El Diari 5 de l'Escola d'Estiu 2014

Sum

ari

Tema General«L’instrument més important que té avui un infant

per aprendre a llegir i escriure és el Whatsapp»Daniel Cassany, lingüista

EntrevistaMiquel Desclot

Rosa SensatLa nova formació

en centre de Rosa Sensat

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu. Activitats

de l’escola d’estiu de la Mancomunitat.

RecomanemFundació Catalunya-La Pedrera

Xarxes socialsAl Twitter es parla de l’#EE2014

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari549A ESCOLA D’ESTIU 4 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Després de sentir la conferència del professor en didàctica de la llengua i lingüista, Daniel Cassany, una cosa queda clara, i és que els mestres i l’escola han d’ensenyar sense complexos als nens i nenes a utilitzar internet, a llegir i escriure a Internet i a través dels instruments associats a Internet, com el whatsapp, el google, facebook, twitter. I per això, els mestres i professors han de conèixer les tecnologies i han de saber-les emprar. Han de ser «residents digitals» perquè tenen el compromís professional de ser-ho.

L’any 2011 els professors David S. White i Alison Le Cornu van incorporar a l’imaginari digital els conceptes resident, visitant i turista digital per definir les persones nadiues o immigrants digitals, actualitzant els conceptes que va fer famosos a finals dels anys 90 Marc Prensky. Així, resident digital és aquella persona que sempre està connectada, que guarda el seu material al núvol, que gestiona la seva identitat digital i que resol per defecte les tasques en línia; mentre que el visitant només es connecta de tant en tant, guarda el seu material en un USB, no es preocupa del que es diu a Internet d’ell o resol primer les tasques fora de la xarxa; i el turista només ha entrat a la xarxa algun cop, no té correu electrònic i ignora que és el núvol i la identitat digital.

Òbviament, per a Cassany, el mestre o professor ha de ser resident o visitant digital, mai turista, ja que ha de conèixer la xarxa i ha de saber-la utilitzar. I sobretot, per poder destriar el gra de la palla dins la selva d’Internet. I és que encara que sembli una paradoxa és més difícil saber llegir a internet que saber llegir un llibre, i sovint confonem l’accés a la informació amb la gestió i la comprensió d’aquesta la informació. Certament, aquest és un risc evident, com ho és també el desconeixement per part dels infants i joves dels perills d’Internet, un dels quals, i no el menys important, és el del perill que hi ha si no protegim com cal la nostra privacitat i identitat digital.

«L’instrument més important que té avui un infant per aprendre a llegir i escriure és el Whatsapp»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Per contra, malgrat el que a priori puguem pensar, escriure a Internet, escriure SMS, Whatsapp o tuits no és dolent per millorar en la lectura i l’escriptura. Ans al contrari, si hem de fer cas de l’estudi de Beverly Plester, Clare Wood i Victoria Bell que afirma que escriure per Internet o al mòbil incrementa en els infants i joves la pràctica de la lectura i l’escriptura, desenvolupa consciència fonològica, ofereix audiències reals amb resposta i estimula la creativitat.

I és que avui saber llegir, segons Cassany, suposa també fer servir entorns de recerca. Si recordem de nou la metàfora del resident digital, un alumne resident ha de ser aquell que va a classe amb un artefacte connectat, fa fotos de la pissarra, del llibre de text, usa el


http://www.facebook.com/RosaSensat

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://vimeo.com/user7539956

http://www.youtube.com/user/rsensat1

http://vimeo.com/album/2937459

33INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DILLUNSPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

dilluns 7 de juliolCervell i sexe: femení i masculíNolasc Acarín, neuròleg

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t






mòbil per buscar dades i resoldre tasques, penja els deures al núvol i consulta Viquipèdia i google.

Perquè la classe és ara un espai molt més gran i complex. L’aula com a espai físic està perdent importància i la classe surt cada cop més de l’aula en combinar-se amb dos nous entorns «digitals» l’entorn virtual d’aprenentatge per compartir dades i coneixements entre els professors, els alumnes i les famílies, i l’entorn personal d’aprenentatge, que és el conjunt de coneguts, publicacions, vincles, i webs que coneixes i que fas servir diàriament per actualitzar-te.

En definitiva, avui el que cal fer des de l’escola si volem promoure la lectura i l’escriptura entre els infants i joves és capacitar-los per conèixer i fer servir correctament les tecnologies i Internet, perquè «llegir i escriure suposa avui fer servir molta tecnologia», tot i que si parlem d’una travessia encara ens trobem a l’inici.

Jordi Navarro

«L’instrument més important que té avui un infant per aprendre a llegir i escriure és el Whatsapp»

«La classe surt cada cop més de l’aula en combinar-se amb els entorns virtual i personal d’aprenentatge»

Dissabte 5 de juliol de 2014 CosmoCaixa JORNADA D’EDUCACIÓ INFANTILDe la descoberta de l’infant al compromís de l’adult










http://www.rosasensat.org/cursos/113

4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«La poesia no s’ha d’estudiar, s’ha d’usar»

Miquel Desclot (Barcelona, 1952). Poeta, escriptor i traductor, ha rebut diversos premis literaris al llarg de la seva carrera, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985), el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988), el Premi Crítica Serra d’Or en memòries (1993), o el Premio Nacional de Literatura infantil (2002). Amb més de 40 llibres escrits per a infants i joves, aquest any està present a l’Escola d’Estiu amb un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS NO CAL FER CLASSE DE POESIA. LA POESIA HA DE SER UNA PRESèNCIA A L’ESCOLA


Associa’t



Entrevista MIqUEL DESCLOT



Ets escriptor, poeta i traductor, però durant prop de 20 anys també vas ser professor universitari. Per què vas abandonar la docència? Jo em vaig dedicar a la docència perquè en l’època en que vaig començar a estudiar, els estudiants érem la força de xoc antifranquista, jo no era persona de partit, ni ho he volgut ser mai, però en canvi com que estava en contacte amb el món dels escoltes i d’aquests tipus de moviments aviat vaig trobar que m’oferien feina a les escoles on havia anat. Així, en el meu primer any de carrera vaig començar a fer classe de català en horari lectiu a l’escola on jo havia anat, els Jesuïtes del Clot. Per tant, vaig arrencar a l’hora la meva carrera i la meva carrera docent i aquest fet em va portar de seguida a conèixer Rosa Sensat. Jo per la meva banda ja estava escrivint i tenia clar que el que volia era escriure. Vaig anar mantenint la docència durant un temps fins que vaig veure que no podia, i arribats als 40 anys vaig deixar-la per dedicar-me plenament a l’escriptura.

T’has penedit en algun moment d’haver deixat la docència? No, però ensenyar continua agradant-me.

Segur, perquè enguany et tenim a l’Escola d’Estiu fent un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli. què ha significat Joan Vinyoli per la poesia catalana? Una veu molt personal i una generació extraordinària. En Bartra, Màrius Torres, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Palau i Fabre, Joana Raspall i Joan Vinyoli. No s’assemblen en res tots ells però tots tenen una veu molt marcada. És una constel·lació on cadascun té llum pròpia.

I ja es coneixen prou aquests poetes avui? Suposo que no....











5INICI

«La poesia ha de ser present oralment a classe. No ha de ser un objecte de lectura»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t



Potser degut a què la poesia no s’ensenya bé a l’escola? Certament els mestres no saben què fer amb la poesia. Però no per culpa seva, sinó perquè la societat no sap que fer-ne tampoc. La poesia no és un invent gratuït, no és un entreteniment que s’ha inventat la humanitat, sinó que se l’ha inventat per necessitat. Per tant, en un moment en què l’hem deixat de banda estem perdent una necessitat especial . I la veritat és que molta gent t’ho fa notar que això ens falta. La poesia no hi és, no perquè ja no sigui necessària sinó per un error de la societat en què vivim. De fet, sembla que no hi sigui la poesia, però tampoc totes les altres activitats artístiques, la música, el teatre, la dansa..., almenys a l’escola? Si hem de fer cas a tota aquesta gent que ens mana totes aquestes matèries han de desaparèixer, però continuen sent necessàries, són importantíssimes per la humanitat. L’expressivitat artística s’ha inventat perquè la humanitat necessita treure fora emocions i poder-ne rebre.

Doncs, què hem de fer per donar la volta a aquesta tendència? Fer fora tota aquesta gent. Hauríem de fer net!

I com s’ensenya a un infant a estimar la poesia i la literatura? És la cosa més senzilla del món. Els nens són els receptors més fantàstics per la poesia. La poesia té una màgia especial i els nens es queden enganxats quan l’escolten. I després vénen els mestres. Si la poesia s’escoltés a classe els nens ja en sabrien de poesia. No cal fer classe de poesia. La poesia ha de ser una presència a l’escola. La poesia no s’ha d’estudiar, s’ha d’usar.

Així doncs, com s’ha d’ensenyar els mestres a educar en la poesia?



Entrevista MIqUEL DESCLOT

Això s’hauria de rebre ja a l’escola de magisteri. Aquest és el problema. Allí s’ensenya literatura però no què fer amb la poesia i els nens ... Tampoc a l’escola bressol. Si als nens els hi ensenyen cançons, per què no poemes, que són cançons que no es canten,... però el problema no és només a l’escola, sinó també a casa. A casa tampoc es viu la poesia.

A les escoles hi ha uns instruments importants per aprendre a estimar la literatura i la poesia, les biblioteques escolars. Fan realment aquesta funció en aquests moments? He vist escoles en què sí, i escoles en què no. Però en el cas de la poesia en concret, jo no crec que la biblioteca sigui la solució. La poesia no és per anar-la a llegir a la biblioteca, no és per emportar-se un llibre a casa, és perquè soni a l’aula. Per tant, és el mestre el que ha d’anar a la biblioteca, agafar el llibre i portar-lo a classe. La poesia ha de ser present oralment a classe. No ha de ser un objecte de lectura. La poesia és per ser dita, per ser cantada.

Abans parlaves d’una gran generació de poetes a Catalunya, a principis del segle XX. I avui, tenim una generació de poetes com aquella? Jo diria que no. No es pot comparar. ..

...doncs, quin futur hi veus a la poesia catalana? El que li vulguem donar entre tots plegats.

I què els diries als mestres? Jo espero que els mestres descobreixin que la poesia no és un fantasma que els hi fa por, sinó que és un plaer i que pels infants és la cosa més natural del món.

Teresa Font










6INICI

El difícil camí cap al desenvolupament de la qualitat En moltes ocasions se’ns ha fet palès la complexitat i l’exigència del procés per desenvolupar la qualitat de la pràctica en les escoles; la qualitat no és alguna cosa fàcilment “transferible” d’una escola a una altra, i tampoc no és alguna cosa que es pugui crear a partir d’una “recepta”. És un procés d’exploració a llarg termini que consisteix en la descoberta i la resolució de problemes en equip, sobre la base de l’exploració lliure, l’intercanvi i el desenvolupament d’experiències professionals de tots els qui participen en el procés educatiu. Un desenvolupament professional eficient s’hauria de realitzar en el context real de la tasca pedagògica (en l’escola mateixa), per enfortir les habilitats d’experimentació i de reflexió dels mestres que calen per a un desenvolupament continuat dels centres on treballen, des de “dins”.

Edita Slunjski

FORMACIÓ EN CENTRE.SOM A PROP TEU!

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Des de Rosa Sensat us oferim el servei de Formació en centre; una formació personalitzada i a mida, que s’adapta a les necessitats i als interessos de cada centre o institució. Us ajudem a dissenyar la formació específica que us resulti més adequada pel vostre centre; oferint-vos una planificació pensada en la vostra situació i context, ajustant-nos a les vostres expectatives.

Oferim un ampli ventall de formació sobre diferents continguts pedagògics i didàctics, actuals i innovadors. Vetllem per la qualitat de la formació, oferint formadors amb una gran experiència i contacte amb la realitat de les escoles i centres educatius. La formació en centre permet al formador conèixer de primera mà la realitat de l’equip, dels espais i de l’entorn, ja que es realitza al centre o entitat que ho sol·licita. Aquest fet ajuda a fer una planificació adaptada a les necessitats del centre i a elaborar els continguts concrets a partir de la reflexió de la pràctica educativa.

Si vols saber-ne més, pots fer un cop d’ull a la nostra pàgina web (http://www2.rosasensat.org/pagina/formacio-en-centre).Contacta amb nosaltres si vols rebre més informació, a través del correu electrònic [email protected] o del telèfon 93 481 72 56 (atenció dimarts i dijous).

Marta GuzmanResponsable de Formació de Rosa Sensat

Associa’t





Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.











http://www2.rosasensat.org/files/promocio_cosmocaixa_ee_rosa_sensat.pdf

7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

ACTIVITATS DE L’ESCOLA D’ESTIU DE LA MANCOMUNITATTan importants com els cursos dels matins, s’oferien diferents activitats: conferències, exposicions, visites, festivals artístics i excursions, concerts i tot un plegat d’activitats complementaries i d’una gran categoria cultural.

Les activitats i conferències eren donades per professors i personalitats del moment totes elles amb gran experiència en el seu camps educatiu. Així: llibertat del mètode Montessori, l’art popular a Catalunya, els problemes de l’alimentació, la Infància Educadora de la Humanitat, la conciliació de l’autoritat i la llibertat, l’Institut Escola del Parc i l’educació social, l’educació musical a l’escola, com s’introdueix el nen en el món dels valors morals, el problema religiós, sexual i cívic. El llenguatge: els primers sons, l’Escola Activa, L’Educació pel diàleg, Astronomia general.

Com es pot veure els temes de les conferències, les visites i les activitats, estaven lligades al contingut de qualsevol dels cursos i sota una temàtica que inclús avui en dia es pot considerar necessària i absolutament actual.

Les conferències eren presentades per especialistes i mestres com: Joan Llongueras, el professor Estadella, Pompeu Fabra, M. C. Freinet, Joaquim Xirau, Ventura Gassol, Joan Estadella , Cassià Costal, A. Galí, A. Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer, Serra i Moret, Emili Mira, J. Comas i Solà, Marià Manent, que parlaven entorn de diversos temes com: “Com es fa un periòdic escolar” o bé entorn al cinema educatiu, sobre Beethowen, el sentiment filial i les seves crisis, treball per equips, la llengua catalana, cançons i jocs d’infants o el concepte de la bellesa a les creacions artístiques.

Les visites que es feien a les tardes a diferents instal·lacions i seguint les oportunitats dels cursos comprenien dues seccions : la de les institucions i centres de cultura i la de grans serveis de la ciutat i subsistències.

També es feien excursions a la Costa Brava o a la Vall d’Aran i a altres llocs de la nostra geografia i concerts on hi actuaven sovint la soprano Concepció Badia o el músic Esteve Gratacós o audicions de sardanes i també representacions de teatre com per exemple, Nausica de Joan Maragall a l’Orfeó Gracienc.

A les Escoles d’Estiu, a més dels cursos s’hi respirava, cada any, un agradable i fort alè cultural.

Teresa Font

CENT I MÉS,100 anys d’Escoles d’estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





«I TOT EL BLAT ES TORNA PA DE VIDA»

Joan Vinyoli











8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM

CONEIXES EL PROGRAMA D’ACTIVITATS PER A LES ESCOLESAdquirir coneixements i experiències a través d’activitats vivencials i sorprenents, utilitzant les tecnologies més capdavanteres, concebudes i dissenyades en el llenguatge que desperta l’ interès dels infants i joves d’avui. Aquesta és la proposta didàctica que fa la Fundació Catalunya-La Pedrera a les escoles, que constitueix actualment una de les experiències educatives més suggeridores que s’ofereixen des de les diferents entitats, museus i fundacions de Catalunya.

En concret, el programa per a escoles de la Fundació Catalunya-La Pedrera ofereix recursos tecnològics interactius, que permeten acostar-se a la història, a la cultura, a la natura i al patrimoni a través d’activitats que fomenten la creativitat, la imaginació, la participació i l’intercanvi a través de tres eixos temàtics diferents: la història, la natura i la gastronomia. Pel que fa a l’eix de la història es proposa un seguit d’activitats multisensorials i interactives a les aules taller de La Pedrera així com una visita a Món St Benet. Quant a la natura, el programa proposa estades de natura a MónNatura Pirineus (Planes de Son, Pallars) i activitats lúdico-educatives al centre MónNatura Delta de


Associa’t





LA FUNDACIÓ CATALUNyA - LA PEDRERA

l’Ebre (Llacuna de la Tancada, a Amposta). I finalment, l’eix de la gastronomia gira entorn a aprendre a menjar millor de la manera més divertida, amb tallers i activitats per promoure els hàbits alimentaris saludables a la Fundació Alícia de Món St Benet.

Pots demanar Informació a [email protected]

Tel. 902 202 138











9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AL TWITTER ES PARLA DE L’#EE2014


Associa’t






Diuen a: Anna Castells@AnnaCastells El diari3 de #EE2014 de @RosaSensat porta energia de canvi http://issuu.com/rosasensat/docs/diari3 La setmana vinent hi serem fent un curs (@jocsalsegon )

Enrique Bethencourt@EnriqueBeth@RosaSensat ‘Comedores escolares en verano’: acciones paliativas contra un grave fracaso social. http://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/educacion-comedores-verano_0_276473273.html …

Guida Al·lès@Guidix #CarlesMonereo explica #GAPPISA. Les proves #PISA són força interessants, hi ha un equip valuós al darrera. Curs @RosaSensat

Mareas x la EPublica@MareasXLaEP Toda una sala de un juzgado llena de camisetas verdes y estudiantes. El patetismo del Govern Balear. Pedimos difusión pic.twitter.com/yIQvFaIRwV

Jordi Bernabeu F. @jordibernabeu Josep Ramoneda: ‘La inversión social para la infancia en España es la mitad de la media europea http://elpais.com/elpais/2014/06/27/opinion/1403861911_520521.html cc/ @jaumefunes

El Diari 5 de l'Escola d'Estiu 2014

Documents

Transcript of El Diari 5 de l'Escola d'Estiu 2014