) s’ha d’apli-car quan sigui estrictament necessària i en cap cass’ha d’aplicar amb una finalitat punitiva.

5.2. Duració de les condemnes

La durada de la pena de presó és elevada en el casd’Espanya, en què, de mitjana, l’estada a la presó téuna durada de 15,4 mesos. Espanya és el país euro-peu estudiat (exclòs el cas del Canadà) amb mésdurada de la pena de presó (vegeu el gràfic 44).

És molt rellevant la correlació directa d’aquestindicador amb una taxa d’encarcerats més alta percentre penitenciari (p=0,037). És a dir, als païsosamb una durada superior de la pena de presó hi haun nombre més elevat d’interns per centre peni-tenciari. Aquesta correlació sembla lògica i espera-ble: una durada superior de l’encarcerament deter-mina l’acumulació d’un nombre més alt d’internsen una presó (ja que, malgrat que ingressi elmateix nombre de subjectes, els que hi eren abanstriguen més a sortir-ne en llibertat) i això provoca,al final, un increment de la ràtio subjectes/placesde cada presó.


Gràfic 44. Durada de la pena de presó (en mesos). Mitjana del trienni 2002-2004


5

10

Suïssa Portugal Països Baixos França Espanya Canadà

25

15

20

0

1,2

4,7

8,3

21,2

4

15,4

De les dades d’aquesta investigació se’n desprènque fins i tot els sistemes penals en què s’aplica lacadena a perpetuïtat n’estableixen límits pel quefa a la duració i resulten menys punitius i aflictiusque el que estableix el sistema penal espanyol, queno té la pena a perpetuïtat.

Els països estudiats en què els ordenaments jurí-dics estableixen la cadena a perpetuïtat (Ale-manya, França, Itàlia i Suïssa) han establert limita-

cions al compliment efectiu d’un determinat perí-ode de la condemna (Alemanya, 15 anys; França,18-20; Itàlia, 20; Suïssa, 20). Quan han complertaquestes condemnes o bé passen a situacions dellibertat definitiva o de llibertat condiciona,l oaccedeixen a règims de vida similars al tercer grau.

Aquesta anàlisi de dret comparat posa en relleu lafalta de proporcionalitat del sistema penal espan-yol pel que fa a les penes màximes de presó. L’ar-

ticle 78 del Codi penal estableix com a regla gene-ral la presó màxima de 20 anys, i excepcionalmentde 25, 30 i 40 anys, penes que superen les de per-petuïtat dels països estudiats, en els quals leslegislacions, en uns casos, o bé la mateixa juris-prudència constitucional, en d’altres, han articu-lat les disposicions necessàries per garantir lacompatibilitat d’aquesta pena amb els objectiusreinserció social.

Es constata el risc que la duració de determinadespenes de presó posi en dubte l’orientació constitu-cional de rehabilitació que estableix l’article 25.2de les penes i les mesures penals de privació dellibertat, i que això signifiqui igualment l’incom-pliment de l’article 15 de la Constitució, que dis-posa que en cap cas cap persona pot ser sotmesaa tortura ni a penes o tractes inhumans o degra-dants.

5.3. Centres penitenciaris

La xifra d’encarcerats per centre penitenciari és,tant a Espanya com a Catalunya, de les més altesestudiades. Juntament amb Anglaterra/Gal·les,conformen el grup de països amb les taxes méselevades (vegeu el gràfic 45). A Espanya hi ha unamitjana de 771 interns a cada centre penitenciari,i a Catalunya de 736.

Inversament, són els països amb menys quantitatde centres penitenciaris per milió de persones. Elspaïsos amb una taxa més baixa de centres peni-tenciaris per milió d’habitants són Portugal, Itàlia,Alemanya, França, Anglaterra/Gal·les, Catalunya iEspanya. Amb una taxa mitjana, Suècia i PaïsosBaixos. Amb taxes elevades de centres penitencia-ris per milió d’habitants, només s’hi troba Suïssa,amb 21,3 centres per milió d’habitants, mentre quea Catalunya la xifra és d’1,6.


Gràfic 45. Encarcerats per centre penitenciari (representats en les barres de colors segons siel nombre és alt o baix) i nombre de centres penitenciaris per milió d’habitants(representats mitjançant una corba). Mitjana del trienni 2002-2004

400

900

100

200

500

700

Suïssa Suècia Països Portugal Itàlia Alemanya França Anglaterra Catalunya EspanyaBaixos i Gal·les

300

600

800

Enca

rcer

ats

per

cen

tre

pen

iten

ciar

i

Cen

tres

per

mil

ió d

’ha

bit

an

t

25

20

15

10

5

00

3887

197 229 257

338

543

771

335

73621,3

9,4

5,53,8

2,9 3,1 2,31,6 1,8

6,3

Aquestes dues variables estan influïdes (com ésobvi) per la grandària típica que acostumen a tenirels centres penitenciaris en cada país. A Espanyas’ha optat, des de la transició, per un model peni-tenciari de centres grans (l’anomenada presó tipus)ubicats fora de les ciutats, davant del que haviaestat la tradició anterior, de centres petits i urbans,i davant del que és encara l’estructura de centres

petits o mitjans més freqüent a l’Europa occiden-tal. Els arguments preferents per a l’opció adop-tada a Espanya són de caràcter econòmic (les pre-sons grans són relativament més econòmiques) ide seguretat, ja que les presons més grans perme-ten una concentració més alta de recursos de vigi-lància tant perimetral com interior.

Pel que fa al percentatge d’ocupació dels centrespenitenciaris per cada 100 places, Espanya i Cata-lunya formen part del gran gruix de països ambocupacions mitjanament elevades, amb 113 i 114interns per cada 100 places, respectivament (vegeugràfic 47). Destaca amb una taxa molt elevada elcas d’Itàlia, amb 133 interns per cada 100 places,mentre que Suïssa presenta una infraocupació:82,8. És lògic esperar que una taxa més alta depoblació penitenciària (sobretot, si ha augmentatde manera abrupta durant els últims anys, com ésel cas de Catalunya i d’Espanya en el seu conjunt)s’associï a ràtios d’ocupació superiors de les placespenitenciàries teòricament disponibles.

Les taxes elevades d’ocupació penitenciària estanrelacionades, en primer lloc, amb un percentatgemés elevat d’encarcerats per delictes contra lasalut pública, que serien el resultat de més delictesi més delinqüents per tràfic de drogues, com és elcas d’Espanya en conjunt.

També hi ha una correlació entre més taxa d’ocu-pació penitenciària i menys ràtio de treballadorsde tallers i formació ocupacional i, pel que fa alsindicadors generals de població, amb una ràtiomés alta d’atur femení i de la població menor de 25anys. En aquest cas es tracta de variables demogrà-fiques i econòmiques que sí que poden ser relacio-nades de manera directa amb la delinqüència il’empresonament: com més joves es troben a l’aturen conjunt (la qual cosa inclou també les dones) icom menys persones en formació ocupacional, éslògic esperar taxes més elevades de delinqüència i,finalment, d’empresonament. Amb tot, aquestarelació ha de ser interpretada amb precaució, jaque la recerca internacional, des de les primeresanàlisis que va efectuar Adolphe Quetelet el 1830sobre la delinqüència a França, no ha pogut esta-blir una relació directa i unívoca entre taxes d’aturi taxes de delinqüència.


Gràfic 46. Capacitat dels centres penitenciaris. Mitjana del trienni 2002-2004


30.000

80.000

10.000

20.000

40.000

60.000

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à

90.000

50.000

70.000

0

78.39772.855

48.70646.87042.365

19.19213.92511.972

6.9226.5486.489

5.4. Llibertats condicionals

La concessió de la llibertat condicional a Catalunyaés molt baixa. França i Catalunya són els païsosamb una aplicació més baixa d’aquesta figura. A laresta de l’Estat espanyol, i de manera paradoxal,atès que la legislació penitenciària és la mateixa,l’aplicació és superior i, juntament amb Portugal,conforma el grup amb el nombre més alt d’allibe-rats condicionals.

A Catalunya, la mitjana del trienni indica que hangaudit de llibertat condicional 8,1 de cada 100interns, mentre que a la resta de l’Estat la taxa ésde 12 (vegeu el gràfic 48). En nombres absoluts,durant els últims tres anys, hi havia una mitjana

diària de 584 interns en llibertat condicional aCatalunya, i de 5.831 a la resta de l’Estat. Aquestresultat resta, per ara, incomplet des del punt devista de la comparabilitat amb diversos països. Perara només es disposa de dades de Portugal i França.

En teoria, des d’una perspectiva de política peni-tenciària orientada a la rehabilitació i la reinserciósocial, concedir menys llibertats condicionals ésuna dada negativa i concedir-ne més, una dadapositiva. No obstant això, aquestes dades han serinterpretades amb prudència, ja que la llibertatcondicional també s’utilitza, per exemple, en supò-sits de malalties incurables, i en aquest cas la con-cessió de més llibertats condicionals no tindria uncaràcter tan positiu com l’anterior.


Gràfic 47. Percentatge d’ocupació dels centres penitenciaris (per 100 places). Mitjana deltrienni 2002-2004


60

20

40

80

120

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à

160

100

140

0

133,4

115,8114,4114,4113,3105,9

101,1100,795,795

82,8

A Catalunya, hi ha hagut un descens progressiu dela xifra d’interns en llibertat condicional a partirde l’any 1999 i fins el 2004. L’última dada, referidaal 31 de desembre de 2005, indica una minsa recu-peració de la taxa de persones en llibertat condi-cional per cada 100 encarcerats. Si la taxa va ser de7,8, l’any 2004, es va situar en un 8,1 l’any 2005(vegeu el gràfic 49).


Gràfic 48. Mitjana anual de persones en llibertat condicional i ràtio per cada 100 interns.Mitjana del trienni 2002-2004


4

8

Catalunya França Estat espanyol Portugal(sense

Catalunya)

6

2

12

16

10

14

0

8,1

9,9

12

14,1

Llibertats condicionals (per 100 interns) 8,1 9,9 12 14,1

Llibertats condicionals 584 5.509 5.831 1.971

Gràfic 49. Persones en llibertat condicional l’últim dia de l’any i taxa que representen percada 100 encarcerats. Evolució a Catalunya 1999-2005

100

300

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

800

500

700

600

400

200

14

12

10

8

6

4

2

00

Llibertats 701 613 554 566 586 629 676

condicionals

(per 100 interns)

Encarcerats 5.945 6.073 6.405 6.924 7.416 8.094 8.305

Taxa per 11,8 10,1 8,6 8,2 7,9 7,8 8,1

100 encarcerats

5.5. Indicadors de salut

Quant als indicadors de salut, s’ha estudiat la taxade suïcidis i de mortalitat en general entre elsencarcerats.

5.5.1. Suïcidis Portugal, Suïssa i França són els països en què lataxa de suïcidis anuals a la presó és més elevada,amb xifres que oscil·len entre els 13,8 i el 21,9 suï-cidis per cada 100.000 encarcerats (vegeu el gràfic50). Espanya i Catalunya pertanyen al col·lectiuamb una taxa inferior de suïcidis: 5,5 i 10,4, respec-tivament. Malgrat la diferència entre Espanya iCatalunya (en desfavor de Catalunya), ambdóss’inclouen estadísticament en el mateix grup.


Gràfic 50. Suïcidis per cada 100.000 encarcerats i suïcidis per cada 100.000 habitants.Mitjana del trienni 2002-2004


25

40

10

15

30

Espanya Països Itàlia Anglaterra Catalunya Alemanya Suècia Portugal Suïssa FrançaBaixos i Gal·les

20

5

35

Taxa a la presó Taxa en la població

0

5,5 6,69,6 10 10,4 11 12,1

13,8 15,2

21,9

34,435,9

20,6

23,723,5

12,4

17,9

14,6

5.5.2. Morts

La taxa de mortalitat a les presons és elevadíssimaa Canadà i a Portugal: 70 de cada 100.000 interns(vegeu el gràfic 51). Catalunya i Espanya se situenentre els països amb taxes baixes o moderades de

mortalitat a la presó, amb un 18,9 i un 30,4 per100.000 encarcerats, respectivament. L’anàlisi decorrelacions entre variables revela que la taxa demortalitat a les presons està directament relacio-nada amb la ràtio d’incidència de la sida entre lapoblació general (p=0,008).

5.6. Personal

A Catalunya i Espanya les taxes de treballadorspenitenciaris poden ser considerades baixes, ambvalors de 40,7 i 43 treballadors per cada 100interns, respectivament. De fet, juntament ambPortugal, França, Alemanya i Anglaterra/Gal·les,formen part del grup de països amb menys treba-lladors per intern (vegeu gràfic 52 i taula 11).

Per col·lectius laborals, Catalunya i Espanya se situenen els grups amb menys treballadors de vigilància(24,3 i 27,8, respectivament, per cada 100 interns)davant de països com ara Suècia o Itàlia (amb ràtiosde 67,6 i 73,1, respectivament). Igualment, pel que fa

als treballadors de tallers o formació ocupacional,Catalunya i Espanya presenten algunes de les taxesmés baixes (1,4 i 2,2, respectivament), davant els Paï-sos Baixos, amb una taxa de 5,8 treballadors detallers per cada 100 interns. Aquesta comparació ésclarament desfavorable en el cas d’Espanya i, mésencara, en el cas de Catalunya.

De manera diferent, les taxes de treballadors detractament a Catalunya (6,5) i a Espanya (7,1) sónde les més altes, juntament amb les taxes deSuïssa (9,8) i els Països Baixos (8,7). És la dada méspositiva que, amb relació al personal, presentaEspanya i, en un grau lleugerament inferior, Cata-lunya.


Gràfic 51. Morts per cada 100.000 encarcerats. Mitjana del trienni 2002-2004


30

80

10

20

40

60

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à

50

70

0

70,670,2

42,8

30,430,42826,523,3

19,818,916

Pel que fa a l’anàlisi de correlacions entre indica-dors, evidentment, com més ràtio de personalpenitenciari total, més ràtio de personal de vigi-lància, atès que aquest últim representa el grangruix del personal de presons en tots els països(p=0,006).

6. NORMATIVA PENAL

6.1. Duresa de la llei en diversos codispenals

AlemanyaEl Codi penal alemany actual data de 1969, tot i lesposteriors modificacions a què ha estat sotmès. Dela llei penal alemanya, en destaca una tècnica legalespecialment acurada que l’ha convertit en un

veritable referent per a molts altres sistemespenals, entre els quals l’espanyol. El Codi penalalemany és, doncs, el reflex d’un model penalmodern en què es constata la influència delsintensos debats que precediren i seguiren la pre-sentació del Projecte de reforma de 1962 i de laProposta alternativa de Codi penal de 1966. El Pro-jecte de 1962 incorporava orientacions molt encer-tades en la part general del Codi penal, de maneraque, tot i que no aconseguí convertir-se en llei, síque va influir de forma decisiva en el codi final-ment aprovat.

Tanmateix, en matèria de sancions penals, elsfonaments del sistema actual es troben precisa-ment en el Projecte alternatiu que l’any 1966 ela-borà un equip de catedràtics de Dret Penal. El Pro-jecte alternatiu estava clarament orientat cap a laprevenció de delictes i renunciava la idea de retri-


Gràfic 52. Ràtio de treballadors penitenciaris, total, vigilància, tractament i tallers/formacióocupacional. Mitjana del trienni 2002-2004

60

80

50

40

10

20

70

30

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

90

100

Suïssa0

Total 40,6 40,7 43 43,1 48 59,9 69,8 78,8 85,1 92,6

Vigilància 33,6 24,3 35,3 27,8 35,7 41,3 49,2 34,9 73,1 67,6

Tractament 3,9 6,5 3 7,1 3,4 2,7 9,8 8,7 3,2 4

Tallers i FO 0,2 1,4 0,9 2,2 2,7 3,9 5,8 0,8 5

Taula 11. Nivell de la ràtio dels diversos col·lectius de treballadors penitenciaris

Col·lectiu Nivell PaïsosTots Alta Itàlia / Suïssa / Suècia / Països Baixos

Baixa Catalunya / Espanya / França / Anglaterra/Gal·les / Portugal / Alemanya

Vigilància Alta Itàlia / Suïssa / Suècia

Baixa Catalunya / Espanya / França / Anglaterra/Gal·les / Portugal / Alemanya / Països Baixos

Tractament Alta Catalunya / Espanya / Suïssa / Països Baixos

Baixa França / Anglaterra/Gal·les / Portugal / Itàlia / Alemanya / Suècia

Tallers i FO Alta Anglaterra/Gal·les / Suècia / Països Baixos

Baixa Catalunya / Espanya / França / Portugal / Itàlia / Alemanya

bució. A resultes de les discussions generades perla presentació del Projecte alternatiu, es van incor-porar a la llei finalment aprovada alguns aspectesque feren de la d’Alemanya una llei pionera i cap-davantera en el sistema de sancions penals14. Algu-nes de les mesures més destacables de la llei forenla supressió de la presó inferior a un mes i la sevasubstitució per penes de multa, la descriminalitza-ció d’infraccions lleus, especialment contra la segu-retat en el trànsit i contra l’ordre públic, la supres-sió de les penes curtes privatives de llibertat, i elreconeixement de la possibilitat de sancionar lamajor part de delinqüents bé per mitjà de la multao bé mitjançant el tractament en la comunitat.

El Codi penal alemany tendeix a establir un marge molt ampli en la determinació de la pena

La conseqüència d’aquesta nova legislació a Ale-manya fou la contenció de l’increment de la pobla-ció penitenciària. Mentre les taxes de delinqüènciaes van incrementar en general en tots els païsosoccidentals, a Alemanya es va aconseguir respon-dre a aquesta tendència amb una disminució de lapunició. La reducció de les sentències de presó vaser el resultat d’un canvi de la política criminal ini-ciat amb el Codi penal aprovat el 1969, ja que lanova llei es proposava limitar la imposició de lapresó als supòsits més greus per als quals es mos-trés com a inevitable.

El Codi penal alemany fixa per a cada infracció unasanció adequada. Però a diferència d’altres codiscom el francès o l’espanyol, el Codi penal alemanytendeix a establir un marge molt ampli en la deter-minació de la pena, de manera que facilita l’exer-cici d’una certa discrecionalitat judicial. Així, perexemple, la pena establerta per un delicte de roba-tori no qualificat va des dels 6 mesos als 15 anys depresó, i per un delicte de violació es pot imposaruna pena de 2 a 15 anys de presó.

També al Ministeri Fiscal se li assigna, en el sis-tema penal alemany, un paper important, en tantque pot influir efectivament en l’activitat senten-ciadora. En aquest sentit, el fiscal pot, en infrac-cions lleus, requerir l’imputat perquè repari la víc-tima o perquè faci un pagament a una entitatbenèfica o a l’Estat, de manera que, a canvi, sesobresegui el procediment. Aquesta opció, intro-

duïda el 1975, atorga al fiscal una potestat infor-mal, però molt rellevant en el sistema sanciona-dor15.

En el Codi penal alemany, la pena de presó tempo-ral té establerta una durada d’entre 1 mes i 15 anys.En tot cas, i en coherència amb el rebuig de lespenes curtes privatives de llibertat, el text legalestableix el mecanisme per evitar l’execució depenes privatives de llibertat inferiors a 6 mesos. Vala dir que per a alguns delictes, com ara l’assassinat,la llei continua recollint la pena de presó perpètua.Tanmateix, el Tribunal Constitucional alemany vadeterminar en una sentència de 1967 la necessitatde sotmetre també aquesta pena a les finalitatsassignades a la pena, i per tant, possibilitar l’accésdel condemnat a reclusió perpètua a la llibertatcondicional i el seu retorn a la societat. Com a con-seqüència de la decisió del Tribunal Constitucionalalemany, el Codi penal estableix en l’article 57a lapossibilitat que el Tribunal concedeixi la llibertatcondicional un cop transcorreguts 15 anys de com-pliment de la presó perpètua. El Tribunal ha devalorar en aquests supòsits que la culpabilitat delpenat no exigeixi continuar amb l’execució de lapena, i ha de tenir també en compte la seguretatper a la societat i el consentiment del penat16.

Entre les penes no privatives de llibertat, les mul-tes s’han convertit en la sanció més freqüent. Lallei estableix, però, també la possibilitat de suspen-dre l’execució de sentències de fins a 2 anys depresó, i de fet, s’ha assenyalat la suspensió comuna de les fórmules que ha permès contenir l’esca-lada de la població penitenciària17. El sistema de lasuspensió de penes a Alemanya permet també laimposició de condicions més o menys feixugues alreu, entre les quals, per exemple, l’obligació dereparar el dany, de pagar una quantitat a una enti-tat comunitària, el compliment d’uns treballs enbenefici de la comunitat, l’obligació de contactarperiòdicament amb el jutjat, o la prohibició de con-tactar amb determinades persones.

Alemanya utilitza en gran part penes no privatives de llibertat


14 ROXIN, C. (1997). Derecho penal, parte general. Tom I. Madrid: Edi-torial Civitas, p. 113 i seg.

15 WEIGEND, T. (2004). “Sentencing and punishment in Germany”.A: Sentencing and Sanctions in Western countries. Oxford: OxfordUniversity Press, p.189.

16 Vegeu GARCIA ALBERO; TAMARIT SUMALLA (2004). La reforma dela ejecución penal. València: Tirant lo Blanch, p. 88 i 89.

17 WEIGEND, T. op. cit., p.197 assenyala que entre 1976 i 1996 vaduplicar-se el nombre de sentències d'entre 1 i 2 anys de presó.La confiança en la suspensió va permetre als tribunals d'evitarun increment d'interns entre 1990 i 1996.

D’altra banda, l’accés a la llibertat condicional éspossible un cop el reu ha complert dues terceresparts de la condemna. Tanmateix, en determina-des circumstàncies és possible concedir la llibertatcondicional a partir del moment que el reu hagicomplert la meitat de la condemna. En aquest cas,s’ha de tractar de la primera pena que s’imposa alsubjecte i no ha de superar els 2 anys. El criteri mésimportant per decidir la concessió de la llibertatcondicional és la protecció dels interessos de seguretatde la comunitat, i això implica valorar el risc de rein-cidència del subjecte. La llibertat condicional potser revocada quan el penat comet un nou delicte oquan infringeix les condicions imposades.

FrançaEl Codi penal francès data de 1994. És, doncs, undels més recents dels que s’han revisat. Es tractad’un codi molt detallat i casuístic. Amb relació alsistema de sancions penals, el Codi penal francèsn’estableix de tres tipus.

En primer lloc, fixa com a penes criminals la reclu-sió d’entre 10 i 30 anys i la reclusió a perpetuïtat.Amb relació a aquesta darrera, val a dir que la sevaimposició no impossibilita el penat a accedir a lallibertat condicional o a altres formes per afavorir-ne el procés de reinserció social. L’article 132.23disposa, en aquest sentit, un període de seguretatde 18 anys durant el qual el penat no pot benefi-ciar-se de les disposicions relatives a la suspensióo el fraccionament de la pena, el règim obert, elspermisos de sortida, la semillibertat i la llibertatcondicional. La Cour d’Assises pot elevar aquestperíode de forma excepcional fins a 20 anys, peròpot també reduir-ne la durada.18 Això implica que,un cop transcorreguts aquests terminis, seria via-ble la llibertat del penat, per bé que sotmesa a con-dicions.

En segon lloc, entre les penes correccionals, la lleihi estableix l’empresonament, que té una duradade fins a 10 anys, i altres penes no privatives de lli-bertat com ara la multa, els dies-multa, el treballd’interès general (TIG) i les penes privatives dedrets. Finalment, entre les penes contravencionals,amb què se sancionen les infraccions més lleus,s’hi estableix la multa i les penes privatives dedrets.

De la revisió de les sancions establertes en elstipus de la part especial, en destaca la concurrèn-cia, no poques vegades, de penes privatives de lli-bertat i penes pecuniàries. Això significa que, fre-qüentment, el reu serà condemnat a una pena depresó i, de forma acumulada, al pagament d’unamulta.

Entre les fórmules establertes en el sistema penalfrancès per evitar la imposició d’una sentènciacondemnatòria i l’execució de la pena s’hi comp-ten la dispensa de pena i l’ajornament simple delpronunciament, que són aplicables només en elcas de les faltes, és a dir, les infraccions més lleus.L’ajornament del pronunciament pot ser condi-cionat al compliment d’unes determinades reglesde conducta. La previsió del sistema de substitu-ció de penes de presó és especialment generosaen la llei francesa. En aquest sentit, la possibilitatde substituir penes d’empresonament obre laporta al reemplaçament de penes de fins a 10anys per dies-multa, penes restrictives de lliber-tat i treballs d’interès general d’entre 40 i 240hores. Així mateix, el Codi disposa també la pos-sibilitat del compliment fraccionat de les penesde presó no superiors a 1 any i també en règim desemillibertat, vinculat a formes de control elec-trònic o no.

La previsió del sistema de substitució de penes de presó és especialment generosa en la llei francesa

Respecte de la suspensió, la previsió legal també ésàmplia, en tant que es possibilita la suspensió depenes de fins a 5 anys de presó. En tot cas, la sus-pensió pot ser simple o bé vinculada a l’observaciói el compliment d’unes obligacions i unes mesuresde control. Entre les primeres, per exemple, l’obli-gació d’exercir una activitat professional o seguiruna formació professional, establir la residència enun lloc determinat, sotmetre’s a examen o tracta-ment mèdic, l’obligació de reparar el dany causat,abstenir-se de conduir certs vehicles, seguir unespràctiques de sensibilització de la seguretat en eltrànsit, etc. La Llei estableix, així mateix, determi-nades prohibicions com ara freqüentar determi-nats condemnats (els còmplices), entrar en con-tacte amb determinades persones (les víctimes),portar armes, etc. Entre les mesures de control, s’hipot trobar la que imposa al penat el deure de res-pondre a les convocatòries del jutge o del treballa-dor social, rebre les visites del treballador social,informar sobre canvis en la feina, en la residènciao dels desplaçaments de més de quinze dies,demanar autorització per desplaçar-se a l’estran-ger, etc. Així mateix, la suspensió de la pena depresó es pot condicionar també a l’obligació d’exe-cutar uns treballs d’interès general, per unadurada d’entre 40 i 210 hores, i a desenvolupar enel període màxim de 12 mesos.


18 Vegeu GARCIA ALBERO. op. cit., p. 88 i 89.

L’accés a la llibertat condicional es regula en elCodi de procediment penal francès, que estableixla possibilitat de concedir-la quan el penat hagicomplert la meitat de la condemna imposada.Aquest còmput s’agreuja, però, quan el penat ésreincident, ja que en aquest supòsit se li exigeix elcompliment de les dues terceres parts de la con-demna.

PortugalEl Codi penal portuguès data de 1982 i, tot i haverestat sotmès a diverses reformes posteriors, éshereu dels projectes elaborats els anys 1963 i 1966.Els projectes responien, tal com s’assenyala enl’exposició de motius de la llei, a una visió unitària,coherent, marcadament humanista i en moltsaspectes profundament innovadora en què es tin-gueren en compte les aportacions de la ciènciapenal nacional i internacional. No en va, el textpresenta similituds importants amb la llei penalalemanya, especialment pel que fa a la possibilitatd’aplicar formes substitutives i suspensives de lapena de presó. La reforma operada l’any 1994fixava entre els seus objectius potenciar l’aplicacióde la pena de multa19 i altres reaccions no privati-ves de llibertat per a la criminalitat de baixa i mit-jana intensitat, a fi d’optimitzar les vies de reinser-ció social del delinqüent. A partir d’aquestareforma, la pena de multa ja no s’estableix en lapart especial de forma acumulada a la presó is’opta per una solució d’alternativitat.

En el Codi penal portuguès la pena de presó es reserva a les infraccions més greus i que provoquin alarma social

En el Codi penal portuguès, la pena de presó esreserva per a les infraccions més greus i que pro-voquin alarma social, en especial, la criminalitatviolenta i organitzada. Del Codi portuguès, en des-taca, a diferència d’altres ordenaments estudiats,la inexistència d’una pena de presó a perpetuïtat.La durada màxima de la pena de presó és de 20anys, per bé que pot arribar fins a 25 anys en elscasos que estableixi la llei. D’altra banda, si bé dis-

posa l’aplicació d’una pena privativa de llibertat encas d’impagament de la multa que ha estat impo-sada com a pena principal, cal dir que la conversióde la multa impagada en presó no és pas automà-tica en la llei portuguesa. En aquest sentit, el Codipenal portuguès disposa en l’article 48 la possibili-tat que el tribunal, a instància del condemnat,substitueixi, de forma total o parcial, la pena demulta imposada per dies de treball en establi-ments, oficines o obres de l’Estat o d’altres perso-nes de dret públic, o d’institucions particulars desolidaritat social. Per tant, l’article 49 de conversióde la multa en presó entra en joc només quan lamulta no ha estat substituïda per treball o quan nohan estat complertes les prestacions de treballimposades. L’article 49 estableix que la durada dela presó subsidiària equival al temps que queda decompliment de la multa reduït en dos terços. Val adir encara que el tercer paràgraf d’aquest articleestableix la possibilitat que, quan es provi quel’impagament de la multa no és imputable al con-demnat, se suspengui l’execució de la presó subsi-diària per un període d’entre 1 i 3 anys, i que lasuspensió se subordini al compliment de deures oregles de conducta.

L’article 70 del Codi penal disposa la possibilitat dedispensar de pena al reu a qui correspondria impo-sar una pena de presó de fins a 6 mesos o una penade multa no superior a 120 dies, atenent la menorgravetat de la infracció o la menor culpabilitat delreu, i sempre que el dany hagi estat reparat i la dis-pensa de pena no s’oposi als fins de prevenció.

El Codi penal portuguès estableix, així mateix, lapossibilitat de suspensió i substitució de penes pri-vatives de llibertat. Les penes de fins a 6 mesos depresó es poden substituir per multa o per una altrapena no privativa de llibertat, excepte en els supò-sits en què es consideri que l’execució de la presóés necessària per evitar la comissió de nous delic-tes. En cas d’impagament de la multa, s’executa lapena de presó inicialment prevista. De forma sub-sidiària, el Codi disposa que les penes de fins a 3mesos de presó que no puguin ser substituïdes permulta puguin complir-se bé en règim de dies lliu-res o bé en règim de semidetenció. El complimenten dies lliures significa essencialment el compli-ment en caps de setmana. El règim de semideten-ció consisteix en una privació de llibertat que per-met al condemnat prosseguir la seva activitatprofessional o els seus estudis, per mitjà de sorti-des limitades al compliment de les obligacions.

Finalment, la llei disposa també la possibilitat desubstituir la pena de presó de fins a 1 any per pres-tacions en benefici de la comunitat. La durada d’a-questes prestacions es computa en hores i es fixael límit mínim en 36 hores, i el màxim en 380. ElCodi estableix de forma expressa que el compli-


19 L'exposició de motius del Decret- llei núm. 48/1995 assenyalaque l'ús inadequat de la suspensió de l'execució de la penahavia generat una idea de quasi-absolució o d'impunitat, amb elconsegüent descrèdit per a la justícia penal. S'imposa, doncs,revaloritzar la multa com a sanció punitiva i dissuasòria, cosaque es tradueix en un augment de la duració en dies i de laquantia diària màxima.

ment del treball no pot perjudicar la jornada nor-mal de treball i que cal l’acceptació del condem-nat. Si el penat no pot complir el treball per unacausa que no li és imputable, el tribunal pot deci-dir substituir la pena de presó per una multa defins a 120 dies, o bé suspendre l’execució de lapresó per un període d’entre 1 i 3 anys i subordi-nar-ne la suspensió al compliment de deures iregles de conducta.

La llei disposa la possibilitat de substituir la pena de presó de fins a 1 any per prestacions a favor de la comunitat

Amb relació a la suspensió, la llei portuguesa per-met la suspensió de penes de presó no superiors a3 anys. La decisió relativa a la suspensió de la penaobliga el tribunal a tenir en compte la personalitatde l’agent, les seves condicions de vida, i la con-ducta anterior i posterior al delicte. En cas que optiper la suspensió, el tribunal fixa un període de sus-pensió d’entre 1 i 5 anys, durant el qual es podenimposar acumulativament al penat deures o reglesde conducta. Entre els deures s’hi estableix l’obli-gació de pagar la indemnització al lesionat, donar-li una satisfacció moral adequada, i entregar unacontribució monetària a l’Estat o a institucions.Entre les regles de conducta orientades a facilitar-ne la reintegració social, s’hi estableix la de noexercir determinades professions, no freqüentardeterminats llocs, presentar-se periòdicament altribunal, etc. Poden també imposar-se obligacionsper millorar el sentiment de responsabilitat socialdel condemnat. Si el penat deixa de complir elsdeures o les regles de conducta, el tribunal pot feruna advertència al reu, exigir-li garanties de com-pliment, imposar-li nous deures o regles, i tambéprorrogar el període de suspensió fins a la meitatdel termini inicialment fixat. En tot cas, però, lasuspensió es pot revocar si el condemnat infrin-geix repetidament els deures o les regles de con-ducta, o si comet un nou delicte i revela, d’aquestamanera, que no es poden assolir les finalitats enquè es fonamentava la suspensió. La revocaciódetermina el compliment de la pena de presófixada en la sentència, sense que el condemnatpugui exigir la restitució de les prestacions efec-tuades.

L’accés a la llibertat condicional està determinatper la durada de la condemna, de manera quequan aquesta sigui inferior als 5 anys de presó, es

pot concedir la llibertat condicional quan s’hagicomplert la meitat de la condemna, mentre ques’exigeix el compliment de les tres quartes partsen condemnes que superin els 5 anys de presó. Entot cas, la llei estableix com a requisits la previsiód’una vida futura socialment responsable i la com-patibilitat de la llibertat amb la defensa de l’ordrejurídic i la pau social. Durant el període de llibertatcondicional, es poden imposar les regles de con-ducta i les obligacions establertes en l’àmbit de lasuspensió de penes.

ItàliaEl Codi penal italià data de l’any 1930. Subsisteix,doncs, malgrat els múltiples intents posteriors d’a-provar un nou codi, la llei aprovada durant la Itàliafeixista. La llei ha estat, però, sotmesa a incompta-bles reformes i propostes de reforma.

En destaca, amb relació al sistema sancionador,l’existència de tres tipus de penes privatives de lli-bertat. En primer lloc, la pena d’ergastolo o presóperpètua, vigent a Itàlia, per bé que el seu compli-ment estigui sotmès a les restriccions derivadesdels posicionaments de la Cort Constitucional ita-liana. En aquest sentit, la Cort ha afirmat (Sentèn-cia 264 del 21 de novembre de 1962) que, a fi degarantir la compatibilitat entre aquesta pena i lafinalitat de reinserció social, s’ha de garantir lapossibilitat de concedir la llibertat condicionaltambé als condemnats a ergastolo. L’accés a la lli-bertat condicional és possible un cop transcorre-guts 20 anys de compliment, tal com estableix laLlei de 15 de novembre de 1962. Posteriorment, laSentència 274, del 27 de setembre de 1983, haadmès la possibilitat de concedir al condemnat laredempció de la pena al cap de 15 anys i mig, més4 anys de semillibertat20.

La pena de reclusió té prevista una durada d’entre15 dies i 24 anys. La pena d’arrest pot imposar-seper un període d’entre 5 dies i 3 anys, i s’executaen establiments especials o bé en seccions espe-cials dels centres penitenciaris. Cal destacar que, adiferència del que estableixen altres ordenamentspenals, l’italià no recull l’execució d’una pena pri-vativa de llibertat en lloc d’una multa impagada.La sentència de la Cort Constitucional, núm. 131,del 21 de novembre de 1979, va declarar inconsti-tucional la conversió de multa impagada en penade presó. Aquesta declaració hauria deixat senseeficàcia la imposició de la pena de multa21 i ellegislador italià es veié obligat a desenvolupar unnou model de conversió per al cas d’impagamentde la multa que, sense afectar la llibertat personaldel penat, retornés el caràcter compulsiu a la penade multa. La regla general, que disposa l’article


20 GARCIA ALBERO. op.cit, p. 88 i 89.

102, estableix convertir la multa no satisfeta en lli-bertat controlada per un període màxim d’1 any.D’altra banda, però, el mateix precepte estableixtambé que, en cas que la multa no sigui superior a1 milió de lires, el tribunal pugui convertir-la enlavoro sostitutivo, treball substitutiu, sempre que elpenat així ho sol·liciti. Per tant, si bé la llibertatvigilada o controlada és la fórmula que la llei penalestableix en primera opció, també quan la multaimposada no excedeixi d’una determinada quanti-tat és possible, amb la conformitat prèvia delpenat, convertir-la en treballs22.

Itàlia no recull l'execució d'una pena privativa de llibertat en lloc d'una multa impagada

Pel que fa a les formes de substitució i suspensióde penes, aquestes són regulades en diverses lleisespecials23. Alguns dels aspectes més rellevantssón la possibilitat de substituir penes privatives dellibertat de fins a 1 any per semidetenció, la subs-titució de presó de fins a 6 mesos per llibertat con-trolada, i la substitució de la presó de fins a 3mesos per multa. La semidetenció comporta l’obli-gació de romandre com a mínim deu hores al diaen la institució designada. La llibertat controladacomporta la prohibició d’absentar-se del lloc deresidència excepte si se’n té l’autorització permotius laborals, d’estudi, familiars o de salut, iinclou també l’obligació de presentar-se unavegada al dia al lloc designat i la retirada del pas-saport.

En tot cas, l’article 59 de la Llei 689 del 24 denovembre de 1981 n’exclou la possibilitat de subs-titució en el cas de subjectes que hagin estat con-demnats durant els 5 anys anteriors a una penasuperior a 2 anys de reclusió. Respecte de la sus-pensió, el Codi penal estableix la possibilitat desuspendre penes de presó de fins a 2 anys. El

temps de suspensió és de 5 anys si es tracta d’undelicte, i de 2 anys si és una falta, i es pot subordi-nar a l’obligació de restitució, al pagament d’unaquantitat per reparar el dany, etc. La suspensió esrevoca si es comet un nou delicte o una falta casti-gats amb pena de presó o bé quan no es complei-xen les obligacions imposades.

Pel que fa a la llibertat condicional s’estableix lapossibilitat d’accedir-hi, un cop s’ha complert lameitat de la condemna. Tanmateix, si el reu ésreincident, s’exigeix que aquest hagi complert lestres quartes parts de la condemna.

Regne UnitEl Regne Unit presenta una de les taxes més eleva-des de població penitenciària d’Europa. Algunsdels factors que han intervingut en l’incrementconstant del volum de població a les presons desdels anys 80 fins ben entrat el segle XXI han estat24:

• La disminució de l’ús de la multa i la suspensióde la condemna.

• L’increment del nombre de penats.

• L’increment del nombre de condemnes a presó itambé de la durada mitjana de les penes depresó per a la major part de delictes.

• La successió des de l’any 1993 de noves lleis i dis-cursos polítics que augmenten la pressió sobre lanecessitat que les lleis siguin més severes, quearriben a convèncer també els òrgans judicials,que també han de ser més severs en els casosindividuals.

La darrera reforma legal operada en el sistemapenal britànic és la Llei britànica de justícia penal(Criminal Justice Act), del 20 de novembre de200325. En l’exposició de motius de la llei s’assen-yala que el seu objectiu principal és la creació d’unmarc sentenciador més clar i flexible que el prece-dent, basat en els cinc propòsits que recull l’article142 de la Llei i que es concreten en el càstig, lareducció de la delinqüència, la reforma i la rehabi-litació, la protecció del públic i la reparació.

Es reforma el sistema de sancions de manera queles diferents penes de compliment en la comunitat


21 PALIERO, C.E. (1986). “Il 'lavoro libero' nella prassi sanzionatoriaitaliana: cronica di un fallimento annunciato”, RIDPP, p. 99 i seg.;DOLCINI, E.; PALIERO, C.E. (1989). Il carcere ha alternative? Le san-zioni sostitutive della detenzione breve nel'esperienza europea,Milano: Giuffre, p. 201 i seg.Vegeu amb relació al sistema de conversió de la multa previst aItàlia després de la sentència de la Corte Consituzionale el 1979JAREÑO LEAL, A. (1994). La pena privativa de libertad por impago demulta, València: Civitas p. 243 a 262.

22Els mòduls de conversió per a la multa són de fraccions de25.000 lires per un dia de llibertat vigilada i fraccions de 50.000lires per dia de treball, de manera que 2 dies de llibertat vigiladaequivalen a 1 dia de treballs.

23Llei del 24 de novembre de 1981, núm. 689, Llei de l'11 de junyde 2004, de modificació del codi penal i de les disposicions enmatèria de suspensió condicional de la pena i dels terminis pera la rehabilitació del condemnat, etc.

24LEWIS, C. (2004). “Trends in crime, victimisations and pu-nishment”. A: Alternatives to prison. p.41.

25Les disposicions de la Llei de justícia penal del 2003 han estat elresultat de les propostes del Consultation Paper fet públic pelHome Office anglès durant l'any 2001 i conegut com a HallidayReport.

es refonen en una única ordre comunitària que estàintegrada per un seguit de possibles requeriments.La finalitat d’aquesta modificació ha estat pal·liarla confusió relativa als propòsits i l’ús de la multi-plicitat de penes de compliment en la comunitatintroduïdes en els darrers trenta anys en el sis-tema penal britànic. En tot cas, alguns autorsapunten ja la possibilitat que l’efecte de la novaregulació sigui l’increment del nombre de requeri-ments imposats, amb la qual cosa augmentatambé la probabilitat que alguns penats infringei-xin algun dels requeriments i disminueixi la credi-bilitat de la nova pena. S’assenyala també la possi-bilitat que aquest sistema dificulti el mantenimentd’una relació de proporcionalitat efectiva entre lagravetat del delicte i la severitat global de la sancióimposada26.

La llei britànica introdueix el compliment intermitent de penes de presó de fins a 12 mesos

Les sentències de presó de menys de 12 mesos sónreemplaçades per una nova pena, la custody plus,que implica l’aplicació d’un període màxim de 3mesos de compliment al centre penitenciari,seguit d’un període mínim de 6 mesos de supervi-sió en la comunitat, durant el qual s’atendran finsreparadors del dany causat o bé les necessitatsrehabilitadores del subjecte i orientades a lareducció de la criminalitat. La nova llei introdueixtambé la possibilitat de compliment intermitentde les penes de presó de fins a 12 mesos. En aquestcas, els períodes d’internament es compleixen enblocs de pocs dies, de manera que els períodesintermedis i també després del darrer bloc de com-pliment a la presó, el penat queda subjecte a unperíode condicional. La finalitat d’aquesta modali-tat de compliment és permetre als penats mante-nir la seva ocupació, els lligams familiars i educa-tius, que al capdavall han demostrat ser factorsimportants en la reducció de la reincidència.

La Llei de justícia penal de 2003 ha modificattambé la suspensió de penes de presó. Amb lalegislació prèvia, la suspensió d’una pena de presóde fins a 1 i 2 anys es podia combinar amb unamulta i amb una obligació de compensació, però

no amb obligacions de compliment en la comuni-tat. La nova llei pretén estendre l’aplicació de lasuspensió i possibilitar també que el penat desen-volupi activitats en la comunitat. S’estableix, pertant, la possibilitat de substituir una pena de fins a2 anys de presó sotmesa a la condició que el reudesenvolupi alguna de les activitats en la comuni-tat que disposa el catàleg legal.

SuèciaEl Codi penal suec va ser aprovat l’any 1962 i vaentrar en vigor l’1 de gener de 1965. Conté tres sec-cions principals. La primera inclou algunes reglesgenerals, la segona fa referència als delictes i latercera, a les sancions. Les sancions penals consis-teixen en multes, presó, sentències condicionals,probation i mesures juvenils. Les diverses sancionstenen també valors punitius diferents. Així, lapresó es considera la sanció més severa, seguidade les sentències condicionals i la probation —quetenen el mateix valor—, i finalment la multa, queés la sanció menys greu. El Codi penal deixa unmarge força ampli als tribunals perquè decideixenrespecte de la sanció a imposar. A més, alhora queatén els requeriments de protecció social, posauna atenció especial a les mesures orientades a larehabilitació dels delinqüents. En l’elaboració delCodi penal suec, una de les premisses ha estat queles penes no privatives de llibertat són més desit-jables que les de presó. De fet, el Servei de Presó iProbation suec afirma que un dels objectius per alspropers deu anys es continuar desenvolupant ifixant la seva posició com una de les organitza-cions de presó i probation més humanes i efectivesdel món. El Servei de Presó i Probation opina que,un cop finalitzada l’execució de la sentència, elcondemnat hauria d’estar millor preparat per des-envolupar una vida en societat sense delicte. Pertant, des d’instàncies governamentals se sintetitzala filosofia de l’execució penal com a better out, enel sentit que la persona condemnada hauria d’es-tar en millor estat en abandonar la presó i la pro-bation que en iniciar l’execució de la pena27.

La pena de presó té, com a regla general, unadurada no inferior a 14 dies, i no pot excedir els10 anys. Tanmateix per a determinades infrac-cions, el límit es pot incrementar 4 anys, i en casosespecialment greus en què hi hagi, a més, reinci-dència, es poden imposar penes de fins a 18 anys.S’estableix que hom pugui accedir a la llibertatcondicional quan s’han executat dues terceresparts de la condemna, per bé que com a mínims’ha d’haver executat 1 mes de presó. No es conce-deix la llibertat condicional quan la pena ha estatimposada com una combinació de presó més pro-


26BOTTOMS, REX, ROBINSON (2004). Alternatives to prison. Portland:William Publishing, p.13.

27Vegeu, en aquest sentit, la pàgina http://www.kvv.se/templa-tes/KVV_InfopageGeneral____2313.aspx

bation, o quan la presó es deriva de l’impagamentde la multa. El període de llibertat condicionalequival al temps que queda de sentència en elmoment de concedir-se, si bé com a mínim ha deser d’1 any. Durant el període de prova, el reu potser posat en probation i el Servei de Probation potimposar-li condicions relatives a la residència,ocupació, i tractament. En el supòsit que la con-ducta del reu no es consideri l’adequada es podencancel·lar períodes de llibertat condicional de 15dies, i si el delinqüent és condemnat per un noudelicte, se’n pot revocar la llibertat condicional.

El Codi suec deixa un marge ampli als tribunals perquè decideixin respecte a la sanció a imposar

La sentència condicional s’estableix per a les per-sones que cometen un delicte que es consideracom a aïllat i respecte del qual no hi ha temor quereincideixin. Les sentències condicionals s’impo-sen quan es considera que la multa és insuficient.Val a dir que la sentència condicional ha estat dis-senyada, en un sentit tècnic, com una pena, peròen realitat suposa la no-aplicació de la pena si elreu no delinqueix en un període de dos anys. Eldelinqüent no és sotmès a supervisió, però la penaes pot combinar amb uns treballs en benefici de lacomunitat, si el reu hi consent, i en determinatscasos també amb una multa.

La probation pot aplicar-se a delictes per als qualses considera insuficient una pena de multa. Laprobation es considera, en general, més intrusivaque la sentència condicional. La probation esdevéuna forma de tractament i com a tal pot ser unaalternativa al tractament en una institució peni-tenciària. Implica un període de supervisió de 3anys durant el qual poden imposar-se determina-des regles de la llibertat condicional, relatives allloc de residència, l’ocupació o la formació, i lasubmissió a tractament mèdic. Se li pot encoma-nar també al reu que compensi el dany comès oque segueixi tractament per drogues o alcoho-lisme. Si el reu incompleix les obligacions i es pre-sumeix que les mesures que es prenguin no tin-dran efectes, es pot sol·licitar la revocació de laprobation, de manera que el jutge haurà de decidiruna nova sanció per al delicte. Cal dir també que laprobation pot combinar-se amb la pena de dies-multa, amb TBC28 i presó de 14 dies a 3 mesos29.

SuïssaEl Codi penal suís data del 21 de desembre de 1937i estableix, entre les penes privatives de llibertat, lareclusió, l’empresonament i els arrests. La pena dereclusió és la més greu entre les privatives de lli-bertat i té prevista una durada d’entre 1 i 20 anys.El Codi penal suís recull també la pena de reclusióperpètua, si bé la mateixa llei inclou les disposi-cions necessàries per garantir la compatibilitatd’aquesta pena amb els objectius de reinserciósocial. L’article 37 del Codi penal suís estableix lapossibilitat que el condemnat a presó perpètuaaccedeixi a un règim equivalent a un tercer grauun cop hagi complert com a mínim 10 anys de lacondemna. Per a l’accés a la llibertat condicional,l’article 38.1 en fixa un compliment mínim de 15anys. El període de prova és, segons l’article 38.2,de 5 anys, de manera que un cop transcorregutaquest temps, i si l’alliberat es comporta correcta-ment, la llibertat esdevé definitiva (Art. 38.5).

La pena d’empresonament té una durada de 3 diesa 3 anys. Els arrests, que són les penes privativesde llibertat menys greus, tenen prevista unadurada d’1 dia a 3 mesos i es compleixen en esta-bliments especials que no serveixen per al compli-ment d’altres penes o mesures de seguretat. Elsarrests són també la pena que s’executa en llocd’una multa que resulta impagada. En aquest cas,cada 30 francs de multa es converteixen en un diad’arrest, si bé la durada total no pot sobrepassarels 3 mesos. A més, el jutge en pot suspendre l’e-xecució d’acord amb les disposicions relatives a lasuspensió. La suspensió de la pena es regula enl’article 41 del Codi penal suís, que estableix lapossibilitat de deixar en suspens penes privativesde llibertat de fins a 18 mesos. El període de provaés d’entre 2 i 5 anys, durant el qual es poden impo-sar al reu regles de conducta relatives a la sevaactivitat professional, controls mèdics, l’abstencióde begudes alcohòliques i la reparació del danycausat.

Per accedir a la llibertat condicional la llei exigeixel compliment de les dues terceres parts de la con-demna, i de com a mínim 3 mesos d’empresona-ment. Estableix la possibilitat d’imposar al reu unperíode de prova d’entre 1 i 5 anys, durant el qualpoden imposar-se-li regles de conducta relatives ala seva activitat professional, lloc de residència,control mèdic, abstenció de begudes alcohòliques ireparació del dany. Si el reu incompleix una reglade conducta rep primer un avís de l’autoritat, demanera que si hi persisteix o es perd la confiançaque se li havia atorgat, se n’ordena el reingrés alcentre de compliment de la pena privativa de lli-


28Només si el subjecte hi consent. Durada prevista de 40 a 240hores. El tribunal ha d'assenyalar la presó que s'hauria imposat.

29Es combinarà la probation amb presó només si és inevitable,atesos la gravetat del delicte i els antecedents. (cap. 30, sec.11)

bertat. Tanmateix, en casos menys greus s’hi potrenunciar i reemplaçar el reingrés per una amo-nestació, per altres regles de conducta o per unaprolongació del període de prova.

EspanyaEl Codi penal de 1995, conegut també com a Codipenal de la democràcia, tenia com una de les sevescomeses adaptar la llei penal a l’Estat de Dret.Algunes de les particularitats de la llei de 1995foren, amb relació al sistema de sancions penals,la supressió de les penes de presó inferiors a 6mesos, la supressió també de la institució de laredempció de penes per treball, i la introducció dela pena d’arrest de cap de setmana —com a penaprincipal i com a pena substitutiva de la presó— ide la de treballs en benefici de la comunitat.

Així mateix, incloïa un sistema de complimentalternatiu de penes privatives de llibertat que pos-sibilitava tant la suspensió de penes privatives dellibertat de fins a 2 anys, com la substitució depenes de presó de la mateixa durada. Les reformespenals desenvolupades durant l’any 2003 han alte-rat de forma important les disposicions de 1995. Enprimer lloc, s’ha suprimit la pena d’arrest de capde setmana, de manera que el buit l’han ocupatprimordialment penes curtes privatives de presó,en tant que la nova llei ha recuperat la possibilitatd’aplicar penes de presó d’a partir de 3 mesos.S’estableix, així mateix, en la llei penal posterior al’any 2003, una nova pena privativa de llibertat, lalocalització permanent, l’aplicació de la qualqueda reduïda a l’àmbit de les infraccions lleus.

El Codi penal manté les institucions de la suspen-sió i la substitució de la pena. Amb relació a lasuspensió destaca l’ampliació del marge establerten cas que el reu sigui toxicòman i se sotmeti aun tractament de deshabituació. Respecte de lasubstitució, cal assenyalar que la desaparició dela pena d’arrest de cap de setmana permet aral’aplicació de penes clarament no privatives dellibertat en lloc de la presó de fins a 2 anys. Es

presenten com a penes substitutives la multa i elstreballs en benefici de la comunitat, si bé elsmòduls de conversió que disposa l’article 88 delCodi penal espanyol fan preveure algunes dificul-tats per a l’execució de les penes substitutives, enespecial quan la presó se substitueixi per treballsen benefici de la comunitat. A més, l’aprovació dela Llei integral de mesures contra la violència degènere ha introduït també algunes disposicionsespecífiques quan es procedeixi a la suspensió ila substitució de penes imposades en l’àmbit dela violència de gènere, i que es concreten en l’a-plicació obligatòria de les prohibicions d’aproxi-mació i de comunicació amb la víctima deldelicte.

L'aplicació de la pena de localització permanent queda reduïda a les penes lleus

Pel que fa a la llibertat condicional, també lesreformes penals han introduït algunes novetats. Alrègim general que estableix la possibilitat d’acce-dir a la llibertat un cop complertes les tres quartesparts de la condemna les reformes de 2003 hi hanafegit alguns règims excepcionals. Destaca en pri-mer lloc la possibilitat d’avançar la llibertat condi-cional a les dues terceres parts de la condemna siel condemnat desenvolupa continuadament acti-vitats laborals, culturals o ocupacionals, i fins i totl’avançament a la meitat de la condemna quan sen’acrediti la participació en programes de repara-ció a víctimes o programes de tractament o desin-toxicació. En segon lloc, però, la llei ha introduïtalgunes disposicions orientades a retardar l’accésa la llibertat condicional per a alguns delinqüents,en concret, per a aquells que han participat endelictes de terrorisme.



6.1.2. Comparació dels diferents règims

Taula 12. Durada màxima i mínima de la pena de presó

País TemporalitatAlemanya La presó temporal té una durada d’1 mes a 15 anys30(§38).França El Codi penal francès diferencia entre:

• Penes criminals (Art.131.1): Reclusió perpètua i reclusió de 10 fins a 30 anys

• Penes correccionals: Empresonament de fins a 10 anys (Art. 131.4)

Portugal (Art.41) Presó temporal: Mínim 1 mes i màxim 20 anys (El límit pot arribar a 25 anys en els casos establerts legalment)

Itàlia Pena d’ergastolo: reclusió perpètua (Art. 22)Reclusió: de 15 dies a 24 anys (Art.23)Arrest: de 5 dies a 3 anys (Art.25)

Regne Unit Segons la llei penal, el tribunal només pot imposar pena de presó si considera que el delicte o elsdelictes comesos són tan greus que no es pot justificar la imposició ni d’una multa ni d’una penade compliment en la comunitat. El tribunal pot també imposar la pena de presó si el reu no consenta algun dels requeriments de la pena comunitària o no compleix el pre-sentence drug testing (Art.152)

Suècia (capítol 26)• Presó perpètua• La presó temporal té un mínim 14 dies i màxim 10 anys excepte altres disposicions legals (cap. 26, sec. 1).

Suïssa • Reclusió: d’1 any a 20 anys (Art. 35)• També reclusió perpètua • Empresonament: de 3 dies a 3 anys (Art. 36)• Arrests: d’1 dia a 3 mesos (Art. 39)

Espanya Mínim 3 mesos i màxim 20 anys, excepte allò que excepcionalment disposin altres preceptes (Art. 36)

Taula 13. Catàleg de penes privatives de llibertat establertes en la llei

País PenesAlemanya Presó perpètua

Presó temporalResponsabilitat per impagament de multa: una quota equival a un dia de privació de llibertat (§43)

França • Reclusió a perpetuïtat • Reclusió de 10 a 30 anys (132.5)• La pena d’empresonament pot ser inferior a 2 mesos i pot arribar com a màxim a 10 anys

Portugal • Presó• Presó subsidiària en cas d’impagament de multa (Art.49)

Itàlia • Pena d’ergastolo: reclusió perpètua (Art. 22)• Reclusió: de 15 dies a 24 anys (Art. 23)• Arrest (només per a les faltes): de 5 dies a 3 anys (Art. 25)

Regne unit • Presó perpètua• Presó• Penes curtes privatives de llibertat: • Custody plus• Intermittent custody

Suècia • Presó• Responsabilitat personal per multa impagada31

Suïssa • Reclusió perpètua • Reclusió: d’1 dia a 20 anys (Art. 35)• Empresonament: de 3 dies a 3 anys (Art. 36)• Arrest: d’1 dia a 3 mesos (Art. 39)32

• Arrests que s’imposen en lloc de la multa impagada33

Espanya • Presó• Localització permanent. Exclusivament per a les faltes: 12 dies màxim• Responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa34

30L'article 47 del Codi penal alemany limita l'aplicació de lespenes de presó inferiors a 6 mesos.

31La secció 8 del capítol 25 estableix que en cas d'impagament de lamulta imposada, cal actuar d'acord amb allò que estableix la Lleid'execució de multes de 1979 (Enforcement of Fines Act), si bé elmateix Codi penal disposa que les multes impagades es convertei-xen en presó de com a mínim 14 dies i com a màxim 3 mesos.

32Les penes d'arrest s'executen en establiments especials i que noserveixin per a l'execució d'altres penes privatives de llibertat.

33Si el condemnat no paga la multa, el jutge la converteix enarrest: 30 francs equivalen a un dia d'arrest. La durada d'aquestsarrests no pot sobrepassar els 3 mesos. El jutge en pot suspen-dre l'execució segons les disposicions relatives a la sursis.

34S'estableix una equivalència de dues quotes de multa per un diade presó. Aquesta responsabilitat es pot complir també mitjan-çant treballs en benefici de la comunitat i si es tracta de faltes,mitjançant localització permanent.


Taula 14. Penes no privatives com a penes principals. Durada màxima i mínima

País Penes no privatives de llibertatAlemanya • Dies-multa: de 5 a 360 quotes i d’1 a 5.000€ per quota (§40)

• Pèrdua del permís de conduir (com a pena accessòria) (§44)• Inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i del dret de sufragi (§45)

França • Multa (quan s’imposa per a les faltes la quantia va des dels 38€ per a les faltes més lleus fins als1.500€ per a les faltes de la cinquena classe. En cas de reincidència es pot arribar fins als 3.000€) • Dies-multa (fins a 360 dies i per un màxim de 1.000€ per dia)• Treball d’interès general (de 40 a 210 hores)• Penes privatives o restrictives de drets (Art.131.6): suspensió del permís de conduir, anul·lació delpermís de conduir, prohibició de portar armes, retirada del permís de caça, inhabilitació, etc.• Penes complementàries (131.10): prohibició o suspensió d’un dret, obligació de fer, immobilitza-ció o confiscació d’un objecte, tancament d’establiment, etc.35

Portugal • Multa: mínim 10 dies i màxim 360. Cada dia de multa correspon a entre 200 i 100.000€ que el tri-bunal fixa segons la situació econòmica del reu (Art. 47)• Penes accessòries: inhabilitació i suspensió per a l’exercici de la funció pública, prohibició deconduir vehicles amb motor (Art. 66 i seg.)

Itàlia • Multa: de 10.000 lires a 10 milions de lires. En els delictes comesos amb ànim de lucre, el jutgepot acumular a la privació de llibertat una pena de multa de 10.000 a 4 milions de lires (Art. 24)• Ammenda (només per a les faltes): entre 4.000 i 2 milions de lires (Art. 26)• Penes accessòries: inhabilitació, etc.

Regne Unit • Multes (Art. 162 i seg.). Té en compte la capacitat econòmica del subjecte • Community order: comporta la imposició a un major de 16 anys d’un dels següents requeriments omés (Art. 177):

1. requeriment de treball impagat: (Art. 199) entre 40 i 300 hores, en el període de 12 mesos 2. requeriment d’activitat: (Art. 201) presentar-se davant una determinada persona o participar

en activitats. Màxim 60 dies3. requeriment de participar en un programa acreditat4. prohibició de participar en una activitat: (Art. 203) en uns dies determinats o durant un període 5. arrest domiciliari: (Art. 204) obligació de romandre en un lloc determinat; es poden especificar llocs

diferents o períodes diferents; els períodes han de ser d’entre 2 o 12 hores diàries, màxim 6 mesos 6. requeriment d’exclusió: (Art. 205) prohibició d’entrar en un lloc determinat durant un temps

determinat 7. obligació de residir en un lloc determinat (Art. 206) 8. tractament de salut mental: (Art.207) intern o no en un centre9. tractament de rehabilitació per drogues10. tractament per alcohol11. requeriment de supervisió12. si és menor de 25 anys, requeriment d’assistència a un centre

– si imposa 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 12, el tribunal pot imposar també un requeriment de controlelectrònic;

– el tribunal ha de valorar, en cas d’imposar dos requeriments o més, si ateses les circums-tàncies, són compatibles entre si;

Suècia Multa (capítol 25): • Dies-multa: de 30 a 150 quotes i de 30 a 1.000 corones sueques; la quantia mínima a imposar ésde 450 corones• Multa (summary fines): de 100 a 2.000 corones

Suïssa • Multa (Art. 48): Màxim 40.000 francs36. El jutge fixa la quantia segons la situació del condemnat.El període per efectuar el pagament és d’entre 1 i 3 mesos (Art. 49)Penes accessòries37: • Inhabilitació per càrrec o funció pública de 2 a 10 anys (Art. 50)• Inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat (Art. 53)• Prohibició d’exercir professió, indústria o comerç de 6 mesos a 5 anys (Art. 54)• Expulsió del territori suís durant un temps de 3 a 15 anys (Art. 55)• Prohibició d’accés a locals on se serveixin begudes alcohòliques de 6 mesos a 10 anys (Art. 56)

Espanya • Dies-multa i multa proporcional• Penes privatives de drets: inhabilitació, suspensió, privació del dret a conduir vehicles, portararmes, residir en determinats llocs, prohibició d’aproximar-se a la víctima o els familiars, prohibi-ció de contactar amb la víctima o els familiars, TBC

35L'article 131.27 del Codi penal francès estableix que es pot impo-sar com a pena complementària la inhabilitació per a la funciópública o per a l'activitat professional, de forma definitiva o tem-poral. En aquest darrer cas no pot excedir d'una durada de 5 anys.

36Tanmateix, si el delinqüent actua amb ànim de lucre, el jutge noqueda vinculat a aquest màxim, que pot ser superat. D'altra

banda, s'estableix també la possibilitat de substituir la multaper la prestació de treball a compte de l'Estat o del municipi.

37En els supòsits d'inhabilitació, els articles 7 i següents del Codipenal suís estableixen la possibilitat de rehabilitació de l'indi-vidu, és a dir, tornar-lo a habilitar si han transcorregut 2 anys ila conducta del reu justifica aquest favor.


Taula 15. Fórmules que eviten la imposició d’una sentència condemnatòria o l’execució dela pena

País FórmulesAlemanya • Possibilitat d’atenuar la pena o de no imposar-la, si és inferior a 1 any de presó, quan el reu hagi

reparat la víctima (§46)

• Possibilitat de no executar una pena de multa i en comptes d’això amonestar el reu i imposar-li

unes obligacions o regles de conducta (§59)

França • La dispensa de pena en el supòsit de comissió de faltes. Requisits: el culpable està rehabilitat, el

dany ha estat reparat i ha cessat el problema derivat de la infracció (Art. 132.58)

• L’ajornament simple del pronunciament de pena en el cas de les faltes: quan s’està en via d’a-

conseguir la rehabilitació, la reparació i la cessació del problema (Art. 132.60)

• Ajornament del pronunciament amb submissió a prova durant un període no superior a 1 any38

(Art. 132.63)

Portugal • Dispensa de pena: quan el delicte pot ser castigat amb una pena de presó no superior a 6 mesos

o una multa no superior a 120 dies39 (Art. 74)

• Amonestació: pot aplicar-se en lloc d’una multa no superior a 120 dies (Art. 60)

Suècia • El tribunal pot eximir d’imposar una pena quan concorrin determinades circumstàncies que

facin manifestament no raonable aplicar-la40 (capítol 29, seccions 5 i 6)

38Les obligacions i les mesures de control són les mateixes que alsursis. Segons la conducta del culpable durant el període deprova, el jutge pot dispensar-lo de la pena, pronunciar la penaestablerta en la llei o bé ajornar novament el pronunciament.

39Si la il·licitud del fet o la culpa del subjecte és diminuta, el danyha estat reparat, i la dispensa no s'oposa a raons de prevenció,el tribunal pot declarar el reu culpable, però no imposar pena.

40Entre altres, que l'acusat hagi sofert lesions greus com a conse-qüència del delicte, que hagi sofert o sigui previsible quesofreixi l'acomiadament laboral, per edat avançada, etc.


Taula 16. Substitució de penes privatives de llibertat o compliment alternatiu d’aquestes

País Substitució de penesAlemanya Substitució obligatòria de les penes curtes de presó (penes de fins a 6 mesos) per pena de multa41,

quan no sigui possible la suspensió de la presó (§47)França • Es pot substituir una pena d’empresonament (de fins a 10 anys de presó) per:

– Dies-multa (Art. 131.5)– Compliment d’un stage de citoyenneté (Art. 131.5.1)– Penes restrictives de llibertat: suspensió o prohibició del permís de conduir, inhabilitació per a

l’activitat professional, prohibició d’anar a determinats llocs, etc.– Treballs d’interès general (de 40 a 240 hores) (Art. 131.8)

• Quan s’imposa una pena inferior a 1 any42, se’n pot ordenar el compliment (Art. 132.25) : – En règim de semillibertat: el condemnat ha d’estar-se a l’establiment penitenciari en la moda-

litat que fixi el jutge d’execució de penes.– En règim d’ubicació a l’exterior: el penat desenvolupa a l’exterior de l’establiment treballs con-

trolats per l’Administració– En règim de control electrònic: el penat ha de consentir-hi. Prohibició d’absentar-se del seu

domicili o d’allà on el jutge assenyali en els períodes fixats• Possibilitat d’executar la pena de presó no superior a 1 any de forma fraccionada (amb fraccionsno inferiors a 2 dies) per raons greus d’índole mèdica, familiar, professional o social (Art. 132.27)

Portugal • La pena de presó no superior a 6 mesos es pot substituir per una multa o per una altra pena noprivativa de llibertat43 (Art. 44)• La pena de presó no superior a 3 mesos es compleix en dies lliures.44 La presó en dies lliuresconsisteix en privació de llibertat en caps de setmana45 (Art. 45)• Règim de semidetenció46: aplicable a la pena de presó no superior a 3 mesos, sempre que el con-demnat hi consenti. Consisteix en sortides limitades que permeten al condemnat prosseguir laseva activitat professional o els seus estudis (Art. 46)• La pena de presó de fins a 1 any pot ser substituïda per la prestació de treball en benefici de lacomunitat47. Entre 36 i 380 hores (Art. 58)

Itàlia (Llei del 24 de novembre de 1981, núm. 689 )• Semidetenció: aplicable en lloc de penes privatives de llibertat de fins a 1 any48

• Llibertat controlada: aplicable en lloc de penes de privatives de llibertat de fins a 6 mesos49

• Pena pecuniària: aplicable en lloc de penes de fins a 3 mesos Regne Unit Fórmula per a la substitució de penes curtes de presó:

• Ordre de Custody plus: prevista per al compliment de penes de presó inferiors a 12 mesos (és adir, de min. 28 i màx. 51 setmanes). Consisteix en un període d’internament50 i un període de com-pliment en la comunitat durant el qual s’estableix la imposició d’obligacions i regles51 (Art 181)• Ordre d’Intermittent custody: permet complir la pena de presó de fins a 1 any en règim nocturn odurant el cap de setmana. Es pot subjectar també al compliment de condicions o requeriments(treball impagat, activitats, programes o prohibició d’activitats) (Art. 182)

Suècia No s’estableix un sistema de substitució de penes de presóSuïssa Si la pena de presó imposada no és superior a 3 mesos, es pot complir segons les disposicions rela-

tives als arrestos (Art. 37 bis) Espanya • Substitució de presó de fins a 1 any per multa o per TBC (Art. 88)52

• Presó de fins a 2 anys per multa o per multa i TBC• Substitució de la pena de presó per l’expulsió del territori espanyol quan es tracti d’estrangers (Art. 89)

41Un mes de presó equival a 30 quotes de multa.42El condemnat ha de poder justificar que desenvolupa una acti-

vitat professional, de formació, una ocupació temporal orien-tada a la seva inserció social, una participació essencial a la vidafamiliar, o bé la necessitat de seguir un tractament mèdic.

43No se segueix aquesta via si l'execució de la presó és necessàriaper prevenir futurs delictes. Si el reu no paga la multa, compleixla pena de presó establerta en la sentència.

44Aquesta fórmula és subsidiària a la que estableix l'article 44 i,per tant, s'aplica només quan la pena de presó no pugui sersubstituïda per una multa o per una altra pena no privativa dellibertat, i quan el tribunal conclogui que aquesta forma resultaadequada a les necessitats de punició.

45No es pot excedir dels 18 períodes, i cada període comprèn d'en-tre 36 i 48 hores.

46Aquesta fórmula és subsidiària a les dels articles 44 i 45 del Codipenal portuguès.

47El Codi penal portuguès estableix expressament que el compli-ment no pot perjudicar la jornada normal de treball i que call'acceptació del condemnat. Si el penat no pot complir el treballper causa que no li és imputable, el tribunal pot substituir

encara la presó de la sentència per una multa de fins a 120 dies,o bé suspendre l'execució de la presó per un període d'entre 1 i3 anys i subordinar-la als deures o les regles de conducta.

48Comporta l'obligació de transcórrer com a mínim 10 hores dià-ries al centre penitenciari.

49Comporta, entre altres, la prohibició d'allunyar-se del lloc deresidència, excepte si s'autoritza per motius laborals, d'estudi,familiars o de salut; l'obligació de presentar-se com a mínim uncop al dia al lloc assenyalat; la retirada del passaport, etc.

50Període mínim 2 setmanes i màxim 13 setmanes durant el qualel reu ha d'estar privat de llibertat.

51El license period té una duració mínima de 26 setmanes. Es dis-posa la imposició de condicions (Art. 182), com ara el treballimpagat, la participació en una activitat o en un programa, laprohibició d'activitat, l'arrest domiciliari, l'exclusió, la supervi-sió, l'assistència a un centre. En determinats casos es pot impo-sar també el control electrònic.

52Que no es tracti de reus habituals. El jutge valora les circums-tàncies personals del reu, la naturalesa del fet, la seva conductai, en particular, l'esforç per reparar el dany.


Taula 17. Possibilitat de suspensió de penes privatives de llibertat. Previsió d’obligacions oregles de conductes

País SuspensióAlemanya • Suspensió de penes de presó de fins a 6 mesos53 (§47).

• Presó de fins a 1 i també de fins a 2 anys. El període de suspensió és entre 2 i 5 anys. (§56) Poden

imposar-se obligacions i regles de conducta.

França • Suspensió simple de penes de presó de fins a cinc anys54 (132.29).

• Suspensió amb submissió a prova d’una pena de presó de fins a cinc anys55. El període de prova

el fixa el jutge d’entre 12 mesos i 3 anys. S’imposen mesures de control i obligacions.

• Suspensió de penes de presó de fins a 5 anys amb l’obligació d’executar un TIG de 40 a 210 hores

en màxim 12 mesos (Art. 132.54).

Portugal • El tribunal pot suspendre una pena de presó no superior a 3 anys (Art. 50).

• Suspensió de la pena de treballs en benefici de la comunitat o de la presó en què es converteixen

els treballs no executats (Art. 58).

Itàlia • Es pot suspendre la pena de reclusió o d’arrest no superior a 2 anys (art. 163). Poden imposar-se

obligacions.

Regne Unit • Suspensió de penes de presó d’entre 28 i 51 setmanes (fins a 65 si es tracta de dues sentències o

més)56(Art.189). El tribunal ordena al reu complir un dels requeriments o més de l’art. 190.57

Suècia • El tribunal pot dictar una sentència condicional que subjecta el delinqüent a un període de prova

de 2 anys58 (§ 27). Pot ser combinada amb dies-multa i també, si l’acusat hi consent, amb TBC de

40 a 240 hores59. Se li pot encomanar també compensar el dany causat.60

• Probation (§28): Pot imposar-se quan una multa es considera inadequada61. Pot combinar-se amb

dies-multa, amb TBC, i amb presó de 14 dies a 3 mesos, si bé en aquest cas no pot imposar-se multa

ni TBC. Es pot combinar també amb la supervisió durant un període d’1 any, que pot ser més llarg si

el penat accepta seguir un tractament. La probation se segueix durant un període de 3 anys.

Suïssa • Suspensió de pena privativa de llibertat de fins a 18 mesos o pena accessòria62 (Art. 41). En sus-

pendre la pena s’imposa al reu un període de prova de 2 a 5 anys. Durant aquest període poden

imposar-se-li regles de conducta63

Espanya • Suspensió de penes privatives de llibertat de fins a 2 anys64 (Art. 80 i seg.). El termini de suspen-

sió és d’entre 2 i 5 anys. Es poden imposar obligacions i regles de conducta65.

• Suspensió en cas de delinqüents toxicòmans. Possibilitat de suspendre penes de fins a 5 anys de

presó. Obligació de sotmetre’s a un tractament de deshabituació (Art. 87).

53Les penes de presó inferiors a 6 mesos només s'executen quansón indispensables en atenció al fet comès o les circumstànciesdel delinqüent.

54El penat no ha d'haver estat condemnat en els 5 anys anteriorsa una pena de reclusió o d'empresonament. Es poden deixartambé en suspens penes de multa o dies-multa i penes privati-ves o restrictives de drets. La sursis simple implica que si el penatno comet un nou delicte durant els 5 anys següents el delicte estindrà com a no comès. Una nova condemna implica, però, larevocació de la suspensió.

55Si el condemnat comet un nou delicte durant el període deprova, el jutge pot ordenar la revocació total o parcial del sursisanteriorment acordat. La revocació parcial només pot ordenar-se una sola vegada. (Art. 132.48). Es preveuen mesures de suportper ajudar el condemnat a reinserir-se socialment. (Art. 132.46).

56Es fixa un període de suspensió de la pena (que s'anomena perí-ode operacional) i un període durant el qual s'han de complirobligacions o regles de conducta (període de supervisió). El pe-ríode de supervisió i l'operacional no poden ser inferiors a6 mesos ni superiors a 2 anys. El període de supervisió no potser superior a l'operacional. La pena de presó no s'executarà,llevat que el reu incompleixi algun dels requeriments o cometiun nou delicte al Regne Unit (castigat amb presó o no).

57Requeriments que es poden imposar (Art. 190): treball impagat,activitat, programa, prohibició d'activitat, arrest domiciliari,exclusió, residència, tractament mental, rehabilitació per dro-gues, tractament per alcohol, supervisió, assistència a un centresi és menor de 25 anys. Possibilitat d'acumular a aquests reque-riments el control electrònic. L'article 191 estableix la possibili-tat de revisar les ordres.

58Una raó per imposar-ho és que no hi hagi un pronòstic de rein-cidència. Per imposar-ho en lloc de la presó, el jutge pot tenir encompte la voluntat d'acceptar un TBC. (cap. 30, sec.7)

59Si s'imposa el TBC, el Tribunal ha de determinar quina hauriaestat la durada de la presó en cas que s'hagués imposat aquestapena.

60Si el reu no compleix el que se li requereix, el jutge pot amones-tar-lo; crear una condició o modificar l'existent; revocar la san-ció condicional i decidir una nova sanció per al delicte.

Si comet un nou delicte, el tribunal pot a) determinar que lapena imposada serveixi també per al nou delicte; b) imposaruna nova pena per a aquest delicte; c) revocar la pena imposadai imposar-ne una de nova per als delictes. Si opta per a) pot afe-gir-hi també una pena de multa. Si opta per c) ho ha de tenir encompte i descomptar-ne la multa o el TBC executats.

61El jutge ha de valorar si la probation pot contribuir a refrenar lacriminalitat continuada de l'individu. I com a raons especials: sihi ha hagut una millora manifesta en la situació personal osocial del reu que porti a presumir que refrenarà la seva crimi-nalitat; segueix un tractament de drogues o altres condicionsque influeixin en la criminalitat; declara que vol seguir aquesttractament; declara que vol complir un TBC. (cap. 30, sec. 9)

62Es pot adoptar quan els antecedents i el caràcter del condemnatfan preveure que aquesta mesura evitarà que cometi nous delic-tes i si ha reparat el dany causat. No es pot adoptar si el con-demnat ha complert més de 3 mesos de reclusió o empresona-ment durant els 5 anys anteriors a la comissió de la infracció.Si durant el període de prova comet un nou delicte o si persis-teix, malgrat l'avís del jutge, a sostreure's al seguiment, el jutgeordenarà l'execució de la pena. En casos menys greus, pot pro-nunciar un avís al condemnat o prolongar el període de prova.

63En especial amb relació a l'activitat professional, el lloc de resi-dència, el control mèdic, l'abstenció de begudes alcohòliques i lareparació del dany en un determinat període.

64Quan el condemnat hagi delinquit per primera vegada; la sumade les penes no sigui superior a 2 anys; i s'hagi satisfet la res-ponsabilitat civil. Si es comet un nou delicte es revoca la sus-pensió. Si s'incompleixen les regles de conducta, el jutge potsubstituir la regla imposada, prorrogar el termini de suspensió,revocar la suspensió. Es revoca sempre quan el delicte és de vio-lència de gènere i la condició no complerta sigui la prohibiciód'aproximar-se o contactar amb la víctima.

65Només quan la pena suspesa és la de presó (Art. 83): Prohibiciód'acudir a determinats llocs, d'aproximar-se a la víctima o elsfamiliars, d'absentar-se sense autorització del jutge; comparèi-xer davant el jutjat o l'Administració, participar en programesformatius, laborals, culturals, etc. complir altres deures.


Taula 18. Requisits per accedir a la llibertat condicional. Possibilitat de complir la darrerapart de la pena privativa de llibertat en la comunitat

País Accés a la llibertat condicionalAlemanya (§57) Requisits per a l’accés a la llibertat condicional:

• Haver complert dues terceres parts de la condemna, i com a mínim 2 mesos d’empresonament66

• Possibilitat de concessió després del compliment de la meitat de la pena si és la primera pena i

no supera els 2 anys o bé si hi concorren circumstàncies especials

• Cal tenir en compte la personalitat del penat, la seva història, les circumstàncies del fet, la con-

ducta durant l’execució, etc.

§57a: Possibilitat d’accedir a la llibertat condicional en presó perpètua quan s’hagin complert 15

anys d’execució67

França (Codi de procediment penal: 729). Es pot acordar la llibertat condicional:68

• Quan el condemnat ha complert, com a mínim, la meitat de la pena imposada

• Els penats reincidents han d’haver complert dues terceres parts de la condemna

• El temps de prova no pot excedir dels 15 anys

Portugal (Art. 61) Es pot concedir69 amb el consentiment del penat:

• Quan s’ha complert la meitat de la pena i com a mínim 6 mesos d’empresonament

• Si ha estat condemnat a més de 5 anys de presó, la llibertat condicional requereix el compliment

de dos terços de la pena.

• La llibertat condicional dura el temps de presó que falti per complir, però no més de 5 anys

Itàlia (Art. 176 Codi penal) Requisits:

• Haver complert com a mínim 30 mesos o bé la meitat de la pena imposada

• Si es tracta d’un reincident, haver-ne executat com a mínim 4 anys o bé tres quartes parts de la pena

• Si ha estat condemnat a presó perpètua, haver-ne complert com a mínim 26 anys

Suècia (§25, Sec. 6) Requisits per a l’accés:

• Haver complert dos terços de la pena i com a mínim un mes d’empresonament70

• La llibertat condicional comporta un període de prova corresponent a la part romanent de pena,

però de com a mínim 1 any

• Possibilitat de posar el penat sota supervisió71. Es pot decretar l’observança de condicions espe-

cials quan el penat les requereixi perquè necessita suport especial72

Suïssa (Art. 38)

• Compliment de les dues terceres parts de la pena i com a mínim 3 mesos en cas d’empresona-

ment, segons el comportament durant l’execució i a la previsió de conducta en llibertat

• El condemnat a reclusió perpètua: compliment de 15 anys de la pena

• L’autoritat pot imposar un període de prova d’entre 1 i 5 anys durant el qual es poden imposar

regles de conducta

Espanya (Art. 90) Règim general: Requisits:

• tercer grau penitenciari

• extingides tres quartes parts de la condemna

• bona conducta i pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social

Terroristes: Règim especial. S’exigeixen signes inequívocs d’abandonament de l’activitat i col·laboració

Excepció 1: Avançament a les dues terceres parts de la condemna si el condemnat ha desenvolu-

pat continuadament activitats laborals, culturals o ocupacionals (Art. 91)

Excepció 2: Un cop complerta la meitat de la condemna, es poden avançar fins a 90 dies per cada

any transcorregut de compliment efectiu quan el penat desenvolupi continuadament les activitats

indicades i acrediti la participació efectiva en programes de reparació a les víctimes o programes

de tractament o desintoxicació (Art. 91.2)

Excepció 3: Per a més grans de 70 anys no es té en compte la part de condemna complerta. Tam-

poc quan són malalts molt greus amb patiments incurables (Art. 92)

66Sempre que no hi hagi perill per a la seguretat de la comunitati consti el consentiment del penat.

67I quan la culpa del penat no exigeixi continuar l'execució. Amés, no hi ha d'haver perill per als interessos generals i el penatha d'estar-hi d'acord. El temps de suspensió és de 5 anys.

68L'article 132.23 del Codi penal francès fixa un període de segu-retat. Quan es condemna una persona a una pena privativa dellibertat no inferior a 10 anys per determinades infraccions esta-blertes en la llei, el condemnat no pot beneficiar-se, durant elperíode de seguretat, de les disposicions relatives a la suspensióo el fraccionament de la pena, sortides a l'exterior, permisos de

sortida, semillibertat i llibertat condicional. Durada del períodede seguretat: la meitat de la pena o bé, si es tracta de reclusiócriminal a perpetuïtat, 18 anys. El tribunal pot, però, per decisióespecial, fixar aquests terminis en les dues terceres parts de lapena, o bé fins a 22 anys si és reclusió a perpetuïtat, o bé deci-dir reduir aquests terminis.

69Requisits: que sigui esperable que l'individu portarà la seva vidade forma socialment responsable o quan la llibertat es revelacompatible amb la defensa de l'ordre jurídic i la pau social. Sónaplicables les regles de conducta i les obligacions de la suspen-sió. Revocació de la llibertat condicional (Art. 56.1 i 57).

6.1.3. Alguns exemples per comparar i contrastarla severitat dels diversos models penalsL’objectiu d’aquest apartat és interrelacionar lainformació anteriorment aportada i mostrar lesdiferències que els diversos models penals gene-ren a l’hora d’aplicar-los. Amb aquest objectiu espresenten uns casos pràctics molt senzills en quèes descriu el delicte comès per un individu i esdetermina la pena que se li imposaria en aplicacióde les lleis penals de cada país. En concret, les pre-

guntes a què es procurarà donar resposta són lessegüents:

• Quina pena se li imposa al delinqüent?

• Hi ha la possibilitat de suspendre o de substituirla pena que correspondria imposar?

• En cas que s’imposi una pena privativa de llibertat,quan es podria accedir a la llibertat condicional?


70No s'aplica a la presó que s'imposa en combinació amb la pro-bation ni a la privació de llibertat per multa impagada. La con-cessió de la llibertat condicional es pot posposar quan el penatviola les condicions de compliment de la presó. Cada posposicióés de com a màxim de 15 dies.

71El penat ha de mantenir informat el supervisor de la seva resi-dència, ocupació i altres condicions. Se li pot imposar la compa-reixença davant l'Administració de presó o probation, i també lacompensació pel dany causat.Sec.18: si no compleix les condicions imposades, l'equip desupervisió decideix entre 1) amonestar-lo 2) continuar-ne lasupervisió per un període determinat més enllà del primer any.

Si ha incomplert de forma greu, i es presumeix que no es dei-xarà corregir, es pot declarar la llibertat condicional denegadaper períodes de 15 dies en cada ocasió.Si comet un nou delicte, les conseqüències són les mateixes queen la suspensió de la pena, és a dir, el tribunal pot a) determinarque la pena imposada serveixi també per al nou delicte; b)imposar una nova pena per a aquest delicte; c) revocar la penaimposada i imposar-ne una de nova per als delictes.

72Lloc de residència per un període determinat i màxim 1 any;ocupació o formació; tractament mèdic i per alcoholisme, enhospitalització o extern.

Exemple 1 Un individu comet per primera vegada un robatori en un habitatge. No hi consta la con-currència de circumstàncies que atenuïn o agreugin el cas

Alemanya La llei disposa per a aquest delicte una pena de presó de 3 mesos a 10 anys. El marge legalés de gairebé 10 anys i, per tant, prou ampli perquè es puguin produir les situacionssegüents: • Si la pena imposada pel jutge, atenent les circumstàncies concretes del cas, és inferiora 6 mesos, el jutge substitueix obligatòriament la presó per la multa.• Si la pena imposada, d’acord amb les circumstàncies concretes del cas, és inferior a 2anys, el jutge podria deixar en suspens l’execució per un període de 2 a 5 anys. El delin-qüent podria ser obligat a reparar el dany, a realitzar treballs en benefici de la comunitat,etc.• Si el reu ingressa en un centre penitenciari, pot accedir a la llibertat condicional al capd’1 any si la pena imposada no supera els 2 anys. En cas contrari, l’accés a la llibertat con-dicional es fa efectiu un cop executades les dues terceres parts de la condemna (al capde 6 anys i mig si s’imposa el màxim de pena de 10 anys).

França La llei estableix una pena de presó de 5 anys i multa de 75.000€. La regulació de la sus-pensió i la substitució en el Codi francès en permet l’aplicació en aquest cas: • La llei permet la substitució de penes de presó de fins a 10 anys per dies-multa, peraltres penes privatives de llibertat i també per treballs en benefici de la comunitat.• A més, si la pena finalment imposada pel jutge no supera l’any podria ordenar-se’n elcompliment en règim de semillibertat, en règim de control electrònic, i també el compli-ment de forma fraccionada.• En tot cas, el Codi possibilita la suspensió de les penes de presó de fins a 5 anys. La sus-pensió podria ser simple, sotmesa a prova o amb l’obligació de complir un treball enbenefici de la comunitat.• Si el reu ingressa finalment en un centre penitenciari, com és primari, podria accedir ala llibertat condicional en complir la meitat de la condemna (al cap de 2 anys i mig).

Itàlia La llei disposa una pena de reclusió d’1 a 6 anys i multa.El marge és de 5 anys. En tot cas, la multa s’ha d’acumular a la presó, de manera que lasanció és no solament privativa de llibertat, sinó també pecuniària.• Tanmateix, la concreció del mínim de pena en un 1 de presó impossibilita l’aplicació deformes substitutives.• Sí que seria possible la suspensió de la pena, sempre que aquesta no superés els 2 anysde presó. En aquest cas, es podria decretar el compliment de regles de conducta.


• Si no s’acorden formes suspensives o substitutives, el reu ingressa en un centre peni-tenciari i pot accedir a la llibertat condicional un cop complerta la meitat de la condemna(al cap de 3 anys si s’imposa el màxim de 6 anys de presó).

Portugal La llei estableix una pena de presó de 2 a 8 anys.El marge legal és, per tant, de 4 anys.• El mínim de 2 anys impossibilita l’aplicació del règim de substitució de penes.• Sí que resulta aplicable el règim de la suspensió, si la pena imposada no supera els 3anys. En aquest cas s’imposa un període de suspensió d’1 a 5 anys i es pot obligar el reua complir determinats deures o regles de conducta.• Si el penat finalment ingressa en un centre penitenciari, la llibertat condicional depen-drà de la pena finalment imposada. Així, si és inferior a 5 anys, pot accedir-hi un copcomplerta la meitat de la condemna (per tant, com a màxim al cap de 2 anys i mig), men-tre que si és superior a 5 n’ha d’extingir les dues terceres parts ( per tant, com a màximen aquest cas, al cap de 4 anys).

Suècia La llei disposa una pena de presó de 6 mesos a 6 anys.El marge legal és de 5 anys i mig.• Si no hi ha un pronòstic de reincidència, el jutge pot dictar una sentència condicional,combinable amb dies-multa i amb TBC. Si es detecten mancances específiques al reu, espot dictar una ordre de probation que es pot combinar amb una pena curta de presó, ambTBC o bé amb dies-multa.• Si el reu ingressa a la presó, pot accedir a la llibertat condicional un cop executades lesdues terceres parts de la pena (és a dir, en un termini màxim de 4 anys).

Suïssa La llei estableix una pena de fins a 5 anys de presó.• Pot deixar-se en suspens, si la pena finalment imposada no supera l’any i mig de presó.En aquest cas, poden imposar-se regles de conducta.• Si el reu ingressa a la presó, l’accés a la llibertat condicional és possible un cop compler-tes les dues terceres parts de la pena (en aquest cas, 3 anys i mig, si s’imposa el màximde pena).

Espanya La llei estableix una pena de 2 a 5 anys de presó.• El marge legal és de només 3 anys, el més estret entre els ordenaments revisats.• No és possible la substitució de la pena, encara que s’imposi el mínim.• No és possible la suspensió de la pena, excepte si el subjecte és toxicòman i concorrenels requisits per al règim especial.• L’accés a la llibertat condicional és possible, segons el règim general, un cop executadesles tres quartes parts de la condemna (és a dir, gairebé 4 anys, si s’imposa el màxim depena). Si el reu participa en activitats del centre, se li podria avançar la llibertat condicio-nal a les dues terceres parts i fins a la meitat de la condemna.

Exemple 2: Un individu és acusat per primera vegada de la comissió d’un delicte de tràfic dedrogues. No es pot demostrar que formi part d’una organització criminal

Alemanya La llei estableix per a aquest delicte una pena de presó de fins a 5 anys o multa.• El jutge pot optar entre una pena privativa de llibertat o una pena de multa.• Si imposa una pena de presó i aquesta és inferior a 6 mesos, ha de ser substituïda peruna multa.• Si imposa una pena de presó inferior a 2 anys, se’n pot deixar en suspens l’execució.• Si ingressa en un centre penitenciari, l’accés a la llibertat condicional és possible al capd’1 any si la pena no supera els 2 anys o bé, en cas contrari, en un temps màxim de 3 anysi mig.

França La llei disposa per a aquest delicte una pena de presó de 10 anys.• És possible la substitució de la presó, en tant que en aquest cas s’imposa una pena d’em-presonament i no de reclusió, i no supera els 10 anys.• Si s’imposa una pena de 10 anys no és possible la suspensió de la pena.

6.2. Resum de les durades de la penaprivativa de llibertat

En les taules 19 i 20, s’han recollit els tempsmàxims i mínims de presó que estipula cada paísper a diferents delictes. S’han escollit aquestsdelictes perquè són els que probablement donenlloc a l’ús de penes de presó d’una manera méssignificativa i, per tant, condicionen en gran partles taxes d’encarcerament. Són els següents:

• Furt (pena bàsica i qualificada)• Robatori amb força en les coses (pena bàsica i

qualificada)• Robatori amb violència o intimidació (pena

bàsica i qualificada)• Tràfic de drogues (pena bàsica i qualificada)• Lesions (pena bàsica, qualificada, amb resultat de

mort i imprudent)• Violació (pena bàsica i qualificada)• Abús sexual a menors (pena bàsica i qualificada)• Homicidi (pena bàsica i imprudent)• Assassinat (pena bàsica)


• L’accés a la llibertat condicional és possible en un temps màxim de 5 anys si no és rein-cident i de 6 anys i mig si fos reincident.

Itàlia La llei estableix per a aquest delicte una pena d’1 a 6 anys de presó i multa.• No és possible la substitució de la pena.• Es pot suspendre la pena si finalment aquesta no supera els 2 anys de presó.• L’accés a la llibertat condicional és possible un cop s’hagin executat com a màxim 3anys de presó (al cap de 4 anys i mig si fos reincident).

Portugal La llei disposa per a aquest delicte una pena de 4 a 12 anys de presó.No obstant això, per a casos menys greus, la llei estableix una pena d’1 a 5 anys de presó.• Si s’imposa la pena d’un any de presó, es pot substituir per prestacions de treball enbenefici de la comunitat per un màxim de 380 hores.• La suspensió de la pena seria possible en cas que s’optés per la tipificació menys greui la pena imposada fos inferior a 3 anys de presó.• Si el reu ingressa a la presó, pot accedir a la llibertat condicional un cop complerta lameitat de la pena si no és reincident. En aquest cas, podria accedir-hi com a màxim al capde 2 anys i mig si el delicte fos menys greu, i al cap de 6 anys si fos greu.

Suècia La llei estableix per a aquest delicte una pena de fins a 3 anys de presó, que pot arribarfins als 10 anys en casos greus.• El tribunal podria optar per una sentència condicional o bé per una pena de probation,combinables ambdues amb altres sancions.• Si el penat ingressa a la presó, pot accedir a la llibertat condicional un cop executadesles dues terceres parts de la condemna, és a dir, un màxim de 2 anys o bé en casos greus,6 anys i mig.

Suïssa La llei disposa una pena de presó d’1 a 20 anys o pena de multa.• Per tant, el marge legal no solament és molt ampli, sinó que inclou també la possibili-tat de castigar la conducta amb una pena de multa en lloc de la presó.• Si s’opta per imposar una pena de presó, aquesta pot ser suspesa sempre que no superiels 18 mesos.• Si el reu ingressa al centre penitenciari, pot accedir a la llibertat condicional un cop hagicomplert les dues terceres parts de la condemna, i per tant, en aquest cas, un màxim de13 anys.

Espanya La llei disposa una pena de presó de 3 a 9 anys. S’estableix, però, també una pena entre1 i 3 anys per als casos menys greus.• Només si s’imposa la pena menys greu és possible suspendre la pena o substituir-la,sempre que, en ambdós casos, no superi els 2 anys. La substitució es podria acordar permulta o per multa i TBC.• Per accedir a la llibertat condicional cal haver complert tres quartes parts de la con-demna (6 anys, en cas d’imposar-se el màxim de pena). Si l’intern participa en activitatsdel centre, es pot avançar la llibertat condicional a les dues terceres parts, i en determi-nats casos fins a la meitat de la condemna.

La taula 19 conté, a més de les temporalitats màxi-mes i mínimes de les penes privatives de llibertatdels diferents delictes en cada país, la mitjanad’estada a la presó probable si els jutges i elsmagistrats sentenciessin amb penes mitjanes dinsde l’interval de possibilitats. Si es pren en conside-ració que no es disposa de cap estudi comparatiuprevi que analitzi aquesta qüestió per diferentspaïsos, aquesta és la millor opció que es pot, enteoria, seleccionar. Amb tot, aquest supòsit de par-tida podria ser erroni, si, com és probable, l’aplica-ció de les durades de les penes imposades pelsòrgans judicials no seguís una distribució normal(la qual cosa faria del punt mig entre la duradamínima i màxima de cada pena una bona repre-sentació de la distribució empírica de les aplica-cions de les penes de presó).

Així, podria succeir que —en funció de diversosfactors d’ampli espectre, com ara la por respecte aldelicte, l’alarma pública sobre delinqüència, lainfluència dels mitjans de comunicació, la posicióideològica majoritària dels jutges, la cultura i latradició judicial en conjunt, etc.— els òrgans judi-cials tendissin en un país a utilitzar les penes depresó preferentment en els nivells baixos de l’es-cala o bé en els nivells alts. En aquest supòsit, sis’escau, la lògica seguida (que és la millor de lespossibles en desconeixement de la realitat empí-rica a aquest respecte) no seria apropiada i, enconseqüència, serien poques les interaccions quees podrien establir entre un dels supòsits nuclearsque aquí s’ha construït (l’estimació de la durada deles penes imposades a partir del punt mig delinterval de mínims i màxims de penalitat) i varia-bles reals com ara les taxes d’encarcerament o ladurada dels compliments de penes.

En tot cas, malgrat l’esforç metodològic i analíticque s’ha efectuat per avaluar les possibles interac-cions entre la duresa de cada legislació penal i lestaxes d’encarcerament, cal reconèixer les enormesdificultats que aquestes anàlisis comporten acausa de la complexitat i l’extraordinària casuís-tica existent en la majoria de les legislacionspenals.

D’acord amb això, per exemple, en el cas d’Ale-manya, la pena bàsica per furt és d’1 mes a 5 anys.La màxima és de 5 anys (que puntua amb un valorde 5 i adopta als efectes comparatius l’equivalèn-cia 1 any=1 punt) i la mínima és d’1 mes, que, d’a-cord amb la lògica esmentada, puntua amb unvalor de 0,0873. Una pena de durada mitjana exactatindria un valor a aquests efectes de 2,54 (en ter-mes temporals, 2 anys, 6 mesos i 15 dies, quecorresponen a 2+0,5+0,04, respectivament). Aquest

sistema permet informar de les penes mitjanesque es podrien imposar davant el furt, el robatoriamb força en les coses, el robatori amb violència ointimidació, el tràfic de drogues, les lesions, elsdelictes sexuals (violació i agressió sexual amenors) i els delictes contra la vida (homicidi iassassinat).

Al final de la taula 19, hi ha dues files: la primeracorrespon a la mitjana global (que és la mitjana detotes les penes mitjanes anteriorment calculadesper a cada delicte); la segona correspon a la mit-jana en el cas que es descompti el temps que l’in-tern podria estar gaudint d’una eventual sortida enllibertat condicional a partir del moment en què lallei ho permet.

En la taula 20 el procediment és el mateix quel’anterior pel que fa a les puntuacions mínimes imàximes i els valors atorgats. També el càlcul deles mitjanes de les penes, si els òrgans judicialssentenciessin sota un criteri homogeni de penesmitjanes, s’ha fet de la mateixa manera. Tanma-teix, aquesta mitjana ha estat ponderada amb elpercentatge d’encarcerats que els diferents paï-sos tenen en quatre grans tipus de delictes: con-tra la propietat, contra les persones, contra lasalut pública i contra la llibertat sexual. Per exem-ple, en l’anterior cas d’Alemanya, en què la mit-jana de la pena bàsica de furt és de 2,54, hi ha un25% de població encarcerada per delictes contrala propietat. Així, el valor 2,54, valor de la penaaplicada en un terme mitjà de l’interval de penaaplicable hauria de computar un 25%, atès que elsencarcerats per delictes contra la propietat a Ale-manya són una quarta part del total d’encarce-rats.

Finalment el valor o el pes que haurien de tenir elsdelictes de furt a l’estada a la presó seria de 0,64. Eltotal de valors ponderats dels diferents delictes sesuma per formar la suma global i tenir així un valorreferent a la temporalitat total d’estada a la presóen què cada tipologia delictiva aporti tanta quanti-tat de pena de presó com recull la norma i cominterns encarcerats hi ha.

D’altra banda, del gràfic 53 al gràfic 69 es recullenels màxims i els mínims de les penes aplicables alsdiferents delictes estudiats. Tots aquests indica-dors (penes mínimes, penes màximes, mitjanes depenes, mitjanes ponderades segons el percentatged’encarcerament dels diferents delictes i el suma-tori final, mitjanes probables de presó sense teniren compte el temps que una persona pot compliren llibertat condicional, etc.) han estat analitzatsamb la finalitat d’esbrinar si tenen alguna relacióamb una taxa d’encarcerament més alta o mésbaixa o una taxa de durada de l’estada a la presómés alta o més baixa.


73Si cada any puntua amb el valor 1, un mes assoleix el valor 0,08.

Com a conclusions d’aquesta anàlisi, s’ha de des-tacar el següent:

1. La taxa d’encarcerament correlaciona directa-ment amb la quantitat de pena qualificadamàxima de lesions (p=0,012).

2. La taxa d’encarcerament correlaciona directa-ment amb la quantitat de pena màxima de l’as-sassinat (p=0,032).

3. Cap altra mesura de la penalitat no té relacióamb les taxes d’encarcerament o la durada del’estada a la presó.


Taula 19. Resum de les durades de les penes privatives de llibertat

Delicte Pena de presó Límits ALEMANYA FRANÇA ITÀLIA PORTUGALTemps Valor Temps Valor Temps Valor Temps Valor

Furt Bàsica Màxim 5 anys 5 3 anys 3 ≤3 anys 3 ≤3 anys 3

Mínim 1 mes 0,08 3 anys 3 15 dies 0,04 1 mes 0,08

Qualificada Màxim 5 anys 5

Mínim 1 mes 0,08

Mitjana 2,54 3,00 1,52 2,04 Robatori Bàsica Màxim 10 anys 10 5 anys 5 6 anys 6 8 anys 8

amb força Mínim 3 mesos 0,25 5 anys 5 1 any 1 2 anys 2

en les coses Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10

Mínim 6 mesos 0,5 5 anys 5

Mitjana 5,19 6,25 3,50 5,00Robatori amb Bàsica Màxim 5 anys 5 7 anys 7 10 anys 10 8 anys 8

violència o Mínim 6 mesos 0,5 7 anys 7 3 anys 3 1 any 1

intimidació Qualificada Màxim 15 anys 15 20 anys 20 20 anys 6 15 anys 16

Mínim 3 anys 3 10 anys 10 4 anys 4 3 anys 3

Mitjana 5,88 11,00 5,75 7,00Tràfic de drogues Bàsica Màxim 5 anys 5 10 anys 10 6 anys 6 12 anys 12

Mínim 1 mes 0,08 5 anys 5 1 any 1 4 anys 4

Qualificada Màxim 15 anys 15 Perpètua 20 20 anys 20 16 anys 16

Mínim 1 any 1 Perpètua 18 8 anys 8 4 anys 4

Mitjana 5,27 13,25 8,75 9,00Violació Bàsica Màxim 15 anys 15 15 anys 15 10 anys 10 10 anys 10


Qualificada Màxim 15 anys 15 20 anys 20 12 anys 12

Mínim 3 anys 3 20 anys 20 6 anys 6

Abús sexual Bàsica Màxim 10 anys 10 5 anys 5 10 anys 10 8 anys 8

a menors Mínim 6 anys 6 5 anys 5 5 anys 5 1 any 1



Mitjana 8,50 12,50 8,00 5,83Lesions Bàsica Màxim 5 anys 5 3 anys 3 3 anys 3 3 anys 3

Mínim 1 mes 0,08 3 anys 3 3 mesos 0,25 1 mes 0,08

Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10 12 anys 12 10 anys 10

Mínim 6 mesos 0,5 3 anys 3 3 anys 3 2 anys 2

Amb resultat de mort Màxim 15 anys 15 15 anys 15 18 anys 18 12 anys 12

Mínim 3 anys 3 3 anys 3 10 anys 10 1 any 1

Imprudència Màxim 3 anys 3 2 anys 2 6 mesos 0,5 2 anys 2


Mitjana 4,58 5,13 5,85 3,77Homicidi Bàsica Màxim 15 anys 15 30 anys 30 24 anys 24 16 anys 16


Imprudent Màxim 5 anys 5 5 anys 3

Mínim 6 mesos 0,5 1 mes 0,08

Assassinat Bàsica Màxim Perpètua 20 Perpètua 20 Perpètua 20 25 anys 25

Mínim Perpètua 15 Perpètua 18 Perpètua 15 12 anys 12

Mitjana 13,75 24,50 14,25 10,68MITJANA GLOBAL 6,53 10,80 6,80 6,26

Mitjana restant llibertat condicional 4,35 7,20 4,54 4,17


Continuació taula 19

Delicte Pena de presó Límits SUÈCIA SUÏSSA ESPANYATemps Valor Temps Valor Temps Valor

Furt Bàsica Màxim ≤2 anys 2 ≤5 anys 5 18 mesos 1,5

Mínim 14 dies 0,04 3 dies 0,01 6 mesos 0,5


Mínim 1 any 1

Mitjana 1,02 2,51 1,50 Robatori Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 3 anys 3

amb força Mínim 6 mesos 0,5 3 mesos 0,25 1 any 1

en les coses Qualificada Màxim 5 anys 5

Mínim 2 anys 2

Mitjana 3,25 5,13 2,75Robatori amb Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 5 anys 5

violència o Mínim 1 any 1 6 mesos 0,5 2 anys 2

intimidació Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10 5 anys 5

Mínim 4 anys 4 1 any 1 31/2 anys 3,5

Mitjana 5,25 5,38 3,88Tràfic de drogues Bàsica Màxim 3 anys 3 9 anys 9

Mínim 14 dies 0,08 1 any 1


Mínim 2 anys 2 1 any 1 1 any 1

Mitjana 3,77 10,50 7,75Violació Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 12 anys 12

Mínim 2 anys 2 1 any 1 6 anys 6

Qualificada Màxim 10 anys 10 15 anys 15

Mínim 4 anys 4 12 anys 12

Abús sexual Bàsica Màxim 4 anys 4 5 anys 5 3 anys 3

a menors Mínim 14 dies 0,08 1 any 1 1 any 1



Mitjana 4,51 4,25 7,88Lesions Bàsica Màxim 2 anys 2 3 anys 3 3 anys 3



Mínim 1 any 1 6 mesos 0,5 2 anys 2

Amb resultat de mort Màxim

Mínim

Imprudència Màxim 2 anys 2 3 anys 3 3 anys 3


Mitjana 2,51 2,75 3,46Homicidi Bàsica Màxim Perpètua 10 20 anys 20 15 anys 15

Mínim Perpètua 10 5 anys 5 10 anys 10



Assassinat Bàsica Màxim Perpètua 10 Perpètua 20 25 anys 25

Mínim Perpètua 10 Perpètua 10 15 anys 15

Mitjana 10,00 9,67 11,67MITJANA GLOBAL 4,33 5,74 5,55

Mitjana restant llibertat condicional 2,89 3,83 4,17


Taula 20. Resum de les durades de les penes privatives de llibertat. Xifres ponderadesconsiderant les proporcions d’encarcerats per cada tipus de delicte

Delicte Pena de presó Límits ALEMANYA FRANÇA ITÀLIA PORTUGALTemps Valor Temps Valor Temps Valor Temps Valor

Furt Bàsica Màxim 5 anys 5 3 anys 3 ≤ 3 anys 3 ≤3 anys 3



Mínim 1 mes 1

Robatori Bàsica Màxim 10 anys 10 5 anys 5 6 anys 6 8 anys 8

amb força Mínim 3 mesos 0,25 5 anys 5 1 any 1 2 anys 2

en les coses Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10

Mínim 6 mesos 0,5 5 anys 5

Robatori Bàsica Màxim 5 anys 5 7 anys 7 10 anys 10 8 anys 8

amb violència Mínim 6 mesos 0,5 7 anys 7 3 anys 3 1 any 1

o intimidació Qualificada Màxim 15 anys 15 20 anys 20 20 anys 6 15 anys 16


Mitjana 1,23 0,88 0,71 1,80Tràfic de drogues Bàsica Màxim 5 anys 5 10 anys 10 6 anys 6 12 anys 12

Mínim 1 mes 0,08 5 anys 5 1 any 1 4 anys 4

Qualificada Màxim 15 anys 15 Perpètua 20 20 anys 20 16 anys 16

Mínim 1 any 1 Perpètua 18 8 anys 8 4 anys 4

Mitjana 0,60 1,11 1,93 2,66Violació Bàsica Màxim 15 anys 15 15 anys 15 10 anys 10 10 anys 10




Abús sexual Bàsica Màxim 10 anys 10 5 anys 5 10 anys 10 8 anys 8

a menors Mínim 6 anys 6 5 anys 5 5 anys 5 1 any 1



Mitjana 1,02 1,86 0,99 0,63Lesions Bàsica Màxim 5 anys 5 3 anys 3 3 anys 3 3 anys 3

Mínim 1 mes 0,08 3 anys 3 3 mesos 0,25 1 mes 0,08

Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10 12 anys 12 10 anys 10

Mínim 6 mesos 0,5 3 anys 3 3 anys 3 2 anys 2

Amb resultat de mort Màxim 15 anys 15 15 anys 15 18 anys 18 12 anys 12

Mínim 3 anys 3 3 anys 3 10 anys 10 1 any 1

Imprudència Màxim 3 anys 3 2 anys 2 6 mesos 0,5 2 anys 2


Homicidi Bàsica Màxim 15 anys 15 30 anys 30 24 anys 24 16 anys 16



Mínim 6 mesos 0,5 1 mes 0,08

Assassinat Bàsica Màxim Perpètua 20 Perpètua 20 Perpètua 20 25 anys 25

Mínim Perpètua 15 Perpètua 18 Perpètua 15 12 anys 12

Mitjana 0,35 1,80 0,14 0,13SUMA GLOBAL 3,20 5,66 3,77 5,23

Mitjana restant llibertat condicional 2,13 3,77 2,51 3,48


Continuació taula 20

Delicte Pena de presó Límits SUÈCIA SUÏSSA ESPANYATemps Valor Temps Valor Temps Valor

Furt Bàsica Màxim ≤2 anys 2 ≤5 anys 5 18 mesos 1,5



Mínim 1 any 1

Robatori Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 3 anys 3

amb força Mínim 6 mesos 0,5 3 mesos 0,25 1 any 1

en les coses Qualificada Màxim 5 anys 5

Mínim 2 anys 2

Robatori Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 5 anys 5

amb violència Mínim 1 any 1 6 mesos 0,5 2 anys 2

o intimidació Qualificada Màxim 10 anys 10 10 anys 10 5 anys 5

Mínim 4 anys 4 1 any 1 3 1/2 anys 3,5

Mitjana 0,64 0,79 1,04Tràfic de drogues Bàsica Màxim 3 anys 3 9 anys 9



Mínim 2 anys 2 1 any 1 1 any 1

Mitjana 0,67 1,88 1,73Violació Bàsica Màxim 6 anys 6 10 anys 10 12 anys 12

Mínim 2 anys 2 1 any 1 6 anys 6



Abús sexual Bàsica Màxim 4 anys 4 5 anys 5 3 anys 3

a menors Mínim 14 dies 0,08 1 any 1 1 any 1



Mitjana 0,86 0,97 0,48Lesions Bàsica Màxim 2 anys 2 3 anys 3 3 anys 3

Mínim 14 dies 0,04 3 dies 0,01 6 mes 0,5


Mínim 1 any 1 6 mesos 0,5 2 anys 2

Amb resultat de mort Màxim

Mínim

Imprudència Màxim 2 anys 2 3 anys 3 3 anys 3


Homicidi Bàsica Màxim Perpètua 10 20 anys 20 15 anys 15

Mínim Perpètua 10 5 anys 5 10 anys 10



Assassinat Bàsica Màxim Perpètua 10 Perpètua 20 25 anys 25

Mínim Perpètua 10 Perpètua 10 15 anys 15

Mitjana 0,11 0,10 0,29SUMA GLOBAL 2,28 3,74 3,53

Mitjana restant llibertat condicional 1,52 2,49 2,65

Gràfic 53. Pena bàsica del delicte de furt (enanys): 0,08 anys=1 mes; 0,04 anys=14 dies;0,01 anys=3 dies; 0,5 anys=6 mesos

Gràfic 54. Pena bàsica del robatori amb forçaen les coses (en anys): 0,25 anys=3 mesos;0,5 anys=6 mesos

Gràfic 55. Pena qualificada del robatori ambforça en les coses (en anys): 0,5 anys=6mesos

Gràfic 56. Pena bàsica del robatori ambviolència o intimidació (en anys): 0,5 anys=6mesos


1

-1

6

0

2

4

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

3

5

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

2

-2

12

0

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

10

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

2

-2

12

0

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

10

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

2

-2

12

0

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

10

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

Gràfic 57. Pena qualificada del robatori ambviolència o intimidació (en anys)

Gràfic 58. Pena bàsica del tràfic de drogues(en anys): 0,08 anys=1 mes

Gràfic 59. Pena qualificada del tràfic dedrogues (en anys). França: la pena és depresó perpètua, però ha estat substituïda peltemps a partir del qual l’intern pot sortir enllibertat condicional

Gràfic 60. Pena bàsica de lesions (en anys):0,08 anys=1 mes; 0,04 anys=14 dies; 0,01anys=3 dies; 0,25 anys=3 mesos; 0,5 anys=6mesos


10

-10

30

0

20

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

10

-10

30

0

20

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

10

-10

40

0

20

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

30

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

1

-1

6

0

2

4

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

3

5

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

Gràfic 61. Pena qualificada de lesions (enanys): 0,5 anys=6 mesos

La taxa d’encarcerament correlacionadirectament amb la quantitat de penaqualificada màxima de lesions (p=0,012).

Gràfic 62. Pena per lesions amb imprudència(en anys): 0,08 anys=1 mes; 0,04 anys=14dies; 0,01 anys=3 dies; 0,25 anys=3 mesos

Gràfic 63. Pena bàsica per violació (en anys)

Gràfic 64. Pena qualificada per violació (enanys)


2

-2

14

0

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

12

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

10

0,5

-0,5

3,5

0

1

2

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

1,5

2,5

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

3

4

0

16

2

6

10

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

8

12

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

14

0

30

10

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

20

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

Gràfic 65. Pena bàsica per abús sexual amenors (en anys): 0,08 anys=1 mes

Gràfic 66. Pena qualificada per abús sexuala menors (en anys)

Gràfic 67. Pena bàsica per homicidi (enanys). Suècia: la pena és de presó perpètua,però ha estat substituïda pel temps a partirdel qual l’intern pot sortir en llibertatcondicional

Gràfic 68. Pena per homicidi (en anys): 0,08anys=1 mes; 0,01 anys=3 dies; 0,5 anys=6mesos


2

-2

12

0

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

10

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

2

0

16

4

8

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

6

10

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

14

12

20

0

40

10

30

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

1

-1

6

0

2

4

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

3

5

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

Gràfic 69. Pena bàsica per assassinat (enanys). Llevat d’Espanya i Portugal, la resta depaïsos aplica la presó perpètua. Tanmateix,per convertir la presó perpètua en xifres haestat substituïda pels temps a partir delsquals els interns poden sortir en llibertatcondicional en cada cas

La taxa d’encarcerament correlaciona directamentamb la quantitat de pena màxima de l’assassinat(p=0,032).

7. INDICADORS GENERALS

7.1. Població

Població (en milers de persones)


0

30

10

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Portu

gal

20

Espan

ya

Suïssa

Màxim

Mínim

Gràfic 70. Població mitjana del trienni 2002-2004 en milers de persones i taxa d’encarceratsper cada 100.000 habitants


50.000

10.000

30.000

70.000

Taxa

d’e

nca

rcer

ació

90.000 200

Suïssa

Suècia

Alem

anya

Fran

çaItà

lia

Catal

unya

Païso

s Bai

xos

Anglat

erra

i Gal

·les

Portu

gal

Espan

ya

Canad

à

Pobl

ació

en

(mil

ers)

80.000

60.000

40.000

20.000

Població en milers. Mitjana 2002-2004 Taxa D’encarcerats. Mitjana 2002-2004

180

160

140

120

100

80

60

40

20

00

6.674 7.311 8.942 10.40416.252

31.605

41.582

57.401 59.381 59.626

82.503

9697

124

99

134

115112

132

7774

112

La xifra de població dels països estudiats no té captipus de relació amb la quantitat d’encarcerament.El gràfic 70 il·lustra clarament que una poblaciómés alta o més baixa no implica més o menysencarcerats per cada 100.000 habitants.

Joves de 15 a 24 anys (percentatge de població)Espanya es troba dins el grup de països amb per-centatges més elevats de població entre 15 i 24anys, juntament amb Anglaterra/Gal·les, França iPortugal, amb xifres que oscil·len entre el 12,8 i el13,4 de la població (vegeu gràfic 71).

Cal destacar que els països amb percentatges méselevats de població entre els 15 i els 24 anys sóntambé els que presenten taxes superiors d’encarce-rament (p=0,042). Aquesta relació és lògica i cohe-rent si es pren en consideració que la incidènciadelictiva més alta correspon, amb diferència, a jovesque es troben en aquesta franja d’edat. Això signi-fica que com més població de joves en una societat,probablement hi haurà una prevalença delictivasuperior (és a dir, proporció més alta de personesque participen en la delinqüència) i, en conseqüèn-cia, una taxa més elevada de condemnats a presó.En tot cas, aquestes relacions entre població generali delinqüència-empresonament són sempre indi-rectes i influenciades per molts altres factors.


Itàlia Alemanya Suïssa Suècia Països Anglaterra França Espanya PortugalBaixos i Gal·les

4

12

16

8

6

14

2

10

0

10,811,5 11,7 11,8 11,9

12,8 13 13,2 13,4

Gràfic 71. Joves de 15 a 24 anys (percentatge de població). Mitjana del trienni 2002-2004


Menors de 15 anys (percentatge de població)Contràriament, Espanya se situa, juntament ambItàlia, Alemanya i Portugal, entre els països ambpercentatges inferiors de població infantil, lestaxes de la qual oscil·len entre el 14,2% i el 18,8%(vegeu el gràfic 72).

Aquest indicador de població correlaciona direc-tament amb la ràtio de fertilitat dels països estu-diats (p=0,000). D’acord amb el comentari prece-

dent, en els propers anys hi haurà una poblaciómés petita de joves de 15 a 24 anys i, en principi,si altres factors resten igual, això s’hauria de tra-duir en una reducció de les xifres de delinqüèn-cia juvenil i, en conseqüència, de les taxes d’en-carcerament. Una altra cosa és que aquestalògica es traslladi a les xifres reals, especialmentpel que fa a una hipotètica reducció de la taxad’encarcerats.

Densitat de poblacióEspanya forma part dels països amb baixa densitatde població (82 persones per km2).


Gràfic 72. Població menor de 15 anys (en percentatge de població). Mitjana del trienni 2002-2004


Itàlia Espanya Alemanya Portugal Suïssa Suècia Anglaterra França Païsosi Gal·les Baixos

4

12

16

8

6

14

2

10

20

18

0

14,2 14,5 1515,8

16,718 18,3 18,6 18,6

Gràfic 73. Densitat de població per km2. Mitjana del trienni 2002-2004


Suècia Espanya França Portugal Itàlia Alemanya Anglaterra Païsosi Gal·les Baixos

200

400

500

600

100

300

0

22

82110 113

190231 244

479

La densitat de població és una variable probable-ment relacionada amb les xifres i la topografiadelictiva d’un país. La densitat de la població térelació, entre altres factors, amb l’estructura prefe-rentment rural o urbana d’un país, estructura que ala vegada es relaciona amb dos factors rellevants:el volum de delinqüència contra les persones icontra la propietat que es produeix, i el més gran

(en el món rural) o el més petit (en el món urbà)control informal, que en principi és el factor mésrellevant de conformitat social i, conseqüentment,de reducció de les taxes delictives i, finalment,d’encarcerament. Malgrat tot, aquí no s’ha trobatcap relació entre la densitat de població dels païsosestudiats i les taxes de delinqüència o les taxesd’encarcerament.

El nombre d’habitants per habitatgeA Espanya, el nombre d’habitants per habitatge ésde 3. Dels països analitzats, aquesta xifra és la mésalta, juntament amb la d’Itàlia i Portugal.


Gràfic 74. Habitants per habitatge. Mitjana del trienni 2002-2004


0,5

1,5

Alemanya Anglaterra Països França Itàlia Portugal Espanyai Gal·les Baixos

3,5

2,5

3

2

1

0

2,2 2,3 2,3 2,42,6

2,83

Gràfic 75. Increment anual natural de la població (en milers) i taxa d’increment natural percada 100.000 habitants. Mitjana del trienni 2002-2004


100

400

-200

300

200

-100

500

Increment natural de la població Increment natural per cada 100.000 habitants

0

152

360389

156150

65

-23

-154

60

-127 -13 6 6 1159 63

93

232

Alemanya Itàlia Portugal Suècia Suïssa Països Espanya Anglaterra FrançaBaixos i Gal·les

Increment natural de la poblacióEn nombres absoluts, Espanya forma part dels paï-sos en què l’increment natural de la població haestat més elevat en els últims anys. En nombresrelatius, també Espanya forma part dels païsosamb més creixement natural de la població (vegeu

gràfic 75). El grup amb una taxa més alta de creixe-ment natural de població per cada 100.000 habi-tants està format per Espanya (amb un creixementnatural de 152 persones per cada 100.000 habi-tants), Anglaterra/Gal·les (156), França (389), Suïssa(150) i Països Baixos (360).

D’acord amb diverses teories sociològiques i ambmolts resultats de la investigació, els creixementsràpids i intensos de població s’associen a l’aparicióo l’exacerbació de diversos problemes socials,entre altres, a un increment a mig termini de lestaxes de delinqüència, que es podria traduir a lavegada en un augment de les taxes d’encarcera-ment.

Taxa d’immigracióEspanya ha esdevingut el país amb la taxa més altad’immigració per cada 100.000 habitants, junta-ment amb Itàlia, malgrat que els separa una impor-tant distància. Efectivament, la mitjana d’immi-grants en aquests tres anys ha estat a Espanya de1.511 persones per cada 100.000 habitants (a Itàliala taxa és de 876). La resta de països estudiatsforma part del grup amb baixes taxes d’immigra-ció, amb valors que oscil·len entre 51 i 592 immi-grants per 100.000 habitants (vegeu gràfic 77).

L’anàlisi de correlacions indica algunes dadesrellevants en aquest context. Els països amb mésimmigració relativa també presenten un percen-tatge més elevat d’encarcerats per delictes contrala salut pública (p=0,018). En aquest sentit, en elscasos de Catalunya i d’Espanya en conjunt, esconstata que molts estrangers (especialment llati-

noamericans i africans) són a la presó per delictesrelacionats amb el tràfic i venda de drogues. Entermes més generals ha estat una constant al llargde tot el segle XX (des del Chicago dels anys 20 finsa la Barcelona dels 2000) que molts immigrants,sovint de nivells culturals i capacitats laborals bai-xes (a més de les dificultats generals de regularit-zar la seva situació al país), i per tant, amb greusdificultats inicials per incorporar-se a activitatslaborals lícites, trobin una oportunitat en el mercatil·lícit de la venda i la distribució de drogues, onningú no els demanarà els papers.

Malgrat que, d’acord amb les dades que aquí s’ana-litzen, no s’hagi trobat una correlació estadísticasignificativa, al gràfic 77 sobre les taxes d’immi-grants per cada 100.000 habitants s’han sobreposatles taxes de població encarcerada. Com es potveure per als tres països amb una taxa d’immigra-ció més alta s’observa una certa covariànciad’ambdues variables: com més taxa d’immigraciós’observa també una taxa més alta de poblacióencarcerada.

Pel que fa als indicadors que afecten la poblaciógeneral, una taxa d’immigració més alta està rela-cionada amb una ràtio superior d’incidència desida (p=0,025) i amb una taxa superior de fertilitat(p=0,032), ja que els immigrants tenen, en general,més fills que els nacionals autòctons.


Gràfic 76. Taxa d’increment natural de la població i taxa d’encarcerats (ambdues per cada100.000 habitants). Mitjana del trienni 2002-2004

100

400

-200

300

200

-100

0

500

Increment natural per cada 100.000 habitantsTaxa d’encarcerats per cada 100.000 habitants

152

360 389

156150

77

-23

-154

13296 99

60 65 74112 134 124 97

Alemanya Itàlia Portugal Suècia Suïssa Països Espanya Anglaterra FrançaBaixos i Gal·les

7.2. Indicadors econòmics i laborals

Ràtio total d’aturLa taxa d’atur espanyola és la més elevada de lesestudiades, amb un valor d’11,3%. Altres païsosque també poden ser classificats com amb nivell alt

d’atur són França, Alemanya i Itàlia (vegeu gràfic78). La ràtio general d’atur no correlaciona signifi-cativament amb les taxes de població penitencià-ria, únicament està directament relacionada, comés lògic, amb les taxes parcials d’atur d’homes,dones i joves de menys de 25 anys.


Gràfic 77. Immigrants per cada 100.000 habitants. Mitjana del trienni 2002-2004


Països França Alemanya Anglaterra Suècia Portugal Suïssa Itàlia EspanyaBaixos i Gal·les

400

1.200

1.600

800

600

1.400

200

1.000

1.800 160

140

120

100

80

60

40

20

00

51169 179

270 316

581 592

875

1.511

134

99

74

132

77

124

9697

112

Gràfic 78. Ràtio atur. Mitjana del trienni 2002-2004


Països Anglaterra Suècia Portugal Itàlia Alemanya França EspanyaBaixos i Gal·les

4

8

10

12

2

6

0

4,34,9

5,6 6

8,38,9

9,4

11,3

Ràtio d’atur masculí L’atur masculí també és dels més elevats en el casd’Espanya (8,2%), juntament amb Itàlia, Alemanyai França (vegeu gràfic 79).

Ràtio d’atur femeníLa taxa d’atur femení a Espanya és la més elevadade totes les analitzades, amb importants diferèn-cies respecte a la resta de països: el 15,8% (vegeugràfic 80). Aquest indicador correlaciona amb l’es-perança de vida de les dones en el naixement(p=0,028).


Gràfic 79. Ràtio d’atur masculí. Mitjana del trienni 2002-2004


Països Portugal Anglaterra Suècia Itàlia Alemanya Espanya FrançaBaixos i Gal·les

3

6

7

9

1

5

2

4

8

0

4,1

5,1 5,45,9

6,5

8 8,2 8,4

Gràfic 80. Ràtio d’atur femení. Mitjana del trienni 2002-2004


10

8

Anglaterra Suècia Portugal Alemanya França Itàlia Espanyai Gal·les

18

12

14

4

2

6

16

0

4,35,3

6,9

10 10,411,1

15,8

Ràtio d’atur de la població menor de 25 anysEspanya també presenta una de les ràtios mésaltes d’atur juvenil: el 22,4%, juntament ambFrança i Itàlia (vegeu gràfic 81). Cal destacar, enaquest cas, malgrat que metodològicament no

s’hagin comentat les relacions no significatives,que no hi ha cap tipus de correlació entre l’aturjuvenil i les taxes de criminalitat o encarceratsestudiades.


Gràfic 81. Ràtio d’atur juvenil (població menor de 25 anys). Mitjana del trienni 2002-2004


Països Anglaterra Portugal Suècia Alemanya França Espanya ItàliaBaixos i Gal·les

10

15

25

5

20

0

6,4

12,213,8 13,9

14,7

2122,4

23,5

Aquests resultats són coherents amb la majoriad’investigacions que han estudiat la relació atur-delinqüència (i empresonament). En general, s’haconstatat que, per a les grans xifres d’un país, no hiha relació sistemàtica entre aquests fenòmenssocials. Per contra, s’han constatat aquests tipusd’interaccions entre nivells d’atur i taxes de delin-qüència quan s’estudien en unitats d’anàlisi méspetites, com ara un determinat barri o sector de laciutat (Vold et al. 2002).

Població aturada amb estudis de tercer nivell Espanya i Anglaterra/Gal·les són els països amb elpercentatge més alt de persones amb estudis detercer nivell en situació d’atur (ambdós països ambpercentatges del 7,5%). Juntament amb França iItàlia, conformen el grup de països amb una taxa

més elevada d’aturats entre les persones amb estu-dis de tercer nivell (vegeu gràfic 82).

És interessant destacar les relacions existentsentre aquest indicador i algunes xifres criminològi-ques. Els països amb una taxa d’aturats més altaentre les persones amb estudis universitaris pre-senten una taxa més elevada d’encarcerats percada 100.000 habitants (p=0,047), una durada mésllarga de l’encarcerament (p=0,000), una taxa supe-rior d’encarcerats per centre penitenciari (p=0,002),menys centres penitenciaris per habitants(p=0,004) i un percentatge més baix d’estrangersentre els encarcerats. Moltes d’aquestes correla-cions empíriques probablement són casuals o,almenys, no reflecteixen relacions directes entreles variables associades.

Ràtio d’ocupació del total de la poblacióQuant al percentatge de població ocupada,Espanya se situa entre els països amb una taxamés baixa d’ocupació (60% de la població, vegeugràfic 83). L’indicador està relacionat directamentamb una taxa més alta de condemnats per 100.000habitants (p=0,021), és a dir, de manera paradoxal i

aparentment il·lògica, com més persones estanocupades en un país, més alta és la taxa de perso-nes condemnades a privació de llibertat. Pel que faals indicadors generals, com menys taxa d’ocupa-ció, menys despesa en alcohol, tabac i narcòtics(p=0,035).


Gràfic 82. Percentatge de població aturada amb estudis de tercer nivell. Mitjana del trienni2002-2004


Suïssa Suècia Portugal Alemanya França Itàlia Espanya Anglaterrai Gal·les

3

6

7

1

5

2

4

8

0

2,7

3,4

4,1

4,85,3 5,4

7,5 7,5

Gràfic 83. Ràtio d’ocupació de la població. Mitjana del trienni 2002-2004


Itàlia Espanya França Països Alemanya Portugal Anglaterra SuèciaBaixos i Gal·les

30

60

70

10

50

20

40

80

0

5660

63 64 6568

71 73

7.3. Indicadors de formació

Estudiants de 18 anys (percentatge)

Anglaterra/Gal·les, Portugal, Espanya i Itàlia són elspaïsos amb un percentatge més baix de joves de

18 anys que estudien. En el cas espanyol el 68%dels joves de 18 anys és estudiant. És rellevant larelació indirecta d’aquest indicador amb la taxad’encarcerats: els països amb més estudiants de 18anys presenten menys encarcerats per cada100.000 habitants (p=0,007).


Gràfic 84. Estudiants de 18 anys (en percentatge). Mitjana del trienni 2002-2004


Anglaterra Portugal Espanya Itàlia Països França Suïssa Alemanya Suèciai Gal·les Baixos

20

60

80

40

30

70

10

50

100

90

0

5661

68

75 77 80 8086

94

7.4. Indicadors de salut de la població

Llits d’hospital (per 100.000 habitants)Espanya forma part del grup de països amb taxesbaixes de llits d’hospital, amb una xifra de 358 llitsper cada 100.000 habitants (gràfic 85). La taxaespanyola és molt inferior a la de França i Ale-

manya. Es destaquen les següents relacions esta-dísticament significatives: els països amb taxeselevades de llits d’hospital presenten taxes baixesd’encarcerats (p=0,000), percentatges baixos dedones encarcerades (p=0,023) i percentatges baixosd’encarcerats per delictes contra la salut pública(p=0,023).

Gràfic 85. Llits d’hospital per cada 100.000 habitants. Mitjana del trienni 2002-2004


500

400

Espanya Portugal Anglaterra Itàlia Països França Alemanyai Gal·les Baixos

1.000

600

800

200

100

300

900

700

0

358 365 397445

463

794

881

Morts per suïcidi (per 100.000)La ràtio de mort per suïcidi a Espanya pot ser con-siderada baixa (14,6 per 100.000 habitants). NomésFrança i Suïssa tenen ràtios de suïcidi entre lapoblació superiors a 34 per cada 100.000 habitants

(vegeu gràfic 87). L’indicador correlaciona demanera directa amb la taxa de condemnats pelsòrgans judicials (p=0,028) i el nombre de suïcidisentre els encarcerats (p=0,010).


Gràfic 86. Ràtio de la incidència de sida (per milió de persones). Mitjana del trienni 2002-2004


50

40

Països Alemanya Suècia França Suïssa Espanya PortugalBaixos

100

60

80

20

10

30

90

70

0

2,86,1 6,2

19,1

29

85,8

41

Gràfic 87. Morts per suïcidi per 100.000 habitants. Mitjana del trienni 2002-2004


Itàlia Espanya Països Portugal Alemanya Suècia França SuïssaBaixos

15

30

35

5

25

10

20

40

0

12,414,6

17,920,6

23,5 23,7

34,435,9

Despesa en alcohol, tabac i narcòtics (percentatgede la despesa de consum total)

La despesa en alcohol, tabac i narcòtics és baixa aEspanya (el 3,2% de la despesa de consum total).Juntament amb Itàlia i els Països Baixos forma part

del grup de països de baix percentatge d’aquesttipus de consum (vegeu gràfic 88). Aquesta des-pesa correlaciona de manera directa amb la ràtiod’ocupació de la població (p=0,035), és a dir, commés ocupació de la població, més despesa mitjanaen alcohol, tabac i narcòtics.


Gràfic 88. Despesa en alcohol, tabac i narcòtics (percentatge de la despesa total). Mitjana deltrienni 2002-2004


Itàlia Països Espanya França Suïssa Anglaterra Portugal Suècia AlemanyaBaixos i Gal·les

0,5

2,5

3,5

1,5

1

3

2

4,5

4

0

2,4

33,2

3,43,6

4 4 4 4,1

Despesa total en seguretat social (percentatgerespecte al PIB)

Espanya té la despesa més baixa en seguretatsocial dels països estudiats (el 20% del PIB). Com-parativament, Suècia hi destina el 33% (gràfic 89).L’indicador presenta múltiples relacions ambaltres variables. Pel que fa a les xifres de criminali-

tat, els països amb més despesa en seguretat socialsón els que presenten la taxa més alta de delictesdenunciats (p=0,050), de condemnats (és a dir, nopreventius) (p=0,042), més percentatge d’encarce-rats per delictes contra les persones (p=0,010), peròun percentatge més baix per delictes contra lasalut pública (p=0,047), i una taxa d’encarceramentmés baixa.

Gràfic 89. Despesa total en seguretat social (percentatge respecte al PIB). Mitjana del trienni2002-2004


Espanya Portugal Itàlia Anglaterra Països Suïssa Alemanya França Suèciai Gal·les Baixos

10

30

20

15

5

25

35

0

20

24,9 26,1 27,2 27,929,2 30,4 30,8

33

1. TAXES DELICTIVES, DE DENÚNCIA IDE CONDEMNA

• Les taxes delictives de Catalunya (i del conjuntd’Espanya) són de les més baixes de l’Europaoccidental, d’acord tant amb xifres oficials comno oficials. Aquesta conclusió es fonamenta enles següents dades comparatives de la delin-qüència. Catalunya té en comparació amb altrespaïsos:

– Una victimització anual del 19%, davant demés del 24% que presenta la majoria dels paï-sos. Només Portugal té una victimització infe-rior (15%).

– Una victimització anual en delictes de con-tacte (robatori amb violència, agressionssexuals, agressions físiques i amenaces) del1,5%, mentre que en la resta de països oscil·laentre el 2% i el 3,6%. Només Portugal té unavictimització de contacte inferior (amb un1,4%).

– Una taxa de 528 delinqüents per cada 100.000habitants (amb dades de l’any 2000), mentreque la resta de països europeus presentenentre 721 i 4.042 delinqüents per 100.000 habi-tants. Aquí, delinqüents significa totes les per-sones que han tingut o tenen contacte amb elsòrgans de control formal com a sospitosos,detinguts, condemnats, etc.

– Una taxa de 2.308 delictes denunciats per cada100.000 habitants (amb dades de l’any 2000),mentre que la resta de països europeus analit-zats oscil·la entre els 3.616 i 13.693.

– Una proporció més baixa de dones delinqüents(el 9,3%) en el conjunt dels delinqüents,mentre que la resta de països es mou entrepercentatges del 11,8% i del 23,1% de donesdelinqüents. En principi, en matèria de delin-qüència, que un nombre més baix de donesparticipi en activitats delictives és una dadaque no pot tenir més que una lectura positiva.La participació conjunta d’homes i dones en ladelinqüència es reforça recíprocament i propi-cia una més llarga durada de les carreres cri-minals. Per contra, les dones (parelles no delin-qüents) són un dels factors més decisius en

l’acabament de les carreres delictives delshomes. En definitiva, que la delinqüència nos’instal·li al si de més parelles és una dadamolt positiva.

– Una proporció de menors delinqüents del12,6% (en el conjunt dels delinqüents), que ésinferior o semblant a les proporcions demenors d’altres països europeus, que se situenentre l’11,2% i el 28,8%.

– Per ara el percentatge d’estrangers delinqüents(16,5%) del conjunt dels delinqüents no és elmés elevat dels països europeus en quèaquesta dada s’ha pogut obtenir (que se situaentre el 19,1% i el 25,8%).

– Una taxa de 277 persones condemnades (aqualsevol tipus de pena: multes, presó, mesu-res alternatives, etc.) per cada 100.000 habi-tants, mentre que en els països europeus ana-litzats se situa entre 484 i 2.662 condemnats.

• A banda que les víctimes experimentin realmentmenys delictes que en altres països, dels delictesque les víctimes pateixen, se’n denuncia unaproporció més baixa (41%) que en la majoria delspaïsos, que denuncien en percentatges entre el48% i el 58%. És a dir, a Catalunya hi ha una pro-pensió a denunciar delictes patits que és un 12%de mitjana inferior a la majoria dels països euro-peus. Aquesta dada es connecta amb les enques-tes d’opinió sobre la justícia que periòdicamentduu a terme el CIS, en què el 75% dels enquestatsafirmava el 2005 que, davant un conflicte ambuna altra persona, preferia “llegar a un acuerdo[...] aún a costa de perder algo de lo que en justi-cia podría corresponder[le] pero evitando así laintervención de terceros o el recurso a los tribu-nales” (Toharia i García de la Cruz, 2005, p. 16).Una explicació plausible d’aquesta taxa reduïdade denúncia es podria trobar en la desconfiançadels ciutadans amb relació als mecanismes for-mals de control i les seves burocràcies, la qualcosa inclou els tribunals, però també, en primerainstància, la policia.

• Malgrat que els ciutadans catalans pateixenrelativament pocs delictes i en denuncien, enproporció, encara menys, manifesten una ele-


V. CONCLUSIONS

vada percepció d’inseguretat, en concret, d’inse-guretat al carrer o fora de casa (del 35%), davantla més baixa percepció experimentada a la restade països europeus, que oscil·la entre el 15% i el27%. Aquestes dades corresponen a la respostaafirmativa a la següent pregunta formulada al’enquesta internacional de victimització: Sesent vostè segur fora de casa seva? Dels vuit paï-sos analitzats, se’n poden fer tres grups:

a) Països que es podrien anomenar realistes, ambun equilibri entre els seus índexs de victimitza-ció i les seves percepcions d’inseguretat: França,Suïssa i Anglaterra/Gal·les.

b) Països que es podrien anomenar optimistes, on lapercepció d’inseguretat és inferior a l’índex devictimització: Suècia, Canadà i Països Baixos.

c) Països pessimistes, on la percepció d’inseguretatés força superior als seus índexs de victimitza-ció: Portugal i, especialment, Catalunya

Aquesta elevada magnitud de la por respecte aldelicte percebuda pels catalans (en comparacióamb altres ciutadans europeus) hauria de portarels poders públics a una reflexió entorn de les cau-ses o els factors que poden produir-la i a orientar,si escau, polítiques d’opinió pública correctoresd’aquesta distorsió. És una hipòtesi probable queal context català (i espanyol) hi hagi una hiperre-presentació mediàtica esbiaixada i espectacular demolts fets delictius, la qual cosa probablementincideix en una percepció incrementada d’insegu-retat i en un augment molt irreal de la por de patirdelictes. D’aquests mitjans de comunicació, endepèn la construcció de l’anomenat populisme puni-tiu, el principi d’intolerància o la ideologia de l’ano-menat dret penal de l’enemic.

Si aquest fos el cas, una política de comunicaciómés racional hauria de portar els mitjans decomunicació a col·laborar per construir una socie-tat, en termes de seguretat pública, més assosse-gada i menys alarmista. Això no significa no infor-mar de la delinqüència que es produeix, però sífer-ho amb més responsabilitat sense induir artifi-cialment el pànic dels ciutadans.

• Un argument freqüent per endurir les penes i, engeneral per a les polítiques repressives, és la cre-ença que els ciutadans es decanten únicamentpel càstig del delinqüents i rebutgen altres solu-cions comunitàries o de reinserció. D’acord ambl’única dada empírica recollida a les enquestesde victimització, en què es demana l’opiniósobre si empresonar o aplicar un treball en bene-fici de la comunitat a un jove reincident que harobat un televisor, el 65% dels catalans enques-tats opina que s’hauria d’utilitzar el treball en

benefici de la comunitat i només el 7% esdecanta per l’ús de la presó. Aquestes dades sónmolt semblants a les de França, i molt més favo-rables que a d’altres països europeus.

• Una conclusió interessant en aquest punt és queel fet que la gent tingui por del delicte no signi-fica necessàriament que consideri que l’únic sis-tema possible és l’empresonament de tot tipusde delinqüents en qualsevol circumstància. De lamateixa manera que el càstig dels delinqüents ésuna “idea pública” atractiva, el suport social alsdelinqüents amb problemes (és a dir, l’oferimentd’alternatives socials i de recursos, donar novesoportunitats) també és una “idea pública” atrac-tiva per a molts ciutadans. Els governs podrienpotenciar-la i aprofitar per dissenyar polítiquesmenys punitives i més progressistes i comunità-ries, i no solament assumir, sense més qüestio-naments ni avals empírics, que els ciutadans elque volen és l’enduriment del càstig dels delin-qüents.

• Del total de penes imposades pels tribunals (ambdades de 1999) Espanya (no hi ha dades separadesper a Catalunya) presenta un predomini absolutde la privació de llibertat (el 62,4% de les penesimposades) davant de multes (el 14,2%), altresmesures alternatives o supressió de la pena (el21,4%). Aquesta prominència de penes de privacióde llibertat contrasta molt notablement amb laresta de països europeus, que es mouen en per-centatges dins de la pena de privació de llibertatd’entre el 6,5% (Alemanya) i el 39,7% (Itàlia). Supo-sadament, el sistema jurídic-penal alemany és elmodel en el qual es basa l’espanyol, però això,com es pot veure, és substancialment fals en ter-mes de topografia d’aplicació de penes.

• En síntesi, amb relació a taxes delictives, dedenúncia i de condemna dels delinqüents, Cata-lunya i Espanya presenten:

– una relativa baixa taxa delictiva– una elevada percepció d’inseguretat al carrer– un preponderant ús de penes privatives de lli-

bertat amb els delinqüents, i una baixa utilit-zació de les penes de multa i de mesures alter-natives

2. SISTEMA PENITENCIARI

• Durant els darrers anys Catalunya i tot Espanyahan arribat a tenir la taxa penitenciària més ele-vada de tota la seva història, amb 132 i 146 encar-cerats, respectivament, per cada 100.000 habi-tants (juny 2007). Aquestes taxes són també lesmés elevades dels països europeus occidentals.


• L’estructura de la població penitenciària catalanaper tipologies delictives correspon a una majoriad’interns per delictes contra la propietat (45,8%),seguits dels encarcerats per delictes contra lasalut pública (23,5%), delinqüents contra les per-sones (12,4%) i contra la llibertat sexual (5,6%).Catalunya (amb un 45,8%) i tot Espanya (amb un38,3%) presenten una estructura d’encarceratsclarament esbiaixada en direcció al control dedelinqüents contra la propietat, en relació ambels altres països europeus analitzats, que tenenun percentatge d’encarcerats per delictes contrala propietat d’entre 12,3% i 28,8%. Aquesta dadarellevant pot indicar dos tipus de polítiques jurí-diques penals. Una amb relació a la definició deles tipologies delictives, en el sentit que diversesconductes que a Espanya es cataloguen com adelictes contra la propietat (p.ex. robatori ambviolència) en altres països es tipifiquen com adelictes violents o contra les persones. Una altra,en el sentit d’una hiperpenalització, mitjançantla privació de llibertat, dels delictes contra la pro-pietat. Una reflexió important hauria de conside-rar la possibilitat de diversificar més la previsióde penes segons la gravetat i la violència delscomportaments, i reservar la pena de presó per adelictes d’alt risc i violència.

• Els encarcerats de Catalunya i de tot Espanyatenen una mitjana d’edat de 35 i 34,7 anys res-pectivament, que és superior (entre 1 i 4,5 anys)a la majoria dels països europeus analitzats. Unaexplicació plausible d’aquesta major edat és uncompliment factual de penes més llarg.

• Espanya i per extensió Catalunya tenen la dura-ció més elevada d’estada a la presó (15,4 mesos)en comparació amb altres països europeus comara Suïssa (1,2 mesos), Portugal (4 mesos), PaïsosBaixos (4,7 mesos) i França (8,3 mesos).

• A excepció de Suïssa i Itàlia, Catalunya presentael percentatge més elevat d’estrangers a les pre-sons (30,4% de tota la població penitenciària).

• En aquest punt és important assenyalar que lesxifres d’encarcerats no es corresponen, ni sónproporcionals, amb la criminalitat real d’un país.L’explicació de les diferents taxes d’encarcera-ment en cadascun dels països es troba en elsmecanismes que aquests països tenen per cana-litzar i controlar el fenomen delictiu.

• Les xifres penitenciàries s’acostumen a utilitzarerròniament com un baròmetre de la delinqüèn-cia. Amb les dades recollides i les actuals no éspossible afirmar que els estrangers són els quemés delinqueixen, sinó que caldria analitzar elsmotius pels quals s’explica aquest augmentd’estrangers a les presons.

• Catalunya i tot Espanya han orientat la seva polí-tica penitenciària cap a la construcció de macro-centres en lloc de centres mitjans o petits. Enaquest sentit, Catalunya disposa d’1,6 centrespenitenciaris (per a una mitjana de 736 internscadascun) per milió d’habitants, mentre que lamajoria dels països europeus presenta una pro-porció més elevada de centres més petits (al vol-tant de 6 centres, per a 200 interns de mitjanacadascun, per cada milió d’habitants). Aquestapolítica de grans construccions penitenciàries,diferent de la resta d’Europa, té implicacionseconòmiques, de seguretat dels centres i tambéde possibilitats rehabilitadores. En principi, elscentres més petits permeten una diversificacióde la seguretat i faciliten els mecanismes rehabi-litadors, mentre que els centres molt grans, mal-grat que aparentment redueixen les despeseseconòmiques en seguretat, de facto, obliguen auna seguretat uniforme més elevada i més cos-tosa, en molts casos per interns que no la reque-reixen (per exemple, tots els interns que surtenhabitualment de permisos i han de tornar, para-doxalment, a centres amb màximes mesures deseguretat).

• Un pres costa al dia 68 €74. Més encara si sónmenors o joves. Per contra, una mesura penalalternativa és una dècima part del cost diari d’unpres.75 En conclusió: s’ha de potenciar l’aplicacióde mesures penals alternatives en detriment del’ingrés dels condemnats en centres penitencia-ris.

• Paradoxalment, la delinqüència no ha crescut nicreix al mateix ritme que ho ha fet la poblacióencarcerada, fins el punt que l’Administraciós’ha vist obligada a revisar els seus plans denoves infraestructures i accelerar la construcciódels nous centres penitenciaris.

• La pena de presó hauria d’estar pensada per a ladelinqüència greu. No hi ha cap mena de relacióentre encarcerar gent amb la percepció de segu-retat que té la societat. A Catalunya, tot i presen-tar una baixa taxa de victimització, la percepciód’inseguretat és molt elevada. (Vegeu gràfic 27:Percentatge de persones amb percepció d’inseguretat ila taxa de victimització. Any 2000).

• La política s’ha vist contaminada per la idea ques’hauria de encarcerar més persones i durantmés temps. Sens dubte, les reformes penals i


74Dades extretes del Butlletí Semestral d’Informació EstadísticaBàsica. Juliol 2007. Web del Departament de Justícia.

75REDONDO, S.; GARCIA, G.; BLANCO, A.; ANGUERA, M.T.; LOSADA,J.L. (1997). El cost de la justícia penal: privació de llibertat i alternati-ves. Col·lecció “Justícia i Societat”, núm. 16. Barcelona: Generali-tat de Catalunya.

processals operades han anat en aquest sentit.Ara és el moment de reflexionar sobre una polí-tica criminal que en lloc de centrar els esforços acontinuar encarcerant gent, entengui que hi haformes més humanes, menys costoses i més efi-caces per aconseguir alliberar els actuals centrespenitenciaris.

• L’elevada població penitenciària existent ha pro-vocat que Espanya i Catalunya tinguin altes mit-janes d’ocupació dels centres, amb 113 i 114interns per cada 100 places. És a dir, els centreses troben massificats per damunt de les sevescapacitats.

• Amb relació al personal penitenciari, Catalunya iEspanya tenen una taxa de treballadors peniten-ciaris comparativament baixa, amb valors de40,7 i 43 treballadors per cada 100 interns, res-pectivament. En concret, Catalunya té una taxade treballadors de tractament (6,5 per cada 100interns) més baixa que Espanya (7,1), Suïssa (9,8)i els Països Baixos (8,7), i més alta que Portugal,França, Alemanya, Anglaterra i Itàlia. En tot cas,s’ha de destacar que el sistema penitenciaricatalà, com el sistema jurídic penal en conjunt,és una estructura administrativa altament buro-cratitzada, la qual cosa implica que la més grandedicació del personal de tractament es destinarealment, no a tractar els interns, sinó a atendrei resoldre les demandes burocràtiques relatives ales classificacions i reclassificacions d’interns,informes de permisos, informes de concessió dellibertat condicional, informes explicatius i justi-ficatius diversos als jutges o a la Direcció Gene-ral, etc.

3. PENES PRIVATIVES DE LLIBERTAT

• La primera conclusió que es pot extreure de l’a-nàlisi efectuada és que la pena privativa de lli-bertat, i en concret la pena de presó, continuasent ben present en tots els ordenaments jurí-dics. Tanmateix, es detecten algunes diferènciesrellevants amb relació a la configuraciód’aquesta pena en els diferents sistemes legals.

• A Catalunya, la pena de presó aplicable pels jut-ges i els tribunals segons la regulació del Codipenal espanyol de 1995 té una durada màximamés elevada que l’establerta en altres codispenals europeus. La pena de fins a 20 anys depresó per la comissió d’un únic delicte que es potimposar a Espanya s’allunya força del que esta-bleixen Alemanya (màxim de 15 anys) o Suècia(màxim de 10 anys). Tal vegada el màxim espa-nyol resulta més equiparable a les disposicionsde la llei penal a Portugal (màxim de 20 anys),

França (màxim de 30 anys) o a Itàlia (màxim de24 anys). Tanmateix, en aquests estats, tal coms’ha analitzat en el capítol anterior, els jutgesdisposen d’un marge més ampli per determinarla pena a imposar, la qual cosa pot afavorir l’apli-cació de penes de durada inferior.

• Amb relació a la duració mínima establerta a lallei per a la pena de presó, cal dir que els 3 mesosque actualment fixa el Codi penal espanyol cons-titueixen una de les previsions més elevades.Aquesta dada contrasta amb la inexistència d’unlímit mínim de duració a França, amb el mig mesestablert a Itàlia o Suècia, o amb la duració d’unmes que estableixen Alemanya i Portugal. Encanvi, aquests codis penals que parteixen d’unlímit mínim més baix disposen nombroses fór-mules orientades a la substitució de la privació dellibertat per altres penes de compliment en lacomunitat (multa, treballs en benefici de la comu-nitat, etc.). Com que es parteix de penes de presómés baixes, les penes substitutives que s’imposensón també més assequibles per al penat.

• Les últimes reformes aprovades des de l’any2003 confirmen el gir presenciat els últimstemps en el sentit que no es compleix l’enunciatde l’article 25.2 de la CE. Aquest canvi s’ha pro-duït, entre altres motius, per l’agreujament de laduració de la pena de presó en els concursos,l’enduriment dels criteris per accedir al tercergrau, l’aplicació dels requisits de la llibertat con-dicional, la restricció dels beneficis penitenciarisde l’article 78 del Codi penal i, en definitiva, perl’àmplia restricció dels drets individuals queorienta tota la reforma.

• Com s’ha apuntat anteriorment, la presó pottenir una durada de mínima 3 mesos fins a 20anys, ja que la darrera de les reformes aprovadesrecupera lamentablement la pena de 3 mesos(suprimida pel Codi penal de 1995) i no té encompte les crítiques a la pena de presó pel seuescàs paper en la reinserció social.

• Les penes curtes de presó presenten com ainconvenient més gran les dificultats per al trac-tament, ja que el temps escàs de la duració n’im-pedeix el funcionament. A més, aquest escàstemps d’estada a la presó no impedeix que elsefectes nocius, com ara la separació familiar, l’a-bandonament de l’activitat laboral o el contagicriminal, puguin afectar el subjecte.

Alhora, les excepcions a la duració màxima de 20anys, ja recollides a l’article 76 del Codi penal de1995, augmenten amb la Llei 7/2003 que permetarribar fins a 40 anys en funció de les penes queformen els concursos en els casos que s’hi esta-bleixen.


• El Tribunal Suprem ha reconegut en diferentsocasions (STS 23 del gener de 2000 i 7 del marçde 2001) que les penes que superen els 20 anysde presó no compleixen cap funció preventivageneral ni preventiva especial, ni poden produirefectes resocialitzadors, per la qual cosa aconse-lla buscar fórmules en l’àmbit penitenciari desti-nades a evitar penes assimilables a la cadenaperpètua com pot ser l’indult parcial, la sol·lici-tud d’indult per la junta de tractament o l’avan-çament de la llibertat condicional, mecanismesque s’han comentat anteriorment.

• Amb aquesta opinió jurisprudencial i la líniadoctrinal dominant que rebutja les penes depresó tan llargues pel seus clars efectes pocsocialitzadors, no s’entén gaire bé aquesta des-mesurada duresa de la pena de presó. En aquestsentit, són molts els penalistes com ara GarciaValdés, Quintero Olivares, Muñoz Conde i altresque s’han mostrat contraris a aquesta mena decadena perpètua. De vegades, s’assenyala com areferència l’existència en altres països europeusde la cadena perpètua com és el cas de França,Alemanya o Itàlia, tot i que en aquests països hiha la possibilitat de remetre aquesta figura permitjà de la llibertat condicional.

• El panorama català actual en aquest sentit ésdesolador perquè l’abril de 2007 hi havia 118 in-terns penats que complien penes de fins a 6 me-sos de presó, d’una banda, i 361 interns ambpenes de més de 20 anys, de l’altra, xifres ques’han mantingut més o menys estables durantels darrers anys i que reforcen molt les ideesapuntades abans.

4. PENES ALTERNATIVES

• Amb relació a les penes de compliment en lacomunitat, altrament conegudes com a penesalternatives a la presó, cal destacar la diversitatd’opcions que hi ha en tots els codis penals, i quevan des de les penes de multa fins a la pena detreballs en benefici de la comunitat, la inhabilita-ció o l’obligació de participar en una determi-nada activitat o programa.

• Per bé que les penes no privatives de llibertatque poden ser aplicades a Catalunya coincidei-xen en gran part amb el ventall existent en altrespaïsos europeus, es troba a faltar en la regulacióespanyola una major entitat d’aquestes penes,com ara la multa, que en molts estats ha passatde ser una mera alternativa a observar-se com apena principal. A més, la possibilitat d’aplicarpenes no privatives de llibertat com a veritablesalternatives a la pena de presó, és a dir, com a

substitutius o en la suspensió de la pena depresó, queda força limitada respecte d’allò queestableixen altres ordenaments.

• Com a penes substitutives de la presó s’establei-xen únicament les penes de multa i la de treballsen benefici de la comunitat, mentre que en altresordenaments és possible també l’aplicació depenes d’inhabilitació per a càrrec o activitat pro-fessional, prohibició del permís de conduir, siste-mes de llibertat vigilada, etc. (vegeu la taula 14.L’establiment de penes no privatives de llibertatcom a penes principals. Durada màxima imínima). Amb relació a la suspensió de l’execu-ció d’una pena privativa de llibertat, la regulacióespanyola és més minsa que la que estableixenaltres estats, que permeten aplicar aquesta fór-mula a penes de presó de fins a 5 anys (França) ofins a 3 anys (Portugal), mentre que a Espanya eslimita als 2 anys de presó, i només en cas de toxi-còmans s’estén fins als 5 anys. Tal vegada, unafórmula adequada, en especial per la seva flexi-bilitat, seria la pena introduïda recentment en lalegislació anglesa que permet el complimentd’una pena comunitària, integrada per diferentsrequeriments i que pot ser aplicada en tots elscasos en què la pena de presó no pugui ser valo-rada com a indispensable.

• L’estudi La reincidència en les penes alternatives a lapresó a Catalunya (Villacampa Estiarte,C.; TorresRosell, N.; Luque Reina, E., 2005) analitza elsíndexs de reincidència administrativa per partdels individus que han estat condemnats a dostipus de mesures alternatives a la presó. D’unabanda, a qui se’ls va suspendre la pena de presói, de l’altra, a qui se’ls va substituir la penaper treballs en benefici de la comunitat. S’enténper reincidència un nou contacte amb l’Admi-nistració penitenciària o amb l’Administraciód’execució de mesures alternatives per un noufet. Els resultats són que la reincidència adminis-trativa dels sotmesos a mesures penals alterna-tives és del 16,1%, inferior a la taxa de reincidèn-cia penitenciària en un període similar (37,45%).Una conclusió a què arriba aquest estudi és queles mesures penals alternatives tenen un millorrendiment preventiu que la pena de presó itambé resulten més efectives en el cas de perso-nes que no hagin delinquit abans.

5. LLIBERTAT CONDICIONAL

• Una dada important amb relació a l’execució deles penes de presó és la possibilitat que el penataccedeixi a la llibertat condicional. En aquestàmbit es detecta que la regulació establerta coma regla general al Codi penal espanyol i que és


aplicable als interns en presons catalanes potresultar més severa que la que estableixen altresordenaments jurídics. Així, mentre que en lamajor part de països s’estableix com a reglageneral l’accés a la llibertat condicional un cops’han complert les dues terceres parts de la con-demna (Alemanya, Suècia, Suïssa) o fins i tot a lameitat de la condemna (França. Portugal, Itàlia),a Espanya la regla que la llei penal fixa com ageneral és la del compliment de les tres quartesparts de la condemna, susceptible de ser a lesdues terceres parts quan hi concorren determi-nades circumstàncies. La introducció, amb lesreformes de l’any 2003, de la possibilitat d’acce-dir-hi a la meitat de la condemna quan concorrindeterminades circumstàncies és de fet una apro-ximació a allò que en alguns ordenaments ja éshabitual, de manera que hauria de ser, sempreque sigui possible, potenciada.

• Malgrat que en la revisió d’alguns codis penalseuropeus pugui sobtar la presència de la pena depresó perpètua, inexistent en la llei penal espan-yola, cal tenir en compte que les sentències delsrespectius tribunals constitucionals han limitatel sentit d’aquesta pena en determinar la possi-bilitat que els condemnats accedeixin a la lliber-tat condicional un cop hagin complert una deter-minada part de la pena (15 anys a Alemanya, 18anys a França, 20 anys a Itàlia, etc.) i sempre queel penat compleixi els requisits de caràcter per-sonal, social i penal fixats per a la valoració de lallibertat condicional. Per tant, la possibilitat d’a-plicar penes de fins a 40 anys de presó per alsdelinqüents que han comès dos delictes greus omés és una previsió més aflictiva que l’establertaen altres codis penals europeus, i en conseqüèn-cia, hauria de ser aplicada amb absoluta cautela.

• Un altre indicador molt negatiu sobre el sistemapenitenciari és que a Catalunya la concessió dellibertats condicionals s’ha reduït al llarg delsdarrers anys, i és la més baixa dels països euro-peus on aquesta dada s’ha pogut analitzar. ACatalunya es concedeixen l’any 8,1 llibertatscondicionals per cada 100 interns, davant les 12que es concedeixen a l’Administració peniten-ciària espanyola, les 9,9, a la francesa i les 14,1, ala portuguesa.

6. DURESA DE LA LLEI PENAL

• Finalment, per determinar la duresa de la lleipenal s’ha analitzat la pena legalment establertaper a determinats delictes, en concret per a lesinfraccions que es computen de forma majorità-ria als centres penitenciaris. Una primera dife-rència important que es detecta en comparar la

regulació aplicable a Catalunya i Espanya amb lad’altres països europeus és la relativa a la penamínima aplicable, no solament en termes gene-rals, qüestió a què ja s’ha fet referència, sinó enel delicte concret. És a dir, en bona part de leslleis penals estudiades la pena mínima aplicableal delicte és o bé inexistent o bé inferior a l’esta-blerta a Espanya. Per exemple, per al delicte derobatori amb violència o intimidació, la penamínima de presó establerta a la llei és d’1 any aAlemanya, Portugal i Suècia (a França la llei nofixa un mínim), mentre que a Espanya el límitmínim és de 2 anys. Aquesta diferència és claratambé en el delicte de tràfic de drogues, on Ale-manya, França o Suècia no fixen un límit mínimde pena, a Itàlia i Portugal es parteix d’un mínimd’1 any, mentre que el límit que fixa la llei espan-yola és de 3 anys.

• Aquesta primera diferència important influeixen una segona conseqüència encara més impor-tant i que fa referència al marge més ampli dedecisió de què disposen els jutges d’altres estats.És a dir, els jutges espanyols i catalans quedenclarament limitats per una determinada penamínima i màxima que són, en comparació ambaltres codis penals, força pròximes. El fet que enaltres ordenaments la diferència entre la penamínima i la màxima sigui molt més àmplia sig-nifica que s’atorga al jutge una capacitat de deci-sió més gran i un marge més ampli per valorarles circumstàncies personals i penals del reu al’hora de fixar la pena i de decidir la convenièn-cia de substituir la pena de presó per una altra decompliment en la comunitat.

7. DELICTES CONTRA LA SALUTPÚBLICA

• Una de les conclusions del treball d’investigacióestà relacionada amb les respostes que els dife-rents sistemes penals utilitzen per fer front alsdelictes contra la salut pública en un marc dereferència de les substàncies que causen undany greu a la salut, les quals han estat recolli-des en el catàleg elaborat per l’OrganitzacióMundial de la Salut. La resposta penal per aaquest tipus de conductes ha estat definida coma barata i políticament rendible.

• S’observa una autèntica dispersió en l’ús de lapena de presó pels diferents estats analitzats: Ità-lia, França, Suïssa i Espanya constitueixen el grupde països que regulen penes de presó màximesper a aquest tipus de conductes, que poden arri-bar fins a 20 anys de presó en supòsits molt qua-lificats. França estableix la presó perpètua ambpossibilitat de sortir en llibertat condicional.


Tanmateix, quan s’observa la població peniten-ciària existent en cada país per aquest tipus dedelictes, després de Portugal, amb un 29,5%,Catalunya, amb un 23,5 de la població, ocupa elsegon lloc i Espanya, amb el 22,3%, ocupa el ter-cer lloc.

• La correlació entre una duració més llarga de lapena de presó amb un percentatge més elevatd’interns a la presó per aquest tipus de delictesés predicable (a excepció del cas de Portugal) res-pecte a Catalunya, Espanya i Itàlia, però no res-pecte a França i a Suïssa.

Així mateix, cal significar que en el període estu-diat els països amb una mitjana més alta de pobla-ció penitenciària per aquest tipus de delictes sónItàlia, amb 12.484, Espanya, amb 12.422, i Anglate-rra/Gal·les, amb 9.655.

D’això se’n desprèn que un mateix problema defi-nit com de salut pública amb una dimensió globalpot ser abordat des de diferents perspectives jurí-diques i amb uns resultats diferents.

• Sens perjudici de la necessitat d’unificar respos-tes internacionals comunes que permetin abor-dar racionalment el problema com de salut, i eltoxicòman com a malalt, cal plantejar solucionsque no parteixin de la presó com a solució exclu-siva al problema. A més, les enquestes d’opiniódutes a terme en aquest treball de recerca reflec-teixen una opinió majoritària d’arbitrar respos-tes alternatives a la pena de presó per a aquestespersones.

En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que els legisla-dors s’han vist sorpresos per la irrupció de la dro-goaddicció i no han reaccionat adequadamentdavant la gravetat del problema, i l’abordatge delproblema ha descarregat en una oscil·lant juris-prudència.

• S’afirma que més del 80% de la criminalitat aEspanya està relacionada amb la droga. Amb lairrupció violenta de la drogoaddicció a la dècadadels anys 80, els operadors del sistema penal i elstreballadors per la reinserció i rehabilitació dedrogoaddictes van albergar esperances en el nouCodi penal, esperances no satisfetes, respecte al’articulació de mesures no penals i l’adequaciódels recursos de salut que permetessin la rehabi-litació del toxicòman, fet que simultàniamentreverteix en la seguretat col·lectiva.

• El problema central s’ha de buscar en la necessi-tat que tant l’Estat com les diferents adminis-tracions autonòmiques articulin recursos, nosolament penitenciaris, que permetin ser alter-natives eficaces en el tractament de la drogo-addicció, i en la rehabilitació del toxicòman queha comès un delicte.

• En aquest context s’ha d’analitzar igualment lanecessitat de la proporcionalitat en l’aplicació deltipus penal de tràfic de drogues que estableix l’ar-ticle 368 del Codi penal, en el qual el legislador noestableix diferents modalitats de conducta i san-ciona amb la mateixa pena el traficant funcionalque es dedica al tràfic per satisfer la pròpia addic-ció que el traficant de quantitats importants.


1. DELINQÜÈNCIA, SISTEMA DE PENES IMASSIFICACIÓ PENITENCIÀRIA

Com s’ha posat en relleu en aquest informe,Espanya té en aquests moments una elevada pena-litat de penes privatives de llibertat, especialmentpel que fa als seus mínims. Encara agreuja més lasituació el fet que des del Codi Penal de 1995 i lesreformes subsegüents els compliments de con-demna són efectius i sense possibilitat de reducció.Això fa que el temps mitjà d’estada a la presó sigui,amb diferència, el més elevat dels països europeusanalitzats. Aquest panorama negatiu s’arrodoneixamb la inexistència d’un raonable sistema depenes alternatives a la privació de llibertat.

El temps mitjà d’estada a la presó tant a Espanya com a Catalunya és el més elevat d’Europa

L’actual legislació penal s’ha creat a partir de l’alar-misme social produït per l’efecte expansiu que l’o-pinió pública té davant determinats fets delictius.La urgència que reclama l’alarmisme social hadeterminat que el legislador no hagi mesurat l’a-bast dels canvis soferts en la legislació penal. D’a-questa manera, s’ha arribat a un populisme punitiu,lluny d’una elaboració raonada de la legislaciópenal. No hi ha cap investigació ni anàlisi sistemà-tica al món que hagi demostrat que l’endurimentde les penes de presó tingui com a resultat unareducció de la delinqüència. Per tant, l’endurimentde les penes de presó, juntament amb una duresamés alta de les condicions de compliment, té unefecte evident: l’increment exorbitant de la pobla-ció penitenciària.

Amb relació al model arquitectònic dels establi-ments penitenciaris, una política penitenciàriaemmarcada en els objectius constitucionals deretenció i custòdia i de reinserció ha de partir d’un

model no basat en macropresons com ara lesactuals, que constitueixen autèntiques ciutats queactuen sobre la persona com a institucions totals76.El model que es proposa és el de presons petitesubicades en zones no llunyanes dels nuclis depoblació que facilitin el desplaçament dels internsen el procés de retorn a la vida social, sobretot delsque es troben en fases avançades de tractament oen règims de vida de contactes laborals, culturals ide tractament amb l’exterior.

Apostar, doncs, pel criteri que manté la Llei orgà-nica general penitenciària de crear centres quealberguin una població penitenciària gestionable77,i prioritzar criteris d’eficàcia del tractament, tot ique el cost que representa sigui més alt.

Es considera que els ingressos voluntaris78 per alcompliment de condemnes, com a forma d’assu-mir les conseqüències jurídiques del delicte, espodrien efectuar també directament en unitats derègim obert, sens perjudici del resultat de la classi-ficació penitenciària posterior.

Alhora, és convenient que l’Administració peni-tenciària estudiï la possibilitat de crear unitats detransició entre el règim de vida ordinari79 i el com-pliment en règim obert80. D’aquesta manera, esgarantiria l’eficàcia del tractament, sobretot perals interns que haguessin acabat amb èxit els pro-grames específics de tractament realitzats.


VI. PROPOSTES I SUGGERIMENTS

76Concepte ideat pel sociòleg Erving Goffman per designar un “llocde residència o treball, on un gran nombre d’individus en igualsituació, aïllats de la societat per un període apreciable de temps,comparteixen en la seva clausura una rutina diària, adminis-trada formalment”. Goffman, Erving (1961). Asylums. Essays on theSocial Situation of Mental Patients and Other Inmates (trad. espa-nyola, Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermosmentales, Amorrortu, Buenos Aires, 1970).

77Art. 12.2 de la Llei orgànica general penitenciària.78Compareixença voluntària del penat per al compliment d’una

condemna imposada pels tribunals.79El règim ordinari s’aplica als penats classificats en segon grau,

als penats sense classificar i als detinguts i presos (Art. 74.1Reglament penitenciari RD. 190/1996).

80El règim obert s’aplica als penats classificats en tercer grau quepuguin continuar el seu tractament en règim de semillibertat(Art. 74.2 Reglament penitenciari RD 190/1996).

Per acomplir tots aquests objectius i donar sentital manament de l’article 25.2 de la CE, cal incre-mentar el volum de personal destinat a tasques devigilància i tractament, de manera que es puguinassolir els objectius de reinserció i rehabilitació.Igualment, s’ha d’incrementar el personal destinatal seguiment de llibertats condicionals i mesurespenals alternatives81, i potenciar la formació i elreciclatge de tot el personal al servei de l’execuciópenal i penitenciària.

L’Administració penitenciària de Catalunya integraen els equips de tractament personal que anterior-ment havia acomplert tasques de vigilància. Tot ique aquesta mesura es considera positiva, la selec-ció hauria de posar èmfasi en les actituds perso-nals per evitar una possible influència distorsiona-dora respecte de les funcions que aquestsdesenvolupaven anteriorment. L’actualització, laformació i el reciclatge d’aquest personal s’ha dedur a terme abans que iniciï l’activitat de tracta-ment.

Es proposa un model de presons petites ubicades a prop dels nuclis urbans

En síntesi, amb relació a aquest apartat, el Síndicproposa:

– Legislació penal raonable no basada i reformadacontínuament a partir de l’alarmisme que sus-cita cada episodi greu de delinqüència.

– Model de presó petita ubicada en zones no llu-nyanes dels nuclis de població.

– Creació dins dels centres penitenciaris d’unitatsde transició entre el règim ordinari i el règimobert.

– Increment del personal de vigilància i de tracta-ment, i foment de la formació i el reciclatge detot el personal.

2. PENES ALTERNATIVES

S’han de potenciar les mesures penals alternatives(d’ara endavant MPA) signant més convenis decol·laboració amb els diferents municipis, consellscomarcals i un nombre indeterminat d’associa-cions i entitats civils.

S’ha d’apostar per les polítiques socials, i en el casde les MPA aquesta implicació és clau perquèsense ajuntaments que ofereixin places en elsseus serveis on es pugui ubicar la persona que hade complir la condemna o entitats privades que hicol·laborin no es podria aplicar la norma.

Les MPA augmenten de forma molt significativa ies configuren com una modalitat de complimentmolt important. Si aquest creixement es mantéconstant, caldrà la corresponent dotació de mit-jans que permeti als condemnats començar acomplir la mesura imposada. Així, el primersemestre de 2007 es va produir un total de 2.866demandes d’aplicació d’algun tipus de mesuraalternativa a la presó, mentre que el primer semes-tre de 2006 les demandes van ser de 2.154.

De l’anàlisi del dret comparat, en què les penesalternatives i la suspensió de la pena de presórepresenten a Espanya el 21,4% (únicament Angla-terra/Gal·les i Portugal tenen xifres inferiors d’apli-cació, vegeu el gràfic 35) se’n desprèn que calpotenciar l’aplicació judicial de mesures d’eficàciacontrastada en altres sistemes jurídics i ampliarl’àmbit d’aplicació a condemnes de fins a 5 anys,tenint en compte el canvi normatiu operat per laLO 15/2003, del 25 de novembre de 2003, que intro-duí la possibilitat de suspensió de les penes priva-tives de llibertats de fins a 5 anys.

Cal potenciar les mesures penals alternatives d’eficàcia contrastada en altres sistemes jurídics

El concepte de pena menys greu en funció de lanaturalesa i la duració de la pena ha de constituirel límit d’aplicació de la suspensió de penes, dis-tingint-ne dues categories:

– Per a penats que hagin delinquit com a conse-qüència de la dependència de substànciesassenyalades al número 2 de l’article 20 del CP,tot mantenint la redacció actual de l’article 87que en possibilita l’aplicació a condemnats rein-cidents.


81Les mesures penals alternatives consisteixen en el complimentd’obligacions o tractaments imposats a l’autor d’un delicte perun jutge o tribunal com a pena alternativa a l’internament a lapresó. L’aprovació de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novem-bre, va significar un canvi en el sistema penal i la introducció denoves mesures alternatives a l’internament als centres peniten-ciaris de Catalunya. Aquest tipus de mesura permet a l’infractorconciliar el règim penal al qual s’ha de sotmetre amb la sevavida familiar, laboral i social.

– Per a penats a presó no superior a 5 anys quecompleixen les condicions necessàries establer-tes a l’article 81 (i que s’amplia de 2 a 5 anys).

La suspensió podria estar subjecta, a banda de nodelinquir en el termini que legalment es deter-mini, a condicions com ara reparació del dany,pagar una quantitat a una entitat comunitària, tre-balls en benefici de la comunitat, obligació de con-tactar periòdicament amb el jutge, etc.

Respecte a la substitució de penes de presó, calampliar l’àmbit d’aplicació a penes de presó de,com a regla general, fins a 3 anys de duració.

Es tracta d’establir com a regla general l’aplicaciód’aquestes mesures i limitar el caràcter discrecio-nal actual que tenen (no susceptibles de cassaciópenal).


– Potenciar l’aplicació de les mesures penals alter-natives

– Apostar per polítiques socials i dotar dels mit-jans necessaris que permetin als condemnatscomençar a complir la mesura imposada.

– Potenciar l’aplicació judicial de mesures com arala suspensió i la subjecció.

3. MODEL D’EXECUCIÓ I TRACTAMENTPENITENCIARI

Catalunya, igual que tot Espanya, presenta des dela transició democràtica un model penitenciari,legalment establert, força rehabilitador. La mateixaConstitució espanyola, en l’article 25.2, orienta lespenes de privació de llibertat cap a la reeducació ila reinserció social. S’ha de reconèixer que al llargde les dues dècades d’administració del SistemaPenitenciari a Catalunya s’ha fet un esforç consi-derable per dotar el sistema penitenciari de perso-nal, tant de seguretat com sanitari i de rehabilita-ció. Malgrat tot, pel que fa al personal derehabilitació, que ha d’acomplir les tasques declassificació i tractament dels interns, s’observendues mancances importants:

– Aquest personal continua sent insuficient per al’elevada població penitenciària existent. Pertant, si no canvien radicalment les coses enl’àmbit penal, durant els propers anys s’hauriade fer un esforç més gran de dotació de mitjanspersonals de rehabilitació, com ara psicòlegs, cri-minòlegs, educadors, mestres, treballadors

socials i monitors d’activitats formatives i labo-rals.

– Encara és un problema més greu que la falta demitjans rehabilitadors l’orientació d’aquest per-sonal cap a tasques bàsicament burocràtiques,derivades dels requeriments del sistema jurídic-penal. En aquest sentit, s’hauria de fer un esforçimportant per reorientar les activitats d’aquestsprofessionals envers tasques rehabilitadoresd’acció, i no tant de redacció (d’informes).

El personal de rehabilitació és insuficient per a l’elevada població penitenciària

Amb relació als programes de tractament, durantdues dècades s’han desenvolupat àmpliament elsàmbits de l’educació i els serveis socials. Pel que faal tractament especialitzat de problemàtiquesdelictives concretes, s’han creat programes especí-fics per a toxicòmans (Departament d’AtencióEspecialitzada, DAE), delinqüents sexuals (Pro-grama d’intervenció en conductes d’agressiósexual, SAC), maltractadors (Programa d’interven-ció en delictes de violència domèstica, VIDO) ialtres delinqüents violents (Programa d’interven-ció en delictes amb violència, DEVI). També es vaniniciar a Catalunya, i després a tot Espanya, lesanomenades sortides programades82.

Si bé hi hagut un creixement de l’oferta d’aquestsprogrames, aquests encara no donen cobertura a laresta de població penitenciària que els requereix.Per tot això, s’hauria d’avançar en l’assignació demés recursos tècnics a aquests programes.

A part d’això, els programes de tractament espe-cialitzats existents s’haurien de millorar en el sen-tit d’actualitzar-los o introduir-ne noves versions i,en alguns casos, reduir-ne l’extensió perquè siguinmés eficients i puguin arribar a més interns.Aquesta tasca de renovació només es pot fer pre-nent en consideració la recerca i la pràctica inter-nacionals en aquesta matèria. És a dir, revisant elque duen a terme altres països (per exemple elsServeis Correccionals de Canadà o d’Anglaterra) i


82Les sortides programades tenen la finalitat de proporcionar al’intern el desenvolupament en situacions socials alternativesal seu medi per augmentar-ne la capacitat d’adaptació a la vidaen llibertat i aconseguir millorar les expectatives d’èxit del pro-cés de reinserció social. Són programes de tractament d’activi-tat a l’exterior que regula l’article 114 del Reglament peniten-ciari RD 190/1996.

incorporant algunes de les seves idees i iniciatives,de manera adaptada i reconceptualitzada al con-text penitenciari català.

Cal actualitzar i proposar nous programes de tractament especialitzats

En consonància amb la investigació internacional,es poden suggerir quatre àmbits de desenvolupa-ment nou de programes de tractament i avaluaciópenitenciària:

1. Disseny i aplicació específica d’un programa detractament per a delinqüents generals, no neces-sàriament violents, però persistents en delictesde furt, robatori, tràfic de drogues, etc. És a dir, unprograma que millori actituds i habilitats proso-cials en delinqüents marginals i de carrera.

2. Disseny i aplicació específica d’un programad’habilitats de vida necessàries per viure demanera autònoma i més eficaç al seu contextcomunitari. Aquest programa hauria d’entrenarhabilitats bàsiques de comunicació no violentaamb altres persones, planificació horària i d’ac-tivitats vitals, resolució de problemes i rutinesquotidianes (administració econòmica, gestióbancària, tasques domèstiques, etc.), cerca imanteniment de feina, millora dels vinclesinterpersonals i autoformació.

3. Estructuració d’un sistema d’avaluació de lapreparació per a la vida comunitària i del risc decomissió de possibles nous delictes. Aquest sis-tema estandarditzaria les avaluacions necessà-ries cada vegada que s’haguessin de prendredecisions que suposen l’alliberació parcial ototal de l’intern (sortides programades, permi-sos de sortida, règim obert, llibertat condicional,llibertat definitiva).

4. Desenvolupament de programes de tractament,manteniment i generalització del comporta-ment prosocial durant els períodes de llibertatcondicional. Aquesta és probablement una deles mancances més importants del sistemarehabilitador. El període de la llibertat condicio-nal es podria utilitzar d’una manera molt mésproactiva i efectiva per continuar les tasques derehabilitació iniciades a l’interior de les presonso en règim obert. Però això requereix programesespecífics i professionals concrets que elsdesenvolupin.

5. Programes de reparació-mediació i conciliacióque es puguin integrar en els programes indivi-duals de tractament de cada intern.


– Incrementar l’esforç de dotació de mitjans per-sonals de rehabilitació.

– Reorientar les activitats d’aquests professionalsde tractament cap a tasques rehabilitadoresd’acció i no tant de redacció.

– Assignar més recursos tècnics al desenvolupa-ment dels programes específics de tractament.

4. LLIBERTAT CONDICIONAL

Convindria establir com a regla general l’accés a lallibertat condicional quan es compleixin les duesterceres parts de la condemna i l’accés a la lliber-tat condicional quan es compleixi la meitat de lacondemna, subjectes a les condicions que legal-ment estableixi el jutge de vigilància.

Igualment, cal eliminar les condicions fixades perl’Administració que estableixen períodes suple-mentaris, no establerts legalment, per elevar la lli-bertat condicional.

Caldria aplicar com a regla general fins a 90 diesper cada any de compliment efectiu de con-demna, sempre que es compleixin els requisits iles condicions que legalment s’estableixin.Aquesta aplicació s’hauria de fer a partir del com-pliment efectiu d’una quarta part de la condemna,data a partir de la qual les propostes haurien deser semestrals.

5. SISTEMES DE GRAVACIÓ IEMMAGATZEMATGE AUDIOVISUAL

L’Administració penitenciària s’hauria de proveirdels elements tècnics al seu abast que, tot respec-tant els drets humans, donin suport i objectivitata les actuacions de l’Administració. Sobretot quanes puguin produir situacions que legalment res-tringeixen béns i drets constitucionalment prote-gits.

De l’increment del nombre de queixes d’internsper presumptes maltractaments se’n desprèn lanecessitat que l’Administració penitenciària esdoti, igual que ho fa la Direcció General de Policia,dels mitjans tècnics perquè a tots els centres peni-


tenciaris s’instal·lin sistemes permanents de gra-vació i emmagatzematge audiovisual, a part de leszones de pas.

Per tant, aquestes càmeres de videovigilàncias’haurien d’ampliar també a les zones d’escorcoll,als mòduls d’ingressos, de sancionats, de règimtancat i de salut mental. D’aquesta manera, espermetria a l’Administració supervisar i autocon-trolar les actuacions en què els drets fonamentalsdels interns es poguessin veure fàcilment vulne-rats.

Igualment, aquests sistemes poden contribuir efi-caçment a agilitar i donar més transparència a lesactuacions dels funcionaris que hi treballen, per-què aquests sistemes actuen de suport a la legali-tat de la seva actuació.

6. TREBALL A LES PRESONS

L’estudi que es presenta no recull la variable deltreball dins dels centres penitenciaris en compara-ció amb altres països estudiats; però tot i així, calposar de manifest algunes reflexions, fruit de lesdiferents visites als centres penitenciaris i des delconeixement que aquesta institució té de la ma-tèria.

El treball penitenciari es considera un dret i undeure de cada persona reclosa. Està dirigit a lareinserció; en aquest sentit, l’article 25.2 de la CEestableix que els condemnats a penes de presótenen dret a un treball remunerat i als beneficiscorresponents de la Seguretat Social, així com al’accés a la cultura i al desenvolupament integralde la seva personalitat. Així mateix, la Llei orgànicageneral penitenciària assenyala que el treball peni-tenciari ha de ser “formatiu, creador o conservadord’hàbits laborals, productiu, i amb la finalitat depreparar l’accés al mercat laboral a la sortida depresó” (art. 26.c LOGP).

El treball penitenciari hauria de tenir un alt component formatiu,enfocat a la vida en llibertat

Però, generalment la preparació de les personesrecloses és insuficient, amb mancances de moltstipus i especialment d’hàbits laborals. És per aixòque caldria oferir una tipologia de treball peniten-ciari amb un component altament formatiu.

Es produeix, per tant, un desajust entre l’oferta i lademanda de treball. D’una banda, hi ha internsque volen treballar i no se’ls pot oferir feina i, del’altra, de vegades, hi ha feines per a les quals noes troba un perfil adequat.

Una altra dificultat del treball penitenciari és lacapacitat de remunerar adequadament els interns.Juntament amb això, la no-redempció de les penespel treball ha significat un nou inconvenient al’hora de participar en tallers productius. El soud’un intern que treballa als tallers productius escalcula, com a regla general, en funció del salarimínim interprofessional, fixant un tant per peçamanipulada, muntada o produïda (art. 15 del RD782/2001, del 6 de juliol).

El treball i l’adaptació familiar i social han de ser els punts de partida de la reinserció

La Seguretat Social dels interns treballadors escotitza d’acord amb la normativa actual. Té efectespositius per a la vida laboral. Quan els interns sónexcarcerats, tenen dret a rebre el subsidi d’excar-ceració, tot i que no és compatible amb el subsidid’atur. Convindria modificar la normativa actual ioferir una regulació que permetés el cobramentd’ambdues prestacions.

Departaments de la Generalitat, administraciólocal, organismes autònoms, organitzacions empre-sarials i sindicats haurien de col·laborar activamentamb la finalitat de formar un col·lectiu de treballa-dors divers mancat de formació i hàbits de treball.

La manca de possibilitats de feina, la carènciad’habilitats socials i laborals, i la situació familiar ide l’entorn més proper fan que la reinserció es vegicom un objectiu llunyà i difícil d’aconseguir.

Per tant, no es pot desvincular el treball de l’objec-tiu de la reinserció i la posterior posada en llibertatde les persones recloses. El treball, juntament ambl’adaptació familiar i social, ha de ser el punt departida perquè la reinserció sigui una realitat.

En conclusió, la institució penitenciària no s’ha delimitar a procurar un treball productiu que noarriba a tothom ni té una continuïtat a l’exterior.S’ha d’anar més enllà: la presó s’ha de convertir enun espai per a la capacitació laboral dels internsamb vista a la vida en llibertat. En aquest sentit,s’ha de potenciar la formació ocupacional dins deles presons, després d’una anàlisi rigorosa de lesnecessitats del mercat de treball; una formació


que faciliti la incorporació dels penats en el mercatlaboral un cop assolida la llibertat.

Finalment, és important que la comunitat evitid’estigmatitzar les persones que han complertpenes de presó. En aquest sentit, les xarxes sanità-ries, laborals i de recursos socials són especial-ment importants en l’assoliment de l’objectiufinal: la reinserció.

7. SALUT

Amb relació a la situació sanitària dels centrespenitenciaris, cal fer les consideracions següents:

– Manquen els mitjans mèdics i sanitaris per pres-tar l’atenció deguda a interns amb diversesmalalties a les infermeries dels centres peniten-ciaris. Els serveis mèdics solament presten unaatenció primària, i la presència del cos sanitariés freqüentment insuficient.

– A causa de la falta de places, els malalts greussón traslladats contínuament del centre peni-tenciari a l’hospital, sense tenir la possibilitatd’estades hospitalàries perllongades que dignifi-quin la seva situació. Les infermeries dels cen-tres penitenciaris no estan condicionades nipreparades per funcionar com a mòduls estric-tament hospitalaris. La massificació i la convi-vència de malalts amb diferents patologies, fins

i tot en alguns centres amb les malalties men-tals, fan que l’estada a la infermeria signifiquiuna aflicció afegida a la malaltia.

– Les substitucions del personal sanitari són fre-qüentment difícils, sobretot pel que fa als met-ges i les infermeres. Aquest fet va en detrimentde l’estabilitat dels equips mèdics que prestenatenció als centres penitenciaris. Una altra difi-cultat afegida i vinculada amb el personal subs-titut és l’alt grau de desconeixement del medipenitenciari i la realitat social en la qual prestenel servei.

Falten mitjans mèdics per atendre correctament els interns afectats de diverses malalties

– S’evidencia que el nivell de deteriorament tantfísic com psíquic de les persones recloses ésmés elevat que el de la resta de població, derivatprincipalment de les pròpies situacions indivi-duals, problemàtica de consum de substànciestòxiques, etc. Això determina que l’actuació del’Administració penitenciària en aquest camps’hagi de dirigir a incrementar el personal espe-cialitzat.


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC


INFORME EXTRAORDINARIO Noviembre 2007

En los últimos años Cataluña y toda España hanllegado a tener la mayor tasa penitenciaria de todasu historia: 126 y 146 encarcelados, respectiva-mente, por cada 100.000 habitantes (año 2006).Esta tasa de encarcelados continúa creciendo enCataluña y en el resto del Estado. Así, la tasa enCataluña en junio de 2007 se incrementó hasta 132y en el conjunto del Estado se situó en 146. La ele-vada población existente ha provocado a la vezque España y Cataluña presenten altas medias deocupación de los centros, con 113 y 114 internospor cada 100 plazas. O sea, los centros están masi-ficados por encima de sus capacidades.

Como se documentará en este informe, la ingentepoblación penitenciaria española no es en abso-luto resultado de ningún incremento notable de ladelincuencia, sino del endurecimiento general delsistema jurídico y penal. El artículo 25.2 de laConstitución Española (CE) prevé que las penasprivativas de libertad estarán orientadas hacia lareeducación y reinserción social. En desarrollo deeste precepto, la Ley Orgánica General Penitencia-ria dispone, en el artículo 1, que es un fin primor-dial de las instituciones penitenciarias la reeduca-ción y reinserción social de los sentenciados apenas y medidas penales privativas de libertad. Sinembargo, las reformas legales y de política crimi-nal promovidas durante los últimos años y lasituación actual de saturación de los centros peni-tenciarios han desvirtuado el contenido del artí-culo 25.2 de la CE.

Ante esta realidad, el Síndic es consciente de quelos problemas que presenta el sistema penitencia-rio catalán no se resuelven únicamente mediantenuevas estructuras penitenciarias, sino mediantereformas legislativas profundas que potencienalternativas claras y eficaces al uso de la pena decárcel y dotando a los centros de los recursos per-sonales necesarios que les permitan cumplir losobjetivos constitucionales tanto respecto alinterno como respecto a la sociedad.

Por ello se ha querido elaborar este informe, paradescribir y reflejar esta realidad de cara a construirun sistema penitenciario más humano y menos

aflictivo que garantice que las personas privadasde libertad estén en condiciones compatibles conel respeto a la dignidad de la persona, de maneraque no se someta al detenido, preso, penado ointernado judicial a unas condiciones de reclusiónque superen el inevitable nivel de dureza inhe-rente a estar privado de libertad.

El informe se estructura en cinco capítulos. El pri-mer capítulo analiza las quejas tratadas por el Sín-dic del año 2002 hasta el 2006, y aporta una visiónde los principales problemas con los que seencuentran las personas internas en los centrospenitenciarios y sus familiares o las entidades devoluntariado que trabajan en la defensa de losderechos de las personas privadas de libertad. Asi-mismo, analiza las resoluciones que ha emitido elSíndic para garantizar los derechos de estaspersonas.

El segundo capítulo realiza un análisis exhaustivodel sistema penitenciario catalán en el periodo2002-2006 a partir del contenido de las quejas pro-movidas por los propios internos y de las visitasperiódicas del Síndic a cada uno de los centrospenitenciarios.

El tercer capítulo presenta un análisis1 compara-tivo de diversos sistemas penitenciarios que pue-den ser un referente relevante y pertinente para elsistema penitenciario catalán. Este objetivo se hacumplido mediante la realización de estas compa-raciones en múltiples variables tanto delictivascomo penitenciarias, sociales y jurídicas. En estecaso concreto, se han recogido los datos corres-pondientes al trienio 2002-2004 que pudieronobtenerse en el momento de la recogida de lainformación.

El cuarto capítulo presenta unas conclusiones quepretenden destacar los aspectos globales más rele-vantes del estudio comparativo de los sistemaspenitenciarios y las conclusiones principales en

ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS SISTEMAS PENITENCIARIOS EUROPEOS 135

I. INTRODUCCIÓN

1 Este análisis parte de un estudio elaborado por SantiagoRedondo, Eulàlia Luque Reina, Núria Torres i Marian MartínezGarcía.

cuanto a algunos de los indicadores y las variablesanalizados en el estudio del sistema penitenciarioen Cataluña.

Finalmente, el quinto capítulo comprende las pro-puestas y sugerencias con el fin de impulsar y

potenciar políticas menos punitivas y basadas másen la aplicación de medidas penales alternativasante la situación de masificación que presentanlas cárceles de Cataluña y del resto del Estadoespañol.


1. INTRODUCCIÓN

El objeto de este capítulo es el análisis de los prin-cipales problemas con los que se encuentran laspersonas internas en los centros penitenciariosante las administraciones públicas y las resolucio-nes que ha emitido el Síndic para garantizar losderechos fundamentales de los ciudadanos inter-nos en estos establecimientos. El estudio com-prende el periodo 2002-2006.

Del contenido concreto de las quejas y del análisisdetallado de las preocupaciones de los internos ydel resto de agentes implicados en la rehabilita-ción y reinserción de éstos da cuenta el capítulo IIde este informe.

1.1. Objetivos y estructura del capítulo

Los objetivos principales del capítulo son lossiguientes:

a) Conocer el perfil de las personas interesadasque han presentado quejas al Síndic de Greugesde Catalunya.

b) Conocer el alcance territorial de las quejas y loscentros penitenciarios de que provienen.

c) Detectar los problemas principales con los quese encuentran las personas internas en los cen-tros penitenciarios ante las administraciones,desde el punto de vista de sus demandas, des-glosados en función de los diferentes títulos dela Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre,General Penitenciaria (en adelante, LO 1/1979) ydel Real Decreto 190/1996, de 9 de febrero, por elque se aprueba el Reglamento Penitenciario (enadelante, RD 190/1996).

d) Conocer las administraciones afectadas en lasquejas que han presentado las personas intere-sadas al Síndic.

e) Conocer las resoluciones principales que haemitido el Síndic para solucionar y dar res-puesta a estas quejas.

Para lograr estos objetivos, este capítulo se haestructurado en seis apartados. El primer apar-tado, de introducción, pretende describir los obje-tivos y la metodología que se ha utilizado paraestudiar las quejas presentadas sobre serviciospenitenciarios.

El segundo apartado, sobre el perfil de las personasque presentan quejas al Síndic, tiene como obje-tivo analizar los agentes principales que intervie-nen en materia de servicios penitenciarios, tantolas personas internas en los centros penitenciarioscomo el personal funcionario, las asociaciones endefensa de los derechos fundamentales de losinternos o las administraciones, principalmentede ámbito local, que han solicitado la intervencióndel Síndic.

El tercer apartado, sobre el alcance territorial delas quejas del Síndic, muestra la distribución terri-torial de estas quejas respecto a las personas convínculos familiares o afectivos con los internos, lasasociaciones y administraciones, y el número dequejas recibidas en función de los diferentes cen-tros penitenciarios, tanto de Cataluña como delEstado español.

El cuarto apartado, sobre el objeto de las quejaspresentadas al Síndic, tiene como objetivos cono-cer los principales problemas en materia de servi-cios penitenciarios que han expresado las perso-nas interesadas en sus escritos.

El quinto apartado, sobre las administracionesafectadas por las quejas, tiene como objetivo des-cribir qué administraciones públicas han recibidoquejas respecto a los servicios penitenciarios.

Finalmente, el sexto apartado, sobre las resolucio-nes del Síndic, da a conocer las propuestas y medi-das adoptadas a raíz de la intervención del Síndic,tanto respecto a la consideración que no ha exis-tido irregularidad en la actuación de las adminis-traciones afectadas y la resolución del problemauna vez el Síndic lo comunica a las administracio-nes, como finalmente a las sugerencias que ha for-mulado el Síndic en esta materia.


II. LAS ACTUACIONES DEL SÍNDIC EN MATERIA DESERVICIOS PENITENCIARIOS

Gráfico 1. Evolución de las quejas y actuaciones de oficio en materia de serviciospenitenciarios (2002-2006)

Fuente: Elaboración propia

1.2. Metodología

Para elaborar el informe, en julio de 2007 se realizóuna extracción de las quejas recibidas en materiade servicios penitenciarios desde el año 2002 hastael año 2006, cuya suma es de 600. A éstas se añadenlas 37 actuaciones iniciadas de oficio desde el Sín-dic. En total son 637 intervenciones. En este sen-

tido, hay que tener presente que la institución delSíndic de Greuges abre anualmente actuaciones deoficio para conocer y realizar el seguimiento de lasdiferentes incidencias en los centros penitencia-rios, además de aquellas que, por aspectos concre-tos, puedan abrirse a lo largo del año. La distribu-ción de las quejas y actuaciones de oficio según elaño de apertura se presenta en el gráfico 1.


2006

2005

2003

2002

2004

20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Oficio Queja

13 57

625

1923

8615

1 203

0 %

A pesar de haber llevado a cabo 637 intervencio-nes, se han extraído del análisis, en primer lugar,143 quejas que no se han aceptado, la mayoría deellas por disconformidad con el contenido de lasentencia condenatoria, de conformidad con la Ley14/1984, de 20 de marzo, del Síndic de Greuges deCatalunya. En segundo lugar, se han extraído 33quejas que están en tramitación y pendientes deresolución. Así pues, el número de quejas y actua-ciones de oficio que integra este estudio es de 461(427 quejas y 34 actuaciones de oficio).

Aun así, conviene destacar el importante creci-miento de quejas que se ha producido en elperiodo 2005-2006, respecto al periodo 2002-2004.Así, en el año 2005 se incrementó el número dequejas en materia penitenciaria un 139,68%.

Tabla 1. Evolución de las actuaciones delSíndic (2002-2006)

Número de quejas Incremento

2002 55

2003 51 -7,27%

2004 63 23,53%

2005 151 139,68%

2006 141 -6,62%


La tabla 2 muestra las actuaciones de oficio trami-tadas y finalizadas en el periodo estudiado.

Tabla 2. Actuaciones de oficio abiertas enel periodo 2002-2006

Núm.Actuaciónde oficio Título

20200739 Incidencias en el ámbito penitenciario

durante el año 2002

20201049 Tratamiento a un recluso del Centro

Penitenciario de Ponent

20201959 Motín en el Centro Penitenciario de

Quatre Camins

20202082 Interno del Centro Penitenciario de Brians

en fase terminal después de una huelga

de hambre

20202323 Visita a la Unidad de Hospitalización

Penitenciaria del Hospital de Terrassa

20202363 Visita al Centro Penitenciario de Brians

20202441 Agresión sexual a un interno del Centro

Penitenciario de Quatre Camins

20202494 Visita al Centro Penitenciario de Jóvenes

de Barcelona

20202739 Agresión física en el Centro Penitenciario

de Jóvenes

20202945 Muerte de un interno en el Centro


20202987 Muerte de un interno en el Centro

Penitenciario de Hombres de Barcelona

20203111 Relación de los centros penitenciarios con

los juzgados de vigilancia penitenciaria,

con relación a las demandas de los

internos para entrevistarse con los jueces

20300255 Incidencias en el ámbito penitenciario en

2003

20301828 Visita al Centro Penitenciario de Hombres

de Barcelona

20302043 Visita al Centro Penitenciario de Ponent

20302168 Visita al Centro Penitenciario de

Tarragona

20304094 Tratamiento de los transexuales en las

prisiones


2004

20401311 Situación sanitaria de un interno en

huelga de hambre en el Centro


20402660 Visita al Centro Penitenciario de Quatre

Camins

20402661 Visita al Centro Penitenciario de Girona

20402662 Visita al Centro Penitenciario de Barcelona

20402663 Visita al Centro Penitenciario de Figueres

20402664 Visita al Hospital Penitenciario de

Terrassa

20402665 Visita al Centro Penitenciario de Brians y

Hospital Psiquiátrico

20402666 Visita al Centro Penitenciario de Jóvenes

de Barcelona

20402667 Visita al Centro Penitenciario de Hombres

de Barcelona

20402668 Visita al Centro Penitenciario de Ponent

20402669 Visita al Centro Penitenciario de Tarragona

20403762 Muerte de un interno al Centro

Penitenciario de Brians

20405112 Falta de entrevista con los profesionales

de un interno al Departamento Especial

20405113 Falta de entrevista de un interno de un

centro penitenciario


año 2005


año 2006

Los tipos de variables recogidas pueden sinteti-zarse en seis grupos:

a) Datos identificativos de la queja

b) Características sociológicas de las personas quepresentan la queja y vinculaciones con el sis-tema penitenciario

c) Objeto de la queja

d) Distribución territorial de las quejas

e) Administraciones afectadas en las quejas

f) Resoluciones del Síndic


Gráfico 2. Evolución de la distribución de número de quejas por personas físicas y jurídicas(2002-2006)


2. PERFILES DE LAS PERSONAS QUEPRESENTAN QUEJA AL SÍNDIC ENMATERIA DE SERVICIOSPENITENCIARIOS

2.1. Datos generales

De las 461 quejas analizadas, 16 corresponden apersonas jurídicas (3,74%)2 y 412, a personas físicas

(96,25%). En cuanto a las personas jurídicas, 13 hansido presentadas por asociaciones en defensa delos derechos fundamentales y garantías de losinternos, 2, por asociaciones de vecinos y 1, poruna administración pública, concretamente unconsejo comarcal.


En relación con las personas físicas, un 83,5% delas quejas corresponden a hombres, la mayoríainternos. De hecho, a pesar de que anualmente laspersonas que han solicitado la intervención delSíndic en esta materia eran mayoritariamentehombres, a lo largo de los años esta tendencia seha ido incrementando. Así, mientras que en 2003 laproporción era del 78,8% de los casos, en 2006 esteporcentaje se incrementó hasta el 86,33%.

Tabla 3. Distribución de las quejas porgénero (2002-2006)

Hombres Mujeres Total2002 87,50% 12,50% 100%

2003 78,57% 21,43% 100%

2004 77,78% 22,22% 100%

2005 82,88% 17,12% 100%

2006 86,33% 13,67% 100%

Total 83,50% 16,50% 100%


Desde el punto de vista de la procedencia, el 13,59%de las quejas han sido presentadas por inmigran-tes, con una distribución por género similar a lamedia general o a la del colectivo autóctono.

2.2. La vinculación con el sistemapenitenciario

Uno de los objetivos a la hora de analizar el tipo dequejas en materia penitenciaria es conocer losdiferentes agentes que intervienen en ellas y quehan solicitado la intervención del Síndic.

En primer lugar, cabe destacar la multiplicidad deagentes que han presentado una queja al Síndic deGreuges desde diferentes perspectivas. Así, como yase verá en posteriores epígrafes, pueden sintetizarselas diferentes quejas presentadas al Síndic según lostipos de agentes que solicitan su intervención.

Por una parte, se encuentran los familiares de losinternos, los representantes legales o las asocia-ciones de defensa de los derechos de los internosque exponen quejas por la disconformidad con elfuncionamiento del actual sistema penitenciarioen Cataluña y por la posible vulneración de dere-chos de las personas internas en establecimientospenitenciarios, ya sea por parte del personal quetrabaja en ellos o por las resoluciones adoptadaspor los juzgados de vigilancia penitenciaria.

2006

2005

2003

2002

2004

20 % 40 % 60 % 80 % 100 %


40 3

442

5146

345

139 1

0 %

2 En este caso, se han extraído las quejas iniciadas de oficio por elSíndic de Greuges de Catalunya.


Gráfico 3. Número de quejas según la vinculación con el sistema penitenciario de la personainteresada


Funcionario/a

Familiar interno/a

Asociación

Administración pública

Asociación defensa

Síndic

Representante legal

Interno/a

50 100 150 200 250 300 4003500

7

69

13

2

1

34

334

1

Por otra parte, se encuentra el personal funcionarioque trabaja en establecimientos penitenciarios quemanifiesta problemas relacionados con su situa-ción en estos centros, en particular en lo concer-niente a la masificación, además de los problemasderivados de su situación laboral.

Desde otra perspectiva, se hallan las quejas presen-tadas por asociaciones de vecinos y administracio-nes públicas locales, preocupadas fundamental-mente por la ubicación de los centros penitenciariosy los problemas que pueden derivarse de este hechoen su territorio. Finalmente, se encuentran lasactuaciones llevadas a cabo de oficio por el Síndicante situaciones de posible vulneración de los dere-chos fundamentales de los internos.

En segundo lugar, cabe señalar que, a pesar de ladiversidad de agentes que intervienen en materiapenitenciaria, se produce una importante asime-tría entre el número de quejas presentadas en fun-ción del sujeto. Así, el 72,45% de las quejas corres-ponden a personas internas en los centrospenitenciarios y el 14,97%, a familiares de estosinternos. En el extremo contrario, se encuentranlas solicitudes de intervención del Síndic por partede asociaciones de vecinos (0,43%) y administra-ciones públicas (0,22%), si bien cabe indicar que, encuanto a las asociaciones, las quejas han sidoacompañadas con 130 firmas.

En lo concerniente a los internos, un 92,81% de lasquejas corresponden a hombres y un 7,19%, a

mujeres. Esta distribución es aún más desequili-brada en el año 2006, en que el porcentaje de muje-res internas en los centros penitenciarios que pre-sentó una queja al Síndic fue del 1,89%. El 13,47% delas quejas han sido presentadas por inmigrantes.

En cuanto al personal funcionario, esta distribu-ción es menos pronunciada, ya que el 28,57% de lasquejas corresponden a mujeres, mientras que el71,43%, a hombres.

3. LA DIMENSIÓN TERRITORIAL DE LAS QUEJAS

Para conocer el alcance territorial de las quejaspresentadas al Síndic, hay que diferenciar las per-sonas internas en los centros penitenciarios y lasque no.

Asimismo, cabe destacar que, a diferencia de otrosinformes que ha elaborado la institución del Síndicde Greuges, en este caso las quejas pueden proce-der tanto de Cataluña como del resto del Estadoespañol. Así, se han recibido quejas del 52,94% delas comunidades autónomas del Estado y del31,37% de las provincias. Sólo en un caso se harecibido la queja desde fuera del Estado español,concretamente de Italia, de un interno de origencatalán que quería ser trasladado a un centro peni-tenciario de Cataluña.


Gráfico 4. Distribución territorial de las quejas


Barcelona293

68,78%Tarragona

327,51%

Zaragoza14

3,29%

Cuenca1

0,23%

Valladolid1

0,23%

Palencia1

0,23%

La Coruña1

0,23%

Albacete1

0,23%

Almería1

0,23%

Ciudad Real1

0,23%

Madrid3

0,70% Castellón1

0,23%

Valencia2

0,47%Islas Baleares

10,23%

Santa Cruzde Tenerife

Las Palmas

Melilla

Málaga

Badajoz

Toledo

Guadalajara

Cádiz

Córdoba

Cáceres

Ávila

Zamora

Orense

León

Lugo

Asturias

Burgos

Vizcaya

Segovia

Soria

La Rioja Huesca

Teruel

Álava

Cantabria

Navarra

Guipúzcoa

Salamanca

Pontevedra

SevillaHuelva

Jaén

Granada

Murcia

Alicante

Ceuta

Girona14

3,29%Lleida

5913,85%

A pesar de que la mayoría de quejas se produce enterritorio catalán, cabe señalar el importantenúmero que proviene de Zaragoza (3,29%). En elresto de provincias, en cambio, el número de que-jas es más residual. Ello puede explicarse porquedesde el momento en que un interno dependiendode la Administración central solicita un traslado aCataluña y mientras este traslado no se efectúa, laDirección General de Instituciones Penitenciariasde Madrid acerca a los internos a un centro peni-tenciario próximo a Cataluña. En este caso, Zara-goza, porque los centros penitenciarios de la zona

de levante están muy masificados y hay pocas pla-zas. Ello se traduce en un volumen importante deinternos en esta provincia que esperan que laAdministración catalana resuelva sobre sus solici-tudes de traslado.

Respecto a las personas que no están internas encentros penitenciarios, el 7,29% de las quejas pro-vienen de fuera del territorio catalán, concreta-mente de Zaragoza, Cuenca, Almería, Valladolid,Valencia y Castellón de la Plana, mientras que el92,71% procede de Cataluña.

Del 92,71% de quejas que proceden de Cataluña, seha solicitado la intervención del Síndic desde el39,02% de las comarcas catalanas, a pesar de queéstas se concentran fundamentalmente en la pro-vincia de Barcelona.


Tabla 4. Distribución territorial de las quejas de personas no internas en centros penitenciarios

Adm. Pública Fam. intern Funcionario Asociación Asoc. Defensa Repr. legalAlmería 1

Barcelona 54 5 1 11 1

Castellón de la Plana 1

Cuenca 1

Girona 3 1

Lleida 1 1

Zaragoza 1 1

Tarragona 7 1

Valencia 1

Valladolid 1

Total 1 69 7 2 13 1


Gráfico 5. Distribución territorial de las quejas de personas no internas en centrospenitenciarios de Cataluña


1

4

1

6

6

939

3

1

1

2

13

7

1

1

1

4

1

6

6

939

3

1

1

2

13

7

1

1

1,16%

4,65%

1,16%

6,98%

6,98%

10,47%45,35%

3,49%

1,16%

1,16%

2,33%

1,16%3,49%

8,14%

1,16%

1,16%

1,16%

4,65%

1,16%

6,98%

6,98%

10,47%45,35%

3,49%

1,16%

1,16%

2,33%

1,16%3,49%

8,14%

1,16%

1,16%

En cuanto a las personas internas en un centropenitenciario (334), el 93,71% de las quejas proce-den de internos ubicados en centros penitencia-

rios de Cataluña, mientras que el 6,29% provienede centros penitenciarios del resto del Estadoespañol.


Gráfico 6. Número de quejas recibidas no procedentes de Cataluña según el centro penitenciario


CP de Teixeiro (la Coruña)

CP de Madrid

CP de Mallorca

CP Herrera de la Mancha (Ciudad Real)

CP de Albacete

CP Valencia

CP Zuera (Zaragoza)

CP La Moraleja (Palencia)

CP Daroca (Zaragoza)

Casa Circondariale di Parma (Itàlia)

0 52 4 6 101 3 7 8 9

1

9

3

1

3

1

1

1

1

1

De nuevo, el objeto de las quejas de la mayoría depersonas internas que no proceden de Cataluña essolicitar el traslado a centros penitenciarios catala-nes, en la mayoría de casos por motivos familiaresy por las dificultades a la hora de mantener comu-nicaciones y visitas con sus familiares.

Con relación a las personas internas en centrospenitenciarios procedentes de Cataluña, el mayor

número de quejas se ha recibido desde el CentroPenitenciario de Quatre Camins y representa el27,88% de las quejas recibidas de Cataluña (87casos), seguido del Centro Penitenciario de Brians(actualmente, Centro Penitenciario Brians 1). Encambio, el número menor de quejas se ha recibidodesde el Centro Penitenciario de Figueres (2 que-jas) y del Centro Penitenciario de Mujeres de Bar-celona.

Gráfico 7. Número de quejas recibidas provenientes de Cataluña por centro penitenciario


CP Ponent

CP Homes de Barcelona

CP Figueres

CP Joves de Barcelona

CP Girona

CP de Dones de Barcelona

CP Tarragona

CP Quatre Camins

CP Brians 1

0 10 20 30 40 50 60 10070 80 90

35

8

2

9

86

23

57

87

5

4. OBJETO DE LAS QUEJASPRESENTADAS AL SÍNDIC

Para desarrollar este apartado, se ha clasificado elnúmero de quejas según los diferentes títulos reco-gidos en la LO 1/1979 y en el RD 190/1996. Asimismo,se han añadido algunos apartados que, tal y comose ha señalado anteriormente, plantean diferentesinquietudes o preocupaciones en materia peniten-ciaria desde el punto de vista de agentes que noestán presentes en esta normativa, como el perso-nal trabajador en establecimientos penitenciarios oel propio Síndic de Greuges. En este sentido, se haclasificado el objeto de las quejas presentadas anteel Síndic de Greuges en once apartados.

El primer apartado, general, hace referencia a lasactuaciones iniciadas de oficio por la instituciónque tienen como finalidad detectar la situación delos establecimientos penitenciarios desde diferen-tes vertientes, por lo que se llevan a cabo básica-mente dos tipos de acciones. En primer lugar, elcontacto constante y directo con el Departamentode Justicia para conocer cuál es la valoración querealiza la Administración autonómica de la situa-ción y, en segundo lugar, la visita a los centrospenitenciarios y el contacto con las personas inter-nas para conocer su percepción sobre la situaciónactual del sistema penitenciario en Cataluña.

Asimismo, cabe señalar que, en cuanto a las situa-ciones concretas de algunas personas internas obien a algunas disfunciones específicas del sis-tema penitenciario, las actuaciones iniciadas porel Síndic se han incorporado en los apartadoscorrespondientes.

El segundo apartado, sobre establecimientos peni-tenciarios, hace referencia a las quejas que versansobre el incumplimiento del principio celular, lafalta de habitabilidad de las celdas, o bien la ubica-ción de los centros penitenciarios.

El tercer apartado, sobre la organización general,que agrupa la mayor parte de las solicitudes deintervención del Síndic, plantea los problemasderivados del ingreso en los centros penitencia-rios, los traslados de centro, las relaciones con elexterior (comunicaciones y visitas), las quejas y losrecursos o la seguridad en los establecimientos.

El cuarto apartado, sobre el régimen de los estable-cimientos penitenciarios, lo integran las quejasrelativas a la disconformidad con el régimen peni-tenciario asignado o con las dilaciones o denega-ciones de cambio de régimen penitenciario.

El quinto apartado, sobre la separación y clasifica-ción de los internos, incluye las quejas planteadasante la disconformidad con la asignación de grado

penitenciario y las dilaciones en la progresión degrado o bien la disconformidad con las decisionestomadas respecto a las regresiones de grado.

El sexto apartado, sobre el tratamiento penitencia-rio, hace referencia a las quejas relacionadas conlos programas de tratamiento asignados por lajunta de tratamiento y los equipos técnicos, o a lapropia disconformidad respecto al funciona-miento de estos programas.

El séptimo apartado, sobre los permisos de salida,agrupa las solicitudes de intervención del Síndicpor el exceso de tiempo de tramitación en los per-misos ordinarios y extraordinarios, o bien la dene-gación de la solicitud de permiso por los juzgadosde vigilancia penitenciaria, el equipo técnico o lajunta de tratamiento.

El octavo apartado, sobre las formas especiales deejecución de las penas privativas de libertad,muestra las quejas que se han producido relacio-nadas con la denegación del acceso a estas unida-des o departamentos, o bien la posibilidad deretornar a la persona interna a las formas ordina-rias de ejecución de las penas.

El noveno apartado, sobre la libertad condicional ylos beneficios penitenciarios, agrupa las quejasque han presentado, mayoritariamente, las perso-nas internas en centros penitenciarios para gozarde la libertad condicional y los beneficios peniten-ciarios.

El décimo apartado, sobre prestaciones de lasadministraciones públicas, hace referencia a lassolicitudes de intervención del Síndic de Greugesante lo que se percibe como falta de asistenciasanitaria por parte de las administracionespúblicas a las personas internas en centros peni-tenciarios o bien asistencia insuficiente, y las difi-cultades en la tramitación de pensiones no contri-butivas.

Finalmente, el onceavo apartado, más residual,engloba las quejas relacionadas con el régimendisciplinario (disconformidad con sanciones), laorganización de los centros penitenciarios, o elrégimen económico y administrativo de los esta-blecimientos penitenciarios.

4.1. Datos generales

El mayor número de quejas hace referencia, en pri-mer lugar, a temas relacionados con la organiza-ción general del sistema penitenciario (205 casos)y, en segundo lugar, a la separación y clasificaciónde grados que establece la junta de tratamiento yla dirección del centro penitenciario (43 casos).


Con todo, cabe destacar que el incremento delnúmero de quejas que ha observado el Síndic enlos dos últimos años del periodo estudiado (2005 y2006) se ha producido, fundamentalmente, en elapartado de organización general y, por lo tanto, encuestiones relativas a los traslados, la seguridad enlos establecimientos penitenciarios o las relacio-

nes con el exterior. Así, mientras que los aspectosde organización general de los centros penitencia-rios significaban como máximo el 36,36% de lasquejas formuladas en el periodo 2002-2004, en elúltimo periodo conforman más de la mitad de lasquejas presentadas al Síndic.


Gráfico 8. Número de quejas en función del objeto


Régimen disciplinario

Formas especiales de ejecución

Régimen de los establecimientos penitenciarios

Organización centros penitenciarios

Establecimientos penitenciarios

Tratamiento penitenciario

General

Otros

Libertad condicional y beneficios penitenciarios

Permisos de salida

Prestaciones de la Administración pública

Separación y clasificación

Organización general

0 50 100 150 250200

38

205

43

42

33

22

21

18

14

11

8

5

1

Tabla 5. Evolución del número de quejas según el objeto

2002 2003 2004 2005 2006Organización general 20 14 20 79 72

Separación y clasificación 6 6 5 14 12

Prestaciones de la Administración Pública 6 5 3 15 13

Permisos de salida 8 5 10 12 3

Tratamiento penitenciario 5 10 6 6 6

General 4 6 11 0 1

Libertad condicional y beneficios penitenciarios 3 0 0 7 11

Otros 0 3 3 9 3

Formas especiales de ejecución 1 2 2 4 5

Régimen de los establecimientos penitenciarios 1 0 1 1 8

Establecimientos penitenciarios 0 0 2 3 3

Organización centros penitenciarios 1 0 0 1 3

Régimen disciplinario 0 0 0 0 1

Total 55 51 63 151 141


Asimismo, cabe señalar el inicio de quejas conrelación a los establecimientos penitenciarios(habitabilidad y masificación de los centros) en losúltimos años. En este sentido, el Síndic siempre hahecho referencia a la necesidad de cumplir el prin-cipio celular y las condiciones de habitabilidad delos centros; así lo ha reflejado en las diversas reso-luciones de las actuaciones de oficio y en los infor-mes anuales. Sin embargo, en los últimos añostambién son personas físicas y jurídicas las queseñalan la necesidad de mejorar y garantizar unasmínimas condiciones de habitabilidad en los cen-tros penitenciarios.

En cuanto a objeto de la queja según el tipo de per-sona que la plantea, cabe apuntar que las asocia-ciones o personas jurídicas manifiestan su preocu-pación en relación con los establecimientospenitenciarios, las prestaciones de la Administra-ción Pública o el tratamiento penitenciario.


Gráfico 9. Distribución del objeto de la queja por tipo de persona que la presenta


Otros






Prestaciones de las administraciones públicas


Permisos de salida




0% 20% 40% 60% 100%80%


1

42

26 5

37

3196

5

21

14

44

17

11

436

Desde el punto de vista de la distribución delobjeto de la queja por género, el porcentaje demujeres es superior a su representación en el con-junto de quejas en cuanto a la disconformidad conla asignación del régimen penitenciario, la separa-ción y clasificación de grado, las prestaciones de laAdministración Pública o la denegación de la con-

cesión de permisos de salida. En cambio, su pre-sencia es menor en lo concerniente a la solicitudde formas especiales de ejecución de la condena, laorganización general de los centros o a la solicitudde libertad condicional o los beneficios penitencia-rios.

En cuanto a la distribución del objeto de quejas enfunción de si la persona es inmigrante, cabe seña-lar que los inmigrantes plantean en una mayorproporción quejas relativas a la organización gene-ral (en especial en lo concerniente al ingreso en loscentros penitenciarios y a la sustitución de penas

impuestas a extranjeros por medidas de expulsióno a los penados extranjeros sometidos a medidasde expulsión posterior al cumplimiento de la con-dena). Igualmente, también cabe destacar elimportante número de quejas con relación a lasdenegaciones de permisos ordinarios de salida.


Gráfico 10. Distribución del objeto de la queja por género


Otros






Prestaciones de la Administración pública


Permisos de salida




0% 20% 40% 60% 100%80%

Mujer Hombre

1

5 21

4

16927

1 16

297

11 31

83

307

41

174

131

Tabla 6. Distribución del objeto de la quejasegún si la persona es inmigrante o no

No inmigrante InmigranteOrganización general 164 32

Separación y clasificación 37 5

Prestaciones de la Administración

Pública 35 1

Permisos de salida 29 8

Tratamiento penitenciario 23 3

general 0 0

Libertad condicional y beneficios

penitenciarios 19 2

Otros 14 3

Formas especiales de ejecución 13 1

Régimen de los establecimientos

penitenciarios 10 1

Establecimientos penitenciarios 4 0

Organización centros penitenciarios 5 0

Régimen disciplinario 1 0


En relación con la distribución del objeto de laqueja por su vinculación con el sistema peniten-ciario, las personas internas en centros penitencia-rios, los familiares de las personas internas o lasasociaciones en defensa de los derechos de losinternos en centros penitenciarios manifiestan sudisconformidad ante aspectos relacionados con laorganización general, la libertad condicional y losbeneficios penitenciarios, los permisos de salida ola separación y clasificación de grado.

En cuanto a los establecimientos penitenciarios,las quejas se distribuyen entre las asociacionesque manifiestan su disconformidad con la ubica-ción de los centros y las personas internas en cen-tros penitenciarios o las asociaciones de defensade los derechos de los internos que se preocupanpor la falta de condiciones de habitabilidad y lamasificación de estos establecimientos.

Finalmente, el Síndic de Greuges, en lo concer-niente las actuaciones iniciadas de oficio, haenfatizado, a modo de ejemplo, las garantías delos internos en relación con las medidas de segu-ridad adoptadas ante diversos incidentes en cen-

tros penitenciarios (organización general), la con-veniencia de los programas de tratamiento reali-zados a algunas personas internas en centrospenitenciarios, la regresión de grado de uninterno o las medidas sanitarias aplicadas adiversos internos que decidieron iniciar huelgasde hambre.

En cuanto a la relación del objeto de la queja segúnel alcance territorial, el 100% de las quejas que pro-ceden de fuera del territorio de Cataluña planteanla necesidad del traslado a centros penitenciariosde Cataluña, ya sea por familiares o bien por laspropias personas internas en los centros.


Gráfico 11. Distribución del objeto de la queja según la vinculación con el sistemapenitenciario


Otros





Régimen de los esta-blecimientos penitenciarios

Prestaciones de las administracines públicas


Permisos de salida




0% 20% 40% 60% 100%80%

Administración PúblicaFuncionario

AsociaciónInterno

Asociación defensaRepresentante legal

Familiar interno/amigoSíndic

1

17 1

83

165

95

20 34 4 2

32 110

2265 8 1

1324 1

212

41 2 1

6166128 13

En cuanto a la distribución por centros penitencia-rios, cabe destacar, en primer lugar, que los centrospenitenciarios que han recibido más quejas en loconcerniente a la organización general son loscentros de Ponent, Brians 1, Figueres y el CentroPenitenciario de Hombres de Barcelona.

En segundo lugar, cabe señalar la diferencia entreel número de quejas por falta de prestaciones porparte de la Administración Pública del Centro Peni-tenciario de Quatre Camins (11) respecto al restode establecimientos penitenciarios, a pesar de queen términos relativos el porcentaje es superior enel caso de Tarragona y el Centro de Mujeres de Bar-celona. Por otra parte, en relación con los permisosde salida, el Centro Penitenciario de Ponent y deBrians son los que reciben más quejas sobre lafalta de concesión de permisos por parte de loscentros y juzgados de vigilancia penitenciaria.

4.2. Establecimientos penitenciarios

El apartado de establecimientos penitenciarioshace referencia a las quejas que versan sobre elincumplimiento del principio celular, la falta dehabitabilidad de las celdas, o bien la ubicación delos centros penitenciarios.

Tabla 8. Tipos de quejas en materia deestablecimientos penitenciarios

Frecuencia PorcentajeFalta de habitabilidad 1 12,5%

Incumplimiento del principio celular 4 50%

Desacuerdo con la ubicación 3 37,5%

Total 8 100%



Tabla 7. Distribución del objeto de la queja por centro penitenciario

Hombres Mujeres Jóvenes QuatreBarcelona Barcelona Barcelona Tarragona Brians 1 Camins Ponent Figueres Girona

Organización general 18 2 4 6 44 38 31 1 3

45,7% 40% 44,4% 26,1% 51,2% 43,7% 54,4% 50% 37,5%

Separación y 6 0 0 2 10 12 0 0 2

classificación 17,1% 0,0% 0,0% 8,7% 11,6% 13,8% 0,0% 0,0% 25%

Prestaciones de la 0 1 0 5 4 11 4 0 1

Administración Pública 0,0% 20% 0,0% 21,7% 4,7% 12,6% 7,0% 0,0% 12,5%

Permisos de salida 4 0 1 2 9 6 8 1 0

11,4% 0,0% 11,1% 8,7% 10,5% 6,9% 14,0% 50% 0,0%

Tratamiento 2 0 1 2 4 6 5 0 0

penitenciario 5,7% 0,0% 11,1% 8,7% 4,7% 6,9% 8,8% 0,0% 0,0%

Libertad condicional y 1 1 1 1 4 4 4 0 0

beneficios penitenciarios 2,9% 20% 11,1% 4,3% 4,7% 4,6% 7,0% 0,0% 0,0%

Otros 3 0 1 2 6 4 1 0 0

8,6% 0,0% 11,1% 8,7% 7,0% 4,6% 1,8% 0,0% 0,0%

Formas especiales 1 0 0 0 3 1 2 0 2

de ejecución 2,9% 0,0% 0,0% 0,0% 3,5% 1,1% 3,5% 0,0% 25%

Régimen de los 0 1 0 1 1 3 2 0 0

establecimientos 0,0% 20% 0,0% 4,3% 1,2% 3,5% 0,0% 0,0%

penitenciarios

Establecimientos 0 0 1 1 1 1 0 0 0

penitenciarios 0,0% 0,0% 11,1% 4,3% 1,2% 1,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Organización centros 0 0 0 1 0 1 0 0 0

penitenciarios 0,0% 0,0% 0,0% 4,3% 0,0% 1,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Régimen disciplinario 0 0 0 0 0 0 0 0 0

0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Total 35 5 9 23 86 87 57 2 8100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


A pesar de que el número de quejas es reducido,cabe resaltar que el 50% de las quejas se han pre-sentado por el incumplimiento del principio por elque cada interno tiene derecho a una celda y agozar de condiciones de habitabilidad suficientes.Por otra parte, el 37,5% de las quejas están relacio-nadas con el desacuerdo de diferentes asociacio-nes de ubicar un nuevo centro penitenciario enTàrrega.

4.3. Organización general

El apartado de organización general plantea los pro-blemas derivados del ingreso en los centros peni-tenciarios, los traslados de centro, las relaciones conel exterior (comunicaciones y visitas), las quejas y

los recursos, o la seguridad en los establecimientos.

El mayor número de quejas de este apartado sepresenta para solicitar traslados o bien para expre-sar la disconformidad con el traslado no deseadode personas internas a otros centros penitencia-rios. En concreto, el 77,63% de las quejas se presen-tan por la denegación de la solicitud de traslado, lamayor parte de ellas porque la Secretaría de Servi-cios Penitenciarios deniega la solicitud de trasladoa un centro penitenciario de Cataluña, mientrasque el 11,84% se ha iniciado por la disconformidada ser trasladado (traslados dentro de Cataluña). Un9,21% de las personas han solicitado la interven-ción del Síndic por la demora en la realización deltraslado. Finalmente, un 1,31% de las quejas se hanproducido por la denegación del desplazamiento ahospitales no penitenciarios.


Gráfico 12. Tipos de quejas sobre organización general


Seguridad delos establecimientos

Libertad y excarcelación

Ingreso

Información, quejas y recursos

Comunicaciones y visitas

Traslados y conducción

0 10 20 30 40 50 60 8070

57

18

15

5

1

76

En segundo lugar, en cuanto a las quejas que hacenreferencia a la seguridad de los establecimientospenitenciarios, el 61,4% de las quejas están relacio-nadas con denuncias formuladas por internos porpresuntos maltratos o rigor innecesario en la apli-cación de las normas. En este sentido, de este61,4%, el 34,29% señala la desproporcionalidad enlas medidas, mientras que un 65,71% son quejasrelativas a presuntos maltratos por parte de fun-cionarios. En cambio, el 38,6% de las quejas sobreseguridad en establecimientos penitenciarios serelacionan con la falta de seguridad interna de loscentros o con el resto de compañeros del centro.

En tercer lugar, se encuentran las quejas sobrelibertad y excarcelación, en que el 44,4% de las que-jas están relacionadas con la ejecución de la ordende libertad (dilación en la ejecución de la orden delibertad o bien la denegación de la solicitud) y un

38,9%, con la falta de ayudas o la denegación desolicitudes de ayudas a la excarcelación. Final-mente, un 16,67% corresponde a inmigrantes quemanifiestan su disconformidad ante la sustituciónde penas impuestas por medidas de expulsión.

En cuarto lugar, en lo concerniente a las comunica-ciones y visitas, el 33,3% hace referencia a lascomunicaciones íntimas de las personas internasen los centros penitenciarios; en concreto, la dene-gación de solicitudes y la disconformidad con eltiempo de estas comunicaciones. El 26,67% de lasquejas se producen en las comunicaciones escri-tas, en relación con la lentitud en la tramitación delos escritos o bien por la presunta falta de tramita-ción de las quejas por el centro penitenciario.Finalmente, las comunicaciones orales y las comu-nicaciones con abogados y procuradores reciben el20% de las quejas por la denegación de solicitudes.

En quinto lugar, las quejas sobre el ingreso en esta-blecimientos penitenciarios están relacionadascon la falta de identificación y la falta de informa-ción sobre los derechos y deberes de las personasinternas en centros penitenciarios.

4.4. Régimen de los establecimientospenitenciarios

El apartado sobre el régimen de los establecimien-tos penitenciarios está integrado por las quejasrelativas a la disconformidad con el régimen peni-tenciario asignado o las dilaciones o denegacionesde cambio de régimen penitenciario.

Sobre este apartado, el 36,36% de las quejas se hanproducido por la disconformidad con la asignacióndel régimen penitenciario, mientras que el 63,64%de las quejas se presentan por la denegación de lasolicitud de cambio de régimen penitenciario. Del63,64%, el 71,43% de las quejas corresponden apersonas internas en centros penitenciarios queestán en régimen ordinario y quieren acceder alrégimen abierto.

4.5. Separación y clasificación

Este apartado, sobre la separación y clasificaciónde los internos, comprende las quejas planteadas

por la disconformidad con la asignación de gradopenitenciario y las dilaciones en la progresión degrado o bien la disconformidad con las decisionestomadas respecto a las regresiones de grado.

De las 18 quejas en las que se manifiesta la discon-formidad con la asignación de grado, en el 16,67%se alegan casos especiales para modificar la asig-nación prevista inicialmente. A pesar de ello, entodos los casos mencionados el Síndic no ha apre-ciado irregularidad en las actuaciones de la Admi-nistración desde el punto de vista normativo. Encuanto a la progresión de grado, en el 92,86% seexpresa la disconformidad ante la falta de progre-sión de grado, mientras que el 7,14% se queja porla demora en la concesión del grado por parte de laAdministración penitenciaria.

Finalmente, en cuanto la regresión de grado, cua-tro de las quejas están relacionadas con el motínque se produjo en el Centro Penitenciario de Qua-tre Camins.

4.6. Permisos de salida

El apartado de permisos de salida agrupa las soli-citudes de intervención del Síndic por el exceso detiempo de tramitación en los permisos ordinariosy extraordinarios, o bien por la denegación de lasolicitud de permiso por los juzgados de vigilanciapenitenciaria, el equipo técnico o la junta de trata-miento.


Gráfico 13. Tipos de quejas según el régimende los establecimientos penitenciarios


64,64 %

36,36 %

Disconformidad con la asignación derégimen penitenciarioDenegación de la solicitud de cambiode régimen

Gráfico 17. Tipos de quejas sobre separacióny clasificación de grado


4

8

Asignación Progresión Regresiónde grado de grado de grado

6

2

12

16

0

18

20

10

14

18

14

10

El 91,67% de las quejas que formulan las personasinternas en los centros penitenciarios hacen refe-rencia a permisos ordinarios, mientras que el8,33% se presenta con relación a permisos extraor-dinarios. En cuanto a los permisos extraordinarios,el motivo de las quejas es la denegación de solici-tudes, mientras que en el caso de los permisosordinarios, las quejas se presentan por la denega-ción de la solicitud (75,75%), la demora en la ejecu-ción del permiso (21,21%) o la falta de respuestade la junta de tratamiento (3%).

4.7. Formas especiales de ejecución depenas

El apartado de formas especiales de ejecución delas penas privativas de libertad comprende lasquejas que se han producido relacionadas con ladenegación de acceder a estas unidades o departa-mentos, o bien la posibilidad de retornar a la per-sona interna a las formas ordinarias de ejecuciónde las penas.


Gráfico 18. Tipos de queja sobre permisos de salida


5

10

Denegación Denegación Demora Falta dede solicitud de solicitud en la ejecución respuesta

20

25

0

30

Permisos extraordinarios Permisos ordinarios

15

3

25

7

1

Gráfico 19. Tipo de quejas respecto a las formas especiales de ejecución de las penas


1

2

Disconformidad Denegación Disconformidad Denegaciónde expulsión solicitud de expulsión solicitud

6

7

0

9

Internamiento en Unidadescentros de inserción Unidades extrapenitenciarias psiquiátricas

5

3

4

8

1

8

3

2

El 78,57% de las quejas hacen referencia a la volun-tad de las personas internas en centros peniten-ciarios de acceder a unidades extrapenitenciarias.De este 78,57%, el 72,73% se queja por la denega-ción de la solicitud de acceso, mientras que el27,27% manifiesta la disconformidad con la expul-sión de estos centros y el retorno a los estableci-mientos penitenciarios ordinarios para cumplir laejecución de la pena privativa de libertad.

Por otra parte, el 14,29% de las quejas manifiestanla disconformidad ante la denegación de acceso aunidades psiquiátricas y, finalmente, se ha produ-cido un caso, en cuanto al internamiento en cen-tros de inserción, en el que la persona interesadaexpresaba su desacuerdo ante la expulsión y soli-citaba volver a acceder a este tipo de centros.

4.8. Libertad condicional y beneficiospenitenciarios

El apartado de libertad condicional y beneficiospenitenciarios expone las quejas que han presen-tado las personas internas en centros penitencia-rios para gozar de la libertad condicional y de losbeneficios penitenciarios. El 52,38% de las quejasse presentan por cuestiones relacionadas con losbeneficios penitenciarios, el 42,88%, por las solici-tudes de libertad condicional; en cambio, sólo seha producido una queja en cuanto a la denegaciónde la solicitud de un indulto parcial.


Gráfico 20. Tipos de quejas de libertad condicional y beneficios penitenciarios


1

2

Denegación Falta de cómputo Falta de Denegación Pérdida de Denegaciónde solicitud correcto de respuesta de solicitud solicitud por la de solicitud

tiempo Administración

6

0

7

Libertad condicional Beneficios penitenciarios Indulto parcial

5

3

4

6

2

4

11 1

En cuanto a los beneficios penitenciarios, la mayo-ría de las quejas se han producido por la denega-ción de la solicitud, mientras que en un caso se hapresentado por la pérdida, por parte de la Adminis-tración penitenciaria, de la solicitud para adquirirestos beneficios. En lo concerniente a la libertadcondicional, el 66,67% de las quejas se producen,nuevamente, por la falta de concesión de la liber-tad condicional, mientras que en el 22,22% de loscasos se manifiesta la disconformidad ante la faltade respuesta a la solicitud de libertad condicionalpor parte de las personas con penas privativas delibertad. Finalmente, se añade una última quejapor problemas de cómputo de tiempo.

4.9. Prestaciones de las administracionespúblicas

El apartado de prestaciones de las administracio-nes públicas hace referencia a las solicitudes deintervención del Síndic de Greuges ante lo que sepercibe como falta de asistencia sanitaria por partede las administraciones públicas a las personasinternas en centros penitenciarios o bien la asis-tencia insuficiente, y las dificultades en la tramita-ción de pensiones no contributivas. El 76,19% delas quejas se presentan con relación a las presta-ciones sanitarias, mientras que el 23,81% se refierea las prestaciones sociales.

En primer lugar, en cuanto a las prestaciones sani-tarias, el 75% de las quejas manifiestan la discon-formidad ante la falta de asistencia sanitaria obien la asistencia sanitaria insuficiente. En estecaso, cabe mencionar tres casos en los que las per-sonas internas habían declarado una huelga dehambre. En el 25% restante, las personas interesa-das denuncian la falta de aplicación correcta delprograma de intercambio de jeringuillas (12,5%), lamala praxis del personal médico (6,25%), el diag-nóstico erróneo de una enfermedad (3,125%), ofinalmente la falta de información del personalmédico ante la muerte de una persona interna enun centro penitenciario.

En segundo lugar, respecto a las prestacionessociales, las quejas se han presentado por la faltade ayudas o la denegación de la solicitud (30% delas quejas en ambos casos) y los problemas en elcobro de las pensiones cuando la persona ingresaen un centro penitenciario (40%).

4.10. Régimen disciplinario, organización, yrégimen económico y administrativode los centros penitenciarios

El último apartado engloba, dado el reducidonúmero de quejas, las solicitudes de intervencióndel Síndic relacionadas con el régimen disciplina-rio (disconformidad con sanciones), la organiza-ción de los centros penitenciarios, o el régimeneconómico y administrativo de los establecimien-tos penitenciarios.

En relación con la organización de los centrospenitenciarios y el régimen económico y adminis-trativo, se han presentado dos quejas por la faltade coordinación entre los diferentes órganos cole-giados de los centros. Asimismo, se han presen-tado dos quejas relativas a la pérdida de pertenen-cias en cuanto a la custodia de los objetos de laspersonas internas en centros penitenciarios, y unarespecto a la gestión de los economatos.

Finalmente, en cuanto al régimen disciplinario, seha presentado una queja del personal funcionariopor una sanción impuesta por el Departamento deJusticia.


Gráfico 21. Tipo de quejas sobre prestaciones de las administraciones públicas


Falta de asistencia sanitaria

Falta de aplicación del programa de intercambio de jeringuillas

Diagnóstico erróneo

Mala praxis

Problemas en el cobro de pensión

Denegación de solicitud

Falta de información a la familia de un familiar muerto

Falta de ayudasAsi

sten

cia

soci

alA

sist

enci

asa

nit

aria

0 5 10 3015 20 25

3

4

3

1

24

4

2

1

5. LAS ADMINISTRACIONES AFECTADASPOR LAS QUEJAS

En materia penitenciaria, el 94,79% de las quejas sehan tramitado con la colaboración de la Adminis-tración autonómica, mientras que el resto se dis-tribuye entre la Administración estatal, los juzga-dos y tribunales, y la Administración institucional(en concreto, colegios de abogados).


Gráfico 22. Distribución de las quejas según el tipo de administración


Administraciónautonómica

Tribunales y juzgados

Administración estatal

Administracióninstitucional

0 50 150 300 500400100 200 350 450250

7

2

437

15

En lo concerniente a la Administración autonó-mica, el total de las quejas se ha tramitado con elDepartamento de Justicia. En relación con la Admi-nistración estatal, el 71,43% de las quejas se hantramitado con los ministerios de Justicia o bien deInterior, mientras que el 28,57% se ha gestionadocon la Delegación del Gobierno en Cataluña. Encuanto a los juzgados y tribunales, el 40% de lasquejas se han tramitado con los juzgados de vigi-lancia penitenciaria y, en menor medida, con el Tri-bunal Superior de Justicia de Cataluña (20%) y losjuzgados de instrucción (13,3%).

6. LAS RESOLUCIONES DEL SÍNDIC

Del conjunto de quejas tramitadas por el Síndic(461), cabe resaltar el incremento que se ha produ-cido en el número de resoluciones emitidas por lainstitución, en términos relativos, respecto al restode maneras de finalizar las quejas. Del conjunto deresoluciones del Síndic, en un 79,77% de los casos,el Síndic no ha observado ninguna irregularidad enla intervención administrativa, atendiendo a loscriterios de cumplimiento de la legalidad. Asi-mismo, cuando se ha presentado la queja a la ins-titución, en un 12,56% de los casos la Administra-ción ha tomado medidas para resolver elproblema. Éste es el caso de algunas solicitudes detraslados a centros penitenciarios, falta de res-puesta a solicitudes de las personas interesadas ofalta de atención sanitaria.

En cuanto a las sugerencias, el Síndic ha utilizadodicho tipo de resoluciones en el 5,58% de los casospara, entre otros, mejorar las condiciones de habi-tabilidad de los centros, proponer al equipo de tra-tamiento que se valore la posibilidad de modificarun cambio de grado o realizar seguimientos másexhaustivos en relación con la atención sanitaria aalgunos internos que lo necesitan. En este sentido,cabe señalar que el nivel de aceptación de lassugerencias ha sido del 58,3%, frente a un 33,33%,en que las sugerencias del Síndic no han sidoaceptadas por las administraciones, y finalmenteun 8,3%, en que las sugerencias han sido acepta-das parcialmente.

El 1,4% de las resoluciones del Síndic se ha funda-mentado en el recordatorio de deberes legales. Enconcreto y, de acuerdo con la Ley 30/1992, de 26 denoviembre, del Régimen Jurídico de las Administra-

ciones Públicas y del Procedimiento AdministrativoComún (modificada por la Ley 4/1999), se recuerda alas administraciones públicas la necesidad de darrespuesta a las solicitudes de las personas interesa-das o, entre otros, la necesidad de realizar valoracio-nes y favorecer la progresión de grado si los infor-mes y la evaluación de los internos lo aconsejan.

Finalmente, en cuanto a las recomendaciones, elSíndic ha formulado en el periodo comprendidoentre los años 2002 y 2006 dos recomendacionesque han afectado a aspectos como la necesidad deequilibrar el incremento del número de personasinternas en los centros penitenciarios con el per-sonal que trabaja en ellos y de mantener la pen-sión no contributiva íntegra, a pesar de que sepueda acreditar el coste de la manutención. Enrelación con estas recomendaciones, la primera hasido aceptada y la última, denegada.


Gráfico 23. Tipo de resolución de las quejas planteadas al Síndic


No irregularidad

La Administración resuelve

Sugerencia

Recomendación

Recordatorio de debereslegales

0 50 100 150 200 300 350 400250

343

54

6

24

3

Este capítulo presenta un análisis exhaustivo delsistema penitenciario catalán a partir del conte-nido de las quejas promovidas por los propiosinternos y de las visitas periódicas del Síndic encada uno de los centros penitenciarios. En cuantoa la estructura, el capítulo se divide en diez apar-tados, que conforman la problemática principal enesta materia.

1. MASIFICACIÓN

Una de las cuestiones que afecta al mundo peni-tenciario y en la que ha insistido el Síndic en todoslos informes es la masificación de los centros peni-tenciarios, tanto por las causas como por las conse-cuencias que se derivan. La masificación es uno delos problemas más graves con que se afronta la eje-cución de las penas y las medidas de seguridad pri-vativas de libertad, en la medida en que afecta a suorientación constitucional, agrava las condicionesde su cumplimiento y dificulta el tratamiento peni-tenciario y la reinserción social de los internos.

El Informe al Parlamento 2005 ya señalaba que estamasificación de los centros penitenciarios delEstado español y de Cataluña se habría podido pre-ver hasta el punto de que ha significado una claraopción de política penal y penitenciaria que ha lle-vado a los límites actuales de sobresaturación yque determina que la tasa de encarcelación deEspaña y Cataluña se sitúe entre las más altas deEuropa. Las tasas más recientes, correspondientesa junio de 2007, indican valores de 132 y 150 encar-celados por cada 100.000 habitantes en Cataluña yen el resto del Estado.

El Informe al Parlamento 2003 por primera vez rea-liza un análisis de los motivos por los que elnúmero de reclusos había aumentado ininterrum-pidamente, tanto en Cataluña como al conjuntodel Estado español. Señalaba que este aumento depoblación reclusa no responde a un incremento dela delincuencia o de la inseguridad ciudadana. Haydos motivos que, básicamente, explican este incre-mento: por una parte, el endurecimiento de las

penas para algunos de los delitos más habituales yla eliminación de la figura de la redención de con-denas por el trabajo y, por otra parte, las penasalternativas no privativas de libertad que prevé elCódigo Penal, así como también algunos mecanis-mos de reducción del tiempo de cárcel como porejemplo la libertad condicional a las dos terceraspartes de la condena o el indulto particular, que seaplican tímidamente.

La masificación dificulta el tratamiento penitenciario y, por lo tanto, el objetivo de la reeducación y reinserción social

Entonces ya se apuntaba que las reformas legisla-tivas que el gobierno del Estado había anunciadoen materia de seguridad ciudadana auguraban unnuevo impulso al aumento de la población peni-tenciaria. De hecho, las últimas reformas aproba-das desde el año 2003 confirman el giro presen-ciado en los últimos tiempos, en el sentido de queel legislador se ha olvidado del enunciado del artí-culo 25.2 de la Constitución, según el cual “laspenas y las medidas de seguridad privativas delibertad se tienen que orientar hacia la reeduca-ción y la reinserción social para dar prioridad a laretribución y a la prevención general positiva”.

Estas reformas legales y la política criminal pro-movida durante los últimos años se han traducidoen un endurecimiento de las penas y, en conse-cuencia, en un aumento del promedio del tiempode estancia en prisión. Estos cambios se han cons-tatado con el agravamiento de la duración de lapena de cárcel, que en caso de haber sido conde-nado por dos o más delitos puede llegar hasta ellímite máximo de 40 años de cárcel, por el endure-cimiento de los criterios para acceder al tercergrado de tratamiento, por la ampliación de los


III. ANÁLISIS DEL SISTEMA PENITENCIARIO DECATALUNYA

requisitos de la libertad condicional, por la mayorrestricción de beneficios penitenciarios del artí-culo 78 del Código Penal y, en definitiva, por laamplia restricción de los derechos individualesque orienta toda la reforma. Todos estos cambioshan comportado que las personas que ingresan enprisión tarden más tiempo en salir en regímenesde semilibertad, en libertad condicional o en liber-tad definitiva.

El Informe al Parlamento 2005 también apuntaba queotra causa que contribuye a la masificación es lainterpretación judicial restrictiva que predominaen el ámbito de los permisos ordinarios de salida,acceso a tercer grado y libertad condicional, con elagravante de una falta de criterio unificado deinterpretación por parte de los diversos órganosjudiciales encargados de la ejecución penal,aspecto al cual le dedicaremos más adelante unapartado específico.

A este conjunto causas debe de añadirse, tal ycomo apuntan los informes 2005 y 2006 que estecrecimiento no ha sido complementado con unainversión adecuada en materia de infraestructu-ras. Por ello, ha sido necesario revisar el Plan deequipamientos penitenciarios, que se presentó porprimera vez en 1996, para hacer frente a las nece-sidades actuales de plazas penitenciarias.

Las reformas legislativas, la política criminal y el endurecimiento de la ejecución de la pena comportan un aumento de la estancia en prisión

El Informe al Parlamento 2004 realizaba un análisis delos centros penitenciarios que había en Cataluñapara poner de manifiesto la situación que entoncespresentaban y para enfocar las futuras construccio-nes según criterios que favoreciesen el tratamientopenitenciario. Asimismo, describía que el CentroPenitenciario de Hombres de Barcelona, el deFigueres, Tarragona y Girona presentaban todosuna ocupación por encima de sus posibilidades. ElCP de Jóvenes también estaba demasiado lleno ycarecía de instalaciones específicas desde el puntode vista formativo, ocupacional y deportivo.

En cuanto a los centros grandes de cumplimiento,Quatre Camins y Brians también estaban en una

situación de saturación impropia. De los centros, elde Quatre Camins es el que ofrecía más posibilida-des para el tratamiento y, en cambio, Brians pre-sentaba un modelo arquitectónico poco recomen-dable si no se organizaba internamente conmódulos autónomos, tal y como se había previstoinicialmente. Finalmente, el Centro Penitenciariode Ponent ofrecía muchas posibilidades, a pesar deque necesitaba algunas reformas importantes. Serecordó la necesidad de ampliar o construir unanueva enfermería y buscar nuevos espacios paratalleres productivos y la recuperación del pabellónpolideportivo.

El propio Informe al Parlamento 2004 afirmaba que lamasificación tiene como consecuencia inevitableel deterioro de la convivencia y de las condicionesde vida de las personas que la sufren, con lo que selimita o se impide su posible reinserción social, yse agrava la tensión interna. La reducción del espa-cio, la disminución de los recursos, la calidad delos servicios, la insuficiencia de personal técnicopara los programas de tratamiento y para el tra-bajo productivo son algunas de las consecuenciasmás directas que conlleva.

Mientras no se construyesen los nuevos centrospenitenciarios que preveía el Plan de equipamien-tos, el Síndic enumeraba en este Informe 2004 unaserie de soluciones y propuestas de futuro parapaliar la situación de masificación:

• Difundir aún más este Plan para darlo a conocera la ciudadanía en general porque probable-mente esta actuación mejoraría el grado de acep-tación de estos equipamientos tan necesarios.

• Concebir estos nuevos equipamientos deacuerdo con los criterios de gestión efectiva yeficaz, y una racionalidad económica, y sin per-der el horizonte de su finalidad de existir, que noes otra que ofrecer un tratamiento específicopara cada persona privada de libertad, deacuerdo con sus características, para dotarla delas herramientas y los mecanismos necesariospara que retorne a la sociedad.

• Prever en la lógica arquitectónica de estos nue-vos centros el diseño de elementos y espaciosnecesarios, correctamente dimensionados parautilizarlos. Concebir áreas de deporte, de recreo,de paseo, de formación y ocupacionales, y tam-bién las destinadas al reposo, la higiene, con elfin de permitir el máximo desarrollo de las per-sonas y garantizar el respeto de los derechoshumanos.

• Configurar los módulos de vida ordinaria comounidades de convivencia que favorezcan la rela-ción entre los internos y los profesionales que


los atiendan. Se resalta la importancia que tienela intervención de estos profesionales en el inte-rior de los módulos, entendidos como unidadesbásicas de vida en común que tienen que permi-tir llevar a cabo un trabajo bien orientado y decolaboración entre el personal de régimen y el detratamiento. Es por esta razón que el diseñoarquitectónico debería facilitar el proyecto detrabajo que deba ejecutarse.

• Hacer de la seguridad exterior una herramientamoderna y efectiva para evitar la alarma socialque generan las fugas. Era necesario que losagentes penitenciarios, muy especialmente elpersonal de régimen y de tratamiento, se sintie-sen protegidos y seguros, sin que ello significaseun alejamiento de la población interna. Lamanera eficaz de intervenir es la relación perso-nal, no la distancia con el recluso. Es por ello querecomendaba una atención directa y personali-zada.

• Finalmente, el Síndic proponía en este Informe2004 construir centros de dimensiones reducidasque combinasen una buena gestión y aprovecha-miento del personal con un replanteamiento delos horarios laborales que lo hiciesen más econó-mico desde la vertiente presupuestaria.

Actualmente, el crecimiento de población en lasprisiones continúa a un ritmo constante. Desdejunio de 2006 a junio de 2007 se ha pasado de 8.911internos a 9.395. En consecuencia, si la poblaciónreclusa crece a un ritmo tan desmedido como últi-mamente, la creación de las nuevas plazas peni-tenciarias previstas y que recoge el Plan de equipa-mientos penitenciarios y de justicia juvenil(2004-2010) resultará nuevamente insuficiente.Este hecho representa un crecimiento acelerado dela población penitenciaria que se aleja cada vezmás de las cifras de los países del entorno: Portu-gal, Italia, Alemania, Francia, Suecia, Dinamarca ySuiza; sólo lo supera Inglaterra/Gales.

La población extranjera también ha comportadoun crecimiento constante, tanto en términos abso-lutos como porcentuales y continúa justificandouna parte muy importante de este crecimiento glo-bal de internos en las prisiones de cualquier partede Cataluña. Actualmente, representa casi el 40%de la población penitenciaria total de Cataluña.

Un dato que también resulta significativo es el cre-cimiento de la población preventiva. En junio de2007 representa el 21.8% del total de la poblacióninterna. Del total de población preventiva, la cárcelprovisional se aplica en una mayor proporción alos extranjeros que a los españoles, lo que dificultalos procesos de reinserción relacionados con elacceso al tercer grado y la libertad condicional.

2. ATENCIÓN SANITARIA

Uno de los objetivos esenciales de esta institucióncon relación a la ejecución de la pena privativa delibertad ha sido intentar, por todos los mediosposibles de que dispone la Administración, el esta-blecimiento de líneas de actuación que permitanuna detección eficaz de las personas con proble-mas de salud mental y la evaluación de los progra-mas de tratamiento que, en este sentido, se llevana cabo en los diversos centros penitenciarios.

2.1. La enfermedad mental en el ámbitopenitenciario

La Ley Orgánica General Penitenciaria prevé laseparación de los internos que presenten enferme-dad o defecto físico o mental de los internos quepueden seguir el régimen normal del estableci-miento. En realidad, esta prescripción legal secumple sólo en parte. Los enfermos físicos sondestinados al departamento de enfermeríadurante la enfermedad, sin perjuicio de las salidasa centros hospitalarios cuando sea necesario. Losenfermos psiquiátricos son trasladados a los hos-pitales psiquiátricos penitenciarios, de los que,hasta septiembre de 2003, sólo había dos en todaEspaña, el de Alicante y el de Sevilla.

Además, no todos los enfermos mentales requie-ren un hospital psiquiátrico, pero no hay alterna-tiva: cárcel u hospital. En el Informe 2003 el Síndicponía de manifiesto que no existen centros inter-medios donde destinar a los internos que, por suscaracterísticas, no pueden estar en un centro peni-tenciario en régimen ordinario. Asimismo, recogeque los centros penitenciarios tendrían que tenerun equipo especializado para la atención y el tra-tamiento de los internos con disminución psíquicacon el que se trabajasen objetivos y programasconcretos para ellos, de forma que les fuera másfácil la salida hacia otro recurso, tanto institucio-nal como del ámbito familiar.

Los centros penitenciarios tendrían que tener especialistas para los internos con problemas psíquicos

En la visita al Centro Penitenciario de Hombres deBarcelona en 2003 se consideró insuficiente la ratiode personal de psiquiatría. Igualmente, a raíz de lavisita al Centro Penitenciario Ponent el mismo año


se recordó al Departamento de Justicia que no sehabía ejecutado la separación comprometida entreenfermos psiquiátricos y orgánicos.

Con todo, el Síndic señala que, en el sistema peni-tenciario de Cataluña, la atención sanitaria hamejorado considerablemente durante los últimosaños como consecuencia del convenio de colabo-ración del año 1991 entre los departamentos deJusticia y Sanidad del Gobierno catalán. Esta aten-ción sanitaria se presta bajo unos estándares decalidad perfectamente comparables a los querigen, en un mismo territorio, la relación de cual-quier ciudadano con el sistema nacional de salud.

En los diversos informes al Parlamento el Síndic haseñalado que las enfermerías de los centros,incluso cuando tenían la separación adecuadaentre los enfermos orgánicos y psiquiátricos, noestaban en disposición de prestar determinadaasistencia. Este déficit se palió con la habilitaciónde unas habitaciones dependientes de la unidadhospitalaria penitenciaria, o habilitando unas pla-zas en centros psiquiátricos, como el caso delrecinto Torribera, de Santa Coloma de Gramenet.

Una recomendación del Síndic culmina con la apertura de la unidad hospitalaria de psiquiatría penitenciaria de Brians

La asistencia en un recinto hospitalario psiquiá-trico sin connotaciones penitenciarias no haestado exenta de problemas, como el Síndic hacomprobado en las diferentes visitas. En este sen-tido, el Informe de 1998, sobre la visita al recintoTorribera, afirmaba: “Los internos ingresados porvía judicial, que tendrían que ser atendidos en unhospital psiquiátrico penitenciario generan dis-funciones”. Es por ello que se reiteró al Departa-mento de Sanidad y Seguridad Social que coordi-nase sus actuaciones con el Departamento deJusticia, a fin de crear un establecimiento psiquiá-trico penitenciario destinado al cumplimiento delas medidas de seguridad privativas de libertadaplicadas por los tribunales, paliando a la vez elproblema que representa para los hospitales psi-quiátricos.

Finalmente, el Departamento de Sanidad y Seguri-dad Social y el Departamento de Justicia e Interioraceptaron una de las recomendaciones del Síndic,con la creación de un hospital psiquiátrico peni-

tenciario para atender adecuadamente a los enfer-mos mentales encarcelados, hecho que motivó enel 2003 la apertura de la actuación de oficionúmero 2739/03, sobre hospitalización psiquiátricapenitenciaria, actuación que se trató en la secciónde sanidad.

En septiembre de 2003 finalmente se inauguró launidad hospitalaria psiquiátrica penitenciaria delCentro Penitenciario de Brians. Eso fue posible enaplicación del acuerdo de colaboración que en elaño 2001 se firmó entre los Departamentos de Jus-ticia e Interior y Sanidad y Seguridad Social y laOrden Hospitalaria de Sant Joan de Déu, con elobjetivo de asegurar la prestación de la atenciónen salud mental en los centros penitenciarios deCataluña, de acuerdo con una concepción inte-grada e integral del sistema sanitario de utilizaciónpública de Cataluña.

La gestión de esta unidad se encarga a la entidadSant Joan de Déu Serveis de Salud Mental y se ins-pira en los valores de la orden mencionada y en elmodelo asistencial que toma a la persona enfermacomo centro de la asistencia, integral y personali-zada, con el objetivo de ofrecer un servicio de cali-dad, basado en la eficacia y la eficiencia, adaptadapor razones obvias a la normativa penal y peniten-ciaria. La unidad se integra en una red asistencialde la que forman parte los recursos siguientes:enfermerías psiquiátricas, unidad polivalente delCentro Penitenciario Quatre Camins, Unidad Peni-tenciaria Hospitalaria de Terrassa, Centro de DíaPinel y consultas psiquiátricas de los centros peni-tenciarios.

En los diversos informes al Parlamento se ha cele-brado la puesta en marcha de esta nueva unidadhospitalaria y se ha valorado positivamente lageneración de plazas de psiquiatría en el Departa-mento de Enfermería-Psiquiatría de QuatreCamins y la remodelación de la farmacia dePonent.También destaca especialmente la labor dela Unidad Hospitalaria de Terrassa, donde la saluddebe prevalecer por encima del régimen peniten-ciario. En este campo, la coordinación con el restode la red asistencial, la interdisciplinariedad y lacontinuidad asistencial extrapenitenciaria sonbásicas para mejorar la atención de estas personasy garantizar una asistencia integral y personali-zada a estos enfermos.

Finalmente, en cuanto a las medidas de seguridad,el Síndic señalaba en el Informe al Parlamento 2005que detectaba la necesidad de una mayor aplica-bilidad de los operadores jurídicos y una falta derecursos materiales que hagan que la ejecución deestas medidas sea idónea. A la vez, detectaba quelos equipos médicos y facultativos de los centrospenitenciarios no proponen la medida que prevé el


artículo 60 del Código Penal, que por medio de unproceso contradictorio permite la revisión de lamedida de seguridad.

2.2. La atención a las drogodependencias

Desde que en el año 1984 la Generalitat de Cata-lunya asumió las competencias en materia peni-tenciaria, la intervención en el área de drogode-pendencias en los centros penitenciarios seconvirtió un objetivo preferente. El Departamentode Justicia y el de Sanidad y Seguridad social cola-boran desde el año 1990 para llevar a cabo diferen-tes actuaciones encaminadas a ofrecer alternati-vas de atención a los internos drogodependientes.Actualmente todos los centros penitenciarios deCataluña aplican programas de intervención condrogodependientes. También se ha potenciado lacolaboración con entidades externas que puedenofrecer apoyo y seguimiento a los internos, y quecompletan la oferta asistencial que hay en los cen-tros penitenciarios.

El Informe al Parlamento 2004 destacaba el impor-tante incremento, la consolidación y el desarrollode programas y también remarcaba el aumento delas derivaciones a recursos comunitarios de la Redde Atención a Drogodependencias.

a) Comunidades terapéuticas

Con la aprobación del Decreto 184/1990, de 20 dejunio, se creó el Programa de Atención Especiali-zada para el tratamiento de conductas adictivas(DAE), bajo el régimen de comunidad terapéuticadentro del Centro Penitenciario Quatre Camins,que fue la primera comunidad terapéutica de todoel Estado.

El Síndic ha visitado este departamento en diver-sas ocasiones. De la información obtenida sobre laevolución de este programa desde el inicio, elInforme al Parlamento 2004 recogía algunos de susresultados, como por ejemplo tiempo de estancia,número de ingresos, abandono del programa, que-brantamiento de condena, etc.

Teniendo en cuenta los buenos resultados del DAEdel Centro Penitenciario Quatre Camins, la enton-ces Dirección General de Servicios Penitenciarios yde Rehabilitación consideró crear un departa-mento de atención especializada para mujeres. ElDAE para mujeres se inauguró a finales de 1993 enel Centro Penitenciario de Brians. Últimamente seha inaugurado un nuevo DAE en Ponent y en elCentro Penitenciario Brians se ha creado un espa-cio específico dentro de la cárcel para atender a losdrogodependientes. Este centro, que se puso en

marcha en octubre de 2005, coordina diversos pro-gramas de toxicomanías, como por ejemplo el tra-tamiento con metadona, el intercambio de jerin-guillas o los destinados a prevenir y detectar suconsumo.

El Informe al Parlamento 2006 señalaba que es nece-sario generalizar este modelo de atención a lostoxicómanos al resto de cárceles catalanas. Segúnse informó al Síndic, está previsto incluir este ser-vicio integrado en los nuevos centros penitencia-rios en construcción. En el DAE, el abordaje de latoxicomanía se realiza desde una perspectiva inte-gral. O sea, el tratamiento va más allá de intentarque el interno no consuma. El objetivo es conse-guir el máximo periodo de abstinencia de drogas,pero, principalmente, dar herramientas y aprendi-zajes para provocar un cambio de estilo de vidaque permita consolidar la abstinencia.

b) Intercambio de jeringuillas

Otra alternativa de intervención en drogodepen-dencias para los internos de los centros peniten-ciarios de Cataluña es el Programa de Intercambiode Jeringuillas (PIX). El consumo de drogas por víaintravenosa es la principal causa de difusión delsida en el Estado español y en Cataluña, conse-cuencia directa de la práctica de compartir elmaterial de inyección entre los drogadictos. Porello diferentes instituciones y colectivos han lle-vado a cabo programas especialmente dirigidos aestas personas con la finalidad de erradicar lasprácticas de riesgo y ofrecerles información sobreel sida y las drogodependencias, entendiendo quela prevención es la única solución posible, ya queaún no existe ningún sistema eficaz para comba-tirla.

Una de estas estrategias conforma los programasde intercambio de jeringuillas. En el año 1993empiezan a consolidarse en Cataluña (fuera de loscentros penitenciarios). En este programa partici-pan: centros de atención primaria de salud, ofici-nas de farmacia y centros de tratamiento de dro-godependencias, entre otros, de forma que puedefacilitarse, además de material de inyección, laintegración de los usuarios de drogas como enfer-mos en el sistema penitenciario.

El objetivo de estos programas es disminuir losriesgos derivados del uso de drogas por vía paren-teral, tanto a los consumidores —facilitándolesque no compartan jeringuillas, que utilicen mate-rial estéril para inyectarse y ofreciéndoles educa-ción sanitaria para reducir los daños asociados aeste tipo de práctica adictiva— como al conjuntode la población, reduciendo el abandono de jerin-guillas abandonadas por la calle que pueden pro-vocar pinchazos accidentales.


Numerosos estudios han demostrado que estosprogramas reducen el hábito de compartir el mate-rial de inyección y, por lo tanto, también la inci-dencia de infección por VIH; además no incremen-tan el número de usuarios ni tampoco el consumode drogas en el ámbito penitenciario. El Estadoespañol desde el año 1997 tiene experiencia en laaplicación de dicho tipo de programas. A modo deejemplo, en la prisión de Basauri en el País Vascose demostró que era perfectamente posible estetipo de programa en prisión.

El Parlamento aprobó por unanimidad el 6 defebrero de 2003, mediante una proposición no deley, instar al Gobierno de la Generalitat a aplicarprogresivamente el Programa de Intercambio deJeringuillas (PIX) en todos los centros penitencia-rios de Cataluña. De acuerdo con esta proposición,la Secretaría de Servicios Penitenciarios, Rehabili-tación y Justicia Juvenil elaboró un programa pilotopara aplicar este programa en el Centro Peniten-ciario de Tarragona.

La puesta en marcha de este programa no fue fácil,como consecuencia de la oposición de una partedel personal funcionario; pese a estas dificultades,se puso en funcionamiento. En la visita al CentroPenitenciario de Tarragona, en junio de 2003, elSíndic constató la instauración de este programay previó realizar una evaluación del mismo al cabode seis meses de funcionamiento (actuación deoficio 2168/03).

El Síndic se dirigió al entonces Departamento deJusticia e Interior indicándole que tenía conoci-miento que la implantación del programa de inter-cambio de jeringuillas se había negociado con lossindicatos hasta alcanzar un acuerdo que alterabasustancialmente el contenido inicialmente progra-mado, puesto que eliminaba la intervención delpersonal sanitario previsto y su seguimiento. ElSíndic no discute la participación sindical en lafijación de condiciones en el ámbito salarial, dehorarios, de higiene en el trabajo, pero determinarsi este programa debe tener un contenido sanitarioo bien debe articularse otro sistema que cambieesta naturaleza sanitaria no parece el contenidopropio de la negociación sindical.

En todo caso, se constató que el incumplimientopor parte del personal del centro del acuerdo con-seguido entre el Gobierno y los sindicatos en estepunto reintegró el programa al ámbito sanitario ya la confidencialidad de su aplicación. A todos losefectos, el Síndic afirmó que cabe valorar los lími-tes de aquello susceptible de negociación de cara agarantizar la deseable paz sindical.

Al cabo de seis meses se informó al Síndic que nose había registrado ninguna alta de VIH en prisión

y que no se había producido ningún incidenteremarcable derivado del uso de las jeringuillas conaguja retráctil que se utilizan en el programa. ElSíndic consideró, pues, que debía evaluarse sindemora el programa piloto y si se confirmaban losdatos del buen éxito, implantarlo rápidamente enel conjunto de los centros penitenciarios.

c) Fallecimientos en prisión

El Síndic ha llevado a cabo de manera continuadadurante los últimos años actuaciones de oficio conrelación a personas que mueren dentro del sis-tema penitenciario.

En el año 1999 murió un total de 64 personasdurante el cumplimiento de la condena. Desdeentonces el número de muertes se mantuvo más omenos estable y llegó a su punto más álgido en elaño 2005 con un total de 74. En el año 2006 elnúmero de muertes disminuye considerablementecon 52. Una parte de estas defunciones se producedentro de los centros penitenciarios y otra, fuera.

Con relación a la actuación de oficio registrada conel número 913/05, relativa al seguimiento de lasactuaciones realizadas por la Administración peni-tenciaria de Cataluña en relación con las muertesde estos internos, se tuvo conocimiento de losdiversos programas marco que se llevaban a cabodentro de los centros penitenciarios. Después deestudiarlos, el Síndic puso en conocimiento de laSecretaría de Servicios Penitenciarios la necesidadde diseñar programas de intervención eficaces coninternos que presenten riesgos de suicidio, de acen-tuar líneas de actuación que permitan una detec-ción eficaz de este riesgo y de evaluar estos progra-mas en cada uno de los centros penitenciarios.

El Síndic abrió una actuación de oficio en 2006 para supervisar el programa marco de intervención sobre el riesgo de suicidios

La Secretaría respondió que compartía la preocu-pación y el interés del Síndic para mejorar estosprogramas y que le informaría de los cambios queen el futuro se introdujesen. Sin embargo, dadoque transcurría el tiempo y que la revisión de estosprogramas no se llevaba a cabo, el Síndic volvió aabrir una nueva actuación de oficio registrada conel número 100144/06.


Con la apertura de esta nueva actuación, el Síndicse ha dirigido a la Secretaría y le ha solicitado uninforme actualizado relativo a la evaluación y elseguimiento de los programas mencionados, y lasrevisiones que se hayan podido realizar del mismoteniendo en cuenta que el documento “Las pautaspara la prevención de suicidios”, elaborado por laentonces Dirección General de Servicios Peniten-ciarios, data de octubre de 1997.También le ha soli-citado información sobre los protocolos de actuali-zación que utilizan los centros penitenciarios decualquier parte de Cataluña en esta materia ysobre las actuaciones llevadas a cabo en lossupuestos de concurrencia de variables de riesgode suicidio en internos con una patología psiquiá-trica. Actualmente, el Síndic aún no ha obtenidorespuesta.

3. TRASLADO DE INTERNOS

En el Informe al Parlamento 2005 por primera vez elSíndic pone de manifiesto la dificultad de losinternos de ambas administraciones penitencia-rias para ser trasladados a los centros penitencia-rios más próximos al domicilio familiar a raíz delvolumen de quejas que crece sobre esta materia. ElReal Decreto 1436/1984, de 20 de junio, sobre nor-mas provisionales de coordinación de las adminis-traciones penitenciarias prevé, en el artículo 4.3,que si un establecimiento propone el traslado deun interno en el ámbito territorial de otra adminis-tración, la administración receptora sólo puedeoponerse a ello por una falta de plazas o de acredi-tación de vinculación familiar.

La falta de plazas frena el traslado de presos del resto del Estado

El Síndic ha observado durante todo este tiempoque la falta de plazas en el centro solicitado es lacausa más frecuente por la que la Secretaría deServicios Penitenciarios deniega las solicitudes detraslado que efectúan internos presos en el restodel Estado español con vinculación familiar con-trastada en Cataluña. La discrecionalidad de laAdministración en este ámbito responde a unoscriterios propios de organización y funciona-miento en materia de traslados dentro de la potes-tad autoorganitzativa que choca muy a menudocon el principio de proporcionalidad. La falta deplazas en el centro solicitado pasa por delante dela valoración de otras variables de tipo familiar y

de los perjuicios que este alejamiento comportapara el interno y su familia.

En este contexto institucional, el Síndic plantea lanecesidad de proponer soluciones que permitanel cumplimiento efectivo de la finalidad asignadaa las penas y medidas de seguridad privativas delibertad teniendo en cuenta el volumen de quejasde traslado existentes. En el Informe al Parlamento2005 y 2006 el Síndic apunta que debería fomen-tarse la coordinación entre administracionesmediante reuniones periódicas y habituales quepermitan desbloquear la situación actual de faltade traslados. A modo de ejemplo, en las solicitu-des de traslados en que se acredite vínculos fami-liares en una u otra administración, se podríahacer un intercambio numérico equitativo, sinque ello comportase un incremento de la pobla-ción penitenciaria de la administración corres-pondiente. Todo ello, sin perjuicio de valorar ypriorizar cada caso, dada la gran cantidad dedemandas existentes.

En lo concerniente a Cataluña, y dentro del marcode los criterios propios de organización y funcio-namiento de la Administración catalana, seobserva que se priorizan las solicitudes de trasladode internos clasificados en tercer grado o de losque están en segundo grado con una vinculaciónfamiliar acreditada y una propuesta favorable depermiso.

En el Informe al Parlamento 2006 el Síndic hace unllamamiento a la sensibilización para priorizar elestudio de las solicitudes de traslado de mujerespresas, especialmente las que tienen hijos. Señalaque cabría priorizar también los traslados de per-sonas que han sido condenadas fuera de España yque han sido trasladadas por la aplicación del Con-venio sobre traslados de personas condenadas, fir-mado en Estrasburgo el 21 de marzo de 1983. Elprocedimiento establecido en estos casos y laburocratización excesiva agrava la situación por laque debe pasar el interno desde que sale delestado de condena hasta que llega al estado decumplimiento, sin contar el tiempo que tiene quetranscurrir para poder ser trasladado de la Admi-nistración central a la catalana.

En cuanto al grupo de quejas que ha recibido elSíndic, en la gran mayoría existe una vinculaciónfamiliar contrastada. La situación de la familia esprecaria, lo que impide que pueda trasladarse a verel interno con tanta frecuencia. Por lo tanto, elinterno es privado de mantener los vínculos fami-liares. A esta situación debe añadirse —y así lomanifiestan los internos y sus familias— que estostraslados, que se realizan normalmente por carre-tera, ponen en peligro la seguridad y la salud detodos el miembros, sin perjuicio de las consecuen-


cias negativas para la salud y la dignidad de losinternos que comporta realizar los traslados en losvehículos destinados a estos fines.

En el ámbito de traslados de internos dentro deCataluña, el volumen de quejas también consti-tuye un volumen importante. Las quejas en estecampo responden a motivos de incompatibilida-des con otros internos o funcionarios o bien a lanecesidad de acercarse al domicilio familiar. Eneste último supuesto, hay internos del área deTarragona y Terres de l’Ebre que desean permane-cer en el Centro Penitenciario de Tarragona; y delárea de Girona que desean permanecer o en elCentro de Figueres o bien en el de Girona. Desgra-ciadamente, son centros pequeños que están muymasificados, por lo que en cuanto un internoingresa en ellos, pasa a penado y es clasificado, sele asigna a un centro de cumplimiento mayor porla imposibilidad real de albergar a más internos.

Cabe añadir, además, la dificultad que tienenmuchas familias para desplazarse a los centros decumplimiento finalmente asignados porque, pese aser los más próximos, están lejos de los domiciliosrespectivos y estas familias no disponen de sufi-cientes medios materiales y personales para ir. ElSíndic también ha insistido en que a la hora deefectuar los traslados se tenga cuidado de las per-tenencias personales de los internos porque se hanrecibido quejas en que los internos manifiestanque les han perdido sus efectos personales o bien eltiempo que han tenido que esperar sin la ropa des-pués de haberla reclamado en varias ocasiones.

Sin embargo, el Síndic ha resaltado el esfuerzo querealiza la Secretaría en este ámbito, ya que siempre ycuando las circunstancias personales y de trata-miento del interno permiten su traslado, la Secreta-ría efectúa el cambio de centro. En los casos en quela falta de plazas o las incompatibilidades con el cen-tro solicitado impiden un primer traslado, la Secreta-ría se compromete a valorar la correspondiente soli-citud de traslado una vez transcurrido un tiempo.

De un total de 76 casos, dentro de Cataluña setraslada al interno en un 40,7% a partir de la inter-vención del Síndic. En cambio, cuando las solicitu-des proceden de internos que están presos fuerade Cataluña y quieren venir a Catalunya a cumplircondena, la Secretaría de Servicios Penitenciarios,Rehabilitación y Justicia Juvenil sólo ha aceptadola solicitud del Síndic en un 29,4% en el periodocomprendido entre el 2002-2006. De estos porcen-tajes se desprende lo que se mencionaba anterior-mente en cuanto a las dificultades que tienen losinternos del resto del Estado español para sertrasladados a Cataluña por razones de vinculaciónfamiliar.

4. TRABAJO PENITENCIARIO

El artículo 26 de la Ley Orgánica General Peniten-ciaria prevé que el trabajo penitenciario se confi-gura como un derecho y como un deber delinterno y es un elemento fundamental de su tra-tamiento. El auto de 14 de marzo de 1988, dictadopor el Tribunal Constitucional en el recurso deamparo número 87/1987, establece que “El dere-cho a un trabajo remunerado y a los beneficioscorrespondientes de la Seguridad Social, que elartículo 25.2 de la CE reconoce a quienes seencuentran cumpliendo condena de prisión, sonderechos que se insertan en los fines de reeduca-ción y reinserción social a los que por exigenciaconstitucional deben orientarse las penas privati-vas de libertad [...].”

Faltan plazas para acceder a un puesto de trabajo mientras se cumple condena

Es por ello que el Informe al Parlamento 2006 afirmaque uno de los objetivos que debe marcarse la polí-tica penitenciaria de los próximos años es conse-guir que el máximo número de personas puedandesarrollar un trabajo mientras cumplen condena.Si bien el estudio El trabajo en las prisiones que pre-sentó el Departamento de Justicia recoge que 1.815internos de los centros penitenciarios de Cataluñatrabajan en los talleres productivos del CIRE, un52% de la población disponible para trabajar nopuede hacerlo, o sea, casi la mitad de presos aptosy disponibles, cualquiera que sea motivo no tra-baja. El hecho de que la Administración peniten-ciaria sea incapaz de ofrecer puestos de trabajo atodos los que lo solicitan explica que ésta debaseleccionar y priorizar unos internos por encimade otros y que tenga que programar otras activida-des complementarias de manera que el internotenga todo el día ocupado.

A raíz de la visita que el Síndic llevó a cabo en loscentros penitenciarios de Cataluña en el año 2005,se detectó el gran número de internos que estabanen los patios de los centros respectivos sin realizarninguna actividad. Igualmente, se detectó la necesi-dad de habilitar espacios para talleres productivos yartísticos, puesto que la infraestructura de los cen-tros era deficitaria e insuficiente, a causa, una vezmás, del incremento de población penitenciaria.

Igualmente, el Informe al Parlamento 2005, en cuantoal trabajo penitenciario, señala que:


• El número total de personas desocupadas es máselevado en comparación con la población total.

• Los salarios que cobran los trabajadores se ale-jan de los que cobran los trabajadores en unmedio normalizado.

• La preparación profesional de las personasrecluidas es, generalmente, insuficiente.

• Es preciso contabilizar la jornada laboral con larealización de otras actividades previstas en losprogramas de tratamiento de los internos.

Por ello, el Síndic en el Informe al Parlamento 2005formula una serie de recomendaciones a fin demejorar la situación del trabajo penitenciario enlas prisiones. En este sentido recomienda:

• La colaboración institucional entre todas lasadministraciones.

• La dotación, dentro de los nuevos centros peni-tenciarios, de espacios destinados a talleres quefaciliten al máximo la ocupación de los internosen cada centro y la renovación de los existentesen los centros actuales.

• El trabajo de adultos como base de su rehabilita-ción compaginado con otras actividades de tra-tamiento.

• El impulso del modelo de talleres externos.

• El incremento de la oferta de formación ocupa-cional.

• La revisión de los servicios internos, junto con laprevisión de la dotación económica correspon-diente por parte de la Administración penitencia-ria.

• La colaboración necesaria de la sociedad para lainserción del preso a través del trabajo sea efec-tiva. No basta con la acción de los poderes públi-cos, sino que es una responsabilidad compartidaentre administraciones penitenciarias, resto deadministraciones y conjunto de entidades quetrabajan en el campo de atención a las personas.

En cuanto al trabajo formativo, en las visitas a loscentros penitenciarios que se llevaron a cabodurante el 2004, pudo apreciarse que aún había unexceso de trabajo manipulativo, que es poco for-mativo para los internos y que no ayuda a la cuali-ficación profesional. Así pues, el Informe al Parla-mento 2004 ya recomendaba la necesidad de hacerun esfuerzo para incrementar un trabajo produc-tivo que fuese a la vez formativo, sin menospre-ciar, aun así, ningún trabajo que pudiese llegar a

los centros penitenciarios catalanes. En definitiva,se trata de favorecer la reinserción social para faci-litar la adaptación progresiva de los internos almundo exterior y también para encontrar un tra-bajo estable después de cumplir condena.

El Síndic ha recibido desde el año 2005 quejas dediversos internos de los centros penitenciarios dede Cataluña sobre las pensiones de invalidez ojubilación que tienen reconocidas, en su modali-dad no contributiva, y las cantidades que les retie-nen en concepto de manutención a cargo de laAdministración al ingresar en prisión. De acuerdocon la legislación vigente, la normativa que regulalas pensiones no contributivas de la SeguridadSocial es competencia estatal y la Generalitat deCatalunya actúa como órgano gestor.

La manutención de un interno no puede considerarse parte del sueldo por trabajo penitenciario

En virtud de los convenios de colaboración en lagestión de esta materia, y con la finalidad dehomogeneizar las actuaciones de los diferentesórganos gestores, el IMSERSO adopta criterios deinterpretación normativa ante los diferentessupuestos planteados, criterios que son actualiza-dos y editados con el fin de facilitar su consultapor los órganos gestores. Entre los criterios señala-dos figura el caso de los solicitantes de pensión nocontributiva por jubilación o invalidez privados delibertad en los centros penitenciarios. La sentenciadictada por la Sala de lo Social del TribunalSupremo de 20 de diciembre de 2000 admite comoingresos computables o como bienes o derechos denaturaleza prestacional del interno en prisión elcoste derivado de la manutención de los pensio-nistas, que puede deducirse de la pensión no con-tributiva, previa valoración y acreditación de estecoste.

En cuanto a la jurisprudencia del Tribunal Supre-mo, desde 1/01/2001, se está aplicando en la ges-tión de las pensiones no contributivas de Cataluñala doctrina de esta sentencia, no la de los votosparticulares que manifiesta que aunque se acre-dite el coste de esta manutención se conservesiempre el derecho a la pensión no contributivaíntegra. Es en virtud de esta doctrina de votos par-ticulares que la Administración debería hacer suinterpretación. Por ello, y teniendo en cuenta laincidencia que este tema tiene sobre el sistema


penitenciario y el hecho de que afecta a uno de loscolectivos más desprotegidos socialmente, el Sín-dic decidió enviar al Defensor del Pueblo un con-junto de consideraciones para que las valorara.

El Síndic entiende que la sentencia del 20 dediciembre de 2000, dictada en casación para unifi-cación de doctrina, ofrece una interpretación muyrestrictiva de la normativa estatal respecto a estamateria, y en particular cuando se aplica a perso-nas que se encuentran privadas de libertad. El Sín-dic considera que aunque la estancia forzosa enun centro penitenciario proporcione necesaria-mente a la persona interna alojamiento y comida,y pese a que el coste que comporta esta manuten-ción sea susceptible de cuantificación, no puedeconfigurarse este coste como una renta o uningreso del interno.

De hecho, la normativa penitenciaria prevé la ali-mentación como uno de los derechos de los internos.Así, la Administración debe proporcionar a los inter-nos una alimentación controlada médicamente, con-venientemente preparada, que responda en cantidady calidad a las normas dietéticas y de higiene,teniendo en cuenta su estado de salud, la naturalezadel trabajo, etc. A la vez, este suministro forzoso dealojamiento y comida no es una renta capital, perotampoco se configura como renta del trabajo, ya queno se deriva del ejercicio de actividad por cuenta pro-pia o ajena. Se trata de un deber de la Administraciónpenitenciaria que se deriva de la relación de sujeciónespecial que tiene con el interno. En ningún casotiene que ver que las rentas de trabajo sean en metá-lico o en especie, ya que no son una actividad volun-taria del que las recibe dirigida a esta finalidad. Elinterno las percibe como consecuencia de su estan-cia en prisión sin que tenga una intención remune-ratoria o sustitutiva, ni exista un plano de igualdadentre quien lo da y quien lo recibe.

El Defensor del Pueblo estudió la propuesta delSíndic, pero no apreció que la Administración vul-nerase el ordenamiento jurídico o menospreciaseel ejercicio de un derecho o libertad fundamental,porque su interpretación sigue en todo momentoel criterio fijado por el Tribunal Supremo en la sen-tencia de unificación de doctrina. Por ello, el Síndicenvió esta propuesta al Parlamento de Cataluñapor si considerase oportuna la presentación deuna iniciativa legislativa ante las Cortes Generalesde acuerdo con el artículo 87.2 de la Constitución.

En fecha 28 de marzo de 2007 la Mesa del Parla-mento, en sesión de 27 de marzo de 2007, comu-nicó al Síndic que había tomado nota del escrito yque había acordado su envío a los grupos parla-mentarios que son quienes, de acuerdo con elReglamento, pueden ejercer las acciones parla-mentarias que consideren pertinentes.

5. LIBERTADES Y BENEFICIOSPENITENCIARIOS

Desde la entrada en vigor del Código Penal de 1995,en que desapareció la redención de penas por eltrabajo, los únicos beneficios penitenciarios quepermiten suavizar los niveles de punición y durezade la pena de cárcel son la libertad condicional y eladelantamiento de ésta.

A la vez, el Reglamento Penitenciario de 1996 con-templa en el artículo 206, como beneficio peniten-ciario, la figura del indulto particular que proponeel equipo de tratamiento al juez de vigilancia. Dehecho, hasta el momento actual ha constituidouna norma que no ha tenido ninguna aplicaciónpráctica, ni por parte de las administraciones peni-tenciarias, ni por parte de los jueces de vigilanciapenitenciaria.

Además de las limitaciones legales para acceder a la libertad condicional,existen otras de índole judicial y de ejecución penitenciaria

En el Informe al Parlamento 2005 el Síndic señala quese detecta una falta de propuestas de solicitud deindulto particular y que el artículo 206 no tieneaplicabilidad porque la Administración no realizapropuestas ante la falta de respuestas de los juecesde vigilancia penitenciaria. A modo de ejemplo,señala que en 2005 el Centro de Ponent tan solohabía tramitado dos propuestas de indulto. Eneste sentido cabe señalar que actualmente esvigente la Ley de 18 de junio de 1870 que prevéreglas para el ejercicio de la gracia de indulto.

En este campo, cabe recordar también que el artículo168.2 del Estatuto de Autonomía de Cataluña dis-pone la posibilidad de que la Generalitat pueda emi-tir informes en el procedimiento de otorgamiento deindultos. De los cambios realizados en el CódigoPenal de 1995, con más de veinte leyes orgánicas,cabe resaltar lo que se refiere al adelantamiento dela libertad condicional hasta un máximo de 90 díaspor cada año de cumplimiento efectivo, una vezextinguida la mitad de la condena (a excepción delos delitos de terrorismo o los cometidos en el senode organizaciones criminales) y condicionado aldesarrollo continuado de actividades laborales, cul-turales y ocupacionales; así como que se acredite,además, la participación efectiva y favorable en pro-


gramas de reparación a las víctimas o programas detratamiento o desintoxicación, en su caso.

Esta reforma fundamental para el tratamiento y elproceso de reinserción social en un estado en elque la pena de cárcel constituye casi de formaexclusiva la respuesta del sistema penal a la delin-cuencia y el delito ha sido limitada por la propiareforma penal. Por una parte, porque prevé laexcepcionalidad en el adelantamiento de la liber-tad condicional y, por otra parte, porque establecelimitaciones significativas al acceso al tercer gradode tratamiento penitenciario, antesala de la liber-tad condicional y requisito legal para su concesión.En este contexto, cabe señalar que, además de laslimitaciones legales para acceder a la libertad con-dicional, existen otras de índole judicial y adminis-trativa.

La limitación legal proviene de la reforma del artí-culo 36.2 del Código Penal, que prevé el llamado“periodo de seguridad” (procedente de la legisla-ción penal francesa) y que limita el acceso al tercergrado de tratamiento a las penas superiores a5 años y que no tengan cumplida la mitad de lacondena, salvo que se promueva ante el juez devigilancia la aplicación del régimen general decumplimiento. Las limitaciones judiciales respon-den a la práctica generalizada de recursos de laFiscalía de Vigilancia Penitenciaria de recurrir lasresoluciones de clasificación-progresión a tercergrado de tratamiento, hecho reflejado en los infor-mes del Departamento de Justicia (el porcentajemayor de recursos corresponde a resoluciones detercer grado).

La Circular 2/2004 de la Secretaría de ServiciosPenitenciarios, Rehabilitación y Justicia Juvenil,sobre el procedimiento de propuesta, elevación yseguimiento de la libertad condicional, en cuanto alos criterios orientadores para la propuesta de apli-cación del artículo 205 del Reglamento penitencia-rio, establece una serie de condiciones, entre lasque destaca, como criterio general, haber cum-plido un mínimo de un 10% de la condena en régi-men abierto, o sea, como mínimo 9 meses paraproponer el adelantamiento de la libertad condi-cional a las dos terceras partes de la condena.

El Síndic en el Informe 2005 ya apunta que la inter-pretación que hace la Administración penitencia-ria catalana del artículo 91.1 del Código Penal, alestablecer un requisito temporal suplementarioque no fija el Código Penal, va en perjuicio delinterno además de incumplir el principio dereserva de ley. Asimismo, en cuanto al criterio dehaber desarrollado continuadamente actividadeslaborales, culturales u ocupacionales para la pro-puesta de adelantamiento de la libertad condicio-nal a las dos terceras partes de la condena, el Sín-

dic entiende, a diferencia de lo que establece la cir-cular mencionada, que no necesariamente hacereferencia a su estancia en tercer grado de trata-miento, sino a su estancia en segundo de trata-miento dentro de la interpretación global que laLey Orgánica General Penitenciaria realiza del tra-tamiento y que dispone el artículo 62.

Por todo ello, el Síndic recomendó en el Informe2005 la eliminación de estos dos criterios que com-portan un endurecimiento de las posibilidades deacceder a la libertad condicional.

Las limitaciones al acceso a la libertad condicionalpueden esquematizarse de la siguiente manera:

1. Por regla general en el momento que los inter-nos acceden a un tercer grado de tratamientolas fechas de cumplimiento de condena estánmuy avanzadas, a la mitad de la condena, dosterceras partes y tres cuartas partes de ésta, y enmuchos casos la fecha de licenciamiento defini-tivo es muy próxima.

La realidad de esta situación en los centrospenitenciarios en Cataluña presenta:

Del total de penados (sin causas preventivas) enel sistema penitenciario de Cataluña el 23 demarzo de 2007, 1.321 tenían cumplidas las trescuartas partes de la condena; 1.948, las dos ter-ceras partes y 3.436 tenían cumplida la mitad dela condena.

La cuestión es más grave desde un punto devista del tratamiento, si se analiza el total de lapoblación penada y clasificada en tercer grado,384 internos han cumplido las tres cuartas par-tes de la condena; 600, las dos terceras partes y1.059, la mitad de la condena.

La realidad descrita se ha ido reproduciendo enaños anteriores, lo que determinó que el Síndicsolicitase a la Administración penitenciaria deCataluña, en el Informe al Parlamento 2005, unestudio de la situación y posibles soluciones.

2. Una vez el interno es clasificado-progresado atercer grado de tratamiento, muchos expedien-tes de libertad condicional son aplazados por lascomisiones territoriales de asistencia social.

3. Las fechas en que un interno accede a la liber-tad condicional, muchas veces, se aproximan ala libertad definitiva.

4. A diferencia de la Administración penitenciariacentral, el número de libertades condicionalesha presentado un descenso progresivo en Cata-luña; pese a la pequeña recuperación observada


durante el año 2005, la tendencia ha sido decre-ciente. En cifras absolutas las propuestas delibertad condicional en 2006 han sido menosnumerosas que en el año 2005 (577 propuestasen 2005 y 574 en 2006).

5. A todo ello hay que añadir las disposiciones dereforma legal del Código Penal previstas en elproyecto de reforma presentado el 16-1-07, queprevé limitaciones al acceso al tercer grado y ala libertad condicional a condenados reinciden-tes y habituales; medidas que igualmente limi-tarán las posibilidades de suspensión y sustitu-ción de condena.

El Estado español tiene la regulación más restrictiva para acceder a la libertad condicional

Este esquema cuando se integra en un análisis dederecho comparado resulta que la regulación máspunitiva de la libertad condicional corresponde alEstado español. Como se verá en el estudio delcapítulo tercero, la libertad condicional prevista(por regla general) cuando se cumple la mitad de lacondena está regulada en Francia, Italia y Portugalsi la condena es inferior a 5 años. La libertad con-dicional al cumplimiento de las dos terceras partesestá regulada como regla general en Alemania,Suecia (combinada con un periodo de prueba),Suiza y Francia (de forma excepcional). La libertadcondicional, en cambio, se prevé de forma generala partir del cumplimiento de las tres cuartas par-tes únicamente en España y, de forma excepcional,en Italia si el condenado es reincidente y en Portu-gal, si la pena es superior a 5 años.

6. PRINCIPIO DE SEGURIDAD JURÍDICAEN LA EJECUCIÓN PENAL YPENITENCIARIA

En una de las actuaciones de oficio llevada a cabopor el Síndic (8313/05) en el ámbito de la Adminis-tración penitenciaria de Cataluña se detectó laexistencia de criterios diferenciados en las actua-ciones efectuadas por los diversos juzgados devigilancia penitenciaria con interpretaciones total-mente divergentes respecto a los contenidos de losefectos suspensivos de los recursos de apelacióncontra las resoluciones del juez de vigilancia peni-

tenciaria, que hacen referencia a la clasificación delos penados y que pueden dar lugar a la excarcela-ción del penado o a la concesión de la libertad con-dicional cuando se trate de delitos graves (nuevoapartado 5 de la disposición adicional 5a de la LeyOrgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial).

Ello provoca resoluciones divergentes sobre elcontenido de la ejecución penitenciaria y del cum-plimiento de las penas privativas de libertad, ygenera situaciones de inseguridad jurídica en elcumplimiento de las penas, según el centro peniten-ciario en el que esté ubicado el interno y del criterioque adopte, tanto el Ministerio Fiscal para interpo-ner el recurso como el del juez de vigilancia peniten-ciaria para darle los efectos suspensivos o no.

Así, en materia de permisos ordinarios, el criterio detodos los jueces de vigilancia penitenciaria es la noejecución hasta que la resolución no sea firme. Res-pecto a la solicitud de suspensión provisional delgozo del permiso, parece que el Juzgado de Vigilan-cia Penitenciaria 3, en ocasiones, determina directa-mente la revocación de su auto. Los otros resuelvenla autorización de la suspensión o no, de acuerdocon la propuesta del equipo de tratamiento.

En cuanto a las propuestas de aplicación de lamodalidad de vida del artículo 100.2 del Regla-mento Penitenciario, el Juzgado de Vigilancia Peni-tenciaria 1 da efectos suspensivos si resuelve conla no autorización, el Juzgado 2 no da efectos sus-pensivos hasta que la resolución no es firme, elJuzgado de Vigilancia 3 entonces no había dene-gado ninguna propuesta y el 4 sólo la admite a unefecto y no suspende la ejecución hasta la firmeza.

El Síndic ha sugerido que se constituya una sala para unificar la doctrina en el ámbito jurisdiccional penitenciario

Respecto a la libertad condicional, no hay efectosde excarcelación hasta que la resolución no esfirme. Estos criterios no han sido unificados por lasactuaciones de los órganos penitenciarios de ape-lación y, en la práctica —señala el Síndic— se hanconvertido en una interpretación restrictiva de loque prevé el artículo 9.3 de la Constitución.

Tal y como señala la Instrucción 11/2005 de la Fis-calía General del Estado sobre la instrumentaliza-


ción efectiva del principio de unidad de actuación,que prevé el artículo 124 de la Constitución, elprincipio de seguridad jurídica debe garantizar alos ciudadanos que reciban el mismo tratamientojurídico en la aplicación del derecho ante cual-quier órgano jurisdiccional y en cualquier lugar delterritorio del Estado.

El Síndic recibe numerosas quejas por maltratos o rigor innecesario

Por ello, para unificar criterios legales en materiade ejecución penal y del cumplimiento de laspenas privativas de libertad y para dar el mismotratamiento jurídico a los internos, independiente-mente del centro en el que permanezcan, el Síndicha sugerido que debería constituirse, en el ámbitojurisdiccional de Cataluña, una sala para la unifi-cación de doctrina en materia penitenciaria, pre-vista en el malogrado proyecto de ley de organiza-ción y funcionamiento de los juzgados devigilancia penitenciaria.

7. PRINCIPIO DE PROPORCIONALIDAD

El principio de proporcionalidad es un criterio deinterpretación de los diversos operadores jurídicosy, en particular, del Tribunal Constitucional. Entrelas varias vertientes analizadas, es plenamentevigente el principio de proporcionalidad de laspenas.

En este ámbito y a través de las quejas formuladaspor los internos, el Síndic ha observado que, conrelación al artículo 36.2 del Código Penal, la exen-ción de cumplir el denominado periodo de seguri-dad, cuando exista un pronóstico individualizado yfavorable de reinserción social, se traduce en unademora para acceder a este régimen de semiliber-tad porque limita el tiempo en el que puede valo-rarse la personalidad y la conducta de un internoen régimen abierto.

En el contexto actual de masificación en el queestán los centros penitenciarios, en que los dere-chos de los internos se reducen por razones deorganización y de seguridad, todas las restriccio-nes añadidas a las que comporta la vida en prisióndeben justificarse, ya que debe preservarse un áreade intimidad para el mantenimiento de una vidadigna y el desarrollo de la personalidad, para loscuales también debe servir la pena.

De acuerdo con la doctrina reiterada del TribunalConstitucional, una exigencia común y constantede la constitucionalidad de cualquier medida res-trictiva de los derechos fundamentales (sentencias56/1196, 120/1990, 7/1999 y 143/1994) debe serdeterminada por la observancia estricta del princi-pio de proporcionalidad. En este sentido, la senten-cia del Tribunal Constitucional, de 27 de marzo de2006, que hace referencia a las sentencias TC65/1995 y 55/1996, considera que para comprobarsi una medida restrictiva de un derecho funda-mental supera el test de proporcionalidad es pre-ciso verificar si cumple las siguientes condiciones:

• si la medida mencionada es susceptible dealcanzar el objetivo que se propone (idoneidad);

• si la medida es necesaria, en el sentido de que nohaya ninguna otra medida más moderada paraalcanzar el propósito con la misma eficacia(necesidad);

• si la medida es ponderada o equilibrada, en elsentido de que se deriven más ventajas para elinterés general que perjuicios sobre otros bieneso valores en conflicto (proporcionalidad en elsentido estricto).

Teniendo en cuenta este punto de partida, el Sín-dic ha tenido conocimiento, especialmente en elperiodo de 2006 y 2007, de un importante númerode quejas presentadas por internos de diferentescentros penitenciarios de Cataluña y, en particular,del Centro Penitenciario de Brians, en que se for-mulan denuncias por maltratos o rigor innecesarioen la aplicación de las normas dentro del centropenitenciario.

La prueba de los hechos y el principio de veracidad que se atribuye a los funcionarios públicos dificulta las denuncias de los internos

En este sentido miembros de esta institución sehan desplazado en reiteradas ocasiones en elperiodo indicado para atender presencialmente lasquejas formuladas por los internos. Sobre todo alos centros de cumplimiento, cabe destacar el des-plazamiento efectuado por el Síndic el 6 de febrerode 2007 al Centro Penitenciario de Brians, dondeentrevistó a diferentes internos que habían denun-ciado haber sido objeto de maltratos y sobre los


que se habían abierto expedientes de queja en estainstitución.

El análisis de las quejas planteadas, la informaciónsolicitada al Departamento de Justicia y las entre-vistas mantenidas con los internos por los miem-bros de esta institución permiten:

• En primer lugar discriminar las quejas formula-das en abstracto, derivadas de la organización dela vida en prisión: régimen de visitas, horarios,solicitudes de traslado, alegación de incompati-bilidades con el equipo de tratamiento, incompa-tibilidades con compañeros de internamiento, yque han sido objeto de respuesta motivada por laAdministración penitenciaria.

• Igualmente en este ámbito deben integrarsequejas referidas a la actuación de los órganosjudiciales en el ejercicio de sus funciones juris-diccionales, entre las que se encuentran las que-jas expuestas a los órganos jurisdiccionales devigilancia penitenciaria, sobre todo en materiasde permisos de salida y de clasificación peniten-ciaria en grados de tratamiento, y sobre las cua-les el Síndic manifiesta el respeto absoluto por ladecisión judicial adoptada.

• Sin perjuicio de las quejas anteriormenteexpuestas, se ha detectado, de manera constantedurante los años 2006 y 2007, un importantenúmero de quejas provenientes del Centro Peni-tenciario de Brians, no derivadas de hechos yactuaciones puntuales de la vida regimental delCentro; hechos denunciados por diferentesinternos en periodos diferentes, tanto por escritocomo verbalmente, y sin que exista una cone-xión personal entre ellos. Las quejas en cuestiónson dirigidas a funcionarios de servicio concre-tos del Centro, identificados por un importantenúmero de internos, por regla general en losmismos módulos o unidades, y respecto a loscuales existe un denominador común: se consi-dera que aplican un rigor innecesario en las nor-mas, y un trato contrario a la dignidad de la per-sona e impropio de servidores públicos.

• Se trata de conductas denunciadas de manerareiterada por internos destinados esencialmenteal módulo III, el módulo IV y el departamentoespecial del Centro.

La detección se concreta igualmente en los espaciosfísicos del Centro donde se producen los hechosdenunciados: manera de efectuar los cacheos,actuaciones burlescas, comentarios despreciativos,amenazas (directas o no) dirigidas a internos, provo-caciones, distorsión de hechos, ocultación de datos yactitudes tanto activas como pasivas de otros fun-cionarios incapaces de denunciar los hechos.

En este sentido, la Dirección del Centro y la Inspec-ción Penitenciaria tienen conocimiento de lasdenuncias, aunque los resultados quedan siemprematizados por la presunción de veracidad, quemuy pocas veces se confronta con el principio deproporcionalidad en la actuación administrativa.

La prueba de los hechos dificulta la propia denun-cia, en un ambiente tan cerrado y opaco, con infe-rioridad absoluta de medios de defensa, dondecasi ningún funcionario lleva un número de iden-tificación como tal, donde el funcionario no seidentifica y solicitar que se identifique se entiendecomo una amenaza del interno, donde la palabradel interno no tiene ningún valor frente a la pala-bra del funcionario y donde determinados infor-mes de los funcionarios pueden hundir la trayec-toria penitenciaria de un interno.

Además la carga de la prueba va a cargo de quiendenuncia, en un contexto de desigualdad demedios de jurídicos de defensa, en el que no existeel principio de contradicción.

Las denuncias, por otra parte, no son investigadasde manera inmediata, por lo que las pruebas sedifuminan y cuando interviene el juez de vigilan-cia o la inspección penitenciaria para investigar loshechos es imposible llegar a una versión diferentede la verdad oficial ya consumada.

Los internos perciben que los órganos jurisdiccio-nales de vigilancia penitenciaria, juez y fiscal deVigilancia Penitenciaria, no actúan como garantesde sus derechos, tanto por la lentitud de sus actua-ciones como por los resultados de éstas.

Los internos perciben que los órganos jurisdiccionales de vigilancia penitenciaria no actúan como garantes de sus derechos

Igualmente, el Síndic conceptúa como maltratosno sólo las actuaciones físicas o psíquicas sobre laspersonas, sino que integra situaciones de abusoexcesivo en la relación de sujeción especial en laque se encuentra el interno respecto de la Admi-nistración, cuyo resultado es la no proporcionali-dad de la respuesta administrativa ante hechosprovocados por los internos.

En este sentido, el concepto de seguridad arrasa de


manera total las otras finalidades de la pena y deter-mina que el tratamiento se convierta en la prácticaen una finalidad residual y condiciona de maneraabsoluta la clasificación en grados de tratamiento.

A esta actuación de oficio se ha integrado igual-mente la información aportada por el Observatoriodel Sistema Penal y de los Derechos Humanos de laUniversidad de Barcelona, que pone en conoci-miento de esta institución la denuncia que diver-sos internos le habían trasladado.

Igualmente, se ha solicitado información al Depar-tamento de Justicia con relación a las quejas plan-teadas.

En cuanto al régimen disciplinario y en lo concer-niente a las aplicaciones del régimen que prevé elartículo 75 del Reglamento Penitenciario, el Síndicconstató en el Informe al Parlamento 2005 un usodesproporcionado de la utilización de las limita-ciones regimentales y las medidas de protecciónoficial que establece este artículo en la medida enque el régimen de vida que comporta su aplicaciónsignifica, en la práctica, más limitaciones que losregímenes de vida en los que se encuentran losclasificados en primer grado o en régimen cerrado.

Continuando con el tema de la proporcionalidad,esta vez en el ámbito de la clasificación peniten-ciaria, el punto de partida en esta materia es elartículo 72.4 de la Ley Orgánica General Peniten-ciaria, que establece que “en ningún caso se man-tendrá a un interno en un grado inferior cuandopor la evolución de su tratamiento se haga mere-cedor de su progresión”.

La finalidad de este sistema de individualizacióncientífica es la reinserción del interno. Se trata deun sistema flexible que pretende que el cumpli-miento de la pena pueda adaptarse a las circuns-tancias personales de cada interno y que, por lotanto, evite en la medida de lo posible su interna-miento continuado y permita que las condicionesde la ejecución progresivamente se asimilen a lavida en libertad.

En este contexto, el Síndic en el Informe al Parla-mento 2006 señaló, después de considerar que endiversos casos la actuación administrativa habíasido desproporcionada, que sin perjuicio de lo querepresenta la imputación de un nuevo delito den-tro del cumplimiento de la pena —que de maneraclara motivó la regresión a segundo grado de trata-miento del interno— y la presunción de inocenciaque recae sobre el interno, es preciso que el equipovalore el resto de circunstancias y variables de per-sonalidad y conducta que concurren en cada unode los casos antes de regresar a una persona asegundo grado de tratamiento.

8. FUNCIONARIADO

Todo el personal que trabaja al servicio de la Admi-nistración penitenciaria cumple una función pri-mordial en la consecución de la rehabilitación yreinserción de todas las personas privadas de liber-tad. Por ello, tiene que llevar a cabo su trabajo deforma que se respeten siempre los derechos de laspersonas que se encuentran privadas de libertad.

En los últimos informes al Parlamento, el Síndic hadejado constancia de un pleno reconocimiento dela institución hacia el personal funcionario queejerce sus funciones en condiciones a menudomuy duras y en el respeto de la legalidad vigente.

Sin embargo, sobre este tema, el Síndic ha formuladoen los últimos informes una serie de propuestas a finde mejorar las condiciones laborales de todo el per-sonal funcionario que trabaja en contacto con elinterno y garantizar el servicio público que presta.

Las ratios de profesionales por número de internos tendrían que ser más elevadas ante la situación de masificación

Así, los informes al Parlamento 2004 y 2005 acon-sejan revisar las plantillas de los centros peniten-ciarios para procurar que no mengüe la seguridadinterna ni la implicación que todos los colectivosde profesionales penitenciarios tienen que mante-ner con los internos.

Es evidente que, de acuerdo con la distribuciónhoraria de las jornadas de trabajo, puede haberuna presencia de efectivos en cada turno más omenos numerosa. Puesto que los recursos huma-nos existentes deben utilizarse al máximo, el Sín-dic en el Informe al Parlamento 2004 recomiendarevisar los horarios y las cargas de trabajo.

Asimismo, sugiere que el personal técnico deberíaaumentar, de forma que las ratios de atención fue-ran más adecuadas a la realidad masificada queexiste en las cárceles, y a la complejidad que com-porta tanto la ejecución de las sentencias como laaplicación de los programas de tratamiento previs-tos para cada tipología delictiva.

A raíz de las visitas efectuadas a los centros peni-tenciarios se ha detectado que las ratios profesio-


nales-número de internos, especialmente encuanto al colectivo de educadores y de trabajado-res sociales que trabaja en régimen abierto, sonbajas, lo que dificulta el trabajo y el seguimientoadecuado de la situación de cada uno de los inter-nos en tercer grado, en libertad condicional o enmedida penal alternativa.

El Informe al Parlamento 2004 señala que una selec-ción adecuada de todo el personal de régimen inte-rior y de tratamiento debería formar parte de lasprevisiones para los próximos años. La formaciónpermanente para todo el cuerpo de funcionarios estotalmente necesaria, y hay que procurar que seaútil y que prevea los nuevos perfiles de delincuentesen los centros. Para facilitar la formación perma-nente y no perjudicar la prestación del servicio enlos periodos formativos el Síndic recomienda trasla-darla a cada centro penitenciario de Cataluña.

9. FUNCIÓN SOCIAL DE LA POLÍTICAPENITENCIARIA

Cabe reflejar el contenido de la Ley Orgánica Gene-ral Penitenciaria en el sentido de que, en todomomento, el penado continúa formando parte dela sociedad a la que tendrá que incorporarsecuando extinga la pena. Por lo tanto, desde elmomento en que se parte que el interno no estáexcluido de la sociedad, sino que continúa for-mando parte de ella, cabe insistir en que la funciónpenitenciaria debe tener una finalidad social, porlo que requiere la implicación del conjunto de lasociedad para alcanzar sus objetivos.

La función penitenciariadebe tener una finalidadsocial y requiere laimplicación tanto delas administracionescomo de la sociedad civil

Esta reflexión se puso de manifiesto a raíz del Con-greso Penitenciario Internacional, que tuvo lugaren Barcelona en 2006 y que también ha servidopara proclamar y reafirmar una vez más, y deforma universal, la finalidad reeducadora y reso-cializadora de la cárcel.

En el Informe al Parlamento 2005 ya se hizo menciónde las entidades colaboradoras y de voluntariado

que participan en esta labor, las cuales la valoranmuy positivamente, en la medida que mejoran eltratamiento penitenciario de la población reclusa.Aun así, es necesario que la ciudadanía tome con-ciencia de la existencia de este colectivo de perso-nas que necesita el apoyo y la solidaridad delresto.

Esta función social de la política penitenciariatambién es una de las novedades principales delReglamento de organización y funcionamientode los servicios de ejecución penal en Cataluña,en el sentido de que uno de los objetivos esen-ciales que preside este reglamento es mejorar laparticipación ciudadana en los servicios públi-cos de ejecución penal. El artículo 9 del regla-mento mencionado regula los diversos mecanis-mos de participación de las entidades y delvoluntariado.

El Síndic considera, pues, que la persona que estátemporalmente privada de libertad no deja de for-mar parte de la sociedad definitivamente; al con-trario, continúa formando parte de ella porquealgún día se reincorporará y, por lo tanto, tendráque continuar gozando de todos los derechos delos que se ha visto privada. Es por esta falta delibertad que durante todo el ingreso penitenciariodebe tratarse a la persona en las mismas condicio-nes de igualdad que el resto de personas, con res-peto a su dignidad y con una protección especialde su integridad física y psíquica.

Finalmente, en el Informe al Parlamento 2004 el Sín-dic recomendaba que el Departamento de Justiciadebiera difundir, aún más, el Plan Director de Equi-pamientos Penitenciarios para darlo a conocer a laciudadanía en general, lo que probablementemejoraría el grado de aceptación de estos equipa-mientos tan necesarios.

10. INTERNOS Y ESTABLECIMIENTOSPENITENCIARIOS

Desde el 2002 hasta la actualidad, en el ámbito deejecución penitenciaria de las penas privativasde libertad a los centros penitenciarios depen-dientes de la Administración penitenciaria deCataluña, el Síndic ha llevado a cabo diferentesactuaciones. Por una parte, se han realizado visi-tas a todos los centros penitenciarios para cono-cer su realidad y sus posibles necesidades y caren-cias, se han entrevistado a todos los internos quehabían solicitado ser atendidos y, finalmente, sehan mantenido entrevistas con representantessindicales y equipos directivos de cada uno de loscentros.


De cada una de estas visitas, se ha elaborado elcorrespondiente informe mediante el cual se rea-liza un análisis de la situación que presenta el cen-tro y de los temas planteados por la institución.

Mediante estas visitas también se realiza un segui-miento de las llevadas a cabo durante el año ante-rior, de las sugerencias aceptadas parcial o total-mente, de los aspectos ya detectados y pendientesde resolver. Cada uno de los diferentes informes dacuenta de los resultados.

La falta de espacios y la superpoblación contribuye al aumento de la conflictividad entre los internos

En cuanto a los centros penitenciarios, se handetectado problemáticas comunes a todos ellos.Unas son consecuencia de la masificaciónextrema que comporta un crecimiento de laconflictividad y una primacía absoluta de la segu-ridad en detrimento del necesario equilibrio conactuaciones de tratamiento. Otras hacen referen-cia a la falta de espacios vitales que permitan undesarrollo normal de las personas y que garanti-zan su intimidad y salud física y psíquica, y larelación con profesionales y compañeros de inter-namiento.

Celdas de unos doce metros cuadrados aproxima-damente donde conviven seis internos y la falta deespacios donde desarrollar actividades laborales,formativas, deportivas y de tratamiento contribu-yen a degradar a las personas, a quien además dela pena de cárcel se les añaden otras penas, frutode las condiciones de encarcelación, tal y como dacuenta la jurisprudencia emanada del TribunalEuropeo de Derechos Humanos y el Síndic denun-cia año tras año en los diferentes informes al Par-lamento de Cataluña.

Finalmente, la masificación también repercute enlas infraestructuras de dependencias comunes derecreo, servicios de cocina, lavandería, etc. hasta elextremo de reconvertir instalaciones deportivas enunidades modulares.

En cuanto al personal penitenciario, se observa unelevado porcentaje de absentismo laboral y movili-dad de la plantilla. La mayor parte de los equiposde tratamiento proviene del colectivo de personalde vigilancia penitenciaria. También se detecta lafalta de personal técnico en las unidades deámbito abierto.

Los sindicatos a la vez reivindican que se valore lafigura del funcionario y las funciones que cumple,la necesidad de más personal y medios para queel trabajo se desarrolle bien. También remarcan lanecesidad de motivar a los profesionales en losobjetivos del centro. De las entrevistas mantenidasdurante las visitas con los internos se desprendeque es necesaria una atención más directa a lapoblación reclusa por parte de los equipos dedirección, de los profesionales y los funcionariosde vigilancia, así como del personal de la Secreta-ría de Servicios Penitenciarios.

Esta atención directa debe traducirse necesaria-mente en la implicación en la vida cotidiana de losinternos, en cumplimiento de la ley y del regla-mento penitenciario. El Síndic en el Informe al Par-lamento 2004 sugiere que conviene que haya cana-les directos de comunicación con internos, lejos dela burocratización tan propia de un sistemaextraordinariamente garantista.

Conviene habilitar canales directos de comunicación con los internos para huir de la burocratización excesiva

Las entrevistas con los internos han tenido lugar araíz que éstos habían solicitado ser atendidos en lapróxima visita que el Síndic efectuase al centro dereferencia para concretar así el objeto de la queja.En algunos casos se han realizado visitas de oficiopor razón de las características de la queja. Porejemplo, últimamente las quejas sobre presuntosmaltratos han comportado que el Síndic mantu-viese una entrevista personal con un interno a finde valorar la veracidad de los hechos.


1. INTRODUCCIÓN

El objeto general de este capítulo es el análisis com-parativo de diferentes sistemas penitenciarios quepueden ser un referente apropiado para el sistemapenitenciario de Cataluña. Los países seleccionadospara compararlos con Cataluña son los diez siguien-tes: Francia, Inglaterra/Gales, Portugal, Italia, Alema-nia, Suiza, Suecia, Holanda y Canadá. Esta selecciónincluye los países europeos más desarrollados y máspróximos a Cataluña (la mayoría, miembros de laUE), tanto grandes como pequeños, y por lo tanto,interesantes para compararlos con Cataluña oEspaña en su conjunto. Se incluye Canadá porque esuno de los países internacionalmente reconocidoscomo pionero y altamente desarrollado en materiade servicios penitenciarios (especialmente en loconcerniente a programas educativos, de rehabilita-ción y de reinserción social). Por ello puede servir, adiversos efectos, como un referente de máximos a lahora de realizar ciertas comparaciones.

Este análisis entre países es fundamentalmentetransversal a partir de datos anuales recientes. Enconcreto, se han recogido datos correspondientesal trienio 2002-2004. De prácticamente el total devariables analizadas y de países se ha podido obte-ner datos de los tres años. En todos los casos, se hagarantizado un mínimo de un dato anual. Lamayoría de los análisis se basa en la puntuaciónmedia obtenida para el trienio mencionado.

Para llevar a cabo la obtención sistemática de infor-mación en la que se basa este estudio se diseñóuna tabla de codificación, con la especificación detodas las variables objeto de estudio, y un manual decodificación, con las definiciones operativas necesa-rias de las variables. Se establecieron diversos con-troles de calidad del proceso de codificación a par-tir de la revisión de las informaciones obtenidas.Este capítulo se ha redactado de acuerdo con laestructura y siguientes las consideraciones:

• En primer lugar se formulan una serie de defini-ciones y precisiones metodológicas sobre losámbitos, las variables y las hipótesis que hansido evaluados.

• En función de los objetivos informativos y prác-ticos que se propone el estudio, se ha efectuadouna redacción breve y directa que, en general,sigue la siguiente estructura: 1) se presenta y sedefine una determinada cuestión (p. ex. cifras decriminalidad, tasa de denuncias, tasa de encar-celados, etc.); 2) se presentan los resultadoscomparativos obtenidos; y 3) se comentan breve-mente los elementos más relevantes de losresultados.

• Los resultados vinculados a cada variable se pre-sentan de la siguiente manera: a) su descripción,por países, mediante tasas por habitantes (sepresentan en diagrama de barras y a través de unbreve texto explicativo); b) el análisis de lascorrelaciones que presentan las variables encuestión con otras variables analizadas.

2. OBJETIVOS

El objetivo principal de este capítulo es la compara-ción de diversos sistemas penitenciarios para cons-truir un referente apropiado para el sistema peniten-ciario catalán. Un segundo objetivo, complementarioal anterior, es el estudio de algunos indicadores depoblación y de delincuencia de los mismos paísesestudiados, con la finalidad de analizarlos conjunta-mente con las tasas penitenciarias. En este marco seha realizado un análisis exhaustivo de lo que podríadenominarse dureza de las leyes penales, o de laspenalidades de los diferentes ordenamientos jurídi-cos, con el fin de determinar su influencia en elmayor o menor volumen de población penitenciariade cada país. En concreto, este análisis se ha efec-tuado con dos objetivos específicos:

a) Comparar la pena prevista para los delitos dehurto, robo, tráfico de drogas, violación, abusossexuales a menores, homicidio y asesinato endiversos ordenamientos jurídicos y determinarcuáles son los países que los penalizan conpenas más graves.

b) Analizar las vías previstas en los diferentesordenamientos jurídicos seleccionados para


IV. ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS SISTEMASPENITENCIARIOS EUROPEOS

minimizar la aplicación de penas de cárcel obien para reducir su duración. A tal fin, se com-paran los siguientes datos:

– Duración máxima y mínima de la pena de cár-cel

– Penas privativas de libertad previstas en cadaordenamiento jurídico

– Previsión de penas no privativas de libertadcomo penas principales

– Posibilidad de sustitución de penas privativasde libertad

– Posibilidad de suspensión de penas privativasde libertad

– Previsión de obligaciones o reglas de conductavinculadas a la suspensión

– Requisitos para el acceso a la libertad condicio-nal

3. CONSIDERACIONES METEDOLÓGICAS

3.1. Ámbito geográfico y temporal

El estudio ha sido realizado a partir de la informa-ción de once países:

• Cataluña• España (incluida, en general, Cataluña)• Francia• Inglaterra/Gales• Portugal• Italia• Alemania• Suiza• Suecia• Holanda• Canadá

En lo concerniente a España, los datos incluyen losde Cataluña, salvo que se indique Estado español.En este último caso, los datos sólo hacen referen-cia al resto del Estado, sin considerar Cataluña,que se trata de manera independiente.

En lo concerniente al ámbito temporal, se hanrecogido datos relativos a los años 2002, 2003 y2004 para todas las variables o indicadores estu-diados. Se ha sido especialmente cuidadoso en lautilización de datos actualizados y lo más recien-tes posibles al momento en que se lleva a cabo elestudio de campo. Sólo en casos contados no haresultado posible incluir en la investigación datosdel año 2004. En algunos casos se han incluido losúltimos datos actualizados correspondientes aeste 2007 y referidos al sistema penitenciario cata-lán.

3.2. Fuentes

Los datos han sido obtenidos de las siguientesfuentes:

• Consejo de Europa• Ministerio del Interior• International Centre for Prison Studies• Barclay, Tavares y Siddique (2001)• Nieuwbeerta (2002)• Generalitat de Catalunya. Departamento de Jus-

ticia (Área de Planificación y Proyectos estratégi-cos de la Secretaría de Servicios Penitenciarios,Rehabilitación y Justicia Juvenil)

• Le Ministère de la Justice. Direction de l’Adminis-tration Pénitentiaire

• Direcçao Geral dos Serviços Prisionais• Ministerio de la Giustizia• Wetenschappelijk Onderzoek – en Documenta-

tiecentrum• Instituto Nacional de Estadística (INE)• Van Kesteren, Mayhew, Nieuwbeerta y Bruinsma

(2000)• Luque Reina (2001)

En cuanto al análisis comparado de las normativaspenales, los datos han sido extraídos, básicamente,de los códigos penales vigentes en cada uno de losordenamientos analizados. En este sentido:

• El StGB alemán de 1969 (Código Penal alemán)• El Código Penal francés de 1994• El Código Penal portugués de 1982• El Código Penal italiano de 1930 con las reformas

posteriores• El Código Penal sueco de 1962• El Código Penal suizo de 1937• La Ley británica de Justicia Penal de 2003 (Crimi-

nal Justice Act)• El Código Penal español de 1995, con las refor-

mas de 2003 y 2004

En todos los casos se han utilizado versionesactualizadas de ejemplares de la ley penal, demanera que se han tenido en consideración lasreformas posteriores a la fecha de aprobación delCódigo. Por otra parte, para algunas cuestionesespecíficas ha sido necesario recurrir a algunasleyes especiales. Por ejemplo:

Tráfico de drogas

• Ley alemana de 1 de marzo de 1994 sobre tráficode estupefacientes. Modificada el 22-12-2003

• Ley italiana de 9 de octubre de 1990, en materiade estupefacientes y sustancias psicotrópicas

• Decreto Ley de Portugal 15/1993, de 22 de enero,sobre tráfico y consumo de estupefacientes

• La Ley Penal sueca sobre narcóticos, de 8 demarzo de 1996.


• Ley de 3 de octubre de 1951, reformada el 26 deoctubre de 2004, de Suiza.

Libertad condicional

• Código de Procedimiento Penal francés

Sustitución de penas

• Ley italiana de 24 de noviembre de 1981, núm. 689.

3.3. Análisis

En cuanto a la metodología de análisis, cabe reali-zar algunos comentarios importantes:

En primer lugar, habría sido difícil de interpretar ypoco claro un análisis simultáneo transversal ylongitudinal (por países y por años) en cada indica-dor estudiado. Con la intención de facilitar la com-prensión e interpretación de los datos, en lugar deun análisis longitudinal se ha realizado, a todos losefectos, un análisis transversal a partir del prome-dio de los tres años estudiados (2002-2004). De estaforma, se considera una puntuación representa-tiva de un periodo de tiempo extenso (de 3 años) yreciente, y se realiza una comparación entre lospaíses, que es el objeto principal de este capítulo.

En segundo lugar, al efecto de determinados análisis,los países han sido agrupados en dos conjuntos,atendiendo a niveles altos o bajos del indicador estu-diado en cada caso. Por ejemplo, en cuanto a la tasade victimización, Cataluña se sitúa entre los paísescon baja victimización, mientras que Inglaterra/Galespertenece al grupo de países de victimización elevada.En algún caso, ha sido necesaria una división en tresgrupos. Este análisis se ha realizado mediante unaherramienta estadística llamada Análisis Cluster, queha permitido afirmar si existen diferencias relevan-tes entre las agrupaciones especificadas.

Finalmente, cabe hacer una advertencia sobre losgráficos. En prácticamente todos los gráficos se hadiferenciado las barras con un color diferente paracada grupo de nivel. Normalmente, el color naranjaatribuye al grupo una cualidad positiva (menosvictimización, menor tasa de encarcelación, mayortasa de internos que desarrollan un trabajo retri-buido, etc.). Por su parte, el color amarillo identificaal grupo con la cualidad negativa (mayor tasa deencarcelación, menos trabajadores por internos,etc.). En ocasiones también se utiliza el rojocuando se han creado tres grupos de nivel.

En cuanto a las pruebas estadísticas utilizadas,además del ya comentado Análisis Cluster, se hanllevado a cabo correlaciones de Spearman para cono-cer la posible existencia de relación entre algunas

variables, como por ejemplo el hecho de que hayamás victimización y más percepción de inseguri-dad, o más población encarcelada y más victimiza-ción. El estadístico utilizado (Rho de Spearman) es elmás adecuado en este estudio debido al númerode países con que se realizan los análisis.

3.4. Indicadores estudiados

3.4.1. Las cifras de criminalidadSe recogen datos procedentes de fuentes diferen-tes de la Administración penitenciaria que aportaninformación sobre la magnitud de la delincuenciaen los países estudiados. Generalmente, hacenreferencia a los años 1999 y 2000.

Se trata de datos procedentes de otros organismosoficiales, como por ejemplo la policía o los órganosjudiciales. También se analizan cifras no oficialesderivadas de las encuestas internacionales de vic-timización (Internacional Crime Victimization Sur-veys), comentadas más adelante.

Las variables e indicadores estudiados son:

• Referidos o derivados de las encuestas de victi-mización:

– Porcentaje de víctimas (2000). Porcentaje depersonas que han sido víctimas de uno o másdelitos en el año 2000 de cualquiera de losonce tipos de delitos3 que contempla laencuesta de victimización.

– Porcentaje de víctimas de delitos de contacto(2000). Porcentaje de personas que han sidovíctimas de uno o más delitos de contacto enel año 2000 (robo con violencia, agresionessexuales, agresiones físicas y amenazas.

– Porcentaje de denuncias (2000). Porcentaje depersonas victimizadas que han informado delos hechos a la policía.

– Porcentaje de personas con sentimiento deinseguridad (2000). Porcentaje de personasque manifiestan sentirse inseguras o muyinseguras en su barrio de residencia.

– Porcentaje de personas opinan cárcel (2000).Porcentaje de personas que opinan que, anteel hipotético caso de un joven que ha robadopor segunda vez un televisor, debe aplicárseleuna pena privativa de libertad.

– Porcentaje de personas opinan TBC4 (2000).Porcentaje de personas que opinan que, ante


3 Robo de coche, robo de parte del coche o de objeto del interior,daño intencionado en el vehículo, robo de moto, robo de bici,robo al domicilio, tentativa de robo en el domicilio, hurto, robocon violencia, agresiones sexuales, agresiones físicas y amena-zas.

4 Trabajo en beneficio de la comunidad.

el hipotético caso de un joven que ha robadopor segunda vez un televisor, debe aplicárseleuna medida de trabajo en beneficio de lacomunidad.

• Provenientes de fuentes policiales

– Incremento de denuncias 94/00– Delincuentes por 100.000 habitantes (2000)– Porcentaje de mujeres delincuentes (1999)– Porcentaje de menores del total delincuentes

(1999)– Porcentaje de extranjeros del total delincuen-

tes (1999)– Delitos denunciados por 100.000 habitantes

(2000)– Policías por 100.000 habitantes (2000)

• Derivados de órganos judiciales

– Condenados por 100.000 habitantes (2000)– Total de penas o medidas aplicadas o impues-

tas por cada 100.000 habitantes (1999)– Porcentaje de multas (1999)– Porcentaje de alternativas más suspensión

(1999)– Porcentaje de privación libertad (1999)

3.4.2. Las cifras del sistema penitenciario Se recoge la información referida al número depersonas internas en prisión; los delitos por losque están encarceladas; sus características comopor ejemplo la edad, el género, la condición deextranjero, la salud; la duración de la pena de cár-cel efectivamente cumplida; el número y la capaci-dad de los centros penitenciarios; el personal quetrabaja en ellos; y también el grado de aplicaciónde la libertad condicional.

En lo concerniente a los indicadores de régimenabierto, además de la libertad condicional, se hanbuscado datos sobre internos en tercer grado ypermisos. Sin embargo, los escasos resultados dela investigación no posibilitan su estudio. Tambiénhan sido escasos los datos hallados sobre quebran-tamientos de condena y fugas.

• Variables e indicadores referidos a la poblaciónpenitenciaria y a las tasas de encarcelación

– Número de encarcelados: años 2002, 2003 y2004 y el promedio del periodo 2002-2004

– Tasa encarcelados por 100.000 habitantes: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

• Sobre la tipología delictiva

– Encarcelados por delitos contra las personas:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Encarcelados por delitos contra la propiedad:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Encarcelados por delitos contra la libertadsexual: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

– Encarcelados por delitos contra salud pública:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Porcentaje de encarcelados por delitos contralas personas: años 2002, 2003 y 2004 y mediadel periodo 2002-2004

– Porcentaje de encarcelados por delitos contrala propiedad: años 2002, 2003 y 2004 y mediadel periodo 2002-2004

– Porcentaje de encarcelados por delitos contrala libertad sexual: años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Porcentaje de encarcelados por delitos contrasalud pública: años 2002, 2003 y 2004 y mediadel periodo 2002-2004

• Sobre las características demográficas

– Edad media de los encarcelados: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Porcentaje de encarcelados de 18-21 años:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Preventivos: años 2002, 2003 y 2004 y mediadel periodo 2002-2004

– Mujeres encarceladas: años 2002, 2003 y 2004y media del periodo 2002-2004

– Extranjeros encarcelados: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Porcentaje de preventivos: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Porcentaje de mujeres encarceladas: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Porcentaje de extranjeros encarcelados: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

• Sobre la duración de la pena de cárcel

– Duración media de la pena de cárcel (enmeses): años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

• Sobre los centros penitenciarios

– Número de centros penitenciarios: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Tasa de encarcelados por centro penitencia-rio: años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Centros por 1.000.000 habitantes: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Capacidad de los centros penitenciarios: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004


– Porcentaje de ocupación de los centros peni-tenciarios (por 100 plazas): años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

• Sobre la libertad condicional

– Media anual de personas en libertad condicio-nal: años 2002, 2003 y 2004 y media del pe-riodo 2002-2004

– Ratio libertades condicionales (por 100 inter-nos): años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

• Indicadores de salud

– Suicidios: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

– Suicidios por cada 100.000 encarcelados: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Muertos: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

– Muertos por cada 100.000 encarcelados: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

• Variables e indicadores de personal

– Trabajadores penitenciarios: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Trabajadores vigilancia: años 2002, 2003 y 2004y media del periodo 2002-2004

– Trabajadores tratamiento: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Trabajadores talleres y FO5: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio trabajadores penitenciarios por 100internos: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

– Ratio trabajadores vigilancia por 100 internos:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Ratio trabajadores tratamiento por 100 inter-nos: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

– Ratio trabajadores talleres y FO por 100 inter-nos: años 2002, 2003 y 2004 y media delperiodo 2002-2004

3.4.3. La normativa penal En cuanto al apartado comparativo de la norma-tiva penal aplicada, se han extraído los datos queconstituyen indicadores de dureza de la ley penal.En este sentido, y en primer lugar, se ha determi-nado la pena prevista en prisión para un total desiete delitos. Los delitos estudiados han sido lossiguientes: hurto, robo, tráfico de drogas, violación,abusos sexuales a menores, homicidio y asesinato.

Se ha comprobado cuál es la pena prevista en cadauno de los ordenamientos y, en el supuesto de quesea la de cárcel, qué duración mínima y máximaprevé esta pena.

En segundo lugar, se han revisado y comparado lasfórmulas existentes en los diferentes ordenamien-tos para disminuir o evitar el ingreso en prisión. Enesta segunda parte del estudio se han incorporadotambién las disposiciones de la ley penal británica.Los problemas de superpoblación en las prisionesbritánicas provocaron que el gobierno inglésimplantara en el año 2003 algunas medidas legis-lativas tendentes, previsiblemente, a dar una res-puesta eficaz a la criminalidad, pero poniendo unénfasis especial en las penas no privativas de liber-tad. No se ha incluido el ordenamiento inglés conrelación al análisis de las penas previstas paracada infracción penal por las especificidades pro-pias de los sistemas de derecho anglosajones.

Las disposiciones de la ley, tanto en aquello rela-tivo a las penas previstas para las diferentesinfracciones, como con relación a las fórmulasprevistas para evitar o disminuir el recurso en pri-sión, se han sintetizado, en tercer lugar, en unoscuadros o esquemas diseñados a fin de facilitar elejercicio de comparación entre los diferentesordenamientos. En el sexto apartado del capítulose presentan unos ejemplos para comparar losresultados con la aplicación de un código penal uotro.

Por otra parte, y con relación a los ordenamientosestudiados, cabe señalar que se han revisado lasleyes penales vigentes en Alemania, Francia, Por-tugal, Italia, Suecia, Suiza y España. Algunos de losordenamientos han sido seleccionados por lassimilitudes que mantienen con el ordenamientopenal español, pero en otros casos la elección se haefectuado en base, precisamente, de las divergen-cias existentes. Así, se han elegido Francia y Portu-gal, porque son los estados geográficamente máspróximos al español. Se incorpora Alemania por sutradicional influencia en la configuración de ladogmática penal y por la modernidad y adecua-ción técnica de su sistema de penas. La inclusiónde Italia en el estudio responde esencialmente arazones de proximidad geográfica y cultural. Por elcontrario, el interés en el estudio de las leyes suecay suiza radica precisamente en las divergenciasque presumiblemente pueden existir entre estosordenamientos y el español. Suecia comparte conotros países nórdicos un interés evidente para con-tener el número de internos, y es interesante exa-minar si esta política se ha desarrollado tambiénmediante leyes penales menos punitivas. Suiza noes un estado miembro de la Unión europea y se hacaracterizado por la voluntad de neutralidad eindependencia en muchas materias.


5 Formación ocupacional

Se ha realizado un análisis exhaustivo de la norma-tiva penal de los países estudiados, cuyo objetivoprincipalmente ha sido la comparación de las penali-dades de las diversas legislaciones. La penalidad es unaconstrucción abstracta que pretende medir la durezade los diferentes códigos penales en términos deduración de las penas privativas de libertad. Obedecea la necesidad de responder a las preguntas siguien-tes: ¿qué país tiene el código penal con las medidasprivativas de libertad, en general, más largas? ¿Sepuede derivar una medida numérica de la dureza dela temporalidad que pueda permitir un análisis cuan-titativo comparativo de las mayores o menores dura-ciones de la pena en los países estudiados?

La masificación en las prisiones británicas hizo decantar al Gobierno hacia la aplicación de penas no privativas de libertad

Para llevar a cabo este constructo se ha partido delas siguientes premisas:

1. No se han tenido en cuenta las penas de cárcelprevistas para delitos con poca representaciónen la población penitenciaria, como por ejemplodelitos de terrorismo.

2. Sólo se considera la pena privativa de libertad,puesto que lo que se está estudiando es la pobla-ción encarcelada. Por lo tanto, no se considera,para crear el constructo penalidad de la pena de cár-cel, ningún otro indicador de la filosofía punitivade los diversos códigos penales, como por ejem-plo los relacionados con una aplicación mayor omenor de las medidas penales alternativas.

3. En el caso de Portugal y Suiza, y en cuanto alhomicidio imprudente, existe la posibilidad deimponer multa en vez de cárcel. Este hecho noha sido considerado, sino que se ha valoradoúnicamente la condena de cárcel.

4. Respecto a la pena perpetua, el valor otorgadoen cada caso es el equivalente a una eventualsalida en libertad condicional como penamínima y, como pena máxima, el tiempo hastaa la eventual salida en libertad más el periodoindicado de seguimiento.

Se ha realizado el análisis comparativo de diferen-tes tipologías delictivas que han sido selecciona-das por su importancia, ya sea por la gravedad del

delito (delitos contra las personas y delitos contrala libertad sexual) ya sea por la frecuencia con laque se llevan a cabo (delitos contra la propiedad ydelitos contra la salud pública). Así, se han estu-diado los siguientes delitos:

– Hurto (pena básica y cualificada)– Robo con fuerza en las cosas (pena básica y cua-

lificada)– Robo con violencia o intimidación (pena básica

y cualificada)– Tráfico de drogas (pena básica y cualificada)– Lesiones (pena básica, cualificada, con resultado

de muerte e imprudente)– Violación (pena básica y cualificada)– Abuso sexual a menores (pena básica y cualificada)– Homicidio (pena básica e imprudente)– Asesinato (pena básica)

Los indicadores estudiados han sido para cadadelito anterior:

– Pena máxima– Pena mínima– Media entre la pena máxima y la pena mínima

Además, se ha calculado:

– El promedio general (o constructo penalidad delcódigo penal). Cada máximo y mínimo de penasbásicas o cualificadas de los delitos mencionadoshan sido puntuados con un valor 1 por año decondena. De esta manera, 1 mes tiene el valor de0,08; 6 meses, el valor de 0,5; 1 año, el valor de 1,0;18 meses, el de 1,5. La atribución de valores a lascondenas ha permitido la obtención de un valormedio de penalidad para cada delito. El promediogeneral o constructo penalidad del código penal es elpromedio de las penas medias que pueden seraplicadas a los diferentes delitos estudiados. Hayuna serie de asunciones que se han adoptado a lahora de considerar cómo la dureza teórica o for-mal de cada código penal puede influir en lastasas de encarcelación de un país. Estos supues-tos son los siguientes. Se supone, en primerlugar, que los criterios de los jueces y magistra-dos de los diferentes países son homogéneos ycoherentes al aplicar las penas en sus nivelesmedios. Se ha considerado que la frecuencia deencarcelados por los diferentes delitos analiza-dos es similar en todos los países. Se parte de lapremisa que no hay países en los que determina-dos delitos sean más representados en las cárce-les que de otros. O sea, se parte de la base que elporcentaje de encarcelados por delitos de lesio-nes, por ejemplo, es equiparable en todos los paí-ses, y que la gravedad de las lesiones también essimilar. Obviamente, se trata de asunciones teó-ricas adoptadas desde un punto de vista racional,pero que no pueden comprobarse de una manera


empírica. Puede verse la traslación de las penas avalores teóricos en la tabla 19.

– Media general menos el tiempo previsto en liber-tad condicional. Por otra parte, se ha consideradola posibilidad de que los internos salgan en liber-tad condicional cuando las diferentes normaspenales lo permiten. En general, se puede empe-zar a gozar de la libertad condicional una vezcumplidas las dos terceras partes de la condena.En España, pese a que es posible también lasalida en libertad condicional en aplicación delas dos terceras partes de la condena, se ha con-siderado que se aplica mucho más frecuente-mente cuando se han alcanzado las tres cuartaspartes de la pena impuesta. Así, al tiempo o lapuntuación resultante del constructo penalidad sele ha restado el tiempo que el sujeto puede estargozando de la libertad condicional y, por ello, noforma parte de la población encarcelada. Puedeverse este tratamiento numérico teórico en lacontinuación de la tabla 19.

– Media general ponderada según el porcentajede población encarcelada para cada tipologíadelictiva. El constructo penalidad, en cada tipode delito, ha sido multiplicado por el porcen-taje de encarcelados que cumplen pena de cár-cel por el delito concreto. De esta forma, cadapenalidad queda ponderada por la representa-ción carcelaria. Por ejemplo, si en un determi-nado país hay un 20% de encarcelados por deli-tos contra la propiedad y un 5% por delitoscontra las personas, las penas motivadas pordelitos contra la propiedad tienen que pesar un20% del total y las penas impuestas por delitoscontra las personas, sólo el 5% (ver tabla 20).

– Media general ponderada menos el tiempo delibertad provisional posible previsto en la ley(ver la continuación de la tabla 20).

También han sido estudiadas característicasreferidas a la previsión de penas no privativas delibertad como penas principales, la posibilidad desustitución de penas privativas de libertad y laposibilidad de suspensión de penas privativas delibertad; la previsión de obligaciones o reglas deconducta; y asimismo, los requisitos para elacceso a la libertad condicional y la previsión quela última parte de la condena privativa de liber-tad se cumpla mediante una pena comunitaria.

3.4.4. Los indicadores generales de población,economía y bienestar socialUno de los supuestos más argumentado y debatidoen el estudio de la delincuencia es la relación pro-bable entre diversas variables sociodemográficas,económicas, culturales, etc. de una población y sustasas de delincuencia. La importancia de todas

estas variables ha sido explorada ya desde los pri-meros estudios empíricos sobre la delincuencia,iniciados en Francia durante las primeras décadasdel siglo XIX por Andre-Michel Gerry (1802-1866) yAdolphe Quetelet (1796-1874) (Vold, Bernard y Shi-pes, 2002). Desde entonces se han llevado a cabodecenas de estudios sobre este tema, y los resulta-dos han sido a menudo contradictorios.

Se ha considerado que este análisis era tambiénnecesario en el marco de este informe. Las varia-bles investigadas con relación a las tasas de delin-cuencia y de encarcelación han sido las siguientes:

– Población (en miles): años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Población de jóvenes de 15 a 24 años: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Población menor de 15 años: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Densidad de población por km2: años 2002, 2003y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Incremento natural de la población: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Incremento natural por cada 100.000 habitantes:media del periodo 2002-2004

– Inmigración neta: años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Inmigrantes por cada 100.000 habitantes: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de fertilidad: 2002, 2003 y 2004 y delperiodo 2002-2004

– Media de edad de las mujeres embarazadas: años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Esperanza de vida en el nacimiento (hombres): años2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Esperanza de vida en el nacimiento (mujeres):años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de mortalidad infantil: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de incidencia del sida: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Muertos por suicidio: años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Gasto en alcohol, tabaco y narcóticos: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Población desempleada con estudios de 3r nivel:años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de ocupación de la población: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de ocupación de mujeres: años 2002, 2003y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de ocupación de hombres: años 2002, 2003y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio total de desempleo: años 2002, 2003 y 2004y media del periodo 2002-2004

– Ratio de desempleo masculino: años 2002, 2003y 2004 y media del periodo 2002-2004


– Ratio de desempleo femenino: años 2002, 2003 y2004 y media del periodo 2002-2004

– Ratio de desempleo de la población menor de 25años: años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Estudiantes de 18 años: años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Media edad de los estudiantes de nivel universi-tario: años 2002, 2003 y 2004 y media del periodo2002-2004

– Número de habitantes por vivienda: años 2002,2003 y 2004 y media del periodo 2002-2004

– Camas de hospital: años 2002, 2003 y 2004 ymedia del periodo 2002-2004

– Gasto total en seguridad social: años 2002, 2003y 2004 y media del periodo 2002-2004

4. TASAS DELICTIVAS

4.1. Encuestas de victimización

Las encuestas de victimización aportan informa-ción sobre la criminalidad percibida por las perso-nas que la han sufrido de una manera directa (lasvíctimas), tanto la delincuencia que finalmente sedenuncia como la que no. Los datos de victimiza-ción informan de lo que se ha denominado lascifras reales de la criminalidad. Las encuestas devictimización, además de informar de las tasas devictimización, facilitan información de gran inte-rés criminológico, como por ejemplo el porcentajede delitos que son denunciados ante la policía —

denominado tasa de denuncia—, la percepción quetienen los ciudadanos sobre la inseguridad en suslugares de residencia (la inseguridad que les esmás próxima) y las opiniones que los encuestadosse han formado sobre las penas más adecuadasante un determinado delito, entre otras muchascuestiones relevantes. Pese a que las encuestas devictimización no recogen todos los delitos que secometen (p.ex. tráfico de drogas), sino los delitosde contacto directo, delincuente-víctima, constitu-yen un buen indicador (el más directo) del nivel dedelincuencia de un país.

La Encuesta internacional de víctimas de delitos (ICVS)más reciente que permite una comparación inter-nacional es del año 2000. En esta edición formaronparte del estudio 17 países industrializados, entrelos cuales está Cataluña6. En este informe seexpondrán los datos de los países que son objetode estudio.

4.1.1. Tasa de victimizaciónEn el marco de los países que aquí se han seleccio-nado (y también en términos internacionales gene-rales) Cataluña cuenta con una de las tasas másbajas de victimización: el 19% de la población hasido víctima de, como mínimo, un delito7. La tasa devictimización de Cataluña, junto con la de Suiza yPortugal, forma parte del grupo de países que pue-den ser etiquetados como de baja victimización, antepaíses que pueden ser considerados de victimizaciónelevada8, como el caso de Francia, Canadá, Suecia,Países Bajos e Inglaterra/Gales (ver gráfico 249).


Gráfico 24. Tasas de victimización. Año 2000

(Los colores representan los dos grupos de nivel)

Portugal Cataluña Suiza Francia Canadá Suecia Países InglaterraBajos y Gales

10

20

0

25

30

5

15

15

19 1921

24 25 25 26

6 Para más información sobre la ICVS se puede consultar vanKesteren, Mayhew, Nieuwbeerta y Bruinsma (2000) y Luque(2001).

7 Los delitos estudiados son: robo de coche, robo de parte delcoche o de objeto del interior, daño intencionado en el vehí-culo, robo de moto, robo de bici, robo en el domicilio, tentativade robo en el domicilio, hurto, robo con violencia, agresionessexuales, agresiones físicas y amenazas.

8 Esta agrupación ha sido realizada a partir de un análisis esta-dístico de agrupación (Análisis Cluster), de manera que lasdiferencias entre los grupos creados son estadísticamente sig-nificativas.

9 Se presentan de colores diferentes las barras de los países debaja victimización y de victimización elevada.

10 Los delitos de contacto son: robo con violencia, agresionessexuales, agresiones físicas y amenazas.

En cuanto a los delitos que podrían ser considera-dos como más graves porque hay contacto físicocon las víctimas, también Cataluña presenta unade las tasas más bajas de criminalidad. Sólo el 1,5%de la población sufrió un delito de contacto10. En

este caso, los países que pueden ser consideradosde una victimización elevada, en cuanto a los delitosde contacto, son únicamente Canadá e Inglate-rra/Gales (ver gráfico 25).


4.1.2. Tasa de denuncias Cataluña forma parte de los países con las tasasmás bajas de denuncia del delito. Únicamente un41% de las víctimas presentaron denuncia de loshechos sufridos.

Parece ser que los países con tasas mayores de vic-timización están más sensibilizados en cuanto a lanecesidad de denunciar los hechos: la tasa dedenuncia es superior en países con tasas de victi-mización más elevadas (p de rho de Spearman =0,018, ver tabla 9). Esta relación entre nivel de vic-timización y propensión a denunciar los delitos engeneral se ilustra con claridad en el gráfico 26.

Gráfico 25. Tasas de victimización de los delitos de contacto. Año 2000


Portugal Cataluña Países Suiza Francia Suecia Canadá InglaterraBajos y Gales

2

3

0

4

4

1

3

1

21,4 1,5

2 2,1 2,2 2,2

3,43,6

Gráfico 26. Tasas de denuncia de los delitos y tasa de victimización. Año 2000


Portugal Cataluña Canadá Francia Suiza Inglaterra Suecia Paísesy Gales Bajos

20

50

0

60

70

10

40

30

% delitos denunciados 2000 Tasa victimización

3641

48 4952 53

57 58

1519

2421 19

26 25 25

4.1.3. Percepción de la inseguridad Pese a que Cataluña cuenta con una baja tasa devictimización, el grado de percepción de la insegu-ridad es muy elevado. El 35% de la población mani-fiesta su sentimiento de inseguridad respecto albarrio donde vive. Esta tasa es la más elevada delas analizadas, por lo que Cataluña forma parte delgrupo de países con una elevada tasa de inseguridad(percibida), pese a la baja tasa de victimización.

Por otra parte, el análisis de relación entre varia-bles determina que no hay más percepción deinseguridad en los países con tasas de victimiza-ción mayores (ver gráfico 27).


Gráfico 27. Porcentaje de personas con percepción de inseguridad y tasa de victimización.Año 2000


Suecia Canadá Países Francia Suiza Inglaterra Portugal CataluñaBajos y Gales

20

35

0

25

40

10

15

30

% personas con sentimiento inseguridad 2000

5

Tasa victimización

15 1618

22 22

27 27

35

25 24 25

21

26

15

19

19

4.1.4. Opinión sobre el castigo En las respuestas al cuestionario de la encuesta devictimización, Cataluña se manifiesta como unpaís teóricamente avanzado y progresista encuanto a la conveniencia de aplicar medidas comu-nitarias ante la pena de cárcel. Ante un hipotéticoy concreto caso de un joven reincidente que robaun televisor (supuesto que se plantea en el cuestio-nario de la encuesta de victimización), el 7% de lapoblación catalana opina que la pena adecuadasería la de cárcel, mientras que el 65% sostiene quela pena adecuada sería la de un trabajo en benefi-cio de la comunidad (TBC).

En este aspecto Cataluña forma parte de los trespaíses de opiniones menos punitivas, junto conFrancia y Portugal (gráfico 28). El análisis de rela-ción con otras variables indica que, en estesupuesto, los países con opiniones más punitivasmuestran mayores tasas de victimización. Contra-riamente, los países con opiniones más favorablesrespecto a las medidas comunitarias son los queindican menores tasas de victimización (ver tabla9).

Tabla 9. Correlaciones entre variablesderivadas de las encuestas de victimización

Correlaciones Rho de Spearman

% de personas que 0,018

han denunciado

tasa de % de personas que opinan 0,041

victimización y: pena de cárcel

% de personas que opinan 0,033

pena de TBC (correlación inversa)

Pese a todo, sólo se trata de un supuesto de delin-cuencia leve y, por lo tanto, las opiniones de losencuestados no pueden ser generalizadas a ladelincuencia en general, ni a la delincuencia graveen particular. Los mismos ciudadanos pueden con-siderar que sería conveniente la aplicación demedidas penales comunitarias para delitos leves(como el supuesto del robo de un televisor) y valo-rar, a la vez, la conveniencia de aplicar medidasmuy duras y punitivas para la delincuencia grave,como por ejemplo la que implica violencia (roboscon violencia, lesiones, homicidio, agresionessexuales, terrorismo, etc.) o la que afecta a la saludpública (tráfico de drogas, delitos contra el medioambiente, etc.).

4.2. Datos policiales

4.2.1. Tasa de delincuencia Según datos policiales comparados, España es unode los países con tasas menores de delincuentes11

por cada 100.000 habitantes (528). De hecho, juntocon Suiza (721) y Suecia (977), formarían parte delos países con baja tasa de delincuentes por cada100.000 habitantes.

Por otra parte, Portugal, Alemania e Inglaterra/Gales (con 4.042 delincuentes por cada 100.000habitantes, este último) son los países que confor-man el grupo de nivel alto de delincuentes (ver grá-fico 29).

En lo concerniente al análisis de relaciones entreindicadores, se destaca que los países con porcen-tajes mayores de víctimas, tienen también ratiossuperiores de delincuentes por cada 100.000 (p deRho de Spearman = 0,015).


Gráfico 28. Porcentaje de personas que se decantan por la pena de cárcel o por la penacomunitaria de TBC en el supuesto de un caso de robo de un televisor. Año 2000

20

40

30

10

50

60

80

Cataluña Francia Portugal Suecia Países Canadá InglaterraBajos y Gales

70

% personas opinan prisión % personas opinan TBC

0

7

26

65

12

69

54

31

47

37

30

45

32

51

28

11De acuerdo con la información recogida para este apartado apartir de la European Sourcebook of Crime and Criminal Justice Sta-tistics-2003, el concepto de delincuente no es muy preciso ni equi-valente entre los diferentes países. En términos jurídicos estric-tos, delincuente tendría que hacer referencia a una persona cuyaculpabilidad ha sido probada y, por lo tanto, que ha sido conde-nada por un tribunal. Pero, no todos los países recogen sus datosde acuerdo con este criterio jurídico estricto, sino que los datosmás bien hacen referencia a sospechosos policiales, detenidos,etc. De acuerdo con ello, aquí debe entenderse el concepto dedelincuente en un sentido amplio, que incluye a todas las perso-nas que han tenido o tienen contacto con los órganos de controlformal como sospechosas, detenidas, condenadas, etc.

En cuanto a las mujeres, Inglaterra/Gales, Suecia yAlemania son los países con el mayor porcentajede delincuentes mujeres, con cifras que oscilanentre el 16,4% y el 23,1%. Contrariamente, España

forma parte de los países con poca delincuenciafemenina, puesto que sólo un 9,3% de los delin-cuentes son mujeres (ver gráfico 30).


Gráfico 29. Delincuentes por cada 100.000 habitantes. Año 2000


España Suiza Suecia Italia Francia Países Portugal Alemania InglaterraBajos y Gales

1.500

3.000

0

4.000

4.500

500

2.500

1.000

2.000

3.500

528 721977

1.385 1.4171.688

2.457

2.779

4.042

Tipología de delincuentes

Gráfico 30. Porcentaje de mujeres, menores y extranjeros sobre el total de delincuentes. Año1999

Italia España Países Francia Suiza Portugal Inglaterra Suecia AlemaniaBajos y Gales

15

25

0

35

5

10

20

30

% mujeres % menores % extrangeros

2,8

9,3

12,6

16,5

11,8

17,9

1421

,319

,1

14,6

28,8

15

16,4

11,2

17,6

11,8

19,3

25,8

23,1

En cuanto al porcentaje de delincuentes que sonmenores, los países que forman parte del grupo detasas elevadas son: Francia, Alemania, Suiza y Paí-ses Bajos, con porcentajes que oscilan entre el17,9% y el 28,8%. España forma parte de los paísescon tasas bajas de delincuencia de menores, conuna tasa del 12,6% (ver gráfico 30). Un dato rele-

vante por su significación estadística es que lospaíses con tasas mayores de victimización tambiénpresentan tasas superiores de menores entre losdelincuentes (p = 0,005). Finalmente, Alemania esel país con un porcentaje mayor de extranjerosentre los delincuentes (con un 25,8%). La tasa espa-ñola es de 16,5% (ver gráfico 30).

Otro dato aportado por fuentes policiales se refierea los delitos denunciados por cada 100.000 habitan-tes. En este caso, también España forma parte delgrupo de países con baja tasa de denuncias, con 2.308delitos denunciados por 100.000 habitantes. En estegrupo, también se incluyen Portugal, Suiza, Italia yFrancia. En el grupo de países con altas tasas de deli-tos denunciados se encuentran Alemania, PaísesBajos, Inglaterra/Gales y Suecia, este último conuna elevada tasa de 13.693 delitos denunciados porcada 100.000 habitantes, prácticamente seis vecesmás que España (ver gráfico 31).

4.2.4. Efectivos policiales Finalmente, en cuanto a los efectivos policiales,España está entre los países con menos policíaspor habitantes, con una tasa de 310 por 100.000habitantes (ver gráfico 32). Los países con másefectivos policiales son Francia, Portugal e Italia,este último con 544 policías por cada 100.000 habi-tantes. Paradójicamente, no se ha encontrado rela-ción estadísticamente significativa entre elnúmero de policías de que disponen los diversospaíses y sus tasas de delincuentes.


4.2.3. Delitos denunciados

Gráfico 31. Delitos denunciados por cada 100.000 habitantes. Año 2000


España Portugal Suiza Italia Francia Alemania Países Inglaterra SueciaBajos y Gales

6.000

12.000

0

16.000

2.000

10.000

4.000

8.000

14.000

2.308

3.616 3.732 4.123

6.4057.616 8.215

9.817

13.693

Gráfico 32. Policías y delincuentes por cada 100.000 habitantes. Año 2000


Suecia Suiza Inglaterra Países España Francia Portugal Italiay Gales Bajos

200

500

0

600

100

400

300

Policías 100.000 h. (2000) Delincuentes por 100.000 habitantes

3.000

500

2.500

2.000

1.000

4.500

0

1.500

4.000

3.500

Poli

cía

s p

or

100.

000

ha

bit

an

tes

Del

incu

ente

s p

or

100.

000

hab

itan

tes

181 200237

262310

396

478

544

977721

4.042

1.688

528

1.417

2.457

1.385

4.3. Sentencias judiciales condenatorias

En cuanto a los datos procedentes de los órganosjudiciales, puede distinguirse entre la tasa de con-denados (personas) y la tasa de penas (sentenciascondenatorias) por cada 100.000 habitantes.

En cuanto a la primera tasa — personas condena-das—, España es el país con menos condenados porcada 100.000 habitantes (277). Inglaterra/Gales des-taca de todo el resto de países y puede considerarseque es un país con una elevada tasa de condenados(2.683 por 100.000 habitantes), prácticamente diezveces más que España (ver gráfico 33). Es impor-

tante matizar estos resultados y aclarar que aquí lavariable condenados no tan sólo incluye a los sujetoscondenados a privación de libertad, sino a todos loscondenados a cualquier tipo de pena (multas, cár-cel, medidas alternativas, etc.). En concreto, enInglaterra/Gales la mayoría de los condenados lofueron a medidas penales comunitarias, como porejemplo probation o libertad a prueba. El análisisde correlaciones de Spearman indica que los paísescon una tasa mayor de condenados son tambiénlos países que tienen un mayor porcentaje de vícti-mas del delito (p=0,015), un mayor porcentaje demujeres entre los delincuentes (p=0,028) y una tasainferior de efectivos policiales (p= 0,037).


Gráfico 33. Condenados por cada 100.000 habitantes. Año 2000


Gráfico 34. Total de penas o medidas aplicadas por cada 100.000 habitantes. Año 1999


España Italia Portugal Países Francia Suiza Alemania Suecia InglaterraBajos y Gales

500

2.000

0

3.000

1.500

1.000

2.500

277484 444

670

972 9711.114

1.305

2.662

Portugal Italia Países Francia Suiza Alemania Suecia InglaterraBajos y Gales

500

2.000

0

2.500

3.000

1.500

1.000

444 484666

957 9711.071

1.305

2.661

Gráfico 35. Porcentaje de multas, penas alternativas (y suspensiones) y privación de libertadsobre el total de medidas aplicadas. Año 1999

La tasa de aplicación de la privación de libertad eselevada en Italia y en los Países Bajos, donde un39,7% y un 26%, respectivamente, de las medidasson de cárcel; pero es elevadísima en España,donde un 62,4% de las medidas aplicadas compor-tan la privación de libertad. Por su parte, las medi-das alternativas y las suspensiones de la pena sonmás aplicadas en Francia y Suiza, con porcentajes

del 47,8% y 52,1% de las penas, respectivamente.Finalmente, las mayores tasas de multas pertene-cen a Inglaterra/Gales, Portugal, Alemania y Sue-cia, con porcentajes que oscilan entre el 61,5% y el73,2% del total de medidas (ver gráfico 35). Lasalternativas en España significan un 21,4% de lasmedidas aplicadas.


Alemania Inglaterra Portugal Suecia Suiza Francia Países Italia Españay Gales Bajos

50

60

0

80

40

10

20

70

% multas (1999) % alternativas � suspensión (1999) % privación libertad (1999)

30

70,1

23,5

6,5

70,3

20,3

7,5

73,2

15,9

10,8

26,7

61,5

11,8

32,7

52,1

15,3

35

40,2

26

17,1

32,4

27,9

39,7

14,2 21

,4

62,4

47,8

Estos datos pertenecen al año 199912, único añoque permite la comparativa entre países. Ahorabien, En lo concerniente a España, se podría pensarque en el año 1999 aún era escasa la aplicación delas alternativas.

Sin embargo, en el año 2003 aún era tan precaria laaplicación de las medidas alternativas como cua-tro años antes: sólo el 20,6% de las medidas aplica-das. La gran mayoría está representada por la pri-vación de libertad (el 58,6%). La multa representa el19,1% de las medidas aplicadas durante el 2003.

5. ESTRUCTURA Y ORGANIZACIÓNGENERAL DEL SISTEMAPENITENCIARIO

5.1. Población penitenciaria

5.1.1. Tasa de encarcelación Las tasas de población penitenciaria13 de Cataluñay España son de las más elevadas de los paísesestudiados. En 2004, España marcó la mayor tasamuy probablemente de toda su historia, con 140encarcelados por cada 100.000 habitantes. Cata-luña se situó en una tasa de 119, inferior a algunospaíses del entorno como por ejemplo Inglaterra/Gales, Portugal y Países Bajos.

Estas cifras confirman la tendencia de los últimosaños. En el último trienio, el Estado español hatenido un promedio de 134 presos por cada 100.000habitantes; la tasa media de Cataluña ha sido de112. Sin embargo, las tasas más recientes, corres-pondientes al 31 de diciembre de 2005, indicanvalores de 118 y 142 encarcelados por cada 100.000habitantes en Cataluña y España, respectivamente.

12Los datos de España han sido extraídos de la web del InstitutoNacional de Estadística www.ine.es. 13Encarcelados por cada 100.000 habitantes.

Un análisis estadístico de conglomerados destacatres grupos significativamente diferentes encuanto a las tasas de encarcelación.

• El primer grupo, que podría definirse como detasas bajas, está representado por Suiza y Sue-cia, con valores medios de 74 y 77 encarceladospor 100.000 habitantes, respectivamente.

• El segundo grupo, definible como de tasasmedias, está formado por Alemania (96), Francia(97), Italia (99), Cataluña (112), Países Bajos (112)y Canadá (115).

• El tercer y último grupo, con las tasas más eleva-das, está compuesto por Inglaterra/Gales (124),Portugal (132) y España (134).


Tabla 10

Tabla 10 Tasas de población encarcelada por cada 100.000 habitantes2002 2003 2004 Media trienio

(2002-2004)Alemania 95 96 96 96

Inglaterra/Gales 121 123 127 124

Canadá 115 115

Cataluña 106 111 119 112España (Estado+Cataluña) 127 135 140 134

Francia 90 96 104 97

Italia 99 100 99 99

Países Bajos 100 112 123 112

Portugal 133 137 127 132

Suecia 73 76 82 77

Suiza 69 72 82 74

Gráfico 36. Número de encarcelados y tasa por cada 100.000 habitantes. Media del trienio2002-2004

(Los colores representan los tres grupos de nivel)

60

0

120

140

20

40

80

100

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

Tasa encarcelados por 74 77 96 97 99 112 112 115 124 132 134

100.000 hab. Media 2002-2004

Número de encarcelados. 5.425 6.864 79.134 57.824 56.828 7.478 18.185 36.389 73.444 13.739 55.784

Media 2002-2004

El análisis de indicadores sociodemográficos y decalidad de vida ha revelado que las tasas de encarce-lación se correlacionan con las siguientes variables:

Medias de los años 2002-2004 Rho de SpearmanPoblación de jóvenes de 15 a 24 años 0,042

Muertos por suicidio (correlación inversa) 0,028

Población desempleada con estudios de 3r nivel 0,047

Estudiantes de 18 años (correlación inversa) 0,007

Camas de hospital (correlación inversa) 0,000

Estas correlaciones empíricas requieren hipótesisrazonables que puedan explicarlas. En algunoscasos puede tratarse de correlaciones espurias, osea, casuales o azarosas, y por lo tanto, de relacio-nes falsas entre variables. En todo caso, aquí se hanmantenido todas las correlaciones que resultabanlógicas, sugerentes o interesantes para reflexionarsobre ellas con más detenimiento y debatir expli-caciones plausibles. Se presentan y se comentanbrevemente a continuación.

Los países con mayor porcentaje de población dejóvenes de 15 a 24 años tienen unas tasas superio-res de encarcelación. El análisis de conglomeradosha clasificado a los países en dos grupos significa-tivamente diferentes en cuanto al porcentaje depoblación de jóvenes.

• En el primer grupo, formado por Italia, Alemania,Suiza, Suecia y Países Bajos, los porcentajes dejóvenes con edades comprendidas entre los 15 ylos 24 años oscila entre el 10,8% y el 11,9%.

• En el segundo grupo, Inglaterra/Gales, Francia,España y Portugal indican porcentajes entre12,8% y 13,4% (ver gráfico 71).

Este resultado es razonable de acuerdo con las teo-rías criminológicas generales y con la investiga-ción que analiza la relación edad-delincuencia(Funes, 1994; Garrido, Stangeland y Redondo, 2001;Montañés, Rechea y Barberet, 1997; Rutter, Giller yHagell, 2000). La formulación más razonable deesta relación sería la siguiente: considerando quela menor edad es un correlato general de compor-tamiento delictivo, es lógico esperar que cuantomayor sea la proporción de jóvenes mayor será laprevalencia delictiva y, finalmente, mayor tambiénla tasa de encarcelados. Los países con tasas inferio-res de suicidios (en la comunidad en general) pre-sentan tasas superiores de encarcelación. Tam-bién, en este caso, un análisis de conglomeradosdivide a los países estudiados en dos grupos:

• Los que tienen menor tasa de suicidios (entre12,4 y 23,7 por cada 100.000 habitantes), entre losque se encuentran Italia, España, Países Bajos,Portugal, Alemania y Suecia.

• Los que tienen tasas elevadas de suicidios (entre34,4 y 35,9 por cada 100.000 habitantes), comopor ejemplo Francia y Suiza (ver gráfico 87).

Este resultado es difícil de interpretar. Probable-mente se trata de una relación empírica muy indi-recta entre estas dos variables. Los países conmayor porcentaje de población desempleada con estu-dios de tercer nivel presentan mayores tasas deencarcelación. Los dos grupos estadísticamentediferentes son:

• Los que presentan proporciones inferiores (entreel 2,7% y el 4,8% de la población son desemplea-dos con estudios de tercer nivel), entre los que sehallan Suiza, Suecia, Portugal y Alemania.

• Los que tienen proporciones elevadas de desem-pleados con estudios de tercer nivel (entre el 5,3y el 7,5%), entre los que se encuentran Francia,Italia, España e Inglaterra/Gales (ver gráfico 82).

En este caso puede haber dos líneas de interpreta-ción: una en un sentido más directo, considerandoque más jóvenes con formación elevada (y por lotanto con altas expectativas para alcanzar objeti-vos profesionales y sociales) pero sin trabajo (y porlo tanto sin posibilidades de alcanzar estos objeti-vos por vías legítimas) podrían experimentar unamayor gran tensión e incitación al uso de medios ile-gítimos (la delincuencia) para alcanzar sus expec-tativas sociales. Estos incrementos de las motiva-ciones delictivas se traducirían, al final, en unaumento de la población penitenciaria. Esta hipó-tesis teórica encaja bien, aparentemente, con lasteorías funcionalistas de la anomia-tensión, peropara que en este caso fuese cierto debería podersecomprobar que, en efecto, se ha producido unincremento de la tasa de universitarios que delin-quen y son encarcelados, hecho que probable-mente no se corrobora.

La segunda hipótesis, más razonable, podría suge-rir una relación indirecta: la mayor tasa de perso-nas con estudios universitarios en desempleo serelaciona, de manera directa, con la mayor propor-ción de jóvenes que hay en la sociedad, y es estamayor proporción, en conjunto (y no sólo ni prefe-rentemente el sector de universitarios desemplea-dos), la que tiene relación con las mayores tasas dedelincuencia.

En un sentido opuesto al anterior, los países conmayor un porcentaje de jóvenes de 18 años que estu-dian presentan tasas inferiores de encarcelación.La correlación entre encarcelados y jóvenes estu-diantes es, por lo tanto, inversa. Las dos agrupacio-nes diferenciadas por el análisis de conglomeradosson:


• El grupo de países con menor porcentaje de jóve-nes de 18 años estudiantes (con valores que osci-lan entre el 56 y el 75%): Inglaterra/Gales, Portu-gal, España e Italia.

• El grupo de países con mayor porcentaje de jóve-nes de 18 años estudiantes (con valores entre77% y 94%): Países Bajos, Francia, Suiza, Alema-nia y Suecia (ver gráfico 84).

Esta variable presenta, como puede verse, unacorrelación de sentido inverso a las anteriores. Ladiferencia es que aquí la variable es muy especí-fica: la tasa de jóvenes estudiantes a la edad de 18años. Una hipótesis explicativa posible —cohe-rente con muchas de las investigaciones queponen en relación inversa escuela y conductadelictiva— es que si hay más jóvenes estudiantesde esta edad, entonces hay menos jóvenes en pro-ceso de consolidación de carreras delictivas y, enconsecuencia, menos personas acabarán final-mente en prisión. Para entender esta relación, hayque partir del hecho de que el periodo de edadacerca de los 18 años es crítico para la consolida-ción de las carreras delictivas de muchos jóvenesque se convertirán en delincuentes persistentes(Moffit, 1990; Funes, 1994; Redondo y Garrido, 2001;Rutter, Giller y Hagell, 2002).

Finalmente, la última variable estudiada quecorrelaciona con la tasa de encarcelación hacereferencia al número de camas de hospital por cada100.000 habitantes. Los países con más camas dehospital (y por lo tanto probablemente con mayorgasto público en salud) presentan tasas menoresde encarcelación (correlación inversa). En estecaso, los dos grupos diferenciados son:

• El grupo formado por España, Portugal, Inglate-rra/Gales, Italia y Países Bajos, con tasas queoscilan entre 358 y 463 camas de hospital porcada 100.000 habitantes.

• El grupo representado por Francia y Alemania,cuyas tasas duplican prácticamente las anterio-res, con cifras de 794-881 camas de hospital porcada 100.000 habitantes (ver gráfico 85).

Esta variable —las camas de hospital como indica-dor de gastos en salud— sí que parece tener unarelación razonable con la encarcelación. Muchosencarcelados presentan una mayor incidencia depatologías orgánicas y psicológicas que la pobla-ción general. A modo de ejemplo, una mayor inci-dencia en el consumo de drogas de alto riesgo pre-senta elevadas interacciones con diversos cuadrosclínicos (hepatitis, sida, etc.), además de ser uno delos correlatos más prominentes del propio com-portamiento delictivo (según la investigacióninternacional, entre el 30-50% de los delitos, tanto

violentos como contra la propiedad, se cometen enasociación temporal con la ingestión abusiva dealcohol u otras drogas). Como resultado de estamayor incidencia clínica de los delincuentes yencarcelados, en la medida que el sistema de saludpueda hacerse cargo de más problemáticas y suje-tos (de todo lo cual también se beneficiarán, demanera prevalente, muchos delincuentes decarrera), menos delincuentes con patologías (p. ex.toxicomanías) ingresarán o permanecerán en pri-sión, hecho que podría, finalmente, revertir en unareducción de las tasas de encarcelación.

Es especialmente pertinente aquí la denominadaTeoría de las tareas restantes [del sistema de justicia](ver Garrido, Stangeland y Redondo, 2001), quesugiere una relación inversa, en un país o territo-rio, entre el despliegue de apoyo social (en el quelos servicios sanitarios son una parte esencial) y lacantidad de ciudadanos que llegan al sistema dejusticia y finalmente ingresan en prisión.

5.1.2. Tipologías delictivas Respecto a los tipos de delito por los que se cum-ple pena de cárcel, se ha comparado el porcentajede encarcelados que presentan los cuatro gruposdelictivos más relevantes, tanto en función de laalarma social que suscitan, como por el número depersonas implicadas.

• Los países que presentan porcentajes elevadosde encarcelados por delitos contra las personasson Cataluña, Canadá, Alemania, Suecia y Fran-cia, con porcentajes de 12,4%, 13,3%, 13,4%, 15,6%y 16%, respectivamente (ver gráfico 37).

• Cataluña e Inglaterra/Gales son países con tasaselevadas de encarcelados por delitos contra lapropiedad, con porcentajes del 45,8% y del 28,8%del total de encarcelados, respectivamente.

• En cuanto a los delitos contra la libertad sexual,el país con la mayor tasa de encarcelados esFrancia, con un porcentaje del 14,4% del total dela población penitenciaria ante un promedioaproximado del 3,3%, que presenta el resto depaíses.

• Cataluña, Portugal, Italia y Suecia son los paísescon los mayores porcentajes de encarcelados pordelitos contra la salud pública (23,5%, 29,5%, 22%y 17,9%, respectivamente).

En cuanto a las relaciones entre indicadores, cabedestacar que:

• Los países con porcentajes elevados de encarce-lados por delitos contra las personas tambiénpresentan elevados porcentajes de encarceladospor delitos contra la libertad sexual (0,029) (en


realidad, dos manifestaciones distintas de delin-cuencia violenta o de agresión), altas tasas desuicidios entre la población encarcelada(p=0,020) y entre la población general (p=0,036).Las tasas de suicidio en los países tienen que verprobablemente con explicaciones culturales másamplias, pese a que el hecho de que una personasea encarcelada por graves delitos sexuales ocontra las personas es, según los análisis realiza-dos en Cataluña, un factor de riesgo de suicidioen prisión; y un gasto en seguridad social mayor(p=0,010), factor que probablemente tiene másrelación con elementos económicos y culturalesde amplio espectro que con las tasas de encarce-lados.

• Los países con altos porcentajes de encarceladospor delitos contra la propiedad imponen máspenas de multa (p=0,007) y menos penas de pri-vación de libertad (p=0,003). Este hecho, en prin-cipio, tiene una cierta lógica penal, ya que laslegislaciones suelen prever pena de multa paramuchos delitos no violentos contra la propiedad.Por otra parte, en los países con altos porcenta-jes de encarcelados por delitos contra la propie-dad es inferior el porcentaje de preventivos en

prisión (p=0,011) (también lógico, ya que muchosdelitos contra la propiedad pueden tener unatramitación más simple y ágil) y superior la pro-porción de mujeres encarceladas (p=0,016), yaque las mujeres presentan una participaciónrelativa mayor en delitos contra la propiedad.

Los países con una mayor proporción de presospor delitos contra la salud pública presentan unaratio inferior de profesor-alumno en la educaciónprimaria (p=0,047), menos camas de hospital(p=0,023) y menor gasto total en seguridad social(p=0,047). Estas relaciones pueden encajar bien, enprimer lugar, en términos de prevención del con-sumo de drogas (en principio una ratio mayor pro-fesores/alumnos en la educación primaria podríafavorecer una mejor prevención de problemas deconducta en general y, específicamente, del futuroconsumo de drogas); en segundo lugar, la interven-ción sanitaria y social sobre problemáticas de toxi-comanía podría prevenir la comisión de delitosfuncionales a la drogadicción y, de esta forma, evi-tar que algunos sujetos acaben en prisión. En todocaso, estas hipótesis explicativas, que son razona-bles, requerirían confirmaciones más específicas ydirectas.


Gráfico 37. Tipologías delictivas y porcentaje que representan respecto al total deencarcelados. Media del trienio 2002-2004

45

35

0

50

40

10

20

25

30

Suec

ia

Alem

ania

Fran

cia

Italia

Catal

uña

Países

Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portuga

l

Españ

a

Canad

á

15

5

% contra personas 6,3 8,1 9,4 10,5 11,2 12,4 13,3 13,4 15,6 16,1

% contra propiedad 38,3 12,3 23,6 11,5 28,8 45,8 9,5 25,0 17,2 11,7

% contra libertad 3,7 1,3 2,3 1,8 5,2 5,6 3,9 4,1 2,4 14,4

sexual

% contra salud 22,3 8,8 29,5 22,0 13,1 23,5 2,7 11,3 17,9 8,4

pública

Contra personas 3.493 1.476 1.287 5.956 8.209 931 4.856 10.595 1.071 9.303

Contra propiedad 21.362 2.229 3.245 6.533 21.145 3.423 3.473 19.774 1.183 6.745

Contra libertad 2.092 244 322 1.031 3.798 422 1.409 3.274 162 8.323

sexual

Contra salud 12.422 1.596 4.053 12.484 9.655 1.759 970 8.936 1.226 4.868

pública

Características demográficas

a) EdadEn cuanto a la edad media, los internos más jóve-nes se encuentran en Inglaterra/Gales y en los Paí-ses Bajos, con 30,5 y 32,7 años, respectivamente.Por su parte, Cataluña forma parte del grupo de

países con encarcelados mayores, con edadescomprendidas entre los 33,2 y los 36,5 años (vergráfico 38). Los países con los internos más jóve-nes, evidentemente, son los que tienen una mayorproporción de encarcelados con edades que osci-lan entre los 18 y los 21 años (p=0,038) (ver gráfico39).


Gráfico 38. Edad media de los encarcelados. Media del trienio 2002-2004


31

27

36

37

28

29

32

34

Inglaterra Países Francia España Portugal Estado Cataluña Italia Suecia Canadáy Gales Bajos Español

(sinCataluña)

30

33

35

30,5

32,733,2

34,2 34,335 35,4

36,5

34,735,5

Gráfico 39. Jóvenes de 18 a 21 años encarcelados y porcentaje que representan respecto altotal de encarcelados. Media del trienio 2002-2004


8

0

14

2

4

10

España Estado Italia Suecia Portugal Cata- Países Ale- Francia Ingla-Español luña Bajos mania terra

(sin y GalesCataluña)

6

12

% encarcelados de 18-21 años 1,7 2,5 2,5 3 4 4,8 6,3 6,9 7,8 11,6

Encarcelados de 18-21 años 916 1.296 1.400 206 549 360 1.145 5.443 4.478 8.553

Es bien conocida la relación edad-conducta delic-tiva y, en concreto, la menor edad (o edad juvenil) seconsidera el correlato más importante de la inciden-cia delictiva (o sea, el número de delitos cometidospor los sujetos) y de la prevalencia delictiva (o sea, delnúmero de sujetos que participan en la delincuen-cia) (Luque, Ferrer, Capdevila, 2005; Redondo, Funesy Luque, 1994; Rutter, Giller y Hagell, 2000; Redondoy Garrido, 2001). La edad de mayor incidencia y pre-valencia delictivas, en términos generales y encuanto a la delincuencia común (que es la que pro-voca un número mayor de encarcelados), es muyparecido entre países, y se sitúa entre los 18 y 22años. Ello implica que las diferencias entre paísesen los promedios de edad de los encarcelados tie-nen que ser debidas principalmente a factores norelativos a la edad de comisión de los delitos, sino alfuncionamiento y el impacto del propio sistema dejusticia. Un factor probablemente relevante aquí(aunque no el único) puede ser el hecho de que los

encarcelados sean mayores en la medida en quecumplen, de facto, penas de más duración. Sinembargo, esta hipótesis teórica no se confirma deacuerdo con los datos analizados.

b) MujeresInglaterra/Gales, Suiza, Cataluña, Portugal yEspaña son los países con una proporción mayorde mujeres encarceladas (6%, 6,2%, 7%, 7,6%, y 7,8%del total de encarcelados, respectivamente, vergráfico 40).

Un porcentaje mayor de mujeres encarceladas estárelacionado (o correlaciona) con un porcentajemayor de encarcelados por delitos contra la pro-piedad (p=0,016) y por delitos contra la saludpública (p=0,020). Eso es fácilmente explicable si seconsidera que las mujeres tienen una participa-ción relativa mayor precisamente en delitos con-tra la propiedad y contra la salud pública.


Gráfico 40. Mujeres encarceladas y porcentaje respecto al total de encarcelados. Media deltrienio 2002-2004


5

0

10

2

3

6

Francia Italia Ale- Países Suecia Ingla- Suiza Cata- Portugal Españamania Bajos terra luña

y Gales

4

8

1

9

7

% mujeres encarceladas 3,7 4,6 4,9 5,4 5,7 6 6,2 7 7,6 7,8

Mujeres encarceladas 2.156 2.602 3.845 975 400 4.424 342 521 1.028 4.371

c) ExtranjerosEn cuanto al número relativo de extranjeros quehay en las cárceles, pueden diferenciarse tres gru-pos de países. En primer lugar, Suiza es el país quepresenta la proporción mayor de encarceladosextranjeros (el 70,7% de la población presa). Ensegundo lugar, España (27,4%), Países Bajos (28,2%),

Alemania (29,1%), Cataluña (30,4%) e Italia (31%)forman un conjunto de países con una importantetasa de encarcelados extranjeros (ver gráfico 41).Finalmente, Portugal, Inglaterra/Gales, Francia ySuecia son los que presentan proporciones meno-res, que oscilan entre el 12% y el 20,2%.


Gráfico 41. Extranjeros encarcelados y porcentaje que representan respecto al total deencarcelados. Media del trienio 2002-2004


50

0

80

20

30

60

Portu- Ingla- Francia Suecia España Países Ale- Cata- Italia Suizagal terra Bajos mania luña

y Gales

40

10

70

% extranjeros encarcelados 12 12,2 20,2 20,6 27,4 28,2 29,1 30,4 31 70,7

Extranjeros encarcelados 1.647 9.274 11.647 1.425 15.307 5.100 22.992 2.278 17.539 3.888

d) Preventivos En cuanto a la población encarcelada en situaciónpreventiva, Cataluña presenta, junto con Inglate-rra/Gales, uno de los porcentajes menores: el 19,5%(ver gráfico 42). En principio, este dato puede serinterpretado de forma positiva, ya que un porcen-taje menor de preventivos informa de un mejorfuncionamiento de los tribunales, en términos deuna agilidad mayor a la hora de instruir los proce-dimientos penales y juzgar a los encarcelados. Pesea todo, puesto que el porcentaje de presos preven-tivos lo es, por definición, en relación con elnúmero total de encarcelados, este dato puedetener también una lectura más negativa (o, almenos, no tan positiva): simplemente tendríanmenor porcentaje de presos preventivos los paísesque tienen, en general, un número mayor de encar-celados.

Este indicador correlaciona inversamente con elporcentaje de encarcelados por delitos contra lapropiedad (mayor porcentaje de preventivos,menor porcentaje de población encarcelada pordelitos contra la propiedad y viceversa), y con elgasto en servicios sociales (mayor porcentaje depreventivos encarcelados, menor inversión en ser-vicios sociales). Este último dato también podríaapuntar en dirección a la teoría de las tareas restan-tes [del sistema de justicia] a la que ya se ha hechoreferencia. Se esperaría que cuanto mayor gasto enservicios sociales (como indicador relevante de“apoyo social” a los ciudadanos) tuviese un país,menor tasa de encarcelados en general y tambiénde presos preventivos.

Cifras de diciembre de 2006 ponen de manifiesto elprogresivo incremento de la población penitencia-ria preventiva. Se ha pasado de 19,5% en 2005 a21.4% en 2006. Éste ha sido el crecimiento mayordesde junio de 1999. (Ver gráfico 43).


Gráfico 42. Número de preventivos y porcentaje que representan respecto al total. Media deltrienio 2002-2004


15

0

45

40

5

10

20

30

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

50

25

35

% preventivos 12,7 19,5 21,1 21,3 22,2 25,5 26,1 28 32,9 34 41

Preventivos 9.366 1.458 1.452 16.888 12.399 3.505 14.863 10.189 5.952 19.744 2.220

Gráfico 43. Evolución semestral del porcentaje de preventivos en centros penitenciarios deCataluña

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 junio-06 dic-06

1.500

0

500

1.000

2.000

2.500

%

70

60

50

40

30

20

100

90

80

10

0

Preventivos 1.121 1.090 1.255 1.415 1.352 1.608 1.624 1.922 1.830 1.922

el último día

% sobre 18,9 17,9 19,6 20,4 18,2 19,9 19,6 21,4 20,5 21,4

total encarcelados

el último día

En este nuevo año se constata que las tasas deencarcelación de la población preventiva en Cata-luña continúan creciendo. A modo de ejemplo, confecha 18.04.2007 el número era de 2.003 y repre-sentaba al 21,65% del total de población peniten-ciaria. Del total de población preventiva, la cárcelprovisional se aplica en una proporción mayor alos extranjeros que a los españoles.

Las últimas reformas legislativas operadas en laLey de Enjuiciamiento Criminal se alejan de lasrecomendaciones que organismos internacionaleshan efectuado en torno al uso excepcional de lamedida cautelar de la prisión provisional.

Se considera, pues, necesario reflexionar sobre lassentencias dictadas por el Tribunal Constitucionalcon relación a la figura de la prisión preventiva enconsonancia con lo previsto por el artículo 9.3 delPacto Internacional de Derechos Civiles y Políticossegún el cual “la prisión provisional no debe ser laregla general para las personas que hayan de serjuzgadas” (STC 41/1982 del 2 de julio). En la mismalínea, la Resolución 11/1965 del Consejo de Europaque recomienda a los gobiernos que actúenteniendo en cuenta que la prisión provisional debeinspirarse en los siguientes principios: 1) No debeser obligatoria y la autoridad debe tomar su deci-sión teniendo en cuenta las circunstancias del

caso; 2) tiene que considerarse como medidaexcepcional; y 3) debe aplicarse cuando sea estric-tamente necesaria y en ningún caso debe aplicarsecon una finalidad punitiva.

5.2. Duración de las condenas

La duración de la pena de cárcel es elevada en elcaso de España, en que, de media, la estancia enprisión tiene una duración de 15,4 meses. Españaes el país europeo estudiado (excluido el caso delCanadá) con mayor duración de la pena de prisión(ver gráfico 44).

Es muy relevante la correlación directa de esteindicador con una tasa de encarcelados mayor porcentro penitenciario (p= 0,037). O sea, en los paísescon mayor duración de la pena de prisión hay unnúmero mayor de internos por centro penitencia-rio. Esta correlación parece lógica y esperable: unaduración mayor de la encarcelación determinaríala acumulación de un número mayor de internosen una cárcel (ya que, aunque ingrese el mismonúmero de sujetos, los que ya estaban antes tar-dan más en salir en libertad) y ello provoca, alfinal, un incremento de la ratio sujetos/plazas decada cárcel.


Gráfico 44. Duración de la pena de prisión (en meses). Media del trienio 2002-2004


5

10

Suiza Portugal Países Bajos Francia España Canadá0

25

15

20

1,2

4,7

8,3

21,2

4

15,4

De los datos de esta investigación se desprendeque incluso los sistemas penales en los que seaplica la cadena a perpetuidad se establecen lími-tes en cuanto a su duración y resultan menos puni-tivos y aflictivos que el sistema penal español, queno tiene la pena a perpetuidad.

Los países estudiados en los que los ordenamien-tos jurídicos prevén la cadena a perpetuidad (Ale-mania, Francia, Italia y Suiza) han dispuesto limi-taciones al cumplimiento efectivo de un

determinado periodo de la condena (Alemania, 15años; Francia, 18-20; Italia, 20; Suiza, 20). Cuandohan cumplido estas condenas, o bien pasan asituaciones de libertad definitiva, o de libertadcondicional o acceden a regímenes de vida simila-res al tercer grado.

Este análisis de derecho comparado pone derelieve la falta de proporcionalidad del sistemapenal español en cuanto a las penas máximas decárcel. El artículo 78 del Código Penal prevé como

regla general la prisión máxima de 20 años, yexcepcionalmente de 25, 30 y 40 años, penas quesuperan las de perpetuidad de los países estudia-dos, en los que o bien las legislaciones, en unoscasos, o la propia jurisprudencia constitucional, enotros, han articulado las disposiciones necesariaspara garantizar la compatibilidad de esta pena conlos objetivos reinserción social.

Se constata el riesgo que la duración de determi-nadas penas de cárcel ponga en tela de juicio laorientación constitucional de rehabilitación queprevé el artículo 25.2 de las penas y medidas pena-les de privación de libertad y que ello signifiqueigualmente el incumplimiento del artículo 15 de laConstitución, que establece que en ningún casoninguna persona puede ser sometida a tortura ni apenas o tratos inhumanos o degradantes.

5.3. Centros penitenciarios

La cifra de encarcelados por centro penitenciarioes, tanto en España como en Cataluña, de lasmayores estudiadas. Junto con Inglaterra/Galesconforman el grupo de países con las tasas mayo-res (ver gráfico 45). En España hay un promedio de771 internos en cada centro penitenciario y enCataluña, de 736.

Inversamente, son los países con menor númerode centros penitenciarios por millón de personas.Los países con una tasa menor de centros peniten-ciarios por millón de habitantes son Portugal, Ita-lia, Alemania, Francia, Inglaterra/Gales, Cataluña yEspaña. Con una tasa media, Suecia y Países Bajos.Con tasas elevadas de centros penitenciarios pormillón de habitantes, sólo está Suiza, con 21,3 cen-tros por millón de habitantes, mientras que enCataluña la cifra es de 1,6.


Gráfico 45. Encarcelados por centro penitenciario (representados en las barras de coloressegún si el número es alto o bajo) y número de centros penitenciarios por millón dehabitantes (representados mediante una curva). Media del trienio 2002-2004

400

900

100

200

500

700

Suiza Suecia Países Portugal Italia Alemania Francia Inglaterra Cataluña EspañaBajos y Gales

300

600

800

Enca

rcel

ados

por

cen

tro

pen

iten

ciar

io

Cen

tro

s p

or

mil

lón

de

ha

bit

an

tes25

20

15

10

5

00

3887

197 229257

338

543

771

335

73621,3

9,4

5,53,8

2,9 3,1 2,31,6 1,8

6,3

Estas dos variables están influidas (como es obvio)por el tamaño típico que suelen tener los centrospenitenciarios en cada país. En España se haoptado, desde la transición, por un modelo peni-tenciario de centros grandes (la denominada cárceltipo) ubicados fuera de las ciudades, frente a lo quehabía sido la tradición anterior de centros peque-ños y urbanos, y frente lo que es aún la estructura

de centros pequeños o medianos más frecuente enla Europa occidental. Los argumentos preferentespara la opción adoptada en España son de caráctereconómico (las cárceles grandes son relativamentemás económicas) y de seguridad, ya que las cárce-les mayores permiten una concentración mayor derecursos de vigilancia tanto perimetral como inte-rior.

En cuanto al porcentaje de ocupación de los cen-tros penitenciarios por cada 100 plazas, España yCataluña forman parte del gran núcleo de paísescon ocupaciones medianamente elevadas, con 113y 114 internos por cada 100 plazas, respectiva-mente (ver gráfico 47). Destaca con una tasa muyelevada el caso de Italia, con 133 internos por cada100 plazas, mientras que Suiza presenta unainfraocupación: 82,8. Es lógico esperar que unatasa mayor de población penitenciaria (sobre todo,si ha aumentado de forma abrupta durante losúltimos años, como es el caso de Cataluña y deEspaña en su conjunto) se asocie a ratios de ocupa-ción mayores de las plazas penitenciarias teórica-mente disponibles.

Las tasas elevadas de ocupación penitenciariaestán relacionadas, en primer lugar, con un por-centaje mayor de encarcelados por delitos contrala salud pública (que serían el resultado de másdelitos y más delincuentes por tráfico de drogas,como es el caso de España en conjunto).

También existe una correlación entre mayor tasade ocupación penitenciaria y menor ratio de traba-jadores de talleres y formación ocupacional, y enlo concerniente a los indicadores generales depoblación, con una ratio mayor de desempleofemenino y de la población menor de 25 años. Eneste caso se trata de variables demográficas y eco-nómicas que sí pueden ser relacionadas de formadirecta con la delincuencia y la encarcelación:cuanto más jóvenes estén desempleados en con-junto (lo que incluye también a las mujeres) ycuanto menos personas en formación ocupacio-nal, es lógico esperar tasas mayores de delincuen-cia y, finalmente, de encarcelación. Con todo, estarelación debe ser interpretada con precaución, yaque la investigación internacional, desde los tiem-pos de los primeros análisis que efectuó AdolpheQuetelet en 1830 sobre la delincuencia en Francia,no ha podido establecer una relación directa y uní-voca entre tasas de desempleo y tasas de delin-cuencia.


Gráfico 46. Capacidad de los centros penitenciarios. Media del trienio 2002-2004


30.000

0

80.000

10.000

20.000

40.000

60.000

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paise

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

90.000

50.000

70.000

78.39772.855

48.70646.87042.365

19.19213.92511.972

6.9226.5486.489

5.4. Libertades condicionales

La concesión de la libertad condicional en Cata-luña es muy baja. Francia y Cataluña son los paí-ses con una aplicación menor de esta figura. En elresto del Estado español, paradójicamente, puestoque la legislación penitenciaria es la misma, laaplicación es superior y junto con Portugal confor-man el grupo con el número mayor de liberadoscondicionales.

En Cataluña, el promedio del trienio indica quehan gozado de libertad condicional 8,1 de cada 100internos, mientras que en el resto del Estado latasa es de 12 (ver gráfico 48). En números absolu-tos, durante los últimos tres años, había un prome-dio diario de 584 internos en libertad condicional

en Cataluña y, de 5.831, en el resto del Estado. Esteresultado permanece, por ahora, incompleto desdeel punto de vista de la comparabilidad con diver-sos países. Por ahora sólo se dispone de datos dePortugal y Francia.

En teoría, desde una perspectiva de política peni-tenciaria orientada a la rehabilitación y reinser-ción social, conceder menos libertades condicio-nales es un dato negativo y conceder más, undato positivo. Sin embargo, estos datos deben serinterpretados con prudencia, ya que la libertadcondicional también se utiliza, por ejemplo, ensupuestos de enfermedades incurables y en estecaso la concesión de más libertades condiciona-les no tendría un carácter tan positivo como elanterior.


Gráfico 47. Porcentaje de ocupación de los centros penitenciarios (por 100 plazas). Media deltrienio 2002-2004


60

0

20

40

80

120

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

160

100

140

133,4

115,8114,4114,4113,3

105,9101,1100,795,795

82,8

En Cataluña, se ha producido un descenso progre-sivo de la cifra de internos en libertad condicionala partir del año 1999 y hasta el 2004. El último dato,referido al 31 de diciembre de 2005, indica unaligera recuperación de la tasa de personas en liber-tad condicional por cada 100 encarcelados. Si latasa fue de 7,8, en 2004, se situó en un 8,1 en 2005(ver gráfico 49).


Gráfico 48. Media anual de personas en libertad condicional y ratio por cada 100 internos.Media del trienio 2002-2004


4

8

Cataluña Francia Estado PortugalEspañol (sin

Cataluña)

6

2

12

16

0

10

14

8,1

9,9

12

14,1

Libertades condicionales (por 100 internos) 8,1 9,9 12 14,1

Libertades condicionales 584 5.509 5.831 1.971

Gráfico 49. Personas en libertad condicional el último día del año y tasa que representan porcada 100 encarcelados. Evolución en Cataluña 1999-2005

100

300

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

800

500

700

600

400

200

14

12

10

8

6

4

2

00

Libertades 701 613 554 566 586 629 676

condicionales

(por 100 internos)

Encarcelados 5.945 6.073 6.405 6.924 7.416 8.094 8.305

Tasa por 11,8 10,1 8,6 8,2 7,9 7,8 8,1

100 encarcelados

5.5. Indicadores de salud

En cuanto a los indicadores de salud, se ha estu-diado la tasa de suicidios y de mortalidad en gene-ral entre los encarcelados.

5.5.1. Suicidios Portugal, Suiza y Francia son los países en los quela tasa de suicidios anuales en prisión es mayor,con cifras que oscilan entre los 13,8 y el 21,9 suici-dios por cada 100.000 encarcelados (ver gráfico 50).España y Cataluña pertenecen al colectivo con unatasa inferior de suicidios: 5,5 y 10,4, respectiva-mente. Pese a la diferencia entre España y Cata-luña, ambos se incluyen estadísticamente en elmismo grupo.


Gráfico 50. Suicidios por cada 100.000 encarcelados y suicidios por cada 100.000 habitantes.Media del trienio 2002-2004


25

0

40

10

15

30

España Países Italia Inglaterra Cataluña Alemania Suecia Portugal Suiza FranciaBajos y Gales

20

5

35

Tasa en prisión Tasa en la población

34,435,9

20,623,723,5

12,4

17,9

14,6

5,5 6,69,6 10 10,4 11 12,1

13,8 15,2

21,9

5.5.2. MuertosLa tasa de mortalidad en prisión es elevadísima enCanadá y en Portugal: 70 de cada 100.000 internos(ver gráfico 51). Cataluña y España se sitúan entrelos países con tasas bajas o moderadas de mortali-dad en prisión, con un 18,9 y un 30,4 por 100.000

encarcelados, respectivamente. El análisis decorrelaciones entre variables revela que la tasa demortalidad en prisión está directamente relacio-nada con la ratio de incidencia del sida entre lapoblación general (p= 0,008).

5.6. Personal

En Cataluña y España las tasas de trabajadorespenitenciarios pueden ser consideradas bajas, convalores de 40,7 y 43 trabajadores por cada 100internos, respectivamente. De hecho, junto conPortugal, Francia, Alemania e Inglaterra/Gales, for-man parte del grupo de países con menos trabaja-dores por interno (ver gráfico 52 y tabla 11).

Por colectivos laborales, Cataluña y España sesitúan en los grupos con menos trabajadores devigilancia (24,3 y 27,8, respectivamente, por cada100 internos) frente a países como, por ejemplo,Suecia o Italia (con ratios de 67,6 y 73,1, respectiva-

mente). Igualmente, en cuanto a los trabajadoresde talleres o formación ocupacional, Cataluña yEspaña presentan algunas de las tasas menores(1,4 y 2,2, respectivamente), frente a los PaísesBajos, con una tasa de 5,8 trabajadores de tallerespor cada 100 internos. Esta comparación es clara-mente desfavorable para España y, más aún, paraCataluña.

De forma diferente, las tasas de trabajadores detratamiento en Cataluña (6,5) y en España (7,1) sonde las mayores, junto con las tasas de Suiza (9,8) yPaíses Bajos (8,7). Es el dato más positivo que, conrelación al personal, presenta España y, en menormedida, Cataluña.


Gráfico 51. Muertos por cada 100.000 encarcelados. Media del trienio 2002-2004


30

0

80

10

20

40

60

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

50

70

70,670,2

42,8

30,430,42826,523,3

19,818,916

En lo concerniente al análisis de correlacionesentre indicadores, evidentemente, cuanto mayorratio de personal penitenciario total, mayor ratiode personal de vigilancia, puesto que este últimorepresenta el gran volumen de personal peniten-ciario en todos el países (p= 0,006).

6. NORMATIVA PENAL

6.1. Dureza de la ley en diversos códigospenales

AlemaniaEl Código Penal alemán actual data de 1969, apesar de las posteriores modificaciones a que hasido sometido. De la ley penal alemana destacauna técnica legal especialmente cuidadosa, que laha convertido en un verdadero referente para otros

muchos sistemas penales, entre los cuales el espa-ñol. El Código Penal alemán es, pues, el reflejo deun modelo penal moderno, en el que se constata lainfluencia de los intensos debates que precedierony siguieron la presentación del Proyecto dereforma de 1962 y de la Propuesta alternativa deCódigo Penal de 1966. El Proyecto de 1962 incorpo-raba orientaciones muy acertadas en la partegeneral del Código Penal, de manera que, a pesarde que no logró convertirse en ley, sí influyó deforma decisiva en el código finalmente aprobado.

Sin embargo, en materia de sanciones penales, losfundamentos del sistema actual se encuentranprecisamente en el Proyecto alternativo que el año1966 elaboró un equipo de catedráticos de DerechoPenal. El Proyecto alternativo estaba claramenteorientado hacia la prevención de delitos y renun-ciaba la idea de retribución. Como consecuencia delas discusiones generadas por la presentación del


Gráfico 52. Ratio de trabajadores penitenciarios, total, vigilancia, tratamiento y talleres/formación ocupacional. Media del trienio 2002-2004

60

80

0

50

40

10

20

70

30

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

90

100

Suiza

Total 40,6 40,7 43 43,1 48 59,9 69,8 78,8 85,1 92,6

Vigilància 33,6 24,3 35,3 27,8 35,7 41,3 49,2 34,9 73,1 67,6

Tractament 3,9 6,5 3 7,1 3,4 2,7 9,8 8,7 3,2 4

Tallers i FO 0,2 1,4 0,9 2,2 2,7 3,9 5,8 0,8 5

Tabla 11. Nivel de la ratio de los diversos colectivos de trabajadores penitenciarios

Colectivo Nivel PaísesTodos Alta Italia / Suiza / Suecia / Países Bajos

Baja Cataluña / España / Francia / Inglaterra/Gales / Portugal / Alemania

Vigilancia Alta Italia / Suiza / Suecia

Baja Cataluña / España / Francia / Inglaterra/Gales / Portugal / Alemania / Países Bajos

Tratamiento Alta Cataluña / España / Suiza / Países Bajos

Baja Francia / Inglaterra/Gales / Portugal / Italia / Alemania / Suecia

Talleres y FO Alta Inglaterra/Gales / Suecia / Países Bajos

Baja Cataluña / España / Francia / Portugal / Italia / Alemania

Proyecto alternativo, se incorporaron a la ley final-mente aprobada algunos aspectos que la convirtie-ron en una ley pionera en el sistema de sancionespenales14. Algunas de las medidas más destacablesde la ley serían la supresión de la cárcel inferior aun mes y su sustitución por penas de multa, ladescriminalización de infracciones leves, especial-mente contra la seguridad en el tránsito y contra elorden público, la supresión de las penas cortas pri-vativas de libertad, y el reconocimiento de la posi-bilidad de sancionar a la mayor parte de infracto-res bien a través de la multa o bien mediante eltratamiento en la comunidad.

El Código penal alemán tiende a establecer un margen muy amplio en la determinación de la pena

La consecuencia de esta nueva legislación en Ale-mania fue la contención del incremento de lapoblación penitenciaria. Mientras las tasas dedelincuencia se incrementaron en general entodos los países occidentales, en Alemania se logróresponder a esta tendencia con una disminuciónde la punición. La reducción de las sentencias decárcel fue el resultado de un cambio de la políticacriminal iniciado con el Código Penal aprobado en1969, ya que la nueva ley se proponía limitar laimposición de la cárcel a los supuestos más gravespara los que se mostrase como inevitable.

El Código Penal alemán fija para cada infracción unasanción adecuada. Pero a diferencia de otros códigoscomo el francés o el español, el Código Penal alemántiende a prever un margen muy amplio en la deter-minación de la pena, de forma que facilita el ejerci-cio de una cierta discrecionalidad judicial. Así, porejemplo, la pena prevista para un delito de robo nocualificado va desde los 6 meses a los 15 años de cár-cel y para un delito de violación puede imponerseuna pena de 2 a 15 años de cárcel.

También al Ministerio Fiscal se le asigna, en el sis-tema penal alemán, un papel importante, en tantoque puede influir efectivamente en la actividad sen-tenciadora. En ese sentido, el fiscal puede, en infrac-ciones leves, requerir al imputado para que repare ala víctima o para que realice un pago a una entidadbenéfica o al Estado, de manera que, a cambio, sesobresea el procedimiento. Esta opción, introducida

en 1975, otorga al fiscal una potestad informal, peromuy relevante en el sistema sancionador15.

La pena de cárcel temporal tiene prevista en elCódigo Penal alemán una duración entre 1 mes y15 años. En todo caso, y en coherencia con elrechazo a las penas cortas privativas de libertad, eltexto legal prevé el mecanismo para evitar la eje-cución de penas privativas de libertad inferiores a6 meses. Cabe señalar que para algunos delitos,como por ejemplo el asesinato, la ley continúacontemplando la pena de prisión perpetua. Sinembargo, el Tribunal Constitucional alemán deter-minó en una sentencia de 1967 la necesidad desometer también esta pena a las finalidades asig-nadas a la pena, y por lo tanto, posibilitar el accesodel condenado a reclusión perpetua a la libertadcondicional y su retorno a la sociedad. Como con-secuencia del fallo del Tribunal Constitucional ale-mán, el Código Penal prevé en el artículo 57a laposibilidad de que el Tribunal conceda la libertadcondicional una vez transcurridos 15 años de cum-plimiento de la prisión perpetua. El Tribunal debevalorar en estos supuestos que la culpabilidad delpenado no exija continuar con la ejecución de lapena, y debe tener también en cuenta la seguridadpara la sociedad y el consentimiento del penado16.

Entre las penas no privativas de libertad, las mul-tas se han convertido en la sanción más frecuente.Aun así, la ley prevé también la posibilidad de sus-pender la ejecución de sentencias de hasta 2 añosde cárcel, y de hecho, se ha señalado la suspen-sión como una de las fórmulas que ha permitidocontener la escalada de la población penitencia-ria17. El sistema de la suspensión de penas en Ale-mania permite también la imposición de condicio-nes más o menos duras al reo, entre las cuales, porejemplo, la obligación de reparar el daño, de pagaruna cantidad a una entidad comunitaria, el cum-plimiento de unos trabajos en beneficio de lacomunidad, la obligación de contactar periódica-mente con el juzgado, o la prohibición de contac-tar con determinadas personas.

Alemania utiliza en gran medida penas no privativas de libertad


14ROXIN, C. (1997). Derecho penal, parte general. Tomo I. Madrid: Edi-torial Civitas, p. 113 y ss.

15WEIGEND, T. (2004). “Sentencing and punishment in Germany”.A: Sentencing and Sanctions in Western countries. Oxford: OxfordUniversity Press, p.189.

16Ver GARCIA ALBERO; TARAY SUMALLA (2004). La reforma de laejecución penal. Valencia: Tirant lo Blanch, p. 88 y 89.

17WEIGEND, T. op. cit., p.197 señala que entre 1976 y 1996 seduplicó el número de sentencias entre 1 y 2 años de cárcel. Laconfianza en la suspensión permitió a los tribunales evitar unincremento de internos entre 1990 y 1996.

Por otra parte, el acceso a la libertad condicional esposible una vez el reo ha cumplido dos terceraspartes de la condena. Sin embargo, en determina-das circunstancias es posible la conceder la liber-tad condicional a partir del momento que el reohaya cumplido la mitad de la condena. En estecaso, debe tratarse de la primera pena que seimpone al sujeto y no debe superar los 2 años. Elcriterio más importante para decidir la concesiónde la libertad condicional es la protección de los inte-reses de seguridad de la comunidad, y ello implicavalorar el riesgo de reincidencia del sujeto. Lalibertad condicional puede ser revocada cuando elpenado comete un nuevo delito o cuando infringelas condiciones impuestas.

FranciaEl Código Penal francés data de 1994 y es, por lotanto, uno de los más recientes de los que se hanrevisado. Se trata de un código muy detallado ycasuístico. Con relación al sistema de sancionespenales, el Código Penal francés las prevé de trestipos.

En primer lugar, fija como penas criminales lareclusión entre 10 y 30 años y la reclusión a perpe-tuidad. Con relación a esta última, cabe señalarque su imposición no imposibilita al penado aacceder a la libertad condicional o a otras formaspara favorecer su proceso de reinserción social. Elartículo 132.23 dispone, en este sentido, un periodode seguridad de 18 años, durante el cual el penadono puede beneficiarse de las disposiciones relati-vas a la suspensión o el fraccionamiento de lapena, el régimen abierto, los permisos de salida, lasemilibertad y la libertad condicional. La Courd’Assises puede elevar este periodo, de formaexcepcional, hasta 20 años, pero puede tambiénreducir su duración.18 Ello implica que, una veztranscurridos estos plazos, sería viable la libertaddel penado, aunque sometida a condiciones.

En segundo lugar, entre las penas correccionales,la ley prevé la encarcelación, que tiene una dura-ción de hasta 10 años, y otras penas no privativasde libertad como por ejemplo la multa, los días-multa, el trabajo de interés general (TIG), y laspenas privativas de derechos. Finalmente, entrelas penas contravencionales, con las que se san-cionan las infracciones más leves, se prevé lamulta y las penas privativas de derechos.

De la revisión de las sanciones previstas en lostipos de la parte especial, destaca la concurrencia,no pocas veces, de penas privativas de libertad ypenas pecuniarias. Eso significa que, frecuente-mente, el reo será condenado a una pena de cárcely, de forma acumulada, al pago de una multa.

Entre las fórmulas previstas en el sistema penalfrancés para evitar la imposición de una sentenciacondenatoria y la ejecución de la pena se encuen-tran la dispensa de pena y el aplazamiento simpledel pronunciamiento, que son aplicables sólo en elcaso de las faltas, o sea, las infracciones más leves.El aplazamiento del pronunciamiento puede sercondicionado al cumplimiento de unas determina-das reglas de conducta. La previsión del sistema desustitución de penas de cárcel es especialmentegenerosa en la ley francesa. En ese sentido, la posi-bilidad de sustitución de penas de encarcelaciónabre la puerta al reemplazo de penas de hasta 10años por días-multa, penas restrictivas de libertady trabajos de interés general entre 40 y 240 horas.Asimismo, el Código dispone también la posibili-dad del cumplimiento fraccionado de las penas decárcel no superiores a 1 año y también bajo el régi-men de semilibertad, vinculado a formas de con-trol electrónico monitorizado o no.

La previsión del sistema de sustitución de penas de cárcel es especialmente gene-rosa en la ley francesa

También respecto a la suspensión, la previsiónlegal es amplia, en tanto que se posibilita la sus-pensión de penas de hasta 5 años de cárcel. Entodo caso, la suspensión puede ser simple o bienvinculada a la observación y el cumplimiento deunas obligaciones y unas medidas de control.Entre las primeras, por ejemplo, la obligación deejercer una actividad profesional o seguir una for-mación profesional, establecer la residencia en unlugar determinado, someterse a examen o trata-miento médico, la obligación de reparar el dañocausado, abstenerse de conducir ciertos vehículos,seguir unas prácticas de sensibilización a la segu-ridad en el tránsito, etc. La Ley prevé, asimismo,determinadas prohibiciones como por ejemplo fre-cuentar determinados condenados (los cómplices),entrar en contacto con determinadas personas (lasvíctimas), llevar armas, etc. Entre las medidas decontrol están las que impone al penado el deber deresponder a las convocatorias del juez o del traba-jador social, recibir las visitas del trabajador social,informar sobre cambios en el trabajo, en la resi-dencia o de los desplazamientos de más de quincedías, solicitar autorización para desplazarse alextranjero, etc. Asimismo, la suspensión de la penade cárcel puede condicionarse también a la obliga-ción de ejecutar unos trabajos de interés generalpor una duración entre 40 y 210 horas y a realizaren el periodo máximo de 12 meses.


18Ver GARCIA ALBERO. op. cit., p. 88 y 89.

El acceso a la libertad condicional se regula en elCódigo de procedimiento penal francés, que prevéla posibilidad de concederla cuando el penadohaya cumplido la mitad de la condena impuesta.Este cómputo se agrava, aun así, cuando el penadoes reincidente, ya que en este supuesto se le exigeel cumplimiento de las dos terceras partes de lacondena.

PortugalEl Código Penal portugués data de 1982 y, a pesarde haber sido sometido a diversas reformas poste-riores, es heredero de los proyectos elaborados enlos años 1963 y 1966. Los proyectos respondían, taly como se señala en la exposición de motivos de laley, a una visión unitaria, coherente, marcada-mente humanista y en muchos aspectos profun-damente innovadora, en que se tuvieron en cuentalas aportaciones de la ciencia penal nacional einternacional. No en vano, el texto presenta simili-tudes importantes con la ley penal alemana, espe-cialmente en cuanto a la posibilidad de aplicar for-mas sustitutivas y suspensivas de la pena decárcel. La reforma operada en el año 1994 fijabaentre sus objetivos potenciar la aplicación de lapena de multa19 y otras reacciones no privativas delibertad para la criminalidad de baja y mediaintensidad, a fin de optimizar las vías de reinser-ción social del delincuente. A partir de estareforma, la pena de multa ya no se establece en laparte especial de forma acumulada en prisión y seopta por una solución de alternatividad.

En el Código penal portugués la pena de cárcel se reserva a las infracciones más graves y que provoquen alarma social

En el Código Penal portugués, la pena de cárcel sereserva para las infracciones más graves y queprovoquen alarma social, en especial, la criminali-dad violenta y organizada. Del Código portuguésdestaca, sin embargo, y a diferencia de otros orde-namientos estudiados, la inexistencia de una

pena de cárcel a perpetuidad. La duración máximade la pena de cárcel es de 20 años, si bien puedellegar hasta 25 años en los casos que prevé la ley.Por otra parte, si bien prevé la aplicación de unapena privativa de libertad en caso de impago de lamulta que ha sido impuesta como pena principal,cabe señalar que la conversión de la multa impa-gada en cárcel no es automática en la ley portu-guesa. En este sentido, el Código Penal portuguésdispone en el artículo 48 la posibilidad de que eltribunal, a instancia del condenado, sustituya, deforma total o parcial, la pena de multa impuestapor días de trabajo en establecimientos, oficinas uobras del Estado o de otras personas de derechopúblico, o de instituciones particulares de solida-ridad social. Por lo tanto, el artículo 49 de conver-sión de la multa en cárcel entra en juego sólocuando la multa no ha sido sustituida por trabajoo cuando no han sido cumplidas las prestacionesde trabajo impuestas. El artículo 49 prevé que laduración de la cárcel subsidiaria equivale altiempo que queda de cumplimiento de la multareducido en dos tercios. Cabe señalar, además,que el tercer párrafo de este artículo prevé la posi-bilidad de que, cuando se pruebe que el impago dela multa no es imputable al condenado, se sus-penda la ejecución de la cárcel subsidiaria por unperiodo entre 1 y 3 años, y que la suspensión sesubordine al cumplimiento de deberes o reglas deconducta.

El artículo 70 del Código Penal dispone la posibili-dad de dispensar de pena al reo a quien correspon-dería imponer una pena de cárcel de hasta 6 meseso una pena de multa no superior a 120 días, aten-diendo a la menor gravedad de la infracción o lamenor culpabilidad del reo, y siempre y cuando eldaño haya sido reparado y la dispensa de pena nose oponga a los fines de prevención.

El Código Penal portugués prevé, asimismo, laposibilidad de suspensión y sustitución de penasprivativas de libertad. Las penas de hasta 6 mesesde cárcel pueden sustituirse por multa o por otrapena no privativa de libertad, excepto en lossupuestos en los que se considere que la ejecuciónde la cárcel es necesaria para evitar la comisión denuevos delitos. En caso de impago de la multa, seejecuta la pena de cárcel inicialmente prevista. Deforma subsidiaria, el Código dispone que las penasde hasta 3 meses de cárcel que no puedan ser sus-tituidas por multa, puedan cumplirse ya sea bajo elrégimen de días libres o ya sea bajo el régimen desemidetención. El cumplimiento en días libres sig-nifica esencialmente el cumplimiento en fines desemana. El régimen de semidetención consiste enuna privación de libertad que permite al conde-nado proseguir su actividad profesional o sus estu-dios, mediante salidas limitadas al cumplimientode las obligaciones.


19La exposición de motivos del Decreto- Ley núm. 48/1995 señalaque el uso inadecuado de la suspensión de la ejecución de lapena había generado una idea de casi-absolución o de impuni-dad, con el consiguiente descrédito para la justicia penal. Seimpone, pues, revalorizar la multa como sanción punitiva ydisuasoria, lo que se traduce en un aumento de la duración endías y de la cuantía diaria máxima.

Finalmente, la ley dispone también la posibilidadde sustituir la pena de cárcel de hasta 1 año porprestaciones en favor de la comunidad. La dura-ción de estas prestaciones se computa en horas yse fija el límite mínimo en 36 horas, y el máximoen 380. El Código prevé de forma expresa que elcumplimiento del trabajo no puede perjudicar lajornada normal de trabajo y que es necesaria laaceptación del condenado. Si el penado no puedecumplir el trabajo por una causa que no le esimputable, el tribunal puede decidir sustituir lapena de cárcel por una multa de hasta 120 días obien suspender la ejecución de la cárcel por unperiodo entre 1 y 3 años, y subordinar la suspen-sión al cumplimiento de deberes y reglas de con-ducta.

La ley dispone la posibilidad de sustituir la pena de cárcel de hasta 1 año por prestaciones en favor de la comunidad

Con relación a la suspensión, la ley portuguesapermite la suspensión de penas de cárcel no supe-riores a 3 años. La decisión relativa a la suspensiónde la pena obliga al tribunal a tener en cuenta lapersonalidad del agente, las condiciones de vida yla conducta anterior y posterior al delito. En elsupuesto de que opte por la suspensión, el tribunalfija un periodo de suspensión entre 1 y 5 años,durante el cual pueden imponerse acumulativa-mente deberes o reglas de conducta al penado.Entre los deberes se prevé la obligación de pagar laindemnización al lesionado, dar satisfacción moraladecuada, y entregar una contribución monetariaal Estado o a instituciones. Entre las reglas de con-ducta orientadas a facilitar su reintegración social,se prevé la de no ejercer determinadas profesio-nes, no frecuentar determinados lugares, presen-tarse periódicamente al tribunal, etc. Pueden tam-bién imponerse obligaciones para mejorar elsentimiento de responsabilidad social del conde-nado. Si el penado deja de cumplir los deberes o lasreglas de conducta, el tribunal puede advertir alreo, exigirle garantías de cumplimiento, imponerlenuevos deberes o reglas, y también prorrogar elperiodo de suspensión hasta a la mitad del plazoinicialmente fijado. En todo caso, la suspensiónpuede revocarse si el condenado infringe repetida-mente los deberes o las reglas de conducta, o sicomete un nuevo delito y revela, de esta forma,que no pueden lograrse las finalidades en las quese fundamentaba la suspensión. La revocación

determina el cumplimiento de la pena de cárcelfijada en sentencia, sin que el condenado puedaexigir la restitución de las prestaciones efectuadas.

El acceso a la libertad condicional está determi-nado por la duración de la condena, de forma quecuando ésta sea inferior a los 5 años de cárcel,puede concederse la libertad condicional cuandose haya cumplido la mitad de la condena, mientrasque se exige el cumplimiento de las tres cuartaspartes en condenas que superen los 5 años de cár-cel. En todo caso, la ley establece como requisitosla previsión de una vida futura socialmente res-ponsable y la compatibilidad de la libertad con ladefensa del orden jurídico y la paz social. Duranteel periodo de libertad condicional, pueden impo-nerse las reglas de conducta y las obligaciones pre-vistas en el ámbito de la suspensión de penas.

ItaliaEl Código Penal italiano data del año 1930. Sub-siste, pues, pese a los múltiples intentos posterio-res de aprobar un nuevo código, la ley aprobadadurante la Italia fascista. La ley ha sido, sinembargo, sometida a incontables reformas y pro-puestas de reforma.

Destaca, con relación al sistema sancionador, laexistencia de tres tipos de penas privativas delibertad. En primer lugar, la pena de ergastolo o pri-sión perpetua, vigente en Italia, si bien su cumpli-miento está sometido a las restricciones derivadasde los posicionamientos de la Corte Constitucionalitaliana. En este sentido, la Corte ha afirmado (Sen-tencia 264 de 21 de noviembre de 1962) que, a finde garantizar la compatibilidad entre esta pena yla finalidad de reinserción social, debe garanti-zarse la posibilidad de conceder la libertad condi-cional también a los condenados a ergastolo. Elacceso a la libertad condicional es posible una veztranscurridos 20 años de cumplimiento, tal y comoprevé la Ley de 15 de noviembre de 1962. Posterior-mente, la Sentencia 274, de 27 de septiembre de1983, ha admitido la posibilidad de conceder alcondenado la redención de la pena al cabo de 15años y medio, más 4 años de semilibertad20.

La pena de reclusión tiene prevista una duraciónentre 15 días y 24 años. La pena de arresto puedeimponerse por un periodo entre 5 días y 3 años, yse ejecuta en establecimientos especiales o bienen secciones especiales de los centros penitencia-rios. Cabe destacar que, a diferencia de lo queprevén otros ordenamientos penales, el italianono contempla la ejecución de una pena privativade libertad en lugar de una multa impagada. Lasentencia de la Corte Constitucional, núm. 131, de


20 GARCIA ALBERO. op.cit, p. 88 y 89.

21 de noviembre de 1979, declaró inconstitucionalla conversión de multa impagada en pena de cár-cel. Esta declaración habría dejado sin eficacia laimposición de la pena de multa21 y el legisladoritaliano se vio obligado a desarrollar un nuevomodelo de conversión para el caso de impago dela multa que, sin afectar a la libertad personal delpenado, devolviera el carácter compulsivo a lapena de multa. La regla general, que dispone elartículo 102, prevé convertir la multa no satisfe-cha en libertad controlada por un periodomáximo de 1 año. Por otra parte, el mismo pre-cepto prevé también que, en el supuesto de que lamulta no sea superior a 1 millón de liras, el tribu-nal pueda convertirla en lavoro sostitutivo, trabajosustitutivo, siempre y cuando el penado así losolicite. Por lo tanto, si bien la libertad vigilada ocontrolada es la fórmula que la ley penal prevé enprimera opción, también cuando la multaimpuesta no exceda de una determinada canti-dad es posible, previa conformidad del penado,convertirla en trabajos22.

Italia no contempla la ejecución de una pena privativa de libertad en lugar de una multa impagada

En cuanto a las formas de sustitución y suspensiónde penas, éstas están reguladas en diversas leyesespeciales23. Algunos de los aspectos más relevan-tes son la posibilidad de sustituir penas privativasde libertad de hasta 1 año por semidetención, lasustitución de prisión de hasta 6 meses por liber-tad controlada, y la sustitución de la cárcel dehasta 3 meses por multa. La semidetención com-porta la obligación de permanecer como mínimodiez horas al día en la institución designada. Lalibertad controlada comporta la prohibición deausentarse del lugar de residencia excepto si setiene la autorización por motivos laborales, deestudio, familiares o de salud, e incluye también la

obligación de presentarse una vez al día al lugardesignado y la retirada del pasaporte.

En todo caso, el artículo 59 de la Ley 689 del 24 denoviembre de 1981 excluye la posibilidad de susti-tución para sujetos que hayan sido condenadosdurante los 5 años anteriores a una pena superiora 2 años de reclusión. Respecto de la suspensión, elCódigo Penal prevé la posibilidad de suspensión depenas de cárcel de hasta 2 años. El tiempo de sus-pensión es de 5 años si se trata de un delito, y de 2años si es una falta, y se puede subordinar a laobligación de restitución, al pago de una cantidadpara reparar el daño, etc. La suspensión se revocasi se comete un nuevo delito o una falta castigadoscon pena de cárcel o bien cuando no se cumplenlas obligaciones impuestas.

En cuanto a la libertad condicional se prevé laposibilidad de acceder a ella, una vez se ha cum-plido la mitad de la condena. Sin embargo, si el reoes reincidente, se exige que éste haya cumplido lastres cuartas partes de la condena.

Reino UnidoEl Reino Unido presenta una de las mayores tasasde población penitenciaria de Europa. Algunos delos factores que han intervenido en el incrementoconstante del volumen de población en las prisio-nes desde los años 80 hasta bien entrado el sigloXXI han sido24:

• La disminución del uso de la multa y la suspen-sión de la condena.

• El incremento del número de penados.

• El incremento del número de condenas a prisióny también de la duración media de las penas decárcel para la mayor parte de delitos.

• La sucesión desde el año 1993 de nuevas leyes ydiscursos políticos que aumentan la presiónsobre la necesidad que las leyes sean más seve-ras, que llegan a convencer también a los órga-nos judiciales, que también tienen que ser másseveros en los casos individuales.

La última reforma legal operada en el sistemapenal británico es la Ley británica de Justicia Penal


21PALIERO, C.E. (1986). “Il'lavoro libero'nella prassi sanzionatoriaitaliana: cronica di uno fallimento annunciato”, RIDPP, p. 99 yss.; DOLCINI, E.; PALIERO, C.E. (1989). IL carcere ha alternative? Lesanzioni sostitutive della detenzione breve nel'esperienza europea,Milano: Giuffre, p. 201 y ss. Ver con relación al sistema de con-versión de la multa previsto en Italia después de la sentencia dela Corte Consituzionale de 1979 JAREÑO LEAL, A. (1994). La pena pri-vativa de libertad miedo impago de multa, Valencia: Civitas p. 243 a262.

22Los módulos de conversión para la multa son de fracciones de25.000 liras por un día de libertad vigilada y fracciones de 50.000liras por día de trabajo, de manera que 2 días de libertad vigiladaequivalen a 1 día de trabajo.

23Ley de 24 de noviembre de 1981, núm. 689, Ley de 11 de junio de2004, de modificación del código penal y de las disposiciones enmateria de suspensión condicional de la pena y de los plazospara la rehabilitación del condenado, etc.

24LEWIS, C. (2004). “Trends in crime, victimisations and punis-hment”. A: Alternatives to prison. p.41.

25Las disposiciones de la Ley de Justicia Penal del 2003 han sido elresultado de las propuestas del Consultation Paper hecho públicopor el Home Office inglés durante el año 2001 y conocido comoHalliday Report.

(Criminal Justice Act), de 20 de noviembre de200325. En la exposición de motivos de la ley seseñala que su objetivo principal es la creación deun marco sentenciador más claro y flexible que elprecedente, basado en los cinco propósitos querecoge el artículo 142 de la Ley y que se concretanen el castigo, la reducción de la delincuencia, lareforma y la rehabilitación, la protección delpúblico y la reparación.

Se reforma el sistema de sanciones de forma quelas diferentes penas de cumplimiento en la comu-nidad se refunden en una única orden comunitariaque está integrada por una serie de posibles reque-rimientos. La finalidad de esta modificación hasido paliar la confusión relativa a los propósitos yel uso de la multiplicidad de penas de cumpli-miento en la comunidad introducidas en los últi-mos treinta años en el sistema penal británico. Entodo caso, algunos autores apuntan ya la posibili-dad de que el efecto de la nueva regulación sea elincremento del número de requerimientosimpuestos, con lo que aumenta también la proba-bilidad de que algunos penados infrinjan algunosde los requerimientos y disminuya la credibilidadde la nueva pena. Se señala también la posibilidadde que este sistema dificulte el mantenimiento deuna relación de proporcionalidad efectiva entre lagravedad del delito y la severidad global de la san-ción impuesta26.

La ley británica introduce el cumplimiento intermitente de penas de cárcel de hasta 12 meses

Las sentencias de cárcel de menos de 12 meses sonreemplazadas por una nueva pena, la custody plus,que implica la aplicación de un periodo máximode 3 meses de cumplimiento en el centro peniten-ciario, seguido de un periodo mínimo de 6 mesesde supervisión en la comunidad, durante el cual seatenderán fines reparadores del daño causado obien las necesidades rehabilitadoras del sujeto yorientadas a la reducción de la criminalidad. Lanueva ley introduce también la posibilidad decumplimiento intermitente de las penas de cárcelde hasta 12 meses. En este caso, los periodos deinternamiento se cumplen en bloques de pocosdías, de manera que los periodos intermedios y

también después del último bloque de cumpli-miento en prisión, el penado queda sujeto a unperiodo condicional. La finalidad de esta modali-dad de cumplimiento es permitir a los penadosmantener su ocupación, los vínculos familiares yeducativos, que al fin y al cabo han demostrado serfactores importantes en la reducción de la reinci-dencia.

La Ley de Justicia Penal de 2003 ha modificadotambién la suspensión de penas de cárcel. En laprevia legislación, la suspensión de una pena decárcel de hasta 1 y 2 años podía combinarse conuna multa y con una obligación de compensación,pero no con obligaciones de cumplimiento en lacomunidad. La nueva ley pretende extender laaplicación de la suspensión y posibilitar tambiénque el penado desarrolle actividades en la comuni-dad. Se prevé, por lo tanto, la posibilidad de susti-tuir una pena de hasta 2 años de cárcel, sujeta a lacondición que el reo desarrolle alguna de las acti-vidades en la comunidad que prevé el catálogolegal.

SueciaEl Código Penal sueco fue aprobado en el año 1962y entró en vigor el 1 de enero de 1965. Contienetres secciones principales. La primera incluyealgunas reglas generales, la segunda hace referen-cia a los delitos y la tercera, a las sanciones. Lassanciones penales consisten en multas, cárcel,sentencias condicionales, probation y medidasjuveniles. Las diversas sanciones tienen tambiénvalores punitivos diferentes. Así, la cárcel se consi-dera la sanción más severa, seguida de las senten-cias condicionales y la probation —que tienen elmismo valor—, y finalmente la multa, que es lasanción menos grave. El Código Penal deja un mar-gen bastante amplio a los tribunales para que deci-dan respecto a la sanción a imponer. Además, a lavez que atiende los requerimientos de protecciónsocial, pone una especial atención en las medidasorientadas a la rehabilitación de los infractores. Enla elaboración del Código Penal sueco, una de laspremisas ha sido que las penas no privativas delibertad son más deseables que las de cárcel. Dehecho, el Servicio de Prisión y Probation suecoafirma que uno de los objetivos para los próximosdiez años se continuar desarrollando y fijando suposición como una de las organizaciones de cárcel yprobation más humanas y efectivas del mundo. El Ser-vicio de Prisión y Probation es de la opinión que,una vez finalizada la ejecución de la sentencia, elcondenado tendría que estar mejor preparado parallevar una vida en sociedad sin delito. Por lo tanto,desde instancias gubernamentales se sintetiza lafilosofía de la ejecución penal como better out, en el


26BOTTOMS, REX, ROBINSON (2004). Alternatives to prison. Portland:William Publishing, p.13.

27Ver, en este sentido, la página http://www.kvv.se/templa-tes/KVV_InfopageGeneral____2313.aspx

sentido de que la persona condenada tendría queestar en mejor estado al abandonar la cárcel y laprobation que al iniciar la ejecución de la pena27.

La pena de cárcel tiene, como regla general, unaduración no inferior a 14 días, y no puede excederde los 10 años. Sin embargo para determinadasinfracciones, el límite puede incrementarse 4 años,y en casos especialmente graves en que haya, ade-más, reincidencia, pueden imponerse penas dehasta 18 años. Se establece que pueda accederse ala libertad condicional cuando se han ejecutadodos terceras partes de la condena, si bien comomínimo se tiene que haber ejecutado 1 mes de cár-cel. No se concede la libertad condicional cuandola pena ha sido impuesta como una combinaciónde cárcel más probation o cuando la cárcel sederiva del impago de la multa. El periodo de liber-tad condicional equivale al tiempo que queda desentencia en el momento de concederse, si biencomo mínimo debe ser de 1 año. Durante elperiodo de prueba, el reo puede ser puesto en pro-bation y el Servicio de Probation puede imponerlecondiciones relativas a la residencia, ocupación ytratamiento. En el supuesto de que la conducta delreo no se considere la adecuada, pueden cance-larse periodos de libertad condicional de 15 días ysi el infractor es condenado por un nuevo delito,puede revocársele la libertad condicional.

El Código sueco deja un margen amplio a los tribunales para que decidan respecto a la sanción a imponer

La sentencia condicional se prevé para las perso-nas que cometen un delito que se considera comoaislado y respeto del cual no se teme la reinciden-cia. Las sentencias condicionales se imponencuando se considera que la multa es insuficiente.Cabe señalar que la sentencia condicional ha sidodiseñada, en un sentido técnico, como una pena,pero en realidad supone la no aplicación de lapena si el reo no delinque en un periodo de dosaños. El delincuente no es sometido a supervisión,pero la pena puede combinarse con unos trabajosen beneficio de la comunidad si el reo consiente yen determinados casos también con una multa.

La probation puede aplicarse a delitos para los quese considera insuficiente una pena de multa. La

probation se considera, en general, más intrusivaque la sentencia condicional. La probation se con-vierte en una forma de tratamiento y como talpuede ser una alternativa al tratamiento en unainstitución penitenciaria. Implica un periodo desupervisión de 3 años durante el cual puedenimponerse determinadas reglas de la libertad con-dicional, relativas al lugar de residencia, la ocupa-ción o la formación, y el sometimiento a trata-miento médico. Puede encomendarse también alreo que compense el daño cometido o que siga tra-tamiento por drogas o alcoholismo. Si el reoincumple las obligaciones y se presume que lasmedidas que se tomen no tendrán efectos, puedesolicitarse la revocación de la probation, demanera que el juez tendrá que decidir una nuevasanción para el delito. Cabe apuntar también quela probation puede combinarse con la pena dedías-multa, con TBC28 y cárcel de 14 días a 3meses29.

SuizaEl Código Penal suizo data de 21 de diciembre de1937 y prevé entre las penas privativas de libertad,la reclusión, la encarcelación y los arrestos. Lapena de reclusión es la más grave entre las privati-vas de libertad y tiene prevista una duración entre1 y 20 años. El Código Penal suizo contempla tam-bién la pena de reclusión perpetua, si bien la pro-pia ley incluye las disposiciones necesarias paragarantizar la compatibilidad de esta pena con losobjetivos de reinserción social. El artículo 37 delCódigo Penal suizo prevé la posibilidad de que elcondenado a prisión perpetua acceda a un régi-men equivalente a un tercer grado una vez hayacumplido como mínimo 10 años de la condena.Para el acceso a la libertad condicional, el artículo38.1 fija un cumplimiento mínimo de 15 años. Elperiodo de prueba es, según el artículo 38.2, de 5años, de manera que una vez transcurrido estetiempo, y si el liberado se comporta correcta-mente, la libertad es definitiva (Art. 38.5).

La pena de encarcelación tiene una duración de 3días a 3 años. Los arrestos, que son las penas pri-vativas de libertad menos graves, tienen previstauna duración de 1 día a 3 meses y se cumplen enestablecimientos especiales que no sirven para elcumplimiento de otras penas o medidas de seguri-dad. Los arrestos son también la pena que se eje-cuta en lugar de una multa que resulta impagada.En este caso, cada 30 francos de multa se convier-ten en un día de arresto, si bien la duración totalno puede sobrepasar los 3 meses. Además, el juezpuede suspender su ejecución atendiendo a lasdisposiciones relativas a la suspensión. La suspen-sión de la pena se regula en el artículo 41 del


28Sólo si el sujeto consiente. Duración prevista de 40 a 240 horas.El tribunal debe señalar la cárcel que se habría impuesto.

29Se combinará la probation con cárcel sólo si es inevitable, aten-diendo a la gravedad del delito y los antecedentes. (cap. 30, sec.11)

Código Penal suizo, que prevé la posibilidad dedejar en suspenso penas privativas de libertad dehasta 18 meses. El periodo de prueba es entre 2 y 5años, durante el cual pueden imponerse al reoreglas de conducta relativas a su actividad profe-sional, controles médicos, la abstención de bebidasalcohólicas y la reparación del daño causado.

Para acceder a la libertad condicional la ley exige elcumplimiento de las dos terceras partes de la con-dena, y de como mínimo 3 meses de encarcelación.Prevé la posibilidad de imponer un periodo deprueba entre 1 y 5 años, durante el cual puedenimponerse reglas de conducta relativas a su activi-dad profesional, lugar de residencia, controlmédico, abstención de bebidas alcohólicas y repa-ración del daño. Si el reo incumple una regla deconducta recibe primer un aviso de la autoridad, demanera que si persiste o se pierde la confianza quese le había otorgado, se ordena su reingreso al cen-tro de cumplimiento de la pena privativa de liber-tad. Sin embargo, en casos menos graves se puederenunciar a ello y reemplazar el reingreso por unaamonestación, por otras reglas de conducta o poruna prolongación del periodo de prueba.

EspañaEl Código Penal de 1995, conocido también comoCódigo Penal de la democracia, tenía como uno desus cometidos adaptar la ley penal al Estado deDerecho. Algunas de las particularidades de la leyde 1995 serían, con relación al sistema de sancio-nes penales, la supresión de las penas de cárcelinferiores a 6 meses, la supresión también de lainstitución de la redención de penas por trabajo, yla introducción de la pena de arresto de fin desemana —como pena principal y como pena susti-tutiva de cárcel— y de la de trabajos en beneficiode la comunidad.

Asimismo, incluía un sistema de cumplimientoalternativo de penas privativas de libertad queposibilitaba tanto la suspensión de penas privati-vas de libertad de hasta 2 años, como la sustitu-ción de penas de cárcel de la misma duración. Lasreformas penales desarrolladas durante el año2003 han alterado de forma importante las dispo-siciones de 1995. En primer lugar, se ha suprimidola pena de arresto de fin de semana, de maneraque el vacío lo han ocupado primordialmentepenas cortas privativas de cárcel, en tanto que lanueva ley ha recuperado la posibilidad de aplicarpenas de cárcel de a partir de 3 meses. Se prevé,asimismo, en la ley penal posterior al año 2003,una nueva pena privativa de libertad, la localiza-ción permanente, cuya aplicación queda reducidaal ámbito de las infracciones leves.

El Código Penal mantiene las instituciones de lasuspensión y la sustitución de la pena. Con rela-ción a la suspensión destaca la ampliación delmargen previsto en el supuesto de que el reo seatoxicómano y se someta a un tratamiento de des-habituación. Respecto a la sustitución, cabe seña-lar que la desaparición de la pena de arresto de finde semana permite actualmente la aplicación depenas claramente no privativas de libertad en vezde la cárcel de hasta 2 años. Se presentan comopenas sustitutivas la multa y los trabajos en bene-ficio de la comunidad, si bien los módulos de con-versión que dispone el artículo 88 del Código Penalespañol hacen prever algunas dificultades para laejecución de las penas sustitutivas, en especialcuando la cárcel se sustituya por trabajos en bene-ficio de la comunidad. Además, la aprobación de laLey integral de medidas contra la violencia degénero ha introducido también algunas disposicio-nes específicas cuando se proceda a la suspensióny sustitución de penas impuestas en el ámbito dela violencia de género, y que se concretan en laaplicación obligatoria de las prohibiciones de apro-ximación y de comunicación con la víctima deldelito.

La aplicación de la pena de localización permanente queda reducida a las penas leves

En lo concerniente a la libertad condicional, tam-bién las reformas penales han introducido algu-nas novedades. Las reformas de 2003 han añadidoal régimen general que prevé la posibilidad deacceder a la libertad una vez cumplidas las trescuartas partes de la condena algunos regímenesexcepcionales. Destaca en primer lugar la posibi-lidad de avanzar la libertad condicional a las dosterceras partes de la condena si el condenadodesarrolla continuadamente actividades labora-les, culturales u ocupacionales, e incluso el ade-lantamiento a la mitad de la condena cuando seacredite su participación en programas de repara-ción a víctimas o programas de tratamiento odesintoxicación. En segundo lugar, sin embargo,la ley ha introducido algunas disposiciones orien-tadas a retardar el acceso a la libertad condicionalpara algunos delincuentes, en concreto, paraaquellos que han participado en delitos de terro-rismo.



6.1.2. Comparación de los diferentes regímenes

Tabla 12. Duración máxima y mínima de la pena de cárcel

País TemporalidadAlemania La cárcel temporal tiene una duración de 1 mes a 15 años30§38)Francia El Código Penal francés diferencia entre:

• Penas criminales (Art.131.1): Reclusión perpetua y reclusión de 10 hasta 30 años

• Penas correccionales: Encarcelación hasta 10 años (Art. 131.4)

Portugal (Art.41) Cárcel temporal: Mínimo 1 mes y máximo 20 años (El límite puede llegar a 25 años en los casos establecidos legalmente)

Italia Pena de ergastolo: reclusión perpetua (Art. 22)Reclusión: de 15 días a 24 años (Art.23)Arresto: de 5 días a 3 años (Art.25)

Reino Unido Según la ley penal, el tribunal sólo puede imponer pena de cárcel si considera que el delito o losdelitos cometidos son tan graves que no puede justificarse la imposición ni de una multa ni deuna pena de cumplimiento en la comunidad. El tribunal puede también imponer la pena de cárcelsi el reo no consiente a alguno de los requerimientos de la pena comunitaria o no cumple elpresentence drug testing (Art.152)

Suecia (capítulo 26)• Cárcel perpetua• La cárcel temporal tiene un mínimo 14 días y máximo 10 años, excepto otras disposicioneslegales (cap. 26, sec. 1)

Suiza • Reclusión: de 1 año a 20 años (Art. 35)• También reclusión perpetua • Encarcelación: de 3 días a 3 años (Art. 36)• Arrestos: de un día a 3 meses (Art. 39)

España Mínimo 3 meses y máximo 20 años, excepto aquello que excepcionalmente dispongan otrospreceptos (Art. 36)

Tabla 13. Catálogo de penas privativas de libertad previstas en la ley

País PenasAlemania Cárcel perpetua

Cárcel temporalResponsabilidad por impago de multa: una cuota equivale a un día de privación de libertad (§43)

Francia • Reclusión a perpetuidad • Reclusión de 10 a 30 años (Art. 132.5)• La pena de encarcelación puede ser inferior a 2 meses y puede llegar como máximo a 10 años

Portugal • Cárcel• Cárcel subsidiaria en caso de impago de multa (Art.49)

Italia • Pena de ergastolo: reclusión perpetua (Art. 22)• Reclusión: de 15 días a 24 años (Art. 23)• Arresto (sólo para las faltas): de 5 días a 3 años (Art. 25)

Reino unido • Cárcel perpetua• Cárcel• Penas cortas privativas de libertad: • Custody plus• Intermittent custody

Suecia • Cárcel• Responsabilidad personal por multa impagada31

Suiza • Reclusión perpetua • Reclusión: de 1 día a 20 años (Art. 35)• Encarcelación: de 3 días a 3 años (Art. 36)• Arresto: de 1 día a 3 meses (Art. 39)32

• Arrestos que se imponen en vez de la multa impagada33

España • Cárcel• Localización permanente. Exclusivamente para las faltas: 12 días máximo• Responsabilidad personal subsidiaria por impago de multa34

30El artículo 47 del Código Penal alemán limita la aplicación de laspenas de cárcel inferiores a 6 meses.

31La sección 8 del capítulo 25 establece que en caso de impago de lamulta impuesta, se deberá actuar de acuerdo con aquello que prevé laLey de ejecución de multas de 1979 (Enforcement of Fines Act), si bienel mismo Código Penal dispone que las multas impagadas se convier-ten en cárcel de como mínimo 14 días y como máximo 3 meses.

32Las penas de arresto se ejecutan en establecimientos especialesy que no sirvan para la ejecución de otras penas privativas delibertad.

33Si el condenado no paga la multa, el juez la convierte en arresto:30 francos equivalen a un día de arresto. La duración de estosarrestos no puede sobrepasar los 3 meses. El juez puede suspen-der su ejecución según las disposiciones relativas a la sursis.

34Se prevé una equivalencia de dos cuotas de multa por un día decárcel. Esta responsabilidad puede cumplirse también mediantetrabajos en beneficio de la comunidad, y si se trata de faltas,mediante localización permanente.


Tabla 14. Penas no privativas como penas principales. Duración máxima y mínima País Penas no privativas de libertadAlemania • Días-multa: de 5 a 360 cuotas y de 1 a 5.000€ por cuota (§40)

• Pérdida del permiso de conducir (como pena accesoria) (§44)• Inhabilitación para el ejercicio de cargo público y del derecho de sufragio (§45)

Francia • Multa (cuando se impone para las faltas, la cuantía va desde los 38€ para las faltas más leveshasta los 1.500€ para las faltas de la quinta clase. En caso de reincidencia se puede llegar hasta los3.000€) • Días-multa (hasta 360 días y por un máximo de 1.000€ por día)• Trabajo de interés general (de 40 a 210 horas)• Penas privativas o restrictivas de derechos (Art.131.6): suspensión del permiso de conducir, anu-lación del permiso de conducir, prohibición de llevar armas consigo, retirada del permiso de caza,inhabilitación, etc.• Penas complementarias (Art.131.10): prohibición o suspensión de un derecho, obligación dehacer, inmovilización o confiscación de un objeto, cierre de establecimiento, etc.34

Portugal • Multa: mínimo 10 días y máximo 360. Todos los días de multa corresponde a entre 200 y 100.000€

que el tribunal fija en función de la situación económica del reo (Art. 47)• Penas accesorias: inhabilitación y suspensión para el ejercicio de la función pública, prohibiciónde conducir vehículos con motor (Art. 66 y ss.)

Italia • Multa: de 10.000 liras a 10 millones de liras. En los delitos cometidos con ánimo de lucro, el juezpuede acumular a la privación de libertad una pena de multa de 10.000 a 4 millones de liras (Art. 24)• Ammenda (sólo para las faltas): entre 4.000 y 2 millones de liras (Art. 26)• Penas accesorias: inhabilitación, etc.

Reino Unido • Multas (Art. 162 y ss.) Tiene en cuenta la capacidad económica del sujeto.• Community order: comporta la imposición a un mayor de 16 años de uno o más de los siguientesrequerimientos (Art. 177):

1. requerimiento de trabajo impagado: (Art. 199) entre 40 y 300 horas, en el periodo de 12 meses 2. requerimiento de actividad: (Art. 201) presentarse ante una determinada persona o participar

en actividades; máximo 60 días3. requerimiento de participar en un programa acreditado4. prohibición de participar en una actividad: (Art. 203) en unos días determinados o durante un

periodo 5. arresto domiciliario: (Art. 204) obligación de permanecer en un lugar determinado; pueden

especificarse lugares diferentes o periodos diferentes; los periodos tienen que ser entre 2 o 12horas diarias, máximo 6 meses

6. requerimiento de exclusión: (Art. 205) prohibición de entrar en un lugar determinado duranteun tiempo determinado

7. obligación de residir en un lugar determinado (Art. 206) 8. tratamiento de salud mental: (Art.207) interno o no en un centro9. tratamiento de rehabilitación por drogas10. tratamiento por alcohol11. requerimiento de supervisión12. si es menor de 25 años, requerimiento de asistencia a un centro

– si impone 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 12, el tribunal puede imponer también un requerimiento decontrol electrónico monitorizado;

– el tribunal debe valorar, en caso de imponer dos requerimientos o más, si dadas las cir-cunstancias, son compatibles entre sí;

Suecia Multa (capítulo 25): • Días-multa: de 30 a 150 cuotas y de 30 a 1.000 coronas suecas; la cuantía mínima a imponer esde 450 coronas• Multa (summary fines): de 100 a 2.000 coronas

Suiza • Multa (Art. 48): Máximo 40.000 francos35. El juez fija la cuantía atendiendo a la situación del con-denado. El periodo para efectuar el pago es entre 1 y 3 meses (Art. 49)Penas accesorias36: • Inhabilitación por cargo o función pública de 2 a 10 años (Art. 50) • Inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad (Art. 53)• Prohibición de ejercer profesión, industria o comercio de 6 meses a 5 años (Art. 54)• Expulsión del territorio suizo durante un tiempo de 3 a 15 años (Art. 55)• Prohibición de acceso a locales donde se sirvan bebidas alcohólicas de 6 meses a 10 años (Art. 56)

España • Días-multa y multa proporcional• Penas privativas de derechos: inhabilitación, suspensión, privación del derecho a conducir vehí-culos, llevar armas consigo, residir en determinados lugares, prohibición de aproximarse a la víc-tima o los familiares, prohibición de contactar con la víctima o los familiares, TBC

35El artículo 131.27 del Código Penal francés prevé que puedeimponerse como pena complementaria la inhabilitación para lafunción pública o para la actividad profesional, de forma defini-tiva o temporal. En este último caso no puede exceder de unaduración de 5 años.

36Sin embargo, si el delincuente actúa con ánimo de lucro, el juezno queda vinculado a este máximo, que puede ser superado.

Por otra parte, se prevé también la posibilidad de sustituir lamulta por la prestación de trabajo a cuenta del Estado o delmunicipio.

37En los supuestos de inhabilitación, los artículos 7 y siguientesdel Código Penal suizo prevén la posibilidad de rehabilitacióndel individuo, o sea, volverlo a habilitar si han transcurrido 2años y la conducta del reo justifica este favor.


Tabla 15. Fórmulas que evitan la imposición de una sentencia condenatoria o la ejecuciónde la pena

País FórmulasAlemania • Posibilidad de atenuar la pena o de no imponerla, si es inferior a 1 año de cárcel, cuando el reo

haya reparado a la víctima (§46)

• Posibilidad de no ejecutar una pena de multa y en su lugar amonestar al reo e imponerle unas

obligaciones o reglas de conducta (§59)

Francia • La dispensa de pena en el supuesto de comisión de faltas. Requisitos: el culpable está rehabili-

tado, el daño ha sido reparado y ha cesado el problema derivado de la infracción (Art. 132.58)

• El aplazamiento simple del pronunciamiento de pena en el caso de las faltas: cuando se está en

vía de conseguir la rehabilitación, la reparación y la cesación del problema (Art. 132.60)

• Aplazamiento del pronunciamiento con sumisión a prueba durante un periodo no superior a 1

año38 (Art. 132.63)

Portugal • Dispensa de pena: cuando el delito puede ser castigado con una pena de cárcel no superior a 6

meses o una multa no superior a 120 días39 (Art. 74)

• Amonestación: puede aplicarse en lugar de una multa no superior a 120 días (Art. 60)

Suecia • El tribunal puede eximir de imponer una pena cuando concurran determinadas circunstancias

por las que no sea razonable aplicarla40 (capítulo 29, secciones 5 y 6)

38Las obligaciones y las medidas de control son las mismas queen el sursis. Según la conducta del culpable durante el periodode prueba, el juez puede dispensarlo de la pena, pronunciar lapena prevista en la ley o bien aplazar nuevamente el pronuncia-miento.

39Si la ilicitud del hecho o la culpa del sujeto es diminuta, el dañoha sido reparado, y la dispensa no se opone a razones de pre-vención, el tribunal puede declarar al reo culpable, pero noimponer pena.

40Entre otros, que el acusado haya sufrido lesiones graves comoconsecuencia del delito, que haya sufrido o sea previsible quesufra el despido laboral, por edad avanzada, etc.


Tabla 16. Sustitución de penas privativas de libertad o cumplimiento alternativo de éstas

País Sustitución de penasAlemania Sustitución obligatoria de las penas cortas de cárcel (penas de hasta 6 meses) por pena de multa41,

cuando no sea posible la suspensión de la cárcel (§47)Francia • Puede sustituirse una pena de encarcelación (de hasta 10 años de cárcel) por:

– Días-multa (art. 131.5) – Cumplimiento de un stage de citoyenneté (Art. 131.5.1)– Penas restrictivas de libertad: suspensión o prohibición del permiso de conducir, inhabilitación

para la actividad profesional, prohibición de ir a determinados lugares, etc.– Trabajos de interés general (de 40 a 240 horas) (Art. 131.8)

• Cuando se impone una pena inferior a 1 año42, puede ordenarse su cumplimiento (Art. 132.25) : – Bajo el régimen de semilibertad: el condenado tiene que permanecer en el establecimiento

penitenciario en la modalidad que fije el juez de ejecución de penas– En régimen de ubicación en el exterior: el penado desarrolla en el exterior del establecimiento

trabajos controlados por la Administración– Bajo el régimen de control electrónico monitorizado: el penado debe consentir. Prohibición de

ausentarse de su domicilio o de allí donde el juez señale en los periodos fijados.• Posibilidad de ejecutar la pena de cárcel no superior a 1 año de forma fraccionada (con fraccionesno inferiores a 2 días) por razones graves de índole médica, familiar, profesional o social (Art. 132.27)

Portugal • La pena de cárcel no superior a 6 meses puede sustituirse por una multa o por otra pena no pri-vativa de libertad43 (Art. 44.)• La pena de cárcel no superior a 3 meses se cumple en días libres.44 La cárcel en días libres con-siste en privación de libertad en fines de semana45 (Art. 45)• Régimen de semidetención46: aplicable a la pena de cárcel no superior a 3 meses, siempre ycuando el condenado consienta. Consiste en salidas limitadas que permiten al condenado prose-guir su actividad profesional o sus estudios (Art. 46)• La pena de cárcel de hasta 1 año puede ser sustituida por la prestación de trabajo en beneficio dela comunidad47. Entre 36 y 380 horas (Art. 58)

Italia (Ley de 24 de noviembre de 1981, núm. 689 )• Semidetención: aplicable en vez de penas privativas de libertad de hasta 1 año48

• Libertad controlada: aplicable en vez de penas de privativas de libertad de hasta 6 meses49

• Pena pecuniaria: aplicable en vez de penas de hasta 3 meses Reino Unido Fórmula para la sustitución de penas cortas de cárcel:

• Orden de Custody plus: prevista para el cumplimiento de penas de cárcel inferiores a 12 meses (osea, de min. 28 y máx. 51 semanas). Consiste en un periodo de internamiento50 y un periodo de cum-plimiento en la comunidad durante el cual se prevé la imposición de obligaciones y reglas51 (Art. 181)• Orden de Intermittent custody: permite cumplir la pena de cárcel de hasta 1 año en régimen noc-turno o durante el fin de semana. Puede sujetarse también al cumplimiento de condiciones orequerimientos (trabajo impagado, actividades, programas o prohibición de actividades) (Art. 182)

Suecia No se prevé un sistema de sustitución de penas de cárcelSuiza Si la pena de cárcel impuesta no es superior a 3 meses, puede cumplirse según las disposiciones

relativas a los arrestos (Art. 37 bis) España • Sustitución de cárcel hasta a 1 año por multa o por TBC (Art. 88)52

• Cárcel de hasta 2 años por multa o por multa y TBC • Sustitución de la pena de cárcel por la expulsión del territorio español cuando se trate de extranjeros (Art. 89)

41Un mes de cárcel equivale a 30 cuotas de multa.42El condenado debe poder justificar que desarrolla una actividad

profesional, de formación, una ocupación temporal orientada asu inserción social, una participación esencial en la vida fami-liar, o bien la necesidad de seguir un tratamiento médico.

43No se sigue esta vía si la ejecución de la cárcel es necesaria paraprevenir futuros delitos. Si el reo no paga la multa, cumple lapena de cárcel prevista en la sentencia.

44Esta fórmula es subsidiaria a la que prevé el artículo 44 y, por lotanto, se aplica sólo cuando la pena de cárcel no pueda ser sus-tituida por una multa o por otra pena no privativa de libertad, ycuando el tribunal concluya que esta forma resulta adecuada alas necesidades de punición.

45No puede exceder de los 18 periodos, y cada periodo comprendeentre 36 y 48 horas.

46Esta fórmula es subsidiaria a las de los artículos 44 y 45 delCódigo Penal portugués.

47El Código Penal portugués prevé expresamente que el cumpli-miento no puede perjudicar la jornada normal de trabajo y quees necesaria la aceptación del condenado. Si el penado no puedecumplir el trabajo por causa que no le es imputable, el tribunalpuede sustituir aún la cárcel de la sentencia por una multa de

hasta 120 días, o bien suspender la ejecución de la cárcel por unperiodo entre 1 y 3 años y subordinarla a los deberes o las reglasde conducta.

48Comporta la obligación de transcurrir como mínimo diez horasdiarias en el centro penitenciario.

49Comporta, entre otros, la prohibición de alejarse del lugar deresidencia, excepto si se autoriza por motivos laborales, de estu-dio, familiares o de salud; la obligación de presentarse comomínimo una vez al día al lugar señalado; la retirada del pasa-porte, etc.

50Periodo mínimo 2 semanas y máximo 13 semanas durante elcual el reo tiene que estar privado de libertad.

51El license period tiene una duración mínima de 26 semanas. Sedispone la imposición de condiciones (Art. 182) como por ejem-plo el trabajo impagado, la participación en una actividad o enun programa, la prohibición de actividad, el arresto domiciliario,la exclusión, la supervisión, la asistencia a un centro. En deter-minados casos se puede imponer también el control electró-nico.

52Que no se trate de reos habituales. El juez valora las circunstan-cias personales del reo, la naturaleza del hecho, su conducta y,en particular, el esfuerzo para reparar el daño.


Tabla 17. Posibilidad de suspensión de penas privativas de libertad. Previsión deobligaciones o reglas de conductas

País SuspensiónAlemania • Suspensión de penas de cárcel de hasta 6 meses53 (§47)

• Cárcel de hasta 1 y también de hasta 2 años. El periodo de suspensión es entre 2 y 5 años (§56).Pueden imponerse obligaciones y reglas de conducta

Francia • Suspensión simple de penas de cárcel de hasta 5 años54 (Art.132.29)• Suspensión con sumisión a prueba de una pena de cárcel de hasta 5 años55. El periodo de pruebalo fija el juez entre 12 meses y 3 años. Se imponen medidas de control y obligaciones • Suspensión de penas de cárcel de hasta 5 años con la obligación de ejecutar un TIG de 40 a210 horas en máximo 12 meses (Art. 132.54)

Portugal • El tribunal puede suspender una pena de cárcel no superior a 3 años (Art. 50)• Suspensión de la pena de trabajos en beneficio de la comunidad o de la cárcel en que seconvierten los trabajos no ejecutados (Art. 58)

Italia • Puede suspenderse la pena de reclusión o de arresto no superior a 2 años (art. 163). Puedenimponerse obligaciones

Reino Unido • Suspensión de penas de cárcel entre 28 y 51 semanas (hasta 65 si se trata de dos o más senten-cias)56(Art.189). El tribunal ordena al reo cumplir uno o más de los requerimientos del Art. 190.57

Suecia • El tribunal puede dictar una sentencia condicional que somete al delincuente a un periodo deprueba de 2 años58 (§ 27). Puede ser combinada con días-multa. Y también, si el acusado consiente,con TBC de 40 a 240 horas59. Puede encomendársele también compensar el daño causado60

• Probation (§ 28): Puede imponerse cuando una multa se considera inadecuada61. Puede combi-narse con días-multa, con TBC, y con cárcel de 14 días a 3 meses, si bien en este caso no puedeimponerse multa ni TBC. Puede combinarse también con la supervisión durante un periodo de1 año, que puede ser más largo si el penado acepta seguir un tratamiento. La probation se siguedurante un periodo de 3 años

Suiza • Suspensión de pena privativa de libertad de hasta 18 meses o pena accesoria62(Art. 41). Al sus-pender la pena se impone al reo un periodo de prueba de 2 a 5 años. Durante este periodo puedenimponérsele reglas de conducta63

España • Suspensión de penas privativas de libertad de hasta 2 años64 (Art. 80 y ss.). El plazo de suspen-sión es entre 2 y 5 años. Pueden imponerse obligaciones y reglas de conducta65

• Suspensión en caso de delincuentes toxicómanos. Posibilidad de suspender penas de hasta5 años de cárcel. Obligación de someterse a un tratamiento de deshabituación (Art. 87)

53Las penas de cárcel inferiores a 6 meses sólo se ejecutan cuandoson indispensables en atención al hecho cometido o las circuns-tancias del delincuente.

54El penado no tiene que haber sido condenado en los 5 añosanteriores a una pena de reclusión o de encarcelación. Puedendejarse también en suspenso penas de multa o días-multa ypenas privativas o restrictivas de derechos. La sursis simpleimplica que si el penado no comete un nuevo delito durante los5 siguientes años el delito se tendrá como no cometido. Unanueva condena implica, aun así, la revocación de la suspensión.

55Si el condenado comete un nuevo delito durante el periodo deprueba, el juez puede ordenar la revocación total o parcial delsursis anteriormente acordado. La revocación parcial sólo puedeordenarse una sola vez (Art. 132.48). Se prevén medidas deapoyo para ayudar al condenado a reinsertarse socialmente(Art. 132.46).

56Se fija un periodo de suspensión de la pena (que se denominaperiodo operacional) y un periodo durante el cual deben cum-plirse obligaciones o reglas de conducta (periodo de supervi-sión). El periodo de supervisión y operacional no pueden serinferiores a 6 meses ni superiores a 2 años. El periodo de super-visión no puede ser superior al operacional. La pena de cárcelno se ejecutará, salvo que el reo incumpla alguno de los reque-rimientos o cometa un nuevo delito en el Reino Unido (casti-gado o no con cárcel).

57Requerimientos que pueden imponerse (Art. 190): trabajo impa-gado, actividad, programa, prohibición de actividad, arrestodomiciliario, exclusión, residencia, tratamiento mental, rehabi-litación por drogas, tratamiento por alcohol, supervisión, asis-tencia a un centro si es menor de 25 años. Posibilidad de acumu-lar a estos requerimientos el control electrónico. El artículo 191prevé la posibilidad de revisar las órdenes.

58Una razón para imponerlo es que no haya un pronóstico dereincidencia. Para imponerlo en vez de la cárcel, el juez puedetener en cuenta la voluntad de aceptar un TBC (cap. 30, sec.7).

59Si se impone el TBC, el Tribunal tiene que determinar cuálhabría sido la duración de la cárcel en el supuesto de que sehubiese impuesto esta pena.

60Si el reo no cumple lo que se le requiere, el juez puede amones-tarlo; crear una condición o modificar la existente; revocar lasanción condicional y decidir una nueva sanción para el delito.

Si comete un nuevo delito, el tribunal puede a) determinar quela pena impuesta sirva también para el nuevo delito; b) imponeruna nueva pena para este delito; c) revocar la pena impuesta eimponer una nueva para los delitos. Si opta por a) puede aña-dirle también una pena de multa. Si opta por c) debe tenerlo encuenta y descontar la multa o el TBC ejecutados.

61El juez debe valorar si la probation puede contribuir a refrenarla criminalidad continuada del individuo. Y como razones espe-ciales: si ha habido una mejora manifiesta en la situación per-sonal o social del reo que lleve a suponer que refrenará su cri-minalidad; sigue un tratamiento de drogas u otras condicionesque influyan en la criminalidad; declara que quiere seguir estetratamiento; declara que quiere cumplir un TBC (cap. 30, sec. 9).

62Puede adoptarse cuando los antecedentes y el carácter del con-denado hacen prever que esta medida evitará que cometa nue-vos delitos y si ha reparado el daño causado. No puede adop-tarse si el condenado ha cumplido más de 3 meses de reclusióno encarcelación durante los 5 años anteriores a la comisión dela infracción.Si durante el periodo de prueba comete un nuevo delito o sipersiste, pese al aviso del juez, a sustraerse al seguimiento, eljuez ordenará la ejecución de la pena. En casos menos graves,puede expedir un aviso al condenado o prolongar el periodo deprueba.

63En especial con relación a la actividad profesional, el lugar deresidencia, el control médico, la abstención de bebidas alcohóli-cas y la reparación del daño en un determinado periodo.

64Cuando el condenado haya delinquido por primera vez; la sumade las penas no sea superior a 2 años; y se haya satisfecho laresponsabilidad civil. Si se comete un nuevo delito, se revoca lasuspensión. Si se incumplen las reglas de conducta, el juezpuede sustituir la regla impuesta, prorrogar el plazo de suspen-sión, revocar la suspensión. Se revoca siempre cuando el delitoes de violencia de género y la condición no cumplida sea la pro-hibición de aproximarse o contactar con la víctima.

65Sólo cuando la pena suspendida es la de cárcel (Art. 83): Prohi-bición de acudir a determinados lugares, de aproximarse a lavíctima o a los familiares, de ausentarse sin autorización deljuez; comparecer ante el juzgado o la Administración, participaren programas formativos, laborales, culturales, etc., cumplirotros deberes.


Tabla 18. Requisitos para acceder a la libertad condicional. Posibilidad de cumplir la últimaparte de la pena privativa de libertad en la comunidad

País Acceso a la libertad condicionalAlemania §57: Requisitos para el acceso a la libertad condicional:

• Haber cumplido dos terceras partes de la condena, y como mínimo 2 meses de encarcelación66

• Posibilidad de concesión después del cumplimiento de la mitad de la pena si es la primera pena

y no supera los 2 años o bien por la existencia de circunstancias especiales

• Cabe tener en cuenta la personalidad del penado, su historia, las circunstancias del hecho, la

conducta durante la ejecución, etc.

§57a: Posibilidad de acceder a la libertad condicional en prisión perpetua cuando se hayan cum-

plido 15 años de ejecución67

Francia (Código de Procedimiento Penal: 729)Puede acordarse la libertad condicional:68

• Cuando el condenado ha cumplido, como mínimo, la mitad de la pena impuesta

• Los penados reincidentes tienen que haber cumplido dos terceras partes de la condena

• El tiempo de prueba no puede exceder de 15 años

Portugal Art. 61. Puede concederse69 con el consentimiento del penado:

• Cuando se ha cumplido la mitad de la pena y como mínimo 6 meses de encarcelación

• Si ha sido condenado además de 5 años de cárcel, la libertad condicional requiere el cumpli-

miento de dos tercios de la pena

• La libertad condicional dura el tiempo de cárcel que falte para cumplir, pero no más de 5 años

Italia (Art. 176 Código Penal) Requisitos:

• Haber cumplido como mínimo 30 meses o bien la mitad de la pena impuesta

• Si se trata de un reincidente, haber ejecutado como mínimo 4 años o bien tres cuartas partes de

la pena

• Si ha sido condenado a prisión perpetua, haber cumplido como mínimo 26 años

Suecia (§25, Sec. 6) Requisitos para el acceso:

• Haber cumplido dos tercios de la pena y como mínimo un mes de encarcelación70

• La libertad condicional comporta un periodo de prueba correspondiente a la parte restante de

pena, pero de como mínimo 1 año

• Posibilidad de poner al penado bajo supervisión71. Puede decretarse la observancia de condicio-

nes especiales cuando el penado las requiera porque necesita apoyo especial72

Suiza (Art. 38)

• Cumplimiento de las dos terceras partes de la pena y como mínimo 3 meses en caso de encarce-

lación, atendiendo al comportamiento durante la ejecución y a la previsión de conducta en libertad

• El condenado a reclusión perpetua: cumplimiento de 15 años de la pena

• La autoridad puede imponer un periodo de prueba entre 1 y 5 años durante el cual se pueden

imponer reglas de conducta

España Art. 90: Régimen general: Requisitos:

• Tercer grado penitenciario

• Extinguidas tres cuartas partes de la condena

• Buena conducta y pronóstico individualizado y favorable de reinserción social

Terroristas: Régimen especial. Se exigen signos inequívocos de abandono de la actividad y colaboración

Excepción 1: Adelantamiento a las dos terceras partes de la condena si el condenado ha desarro-

llado continuadamente actividades laborales, culturales u ocupacionales (Art. 91)

Excepción 2: Una vez cumplida la mitad de la condena, pueden avanzarse hasta 90 días por cada

año transcurrido de cumplimiento efectivo cuando el penado desarrolle continuadamente las acti-

vidades indicadas y acredite la participación efectiva en programas de reparación a las víctimas o

programas de tratamiento o desintoxicación (Art. 91.2)

Excepción 3: Para mayores de 70 años no se tiene en cuenta la parte de condena cumplida. Tam-

poco cuando son enfermos muy graves con sufrimientos incurables (Art. 92)

66Siempre y cuando no haya peligro para la seguridad de la comu-nidad y conste el consentimiento del penado.

67Y cuando la culpa del penado no exija continuar la ejecución.Además, no debe haber peligro para los intereses generales y elpenado tiene que estar de acuerdo. El tiempo de suspensión esde 5 años.

68El artículo 132.23 del Código Penal francés fija un periodo deseguridad. Cuando se condena a una persona a una pena priva-tiva de libertad no inferior a 10 años por determinadas infrac-ciones previstas en la ley, el condenado no puede beneficiarse,durante el periodo de seguridad, de las disposiciones relativas ala suspensión o el fraccionamiento de la pena, salidas al exte-

rior, permisos de salida, semilibertad y libertad condicional.Duración del periodo de seguridad: la mitad de la pena o bien, sise trata de reclusión criminal a perpetuidad, 18 años. El tribunalpuede, aun así, por decisión especial, fijar estos plazos en lasdos terceras partes de la pena, o bien hasta 22 años si es reclu-sión a perpetuidad, o bien decidir reducir estos plazos.

69Requisitos: que sea esperable que el individuo lleve su vida deforma socialmente responsable o cuando la libertad se revelacompatible con la defensa del orden jurídico y la paz social.Son aplicables las reglas de conducta y las obligaciones de lasuspensión. Revocación de la libertad condicional (Art. 56.1 y57).

6.1.3. Algunos ejemplos para comparar ycontrastar la severidad de los diversos modelospenalesEl objetivo de este apartado es interrelacionar lainformación anteriormente aportada y mostrar lasdiferencias que los diversos modelos penalesgeneran a la hora de aplicarlos. Con este objetivose presentan unos casos prácticos muy sencillosen los que se describe el delito cometido por unindividuo y se determina la pena que se le impon-dría en aplicación de las leyes penales de cada

país. En concreto, las preguntas a las que se procu-rará dar respuesta son las siguientes:

• ¿Qué pena se le impone al delincuente?

• ¿Hay la posibilidad de suspender o de sustituir lapena que correspondería imponer?

• ¿En el supuesto de que se imponga una pena pri-vativa de libertad, cuando podría accederse a lalibertad condicional?


70No se aplica en prisión que se impone en combinación con laprobation ni a la privación de libertad por multa impagada. Laconcesión de la libertad condicional puede posponerse cuandoel penado viola las condiciones de cumplimiento de la cárcel.Cada posposición es de como máximo de 15 días.

71El penado tiene que mantener informado al supervisor de suresidencia, ocupación y otras condiciones. Se le puede imponerla comparecencia ante la Administración de cárcel o probation,y también la compensación por el daño causado.Sec.18: si no cumple las condiciones impuestas, el equipo desupervisión decide entre 1) amonestarlo 2) continuar su super-visión por un periodo determinado más allá del primer año. Si

ha incumplido de forma grave, y se presume que no se dejarácorregir, se puede declarar la libertad condicional denegada porperiodos de 15 días en cada ocasión.Si comete un nuevo delito, las consecuencias son las mismasque en la suspensión de la pena, o sea, el tribunal puede a) determinar que la pena impuesta sirva también para el nuevodelito; b) imponer una nueva pena para este delito; c) revocar lapena impuesta e imponer una de nueva para los delitos.

72Lugar de residencia por un periodo determinado y máximo1 año; ocupación o formación; tratamiento médico y por alcoho-lismo, en hospitalización o externo.

Ejemplo 1 Un individuo comete por primera vez un robo en una vivienda. No consta la concurren-cia de circunstancias que atenúen o agraven el caso

Alemania La ley dispone para este delito una pena de cárcel de 3 meses a 10 años. El margen legales de casi 10 años, y por lo tanto, suficientemente amplio para que puedan producirselas situaciones siguientes: • Si la pena impuesta por el juez, atendiendo a las circunstancias concretas del caso, esinferior a 6 meses, el juez sustituye obligatoriamente la cárcel por la multa.• Si la pena impuesta, atendiendo a las circunstancias concretas del caso, es inferior a 2años, el juez podría dejar en suspenso su ejecución, por un periodo de 2 a 5 años. El delin-cuente podría ser obligado a reparar el daño, a realizar trabajos en beneficio de la comu-nidad, etc.• Si el reo ingresa en un centro penitenciario, puede acceder a la libertad condicional alcabo de 1 año si la pena impuesta no supera los 2 años. En caso contrario, el acceso a lalibertad condicional se haría efectivo una vez ejecutadas las dos terceras partes de la con-dena (a los 6 años y medio si se impone el máximo de pena de 10 años).

Francia La ley prevé una pena de cárcel de 5 años y multa de 75.000?. La regulación de la suspen-sión y la sustitución en el Código francés permite su aplicación en este caso: • La ley permite la sustitución de penas de cárcel de hasta 10 años por días-multa, porotras penas privativas de libertad y también por trabajos en beneficio de la comunidad.• Además, si la pena finalmente impuesta por el juez no supera el año podría ordenarsesu cumplimiento bajo el régimen de semilibertad, bajo el régimen de control electrónico,y también el cumplimiento de forma fraccionada.• En todo caso, el Código posibilita la suspensión de las penas de cárcel de hasta 5 años.La suspensión podría ser simple, sometida a prueba o con la obligación de cumplir un tra-bajo en beneficio de la comunidad.• Si el reo ingresa finalmente en un centro penitenciario, al ser primario, podría accedera la libertad condicional al cumplir la mitad de la condena (a los 2 años y medio).

Italia La ley dispone una pena de reclusión de 1 a 6 años y multa.• El margen es de 5 años. En todo caso, la multa debe acumularse en prisión, de maneraque la sanción es no sólo privativa de libertad, sino también pecuniaria.• Sin embargo, la concreción del mínimo de pena en 1 año de cárcel imposibilita la apli-cación de formas sustitutivas.• Sí que sería posible la suspensión de la pena, siempre y cuando ésta no superase los 2años de cárcel. En este caso, podría decretarse el cumplimiento de reglas de conducta.


• Si no se acuerdan formas suspensivas o sustitutivas, el reo ingresa en un centro peni-tenciario y puede acceder a la libertad condicional una vez cumplida la mitad de la con-dena (a los 3 años si se impone el máximo de 6 años de cárcel).

Portugal La ley prevé una pena de cárcel de 2 a 8 años.• El margen legal es, por lo tanto, de 4 años.• El mínimo de 2 años imposibilita la aplicación del régimen de sustitución de penas.• Sí que resulta aplicable el régimen de la suspensión, si la pena impuesta no supera los3 años. En este caso se impone un periodo de suspensión de 1 a 5 años y se puede obli-gar al reo a cumplir determinados deberes o reglas de conducta.• Si el penado finalmente ingresa en un centro penitenciario, la libertad condicionaldependerá de la pena finalmente impuesta. Así, si es inferior a 5 años, podrá acceder unavez cumplida la mitad de la condena (por lo tanto, como máximo a los 2 años y medio),mientras que si es superior a 5 tiene que extinguir las dos terceras partes (por lo tanto,como máximo en este caso, a los 4 años).

Suecia La ley dispone una pena de cárcel de 6 meses a 6 años.• El margen legal es de 5 años y medio.• Si no hay un pronóstico de reincidencia, el juez puede dictar una sentencia condicional,combinable con días-multa y con TBC. Si se detectan carencias específicas en el reo,puede dictarse una orden de probation que puede combinarse con una pena corta de cár-cel, con TBC o bien con días-multa.• Si el reo ingresa en prisión, puede acceder a la libertad condicional, una vez ejecutadaslas dos terceras partes de la pena (o sea, en un plazo máximo de 4 años).

Suiza La ley prevé una pena de hasta 5 años de cárcel.• Puede dejarse en suspenso, si la pena finalmente impuesta no supera el año y medio decárcel. En este caso, pueden imponerse reglas de conducta.• Si el reo ingresa en prisión, el acceso a la libertad condicional es posible una vez cum-plidas las dos terceras partes de la pena (en este caso, 3 años y medio, si se impone elmáximo de pena).

España La ley prevé una pena de 2 a 5 años de cárcel.• El margen legal es de sólo 3 años, el más estrecho de los ordenamientos revisados.• No es posible la sustitución de la pena, aunque se imponga lo mínimo.• No es posible la suspensión de la pena, excepto si el sujeto es toxicómano y concurrenlos requisitos para el régimen especial.• El acceso a la libertad condicional sería posible, según el régimen general, una vez eje-cutadas las tres cuartas partes de la condena (o sea, casi 4 años, si se impone el máximode pena). Si el reo participa en actividades del centro, se le podría avanzar la libertad con-dicional a las dos terceras partes y hasta la mitad de la condena.

Ejemplo 2: Un individuo es acusado por primera vez de la comisión de un delito de tráfico de dro-gas. No puede demostrarse que forme parte de una organización criminal

Alemania La ley prevé para este delito una pena de cárcel de hasta 5 años o multa.• El juez puede optar entre una pena privativa de libertad o una pena de multa.• Si impone una pena de cárcel, y ésta es inferior a 6 meses, debe ser sustituida por unamulta.• Si impone una pena de cárcel inferior a 2 años, puede dejarse en suspenso su ejecución.• Si ingresa en un centro penitenciario, el acceso a la libertad condicional es posible alcabo de un año si la pena no supera los 2 años o bien, en caso contrario, en un tiempomáximo de 3 años y medio.

Francia La ley dispone para este delito una pena de cárcel de 10 años.• Es posible la sustitución de la cárcel, en tanto que en este caso se impone una pena deencarcelación, no de reclusión, y no supera los 10 años.• Si se impone una pena de 10 años no es posible la suspensión de la pena.

6.2. Resumen de las duraciones de la penaprivativa de libertad

En las tablas 19 y 20, se han recogido los tiemposmáximos y mínimos de cárcel que estipula cadapaís para diferentes delitos. Se han escogido estosdelitos porque son los que probablemente danlugar al uso de penas de cárcel de una manera mássignificativa y, por lo tanto, condicionan en granmedida las tasas de encarcelación. Son los siguien-tes:

• Hurto (pena básica y cualificada)• Robo con fuerza en las cosas (pena básica y cua-

lificada)• Robo con violencia o intimidación (pena básica y

cualificada)• Tráfico de drogas (pena básica y cualificada)• Lesiones (pena básica, cualificada, con resultado

de muerte e imprudente)• Violación (pena básica y cualificada)• Abuso sexual a menores (pena básica y cualifi-

cada)• Homicidio (pena básica e imprudente)• Asesinato (pena básica)


• El acceso a la libertad condicional es posible en un tiempo máximo de 5 años si no esreincidente y de 6 años y medio si fuese reincidente.

Italia La ley prevé para este delito una pena de 1 a 6 años de cárcel y multa.• No es posible la sustitución de la pena.• Se puede suspender la pena si finalmente ésta no supera los 2 años de cárcel.• El acceso a la libertad condicional es posible una vez se hayan ejecutado como máximo3 años de cárcel (a los 4 años y medio si fuese reincidente).

Portugal La ley dispone para este delito una pena de 4 a 12 años de cárcel.• Sin embargo, para casos menos graves, la ley prevé una pena de 1 a 5 años de cárcel.• Si se impone la pena de un año de cárcel, puede sustituirse por prestaciones de trabajoen beneficio de la comunidad por un máximo de 380 horas.• La suspensión de la pena sería posible en el supuesto de que se optase por la tipifica-ción menos grave y la pena impuesta fuese inferior a 3 años de cárcel.• Si el reo ingresa en prisión, puede acceder a la libertad condicional una vez cumplida lamitad de la pena si no es reincidente. En este caso, podría acceder como máximo a los2 años y medio si el delito fuese menos grave, y a los 6 años si fuese grave.

Suecia La ley prevé para este delito una pena de hasta 3 años de cárcel, que puede llegar hastalos 10 años en casos graves.• El tribunal podría optar por una sentencia condicional o bien por una pena de proba-tion, combinables ambas con otras sanciones.• Si el penado ingresa en prisión, puede acceder a la libertad condicional una vez ejecu-tadas las dos terceras partes de la condena, o sea, un máximo de 2 años, o bien en casosgraves 6 años y medio.

Suiza La ley dispone una pena de cárcel de 1 a 20 años o pena de multa.• Por lo tanto, el margen legal no sólo es muy amplio, sino que incluye también la posi-bilidad de castigar la conducta con una pena de multa en vez de la cárcel.• Si se opta por imponer una pena de cárcel, ésta puede ser suspendida siempre y cuandono supere los 18 meses.• Si el reo ingresa en el centro penitenciario, puede acceder a la libertad condicional unavez haya cumplido las dos terceras partes de la condena, y por lo tanto, en este caso, unmáximo de 13 años.

España La ley dispone una pena de cárcel de 3 a 9 años. Se prevé también una pena entre 1 y 3años para los casos menos graves.• Sólo si se impone la pena menos grave es posible suspender la pena o sustituirla, siem-pre y cuando, en ambos casos, no supere los 2 años. La sustitución se podría acordar pormulta o por multa y TBC.• Para acceder a la libertad condicional es preciso haber cumplido tres cuartas partes dela condena (6 años, en caso de imponerse el máximo de pena previsto). Si el interno par-ticipa en actividades del centro, se puede avanzar la libertad condicional a las dos terce-ras partes, y en determinados casos, hasta la mitad de la condena.

La tabla 19 contiene, además de las temporalidadesmáximas y mínimas de las penas privativas delibertad de los diferentes delitos en cada país, elpromedio de estancia en prisión probable si los jue-ces y magistrados sentenciasen con penas mediasdentro del intervalo de posibilidades. Si se tiene encuenta que no se dispone de ningún estudio com-parativo previo que analice esta cuestión por dife-rentes países, ésta es la mejor opción que se puede,en teoría, seleccionar. Con todo, este supuesto departida podría ser erróneo, si, como es probable, laaplicación de las duraciones de las penas impues-tas por los órganos judiciales no siguiese una distri-bución normal (lo cual haría del punto medio entrela duración mínima y máxima de cada pena unabuena representación de la distribución empíricade las aplicaciones de las penas de cárcel).

Así, podría suceder que (en función de diversosfactores, de amplio espectro, como por ejemplo elmiedo al delito, la alarma pública sobre delincuen-cia, la influencia de los medios de comunicación,la posición ideológica mayoritaria de los jueces, lacultura y la tradición judicial en conjunto, etc.) losórganos judiciales tendiesen en un país a utilizarlas penas de cárcel preferentemente en los nivelesbajos de la escala o bien en los niveles altos. Eneste supuesto, la lógica seguida (que es la mejor delas posibles, en desconocimiento de la realidadempírica al respecto) no sería apropiada y, en con-secuencia, serían pocas las interacciones quepodrían establecerse entre uno de los supuestosnucleares que aquí se ha construido (la estimaciónde la duración de las penas impuestas a partir delpunto medio del intervalo de mínimos y máximosde penalidad) y variables reales como por ejemplolas tasas de encarcelación o la duración de loscumplimientos de penas.

En todo caso, pese al esfuerzo metodológico y ana-lítico que se ha efectuado para evaluar las posiblesinteracciones entre la dureza de cada legislaciónpenal y las tasas de encarcelación, cabe reconocerlas enormes dificultades que estos análisis com-portan debido a la complejidad y la extraordinariacasuística existente en la mayoría de legislacionespenales.

De acuerdo con ello, por ejemplo, en el caso de Ale-mania, la pena básica por hurto es de 1 mes a 5años. La máxima es de 5 años (que puntúa con unvalor de 5 y adopta a los efectos comparativos laequivalencia 1 año = 1 punto) y la mínima es de 1mes, que, de acuerdo con la lógica mencionada,puntúa con un valor de 0,0872. Una pena de dura-ción media exacta tendría un valor a tales efectosde 2,54 (en términos temporales, 2 años, 6 meses y15 días, que corresponden a 2+0,5+0,04, respectiva-

mente). Este sistema permite informar de laspenas medias que podrían imponerse ante elhurto, el robo con fuerza en las cosas, el robo conviolencia o intimidación, el tráfico de drogas, laslesiones, los delitos sexuales (violación y agresiónsexual a menores), y los delitos contra la vida(homicidio y asesinato).

Al final de la tabla 19, hay dos filas: la primeracorresponde a la media global (que es el promediode todas las penas medias anteriormente calcula-das para cada delito); la segunda corresponde a lamedia en el caso de que se descuente el tiempoque el interno podría estar gozando de una even-tual salida en libertad condicional a partir delmomento en que la ley lo permite.

En la tabla 20 el procedimiento es el mismo que elanterior en cuanto a las puntuaciones mínimas ymáximas y los valores otorgados. También el cál-culo de las medias de las penas, si los órganos judi-ciales sentenciasen bajo un criterio homogéneo depenas medias, se ha realizado de la misma manera.Sin embargo, esta media ha sido ponderada con elporcentaje de encarcelados que los diferentes paí-ses presentan en cuatro gran tipos de delito: contrala propiedad, contra las personas, contra la saludpública y contra la libertad sexual. Por ejemplo, enel anterior caso de Alemania, en el que el promediode la pena básica de hurto es de 2,54, hay un 25% depoblación encarcelada por delitos contra la propie-dad. Así, el valor 2,54, valor de la pena aplicada enun término medio del intervalo de pena aplicabletendría que computar un 25%, puesto que los encar-celados por delitos contra la propiedad en Alemaniason una cuarta parte del total de encarcelados.

Finalmente el valor o el peso que tendrían quetener los delitos de hurto en la estancia en prisiónsería de 0,64. El total de valores ponderados de losdiferentes delitos se suma para formar la suma glo-bal y obtener así un valor referente a la temporali-dad total de estancia en prisión en que cada tipo-logía delictiva aporte tanta cantidad de pena decárcel como recoge la norma y como internosencarcelados haya.

Por otra parte, del gráfico 53 al gráfico 69 se reco-gen los máximos y los mínimos de las penas apli-cables a los diferentes delitos estudiados. Todosestos indicadores (penas mínimas, penas máxi-mas, medias de penas, medias ponderadas segúnel porcentaje de encarcelación de los diferentesdelitos y su suma final, medias probables de cárcelsin tener en cuenta el tiempo que una personapuede cumplir en libertad condicional, etc.) hansido analizados con la finalidad de averiguar si tie-nen alguna relación con una tasa de encarcelaciónmayor o menor o una tasa de duración de la estan-cia en prisión mayor o menor.


73Si cada año puntúa con el valor 1, un mes alcanza el valor 0,08.

Como conclusiones de este análisis, cabe destacarlo siguiente:

1. La tasa de encarcelación correlaciona directa-mente con la cantidad de pena cualificadamáxima de lesiones (p=0,012).

2. La tasa de encarcelación correlaciona directa-mente con la cantidad de pena máxima del ase-sinato (p=0,032).

3. Ninguna otra medida de la penalidad no tienerelación con las tasas de encarcelación o laduración de la estancia en prisión.


Tabla 19. Resumen de las duraciones de las penas privativas de libertad

Delito Pena de cárcel Límites ALEMANIA FRANCIA ITALIA PORTUGALTiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor

Hurto Básica Máximo 5 años 5 3 años 3 ≤3 años 3 ≤3 años 3

Mínimo 1 mes 0,08 3 años 3 15 días 0,04 1 mes 0,08

Cualificada Máximo 5 años 5

Mínimo 1 mes 0,08

Media 2,54 3,00 1,52 2,04 Robo con Básica Máximo 10 años 10 5 años 5 6 años 6 8 años 8

fuerza en Mínimo 3 meses 0,25 5 años 5 1 año 1 2 años 2

las cosas Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10

Mínimo 6 meses 0,5 5 años 5

Media 5,19 6,25 3,50 5,00Robo con Básica Máximo 5 años 5 7 años 7 10 años 10 8 años 8

violencia o Mínimo 6 meses 0,5 7 años 7 3 años 3 1 año 1

intimidación Cualificada Máximo 15 años 15 20 años 20 20 años 6 15 años 16

Mínimo 3 años 3 10 años 10 4 años 4 3 años 3

Media 5,88 11,00 5,75 7,00Tráfico de drogas Básica Máximo 5 años 5 10 años 10 6 años 6 12 años 12

Mínimo 1 mes 0,08 5 años 5 1 año 1 4 años 4

Cualificada Máximo 15 años 15 Perpetua 20 20 años 20 16 años 16

Mínimo 1 año 1 Perpetua 18 8 años 8 4 años 4

Media 5,27 13,25 8,75 9,00Violación Básica Máximo 15 años 15 15 años 15 10 años 10 10 años 10


Cualificada Máximo 15 años 15 20 años 20 12 años 12

Mínimo 3 años 3 20 años 20 6 años 6

Abuso sexual Básica Máximo 10 años 10 5 años 5 10 años 10 8 años 8

a menores Mínimo 6 años 6 5 años 5 5 años 5 1 año 1



Media 8,50 12,50 8,00 5,83Lesiones Básica Máximo 5 años 5 3 años 3 3 años 3 3 años 3

Mínimo 1 mes 0,08 3 años 3 3 meses 0,25 1 mes 0,08

Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10 12 años 12 10 años 10

Mínimo 6 meses 0,5 3 años 3 3 años 3 2 años 2

Con resultado de muerte Máximo 15 años 15 15 años 15 18 años 18 12 años 12

Mínimo 3 años 3 3 años 3 10 años 10 1 año 1

Imprudencia Máximo 3 años 3 2 años 2 6 meses 0,5 2 años 2


Media 4,58 5,13 5,85 3,77Homicidio Básica Máximo 15 años 15 30 años 30 24 años 24 16 años 16


Imprudente Máximo 5 años 5 5 años 3

Mínimo 6 meses 0,5 1 mes 0,08

Asesinato Básica Máximo Perpetua 20 Perpetua 20 Perpetua 20 25 años 25

Mínimo Perpetua 15 Perpetua 18 Perpetua 15 12 años 12

Media 13,75 24,50 14,25 10,68MEDIA GLOBAL 6,53 10,80 6,80 6,26

Media restante libertad condicional 4,35 7,20 4,54 4,17


Continuación tabla 19

Delito Pena de cárcel Límites SUECIA SUIZA ESPAÑATiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor

Hurto Básica Máximo ≤2 años 2 ≤5 años 5 18 meses 1,5

Mínimo 14 días 0,04 3 días 0,01 6 meses 0,5


Mínimo 1 año 1

Media 1,02 2,51 1,50 Robo con Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 3 años 3

fuerza en Mínimo 6 meses 0,5 3 meses 0,25 1 año 1

las cosas Cualificada Máximo 5 años 5

Mínimo 2 años 2

Media 3,25 5,13 2,75Robo con Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 5 años 5

violencia o Mínimo 1 año 1 6 meses 0,5 2 años 2

intimidación Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10 5 años 5

Mínimo 4 años 4 1 año 1 31/2 años 3,5

Media 5,25 5,38 3,88Tráfico de drogas Básica Máximo 3 años 3 9 años 9

Mínimo 14 días 0,08 1 año 1


Mínimo 2 años 2 1 año 1 1 año 1

Media 3,77 10,50 7,75Violación Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 12 años 12

Mínimo 2 años 2 1 año 1 6 años 6

Cualificada Máximo 10 años 10 15 años 15

Mínimo 4 años 4 12 años 12

Abuso sexual Básica Máximo 4 años 4 5 años 5 3 años 3

a menores Mínimo 14 días 0,08 1 año 1 1 año 1



Media 4,51 4,25 7,88Lesiones Básica Máximo 2 años 2 3 años 3 3 años 3



Mínimo 1 año 1 6 meses 0,5 2 años 2

Con resultado de muerte Máximo

Mínimo

Imprudencia Máximo 2 años 2 3 años 3 3 años 3


Media 2,51 2,75 3,46Homicidio Básica Máximo Perpetua 10 20 años 20 15 años 15

Mínimo Perpetua 10 5 años 5 10 años 10



Asesinato Básica Máximo Perpetua 10 Perpetua 20 25 años 25

Mínimo Perpetua 10 Perpetua 10 15 años 15

Media 10,00 9,67 11,67MEDIA GLOBAL 4,33 5,74 5,55

Media restante libertad condicional 2,89 3,83 4,17


Tabla 20. Resumen de las duraciones de las penas privativas de libertad. Cifras ponderadasconsiderando las proporciones de encarcelados por cada tipo de delito

Delicte Pena de presó Límits ALEMANIA FRANCIA ITALIA PORTUGALTiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor

Hurto Básica Máximo 5 años 5 3 años 3 ≤ 3 años 3 ≤3 años 3



Mínimo 1 mes 1

Robo con Básica Máximo 10 años 10 5 años 5 6 años 6 8 años 8

fuerza en Mínimo 3 meses 0,25 5 años 5 1 año 1 2 años 2

las cosas Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10

Mínimo 6 meses 0,5 5 años 5

Robo con Básica Máximo 5 años 5 7 años 7 10 años 10 8 años 8

violencia o Mínimo 6 meses 0,5 7 años 7 3 años 3 1 año 1

intimidación Cualificada Máximo 15 años 15 20 años 20 20 años 6 15 años 16


Media 1,23 0,88 0,71 1,80Tráfico de drogas Básica Máximo 5 años 5 10 años 10 6 años 6 12 años 12

Mínimo 1 mes 0,08 5 años 5 1 año 1 4 años 4

Cualificada Máximo 15 años 15 Perpetua 20 20 años 20 16 años 16

Mínimo 1 año 1 Perpetua 18 8 años 8 4 años 4

Media 0,60 1,11 1,93 2,66Violación Básica Máximo 15 años 15 15 años 15 10 años 10 10 años 10




Abuso sexual Básica Máximo 10 años 10 5 años 5 10 años 10 8 años 8

a menores Mínimo 6 años 6 5 años 5 5 años 5 1 año 1



Media 1,02 1,86 0,99 0,63Lesiones Básica Máximo 5 años 5 3 años 3 3 años 3 3 años 3

Mínimo 1 mes 0,08 3 años 3 3 meses 0,25 1 mes 0,08

Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10 12 años 12 10 años 10

Mínimo 6 meses 0,5 3 años 3 3 años 3 2 años 2

Con resultado de muerte Máximo 15 años 15 15 años 15 18 años 18 12 años 12

Mínimo 3 años 3 3 años 3 10 años 10 1 año 1

Imprudencia Máximo 3 años 3 2 años 2 6 meses 0,5 2 años 2


Homicidio Básica Máximo 15 años 15 30 años 30 24 años 24 16 años 16



Mínimo 6 meses 0,5 1 mes 0,08

Asesinato Básica Máximo Perpetua 20 Perpetua 20 Perpetua 20 25 años 25

Mínimo Perpetua 15 Perpetua 18 Perpetua 15 12 años 12

Media 0,35 1,80 0,14 0,13SUMA GLOBAL 3,20 5,66 3,77 5,23

Media restante libertad condicional 2,13 3,77 2,51 3,48


Continuación tabla 20

Delito Pena de cárcel Límites SUECIA SUIZA ESPAÑATiempo Valor Tiempo Valor Tiempo Valor

Hurto Básica Máximo ≤2 años 2 ≤5 años 5 18 meses 1,5


Qualificada Máximo 3 años 3

Mínimo 1 año 1

Robo con Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 3 años 3

fuerza en Mínimo 6 meses 0,5 3 meses 0,25 1 año 1

las cosas Cualificada Máximo 5 años 5

Mínimo 2 años 2

Robo con Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 5 años 5

violencia o Mínimo 1 año 1 6 meses 0,5 2 años 2

intimidación Cualificada Máximo 10 años 10 10 años 10 5 años 5

Mínimo 4 años 4 1 año 1 3 1/2 años 3,5

Media 0,64 0,79 1,04Tráfico de drogas Básica Máximo 3 años 3 9 años 9



Mínimo 2 años 2 1 año 1 1 año 1

Media 0,67 1,88 1,73Violación Básica Máximo 6 años 6 10 años 10 12 años 12

Mínimo 2 años 2 1 año 1 6 años 6



Abuso sexual Básica Máximo 4 años 4 5 años 5 3 años 3

a menores Mínimo 14 días 0,08 1 año 1 1 año 1



Media 0,86 0,97 0,48Lesiones Básica Máximo 2 años 2 3 años 3 3 años 3

Mínimo 14 días 0,04 3 días 0,01 6 mes 0,5


Mínimo 1 año 1 6 meses 0,5 2 años 2

Con resultado de muerte Máximo

Mínimo

Imprudencia Máximo 2 años 2 3 años 3 3 años 3


Homicidio Básica Máximo Perpetua 10 20 años 20 15 años 15

Mínimo Perpetua 10 5 años 5 10 años 10



Asesinato Básica Máximo Perpetua 10 Perpetua 20 25 años 25

Mínimo Perpetua 10 Perpetua 10 15 años 15

Media 0,11 0,10 0,29SUMA GLOBAL 2,28 3,74 3,53

Media restante libertad condicional 1,52 2,49 2,65

Gráfico 53. Pena básica del delito de hurto(en años): 0,08 años=1 mes; 0,04 años=14días; 0,01 años=3 días; 0,5 años=6 meses

Gráfico 54. Pena básica del robo con fuerzaen las cosas (en años): 0,25 años=3 meses;0,5 años=6 meses

Gráfico 55. Pena cualificada del robo confuerza en las cosas (en años). 0,5 años=6 meses

Gráfico 56. Pena básica del robo conviolencia o intimidación (en años).0,5 años=6 meses


1

-1

6

0

2

4

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

3

5

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

2

-2

12

0

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

10

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

2

-2

12

0

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

10

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

2

-2

12

0

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

10

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

Gráfico 57. Pena cualificada del robo conviolencia o intimidación (en años)

Gráfico 58. Pena básica del tráfico de drogas(en años). 0,08 años=1 mes

Gráfico 59. Pena cualificada del tráfico dedrogas (en años). Francia: la pena es de pri-sión perpetua, pero ha sido sustituida por eltiempo a partir del cual el interno puedesalir en libertad condicional

Gráfico 60. Pena básica de lesiones (enaños). 0,08 años=1 mes; 0,04 años= 14 días;0,01 años=3 días; 0,25 años=3 meses; 0,5años=6 meses


10

-10

30

0

20

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

10

-10

30

0

20

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

10

-10

40

0

20

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

30

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

1

-1

6

0

2

4

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

3

5

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

Gráfico 61. Pena cualificada de lesiones (enaños): 0,5 años=6 meses

La tasa de encarcelación correlaciona directa-mente con la cantidad de pena cualificadamáxima de lesiones (p = 0,012).

Gráfico 62. Pena por lesiones con impruden-cia (en años). 0,08 años=1 mes; 0,04 años=14días; 0,01 años=3 días; 0,25 años=3 meses

Gráfico 63. Pena básica por violación (en años)

Gráfico 64. Pena cualificada por violación (enaños)


2

-2

14

0

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

12

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

10

0,5

-0,5

3,5

0

1

2

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

1,5

2,5

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

3

4

0

16

2

6

10

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

8

12

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

14

0

30

10

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

20

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

Gráfico 65. Pena básica por abuso sexual amenores (en años). 0,08 años =1 mes

Gráfico 66. Pena cualificada por abusosexual a menores (en años)

Gráfico 67. Pena básica por homicidio (enaños). Suecia: la pena es de prisión perpetua,pero ha sido sustituida por el tiempo a partirdel cual el interno puede salir en libertadcondicional

Gráfico 68. Pena por homicidio (en años).0,08 años=1 mes; 0,01 años=3 días; 0,5años=6 meses


2

-2

12

0

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

10

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

2

0

16

4

8

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

6

10

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

14

12

20

0

40

10

30

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

1

-1

6

0

2

4

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

3

5

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

Gráfico 69. Pena básica por asesinato (enaños). Salvo España y Portugal, el resto depaíses aplica la prisión perpetua. Sinembargo, para convertir la prisión perpetuaen cifras ha sido sustituida por los tiempos apartir de los cuales los internos pueden saliren libertad condicional en cada caso

La tasa de encarcelación correlaciona directa-mente con la cantidad de pena máxima del asesi-nato (p=0,032).

7. INDICADORES GENERALES

7.1. Población

Población (en miles de personas)


0

30

10

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Portu

gal

20

Españ

aSuiz

a

Máximo

Mínimo

Gráfico 70. Población media del trienio 2002-2004 en miles de personas y tasa deencarcelados por cada 100.000 habitantes


50.000

0

10.000

30.000

70.000

Tasa

en

carc

elad

os

90.000 200

Suiza

Suecia

Alem

ania

Fran

ciaIta

lia

Catal

uña

Paíse

s Baj

os

Ingl

ater

ra

y Gal

es

Portu

gal

Españ

a

Canad

á

Pobl

ació

n e

n (m

iles

)

80.000

60.000

40.000

20.000

Población (en miles). Media 2002-2004 Tasa de encarcelados. Media 2002-2004

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

6.674 7.311 8.942 10.404

16.252

31.605

41.582

57.401 59.381 59.626

82.503

9697

124

99

134

115112

132

7774

112

La cifra de población de los países estudiados notiene ningún tipo de relación con la cantidad deencarcelación. El gráfico 70 ilustra claramente queuna población mayor o menor no implica más omenos encarcelados por cada 100.000 habitantes.

Jóvenes de 15 a 24 años (porcentaje de población)España está en el grupo de países con mayoresporcentajes de población entre 15 y 24 años, juntocon Inglaterra/Gales, Francia y Portugal, con cifrasque oscilan entre el 12,8 y el 13,4 de la población(ver gráfico 71).

Cabe destacar que los países con mayores porcen-tajes de población entre los 15 y los 24 años sontambién los que presentan tasas superiores deencarcelación (p=0,042). Esta relación es lógica ycoherente si se toma en consideración que la inci-dencia delictiva mayor corresponde, con diferen-cia, a jóvenes que están en esta franja de edad. Esosignifica que cuanto más población de jóvenes enuna sociedad, probablemente habrá una prevalen-cia delictiva mayor (o sea, mayor proporción depersonas que participan en la delincuencia) y, enconsecuencia, una mayor tasa de condenados aprisión. En todo caso, estas relaciones entre pobla-ción general y delincuencia-encarcelación sonsiempre indirectas e están influenciadas por otrosmuchos factores.


Italia Alemania Suiza Suecia Países Inglaterra Francia España PortugalBajos y Gales

4

12

0

16

8

6

14

2

10

10,811,5 11,7 11,8 11,9

12,8 1313,2 13,4

Gráfico 71. Jóvenes de 15 a 24 años (porcentaje de población). Media del trienio 2002-2004


Menor de 15 años (porcentaje de población)Contrariamente, España se sitúa, junto con Italia,Alemania y Portugal, entre los países con porcenta-jes inferiores de población infantil, las tasas de lacual oscilan entre el 14,2% y el 18,8% (ver gráfico72).

Este indicador de población correlaciona directa-mente con la ratio de fertilidad de los países estu-diados (p=0,000). De acuerdo con el comentario

precedente, en los próximos años habrá una pobla-ción menor de jóvenes de 15 a 24 años y, en princi-pio, si otros factores continúan igual, ello deberíatraducirse en una reducción de las cifras de delin-cuencia juvenil y, en consecuencia, de las tasas deencarcelación. Otra cosa es que esta lógica se tras-lade a las cifras reales, especialmente en cuanto auna hipotética reducción de la tasa de encarcela-dos.

Densidad de poblaciónEspaña forma parte de los países con baja densi-dad de población (82 personas por km2).


Gráfico 72. Población menor de 15 años (en porcentaje de población). Media del trienio 2002-2004


Italia España Alemania Portugal Suiza Suecia Inglaterra Francia Paisesy Gales Bajos

4

12

0

16

8

6

14

2

10

20

18

14,2 14,5 1515,8

16,718 18,3 18,6 18,6

Gráfico 73. Densidad de población por km?. Media del trienio 2002-2004


Suecia España Francia Portugal Italia Alemania Inglaterra Paísesy Gales Bajos

200

400

0

500

600

100

300

22

82110 113

190231 244

479

La densidad de población es una variable probable-mente relacionada con las cifras y la topografíadelictiva de un país. La densidad de la poblacióntiene relación, entre otros factores, con la estructurapreferentemente rural o urbana de un país, estruc-tura que a la vez se relaciona con dos factores rele-vantes: el volumen de delincuencia contra las per-sonas y contra la propiedad que se produce, y el

mayor (en el ámbito rural) o el menor (en el ámbitourbano) control informal, que en principio es el fac-tor más relevante de conformidad social y, conse-cuentemente, de reducción de las tasas delictivas y,finalmente, de encarcelación. Pese a todo, aquí no seha encontrado ninguna relación entre la densidadde población de los países estudiados y las tasas dedelincuencia o las tasas de encarcelación.

El número de habitantes por viviendaEn España, el número de habitantes por viviendaes de 3. De los países analizados, esta cifra es lamayor, junto con la de Italia y Portugal.


Gráfico 74. Habitantes por vivienda. Media del trienio 2002-2004


0,5

1,5

Alemania Inglaterra Países Francia Italia Portugal Españay Gales Bajos

0

3,5

2,5

3

2

1

2,2 2,3 2,32,4

2,62,8

3

Gráfico 75. Incremento anual natural de la población (en miles) y tasa de incremento naturalpor cada 100.000 habitantes. Media del trienio 2002-2004


100

400

-200

300

200

-100

0

500

Incremento natural de la población Incremento natural por cada 100.000 habitantes

152

360 389

156150

65

-23

-154

60

-127 -13 6 6 1159 63

93

232

Alemania Italia Portugal Suecia Suiza Países España Inglaterra FranciaBajos y Gales

Incremento natural de la poblaciónEn números absolutos, España forma parte de lospaíses en que el incremento natural de la pobla-ción ha sido más elevado en los últimos años. Ennúmeros relativos, también España forma parte delos países con más crecimiento natural de la pobla-

ción (ver gráfico 75). El grupo con una tasa mayorde crecimiento natural de población por cada100.000 habitantes está formado por España (conun crecimiento natural de 152 personas por cada100.000 habitantes), Inglaterra/Gales (156), Francia(389), Suiza (150) y Países Bajos (360).

De acuerdo con diversas teorías sociológicas y conmuchos resultados de la investigación, los creci-mientos rápidos e intensos de población se aso-cian a la aparición o exacerbación de diversos pro-blemas sociales, entre otros, a un incremento amedio plazo de las tasas de delincuencia, quepodría traducirse a la vez en un aumento de lastasas de encarcelación.

Tasa de inmigraciónEspaña se ha convertido en el país con la mayortasa de inmigración por cada 100.000 habitantes,junto con Italia, aunque los separa una importantedistancia. Efectivamente, el promedio de inmi-grantes en estos tres años ha sido en España de1.511 personas por cada 100.000 habitantes (en Ita-lia la tasa es de 876). El resto de países estudiadosforma parte del grupo con bajas tasas de inmigra-ción, con valores que oscilan entre 51 y 592 inmi-grantes por 100.000 habitantes (ver gráfico 77).

El análisis de correlaciones indica algunos datosrelevantes en este contexto. Los países con másinmigración relativa también presentan un por-centaje mayor de encarcelados por delitos contrala salud pública (p=0,018). En este sentido, en loscasos de Cataluña y de España en su conjunto, seconstata que muchos extranjeros (especialmentelatinoamericanos y africanos) están en prisión pordelitos relacionados con el tráfico y la venta de

drogas. En términos más generales ha sido unaconstante a lo largo de todo el siglo XX (desde elChicago de los años 20 hasta la Barcelona de los2000) que muchos inmigrantes, a menudo de nive-les culturales y capacidades laborales bajas (ade-más de las dificultades generales de regularizar susituación en el país) y, por lo tanto, con graves difi-cultades iniciales para incorporarse a actividadeslaborales lícitas, encuentren una oportunidad en elmercado ilícito de la venta y la distribución de dro-gas, donde nadie no les pedirá los papeles.

Aunque, de acuerdo con los datos que aquí se ana-lizan, no se haya encontrado una correlación esta-dística significativa, en el gráfico 77 sobre las tasasde inmigrantes por cada 100.000 habitantes se hansobrepuesto las tasas de población encarcelada.Como puede verse para los tres países con unatasa de inmigración mayor se observa una ciertacovarianza de ambas variables: cuanto mayor tasade inmigración se observa también una tasa mayorde población encarcelada.

En lo concerniente a los indicadores que afectan ala población general, una tasa de inmigraciónmayor está relacionada con una ratio superior deincidencia de sida (p=0,025) y con una tasa supe-rior de fertilidad (p=0,032) (ya que los inmigrantestienen, en general, más hijos que los nacionalesautóctonos).


Gráfico 76. Tasa de incremento natural de la población y tasa de encarcelados (ambas porcada 100.000 habitantes). Media del trienio 2002-2004

100

400

-200

300

200

-100

0

500

Incremento natural por cada 100.000 habitantesTasa de encarcelados por cada 100.000 habitantes

152

360 389

156150

77

-23

-154

13296 99

60 65 74112 134 124 97

Alemania Italia Portugal Suecia Suiza Países España Inglaterra FranciaBajos y Gales

7.2. Indicadores económicos y laborales

Ratio total de desempleoLa tasa de desempleo española es la más elevadade las estudiadas, con un valor de 11,3%. Otros paí-ses que también pueden ser clasificados como denivel alto de desempleo son Francia, Alemania e Ita-lia (ver gráfico 78). La ratio general de desempleo

no correlaciona significativamente con las tasas depoblación penitenciaria, únicamente está directa-mente relacionada, como es lógico, con las tasasparciales de desempleo de hombres, mujeres yjóvenes menores de 25 años.


Gráfico 77. Inmigrantes por cada 100.000 habitantes. Media del trienio 2002-2004


Países Francia Alemania Inglaterra Suecia Portugal Suiza Italia EspañaBajos y Gales

400

1.200

1.600

800

600

1.400

200

1.000

1.800 160

140

120

100

80

60

40

20

00

51169 179

270 316

581 592

875

1.511

134

99

74

132

77

124

9697

112

Gráfico 78. Ratio de desempleo. Media del trienio 2002-2004


Países Inglaterra Suecia Portugal Italia Alemania Francia EspañaBajos y Gales

4

8

0

10

12

2

64,3

4,95,6

6

8,38,9

9,4

11,3

Ratio de desempleo masculino El desempleo masculino también es de los máselevados en el caso de España (8,2%), junto con Ita-lia, Alemania y Francia (ver gráfico 79).

Ratio de desempleo femeninoLa tasa de desempleo femenino en España es lamayor de todas las analizadas, con importantesdiferencias respecto al resto de países: el 15,8%(ver gráfico 80). Este indicador correlaciona con laesperanza de vida en el nacimiento de las mujeres(p=0,028).


Gráfico 79. Ratio de desempleo masculino. Media del trienio 2002-2004


Países Portugal Inglaterra Suecia Italia Alemania España FranciaBajos y Gales

3

6

0

7

9

1

5

2

4

8

4,1

5,1 5,45,9

6,5

8 8,2 8,4

Gráfico 80. Ratio de desempleo femenino. Media del trienio 2002-2004


10

8

Inglaterra Suecia Portugal Alemania Francia Italia Españay Gales

0

18

12

14

4

2

6

16

4,35,3

6,9

10 10,411,1

15,8

Ratio de desempleo de la población menor de 25añosEspaña también presenta una de las ratios mayo-res de desempleo juvenil: el 22,4%, junto con Fran-cia e Italia (ver gráfico 81). Cabe destacar en este

caso, aunque metodológicamente no se hayancomentado las relaciones no significativas, que noexiste ningún tipo de correlación entre el desem-pleo juvenil y las tasas de criminalidad o de encar-celados estudiadas.


Gráfico 81. Ratio de desempleo juvenil (población menor de 25 años). Media del trienio 2002-2004


Países Inglaterra Portugal Suecia Alemania Francia España ItaliaBajos y Gales

10

0

15

25

5

20

6,4

12,2

13,8 13,9 14,7

2122,4

23,5

Estos resultados son coherentes con la mayoría deinvestigaciones que han estudiado la relación des-empleo-delincuencia (y encarcelación). En general,se ha constatado que, para las grandes cifras de unpaís, no existe relación sistemática entre estosfenómenos sociales. Por el contrario, se han cons-tatado estos tipos de interacciones entre niveles dedesempleo y tasas de delincuencia cuando se estu-dian en unidades de análisis más pequeñas, comopor ejemplo un determinado barrio o sector de laciudad (Vold te al. 2002).

Población desempleada con estudios de tercernivel España e Inglaterra/Gales son los países con por-centaje mayor de personas con estudios de tercernivel en situación de desempleo (ambos países conporcentajes del 7,5%). Junto con Francia e Italia,

conforman el grupo de países con una tasa mayorde desempleados entre las personas con estudiosde tercer nivel (ver gráfico 82).

Es interesante destacar las relaciones existentesentre este indicador y algunas cifras criminológi-cas. Los países con una tasa de desempleadosmayor entre las personas con estudios universita-rios presentan una tasa mayor de encarcelados porcada 100.000 habitantes (p=0,047), una duraciónmayor de la encarcelación (p=0,000), una tasamayor de encarcelados por centro penitenciario(p=0,002), menos centros penitenciarios por habi-tantes (p=0,004) y menos porcentaje de extranjerosentre los encarcelados. Muchas de estas correlacio-nes empíricas probablemente son casuales o, almenos, no reflejan relaciones directas entre lasvariables asociadas.

Ratio de ocupación del total de la poblaciónEn cuanto al porcentaje de población ocupada,España se sitúa entre los países con una tasamenor de ocupación (60% de la población, ver grá-fico 83). El indicador está relacionado directamentecon una tasa mayor de condenados por 100.000habitantes (p=0,021), o sea, de manera paradójica y

aparentemente ilógica, cuanto más personas estánocupadas en un país, mayor es la tasa de personascondenadas a privación de libertad. Y en lo concer-niente a los indicadores generales, cuanto menortasa de ocupación, menor gasto en alcohol, tabacoy narcóticos (p=0,035).


Gráfico 82. Porcentaje de población desempleada con estudios de tercer nivel. Media deltrienio 2002-2004


Suiza Suecia Portugal Alemania Francia Italia España Inglaterray Gales

3

6

0

7

1

5

2

4

8

2,73,4

4,1

4,85,3 5,4

7,5 7,5

Gráfico 83. Ratio de ocupación de la población. Media del trienio 2002-2004


Italia España Francia Países Alemania Portugal Inglaterra SueciaBajos y Gales

30

60

0

70

10

50

20

40

80

5660

63 64 6568

71 73

7.3. Indicadores de formación

Estudiantes de 18 años (porcentaje)

Inglaterra/Gales, Portugal, España e Italia son lospaíses con un porcentaje menor de jóvenes de 18

años que estudian. En el caso español el 68% de losjóvenes de 18 años es estudiante. Es relevante larelación indirecta de este indicador con la tasa deencarcelados: los países con más estudiantes de 18años presentan menos encarcelados por cada100.000 habitantes (p=0,007).


Gráfico 84. Estudiantes de 18 años (en porcentaje). Media del trienio 2002-2004


Inglaterra Portugal España Italia Países Francia Suiza Alemania Sueciay Gales Bajos

20

60

0

80

40

30

70

10

50

100

90

56 6168

75 77 80 8086

94

7.4. Indicadores de salud de la población

Camas de hospital (por 100.000 habitantes)España forma parte del grupo de países con tasasbajas de camas de hospital, con una cifra de 358camas por cada 100.000 habitantes (gráfico 85). Latasa española es muy inferior a la de Francia y Ale-

mania. Se destacan las siguientes relaciones esta-dísticamente significativas: los países con tasaselevadas de camas de hospital presentan tasasbajas de encarcelados (p=0,000), porcentajes bajosde mujeres encarceladas (p=0,023) y porcentajesbajos de encarcelados por delitos contra la saludpública (p=0,023).

Gráfico 85. Camas de hospital por cada 100.000 habitantes. Media del trienio 2002-2004


500

400

España Portugal Inglaterra Italia Países Francia Alemaniay Gales Bajos

0

1.000

600

800

200

100

300

900

700

358 365 397445

463

794

881

Muertos por suicidio (por 100.000)La ratio de muertos por suicidio en España puedeser considerada baja (14,6 por 100.000 habitantes).Sólo Francia y Suiza tienen ratios de suicidio entrela población superiores a 34 por cada 100.000 habi-

tantes (ver gráfico 87). El indicador correlaciona demanera directa con la tasa de condenados por losórganos judiciales (p=0,028) y el número de suici-dios entre los encarcelados (p=0,010).


Gráfico 86. Ratio de la incidencia de sida (por millón de personas). Media del trienio 2002-2004


50

40

Países Alemania Suecia Francia Suiza España PortugalBajos

0

100

60

80

20

10

30

90

70

2,86,1 6,2

19,1

29

85,8

41

Gráfico 87. Muertos por suicidio por 100.000 habitantes. Media del trienio 2002-2004


Italia España Países Portugal Alemania Suecia Francia SuizaBajos

15

30

0

35

5

25

10

20

40

12,414,6

17,920,6

23,5 23,7

34,435,9

Gasto en alcohol, tabaco y narcóticos (por-centaje del gasto de consumo total)

El gasto en alcohol, tabaco y narcóticos es bajo enEspaña (el 3,2% del gasto de consumo total). Juntocon Italia y Países Bajos forma parte del grupo de

países de bajo porcentaje de dicho tipo de con-sumo (ver gráfico 88). Este gasto correlaciona demanera directa con la ratio de ocupación de lapoblación (p=0,035), o sea, cuanto mayor ocupa-ción de la población, mayor gasto medio en alco-hol, tabaco y narcóticos.


Gráfico 88. Gasto en alcohol, tabaco y narcóticos (porcentaje del gasto total). Media deltrienio 2002-2004


Italia Países España Francia Suiza Inglaterra Portugal Suecia AlemaniaBajos y Gales

0,5

2,5

0

3,5

1,5

1

3

2

4,5

4

2,4

33,2

3,43,6

4 4 4 4,1

Gasto total en seguridad social (porcentajerespecto al PIB)

España presenta el gasto menor en seguridadsocial de los países estudiados (el 20% del PIB).Comparativamente, Suecia destina el 33% (gráfico89). El indicador presenta múltiples relaciones conotras variables. En cuanto a las cifras de criminali-

dad, los países con mayor gasto en seguridad socialson los que presentan la mayor tasa de delitosdenunciados (p=0,050), de condenados (o sea, nopreventivos) (p=0,042), mayor porcentaje de encar-celados por delitos contra las personas (p=0,010),pero un porcentaje menor por delitos contra lasalud pública (p=0,047), y una menor tasa de encar-celación.

Gráfico 89. Gasto total en seguridad social (porcentaje respecto al PIB). Media del trienio2002-2004


España Portugal Italia Inglaterra Países Suiza Alemania Francia Sueciay Gales Bajos

10

30

0

20

15

5

25

35

20

24,9 26,1 27,2 27,929,2 30,4 30,8

33

1. TASAS DELICTIVAS, DE DENUNCIA YDE CONDENA

• Las tasas delictivas de Cataluña y del conjuntode España son de las más bajas de la Europaoccidental, de acuerdo tanto con cifras oficialescomo no oficiales. Esta conclusión se funda-menta en los siguientes datos comparativos dela delincuencia. Cataluña tiene en comparacióncon otros países:

– Una victimización anual del 19% frente a másdel 24% que presenta la mayoría de los países.Sólo Portugal tiene una victimización inferior(15%).

– Una victimización anual en delitos de contacto(robo con violencia, agresiones sexuales, agre-siones físicas y amenazas) del 1,5% frente a losdemás países, en los que oscila entre el 2% y el3,6%. Sólo Portugal presenta una victimizaciónde contacto inferior (con un 1,4%).

– Una tasa de 528 delincuentes por cada 100.000habitantes (datos del año 2000) frente a losdemás países europeos, en los que oscila entrelos 721 y los 4.042 delincuentes por 100.000habitantes. En este caso, delincuente hace refe-rencia a cualquier persona que haya tenido otenga contacto con los órganos de control for-mal como sospechosa, detenida, condenada,etc.

– Una tasa de 2.308 delitos denunciados por cada100.000 habitantes (datos del año 2000) frente alos demás países europeos analizados en queoscila entre los 3.616 y los 13.693.

– Una proporción menor de mujeres delincuentes(el 9,3%) en el conjunto de los delincuentes,mientras que los demás países oscilan entreporcentajes del 11,8% y del 23,1% de mujeresdelincuentes. En principio, en materia de delin-cuencia, que un número menor de mujeres par-ticipe en actividades delictivas es un dato queno puede tener más que una lectura positiva. Laparticipación conjunta de hombres y mujeresen la delincuencia se refuerza recíprocamente ypropicia una mayor duración de las carreras cri-minales. Por el contrario, las mujeres (parejas nodelincuentes) son uno de los factores más deci-sivos en la finalización de las carreras delictivas

de los hombres. En definitiva, que la delincuen-cia no se instale en el seno de más parejas es undato muy positivo.

– Una proporción de menores delincuentes del12,6% (en el conjunto de los delincuentes), quees inferior o parecida a las proporciones demenores de otros países europeos, que se sitúanentre el 11,2% y el 28,8%.

– Por ahora el porcentaje de extranjeros delin-cuentes (16,5%) del conjunto total de delincuen-tes no es el más elevado de los países europeosen los que este dato se ha podido obtener (quese sitúan entre el 19,1% y el 25,8%).

– Una tasa de 277 personas condenadas (a cual-quier tipo de pena: multas, cárcel, medidasalternativas, etc.) por cada 100.000 habitantes,frente a los países europeos analizados, en losque se sitúa entre 484 a 2.662 condenados.

• Aparte de que las víctimas experimenten real-mente menos delitos que en otros países, de losdelitos que las víctimas sufren se denuncia unaproporción menor (41%) que en la mayoría de lospaíses, que denuncian porcentajes entre el 48% yel 58%. O sea, en Cataluña hay una propensión adenunciar delitos sufridos que es un 12% demedia inferior a la mayoría de los países euro-peos. Este dato se conecta con las encuestas deopinión sobre la justicia que periódicamentelleva a cabo el CIS, donde el 75% de los encuesta-dos afirmaba en 2005 que, ante un conflicto conotra persona, prefería “llegar a un acuerdo [...]aún a costa de perder algo de lo que en justiciapodría corresponder [le] pero evitando así laintervención de terceros o el recurso a los tribu-nales” (Toharia y García de la Cruz, 2005, p. 16).Una explicación plausible de esta tasa reducidade denuncia podría ser la desconfianza de losciudadanos en los mecanismos formales de con-trol y sus burocracias, lo que incluye a los tribu-nales, pero también, en primera instancia, a lapolicía.

• Pese a que los ciudadanos catalanes sufren rela-tivamente pocos delitos y denuncian en propor-ción aún menos, manifiestan una elevada per-cepción de inseguridad, en concreto deinseguridad en la calle o fuera de casa (del 35%),


V. CONCLUSIONES

frente a una menor percepción experimentadaen los demás países europeos, que oscila entre el15% y el 27%. Estos datos corresponden a la res-puesta afirmativa a la siguiente pregunta formu-lada en la encuesta internacional de victimiza-ción: ¿Se siente usted seguro fuera de su casa?De los ocho países analizados pueden diferen-ciarse tres grupos:

a) Países que podrían llamarse realistas, con unequilibrio entre sus índices de victimización ysus percepciones de inseguridad: Francia, Suizae Inglaterra/Gales.

b) Países que podrían llamarse optimistas, donde lapercepción de inseguridad es inferior al índicede victimización: Suecia, Canadá y Países Bajos.

c) Países pesimistas, donde la percepción de insegu-ridad es bastante superior a sus índices de victi-mización: Portugal y especialmente Cataluña

Esta elevada magnitud del miedo al delito perci-bida por los catalanes (en comparación con otrosciudadanos europeos) debería llevar a los poderespúblicos a una reflexión en torno a las causas o losfactores que pueden producirla y a orientar, en sucaso, políticas de opinión pública correctoras deesta distorsión. Es una hipótesis probable que en elcontexto catalán (y español) haya una hiperrepre-sentación mediática sesgada y espectacular demuchos hechos delictivos, lo cual probablementeincide en una percepción incrementada de insegu-ridad y en un aumento muy irreal del miedo asufrir delitos. De estos medios de comunicacióndepende la construcción del denominado popu-lismo punitivo, el principio de intolerancia o la ideolo-gía del denominado derecho penal del enemigo.

Si este fuera el caso, una política de comunicaciónmás racional tendría que llevar a los medios decomunicación a colaborar para construir unasociedad, en términos de seguridad pública, mássosegada y menos alarmista. Ello no significa noinformar de la delincuencia que se produce, pero síhacerlo con más responsabilidad, sin inducir arti-ficialmente el pánico de los ciudadanos.

• Un argumento frecuente para endurecer laspenas y, en general, para las políticas represivases la creencia que los ciudadanos se decantanúnicamente por el castigo de delincuentes yrechazan otras soluciones comunitarias o dereinserción. De acuerdo con el único dato empí-rico recogido en las encuestas de victimización,en las que se solicita la opinión sobre si encarce-lar o aplicar un trabajo en beneficio de la comu-nidad a un joven reincidente que ha robado untelevisor, el 65% de los catalanes encuestadosopinan que tendría que aplicársele el trabajo en

beneficio de la comunidad y sólo el 7% sedecanta por el uso de la cárcel. Estos datos sonmuy parecidos a los de Francia y mucho másfavorables que en otros países europeos.

• Una conclusión interesante en este punto es queel hecho de que la gente tenga miedo al delito nosignifica necesariamente que considere que elúnico sistema posible es la encarcelación de todotipo de delincuentes en cualquier circunstancia.Al igual que el castigo de los delincuentes es una“idea pública” atractiva, el apoyo social a los delin-cuentes con problemas (o sea, el ofrecimiento dealternativas sociales y de recursos, dar nuevasoportunidades) también es una “idea pública”atractiva para muchos ciudadanos. Los gobiernospodrían potenciarla y diseñar políticas menospunitivas y más progresistas y comunitarias, y nosólo asumir, sin más cuestionamientos ni avalesempíricos, que los ciudadanos lo que quieren es elendurecimiento del castigo de los delincuentes.

• Del total de penas impuestas por los tribunales(datos de 1999) España (no hay datos separadospara Cataluña) presenta un predominio absolutode la privación de libertad (el 62,4% de las penasimpuestas), frente a multas (el 14,2%) o otrasmedidas alternativas o supresión de pena (el21,4%). Esta prominencia de penas de privaciónde libertad contrasta muy notablemente con elresto de países europeos que se mueven en por-centajes entre el 6,5% (Alemania) y el 39,7% (Ita-lia). Supuestamente, el sistema jurídico-penalalemán es el modelo en el que se basa el espa-ñol, pero eso, como puede verse, es sustancial-mente falso en términos de topografía de aplica-ción de penas.

• En síntesis, en cuanto a tasas delictivas, dedenuncia y de condena de los delincuentes,Cataluña y España en conjunto presentan:

– una relativa baja tasa delictiva– una elevada percepción de inseguridad en la calle– un preponderante uso de penas privativas de

libertad con los delincuentes y una baja utiliza-ción de las penas de multa y de medidas alter-nativas.

2. SISTEMA PENITENCIARIO

• Durante los últimos años Cataluña y todaEspaña han llegado a tener la mayor tasa peni-tenciaria de toda su historia, con 132 y 146encarcelados, respectivamente, por cada 100.000habitantes (junio 2007). Estas tasas son tambiénlas más elevadas de los países europeos occiden-tales.


• La estructura de la población penitenciaria cata-lana por tipologías delictivas corresponde a unamayoría de internos por delitos contra la propie-dad (45,8%), seguidos de los encarcelados pordelitos contra la salud pública (23,5%) y losdelincuentes contra las personas (12,4%) y con-tra la libertad sexual (5,6%). Cataluña (con un45,8%) y toda España (con un 38,3%) presentanuna estructura de encarcelados claramente ses-gada en dirección al control de delincuentescontra la propiedad, frente a los otros paíseseuropeos analizados, que tienen un porcentajede encarcelados por delitos contra la propiedadentre 12,3% y 28,8%. Este dato relevante puedeindicar dos tipos de políticas jurídicas penales:una en relación con la definición de las tipolo-gías delictivas, en el sentido de que diversasconductas que en España se catalogan comodelitos contra la propiedad (por ejemplo, robocon violencia) en otros países se tipifican comodelitos violentos o contra las personas; otra, enel sentido de una hiperpenalización, mediantela privación de libertad, de los delitos contra lapropiedad. Una reflexión importante tendríaque considerar la posibilidad de diversificar másla previsión de penas en función de la gravedady violencia de los comportamientos, y reservarla pena de cárcel para delitos de alto riesgo yviolencia.

• Los encarcelados de Cataluña y de España tienenun promedio de edad de 35 y 34,7 años respecti-vamente, que es superior (entre 1 y 4,5 años) a lamayoría de los países europeos analizados. Unaexplicación plausible de esta mayor edad es uncumplimiento factual de penas más largo.

• España y por extensión Cataluña tienen la mayorduración de estancia en prisión (15,4 meses), encomparación con otros países europeos comopor ejemplo Suiza (1,2 meses), Portugal (4meses), Países Bajos (4,7 meses) y Francia (8,3meses).

• A excepción de Suiza e Italia, Cataluña presentael mayor porcentaje de extranjeros en las cárce-les (30,4% de toda la población penitenciaria).

• En este punto es importante señalar que lascifras de encarcelados no se corresponden ni sonproporcionales con la criminalidad real de unpaís. La explicación de las diferentes tasas deencarcelación en cada uno de los países radicaen los mecanismos que estos países tienen paracanalizar y controlar el fenómeno delictivo.

• Las cifras penitenciarias suelen utilizarse erró-neamente como un barómetro de la delincuen-cia. Teniendo en cuenta los datos obtenidos y losactuales no es posible afirmar que los extranje-

ros son los que más delinquen, sino que cabríaanalizar los motivos por los que se explica esteaumento de extranjeros en las prisiones.

• Cataluña y España han orientado su políticapenitenciaria hacia la construcción de macro-centros en vez de centros medios o pequeños. Eneste sentido, Cataluña dispone de 1,6 centrospenitenciarios (para un promedio de 736 inter-nos cada uno) por millón de habitantes, mien-tras que la mayoría de los países europeos pre-senta una proporción mayor de centros máspequeños (alrededor de 6 centros, para 200 inter-nos de media cada uno, por cada millón de habi-tantes). Esta política de grandes construccionespenitenciarias, diferente a la del resto de Europa,tiene implicaciones económicas, de seguridad delos centros y también de posibilidades rehabili-tadoras. En principio, los centros más pequeñospermiten una diversificación de la seguridad yfacilitan los mecanismos rehabilitadores, mien-tras que los centros muy grandes, pese a queaparentemente reducen los gastos económicosen seguridad, de facto, obligan a una seguridaduniforme mayor y más costosa, en muchos casospara internos que no la requieren (por ejemplo,todos los internos que salen habitualmente depermiso y tienen que volver, paradójicamente, acentros con máximas medidas de seguridad).

• Un preso cuesta al día 68 €74. Más aún si sonmenores o jóvenes. Por el contrario, una medidapenal alternativa es una décima parte del costede una pena de cárcel.75 En conclusión: hay quepotenciar la aplicación de medidas penalesalternativas en detrimento del ingreso de conde-nados en centros penitenciarios.

• Paradójicamente, la delincuencia no ha crecidoni crece al mismo ritmo que la población encar-celada, hasta el punto de que la Administraciónse ha visto obligada a revisar sus planes de nue-vas infraestructuras y acelerar la construcciónde los nuevos centros penitenciarios.

• La pena de cárcel tendría que estar pensada parala delincuencia grave. No existe ningún tipo derelación entre encarcelar con la percepción deseguridad que tiene la sociedad. En Cataluña, apesar de una baja tasa de victimización, la per-cepción de inseguridad es muy elevada (Ver grá-fico 27: Porcentaje de personas con percepción deinseguridad y la tasa de victimización. Año 2000).


74Datos extraídos del Boletín Semestral de Información EstadísticaBásica. Julio 2007. Web del Departamento de Justicia.

75REDONDO, S.; GARCIA, G.; BLANCO, A.; ANGUERA, M.T.; LOSADA,J.L. (1997). El coste de la justicia penal: privación de libertad y alterna-tivas. Colección "Justicia y Sociedad", núm. 16. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya.

• La política se ha visto contaminada por la ideade que debería encarcelarse a más personas ydurante más tiempo. Sin duda, las reformaspenales y procesales operadas han ido en estesentido. Es el momento de reflexionar sobre unapolítica criminal que en vez de centrar losesfuerzos en la encarcelación, comprenda quehay formas más humanas, menos costosas ymás eficaces para conseguir liberar los actualescentros penitenciarios.

• La elevada población penitenciaria existente haprovocado que España y Cataluña tengan altasmedias de ocupación de los centros, con 113 y114 internos por cada 100 plazas. O sea, los cen-tros están masificados por encima de sus capa-cidades.

• En cuanto al personal penitenciario, Cataluña yEspaña tienen una tasa de trabajadores peniten-ciarios comparativamente baja, con valores de40,7 y 43 trabajadores por cada 100 internos res-pectivamente. En concreto, Cataluña tiene unatasa de trabajadores de tratamiento (6,5 por cada100 internos) menor que España (7,1), Suiza (9,8)y los Países Bajos (8,7), y mayor que Portugal,Francia, Alemania, Inglaterra e Italia. En todocaso, hay que destacar que el sistema peniten-ciario catalán, como el sistema jurídico penal ensu conjunto, es una estructura administrativaaltamente burocratizada, lo que implica que lamayor dedicación del personal de tratamiento sedestina realmente, no a tratar a los internos, sinoa atender y resolver las demandas burocráticasrelativas a las clasificaciones y reclasificacionesde internos, informes de permisos, informes deconcesión de libertad condicional, informesexplicativos y justificativos diversos a los jueceso a la Dirección General, etc.

3. PENAS PRIVATIVAS DE LIBERTAD

• La primera conclusión que puede extraerse delanálisis efectuado es que la pena privativa delibertad, y en concreto la pena de cárcel, conti-núa estando muy presente en todos los ordena-mientos jurídicos. Sin embargo, se detectanalgunas diferencias relevantes en relación con laconfiguración de esta pena en los diferentes sis-temas legales.

• En Cataluña, la pena de cárcel aplicable por losjueces y los tribunales según la regulación delCódigo Penal español de 1995 tiene una duraciónmáxima mayor que la prevista en otros códigospenales europeos. La pena de hasta 20 años decárcel por la comisión de un único delito quepuede imponerse en España se aleja bastante de

lo que prevé Alemania (máximo de 15 años) oSuecia (máximo de 10 años). Tal vez, el máximoespañol resulta más equiparable a las disposicio-nes de la ley penal en Portugal (máximo de 20años), Francia (máximo de 30 años) o Italia(máximo de 24 años). Sin embargo, en estos esta-dos, tal y como se ha analizado en el capítuloanterior, los jueces disponen de un margen másamplio para determinar la pena a imponer, loque puede favorecer la aplicación de penas deduración inferior.

• En relación con la duración mínima prevista enla ley para la pena de cárcel, cabe señalar que los3 meses que actualmente fija el Código Penalespañol constituyen una de las previsiones máselevadas. Este dato contrasta con la inexistenciade un límite mínimo de duración en Francia, conel medio mes previsto en Italia o Suecia o con laduración de un mes que prevén Alemania y Por-tugal. En cambio, estos códigos penales que par-ten de un límite mínimo menor prevén numero-sas fórmulas orientadas a la sustitución de laprivación de libertad por otras penas de cumpli-miento en la comunidad (multa, trabajos enbeneficio de la comunidad, etc.). Al partir depenas de cárcel menores, las penas sustitutivasque se imponen son también más asequiblespara el penado.

• Las últimas reformas aprobadas desde el año2003 confirman el giro presenciado en los últi-mos tiempos en el sentido de que no se cumpleel enunciado del artículo 25.2 de la CE.

• Este cambio se ha constatado, entre otros moti-vos, por el agravamiento de la duración de lapena de cárcel en los concursos, el endureci-miento de los criterios para acceder al tercergrado, la aplicación de los requisitos de la liber-tad condicional, la restricción de los beneficiospenitenciarios del artículo 78 del Código Penal y,en definitiva, por la amplia restricción de losderechos individuales que orienta toda lareforma.

• Como se ha apuntado anteriormente, la cárcelpuede tener una duración de mínima 3 meseshasta 20 años, ya que la última de las reformasaprobadas recupera lamentablemente la pena de3 meses (suprimida por el Código Penal de 1995)y no tiene en cuenta las críticas a la pena de cár-cel por su escaso papel en la reinserción social.

• Las penas cortas de cárcel presentan comoinconveniente mayor las dificultades para el tra-tamiento, ya que el tiempo escaso de la duraciónimpide su funcionamiento. Además, este escasotiempo de estancia en prisión no impide que losefectos nocivos, como por ejemplo la separación


familiar, el abandono de la actividad laboral o elcontagio criminal puedan afectar al sujeto.

A la vez, las excepciones a la duración máxima de20 años, ya previstas en el artículo 76 del CódigoPenal de 1995, aumentan con la Ley 7/2003, quepermite llegar hasta 40 años en función de laspenas que forman los concursos en los casos quese establecen.

• El Tribunal Supremo ha reconocido en diferentesocasiones (STS 23 de enero de 2000 y 7 de marzode 2001) que las penas que superan los 20 añosde cárcel no cumplen ninguna función preven-tiva general ni preventiva especial ni puedenproducir efectos resocializadores, por lo queaconseja buscar fórmulas en el ámbito peniten-ciario destinadas a evitar penas asimilables a lacadena perpetua como el indulto parcial, la soli-citud de indulto por la junta de tratamiento o eladelantamiento de la libertad condicional,mecanismos que se han comentado anterior-mente.

• Teniendo en cuenta esta opinión jurisprudencialy la línea doctrinal dominante que rechaza laspenas de cárcel tan largas por sus claros efectospoco socializadores, no es muy comprensibleesta desmedida dureza de la pena de cárcel. Eneste sentido, son muchos los penalistas comopor ejemplo García Valdes, Quintero Olivares,Muñoz Conde y otros que se han mostrado con-trarios a este tipo de cadena perpetua. En ocasio-nes, se señala como referencia la existencia de lacadena perpetua en otros países europeos comoFrancia, Alemania o Italia, a pesar de que enestos países existe la posibilidad de remitir estafigura a través de la libertad condicional.

• El panorama catalán actual en este sentido esdesolador porque en abril de 2007 había 118internos con penas de hasta 6 meses de cárcel y361 internos con penas de más de 20 años, cifrasque se han mantenido más o menos establesdurante los últimos años y que refuerzan mucholas ideas apuntadas con anterioridad.

4. PENAS ALTERNATIVAS

• En cuanto a las penas de cumplimiento en lacomunidad, también conocidas como penasalternativas a la cárcel, lo que más destaca es ladiversidad de opciones existente en todos loscódigos penales, que van desde las penas demulta hasta la pena de trabajos en beneficio dela comunidad, la inhabilitación o la obligación departicipar en una determinada actividad o pro-grama.

• Si bien las penas no privativas de libertad quepueden ser aplicadas en Cataluña coinciden engran parte con el abanico existente en otros paí-ses europeos, en la regulación española se echaen falta una mayor entidad de estas penas, comopor ejemplo la multa, que en muchos estados hapasado de ser una mera alternativa a observarsecomo pena principal. Además, la posibilidad deaplicar penas no privativas de libertad como ver-daderas alternativas a la pena de cárcel, o sea,como sustitutivas o en suspensión de la pena decárcel, queda bastante limitada en comparacióncon lo que prevén otros ordenamientos.

• Como penas sustitutivas de la cárcel se estable-cen únicamente las penas de multa y la de traba-jos en beneficio de la comunidad, mientras que enotros ordenamientos es posible también la aplica-ción de penas de inhabilitación para cargo o acti-vidad profesional, prohibición del permiso deconducir, sistemas de libertad vigilada, etc. (ver latabla 14: La previsión de penas no privativas de liber-tad como penas principales. Duración máxima ymínima). En cuanto a la suspensión de la ejecu-ción de una pena privativa de libertad, la regula-ción española es menor que la que prevén otrosestados, que permiten aplicar esta fórmula apenas de cárcel de hasta 5 años (Francia) o hasta3 años (Portugal), mientras que en España selimita a los 2 años de cárcel, y sólo en caso de toxi-cómanos se extiende hasta los 5 años. Tal vez,una fórmula adecuada, en especial por su flexibi-lidad, sería la pena introducida recientemente enla legislación inglesa que permite el cumpli-miento de una pena comunitaria, integrada pordiferentes requerimientos, y que puede ser apli-cada en todos los casos en los que la pena de cár-cel no pueda ser valorada como indispensable.

• El estudio La reincidencia en las penas alternativasen prisión en Cataluña (Villacampa Estiarte,C.;Torres Rosell, N.; Luque Reina, E., 2005) analizalos índices de reincidencia administrativa porparte de los individuos que han sido condenadosa dos tipos de medidas alternativas en prisión.Por una parte, a quien se les suspendió la penade cárcel y, por otra parte, a quien se les susti-tuyó la pena por trabajos en beneficio de lacomunidad. Se entiende por reincidencia unnuevo contacto con la Administración peniten-ciaria o con la Administración de ejecución demedidas alternativas por un nuevo hecho. Losresultados son que la reincidencia administra-tiva de los sometidos a medidas penales alterna-tivas es del 16,1%, inferior a la tasa de reinciden-cia penitenciaria en un periodo similar (37,45%).Una conclusión a la que llega este estudio es quelas medidas penales alternativas tienen unmejor rendimiento preventivo que la pena decárcel y también resultan más efectivas en el


caso de personas que no hayan delinquido conanterioridad.

5. LIBERTAD CONDICIONAL

• Un dato importante sobre la ejecución de laspenas de cárcel es la posibilidad de que el penadoacceda a la libertad condicional. En este ámbitose detecta que la regulación prevista por reglageneral en el Código Penal español y que es apli-cable a los internos en cárceles catalanas puederesultar más severa que la que prevén otros orde-namientos jurídicos. Así, mientras que en lamayor parte de países se prevé por regla generalel acceso a la libertad condicional una vez se hancumplido las dos terceras partes de la condena(Alemania, Suecia, Suiza) o incluso a la mitad dela condena (Francia. Portugal, Italia), en España, laregla general es la del cumplimiento de las trescuartas partes de la condena, susceptible de ser alas dos terceras partes cuando concurren deter-minadas circunstancias. La introducción,mediante las reformas del año 2003, de la posibi-lidad de acceder a la mitad de la condena cuandoconcurran determinadas circunstancias no essino una aproximación a lo que en algunos orde-namientos ya es habitual, de manera que deberíaser, siempre y cuando sea posible, potenciada.

• Pese a que en la revisión de algunos códigospenales europeos pueda chocar la presencia de lapena de prisión perpetua, inexistente en la leypenal española, cabe tener en cuenta que las sen-tencias de los respectivos tribunales constitucio-nales han limitado el sentido de esta pena aldeterminar la posibilidad de que los condenadosaccedan a la libertad condicional una vez hayancumplido una determinada parte de la pena (15años en Alemania, 18 años en Francia, 20 años enItalia, etc.) y siempre y cuando el penado cumplalos requisitos de carácter personal, social y penalfijados para la valoración de la libertad condicio-nal. Por lo tanto, la posibilidad de aplicar penasde hasta 40 años de cárcel para los delincuentesque han cometido dos o más delitos graves esuna previsión más aflictiva que la establecida enotros códigos penales europeos, y en consecuen-cia, debería ser aplicada con absoluta cautela.

• Otro indicador muy negativo sobre el sistemapenitenciario es que en Cataluña la concesión delibertades condicionales se ha reducido a lo largode los últimos años y es la más baja de los paíseseuropeos donde este dato se ha podido analizar.En Cataluña se conceden al año 8,1 libertadescondicionales por cada 100 internos, frente a las12 que se conceden en la Administración peni-tenciaria española, 9,9, en la francesa y 14,1, enla portuguesa.

6. DUREZA DE LA LEY PENAL

• Finalmente, para determinar la dureza de la leypenal se ha analizado la pena legalmente pre-vista para determinados delitos, y en concretopara las infracciones que se computan de formamayoritaria en los centros penitenciarios. Unaprimera diferencia importante que se detecta alcomparar la regulación aplicable en Cataluña yEspaña con la de otros países europeos es la rela-tiva a la pena mínima aplicable, no sólo en tér-minos generales, cuestión a la que ya se hahecho referencia, sino en el delito concreto. Osea, en la mayoría de las leyes penales estudia-das la pena mínima aplicable al delito es o bieninexistente o bien inferior a la prevista enEspaña. Por ejemplo, para el delito de robo conviolencia o intimidación, la pena mínima de cár-cel prevista en la ley es de 1 año en Alemania,Portugal y Suecia (en Francia la ley no fija unmínimo), mientras que en España el límitemínimo es de 2 años. Esta diferencia está claratambién en el delito de tráfico de drogas, en elcual Alemania, Francia o Suecia no fijan unlímite mínimo de pena y en Italia y Portugal separte de un mínimo de 1 año, mientras que ellímite que fija la ley española es de 3 años.

• Esta primera diferencia importante influye enuna segunda consecuencia aún más importantey que hace referencia al margen más amplio dedecisión de que disponen los jueces de otrosestados. O sea, los jueces españoles y catalanesquedan claramente limitados por una determi-nada pena mínima y máxima que son, en com-paración con otros códigos penales, bastantepróximas. El hecho de que en otros ordenamien-tos la diferencia entre la pena mínima prevista yla máxima sea mucho más amplia significa quese otorga al juez una capacidad de decisiónmayor y un margen más amplio para valorar lascircunstancias personales y penales del reo a lahora de fijar la pena y de decidir la convenienciade sustituir la pena de cárcel por otra de cumpli-miento en la comunidad.

7. DELITOS CONTRA LA SALUD PÚBLICA

• Una de las conclusiones del trabajo de investiga-ción está relacionada con las respuestas que losdiferentes sistemas penales utilizan para hacerfrente a los delitos contra la salud pública en unmarco de referencia de las sustancias que cau-san un grave daño a la salud, las cuales han sidorecogidas en el catálogo elaborado por la Organi-zación Mundial de la Salud. La respuesta penalpara este tipo de conductas ha sido definidacomo barata y políticamente rentable.


• Se observa una auténtica dispersión en el uso dela pena de cárcel por los diferentes estados anali-zados: Italia, Francia, Suiza y España constituyenel grupo de países que regulan penas de cárcelmáximas para este tipo de conductas, que puedenllegar hasta 20 años de cárcel en supuestos muycualificados. Francia prevé la prisión perpetua conposibilidad de salir en libertad condicional.

Sin embargo, cuando se observa la población peni-tenciaria existente en cada país por este tipo dedelitos, después de Portugal, con un 29,5%, Cata-luña, con un 23,5 de la población, ocupa el segundolugar y España, con el 22,3%, ocupa el tercer lugar.

• La correlación entre una duración mayor de lapena de cárcel con un porcentaje mayor de inter-nos en prisión por este tipo de delitos es predica-ble (a excepción del caso de Portugal) respectoa Cataluña, España e Italia, pero no respecto aFrancia y a Suiza.

Asimismo, cabe significar que en el periodo estu-diado los países con un promedio mayor de pobla-ción penitenciaria por este tipo de delitos son Ita-lia, con 12.484, España, con 12.422, e Inglaterra/Gales, con 9.655.

De ello se desprende que un mismo problema defi-nido como de salud pública con una dimensión glo-bal puede ser abordado desde diferentes perspecti-vas jurídicas y con unos resultados diferentes.

• Sin perjuicio de la necesidad de unificar respues-tas internacionales comunes que permitan abor-dar racionalmente el problema como de salud yconsiderar al toxicómano como enfermo, cabeplantear soluciones que no partan de la cárcelcomo solución exclusiva al problema. Además,las encuestas de opinión llevadas a cabo en este

trabajo de investigación reflejan una opiniónmayoritaria de arbitrar respuestas alternativas ala pena de cárcel para estas personas.

En este sentido, cabe señalar que los legisladoresse han visto sorprendidos por la irrupción de ladrogadicción y no han reaccionado adecuada-mente ante la gravedad del problema, por lo que elabordaje del problema ha descargado en una osci-lante jurisprudencia.

• Se afirma que más del 80% de la criminalidad enEspaña está relacionada con la droga. Con lairrupción violenta de la drogadicción en ladécada de los años 80, los operadores del sis-tema penal y los trabajadores para la reinsercióny rehabilitación de drogadictos albergaron espe-ranzas en el nuevo Código Penal, esperanzas nosatisfechas, respecto a la articulación de medi-das no penales y la adecuación de los recursosde salud que permitiesen la rehabilitación deltoxicómano, hecho que simultáneamente rever-tiría en la seguridad colectiva.

• Es necesario que tanto el Estado como las dife-rentes administraciones autonómicas articulenrecursos, no sólo penitenciarios, que permitanser alternativas eficaces en el tratamiento de ladrogadicción y en la rehabilitación del toxicó-mano que ha cometido un delito.

• En este contexto debe analizarse igualmente lanecesidad de proporcionalidad en la aplicacióndel tipo penal de tráfico de drogas que prevé elartículo 368 del Código Penal, en el cual el legis-lador no establece diferentes modalidades deconducta, sino que sanciona con la misma penaal traficante funcional que se dedica al tráficopara satisfacer la propia adicción que al trafi-cante de cantidades importantes.


1. DELINCUENCIA, SISTEMA DE PENASY MASIFICACIÓN PENITENCIARIA

Como se ha puesto de relieve en este informe,España tiene en estos momentos una elevadapenalidad de penas privativas de libertad, espe-cialmente en lo concerniente a sus mínimos. Aúnagrava más esta situación el hecho de que desde elCódigo Penal de 1995 y las reformas subsiguienteslos cumplimientos de condena son efectivos y sinposibilidad de reducción. Ello conlleva que eltiempo medio de estancia en prisión sea, con dife-rencia, el más elevado de los países europeos ana-lizados. Este panorama negativo se agrava con lainexistencia de un razonable sistema de penasalternativas a la privación de libertad.

El tiempo medio de estancia en prisión tanto en España como en Cataluña es el más elevado de Europa

La actual legislación penal se ha creado a partir delalarmismo social producido por el efecto expan-sivo que la opinión pública tiene ante determina-dos hechos delictivos. La urgencia que reclama elalarmismo social ha determinado que el legisladorno midiese el alcance de los cambios sufridos en lalegislación penal. De esta manera, se ha llegado aun populismo punitivo, lejos de una elaboraciónrazonada de la legislación penal. No existe nin-guna investigación ni análisis sistemático en elmundo que haya demostrado que el endureci-miento de las penas de cárcel tenga como resul-tado una reducción de la delincuencia. Por lo tanto,el endurecimiento de las penas de cárcel, juntocon una dureza mayor en las condiciones de cum-plimiento, tiene un efecto evidente: el incrementoexorbitante de la población penitenciaria.

En cuanto al modelo arquitectónico de los estable-cimientos penitenciarios, una política penitencia-

ria enmarcada en los objetivos constitucionales deretención y custodia y de reinserción debe partirde un modelo no basado en macroprisiones comolas actuales, que constituyen auténticas ciudadesque actúan sobre la persona como institucionestotales76. El modelo que se propone es el de cárce-les pequeñas ubicadas en zonas no lejanas de losnúcleos de población que faciliten el desplaza-miento de los internos en su proceso de retorno ala vida social, sobre todo de los que están en fasesavanzadas de tratamiento o en regímenes de vidade contactos laborales, culturales y de tratamientocon el exterior.

Apostar, pues, por el criterio que mantiene la LeyOrgánica General Penitenciaria de crear centrosque alberguen a una población penitenciaria ges-tionable77, y priorizar criterios de eficacia del trata-miento, a pesar de que el coste que representa seamayor.

Se considera que los ingresos voluntarios78 para elcumplimiento de condenas, como forma de asu-mir las consecuencias jurídicas del delito, podríanefectuarse también directamente en unidades derégimen abierto sin perjuicio del resultado de laclasificación penitenciaria posterior.

A la vez, es conveniente que la Administraciónpenitenciaria estudie la posibilidad de crear unida-des de transición entre el régimen de vida ordina-rio79 y el cumplimiento en régimen abierto80. De


VI. PROPUESTAS Y SUGERENCIAS

76Concepto ideado por el sociólogo Erving Goffman para designarun “lugar de residencia o trabajo, donde un gran número de indi-viduos en igual situación, aislados de la sociedad por un periodoapreciable de tiempo comparten en su clausura una rutina dia-ria, administrada formalmente”. Goffman, Erving (1961),Asylums. Essays on the Social Situation of Mental Patients and OtherInmates (trad. española, Internados. Ensayos sobre la situación socialde los enfermos mentales. Amorrortu: Buenos Aires, 1970).

77Art. 12.2 de la Ley Orgánica General Penitenciaria.78Comparecencia voluntaria del penado para el cumplimiento de

una condena impuesta por los tribunales.79El régimen ordinario se aplica a los penados clasificados en

segundo grado, a los penados sin clasificar y a los detenidos ypresos (Art. 74.1 Reglamento Penitenciario RD 190/1996).

80El régimen abierto se aplica a los penados clasificados en tercergrado que puedan continuar su tratamiento bajo el régimen desemilibertad (Art. 74.2 Reglamento Penitenciario RD 190/1996).

esta forma, se garantizaría la eficacia del trata-miento, sobre todo para los internos que hubiesenterminado con éxito los programas específicos detratamiento realizados.

Para cumplir todos estos objetivos y dar sentido almandato del artículo 25.2 de la CE, cabe incremen-tar el volumen de personal destinado a funcionesde vigilancia y tratamiento, de manera que puedanlograrse los objetivos de reinserción y rehabilita-ción. Igualmente, debe incrementarse el personaldestinado al seguimiento de libertades condicio-nales y medidas penales alternativas81, y potenciarla formación y el reciclaje de todo el personal alservicio de la ejecución penal y penitenciaria.

La Administración penitenciaria de Cataluña inte-gra en los equipos de tratamiento a personal queanteriormente había cumplido funciones de vigi-lancia. A pesar de que esta medida se considerapositiva, la selección debería hacer hincapié en lasactitudes personales para evitar una posibleinfluencia distorsionadora respecto a las funcio-nes que éstos cumplían anteriormente. La actuali-zación, la formación y el reciclaje de este personaldeben llevarse a cabo antes de que éste inicie laactividad de tratamiento.

Se propone un modelo de cárceles pequeñas ubicadas cerca de los núcleos urbanos

En síntesis, sobre este apartado, el Síndic propone:

– Legislación penal razonable no basada y refor-mada continuamente a partir del alarmismoque suscita cada episodio grave de delincuencia.

– Modelo de cárcel pequeña ubicada en zonas nolejanas de los núcleos de población.

– Creación dentro de los centros penitenciarios deunidades de transición entre el régimen ordina-rio y el régimen abierto.

– Incremento del personal de vigilancia y de tra-tamiento, y fomento de la formación y el reci-claje de todo el personal.

2. PENAS ALTERNATIVAS

Deben potenciarse las medidas penales alternati-vas (en lo sucesivo MPA) firmando más conveniosde colaboración con los diferentes municipios,consejos comarcales y un número indeterminadode asociaciones y entidades civiles.

Debe apostarse por las políticas sociales y en elcaso de las MPA esta implicación es clave porquesin ayuntamientos que ofrezcan plazas en sus ser-vicios donde pueda ubicarse a la persona que debecumplir la condena o entidades privadas que cola-boren no podría aplicarse la norma.

Las MPA aumentan de forma muy significativa y seconfiguran como una modalidad de cumplimientomuy importante. Si este crecimiento se mantieneconstante, será necesaria la correspondiente dota-ción de medios que permita a los condenadoscomenzar a cumplir la medida impuesta. Así, elprimer semestre de 2007 se produjo un totalde 2.866 demandas de aplicación de algún tipo demedida alternativa en prisión, mientras que en elprimer semestre de 2006 las demandas fueron de2.154.

Del análisis de derecho comparado, en el que laspenas alternativas y la suspensión de la pena decárcel representan en España el 21,4% (única-mente Inglaterra/Gales y Portugal tienen cifrasinferiores de aplicación, ver gráfico 35), se des-prende que es necesario potenciar la aplicaciónjudicial de medidas de eficacia contrastada enotros sistemas jurídicos y ampliar el ámbito deaplicación a condenas de hasta 5 años, teniendoen cuenta el cambio normativo operado por la LO15/2003, de 25 de noviembre de 2003, que introdujola posibilidad de suspensión de las penas privati-vas de libertades de hasta 5 años.

Es preciso potenciar las medidas penales alternativas de eficacia contrastada en otros sistemas jurídicos

El concepto de pena menos grave en función de lanaturaleza y la duración de la pena debe constituirel límite de aplicación de la suspensión de penas,distinguiéndose dos categorías:

– Para penados que hayan delinquido como con-secuencia de la dependencia de sustanciasseñaladas en el número 2 del artículo 20 del CP,manteniendo la redacción actual del artículo 87


81Las medidas penales alternativas consisten en el cum-plimiento de obligaciones o tratamientos impuestos alautor de un delito por un juez o tribunal como penaalternativa al internamiento en prisión. La aprobaciónde la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, significóun cambio en el sistema penal y la introducción de nue-vas medidas alternativas al internamiento en los cen-tros penitenciarios de Cataluña. Este tipo de medidapermite al infractor conciliar el régimen penal al quedebe someterse con su vida familiar, laboral y social.

que posibilita su aplicación a condenados rein-cidentes.

– Para penados a prisión no superior a 5 años quecumplen las condiciones necesarias previstasen el artículo 81 (que se amplía de 2 a 5 años).

La suspensión podría estar sujeta, además de nodelinquir en el plazo que legalmente se determine,a condiciones como por ejemplo reparar el daño,pagar una cantidad a una entidad comunitaria,trabajos en beneficio de la comunidad, obligaciónde contactar periódicamente con el juez, etc.

Respecto a la sustitución de penas de cárcel, cabeampliar el ámbito de aplicación a penas de cárcelde hasta 3 años de duración. Se trata de establecerpor regla general la aplicación de estas medidas ylimitar el carácter discrecional actual que tienen(no susceptibles de casación penal).

En síntesis, con relación a este apartado, el Síndicpropone:

– Potenciar la aplicación de las medidas penalesalternativas.

– Apostar por políticas sociales y dotar de losmedios necesarios que permitan a los condena-dos comenzar a cumplir la medida impuesta.

– Potenciar la aplicación judicial de medidascomo la suspensión y la sujeción.

3. MODELO DE EJECUCIÓN YTRATAMIENTO PENITENCIARIO

Cataluña, al igual que toda España, presenta desdela transición democrática un modelo penitenciariolegalmente establecido bastante rehabilitador. Lapropia Constitución española, en el artículo 25.2,orienta las penas de privación de libertad hacia lareeducación y la reinserción social. Hay que reco-nocer que a lo largo de las dos décadas de adminis-tración del Sistema Penitenciario en Cataluña seha realizado un esfuerzo considerable para dotar elsistema penitenciario de personal, tanto de seguri-dad como sanitario y de rehabilitación. Pese a todo,en cuanto al personal de rehabilitación que debecumplir las funciones de clasificación y trata-miento de los internos, se observan dos carenciasimportantes:

– Este personal continúa siendo insuficiente parala elevada población penitenciaria existente. Porlo tanto, si no cambia radicalmente la situaciónen el ámbito penal, durante los próximos añosdebería realizarse un esfuerzo mayor de dota-

ción de medios personales de rehabilitación,como por ejemplo psicólogos, criminólogos,educadores, maestros, trabajadores sociales ymonitores de actividades formativas y labora-les.

– Es un problema todavía más grave que la faltade medios rehabilitadores la orientación de estepersonal a funciones básicamente burocráticas,derivadas de los requerimientos del sistemajurídico-penal. En este sentido, debería reali-zarse un esfuerzo importante para reorientarlas actividades de estos profesionales hacia fun-ciones rehabilitadoras de acción, y no tanto deredacción (de informes).

El personal de rehabilitación es insuficiente para la elevada población penitenciaria

En relación con los programas de tratamiento,durante dos décadas se han desarrollado amplia-mente los ámbitos de la educación y los serviciossociales. En cuanto al tratamiento especializado deproblemáticas delictivas concretas, se han creadoprogramas específicos para toxicómanos (Departa-mento de Atención Especializada, DAE), delincuen-tes sexuales (Programa de Intervención en Con-ductas de Agresión Sexual, SAC), maltratadores(Programa de Intervención en Delitos de ViolenciaDoméstica, VIDO) y otros delincuentes violentos(Programa de Intervención en Delitos con Violen-cia, DEVI).También se iniciaron en Cataluña, y des-pués en toda España, las denominadas salidas pro-gramadas82.

Si bien se ha producido un crecimiento de la ofertade estos programas, éstos aún no dan cobertura alresto de población penitenciaria que los requiere.Por ello, se debería avanzar en la asignación demayores recursos técnicos a estos programas.

Además, los programas de tratamiento especiali-zados existentes deberían mejorarse y actuali-zarse, aplicar sus nuevas versiones y, en algunoscasos, reducir su extensión para que sean más efi-cientes y puedan llegar a más internos. Este obje-


82Las salidas programadas tienen la finalidad de proporcionar alinterno el desarrollo en situaciones sociales alternativas a sumedio para aumentar su capacidad de adaptación a la vida enlibertad y conseguir mejorar las expectativas de éxito del pro-ceso de reinserción social. Son programas de tratamiento deactividad en el exterior. Reguladas en el artículo 114 del Regla-mento Penitenciario RD 190/1996.

tivo de renovación sólo puede cumplirse teniendoen cuenta la investigación y la práctica internacio-nales en esta materia. O sea, revisando lo que lle-van a cabo otros países (por ejemplo los ServiciosCorreccionales de Canadá o de Inglaterra) e incor-porando algunas de sus ideas e iniciativas, demanera adaptada y reconceptualizada al contextopenitenciario catalán.

Es preciso actualizar y proponer nuevos programas de tratamiento especializados

En consonancia con la investigación internacional,pueden sugerirse cuatro ámbitos de desarrollonuevo de programas de tratamiento y evaluaciónpenitenciaria:

1. Diseño y aplicación específica de un programade tratamiento para delincuentes generales, nonecesariamente violentos, pero persistentes endelitos de hurto, robo, tráfico de drogas, etc. Osea, un programa que mejore actitudes y habili-dades prosociales en delincuentes marginales yde carrera.

2. Diseño y aplicación específica de un programade habilidades de vida necesarias para vivir demanera autónoma y más eficaz a su contextocomunitario. Este programa tendría que entre-nar habilidades básicas de comunicación noviolenta con otras personas, planificación hora-ria y de actividades vitales, resolución de pro-blemas y rutinas cotidianas (administracióneconómica, gestión bancaria, tareas domésticas,etc.), búsqueda y mantenimiento de trabajo,mejora de los vínculos interpersonales y auto-formación.

3. Estructuración de un sistema de evaluación dela preparación para la vida comunitaria y delriesgo de comisión de posibles nuevos delitos.Este sistema estandarizaría las evaluacionesnecesarias cada vez que debieran tomarse deci-siones que supusiesen la liberación parcial ototal del interno (salidas programadas, permisosde salida, régimen abierto, libertad condicional,libertad definitiva).

4. Desarrollo de programas de tratamiento, mante-nimiento y generalización del comportamientoprosocial durante los periodos de libertad condi-cional. Ésta es probablemente una de las caren-cias más importantes del sistema rehabilitador.

El periodo de la libertad condicional podría uti-lizarse de una manera mucho más proactiva yefectiva para continuar las labores de rehabilita-ción iniciadas en las cárceles o en régimenabierto. Pero ello requiere programas específicosy profesionales concretos que los desarrollen.

5. Programas de reparación-mediación y concilia-ción que puedan integrarse en los programasindividuales de tratamiento de cada interno.

En síntesis, en relación con este apartado, el Síndicpropone:

– Incrementar el esfuerzo de dotación de mediospersonales de rehabilitación.

– Reorientar las actividades de estos profesiona-les de tratamiento hacia a funciones rehabilita-doras de acción y no tanto de redacción.

– Asignar más recursos técnicos al desarrollo delos programas específicos de tratamiento.

4. LIBERTAD CONDICIONAL

Convendría establecer por regla general el acceso ala libertad condicional cuando se cumplan las dosterceras partes de la condena y el acceso a la liber-tad condicional cuando se cumpla la mitad de lacondena, sujetas a las condiciones que legalmenteestablezca el juez de vigilancia.

Igualmente, cabe eliminar las condiciones previs-tas por la Administración que fijan periodos suple-mentarios no establecidos legalmente para elevarla libertad condicional.

Cabría aplicar como regla general hasta 90 días porcada año de cumplimiento efectivo de condena,siempre y cuando se cumplan los requisitos y lascondiciones que legalmente se establezcan. Estaaplicación debería realizarse a partir del cumpli-miento efectivo de una cuarta parte de la condena,fecha a partir de la cual las propuestas deberíanser semestrales.

5. SISTEMAS DE GRABACIÓN YALMACENAJE AUDIOVISUAL

La Administración penitenciaria debería proveersede los elementos técnicos a su alcance que, respe-tando los derechos humanos, aporten objetividada sus actuaciones. Sobre todo cuando se puedanproducir situaciones que legalmente restrinjanbienes y derechos constitucionalmente protegidos.


Del incremento del número de quejas de inter-nos por presuntos maltratos se desprende lanecesidad de que la Administración penitencia-ria se dote, al igual que la Dirección General dePolicía, de los medios técnicos para que en todoslos centros penitenciarios se instalen sistemaspermanentes de grabación y almacenaje audiovi-sual en otros lugares además de las zonas depaso.

Por lo tanto, estas cámaras de videovigilanciadeberían ampliarse también a las zonas de cacheo,a los módulos de ingresos, de sancionados, de régi-men cerrado y de salud mental. De esta forma, sepermitiría a la Administración supervisar lasactuaciones en las que los derechos fundamenta-les de los internos pudiesen verse fácilmente vul-nerados.

Igualmente, estos sistemas pueden contribuir efi-cazmente a agilizar y dar mayor transparencia alas actuaciones de los funcionarios que trabajanen centros, porque estos sistemas actúan de apoyoen la legalidad de su actuación.

6. TRABAJO EN LAS CÁRCELES

El estudio que se presenta no recoge la variable deltrabajo en los centros penitenciarios en compara-ción con otros países estudiados. Aun así, cabeponer de manifiesto algunas reflexiones, fruto delas diferentes visitas a los centros penitenciarios ydesde el conocimiento que esta institución tienede la materia.

El trabajo penitenciario tendría que tener un alto componente formativo, enfocado a la vida en libertad

El trabajo penitenciario se considera un derecho yun deber de cada persona recluida. Está dirigido ala reinserción; en este sentido, el artículo 25.2 de laCE prevé que los condenados a penas de cárcel tie-nen derecho a un trabajo remunerado y a los bene-ficios correspondientes de la Seguridad Social, asícomo al acceso a la cultura y al desarrollo integralde su personalidad. Asimismo, la Ley OrgánicaGeneral Penitenciaria señala que el trabajo peni-tenciario debe ser “formativo, creador o conserva-dor de hábitos laborales, productivo, con el fin de

preparar el acceso al mercado laboral a la salida decárcel” (Art. 26.c LOGP).

Pero, generalmente la preparación de las personasrecluidas es insuficiente, con carencias de muchostipos y especialmente de hábitos laborales. Es porello que cabría ofrecer una tipología de trabajopenitenciario con un componente altamente for-mativo.

Se produce, por lo tanto, un desajuste entre laoferta y la demanda de trabajo. Por una parte, hayinternos que quieren trabajar y no se les puedeofrecer trabajo y, por otra parte, en ocasiones haytrabajos para los que no se encuentra un perfiladecuado.

El trabajo y la adaptación familiar y social tienen que ser los puntos de partida de la reinserción

Otra dificultad del trabajo penitenciario es la capa-cidad de remunerar adecuadamente a los internos.Junto con ello, la no redención de las penas por eltrabajo ha significado un nuevo inconveniente a lahora de participar en talleres productivos. Elsueldo de un interno que trabaja en los talleresproductivos se calcula, por regla general, en fun-ción del salario mínimo interprofesional, fijandoun tanto por pieza manipulada, montada o produ-cida (Art. 15 del RD 782/2001, de 6 de julio).

La Seguridad Social de los internos trabajadores secotiza de acuerdo con la normativa actual. Tieneefectos positivos para la vida laboral. Cuando losinternos son excarcelados, tienen derecho a recibirel subsidio de excarcelación, aunque no es compa-tible con el subsidio de desempleo. Convendríamodificar la normativa actual y ofrecer una regu-lación que permitiese el cobro de ambas prestacio-nes.

Departamentos de la Generalitat, administraciónlocal, organismos autónomos, organizacionesempresariales y sindicatos tendrían que colaboraractivamente para formar a un colectivo diverso detrabajadores falto de formación y hábitos de tra-bajo.

La falta de posibilidades de trabajo, la carencia dehabilidades sociales y laborales y la situaciónfamiliar y del entorno más próximo hacen que lareinserción se vea como un objetivo lejano y difícilde conseguir.


Por lo tanto, no puede desvincularse el trabajo delobjetivo de la reinserción y la posterior puesta enlibertad de las personas recluidas. El trabajo, juntocon la adaptación familiar y social, debe ser elpunto de partida para que la reinserción sea unarealidad.

En conclusión, la institución penitenciaria no debelimitarse a procurar un trabajo productivo, que nollega a todos ni tiene una continuidad en el exte-rior. Se debe ir más allá: la cárcel debe convertirseen un espacio para la capacitación laboral de losinternos de cara a la vida en libertad. En este sen-tido, hay que potenciar la formación ocupacionaldentro de las cárceles, después de un análisis rigu-roso de las necesidades del mercado de trabajo;una formación que facilite la incorporación de lospenados en el mercado laboral una vez conseguidala libertad.

Finalmente, es importante que la comunidad eviteestigmatizar a las personas que han cumplidopenas de cárcel. En este sentido, las redes sanita-rias, laborales y de recursos sociales son especial-mente importantes en la consecución del objetivofinal: la reinserción.

7. SALUD

Sobre la situación sanitaria de los centros peniten-ciarios, cabe formular las siguientes consideracio-nes:

– Faltan los medios médicos y sanitarios paraprestar la atención debida a internos con diver-sas enfermedades en las enfermerías de loscentros penitenciarios. Los servicios médicossólo prestan una atención primaria y la presen-cia del cuerpo sanitario es frecuentemente insu-ficiente.

– Debido a la falta de plazas, los enfermos gravesson trasladados continuamente del centropenitenciario al hospital, sin tener la posibili-dad de estancias hospitalarias prolongadas quedignifiquen su situación. Las enfermerías de loscentros penitenciarios no están condicionadasni preparadas para funcionar como módulosestrictamente hospitalarios. La masificación yla convivencia de enfermos con diferentespatologías comportan que la estancia en laenfermería signifique una aflicción añadida a laenfermedad.

Faltan medios médicos para atender correctamente a los internos aquejados de diferentes enfermedades

– Las sustituciones del personal sanitario son fre-cuentemente difíciles, sobre todo en relacióncon los médicos y las enfermeras. Este hecho vaen detrimento de la estabilidad de los equiposmédicos que prestan atención en los centrospenitenciarios. Otra dificultad añadida y vincu-lada con el personal sustituto es el gran desco-nocimiento del medio penitenciario y la reali-dad social en la que prestan el servicio.

– Se evidencia que el nivel de deterioro tanto físicocomo psíquico de las personas recluidas es mayorque el del resto de la población, a causa principal-mente de las propias situaciones individuales, laproblemática de consumo de sustancias tóxicas,etc. Ello determina que la actuación de la Admi-nistración penitenciaria en este campo debaincrementarse con personal especializado.


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC


MONOGRAPHIC REPORT (SUMMARY)November 2007

INTRODUCTION

In this special report, “A Comparative Study of theEuropean and Catalan Penitentiary Systems”, deliv-ered to the President of the Catalan Parliament,Ernest Benach, on 13th November 2007, by the Cata-lan Ombudsman, Rafael Ribó, and the Director forPublic Safety and Social Relations, Ignasi GarciaClavel, the Catalan Ombudsman recommends theapplication of alternative punishments to prisonsentences. According to Ribó, prison sentencesshould be reserved only for serious felonies.

In recent years, Catalonia and Spain have attainedthe highest imprisonment rates in their history,126 and 143 inmates for every 100,000 inhabitants,respectively (2006). This rate continues to grow inCatalonia and the rest of Spain.Thus, in June, 2007,the rate in Catalonia rose to 132, while reaching146 in the rest of Spain. The existing high densityof population has also led to the penitentiaries ofSpain and Catalonia suffering extraordinary occu-pancy levels, with 113 and 114 inmates per 100-prisoner capacity. In other words, the centres areovercrowded beyond their capacities.

As will be documented in this report, the enormousSpanish prison population is not due to any signifi-cant rise in crime, but rather to a general toughen-ing up of the judiciary-criminal law system, whichhas led to longer sentences being served by inmates.

In light of this reality, the Catalan Ombudsman isaware that the problems presented by the Catalanpenitentiary system cannot only be resolvedthrough new penitentiary structures, but willrequire far-reaching legislative reforms at stategovernment level. These would have to presentclear and effective alternatives to imprisonment,and equip centres with the human resources nec-essary to meet the constitutional objectives, vis-à-vis inmates as well as society.

As a consequence, this report has been drawn upto describe and reflect on this reality, with a view

to constructing a more humane and less distress-ing penitentiary system which guarantees thatpeople deprived of their liberty are held in condi-tions that respect the dignity of the individual andwhich do not submit the detainee, prisoner or per-son held on remand, to conditions of incarcerationthat go beyond the inevitable hardship caused bybeing deprived of one’s freedom.

The report is divided into five chapters. The firstchapter analyses the complaints received by Cata-lan Ombudsman from 2002 to 2006, and offers aview of the major problems faced by people whoare interned in penitentiary centres, or by theirfamilies, or by voluntary organisations that workdefending the rights of people deprived of their lib-erty. It also analyses the resolutions that CatalanOmbudsman has issued in order to guarantee therights of these people.

The second chapter presents an exhaustive analy-sis of the Catalan penitentiary system for theperiod 2002-2006, based on complaints made byinmates themselves and on Ombudsman reportsdrawn up during periodic visits to each of the pen-itentiary centres.

The third chapter presents a comparative analysisof several penal systems which may provide rele-vant and appropriate reference points for theCatalan penal system.

The fourth chapter gathers together a number ofconclusions which attempt to outline the most rel-evant global aspects of a comparative study ofpenal systems and the main conclusions drawnfrom the indicators and variables analysed in astudy of the penitentiary system in Catalonia.

Finally, the fifth chapter brings together proposalsand suggestions designed to promote and encour-age less punitive policies based on the applicationof alternative penal measures in the face of theovercrowding found in prisons throughout Catalo-nia and the rest of the Spanish state.

A COMPARATIVE STUDY OF THE EUROPEAN AND CATALAN PENITENTIARY SYSTEMS 263

SUMMARY

CONCLUSIONS

Some of the main conclusions of this report are asfollows:

1. Rates of offences, reported crimes andconvictions

• In accordance with both official and unofficialfigures, rates of offences in Catalonia (and inSpain as a whole) are amongst the lowest inWestern Europe. This conclusion is based onthe following comparative delinquency data.Compared with other countries, Cataloniahas:

– An annual criminal victimisation rate of 19%(compared with more than 24% in the majorityof other European countries). Only Portugal hasa lower victimisation rate (15%).

– An annual victimisation rate for crimes involv-ing contact (robbery with violence, sexualassault, physical assaults and threats) of 1.5%(compared with 2% to 3.6% in the rest of thecountries). Only Portugal has a lower rate forcrimes involving contact (1.4%).

– A rate of 528 delinquents for each 100,000inhabitants (based on data from the year 2000)compared with 721 to 4,042 delinquents per100,000 inhabitants in the rest of Europe. Here,delinquents refers to anybody who has had, orhas, contact with official organs of social controlas a suspect, detainee, convicted person, etc.

– A rate of 2,308 reported crimes for each 100,000inhabitants (based on data from the year 2000)compared with 3,616 to 13,693 per 100,000inhabitants in the rest of the European coun-tries analysed.

– A lower proportion of female delinquents (9.3%)of the total number of delinquents comparedwith other countries where the rate for femaledelinquents ranges from 11.8% to 23.1%.

– A lower rate of delinquent minors of 12.6% (ofthe total number of delinquents), which is lowerthan, or similar to, statistics for delinquentminors in other European countries (whichoscillate between 11.2% and 28.8%).

– At the moment, the percentage of foreign delin-quents (16.5%) from the total number of delin-quents is not higher than in any other Europeancountries where this statistic has been gleaned(where the rate stands at between 19.1% and25.8%).

– A rate of 277 convicted persons (for any type ofcrime: fines, prison, alternative measures, etc)for each 100,000 inhabitants, compared with 484to 2,662 convicted persons in the Europeancountries analysed.

• Moreover, not only do victims suffer less in realterms at the hands of criminals than in othercountries, the crimes that victims do experienceare less likely to be reported (41%) than in themajority of other countries (where the percent-age of reported crimes oscillates between 48%and 58%). A plausible explanation of thisreduced rate of reported crime can be found inthe lack of confidence citizens have in the for-mal mechanisms of control and their relatedbureaucracies (which includes the courts, butalso, above all, the police).

• Despite the fact that Catalans suffer relativelyfewer crimes and report, proportionally, evenless, they demonstrate a high degree of concernover personal safety issues, in particular per-sonal safety in the streets or outside the home(from 35%) compared with the lower perceptionof these dangers in the rest of Europe (oscillat-ing between 15% and 27%).

• This high level of fear with respect to crimeperceived by the Catalans (compared withother European citizens) should cause theauthorities to reflect on the causes of this andthe factors that produced it and encouragethem, if necessary, to draw up corrective publicopinion policies designed to rectify this distor-tion. It is a probable hypothesis that in theCatalan (and Spanish) context the media havehyped many criminal actions out of all propor-tion; probably leading to the increased percep-tion of insecurity among Catalans and anincreased fear of their becoming a victim ofcrime; an expectation which is simply notbased in reality. Given that this is the case, amore rational communications policy shouldencourage the media to collaborate in con-structing a society which, in terms of personalpublic safety, is more reassuring and lessalarmist. This does not mean not reporting anycrimes that happen, but doing so with greaterresponsibility and without artificially inducingpanic among citizens.

• A frequent argument in favour of harsher sen-tences and, in general, in support of repressivepolicies, is the belief that citizens tend todemand punishment for delinquents and rejectother community based solutions involvingreinsertion into society. In accordance with theonly empirical data collected in a victimisationsurvey, in which people were asked whether a


young re-offender who had stolen a televisionshould be imprisoned or should be forced towork in benefit of the community, 65% of theCatalans who were asked chose the communitywork option and only 7% were in favour of theuse of prison.

• An interesting conclusion from this point is thatalthough people fear being victims of crime thisdoes not necessarily mean that they considerthat the only possible punishment system isimprisonment of all delinquents in every cir-cumstance. In the same way that punishment ofdelinquents is an attractive “public idea”, socialsupport for delinquents with problems (in otherwords, offering social alternatives andresources, giving people another chance) is alsoan attractive “public idea” for many citizensGovernments could promote this and make themost of it by designing less punitive, more pro-gressive and community-based policies and notjust assuming, without question or withoutempirical evidence, that citizens desire harsherpunishments for delinquents.

• Of all the punishments handed down by theSpanish courts, 64% are prison sentences, ascompared to fines (14.2%) or other alternativepunishments (21.4%), whereas in Germany theimprisonment is only for 6.5% of the cases, andin Italy, 39.7%.

• In short, as regards rates of offences, reportedcrimes and convictions of delinquents, Catalo-nia (and Spain as a whole) has:

– a relatively lower rate of offences

– a higher perception of personal insecurity inthe street

– a preponderant use of custodial sentences fordelinquents, and a lower rate in the use offines and alternative measures

2. The Penitentiary System

• In recent years, Catalonia, and Spain as a whole,have had the highest rate of incarcerations intheir entire history, with 132 and 146 incarcera-tions, respectively, for every 100,000 inhabitants(June 2007). These rates are also the highest inWestern Europe.

• A breakdown of the Catalan prison populationby types of crime reveals that the majority ofinternees are there for crimes against property(45.8%), followed by imprisonment for crimes

against public wellbeing (23.5%), crimes againstpersons (12.4%) and sexual assault (5.6%).

• Those in prison in Catalonia, and across allSpain, have an average age of 35 and 34.7respectively, which is higher than (between oneand 4.5 years higher) the majority of Europeancountries analysed. One plausible explanationof this factor could be the fact that sentencesare generally longer.

• Spain, and by extension Catalonia, has thelongest duration of prison stays (15.4 months)compared with other European countries, suchas Switzerland (1.2 months), Portugal (4months), The Netherlands is (4.7 months) andFrance (8.3 months).

• With the exception of Switzerland and Italy,Catalonia has the highest percentage of foreign-ers in its prisons (30.4% of the total prison pop-ulation).

• Figures showing the number of people in pris-ons are commonly used erroneously as abarometer for delinquency. From data alreadygathered, and current data, it is not possible toaffirm that foreigners are more liable to commitcrimes, but rather this underlines the need toanalyse the reasons for this increase in foreign-ers in prisons.

• Catalonia, and Spain as a whole, have directedtheir penitentiary policies towards the construc-tion of macro-centres, instead of medium, orsmall-scale, centres. This policy of large-scalepenitentiary construction, in contrast with therest of Europe, has economic implications; aswell as raising security issues in centres andrehabilitation concerns. In principle, smaller cen-tres allow a diversification of security measuresand facilitate rehabilitation mechanisms. In con-trast, in very large scale centres, despite anapparent reduction in economic costs for de factosecurity measures, a higher level of more costlyuniformed security presence becomes necessary;despite the fact that, in many cases, internees donot require this (for example, and paradoxically,in maximum security centres, where there areinmates who are regularly granted passes toleave the prison, but who must later return).

• The cost for maintaining each prisoner is 68 aday. This rises when the internee is a minor or ayouth. In contrast, alternative measures toprison represent a tenth of the cost of keepingan inmate in prison. In conclusion: alternativemeasures to prison sentences should be pro-moted instead of incarcerating inmates in peni-tentiaries.


• Paradoxically, delinquency has not grown, nor isgrowing, at the same rate as the prison popula-tion. This disparity has caused the administra-tion to revise its plans for new infrastructuresand to accelerate the construction of new peni-tentiaries.

• Prison sentences should only be contemplatedfor serious crimes. There is no relation betweenlocking people up in prison and the general per-ception of personal security existing in society.In Catalonia, despite a much lower criminal vic-timisation rate, the perception of personal inse-curity is much higher.

• Prison policies have been contaminated by theidea that more people should be locked up andfor longer. Without a doubt, penal and proce-dural reforms have tended to veer in this direc-tion. This is a good moment to contemplate acriminal policy which, instead of centringefforts on continuing to lock people up, wouldunderstand that there are more humane, lesscostly and more efficient ways of reducing thecurrent prison population.

• The existing high prison population has led tothe fact that Spain and Catalonia have high lev-els of occupation in their centres, with 113 and114 inmates for every 100 places. In other words,centres are already overcrowded beyond theircapacities.

• With regards to penitentiary staff, Catalonia andSpain have a comparatively low rate for theirprison workforce, with values of 40.7 and 43workers per hundred inmates respectively. Cat-alonia, in particular, has a rate of workersinvolved in handling inmates (6.5 per 100inmates) that is lower than that in Spain (7.1),Switzerland (9.8) and the Netherlands (8.7), buthigher than that in Portugal, France, Germany,England and Italy. It must be pointed out thatthe Catalan penitentiary system, like the juridi-cal penal system as a whole, is a highly bureau-cratised structure, which means that workersinvolved in handling spend a great deal of theirtime not dealing with inmates, but ratherattending to, and resolving, bureaucraticdemands related to the classification andreclassification of inmates and to the drawingup of various types of reports.

3. Custodial sentences

• The first conclusion that one can draw fromthe analysis carried out is that custodial sen-tences, and, more specifically, prison sen-

tences, continue to be well represented in judi-cial rulings.

• In Catalonia, prison sentences handed out byjudges and tribunals in accordance with theSpanish penal code of 1995 have a maximumduration that is higher than that established inother European penal codes. As a general rule,the maximum prison sentence applicableaccording to the 1995 penal code is 20 actualyears, with no possibility of reduction. This ishigher than the maximums established in otherEuropean penal codes. Prison sentences of up to20 years for the commission of a single crimediffers significantly from the maximum sen-tences applicable in Germany (15 years, maxi-mum) or Sweden (10 years) and is more compa-rable to provisions of the criminal law systemsof Portugal (20 years) or France (30) despite thefact that judges in these states have wider sen-tencing margins.

• As for the minimum duration established by thelaw for prison sentences, it must be stated thatthe three months currently fixed by the Spanishpenal code constitutes one of the highest provi-sions. In contrast, other European penal codeshave a much lower limit and also have availablea number of formulas aimed at the substitutionof privation of liberty with community-basedpunishments (fines, work in benefit of the com-munity, etc.).

• Short prison sentences represent an impedi-ment when it comes to measures designed todissuade reoffending, since the scarce timeavailable does not allow such measures to func-tion. Additionally, these short stays in prison donot impede the negative effects of incarcerationsuch as separation from the family, the losing ofone’s job or any criminal contagion which mightaffect the subject.

• On different occasions, the Supreme Court hasrecognised that prison sentences longer than 20years have no general, nor particular preventa-tive function, nor do they help reform the pris-oner. For this reason, it is better to seek formu-las in a penitentiary context aimed at avoidingsentences which are assimilable to a life sen-tence (partial pardons, appeals for reprieves orthe advancement of paroles).

• Given this jurisprudential opinion and the dom-inant doctrinal line that rejects such long prisonsentences due to their lack of socialising effects,it is difficult to understand the clamour for a dis-proportionate hardening of prison sentences.Along the same lines, many penologists havecome out against life imprisonment.


• The current Catalan scene is distressing. InApril 2007 there were 118 convicts serving sen-tences of up to six months in prison, while therewere 361 inmates serving sentences of morethan 20 years.

4. Alternative punishments

• As for community-based sentences, otherwiseknown as alternatives to prison, what is mostnotable is the diversity of opinions that exist inall the penal codes which range from finesthrough community work, to exclusions, or toan obligation to participate in a particular activ-ity or programme.

• While the non-custodial sentences that can beapplied in Catalonia largely coincide with therange of options existing in other Europeancountries, Spanish regulations do tend not touse options, such as fines, which in many stateshave become the standard alternative punish-ment.

• In Spain, as alternative punishments to prison,there are only fines and community work,whereas in other arrangements there is also thepossibility of applying an exclusion from a postor professional activity; withdrawal of the driv-ing license; or limited liberty schemes, elec-tronic tagging, etc.

• One conclusion arrived at in the study Reoffend-ing in alternative punishments to crime in Catalonia(Villacampa Estiarte, C.; Torres Rosell, N.; LuqueReina, E., 2005) is that alternative measures toprison have a better record at avoiding reoffend-ing than prison terms and are also more effec-tive in cases of people who had never commit-ted a crime before.

5. Parole

• One important fact in relation to the executionof prison sentences is the possibility inmateshave of accessing a parole scheme. While mostEuropean countries have established, as a gen-eral rule, that an application for parole can bemade as soon as two-thirds of a sentence hasbeen completed (Germany, Sweden, Switzer-land) or even half the sentence (France, Portu-gal, Italy), in Spain the penal code establishes, asa general rule, that three quarters of a sentencemust be completed, with two thirds of a sen-tence only being considered in very special cir-cumstances.

• Another very negative indicator when looking atthe penitentiary system is that in Catalonia suc-cessful applications for parole have beenreduced in recent years, and are now at the low-est level in all the European countries wherethis data has been analysed.

6. Hardship levels of the penal code

• Finally, in order to determine hardship levelsinflicted by the penal code, the legally estab-lished sentence for particular crimes has beenanalysed and in particular those infractions forwhich the majority of inmates are serving timein penitentiaries.

• Spanish and Catalan judges are clearly limited bypredetermined maximum and minimum sen-tences which are, in comparison with otherpenal codes, in close proximity to each other.Thefact that in other arrangements the differencebetween the permitted minimum and maximumsentences is broader gives a judge more marginand allows for personal circumstances and previ-ous convictions to be taken into account whendeciding sentences or deciding on the conven-ience of replacing a prison sentence with somekind of community based sentence.

7. Crimes related with drug trafficking andconsumption

• Statistical data show that 80% of all crime inSpain is drug-related. Solutions must be soughtthat are not solely based on prison as the meansto solving the problem. Administrations canprovide resources, not only in the penitentiaryrealm, that could be effective alternatives forthe treatment of drug addiction and addictrehabilitation.

• The principle of proportionality should be con-sidered in the application of punishment fortypes of criminal drug trafficking, consideringdifferent conduct modes: large-scale trafficker,those who deal to satisfy their own addiction,etc. Currently, only a distinction among con-trolled substances is made, whether or not theycause serious health damage.

• Along such lines, efforts should be made to sus-pend punishments in lieu of treatment pro-grams in specialized centres outside the peni-tentiary system.


PROPOSALS AND SUGGESTIONS

The main proposals and recommendations madeby the Ombudsman in order to optimize the Cata-lan penitentiary systems are the following:

1. Delinquency, penal systems and prisonovercrowding

As has been outlined in this report, Spain currentlyhas a high level of custodial sentences. The situa-tion is made even worse by the fact that the penalcode of 1995 and subsequent reforms coveringjudgments are still in effect and there is no mech-anism for lessening sentences covered by them.This leads to the fact that average times spent inprison are far greater than in any of the otherEuropean countries analysed. This negative out-look is compounded by the inexistence of a rea-sonable system of alternatives to prison and custo-dial sentences.

Current penal legislation was created in responseto social alarmism produced by a growing percep-tion among the public that certain crimes are onthe increase. The urgency of a response to thissocial alarmism determined that legislators didnot fully think through the full consequences ofchanges to penal legislation. No investigation orsystematic analysis in the world has been able todemonstrate that toughening prison sentencesresults in a reduction in delinquency. Therefore,toughening prison sentences, together with ahardening of prison conditions, has only onedemonstrable effect: an exorbitant increase in theprison population.

As for architectural models for penitentiary estab-lishments, a penitentiary policy that seeks to keepwithin the framework of constitutional objectiveson retention, custody and reinsertion into societymust be based on a model that is different thanthe macro prisons currently contemplated. Themodel proposed is one of small prisons located inareas closer to urban centres which would facili-tate the procedures by which inmates are returnedback into society.

In short, for this section, Catalan Ombudsman pro-poses:

– Reasonable penal legislation not based on fre-quent responses to the alarmism which sur-faces after each well-publicised case of seriouscrime.

– A smaller model of prison in areas closer tourban centres.

– The creation within penitentiary centres oftransition units linking the ordinary regime anda more open regime.

– An increase in guards and in service personnel,as well as increased training and retraining ofall staff.

2. Alternative punishments

In short, for this section, Catalan Ombudsman pro-poses:

– Encouraging the application of alternativemeasures to custodial sentences

– Opting for social policies and ensuring there arethe necessary means to allow convicts to beginto carry out the measure imposed.

– Encouraging the judicial application of meas-ures such as suspensions and exclusions.

3. Rehabilitation and treatment

– Rehabilitation staff is still insufficient for theexisting inmate population. Therefore, barring aradical change in criminal legal affairs, thecoming years should see a greater effort beingdevoted to equipping facilities with rehabilita-tion staff resources, such as psychologists, cri-minologists, educationalists, educators, tea-chers, social workers and training andoccupational activity instructors.

– A more severe problem than the lack of rehabili-tation resources is the orientation of these staffmembers toward what amount to administrativetasks, derived from the requirements of the legal-penal system itself. Accordingly, a major effortneeds to be made to reorient the activities ofthese professionals toward active rehabilitationtasks, and not so much toward drafting reports.

– Likewise, the working hours and workloads ofcivil servants at penitentiary centres should berevised for optimization of the human resourcesat every centre.

4. Parole

– Inmates should be eligible for parole when theyhave served 2/3 of their sentence, or evensooner in exceptional cases when half of the


sentence has been served, subject to conditionslegally established.

– Furthermore, it is necessary to eliminate theconditions set by the Administration that estab-lish supplementary periods to extend the timeuntil parole eligibility, and which are not estab-lished in the penal code.

5. Audiovisual recording and storagesystems to provide information insuspected abuse cases

– The rise in the number of complaints frominmates regarding alleged abuse underscoresthe need for the penitentiary Administration toequip itself, albeit respecting areas of privacy,with the technical resources necessary forpermanent audiovisual surveillance and storagesystems to be installed in all penitentiary cen-tres, in addition to traffic areas.

– Therefore, the surveillance cameras will alsohave to be installed in search areas, inmatewards, punishment wards, closed regime andmental health areas. Thus, the Administrationwill be able to supervise and control theactivities in which the fundamental rights ofinmates can be easily violated.

– Likewise, these systems can effectively con-tribute to making the activities of civil servantsworking in the centres more transparent, as thelegality of their activities could be supportedwith such media.

6. Penitentiary work

– Penitentiaries must be places for the occupa-tional training of inmates, with a view topreparing them for life after prison. Job traininginside the centres must be reinforced, followinga preliminary analysis of job market needs, tofacilitate the incorporation of former prisonersinto the working world once they are released.

Work should be a fundamental part of peniten-tiary treatment.

7. Health

As far as the health situation in penitentiary cen-tres is concerned, the following must be taken intoconsideration:

– There is a lack of the necessary medical andhealth facilities to provide essential cover forinmates with various diseases in current peni-tentiary infirmaries. Medical services only offerprimary health care, and the presence of med-ical personnel is frequently insufficient.

– Due to a lack of available places, inmates withserious illnesses are continually moved fromprisons to hospital and back, without the possi-bility of the prolonged hospital stays whichtheir conditions often demand. Prison infir-maries are not designed, nor prepared to func-tion, strictly as hospital modules. Overcrowdingand the crowding together of inmates with dif-ferent illnesses, even in some cases with mentalillnesses, often means a stay in the infirmarysimply adds a further hardship for patients.

– It is often difficult to substitute medical staff,above all doctors and nurses, and this has aprejudicial effect on the establishment of med-ical teams providing health services in peniten-tiary centres. Another added difficulty linkedwith substituting personnel is a high-level ofpublic ignorance about the reality of prison lifeand conditions; as well as a lack of knowledgeabout what is involved in working there.

– It is evident that the level of physical and men-tal deterioration of people in custody is higherthan in the rest of the population. This is mainlyderived from individual circumstances, prob-lems involving the consumption of toxic sub-stances, etc. This fact provides a clear sign thatactions in this field by specialised personnel inthe penitentiary administration need toincrease.


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC





EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

78

84

39

37

68

28

Coberta presons 24/1/08 13:25 Página 1

€¦ · EL DEFENSOR DE LES PERSONES SINDIC ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARIS EUROPEUS...

Documents

Transcript of €¦ · EL DEFENSOR DE LES PERSONES SINDIC ESTUDI COMPARATIU DELS SISTEMES PENITENCIARIS EUROPEUS...