El Diari 8 de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat 2014

Sum

ari

Tema GeneralPer què Finlàndia?

EntrevistaGemma Palet

Rosa SensatEls grups de treball de Rosa Sensat

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Els diaris de l’Escola d’Estiu 1931

RecomanemEspai Mercè Sala de TMB

Xarxes socialsAl Twitter es parla de l’#EE2014

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari849A ESCOLA D’ESTIU 9 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Per què Finlàndia és un dels països amb un dels sistemes educa-tius més reconeguts i amb millors resultats del món? Aquesta és la pregunta que el darrer documental del Tema General d’enguany, El fenomen finlandès, del director Sean T. Faust, intenta respon-dre. En què es basa aquest sistema? Quins en són els principals trets? I, potser el més important per a nosaltres: es pot traslladar l’exemple finlandès a la nostra realitat educativa?

Finlàndia és un país petit en població –té 5,4 milions d’habitants–, però molt extens i molt ric en boscos i llacs, amb una població bàsicament d’origen finès, un 93%, i una indústria basada en l’electrònica. Així, en un país que encara no ha complert el seu primer segle d’independència –es va independitzar de Rússia el 1917, però no va ser reconegut com a país independent fins al 1920–, existeix des de fa prop de quaranta anys un consens social i polític pel qual les persones i l’educació són la seva principal riquesa.

Aquest consens va fer que a finals dels seixanta s’iniciés un procés de reflexió i de reforma del sistema educatiu, que fins llavors havia estat essencialment elitista, per transformar-lo en el sis-tema públic, d’escolaritat obligatòria dels 7 als 16 anys, gratuït i igualitari que és ara. Un sistema basat en una ràtio màxima de vint alumnes per aula, amb molta autonomia de centre, que treballa amb la voluntat de crear lligams afectius entre els alum-nes i els professors, amb poques assignatures però amb sessions de noranta minuts per assignatura, gairebé sense deures per a casa, i on l’avaluació no és un tret important, ja que es creu que l’avaluació impedeix que els estudiants puguin fer el seu propi estil d’aprenentatge. No és, de fet, fins al batxillerat que es comença a avaluar.

PER qUè FINLàNDIA?

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Encara ets a temps d’aprofitar el nostre descompte especial

d’escola d’estiu 2014!

30% de descompte en tots els llibres

passa’t pel quiosc, t’hi esperem!

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.


http://www.facebook.com/RosaSensat

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf

http://www.youtube.com/user/rsensat1

http://vimeo.com/user7539956

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://www2.rosasensat.org/files/promocio_cosmocaixa_ee_rosa_sensat.pdf

33INICI

Un sistema, sobretot, on la figura del mestre gaudeix d’una ex-traordinària reputació gràcies a la formació que rep i a la con-fiança que se li dóna, tant des de l’Administració –no existeix la figura de l’inspector– com des de les famílies i els alumnes. Com diu un dels mestres que surt al documental, “quan a les persones se’ls brinda confiança, llavors elles voldran ser-ne dignes”.

En el debat posterior a la projecció s’ha posat sobre la taula la qüestió de si és possible traslladar l’experiència finlandesa a casa nostra, i com. Tot i que es té clar que estem parlant de cultures i maneres de ser diferents, es creu que sí que es podria aplicar aquí, però per fer-ho necessitaríem temps, consens social i polític i aquesta confiança general que existeix al país nòrdic i, sobretot, aquesta confiança en la tasca del docent.

Com ha dit una de les mestres al debat, “aquí volem fer coses que donin resultats immediats, i en educació els resultats mai són immediats”.

Jordi Navarro

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DEMàPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

dijous 10 de juliolPresentació de les conclusions realitzades pels participants del curs del Tema General

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t





PER qUè FINLàNDIA?











4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

Gemma Palet, dansaterapeuta i col·laboradora del centre de creació i aprofundiment del llenguatge del cos i el moviment de l’Ajuntament de Barcelona, El Graner, s’estrena enguany a l’Escola d’Estiu amb un curs sobre la dansa a l’escola bressol, un període en el que segons Palet “el llenguatge del cos i del moviment ha d’estar-hi també present”.

Aquest any t’estrenes a l’escola d’estiu de Rosa Sensat amb un curs sobre dansa a l’escola bressol. Com d’important és la dansa a la primera infància?Des de la nostra perspectiva, entenem la dansa com el llenguatge del cos i el moviment. Partim de la premissa que, en certa mesura, la dansa és el primer llenguatge de l’infant petit: el cos i el moviment li permeten expressar-se, comunicar-se, relacionar-se, ... . Com diu Jacqueline Robinson, “ballar és una activitat propera a l’infant perquè, des que neix, juga amb el seu cos”.

Considerem que, de la mateixa manera que a l’escola bressol oferim propostes de llenguatge plàstic, musical, el llenguatge del cos i del moviment ha d’estar present a la vida quotidiana dels infants de 0 a 3 anys.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

LA DANSA éS EL PRIMER LLENGUATGE DE L’INFANT PETIT


Associa’t



Entrevista GEMMA PALET



La dansa com a joc i per descobrir el món?Sí, sí: les propostes de dansa i moviment en les primeres edats no estan concebudes per treballar aspectes tècnics ni coreogràfics. L’important és el procés, mai el resultat.

Oferim propostes obertes i flexibles per tal d’acollir els interessos, les capacitats i les necessitats de cadascun dels infants. Sovint són propostes que tenen el suport de músiques, objectes i material ( mocadors, plomes, instruments de percussió, papers de diferents tipus,... ).

Col·labores en un centre de creació i aprofundiment del llenguatge del cos i el moviment que està a Barcelona i s’anomena El Graner. Ens pots explicar breument què és i què fa El Graner?És clar! El Graner és el centre de creació i aprofundiment del llenguatge del cos i el moviment. Emmarcat dins el programa Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, compta amb la gestió del Mercat de les Flors, amb la col·laboració de l’APDC i l’ACPDC.

El Graner, actua en base a diferents línies de treball per incidir en el teixit creatiu des de diferents contextos. Els eixos principals del Graner són: creació, internacionalització, pensament, educació i proximitat.

Pel que fa als projectes per escoles, se n’impulsen i se’n desenvolupen per cadascuna de les etapes educatives: secundària, primària i infantil. Enguany hem iniciat el “Projecte Bressol: Cos i Moviment” en cinc escoles bressol públiques de la ciutat.

«La dansateràpia parteix de la confluència del saber construït per la dansa moderna i contemporània, l’antropologia de la dansa, i la psicologia del s XX.»











5INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





Entrevista GEMMA PALET

Ens podries explicar una mica més el projecte “Cos i Moviment”?“Cos i Moviment” és un projecte proposat pel Mercat de les Flors i Graner- Centre de Creació, acollit i co-organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El programa pilota al voltant de la formació i pretén atendre a tot el context educatiu de l’escola bressol: a les educadores, als infants i a les seves famílies.

Aquest passat curs 2013-2014 ha estat el primer de la seva implementació. Algunes de les accions que s’han dut a terme són les següents: formació a les mestres, experiències artístiques a l’escola, assessorament presencial als centres, elaboració d’articles que recullen les experiències pràctiques a l’aula i es relacionen amb aspectes teòrics, ... Per cert, us animem a entrar a la web del Graner ( www.granerbcn.cat ) i a fer una lectura als articles entorn de la importància de la dansa a l’escola bressol.

He llegit en el teu currículum que ets dansaterapeuta. quina feina és aquesta?Doncs la dansateràpia forma part d’un conjunt de professions anomenades “teràpies per mitjà de les arts”, les quals comparteixen el reconeixement del valor benèfic i/o transformador de l’activitat expressiva i creativa i es desenvolupen en un marc molt concret: la relació terapèutica amb un professional.

Hi ha moltes definicions de dansateràpia, però nosaltres ens decantem per considerar-la “l’ús psicoterapèutic del moviment en un procés que promou la integració psico-física de la persona”. La dansateràpia parteix de la confluència del saber construït per la dansa moderna i contemporània, l’antropologia de la dansa, i la psicologia del s XX.

Pel que he vist, no només et dediques a la dansa amb nens i nenes, sinó que també treballes amb famílies. Ens pots explicar quin tipus de propostes planteges i per què?Doncs, hi ha diferents autors que han investigat aspectes de les relacions entre mares/pares i fills/es i que consideren que un dels factors més importants en la formació del vincle afectiu en la primera infància són les interaccions multisensorials, afectives i motrius que es donen entre adult i infant. Partint d’aquesta premissa, proposem sessions o tallers en espais familiars, en escoles bressol, en biblioteques on l’infant ve acompanyat del seu adult de referència (mare, pare...) i, junts, participen d’una experiència de moviment, de creativitat i de joc. Jordi Navarro











6INICI

Els grups de treball apleguen mestres i professionals de l’educació amb interessos comuns. Suposen una oportunitat per debatre i aprofundir sobre diferents aspectes de contingut pedagògic i didàctic, que ens fan caminar cap a l’escola que volem; una escola de qualitat que avança gràcies a la tasca de reflexió, l’intercanvi d’experiències i d’opinions i la producció de materials, entre altres.

Actualment, és important trobar espais per al debat, en un moment on sempre ens falta temps, on els dies semblen que cada vegada són més curts i no ens deixen marge per a la reflexió de la nostra feina com a educadors. Des de Rosa Sensat volem afavorir moments d’intercanvi, tot fent xarxa entre les diferents realitats del nostre territori.

Enguany, comptem amb 17 grups de treball, formats per mestres de totes les etapes, estudiants i altres professionals d’arreu. La majoria dels grups tenen el reconeixement com a hores de formació pel Departament d’Ensenyament. Són gratuïts i oberts

ELS GRUPS DE TREBALL,

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





UNA OPORTUNITAT PER AMPLIAR HORITzONS

.

a tothom. Cada grup compta amb un espai virtual a la seva disposició, per comunicar-se de manera més àgil durant el curs.

Si vols saber-ne més, pots consultar la nostra pàgina web (http://www2.rosasensat.org/pagina/grups-de-treball), on podràs fer un cop d’ull als grups de treball que hi ha actius actualment. Per participar-hi pots contactar amb nosaltres: [email protected]

Si tens ganes de formar part d’un espai de creixement compartit, basat en el treball en equip, tot confrontant idees i punts de vista, vine i informa’t, t’esperem!

Marta GuzmanResponsable de Formació de Rosa Sensat











7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

DIARIS DE L’ESCOLA D’ESTIU DEL 1931“Oblidant la calor que és enutjosaL’essencial per ells, és una cosa:Aquí treballar tots amb fort delitDins l’escola d’estiu, on llum es troba,essència del saber, que és saba novasubtil que lentament filtra en els corsTots resten encisats d’aquesta EscolaI diran en finir aquest mes que vola:Un altre any tornarem! Fins a llavors!” N. 17 del Diari de l’Escola d’Estiu

El diari de l’escola d’estiu que surt per primera vegada va ser a manera de dietari on hi va quedar impresa l’essència de la tasca cultural que els mestres de Catalunya van realitzar a l’Escola d’Estiu d’aquell any 1931.

En el primer i a manera de pròleg o salutació s’hi manifestà l’agraïment a la Generalitat de Catalunya i específicament al seu president Francesc Macià per l’esforç que en benefici de l’educació i de l’ensenyament havia portat a terme. Diu així: “ …els benifets dels quals han de rebre els infants de la Nostra terra, primers ciutadans de la Catalunya alliberada”.

Aquest primer diari surt, en forma de butlletí amb la intenció que sigui un llaç d’unió entre tots els mestres i els professors de l’escola d’estiu i contribueixi a “la germanor com a homes i impulsadors de l’obra cultural de Catalunya”

De què es parla en aquest diaris i qui hi escriu?Els temes més importants del diari eren: l’Escola Activa, el treball per equips, el Teatre a l’escola i com un eina educativa, l’Educació de la bellesa, les aptituds artístiques, la personalitat el nen, la llengua, com es fa un periòdic a l’escola, les excursions i els concerts, la música, la cinema, l’escola rural, l’amor als infants, Rousseau, l’Escola bella, la jardineria, la Residència d’Estudiants, la rítmica, Confuci, l’autoritat, la llibertat, la poesia a l’escola.

El Mestre Pompeu Fabra, Rosa Sensat, Nicolau d’Olver , Llongueres, J. Batista i Roca i d’altres eren els professors que escrivien els seus articles al diari on també hi eren inscrits Maria Montessori, Pau Vila, Alexandre Galí, o Artur Martorell.

En el darrer número s’hi pot trobar una dedicatòria a l’Insigne Patrici, Francesc Macià i Llussà que diu: “Amb tot l’afecte i admiració li dediquem aquest darrer numero del diari de l’Escola d’Estiu en nom i representació de tots aquells mestres de Catalunya, que amb desig de perfeccionar-se han aprofitat les vacances per assistir a aquest centre que tan bé patrocina la Generalitat de Catalunya i que tant ha d’elevar el nivell de la Pedagogia Catalana” i amb un article dedica tons’ acaba dient als mestres: “Companys de l’Escola d’Estiu, tinguem fe i confiança en els nostre Avi!

Teresa Font

CENT I MéS,100 anys d’Escoles d’estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





«MAI NO ET RENDEIXIS»Joan Vinyoli











8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM

«PINGüINS EMPERADOR», UNA EXPOSICIÓ DE NATIONAL GEOGRAPHIC


Associa’t





Fins el 15 de setembre es pot veure a l’Espai Mercè Sala, la sala d’exposicions situada al passadís de connexió entre els dos vestíbuls de l’estació de metro Diagonal de la línia 5, la mostra “Pingüins emperador” de National Geographic. Es tracta de fotografies de Paul Nicklen en el marc del festival “DOCfield14. Fotografia documental Barcelona”, una cita amb la fotografia documental i el fotoperiodisme que fins a finals de juliol proposa un recorregut per diferents museus, centres d’art i galeries de la ciutat que acullen exposicions de gran interès en el panorama internacional d’aquest gènere de fotografia i de forma gratuïta.

Les imatges de l’exposició al metro de Barcelona, d’una gran bellesa, són obra de Paul Nicklen, un fotògraf canadenc, graduat en biologia i molt compromès amb les qüestions ambientals com la protecció de les regions polars i els ecosistemes àrtics. Les impactants imatges mostren els pingüins emperador, uns animals sorprenents, sobretot pel seu comportament. Això porta Nicklen a submergir-se amb ells en el mar de Ross, a l’Antàrtida, per conèixer el seu comportament parental i descobrir

L’ESPAI MERCè SALA DE TMB

les estratègies de supervivència i adaptacions fisiològiques han desenvolupat aquestes aus “no voladores” per evitar la depredació. La supervivència dels pingüins emperador està estretament relacionada amb la dependència de l’ésser humà dels combustibles fòssils, que també amenacen aquesta part remota del nostra planeta.

A part de l’exposició a l’Espai Mercè Sala, i per tal d’apropar encara més l’interessant mostra a la ciutadania, algunes estacions de metro llueixen reproduccions de grans dimensions d’algunes de les instantànies de Paul Nicklen. Les imatges estan col.locades en estacions i vestíbuls de la línia 1 (Espanya i La Sagrera), línia 2 (Sagrada Família, Passeig de Gràcia, Universitat i Paral.lel) i línia 4 (Ciutadella / Vila Olímpica).

L’exposició es pot veure de dilluns a divendres entre les 10 i les 20.30 hores. L’entrada és gratuïta.

Més informació al web: http://www.docfieldbarcelona.org/











9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AL TwITTER ES PARLA DE L’#EE2014


Associa’t





Diuen a: natàlia moll@natalia_moll “@RosaSensat: “Darrere d’una llengua hi ha una cultura i un univers cultural”

Pau Córdoba@pauetc Molt bona! “@dancassany: Conferència: “L’escola i el núvol: reptes, riscos i reflexions” Escola d’estiu @RosaSensat http://vimeo.com/99885876 “

Anna Castells@AnnaCastells Comencem el curs de @RosaSensat de “com crear a l’escola” amb mestres molt interessants!

Institut Scalar@InstitutScalar Felicitats a tots els docents que es preparen per a oferir millor educació a les aules #escolesestiu2014 @RosaSensat @FMRPc @CasaldelMestre

Orfeó Lleidatà@orfeolleidata L’Escola de Música prepara el proper curs. ‘Perspectiva escolar’ (@RosaSensat) ja va explicar algun dels projectes: https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=10152489816823426&id=135529453425 …











El Diari 8 de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat 2014

Documents

Transcript of El Diari 8 de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat 2014