El meu diari.

16 de Febrer de 1938.

Estem en temps dur per a tots, però fins ací, en l’escola, pareix que la greu situació també

aplega, ja que els xiquets es troben infeliços, veuen el que ocorreix en les seues cases i quant

venen a la meua classe no actuen com xiquets normals .

En un procés de diàleg entre les potencies polítiques del nostre país, hi ha una gran tensió i

això es fa notar en molts aspectes de la vida quotidiana.

14 de Maig de 1938.

Molts alumnes no acudeixen a les classes dia darrer dia i hem pareix que els que venen no

tardaran en quedar-se a les seues casses. La gent al carrer es torna boja i es manifesta de

manera violenta, tots els dies hi han baralles entre grups d’homes que defenen el que pensen ,

i ho estan pagant els xiquets injustament.

25 D’agost de 1938.

Per el que a les classes respecta, estem en estiu i ningú te l’obligació de vindre però es que

estem en una situació de bogeria, els grups nacionalistes passen casa per casa i és porten a

famílies senceres sense saber on, xiquets inclosos. Estem en guerra.

3 de desembre.

Per fi, la guerra a terminat, però es viu en una situació precària, ni rics ni pobres, tot el món ha

pagat les conseqüències i molts xiquets no tenen ni roba per ficar-se, e tingut que acollir a 4

d’ells perquè s’han quedat sense família, la vida continua.