El Diari 3 de l'Escola d'Estiu 2014 (2 de juliol)

Sum

ari

Tema GeneralInformación, conocimiento y

sabiduría en la era digitalÁngel Pérez, pedagog

EntrevistaAda Colau

Rosa SensatLa botiga digital Quins Llibres

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Eladi Homs: de Chicago a Catalunya

RecomanemTop ciència

Xarxes socialsAl Twitter es parla de l’#EE2014

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari349A ESCOLA D’ESTIU 2 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICI

Quines són les qualitats bàsiques que hauria d’ajudar a desenvolupar el mestre i l’escola del segle XXI en els infants i joves? Ni més ni menys que ensenyar a utilitzar de manera disciplinada, crítica i creativa el coneixement; ensenyar a viure i conviure en grups socials cada vegada més complexos i heterogenis; i ensenyar a actuar de manera autònoma, amb llibertat i responsabilitat.

Així ho creu el pedagog Angel Pérez, el primer conferenciant del Tema General de l’Escola d’Estiu d’enguany «La societat canvia. I l’escola?» que ahir va parlar-nos sobre la informació, el coneixement i la saviesa en l’era digital. I pel qual les regles que han de governar la nostra vida les hem de construir entre tots, i que les grans coses, els grans canvis sempre comencen des de dins, ja que només aprenem quan estem convençuts del que volem aprendre.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

«Hem d’aprendre de nou l’ofici i passar de ser transmissors d’informació a orientadors»

L’escola del segle XXI ha de ser una escola ben diferent de la que es va començar a construir a finals del segle XIX, que era una «escola de talla única». Entre altres coses perquè la nostra societat ha canviat espectacularment, i continua canviant dia a dia. I l’escola també ho ha de fer, passant de l’escola desert, que havia de gestionar l’absència d’informació a través del bolcatge i el trasllat de dades als alumnes, a una escola huracà, que gestioni l’abundància d’informació, l’excés de dades, i que ofereixi instruments per discriminar-ne, triar-ne i seleccionar-ne i oferir

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://www.facebook.com/RosaSensat

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://vimeo.com/user7539956

http://www.youtube.com/user/rsensat1


http://vimeo.com/album/2937459

33INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DEMÀPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

dijous 3 de juliolL’escola i el núvol: reptes, riscos i reflexions Daniel Cassany, lingüista


Associa’t






«L’escola del segle XXI ha de ser una escola ben diferent de la que es va començar a construir a finals del segle XIX, que era una «escola de talla única»

respostes i oportunitats als ciutadans i ciutadanes. Perquè, no ens enganyem, és veritat que aquesta abundància ens du a un canvi permanent i accelerat, però també a una major incertesa i complexitat, i finalment, a una desigualtat social més gran.

Per tant, el que cal fer ara, en aquesta era digital en què vivim, és reinventar l’escola a partir de la construcció d’una nova relació entre informació, coneixement i saviesa. I com? Desenvolupant conceptes, com el de l’aprenentatge per provocar en cada infant l’oportunitat de poder construir el seu projecte vital, adquirint els recursos de comprensió i adaptació necessaris a través de l’observació i la imitació, l’experimentació, la comunicació, i les mobilitzacions conscients i inconscients; i el de les competències. Per poder desenvolupar entre els nens i nenes qualitats humanes com les habilitats, els valors, les actituts i les emocions.

I davant d’aquest repte de transformació de l’escola, quina ha de ser la funció del mestre? Ajudar a cada persona perquè pugui construir «de la manera més poderosa i flexible possible el seu propi pojecte vital», i a adquirir una «saviesa personal» I què hem de fer per aconseguir-ho? Pérez proposa aprendre de nou l’ofici agrupant-nos per tal d’aprendre de forma conjunta, tant a l’escola com en moviments pedagògics, i dissenyar contextos físics, psicosocials i acadèmics en els quals l’infant i el jove puguin aprendre per si sols. En definitiva, trencant rutines, ser acompanyants, orientadors, i provocadors de projectes vitals. Deixar de ser transmissors d’informació per passar a ser orientadors. Perquè «la docència és passió per saber però també passió per a ajudar a apendre».

Jordi Navarro

«Hem d’aprendre de nou l’ofici i passar de ser transmissors d’informació a orientadors»










4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«La lluita contra el desnonament és una lluita contra l’angoixa, contra la vergonya, contra la culpabilitat»

Ada Colau (Barcelona, 1974), activista social i membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ens mostra la realitat i el dia a dia de moltes famílies en situació de crisi, i com la infància n’és la principal perjudicada.

La crisi és una estratègia per fer marxa enrere en la construcció de l’estat del benestar?És inclús pitjor, aquesta crisi és una estafa, com ja s’ha cridat als carrers i a les places i, efectivament, crec que en concret a l’Estat espanyol i al sud d’Europa els poders econòmics fàctics estan fent un experiment per veure fins on aguantem, i el problema és que el mal que han fet desmuntant el poc estat del benestar que teníem és molt gran, perquè a l’Estat espanyol ja era molt precari comparat amb altres països europeus. I ara el problema és que d’aquesta crisi ja no tornarem on érem abans, encara podem estar molt pitjor si no és que la ciutadania ens organitzem i ho evitem.

A l’Escola d’Estiu de l’any passat Adela Cortina ens deia que “cal passar de l’egoisme estúpid a la cooperació intel·ligent”, i en la mateixa línia Guadalupe Jover ens parlava de la “resistència, la denúncia, la desobediència civil i la construcció conjunta”. És aquesta l’essència de la PAH? Quines són les estratègies que com a Plataforma heu utilitzat per tornar a unir col·lectius, crear sinergies i construir una xarxa potent?Jo sempre explico que la gent que vam començar a la Plataforma veníem de l’activisme, aleshores pensàvem que la gent estaria

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AQUESTA CRISI ÉS UNA ESTAFA

Associa’t



Entrevista ADA COLAU














5INICI

«Tenim una oportunitat històrica i preciosa per reapropiar-nos del destí de les nostres vides»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



emprenyada perquè els havien enganyat amb el tema de les hipoteques, i no els havien dit el que els podia passar i el que estaven signant. I vam convocar les primeres reunions i vam veure que havíem encertat perquè hi havia moltíssima gent afectada, però, en canvi, ens havíem equivocat pensant que la gent estaria emprenyada. La gent estava derrotada, deprimida, avergonyida i patint perquè no ho sabessin la seva família i els seus veïns, en lloc de preocupar-se per l’estafa del banc. Llavors vam haver de reaccionar, i vam generar una de les peces clau de les plataformes: l’assessorament col·lectiu. Una de les principals dificultats és que la gent s’hagi d’enfrontar sola als problemes, i a la Plataforma tens la força de saber que mai més estaràs sola i que comptaràs amb la solidaritat i el suport dels altres.

Enguany es celebren els 25 anys de la Convenció dels Drets de l’Infant, una convenció que recull que els estats membres han de prendre totes les mesures per protegir la infància contra les formes de violència física i mental. I els desnonaments?Els desnonaments en si mateixos són greus vulneracions dels Drets Humans i és un incompliment dels compromisos en matèria de drets a l’Estat espanyol, però a més, en col·lectius vulnerables com és la infància, és una barbaritat.

Davant aquesta situació, com podem els mestres protegir la infància i acompanyar les famílies, fins i tot establint contacte amb la PAH, per també anar construint ponts de lligam?A l’escola podeu acompanyar les famílies a les Plataformes per tractar el tema de negociació amb el banc, de presentar escrits al jutjat, per aturar el desnonament. Això per una part, i després tenir una comunitat de referència en el dia a dia. La lluita contra el desnonament és una lluita contra l’angoixa, contra la vergonya, contra la culpabilitat. I per això és important que hi hagi una

comunitat, un col·lectiu, que estigui al cas i que reforci el fet que no ets culpable sinó que tots plegats som víctimes d’una estafa. I que tots som afectats en el fons, perquè avui et toca a tu però demà em pot tocar a mi. I a més, l’estafa dels bancs ensorra l’economia sencera, i això provoca les retallades en sanitat, educació, etc.

Quin paper creus que ha de tenir o pot tenir l’educació en la construcció d’un nou estat del benestar? I ens pots donar un petit desig de futur?L’educació és una peça absolutament clau perquè ara mateix està claríssim que més que una crisi econòmica tenim una crisi política i una crisi cultural, de valors, de la qual se’n parla poc i se n’hauria de parlar molt més. La situació és duríssima, però malgrat això tenim una oportunitat històrica i preciosa que és reapropiar-nos del destí de les nostres vides, dir quina societat volem, i aprofitar aquesta crisi per no anar a pitjor sinó a millor, per no només fer una democràcia real sinó una societat molt millor. I tenim totes les eines per fer-ho. Tenim una gran civilització i grans referents culturals, tenim un desenvolupament tecnològic com no l’hem tingut mai, una enorme possibilitat de connexió amb els altres, tenim més recursos que mai, però es malbaraten i ens demanen austeritat. Recursos no en falten, però estan molt mal gestionats. Per tant, es tracta que la societat ens organitzem, i en realitat som majoria, i aquesta és una gran notícia.

El que passa és que ens han desorganitzat amb aquesta societat individualista i consumista, però si nosaltres ens reorganitzem, som majoria, els recursos hi són i es tracta que ens hi posem per donar la volta a la situació.

Revista InfànciaExtracte de l’entrevista publicada a la revista Infància 198

Entrevista ADA COLAU














6INICI

Ara ja fa un temps que des de l’associació varem engegar un projecte (tot i que ja funciona sempre està en projecte): una llibreria virtual. Li hem posat el mateix nom que el del butlletí Quins llibres, doncs és descendent directe de la tasca que va fent el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i arriba al món amb la finalitat de fer un pas més en la nostra tasca de difusió del llibre per a infants i joves.

Mai ens cansarem de dir que per tal de fer lectors hem de trepitjar biblioteques i llibreries, que per conèixer els gustos i preferències dels infants i joves els hem de facilitar poder remenar entre calaixos i prestatgeries, i com a deures en els cursos de formació de mestres els proposem visitar algunes de les llibreries especialitzades que tan bona feina estan fent.

En diverses ocasions, però, hem realitzat xerrades i cursos fora de la ciutat en torn a la LIJ i les biblioteques escolars, i ha estat molt comú el comentari referent a la dificultat de poder accedir als llibres que creiem imprescindibles per formar part del fons de les biblioteques escolars i personals dels infants i joves.

A la llibreria Quins llibres hi podreu trobar els títols que fan lectors, per l’interès que generen, per la capacitat de seducció, pel tema i el seu tractament, i per damunt de tot per la seva qualitat ja sigui textual com plàstica. A més hem dissenyat un conjunt de serveis pensats bàsicament per a l’escola com és el de Biblioteca d’aula i Biblioteca d’escola en el que a partir de les necessitats de l’escola que ens ho demana preparem lots de llibres temàtics, o per cicles, o de gènere, o novetats...

A Quins llibres hi podeu trobar novetats bibliogràfiques, però té el valor afegit de no deixar de tenir aquells llibres que no són novetat

LLIBRERIA QUINS LLIBRES? ... o com accedir al bo i millor des de qualsevol lloc i en qualsevol moment

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


però creiem que haurien d’estar a totes les biblioteques perquè són imperdibles! Són llibres que ens han emocionat, agradat i interessat i que com a nosaltres, segur que emocionaran, agradaran i interessaran a molts lectors.

Amàlia RamonedaEspecialista en llibre per a infants i joves

Associa’t















https://www.quinsllibres.org/

https://www.quinsllibres.org/

7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

ELADI HOMS: DE CHICAGO A CATALUNYAEladi Homs encapçala una de les iniciatives més interessants que es porten a terme en el primer terç del segle XX dins de la panoràmica educativa del país.

Així doncs, amb l’ajuda d’una pensió que li fou concedida per una comissió tècnica integrada pel president de la Comissió de Governació de l’Ajuntament de Barcelona, Salvador Genís i el mateix Bardina, amic seu, Homs marxa a Chicago i s’integra a l’Escola d’Educació de la seva Universitat des d’on coneix l’organització dels estudis als Estats Units i els pedagogs i les tendències educatives més avançades entre 1907 i 1910.Allà, Homs assisteix a les conferències de John Dewey i del filòsof pragmàtic americà, William James, queda impressionat i comença a escriure, entusiasmat, tota una sèrie d’articles i publicacions que va enviant i són publicades a les nostres revistes La veu de Catalunya, i al setmanari de Valls, La Crònica de Valls.

Eladi Homs beu en totes aquestes fonts i impregna de totes aquestes noves tendències, tot el món pedagògic i educatiu del país. Ell defensava un cristianisme “humanista i pragmàtic” d’ampli abast i aquesta va ser la seva influència a partir del seu retorn de Chicago, l’any 1910. Homs va denunciar l’abandonament en que estaven els edificis escolars quan va

retornar del seu viatge i lligat per l’amistat amb Joan Bardina, va encapçalar tot un moviment de renovació pedagògica i de treball en equip i va establir les bases per entendre que l’ensenyament artístic no s’ha de considerar simplement una assignatura sinó una de les premisses de la formació integral de la persona.

Eladi Homs tornà dels Estats Units «profundament impregnat pel pragmatisme, però no solament des del punt de vista pedagògic, sinó per la seva característica de filosofia de la vida”. El govern de la Mancomunitat de Catalunya li encarregà l’organització de la primera Escola d’Estiu al 1914 i fou dedicada al mètode Montessori, als treballs manuals i al dibuix.

Teresa Font

CENT I MÉS,100 anys d’Escoles d’Estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t





«ESTALVIA GEMECS I FES MÉS AMPLE EL MAR»

Joan Vinyoli












8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM TOP CIèNCIA

Nou espai a CosmoCaixa

per fomentar les vocacions científiques

El nombre d’estudiants universitaris de graus científics s’ha reduït al voltant d’un 25% en la darrera dècada1, tot evidenciant una progressiva caiguda de les vocacions científiques entre els joves. Des que es va detectar aquest fenomen s’han realitzat enquestes periòdiques, algunes de les quals revelen que el 45% dels estudiants de secundària no consideren la professió de científic atractiva per a la seva generació2.

Contribuir a difondre els beneficis de la recerca científica i tecnològica, –especialment la que es fa a casa nostra– i fomentar les vocacions científiques entre les futures generacions són dos dels objectius de Top Ciència, el nou espai permanent de CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “La Caixa”.

La proposta arrenca amb dues investigacions d’especial rellevància a nivell internacional: la recerca sobre la vacuna de la sida que es porta a terme a l’IrsiCaixa i els prometedors avenços sobre la seguretat de les comunicacions digitals gràcies a les propietats de la llum que s’estudien a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Per mitjà d’audiovisuals, videojocs i experiments virtuals, els visitants poden convertir-se en un membre més dels equips d’investigació; en una proposta que s’anirà actualitzant cada sis mesos amb nous exemples de la recerca capdavantera que es porta a terme al nostre territori.

A més, Top Ciència es complementa amb vídeos de científics que expliquen la seva experiència personal i professional, així com mòduls que informen sobre les oportunitats laborals que les carreres de ciència i tecnologia poden proporcionar.

Es tracta doncs d’una proposta per conscienciar els visitants, especialment els joves, sobre els múltiples beneficis que la recerca ofereix a la societat i animar-los a convertir-se en els científics del futur.

Referències:1. Datos básicos del sistema universitario español. Curso 2013-2014, Secretaría General de Universidades, Ministerio de Educación Cultura y Deporte, 2013.2. Percepción social de la ciencia y la tecnología 2010. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, 2011.

Associa’t





© Obra Social “La Caixa”


Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.


http://www2.rosasensat.org/files/promocio_cosmocaixa_ee_rosa_sensat.pdf










9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AL TwITTER ES PARLA DE L’#EE2014 Associa’t







Diuen a: ROSA CAÑADELL@RosaCanyadellLa declaració X Escola d’Estiu de @RosaSensat avui és del tot revolucionària. Cal recuperat-la. http://diarieducacio.cat/que-se-nha-fet-de-la-nova-escola-publica/ …

MareaGroga@mareagroga“L’Equitat per a garantir la igualtat”: Adela Cortina, J.Subirats @RosaSensat @FMayorZaragoza, @MistralS @YoEPublica http://www2.rosasensat.org/files/tema_general_2013.pdf …

AnaElviraUSTEC@AnaElviraUSTEC 49a E.estiu @RosaSensat: P. Benejam:“formar persones que sàpiguen pensar, participar i dialogar” http://www2.rosasensat.org/files/entrevista_pilar_benejam.pdf …

@USTECSTEs

Eva Sargatal Danés@EvaSargatal Molta energia en aquest primer dia d’escola d’estiu de @RosaSensat. Ens retrobem la setmana vinent!

Víctor Grau Ferrer@vgraufe P. Benejam: “L’educació democràtica ha de formar persones que sàpiguen pensar, participar i dialogar”. @RosaSensat @DiariEducacio










El Diari 3 de l'Escola d'Estiu 2014 (2 de juliol)

Documents

Transcript of El Diari 3 de l'Escola d'Estiu 2014 (2 de juliol)