1.

• Laparici del cristianisme

• Sant Pau s el mxim configurador del cristianisme.

2. El missatge cristi, que oferia a tots els homes i dones la salvaci en virtut de la fe en Jess com el Crist ressuscitat, va anar guanyant adeptes progressivament en tots els estrats de limperi rom.

3. El 313 lemperador Constant promulgalEdicte de Mil , que posa fi a les persecucions i inicia el cam del cristianisme cap a la religi oficial de limperi. 4.

La construcci del cristianisme

En els Concilis de Nicea (325), Constantinopla (381), fes (431) i Calcednia (451), sestableixen els principals dogmes de lesglsia cristiana:

5. Eldogma de la Trinitat : Du s u i tres a la vegada, una sola substncia en tres persones distintes. 6. Eldogma cristolgic : Crist s una sola substncia amb dues naturaleses, la humana i la divina. 7. Conseqncies per a la filosofia: lafesimposa a lara .

La PATRISTICA: sn els Sants Pares de lesglsia. Assimilen algunes coses de la filosofia grega el vocabulari per pensar la trinitat i lencarnaci, per neguen el valor de la filosofia en si mateixa. Necessiten fixar els dogmes del cristianisme per combatre els heretges i el gnosticisme.

8.

AGUST DHIPONA (354-430)

La ra i la fe no sexclouen. La fe no s irracional i la ra recolza la fe.

9. Punt de partida: lexistncia del jo. 10. Recerca de la veritat necessria: Du. On? A linterior de lnima. Aquesta proporciona veritats, regles o raons eternes. Don venen? Lnima s mudable, per tant, della no. Hi ha unailluminaci divina . Adintrant-se en aquesta illuminaci de lnima hi trobarem Du. 11. Du s lsser, lessncia immutable. Les coses sn mudables i el mn ha estat creat per Du des del no-res, en un instant, el temps fou creat tamb. (Diferncia amb els grecs) 12. Du t a la seva ment les idees o els models de les coses, i ha posat a la matria els grmens dels ssers futurs. (Plat) 13. Transcendncia de Du: no forma part del mn. 14. El mal s una conseqncia del lliure albir, que s un b. 15. Lhome s cos i nima, per aquesta no preexisteix, no s plural i no suneix al cos per un pecat (contra Plat). El seu origen s en el pares: traducianisme (analogia de la torxa). Lamor porta lnima al seu lloc natural, lamor s superior al coneixement. 16. Les dues ciutats: la ciutat de Du i la ciutat terrenal, la dels justos i la dels pecadors. Ara subsisteixen mesclades, per en el Judici Final se separan; triomfar la ciutat de Du. 17.

SANT ANSELM DE CANTERBURY(1033-1109)

Largument ontolgic: Du s lsser ms gran i perfecte que pot pensar el nostre intel.lecte. Aquest sser no pot estar noms en la nostra ment, ja que aix en podrem pensar un altre de ms gran, que a ms de ser a la ment fos tamb a la realitat. Per tant, Du ha dexistir necessriament a la realitat, no noms al pensament.

18.

Averrois i laverroisme llat

Averrois (1126-1198) va ser un filsof rab considerat el millor comentador dAristtil.

19. Laverroisme llat defensa la teoria de la doble veritat, segons la qual hi ha dues veritats possibles, la derivada de la ra (Filosofia) i la derivada de la fe (Teologia). Ambdues poden arribar a conclusions contrries per sn vertaderes les dues, cadascuna en el seu mbit. Per exemple, pot ser vertader per la ra que el mn s etern, i pot ser vertader per la fe que el mn es creat per Du. Les dues afirmacions sn vertaderes i no hi ha contradicci perqu pertnyen a mbits diferents. 20.

TOMAS DAQUINO (1224/5-1274)

La seva vida transcorre entre monestirs i universitats. Dedic tota la vida a la teologia i a la filosofia. Les seves obres ms importants sn:De ente et essentia, Summa contra gentilesi la descomunalSumma Theologica .

21. La filosofia de Toms s un intent dexplicar la doctrina cristiana amb els elements conceptuals de la filosofia aristotlica. Les obres metafsiques i de fsica daquest ja havia estat tradudes i va agafar tanta importncia que sel coneix simplement com el Filsof.

ARISTTIL + CRISTIANISME = TOMS DAQUINO

22.

RELACI ENTRE RA I FE

Sn dos camins, dos mtodes diferents, la ra parteix de lexperincia i la fe de la revelaci divina. No s possible que els resultats dambds siguin contradictoris. Hi ha unes veritats que es poden demostrar per la ra i sn tamb revelades, per exemple, que Du existeix i que s creador.

Veritat natural

Veritat revelada

Ra

Articles de fe, misteris

FILOSOFIA

TEOLOGIA

Existncia i unitat de Du

Trinitat

Du crea-dor

VERITAT TOTAL

Prembuls

23.

LA TEORIA DE LESSNCIA I LEXISTNCIA

Lessncia i lexistncia sn separables, no sn el mateix. L essncias el que una cosa s i es compon dematria i forma ; i s enpotnciade rebre lexistncia. Per tant, sn contingents i no eternes. Lexistncia s el fet dexistir, l actedexistir, Du dna aquesta existncia: crea. Per tant:

Totes les coses que sn, tenen essncia, per no existeixen necessriament, sn contingents; el mn s contingent. Du li ha donat lexistncia, lha creat.

24. Du no s noms el Primer motor immbil, sin que existeix com el creador del mn. Du s lessncia que es defineix per la seva existncia. s necessari que existeixi, i la ra ho pot argumentar. 25. Du s diferent del mn. Duslsser, s existncia; el mn nomst sser, t existncia. Primacia de lexistncia sobre lessncia; lsser no noms s sin que existeix. 26. Les substncies corpries es componen de matria i forma; les substncies espirituals (ngels i nimes) noms de forma: son immaterials. 27.

LA TEORIA DE LESSNCIA I LEXISTNCIA

Lessncia

potncia

Existncia

matria

forma

substncies corpries

substncies espirituals: ngels i nimes i esperits

Du

lessncia que s existncia

s en

de rebre

es composa de

en les

en les

dna

s

28.

LES VIES DE LA DEMOSTRACI RACIONAL DE DU

LaSumma theologica : ja que tot el coneixement comena amb lexperincia, per demostrar lexistncia de Du cal anar des de les criatures fins a ell.Les cinc vies :

del moviment del mn al motor immbil.

29. de les causes subordinades a la causa primera incausada. 30. de la contingncia del mn a lsser necessari. 31. dels graus de perfecci dels ssers. 32. lordre del mn suposa una ment ordenadora. 33.

Esquema lgico-argumental de les5 vies

Punt de partida: un fet dexperincia, dels sentits, un EFECTE.

34. Recorregut:

• • s impossible una srie infinita de causes
• 35. tot FET t necessriament una CAUSA

Punt darribada: DU s la CAUSA de lEFECTE. Du existeix.

Atributs divins: Du s la simplicitat, perfecci, bondat, infinitud, omnipresent, immutabilitat, eternitat i unitat. Du ha creat el mn des del no-res i el conserva mitjanant una creaci contnua.

36.

LSSER HUM I EL CONEIXEMENT

L homes un compost dnima i cos, per s una sola substncia. La seva uni no s accidental sin natural. Lnima noms s forma per pot existir separadament (s espiritual i immortal); s el principi de la vida i de totes les operacions vitals.

37. El coneixement, tal i com sostenia Aristtil, comena amb les dades dels sentits. Veim objectes singulars i l enteniment agent abstreudaqu el concepte universal, la forma. Sobre aquest acta l enteniment possiblei formula judicis. Ara pot tornar al coneixement del singular, el coneix indirectament. 38.

Guillem dOccam (1288-1348)

Principi deconomia (la navalla dOccam): shan deliminar totes les coses innecessries (conceptes, universals, essncies, formes, idees)

39. Principi de singularitat: no existeixen les essncies universals sin noms les coses singulars. 40. Nominalisme: el que anomenam conceptes, idees, essncies, etc., no sn ms que noms, no hi ha res ms que noms.