El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la...

8
i les possibilitats d'un Conveni Aquesta setmana Ginebra con ei xerà el bu- Resta la posició d'Anglaterra. Més que dir Ilici propi dels grans esdeveniments. La re- Anglaterra, diem l'Imperi Britànic i com- unió de la Comissió General de la Confe- pendrem les tesis que s'hi afronten. Mac rència del Desarmament i la sessió extra- Donald, incurablement germanòfil, seria fa- ordinària del Consell de la S. de N. tenen vorable a un rearmament parcial ; Baldwin prou importància per mobilitzar les perso- i els seus amics se'n mostren contraris i nalitats més importants del món internacio- estan preocupats de garantir la seguretat j nal. Però aquesta vegada a Ginebra s'hi d'Anglaterra. Un tercer grup comprèn els uguen dues partides definitives : es tracta de imperialistes, favorables a «d'isolament es- pronunciar sentència de vida o mort per a plèndid», les tesis dels quals han estat expo- Els nous edificis que estatjaran la Societatde les Nacions ^-. 1^ , Illl^^l^^^i "LOS SEGADORES" Any VI, Núm. 278-Barcelona, dijo us, 31 de maig de 1934 En la sentència del Tribunal de Garanties sobre el recurs contra la Ilei de Contractes de con- reu, caldrà tenir en compte les eonsequèneies polítiques i socials tant com les raons de ■ I.■f-.►.SKI ". IAl I r.K/%1'UPJL1 AI-U1' 1 I'Ul.l'1'1('4 caràcter jurídic. preu: 30 centims • Corts Catalanes, 5 8 9 . Tel. 114 3 0 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre GINEBRA AL TREBALL — El. DIjou.s — MIRADOR_INDISCRÉI La Conferencia del Desarmament — Blancs la Conferència del Desarmament i es tracta de fixar la data i les modalitats del plebiscit del Sarre. Com si res, ambdós problemes mantenen en alerta diverses nacions euro- pees i la seva solució pot provocar conflictes o afermar la pau. Per això, aquesta vegada més que les altres, a Ginebra el bullici de tantes arribades no passa desapercebut i es vol mantenir la serenitat en un ambient de passió. - Història curiosa la de la Conferénora.... Desarmament 1 No és que de bell antuvi no s'haguessin previst dificultats gairebé inex- tricables. Però quan a la primera Assemblea de la S. de N., en novembre - desembre de 1920, fou discutida per primera vegada la gvestió de reduir els armaments, l'ambient europeu era tot un altre que el d'avui. Des d'aquella data, el camí recorregut, ple tan- mateix de pendents, és enorme. Només cal assenyalar fites : recerca dels elements tèc- nics i polítics d'una reducció dels armaments, garanties mútues, projecte d'assistència mú- tua. L'any 1924 entrem ja a les definicions concretes : projecte de protocol, arbitratge, seguretat, desarmament. El i6 d'octubre de r925 hi ha l'acord de Locarno i després els treballs tècnics per a la reducció dels arma- ments, amb els projectes franoés i anglès. El pacte Brïand-Kellogg, l'any x928, clou tot un període d'activitats pacifistes que foren possibles, malgrat alts i baixos considerables, gràcies a la bona voluntat francesa i a les disposicions dels partits democràtics ale- manys. Però Europa coneixerà, ben aviat, aventures extravagants i salvadors miraculo- sos i aquell ambient de concòrdia, establert gràcies a sacrificis enormes, deixarà pas a rancúnies cada dia més aguditzades. La Con- ferència del Desarmament sofrirà les conse- qüències d'aquesta situació i els seus anys darrers són tristos i ineficaços. Aquesta set- mana ha d'ésser decisiva per a ella : o en Surt amb vida o definitivament morta, car l'estat d'Europa no permet el diàleg amistós. Convé, doncs, analitzar els factors en pre- sència per tal de compendre la trama com -plicada de les discussions que tindran lloc. La Conferència ve precedida pel fracàs de tota una sèrie de plans, el francès, l'anglès, l'alemany i l'italià, tots els quals es poden reduir a dos : l'un contrari al rearmament del Reich i l'altre favorable. Hem assistit a entrevistes internacionals d'una importància cabdal: Titulesco i Benes a París, el raid europeu d'Eden, les visites de representants balcànics a París i Berlín, el viatge de Bar- thou a Polònia i Txecoeslovàquia, el de Beck a Romania. No oblidem la signatura del pacte balcànic i la visita del delegat ale- many, von Ribbentrop, a Londres i Roma, la de Goering a Atenes. Tot això és dir que la Conferència té una gran preparació diplo- màtica i que les necessitats de les nacions són ben conegudes. Quines són aquestes necessitats? França és exigent. No vol el rearmament del Reich per tant fa ressortir la militarització de la joventut alemanya, la creació de l'aviació i de tot un sistema aeri defensiu al llarg de la Zona desmilitaritzada. Contra el rearmament del Reich estan la U. R. S. S. — car hom Sap les velleitats expansionistes d'Alemanya a Ucrània, exposades en el Mein Kampf de Hitler. Polònia i la Petita Entesa, Austria r els països bMtics Holanda Suïssa i Bèlgica Creuen també en el perill pangermànic . Fran- ça, amb Polònia, Bèlgica i la Petita Entesa, manté una política de concòrdia. S'ha dit que amb l'últim viatge de Barthou, la di- pl omàcia francesa havia passat de la polí -6ca d'amistat a la política d'aliances. Fran- ça, doncs, pot estar segura de l'ajut d'a- questes nacions. Per altra part, el perill alemany ha estat Causa del protocol danubià : i encara que Itàlia, més o menys cobertament defensi el re úisionisme magiar, el tombant de la poli- tica balcànica, després del pacte i el canvi de la política búlgara, no poden donar in- co nvenients a França i en certa manera af ebleixen la posició alemanya. I no és cap secret que la lluna de mel dels feixismes, l 'Italià i l'alemany, ha durat ben poca cosa. DIAMANTS Aquest mes de prometatges i esposalles, els joiers rivalitzen a guarnir els aparadors, car saben que no hi ha millor invitació al viatge de l'ambició femenina que l'ofrena d'un adreç de diamants. La noia de divuit anys, quan ja ha ar- rencat del promès la data exacta de la ¢e- tició de mà, somia un Gran Mogol, un Pitt o un Estrella del Sud, portats per un patge carmesí dins una capsa d'argent, però si no arriba a un Sancy també es consola, mentre sigui un solitari o formi la nina d'un ull de gasela. FIi ha diamants que no cristablitzen mai voguen, les nits d'insomni, al palmell d'un àngel picardiós que surt i s'amaga fins que els cabells de la desvetllada, en emblanquir -se, han de demanar apressadament el con- curs del fenàs. D'altres són dòcils a les cuites d'amor i esclaten al dit de la don- zella amb una puntualitat matemàtica, a guisa d'un dividend a compte de futures grandeses o de ,rima pagada a la fidelitat conjugal imminent, dins el concepte de te- nacitat que, segons el llibre d'Ezequiel, en tenien ja els israelites. Diamants hi ha també que exciten la pas- sió o acceleren les conquestes difícils. El pensament primer de moltes amants ha es- tat en la Pompadour quan, en ésser presen- tada a Lluís XV per la princesa de Conti, anava magníficament vestida i enjoiada: usa jetite t@te poudrée scintillait de pierre- ries ; sa belle gorge parée de diamants, ses beaux bras aux tons nacrés, Bans leur demi- nudité de gala, défiaient les critiques ja- louses...» 0 bé en les noies que del taller de Boucher, on posaven de nimfes, com les Marphy, Fouquet, Tresson, saltaven al Parc aux Cerfs amb un plomall de diamants com a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall magnífic que, al dir de Lacre- telle, costava més de cent milions a l'Estat. Qui no coneix els deliquis d'Artagnan, afavorit amb un diamant per la reina, i les seves angoixes davant l'amenaça de Tré- ville : ...Timeo Danaos et dona ferentes (malfieu -vos de l'eneniic.que ss fa aresants , i la delícia del trip'ijo,, imaginut per i)-- mas, entre Lluís XIII, Anna d'Austria i Richelieu, a propòsit dels capçats de dia -nants? —Veus, el meu era com aquest — con- fiava una dameta galant barcelonina a la seva amiga, al llindar d'una joieria, però un cop de colze tallà lá confidència, mentre es dibuixava al rostre de la primera un ric- tus de tristesa. Quins records evocava la presència d'un diamant semblant al que ella havia posseït? Indubtablement, tota una no- vella. Qui sap, però, si en aturar-se, un dia qualsevol, a la mateixa vitrina, podrà rependre el gaudi de la possessió del diamant cobejat i si fins exigirà que se li gravi al damunt la seva efígie, a la manera de Ja- copo da Trezzo ! x** Els nostres medis aristocràtics havien fet una obstrucció aferrissada a la normalitat republicana, amagant les joies a les cam- bers cuiraçades, sota pretex de la insegu- retat pública o atribuint-ho al caprici de la moda, amb el mot d'ordre : «Ja no s'es- tilen!» De mica en mica, però, tornen a resplendir les gemmes radiants als anulars i als índex, i els joiers ja no exclamen da- vant un possible comprador : «Més m'estimo tenir les pedres que els diners que valen». La vida lliure del diamant ha d'ésser con- siderada com el signe venturós d'una rea- litat òptima i esbandida de recels. — S. Pa&iofisme cena per cené La tornada de Joan March ha destapat l'estoig d'anècdotes del notable aferista. Una vegada, en no poder separar la ré- mora posada al camí d'una de les seves in- trincarles transaccions, cuità, resolut, a vi- sitar el ministre del ram, però des de l'uixer al subsecretari, tothom estava avisat que, aquell dia, el ministre no rebia. —Le digo que es en interés del Estado ! — cridà March, tot entaforant un Sant Francesc Xavier a l'uixer ; i passà. Així successivament anà repetint la frase a tots els que topava, amb el lliurament simultani d'un paper més crescut, a mesura que augmentava la categoria de l'oficinista, fins que el ministre es trobà el famós per- sonatge al davant de la taula. Un cop de puny damunt la carpeta i uns ulls plens d'ira foren la salutació del mi- nistre, però March, sense immutar -se, en- gegà: —El imperativo patriótico me manda... —Es inútil ; no se esfuerce... 1 aquest ritornello durà una bona estona. De sobte, però, el ministre, com aquell que no vol la cosa, es tirà una mica enrera i, amorosint el respatller, obrí el calaix cen- tral mentre March, amatent, hi anava em- penyent un sobre. Tot recobrant la positura i allargant la mà, el ministre posà punt final al diàleg: —El imperativo patriótico ha llegado al fondo de mi conciencia. 1 el miracle s'acomplí. La novena de Gil Robles Així anomenen una mena de recordatori amb l'efígie de Gil Robles al davant i els catorze punts del seu programa a dintre, les solterones monàrquiques que, a desgrat de la vinguda de Calvo Sotelo, no es saben deseixir de llur devoció al cap d'Acció Po- pular. Una lletra recent d'una dama madrilenya a una noia barcelonina començava d'aques- ta manera: «Te mando las novenas que me pides; procura hacerlas circular entre tus amista- des, y estoy segura que obtendrás otras tan- tas conversiones a la santa causa.» Després es queixaran de les caricatures de, ]'Apa ! 'ðPt: *4, - Tipograíla comunista L'últim número del setmanari L'Hora, òrgan vergonyant del Bloc Obrer i Cam- perol, copiant amb exageració la distribució tipogràfica del diari madrileny Luz, ha apa- regut amb el títol a baix de la plana fron- tal. Al lloc on habitualment figurava el nom, a dalt de tot de la plana, hi havia amb grossos tipus el mot «Alertan. Quan s'enviaren a Governació els exem- plars que marca la llei, en aquest centre ofi- cial posaren dificultats a l'aparició del pe- riòdic . Un funcionari, zelós del compliment del seu càrrec, es feia fort que ningú no havia avisat l'aparició d'un setmanari que es di- gués Alerta. Després, el fet aclarit, el funcionari no pogué evitar de dir: —Aquests comunistes, que tot ho fan anar de dalt a baix 1 Comunisme i inEeressos d'un caniEal L'actiu president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, Colomer, pensa gestionar, àdhuc fent una campanya si cal, que la Genera- litat constitueixi un fons de cent mil pes- setes, amb les rendes del qual s'establiria un premi destinat a la millor obra de caient social publicada durant l'any. El ferm ba- tallador Colomer s'expressava així —Cent mil pessetes en paper de l'Estat en fan cinc mil d'interessos. D'aquí vint anys hauríem creat una literatura proletària que imposaria respecte a la burgesia... Un dels que l'escoltaven, que sent vellei- tats petit-burgeses, va replicar —Home, així també en seria jo de comu- nista ! El fro4zkisme a Badalona El líder del trotzkisme, Andreu Nin, va donar una conferència, dies enrera, a l'Es- cola del Treball de la y ema ciutat de Ba- dalona. Parlà del tema següent : La vida, l'art i la literatura a la U. R. S. S. Un setmanari local, en donar compte de l'acte, deia que d'escola estava adornada de distingit públic». Potser fou per això que el conferenciant hi va voler correspondre amb la finesa ora- tòria següent: «Allà, a la U. R. S. S., està germinant la novena simfonia que ha d'enderrocar el jazz-band de cabaret de la burgesia.» Vetaquí per què un dels assistents a l'acte, en sortir-ne, deia a un amic seu —Quines coses més estranyes passen a Rússia ! "Pro domo sua" A l'exposició de daguerreotips i fotogra- lles retrat del vuitcents que es celebra a can Renart, entrava En Bassegoda i la seva familia. Una de les senyoretes acompanyants pre- guntà ingènuament: —Que valen la pena aquestes antigalles? —Dona, sigues més discreta!—replicà el venerable arquitecte. Mendicifa4 i banys S'ha parlat molt de la mendicitat a Bar- celona, dels problemes que ha creat i dels aspectes pintorescos que té. Hom ha asse- gurat que no tots els que demanen caritat són pobres. Realment és així. Hi ha cap- taire que és propietari de més d'una casa dels suburbis barcelonins. Evidentment, el recurs de demanar caritat serveix sovint per a resoldre petits conflictes econòmics. Pixí deu succeir a .in miny que es situa de 4 on mati a la porta de Santa Maria del Mar. No vesteix d'una manera molt esparracada i porta un paquetet a la mà mentre demana almoina a les persones que entren i surten del temple. Quan són cosa de les deu, aban- dona el negoci. Mitja hora més tard, hom el pot veure en un establiment de banys de la Barceloneta, vestint mallot i sense el paque- tet, lliurat a les delícies del sol i l'aigua i cercant la companyia ele les banyistes dis- perses. - Sopar d'artistes EI sopar d'homenatge a Manolo, celebrat dimecres passat a la Fonda de Sant Agustí (eA la Fonda de'Sant Agustí? — Exacta- ment, a la fonda de Sant Agustín), tingué una mica de tat. I força. Un grup nobmbrós d'artistes, privat del seu esport favorit en aquests actes, o sigui d'acabar l'àpat a bufetades, es dedicà amb un grau entusiasme a tirar-se panets, a en- (lar, a abocar vi a la butxaca dels veïns, en fi, a totes aquelles plagasitats que illumina- ren la joventut dels menys respectables dels nostres avis. Cap a les acaballes, s'afegí a la festa una senyoreta negra, de la Martinica, pintora d'ofici, que casualment es trobava a la Fon- da de Sant Agustí. La pintora de color (passi l'expressió) fou rebuda amb la gatzara que el lector s'imagi- narà fàcilment. Ella aguantà les bromes amb una correcció exquisida i un somriure inal- terable. Un dels comensals comentà : —Ja era hora que arribés una persona civilitzada 1 Aquesf don Pere... EI senyor Pere Coromines oferí Pacte amb un discurs molt espiritual, com ell sap fer-ho quant està de bones. Al final, però, volgué fer una cabriola que no li sortí gaire feliç. Adreçant -se a la senyoreta negra, digué —Aquesta noia ens podria cantar o ballar alguna cosa del seu programa. Don Pere havia pres la pintora per una artista de music-hall. El represenfant de la Torrassa Després del discurs d'En Sagarra, el qual, per cert, reduí el tumultuós auditori a un sorprenent silenci, parlà — diguem-ne parlar — un pintor murcià que es diu Flores. —Yo, que represento a la Torrassa... començà dient. (Escàndol formidable. Visques a la F. A. I.) —Yo, que como buen murciano, soy me- dio catalán... (Més escàndol. Visques al tracoma.) Però el pintor Flores es superà encara a si mateix i, adreçant -se a En Sagarra, de- clamà: —Como ha dicho muy bien este señor, al cual no tengo el gusto de conocer... Hom li apuntà, a grans crits, que es deia Sagarra. —EI de los calzados Sagarra — precisà un. I aleshores, el murcià Flores, amb to tri- bunici —Ignoraba que el seitor era zapatero. Pero lo que ha dicho está muy bien. Els visques al còmunismo libertario ofe- garen les darreres paraules de l'orador. sales per un gran senyor de casta liberal: Lord Lottian. El seu parer és que Angla- terra no pot aventurar-se a adquirir com- promisos a Europa sense comptar amb els Dominions, i com que aquests, principal- ment Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, són contraris a inmiscuir-se en assumptes euro- peus, Anglaterra ha de seguir l'exemple dels Estats Units si no vol afeblir la seva pui- xança imperial. Anglaterra i Itàlia demanen un eaforç á França. Un cert desarmament francés, un cert armament alemany. França els contesta demanant garanties. Però Anglaterra no vol oferir cap garantia i per tant cap convenció no es preveu possible. Aquests són els antecedentsprincipals, re- duïts a una síntesi brevíssima, que se'n pre- senten davant la reunió de la Comissió del Desarmament. No hi ha cap projecte de convenció, ni cap pla elaborat. Norman Da- vis ha rebut ordres de proposar un pla mun- dial de seguretat i el control de la fabri- cació d'armes. Aquest segon punt és impor- tantíssim i podria facilitar la discussió de la seguretat. S'espera molt, en canvi, del pro- jecte de Litvinoff, un pacte europeu com -pletat per pactes regionals, i perquè se n'es- pera molt, Anglaterra i d'altres països es mostren favorables a l'entrada dels soviets a l'organisme ginebrL La Conferència, per a salvar-se, neces- sita arribar a l'elaboració d'un conveni. Sen- se ell, França no pot trobar garanties, ni Anglaterra pot tranquilitzar els seus temors d'un atac aeri. Itàlia, financerament en estat greu, no acceptaria amb goig una cursa d'armaments, ni Alemanya pot continuar aquesta fallia militar que converteix una nació en una caserna. Sense un conveni, que estableixi garanties, cap problema po- lític d'Europa no pot trobar solució adequa -da. Si fos possible de recomanar menys egoisme nacional i més interès europeu, pot- ser la solució es podria trobar en aquesta Conferència que acaba d'obrir les portes.

Transcript of El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la...

Page 1: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

i les possibilitats d'un ConveniAquesta setmana Ginebra con eixerà el bu- Resta la posició d'Anglaterra. Més que dirIlici propi dels grans esdeveniments. La re- Anglaterra, diem l'Imperi Britànic i com-unió de la Comissió General de la Confe- pendrem les tesis que s'hi afronten. Macrència del Desarmament i la sessió extra- Donald, incurablement germanòfil, seria fa-ordinària del Consell de la S. de N. tenen vorable a un rearmament parcial ; Baldwinprou importància per mobilitzar les perso- i els seus amics se'n mostren contraris inalitats més importants del món internacio- estan preocupats de garantir la seguretat

j

nal. Però aquesta vegada a Ginebra s'hi d'Anglaterra. Un tercer grup comprèn elsuguen dues partides definitives : es tracta de imperialistes, favorables a «d'isolament es-pronunciar sentència de vida o mort per a plèndid», les tesis dels quals han estat expo-

Els nous edificis que estatjaran la Societatde les Nacions

^-.

1^ , Illl^^l^^^i"LOS SEGADORES"

Any VI, Núm. 278-Barcelona, dijous, 31 de maig de 1934

En la sentència del Tribunal de Garanties sobreel recurs contra la Ilei de Contractes de con-reu, caldrà tenir en compte les eonsequèneiespolítiques i socials tant com les raons de■ I.■f-.►.SKI ". IAl I r.K/%1'UPJL1 AI-U1' 1 I'Ul.l'1'1('4caràcter jurídic.preu: 30 centims • Corts Catalanes, 589 . Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

GINEBRA AL TREBALL— El. DIjou.s — MIRADOR_INDISCRÉI

La Conferencia del Desarmament — Blancs

la Conferència del Desarmament i es tractade fixar la data i les modalitats del plebiscitdel Sarre. Com si res, ambdós problemesmantenen en alerta diverses nacions euro-pees i la seva solució pot provocar conflicteso afermar la pau. Per això, aquesta vegadamés que les altres, a Ginebra el bullici detantes arribades no passa desapercebut i esvol mantenir la serenitat en un ambient depassió.

- Història curiosa la de la Conferénora....Desarmament 1 No és que de bell antuvi nos'haguessin previst dificultats gairebé inex-tricables. Però quan a la primera Assembleade la S. de N., en novembre-desembre de1920, fou discutida per primera vegada lagvestió de reduir els armaments, l'ambienteuropeu era tot un altre que el d'avui. Desd'aquella data, el camí recorregut, ple tan-mateix de pendents, és enorme. Només calassenyalar fites : recerca dels elements tèc-nics i polítics d'una reducció dels armaments,garanties mútues, projecte d'assistència mú-tua. L'any 1924 entrem ja a les definicionsconcretes : projecte de protocol, arbitratge,seguretat, desarmament. El i6 d'octubre der925 hi ha l'acord de Locarno i després elstreballs tècnics per a la reducció dels arma-ments, amb els projectes franoés i anglès.El pacte Brïand-Kellogg, l'any x928, clou totun període d'activitats pacifistes que forenpossibles, malgrat alts i baixos considerables,gràcies a la bona voluntat francesa i a lesdisposicions dels partits democràtics ale-manys. Però Europa coneixerà, ben aviat,aventures extravagants i salvadors miraculo-sos i aquell ambient de concòrdia, establertgràcies a sacrificis enormes, deixarà pas arancúnies cada dia més aguditzades. La Con-ferència del Desarmament sofrirà les conse-qüències d'aquesta situació i els seus anysdarrers són tristos i ineficaços. Aquesta set-mana ha d'ésser decisiva per a ella : o enSurt amb vida o definitivament morta, carl'estat d'Europa no permet el diàleg amistós.

Convé, doncs, analitzar els factors en pre-sència per tal de compendre la trama com

-plicada de les discussions que tindran lloc.La Conferència ve precedida pel fracàs detota una sèrie de plans, el francès, l'anglès,l'alemany i l'italià, tots els quals es podenreduir a dos : l'un contrari al rearmamentdel Reich i l'altre favorable. Hem assistit aentrevistes internacionals d'una importànciacabdal: Titulesco i Benes a París, el raideuropeu d'Eden, les visites de representantsbalcànics a París i Berlín, el viatge de Bar-thou a Polònia i Txecoeslovàquia, el deBeck a Romania. No oblidem la signaturadel pacte balcànic i la visita del delegat ale-many, von Ribbentrop, a Londres i Roma,la de Goering a Atenes. Tot això és dir quela Conferència té una gran preparació diplo-màtica i que les necessitats de les nacionssón ben conegudes.

Quines són aquestes necessitats? Françaés exigent. No vol el rearmament del Reich

per tant fa ressortir la militarització de lajoventut alemanya, la creació de l'aviació ide tot un sistema aeri defensiu al llarg de laZona desmilitaritzada. Contra el rearmamentdel Reich estan la U. R. S. S. — car homSap les velleitats expansionistes d'Alemanyaa Ucrània, exposades en el Mein Kampf deHitler. Polònia i la Petita Entesa, Austria rels països bMtics Holanda Suïssa i BèlgicaCreuen també en el perillpangermànic. Fran-ça, amb Polònia, Bèlgica i la Petita Entesa,manté una política de concòrdia. S'ha ditque amb l'últim viatge de Barthou, la di-plomàcia francesa havia passat de la polí

-6ca d'amistat a la política d'aliances. Fran-ça, doncs, pot estar segura de l'ajut d'a-questes nacions.

Per altra part, el perill alemany ha estatCausa del protocol danubià : i encara queItàlia, més o menys cobertament defensi elreúisionisme magiar, el tombant de la poli-tica balcànica, després del pacte i el canvide la política búlgara, no poden donar in-convenients a França i en certa maneraafebleixen la posició alemanya. I no és capsecret que la lluna de mel dels feixismes,l 'Italià i l'alemany, ha durat ben poca cosa.

DIAMANTSAquest mes de prometatges i esposalles,

els joiers rivalitzen a guarnir els aparadors,car saben que no hi ha millor invitació alviatge de l'ambició femenina que l'ofrenad'un adreç de diamants.

La noia de divuit anys, quan ja ha ar-rencat del promès la data exacta de la ¢e-tició de mà, somia un Gran Mogol, un Pitto un Estrella del Sud, portats per un patgecarmesí dins una capsa d'argent, però sino arriba a un Sancy també es consola,mentre sigui un solitari o formi la ninad'un ull de gasela.

FIi ha diamants que no cristablitzen maivoguen, les nits d'insomni, al palmell d'unàngel picardiós que surt i s'amaga fins queels cabells de la desvetllada, en emblanquir

-se, han de demanar apressadament el con-curs del fenàs. D'altres són dòcils a lescuites d'amor i esclaten al dit de la don-zella amb una puntualitat matemàtica, aguisa d'un dividend a compte de futuresgrandeses o de ,rima pagada a la fidelitatconjugal imminent, dins el concepte de te-nacitat que, segons el llibre d'Ezequiel, entenien ja els israelites.

Diamants hi ha també que exciten la pas-sió o acceleren les conquestes difícils. Elpensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen-tada a Lluís XV per la princesa de Conti,anava magníficament vestida i enjoiada:usa jetite t@te poudrée scintillait de pierre-ries ; sa belle gorge parée de diamants, sesbeaux bras aux tons nacrés, Bans leur demi-nudité de gala, défiaient les critiques ja-louses...» 0 bé en les noies que del tallerde Boucher, on posaven de nimfes, com lesMarphy, Fouquet, Tresson, saltaven al Parcaux Cerfs amb un plomall de diamants coma trofeu, i esdevenien les grans senyoresdel serrall magnífic que, al dir de Lacre-telle, costava més de cent milions a l'Estat.

Qui no coneix els deliquis d'Artagnan,afavorit amb un diamant per la reina, iles seves angoixes davant l'amenaça de Tré-ville :

...Timeo Danaos et dona ferentes

(malfieu-vos de l'eneniic.que ss fa aresants ,i la delícia del trip'ijo,, imaginut per i)--mas, entre Lluís XIII, Anna d'Austria iRichelieu, a propòsit dels capçats de dia

-nants?—Veus, el meu era com aquest — con-

fiava una dameta galant barcelonina a laseva amiga, al llindar d'una joieria, peròun cop de colze tallà lá confidència, mentrees dibuixava al rostre de la primera un ric-tus de tristesa. Quins records evocava lapresència d'un diamant semblant al que ellahavia posseït? Indubtablement, tota una no-vella. Qui sap, però, si en aturar-se, undia qualsevol, a la mateixa vitrina, podràrependre el gaudi de la possessió del diamantcobejat i si fins exigirà que se li gravi aldamunt la seva efígie, a la manera de Ja-copo da Trezzo !

x**

Els nostres medis aristocràtics havien fetuna obstrucció aferrissada a la normalitatrepublicana, amagant les joies a les cam-bers cuiraçades, sota pretex de la insegu-retat pública o atribuint-ho al caprici dela moda, amb el mot d'ordre : «Ja no s'es-tilen!» De mica en mica, però, tornen aresplendir les gemmes radiants als anularsi als índex, i els joiers ja no exclamen da-vant un possible comprador : «Més m'estimotenir les pedres que els diners que valen».

La vida lliure del diamant ha d'ésser con-siderada com el signe venturós d'una rea-litat òptima i esbandida de recels. — S.

Pa&iofisme cena per cenéLa tornada de Joan March ha destapat

l'estoig d'anècdotes del notable aferista.Una vegada, en no poder separar la ré-

mora posada al camí d'una de les seves in-trincarles transaccions, cuità, resolut, a vi-sitar el ministre del ram, però des de l'uixeral subsecretari, tothom estava avisat que,aquell dia, el ministre no rebia.

—Le digo que es en interés del Estado !— cridà March, tot entaforant un SantFrancesc Xavier a l'uixer ; i passà.

Així successivament anà repetint la frasea tots els que topava, amb el lliuramentsimultani d'un paper més crescut, a mesuraque augmentava la categoria de l'oficinista,fins que el ministre es trobà el famós per-sonatge al davant de la taula.

Un cop de puny damunt la carpeta i unsulls plens d'ira foren la salutació del mi-nistre, però March, sense immutar -se, en-gegà:

—El imperativo patriótico me manda...—Es inútil ; no se esfuerce...1 aquest ritornello durà una bona estona.De sobte, però, el ministre, com aquell

que no vol la cosa, es tirà una mica enrerai, amorosint el respatller, obrí el calaix cen-tral mentre March, amatent, hi anava em-penyent un sobre.Tot recobrant la positura i allargant la

mà, el ministre posà punt final al diàleg:—El imperativo patriótico ha llegado al

fondo de mi conciencia.1 el miracle s'acomplí.

La novena de Gil RoblesAixí anomenen una mena de recordatori

amb l'efígie de Gil Robles al davant i elscatorze punts del seu programa a dintre, lessolterones monàrquiques que, a desgrat dela vinguda de Calvo Sotelo, no es sabendeseixir de llur devoció al cap d'Acció Po-pular.

Una lletra recent d'una dama madrilenyaa una noia barcelonina començava d'aques-ta manera:

«Te mando las novenas que me pides;procura hacerlas circular entre tus amista-des, y estoy segura que obtendrás otras tan-tas conversiones a la santa causa.»

Després es queixaran de les caricaturesde, ]'Apa !

'ðPt: *4, -

Tipograíla comunista

L'últim número del setmanari L'Hora,òrgan vergonyant del Bloc Obrer i Cam-perol, copiant amb exageració la distribuciótipogràfica del diari madrileny Luz, ha apa-regut amb el títol a baix de la plana fron-tal. Al lloc on habitualment figurava el nom,a dalt de tot de la plana, hi havia ambgrossos tipus el mot «Alertan.

Quan s'enviaren a Governació els exem-plars que marca la llei, en aquest centre ofi-cial posaren dificultats a l'aparició del pe-riòdic .

Un funcionari, zelós del compliment delseu càrrec, es feia fort que ningú no haviaavisat l'aparició d'un setmanari que es di-gués Alerta.

Després, el fet aclarit, el funcionari nopogué evitar de dir:

—Aquests comunistes, que tot ho fan anarde dalt a baix 1

Comunisme i inEeressosd'un caniEal

L'actiu president de l'Ateneu EnciclopèdicPopular, Colomer, pensa gestionar, àdhucfent una campanya si cal, que la Genera-litat constitueixi un fons de cent mil pes-setes, amb les rendes del qual s'establiriaun premi destinat a la millor obra de caientsocial publicada durant l'any. El ferm ba-tallador Colomer s'expressava així

—Cent mil pessetes en paper de l'Estat enfan cinc mil d'interessos. D'aquí vint anyshauríem creat una literatura proletària queimposaria respecte a la burgesia...

Un dels que l'escoltaven, que sent vellei-tats petit-burgeses, va replicar

—Home, així també en seria jo de comu-nista !

El fro4zkisme a BadalonaEl líder del trotzkisme, Andreu Nin, va

donar una conferència, dies enrera, a l'Es-cola del Treball de la yema ciutat de Ba-dalona. Parlà del tema següent : La vida,l'art i la literatura a la U. R. S. S.

Un setmanari local, en donar compte del'acte, deia que d'escola estava adornadade distingit públic».

Potser fou per això que el conferencianthi va voler correspondre amb la finesa ora-tòria següent:

«Allà, a la U. R. S. S., està germinantla novena simfonia que ha d'enderrocar eljazz-band de cabaret de la burgesia.»

Vetaquí per què un dels assistents a l'acte,en sortir-ne, deia a un amic seu

—Quines coses més estranyes passen aRússia !

"Pro domo sua"

A l'exposició de daguerreotips i fotogra-lles retrat del vuitcents que es celebra a canRenart, entrava En Bassegoda i la sevafamilia.Una de les senyoretes acompanyants pre-

guntà ingènuament:—Que valen la pena aquestes antigalles?—Dona, sigues més discreta!—replicà el

venerable arquitecte.

Mendicifa4 i banysS'ha parlat molt de la mendicitat a Bar-

celona, dels problemes que ha creat i delsaspectes pintorescos que té. Hom ha asse-gurat que no tots els que demanen caritatsón pobres. Realment és així. Hi ha cap-taire que és propietari de més d'una casadels suburbis barcelonins. Evidentment, elrecurs de demanar caritat serveix sovint per

a resoldre petits conflictes econòmics. Pixídeu succeir a .in miny que es situa de 4 onmati a la porta de Santa Maria del Mar.No vesteix d'una manera molt esparracadai porta un paquetet a la mà mentre demanaalmoina a les persones que entren i surtendel temple. Quan són cosa de les deu, aban-dona el negoci. Mitja hora més tard, hom elpot veure en un establiment de banys de laBarceloneta, vestint mallot i sense el paque-tet, lliurat a les delícies del sol i l'aigua icercant la companyia ele les banyistes dis-perses. -

Sopar d'artistes

EI sopar d'homenatge a Manolo, celebratdimecres passat a la Fonda de Sant Agustí(eA la Fonda de'Sant Agustí? — Exacta-ment, a la fonda de Sant Agustín), tinguéuna mica de tat.

I força.Un grup nobmbrós d'artistes, privat del

seu esport favorit en aquests actes, o siguid'acabar l'àpat a bufetades, es dedicà ambun grau entusiasme a tirar-se panets, a en-(lar, a abocar vi a la butxaca dels veïns, enfi, a totes aquelles plagasitats que illumina-ren la joventut dels menys respectables delsnostres avis.

Cap a les acaballes, s'afegí a la festa unasenyoreta negra, de la Martinica, pintorad'ofici, que casualment es trobava a la Fon-da de Sant Agustí.

La pintora de color (passi l'expressió) fourebuda amb la gatzara que el lector s'imagi-narà fàcilment. Ella aguantà les bromes ambuna correcció exquisida i un somriure inal-terable.

Un dels comensals comentà :—Ja era hora que arribés una persona

civilitzada 1

Aquesf don Pere...

EI senyor Pere Coromines oferí Pacte ambun discurs molt espiritual, com ell sap fer-hoquant està de bones. Al final, però, volguéfer una cabriola que no li sortí gaire feliç.Adreçant-se a la senyoreta negra, digué—Aquesta noia ens podria cantar o ballar

alguna cosa del seu programa.

Don Pere havia pres la pintora per unaartista de music-hall.

El represenfant de la Torrassa

Després del discurs d'En Sagarra, el qual,per cert, reduí el tumultuós auditori a unsorprenent silenci, parlà — diguem-ne parlar— un pintor murcià que es diu Flores.

—Yo, que represento a la Torrassa... començà dient.(Escàndol formidable. Visques a la F.

A. I.)—Yo, que como buen murciano, soy me-

dio catalán...(Més escàndol. Visques al tracoma.)Però el pintor Flores es superà encara a

si mateix i, adreçant-se a En Sagarra, de-clamà:

—Como ha dicho muy bien este señor, alcual no tengo el gusto de conocer...

Hom li apuntà, a grans crits, que es deia

Sagarra.—EI de los calzados Sagarra — precisà un.I aleshores, el murcià Flores, amb to tri-

bunici—Ignoraba que el seitor era zapatero. Pero

lo que ha dicho está muy bien.Els visques al còmunismo libertario ofe-

garen les darreres paraules de l'orador.

sales per un gran senyor de casta liberal:Lord Lottian. El seu parer és que Angla-terra no pot aventurar-se a adquirir com-promisos a Europa sense comptar amb elsDominions, i com que aquests, principal-ment Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, sóncontraris a inmiscuir-se en assumptes euro-peus, Anglaterra ha de seguir l'exemple delsEstats Units si no vol afeblir la seva pui-xança imperial.

Anglaterra i Itàlia demanen un eaforç áFrança. Un cert desarmament francés, uncert armament alemany. França els contestademanant garanties. Però Anglaterra no voloferir cap garantia i per tant cap convencióno es preveu possible.

Aquests són els antecedentsprincipals, re-duïts a una síntesi brevíssima, que se'n pre-senten davant la reunió de la Comissió delDesarmament. No hi ha cap projecte deconvenció, ni cap pla elaborat. Norman Da-vis ha rebut ordres de proposar un pla mun-dial de seguretat i el control de la fabri-cació d'armes. Aquest segon punt és impor-tantíssim i podria facilitar la discussió de laseguretat. S'espera molt, en canvi, del pro-jecte de Litvinoff, un pacte europeu com

-pletat per pactes regionals, i perquè se n'es-pera molt, Anglaterra i d'altres països esmostren favorables a l'entrada dels sovietsa l'organisme ginebrL

La Conferència, per a salvar-se, neces-sita arribar a l'elaboració d'un conveni. Sen-se ell, França no pot trobar garanties, niAnglaterra pot tranquilitzar els seus temorsd'un atac aeri. Itàlia, financerament en estatgreu, no acceptaria amb goig una cursad'armaments, ni Alemanya pot continuaraquesta fallia militar que converteix unanació en una caserna. Sense un conveni,que estableixi garanties, cap problema po-lític d'Europa no pot trobar solució adequa

-da. Si fos possible de recomanar menysegoisme nacional i més interès europeu, pot-ser la solució es podria trobar en aquestaConferència que acaba d'obrir les portes.

Page 2: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

fintre los inventes milQue se iaentan en d mundoPor cièrto ryue sin secundoEs eldel FERRQ.CARRIL:

s llàbrú.cosa mas gentilMas phcid t ilusoria,Que con rapidez notoriaCriorrer en un instanteU ri espacio muy distante,Cual si rolando (tia gloria''

Dir:i pues toia personaQue mida tnn corto trechotlue A..taro ta de hechot nióse con Barcelopa,Cuóutobien no proporcionaAI comercio ea'realidad'Van con granfaciïulad,Vienen familias enteras,1' asi de todas manerasGana una y otra ciudad

LÄPE R1TI!

Es proverbial la taciturnitat i l'encapar-rament constants de Joan Merli. Dissabtepassat, a Miramar, en ocasió del dinar ofertper la Junta Municipal d'Exposicions d'Art,se'l veia parlant discretament a l'orella delcambrer que el servià.

Un dels assistents, pintor de gran fama,digué, sorprès d'aquesta conversa

--.Mira En Merli, deu demanar que encomptes de l'arròs li portin un plat d'as-pirines.

Què passarà demà passat?Els dissabtes, una colla de pintors dinen

amb Lluís Plandiura, escena i colla que Ma-nuel Humbert i Xavier Nogués fixaren enun quadro que decora el bar del Colon iMIRADOR reproduí fa tres mesos.

Dissabte passat, alguns d'aquella collafeien l'aperitiu, quan un d'ells remarcà queja era hora d'anar a Miramar, a l'àpat dela J. M. d'E. d'A.

—Em sap greu, però jo no puc deixar soll'amic Plandiura! — digué Francesc La-barta.

—Però si tu has estat un dels organitza-dors d'aquest acte ! — li replicaren.

—Es igual... però, feu-vos càrrec que...—Deixeu-ho córrer—va interrompre Plan-

diura—. El que se'n vulgui anar, que se'nvagi; però dissabte que ve veurem qui dinaaquí!

Aprofitar el Temps

Cardunets, el dibuixant que més dibuixosha fet de Barcelona ciutat, seia a la taulade presidència del banquet. Com qué el seuimmediat veí .de taula no es va presentar,l'home, privat de companyia durant tot l'ac-te, estigué contínuament abstret.

Uns comensals comentaven l'actitud 'deCardunets.

—Sí, sí, aneu dient — interrompé Bosch-Roger —. Mentrestant En Cardunets ja deu

haver fet set o vuit dibuixos de Barcelonaa vol d'ocell.

Músics equivocatsEls músics sempre tenen ganes de que-

dar bé. Així, en un sopar postelectorald'A. C. R., van interpretar les cançons méscursis i catalanes que van saber, i dissabte,a Miramar, tenint en compte que els co-mensals eren artistes, tocaven la música méstranscendental que sabien.

Camps-Ribera, cridant al ma?tre, li va dirconfidencialment r

—Vol fer el favor de dir als músics sisaben La Corte del Faraón?

BANYS MONTGATNou pisos acabats de construir en el seu edifici.Banys per ampliació de I'eetabliment. Cada rn,tres esplèndides habitacions, menjador, cuina,safareig, galeria, W. C., aigua corrent, gas ielectricitat, des de 600 a Boo pessetss any amb

dret a bany. Visibles cada dia

Per a . mes detalls: Passeig Dnana, q, 2,5, i.+

Telèfon 18938 • BARCELONA

PANORAMA GENERAL fets qui sap les acusacions i retrets. Es diu«Ells foren els que destruïren la meitat del

Cercant i recercant, ens eixí al pas una nostre patrimoni arqueobògic. Només pensa-data : 28 d'octubre de l'any 1848. Diada de ven a enderrocar, gens a edificar.» Certa-festa i d'orgull per a tots els catalans : Bar- ment, creiem que s'exagera. Els millors mo-celona inaugurava el primer ferrocarril (le numents que té la ciutat vella foren res-les terres que constituïen l'Estat espanyol. pectats i valuats com es mereixien. Ells ensLa ciutat s'havia llençat al carrer. La gent llegaren una de les més belles sales d'espec-estavá en plena eufòria, amb l'alegria coro- taeles del món ; iniciaren la reforma interiorllosa de les multituds i lluint les millors de la ciutat, si voleu amb errors sense es-robes de les festes solemnials. L'empresa mena, amb tot, però, necessària, indispen-havia triomfat per damunt de les innom- sable; ide la reforma en restaren dues pla-brables través que li havien es-tat posades ;` de,,, l'oposició finsal salvatgisme, fins al crimde la ignorància que preveiamalvestats i mort i dols. Perdamunt de tot, Barcelona fin-dria el seu primer ferrocarril,el primer d'Espanya.

No li mancaven, però, pre-ocupacions á Barcelona. Ladiada feliç s'esqueia en plenaguerra civil, en la qual elsfanàtics partidaris de CarlesVII, a les ordres de . Monte-molín, dels Cabrera, Zariáte-gui, Bellera, Boira, Marsal,(Guerxo de Ratera) i altres ==•cent, discutien a trets 1 cano-nades, prodigant els incendis,els assassinats, les contribu-cions extraordinàries, els se- == -grestaments i altres excessosper l'estil, _amb els partidarisd'Isabel II, que es creia ambmés quantitat de sang borbò-nica a les venes i amb més fdret, per tant, a fer la felici-tat dels espanyols.

Ales comarques valencia-nes, especialment al Mestrat,a Catalunya, a Aragó, a Na-varra i al País Basc sovinte-j aven les petites batalles, mo-bilitzant els dos bàndols in-fanteria, cavalleria i artille-ria, amb consegüent repartí- .ment de morts, ferits, preso-ners i penjats, amb qué s'ob-sequiaven durant les batallesi després d'elles. Els diaris eedel mes de gener d'aquell anydeien que ola facción agoniza-ba», i al mes d'octubre la fac-ción continuava donant la ma-teixa feina. Ni un sol dia deixava la premsade donar compte de combats, sorpreses, mar-xes i contramarxes, i naturalment de desgrà-cies. 1 la cosa feia prop de sis anys i mig quedurava! Narváez havia promés feia ja moltsmesos que ell acabaria amb ola canalla car

-listau, que per això assumia tots els poders.Els altres, tanmateix, no anaven de pressaa deixar-se acabar. Que la cosa no anavadel tot bé ho prova el ban de ((Don Fer-nando Fernández de Córdova, Capitán Ge-neral de Cataluña, etc., etc.: Son altamenteescandalosos y frecuentes los atentados quecontra la vida y las haciendas de los pacs-ficos habitantes de este Principado se co-meten por los cabecillas que mandan las/artidas de facciosos y vagos que recorrenel país... Entre las medidas que adoptaréoportunamente he dispuesto lo siguiente :ARTfeuLo ÚNICO: El que me presente vivoo muerto a un cabecilla que mandase ase-sinar a un paisano o muger, incendiar casaso propiedades de los habitantes de Cata-luña, ecsigiese multas o rescates, cometien-do cualquiera otra clase de estesos en laspoblaciones y campos, recibirá inmediata-mente, en premio de sus servicios y dentrode las cuarenta y ocho horas, dos mil librascatalanas.» Un diari del mateix dia, en unaeditorial enérgica i coñdemnatbria, blasma-va: ((Las bandas de malhechores y mons

-truos que amparados en las fragosidades delos montes cometen toda clase de crímenes,llenando el alma de terror», i en el mateixnúmero es donava compte que a Granollershavia estat vista la partida del Guerxo deRatera.

Com és natural, la ciutat patia també dela guerra civil : políticament i econòmica-ment. Els bàndols eren vehements, i mode

-rats, progressistes i republicans posaven lamateixa passió en l'actuació que feia creureque ningú no recordava les calamitats pas-sades. Amb tot i per sobre de tot, imperavael sentiment, les idealitats democràtiques,fins i tot en els estaments adinerats. Elscarlins només tenien simpaties i partidarisentre una part de la noblesa, el més baixpoble i el clergat. Els tres diaris que es pu-blicaven, més o menys accentuadament, sos-tenien els principis liberals igualitaris de larevolució francesa. Econòmicament, Barce-lona s'orientava per la riquesa industrial,no ob'idant, però, la riquesa agrícola i de-rivades de l'agricultura que oferta la terracatalana. S'havia iniciat feia temps la ba-talla entre Barcelona i Madrid ; allí tenienun arcaic concepte de les possibilitats de lariquesa i era difícil fer-los entendre que forade l'agricultura i la ramaderia, hi havia al-tra cosa de valor a Espanya ; els d'ací, entermes molt respectuosos, això si, els deienque no hi entenien res. Constants i tossutsI a cop de viatges, memòries; exposicions irecursos burocràtics, anaven sortint-se ambla seva. La indústria era ja quelcom de no-table : l'any d'aqueixa crònica, Barcelonaexportà pel port 154 milions de rals billóen pelleteria t manufactures de cotó, sedai llana, essent la suma total de l'exportació,via marítima, de 360 milions de rals, i lade la importació, de 533 milions de rals.Fins a 7,145 vaixells de vapor i vela, repre-sentant unes 355.000 tones t 26.000 tripu-lants, feren estada alport. El punt final d'a-queixa etapa era la inauguració del primerferrocarril.

Barcelona era la de sempre : treballava,lluitava, guerrejava, es divertia sostenint dosteatres d'òpera i una societat filharmònica imig buidant-se als camps en festes semi-religioses semipaganes, simplement tradicio-nals i familiars, cada festa de bon sol. Can-tant, dansant, somiant sovint, no deixantmai de treballar, havien sentit la primeraesgarrifança del demà de recuperació de lanostra terra.

venda, els anuncis de teatres i altres espec-tacles, els avisos i els anuncis de coses, al-guns dels quals ens permetem transcriure.Del Diario de Barcelona : «Se suplica a lapersona que haya recogido un canario quese escapó de su jaula en la noche del Io,se sirva devolverlo al cestero de la calleMoncada, i, quien a más de las señas, daráseis reales de gratificación.)) ((Hay una se-ñora que desea servir dos o tres caballerosdándoles todo lo que sea necesario. Infor-mará el chocolatero de la calle San Ra-fael, 7.0 D'El Fomento : «Frente a los Ar-cos de Junqueras, 3, a.°, hay un loro joveny hermoso que habla muy bien, para ven-der. En la misma casa informarán (le unmaestro de piano que enseña de solfa aprecio cómodo.»

LA GRAN DIADA

Feia ja més de vuit dies que arribava .gent a Barcelona. Les onze línies regularsde diligències : a França per l'interior i ellitoral ; aMadrid per Saragossa i Valèn-cia ; les línies de Valls, Montblanc, Solso-na, Vic, Sant Joan de les Abadesses, Tor-tosa i Berga, no vagaven de dur gent excur-sionista i alegre. El mateix feien els cente-nars de línies secundàries que s'escampavenpels voltants de Barcelona, en un radi detrenta quilòmetres. Les cases eren plenes,els hostals i fondes vessaven. Els carrers ha-vien "canviat la fesomia ordinària ; deam-bulava per les vies de la ciutat una gentadaunes quantes vegades multiplicada a la decostum. En el clos familiar, en les 'tertúliesdels cafès, a l'hora del passeig, arreu, eltema de conversa era el mateix : la inaugu-ració del ferrocarril de Barcelona a Mataró.Se'n parlava amb posat joiós, amb orgullracial. Erem els primers ! Sense adonar-se'n,les multituds feien ja catalanisme. La guer-ra civil, les discòrdies polítiques, el provin-cialisme de moltes manifestacions de la vidacollectiva, tot i la seva exteriorització, erenallò que moria i es duia ,com una mala he-rència. Deixeu-los fer. L'orgull d'ésser ca-talans no els el llevava ningú ; l'orgull perla seva Barcelona i per les empreses de Bar-celoña, era el de tots.

EI dia assenyalat, pot dir -se que tot Bar-celona es llançà al carrer. La gentada om-plia tot l'arenal i ]'esplanada del davant del'estació. S'aplegà una multitud de carretel-les, tartanes i carruatges de totes categories.Nombrosos grups que arribaven al Camp dela Bota, situats a banda i banda de la línia,esperaven el pas del tren ; asseguts pels vol-tants, en família o colles que aprofitavenla festa per gaudir un dia de camp.

No cal dir que les autoritats eren 'presentsi que l'església prengué part a l'acte. Leslocomotores foren beneïdes : Barcelona, Be-sos, Mataró i Cataluña començarien la tascad'unir més a la ciutat la resta de Catalunya.La banda del cos d'artilleria amenitzà Pactei quan les autoritats i convidats pujaren altren, també ho féu, continuant el concerttot el trajecte.

Finalment partí el comboi, primer pausa-dament; accelerant després la marxa i des-aparegué al lluny. La gentada aplaudí unà-n imement i frenética, llançà visques de totesmenes.

La multitud desfilà. La festa seguí a laciutat. A la nit hi havia funcions extraor-dinàries a tots els teatres. El Principal anun-cià això: ((injusta sería la empresa de esteteatro si como Barcelona entera no se rego

-cijara por la instalación del ferrocarril, elprimero que existe en España, día de júbiloque dejará marcada su huella, y que los ca-talanes no podrán menos de recordar conorgullo.» Seguidament venia el programal'òpera La Fidanzata Corsa, ària del Sospirde Los árabes en las Galias, i final apoteò-sic, allegòric. El Liceu, deia : ((Identificadala empresa con los sentimientos de adelantoy prosperidad de la industria, artes y cien-cias, no puede menos de tomarparte en elregocijo que hoy abrigan los catalanes, alver cumplidos sus deseos, inaugurándose ensu industrioso suelo el primer ferrocarrilque habrá en España.)) El programa era elsegüent : I.r, himne al•lusiu ; 2.n, un nou iformós divertiment de ball fi ancés, composti dirigit per Mr. Denisse; 3.r, la cèlebreLucrecia Borgia, El teatre estava il]uminatextraordinàriament.

La ressonància de la diada es reflectial'endemà en les descripcions de la festa. Tra-duirem, literalment, el que deia el Diario deBarcelona : «Ha tingut lloc el dia d'ahirel fauste succés que anunciàvem. Resta jasolemnialment inaugurat el primer ferro-carril d'Espanya, i Barcelona i Mataró jano són més que una sola població. En moltpoques, tal vegada en cap ocasió, no hemassistit a un espectacle tan sorprenent comnou, tan grandiós com interessant. La ceri

-mònia, entre aquella lluïda concurrència, da-vant d'aquelles màquines i enmig del vastarsenal de cotxes, carruatges, vagons, apa-rells de totes classes, era a la vegada tansublim com gran. Animada, fascinadora, ésla sensació que s'experimenta quan el trenarrenca pausadament i majestuosament del'estació de partida, emprèn en breus minutsuna marxa progressivament accelerada, iaquella immensa mole dé carruatges comen-ça a moure's amb astoradora rapidesa. Greu,grandiosa i imponent és la impressió ques'experimenta quan es veu per primera ve-gada a la vida la rapidíssima marxa d'untren de viatge, damunt la plaña superfíciedels carrils. Quan es contempla aquestaespècie de població ambulant travessar, comsageta engegada de l'arc, tan extens es-pai en tan limitat temps, batega l'interiordel pit al sentiment d'un pasme indefini-ble que omple l'enteniment. Honor eterna la dita empresa! Tant Barcelona comMataró conservaran viu el record de la dia-da d'ahir, dia que considerem de gran satis-facció, de noble orgull, per al poble catalàque ha aconseguit la glòria de veure fun-cionar el primer ferrocarril d'Espanya. Tantde bo que aviat poguéssim , anunciar la inau-guració d'altres !»

Tres planes del Diario Barcelona om-plia la ressenya, totes escritos amb la matei-xa prosa, descripció que, en més curt espai,encara que en forma similar, feien els altresdiaris.

Així eren els barcelonins d'8quell temps.Feren per Barcelona tant o més que nosal-tres. La labor inicial, els fonaments de laciutat moderna i la seva puixança, ells elsposaren. Ens ha de plaure a tots reivindicarel record d'aquells temps que, ben mirat,tenia més virtuts que defectes.

PERE CASALS

Miss Espanya 1934. — La senyoreta Eu-eniaEnríquez Girón ha estat nomenada4iss Espanya 1934. Jo la felicito de tot cor,i és que a aquesta senyoreta', el fet d'és-er Miss Espanya, li proporciona satisfac-ió personal o li proporciona qualsevolnena d'èxit en aquest món de llàgrimesde misèries . Deixant de banda tota la

impatia que m'inspira aquesta senyoreta.nríquez Girón, la qual no tinc el gustle conèixer, he de confessar que cada ve-lada que aquest tronadíssim món de pe-iodisme gràfic, xafarder, sentimental i:ursi comença a remenar la cua al vol-ant del tema de les miss, a mi em vema mena de fàstic positiu.Es lamentable i és ridícul fins a l'extrem

tquest prodigar títols de miss no importaIuè ; les raons per demostrar el punt denàxima ximpleria a què s'ha arribat enels concursos de miss , són infinites. I que;onsti que les meves raons no són preci-;ament les d'un moralista rondinaire, aper-;aminat i escarafallós. Sinó ben al con-trari. JO .trobo estúpid el que es fa amb lessenyoretes. _ç'avui dia,; posant-los una bandaon hi ha unes lletres 'generalment poc gra-cioses, retratant-les amb un somriure afec-tat i una Ilum ingrata, i obligant-les a diruna sèrie de banalitats a un repòrter, ge-neralment deu mil vegades més analfabetque la pobra miss que diu que ]i agradariaésser artista de cinema ; i ho trobo estúpid,tot això, precisament pel respecte que emmereixen les senyoretes, i perquè crec quehan vingut al món per fer coses més poè,.tiques i més útils que omplir un buit enla premsa, més tronada i banal del país. .

I encara hi hacoses molt més greus.Segons tinc entès, en l'elecció de la dar-rera Miss Espanya hi hagué serioses pro-testes per part del públic i la pobra misselegida ha estat xiulada per aquells quecreien que el jurat havia fet una gran in-justicia. I això és senzillament repugnant.Els organitzadors del concurs de Miss Es-panya, o de la que sigui, han arribat aaquest èxit imprevist. Han arribat que esproduís un dels fets más idiotes i més in-humans que existeixen : que el públic xiu-lés i protestés la preséncta d'una criaturade disset anys, bonica com un sol ifrescacom una rosa. Els que s'empesquen la fa-bricació de mïss poden dormir. tranquils.Gràcies a la seva Inconsciència, el món hadonat una prova d'imprevista brutalitatxiular una pobra noia perquè, segons l'o-pinió d'uns quants, no era la més bonica.

A mi em sembla que valdria la penaque la gent s'adonés que ja n'hi ha prou

de miss, que l'abús que se n'ha fet, noper raons de moral, sinó per raons de bongust i de sentit comú, demana una micade repòs. Que deixin estar tranquilles lespobres noies, que no les facin patir posant

-ios bandes llampants, ni retratant-les ambsimetria de cavalls de circ, que no els fa-cin preguntes estúpides i que les deixinfestejar amb qui els doni lagana. Valdriala pena que en lloc de torturar les xicotes,comencessin a fer concursos de misters.Es podria elegir Mister Escanyapobres 1934a Mister Rebentapisos 1935, Mister Tartuf,Mister Corruptor-de- menors, etc.. Es po-drien fer concursos de misters, entre el

diputat més ase o més desaprensiu del Par-lament, entre l'home d'afers que tira mésal dret, entre el poeta més llauna o el pe-riodista més analfabet. Aquests concursosagafarien, no cal dir-ho, un punt de fero-citat i de passió que faria un gran efecte..Els títols que es concedissin amb les ban-des brodades que es posarien als agraciats,les fotofrafies magnífiques i impúdiquesdels misters en llur intimitat i en llur vidapública, les cinquanta mil coses que es po-drien imaginar i realitzar, no dubto queresultarien d'una exemplaritat sublim i d'unbé inefable per a la república.

Perquè, creieu-me, és molt fàcil divertir-se a costelles de les pobres noies i de • Ilursmodestes famílies. I encara hi ha barraque es pensa que amb aquestes lamentablesexhibicions, de Miss Mercat del Ninot,Miss Carrer de Xuclà, Miss Barri de laSalut o Miss Bataclan, a les xicotes se'lsfa un gran favor, i de passada es fomenta

la cultura, es arts decorativos i el treballnacional

Jo crec que el món sempre ha estat pled'imbècils r ' però en l'època que vivim, d'a-questa mena de persones se'n fabrica enuna forfña abusiva. Jo, en lloc de veuretantes -noies retratades que totes fan lamateixa rialla impersonal i es pinten elsllavis amb el mateix producte, m'agradariaveure retratats uns quants senyors que co-

nec, ficats dins d'una gàbia, amb l'uni-forme de mister i rosegant una fulleta d'en

-siam com els ocells de la Rambla.JOSEP MAR IA DE SAGARRA

•_ °o AIIV lf OLL^HIGIÈNICS 1 ECONdMICS

-_ 1 bany 1. a classe, 200 pies.1 bany 2: classe, 1'50 ptes.

ABONAMENTS DE 30 BANYS, 30 PTS,per a dos anys de durada

Salmerón, 15. - Riera Sant Miquel, 40

:;llllllll NO TE SUCURSALS

ï, y . .

"Copaín5"Intendent de la música catalana, el Font-

bernat gran està obligat a cada moment dela saison a vestir de gala. Manolo Huguéés invitat per l'intendent a escoltar músicabona i oficial i l'escultor cèlebre accepta debon grat la invitació : ell, abillat semprecom els marxants de bestiar ; l'intendent,adés de smoking, adés de frac. — Qui hohavia de dir, mon vieux ! — Ah, però Ma-nolo no es deixa intimidar, i, per a venjar

-se, fa córrer si, de smoking, Fontbernat re-nega menys que d'americana, i — fet sor-prenent — si, de frac, l'intendent renegamés.

El "milieu"Manolo ha tingut ocasió de veure, oir i

olorar els ballets russos al nostre Liceu. Esla primera vegada que s'acosta a aquest es-pectacle, el qual no l'ha pas engrescat gaire.

Al primer entreacte Fontbernat l'intro-dueix a l'escena:

—Sabes que te dic, noi? Doncs que aixòdels ballets russos és una dansa de mecs.Encara no havia fet deu passes per entrebastidors ja em vaig fregar amb quatre!Ara imagina't els que hi hauria que ho dis-simularien... — ens conta l'escultor del Cal-des —. Ves... çue vaig cuitar a refugiar-mea la meva llotja : Senyors, jo sóc una se-nyora honrada!

El "abrazo de Vergara"Discutien les juntes del Saló de Barcelona

i del de Montjuïc. Aquests eren partidarisde penjar quadros a la sala d'actes; aquellsno n'eren partidaris. La vehemència de ladiscussió creixent cada vegada més, inter-vingué un conciliador

—Doneu-vos ]'abrazo de Vergara,L'escultor Viladomat, que té una visió

plàstica de les coses, va intervenir—Fan falta dos cavalls.

El quadro del sastreEntre les obres que figuren en l'actual

Exposició de Primavera, hi ha un quadrod'un sastre. Això no tindria res de particu-lar, si no esmentéssim els incidents que mo-tivà aquesta tramesa.

L'obra va anar al departament del Salóde Barcelona, i per les dimensions antiregla-mentàries (era reduïdíssima), fou refusada.Els (le la junta del Saló de Montjuïc cer-caren pertot arreu l'obra del sastre; final-ment van descobrir-la entre el munt dels re-fusats i ]'admetien i la penjaven.

La qüestió fou aclarida després. Es tractad'un sastre que vesteix molts membres dela junta del Saló de Montjuïc i, natural-ment, li deuen — almenys — la distinció il'elegància.

Una cosa va per l'altra .

A quadro per písfolaQuan el jurat d'admissió de l'Exposició

de Primavera revisava les obres, foren ad-vertits que l'artista pintor les dues obres delqua] tenien al davant s'havia comprat unapistola per al cas que fossin refusades.

Hom, però, dels dos quadros n'acceptà un,encara que l'amenaça quedava en peu.

–,-Per la força de la pistola li hem ac-cepeat aquest; per entrar-hi tqueli, calóriaque es comprés una altra pistola—raonavaun membre del jurat.

Un plaf singular

BARCELONA VUITCENTISTA

Una diada històrica (1848)

ececoaA Por lose Lluch, calle de la Libreteria.

D'un ventall de l'època

ces els conjunts de les quals ni els tenienni els hem superat. No eren tan mancatsde sensibilitat els nostres avis, no eren tanbarroers com volen fer creure molts.

Els homes del 1848 s'esforçaren a digni-ficar la ciutat dintre el clos de les muralles.Les Rambles, de cap a cap, ja aleshores,eren el més car punt de reunió dels ciuta-dans i tothom „feia el que Podia en honordel veí vianant : el tant-se-me'n-dóna, eltant-se-val, el desmanegament i la mancade mútues consideracions en el vestit, nitan sols eren coneguts. I com que els plaïael lleure i la vida social en les hores aptes,dàspuiaveït;"•tihea (lt les Rambïes, del Pas-seig Nou o de Sant Joan, amb jardins ïbrolladors ; del Jardí del General ; el de-liciós Passeig de la Muralla del Mar ambel port als peus; els jardins del Tívoli, foramuralles. Llegiu, si us plau, les cròniquesd'aquella època i veureu amb quanta amores parla dels palaus i monuments d'aquelltemps. Tingueu present que la ciutat de170.000 habitants tenia només un pressupostd'uns 6.000,000 de rals, inferior en això alsmunicipis de Madrid i Sevilla, tot i que,primer que cap altra població de la penín-sula, Barcelona installa la illuminació degas, anticipant-se més d'un any en l'ús d'a-quest fluid, en l'ordre particular ) a París iViena.

Bé. Si la ciutat medieval havia passatcentúries per llegar-nos les joies que tenimsi per tal de conseguir-ho reis i prínceps lihavien donat tant, per què voler que elsmenestrals i una aristocràcia sovint inhibidao inexistent fessin en trenta anys més delque feren? La vida de l'esperit no era pasnegligida a mitjans del segle dinou. Recor-dem ara que en aquella Barcelona que s'ofe-gava dintre el clos del terç recinte amura-llat, funcionaven quasi tot l'any dos teatresque alternaven l'òpera amb el drama, latragèdia i la comèdia; que el Principal iel Liceu tenien com a complements el teatreOdeon, diverses societats particulars ambsala teatre, com ]'Olimpo, i la Sociedad Fi-larmónica, que també organitzava concertspel seu compte en els grans teatres, sovinta profit de les institucions de beneficència(els hospitals de la Santa Creu, de SantLlàtzer, de Sant Pau o Casa de Convales-cència, de Sant Sever, de la Casa de Ca-ritat i altres de similars). Al costa de la So-ciedad Filarmónica Barcelonesa, hi haviauna Asociación de Amigos de las BellasArtes i bon nombre de societats de caràctercientífic i literari, que difonien cultura ge-neral i en el si de les quals començava asentir-se la inquietud del renaixement català,si bé literats, autors,poetes, encara escri-vien en castellà.

LA PREMSA DIÀRIA

La ciutat de 170.000 habitants, l'any 1848,podia sostenir tres publicacions diàries. Laprimera, el Diario de Barcelona, el tercerd'Europa en ordre d'antiguitat ; El Fomen-to i El Barcelonés. El primer, de tamanymés petit que l'actua( ; el segon, si fa nofa com La Publicitat, i com ara La Veuel darrer ; tots pulcrament impresos i ata-peïts de text, avisos i anuncis. Preu de ven-da, sis i quatre quartos. Dintre les grada-cions que reflectien les característiques delssubscriptors i compradors, les tres publica-cions defensaven els principis liberals i de-mocràtics, destacant-se per llur adhesió aIsabel II, el Diario de Barcelona i El Fo-niento. El Barcelonés tenia en general unescepticisme a mitja veu i més aviat eradecantat a solucions radicals. El to polèmices desenvolupava sempre dintre la majorcorrecció, encara que alguna vegada es pro-

vocaven duels que de vegades esdevenien

tràgics.EI mateix to emprat en editorials i articles

signats era corrent en les seccions dels dia-ris. No volem ni pretenem analitzar el valorliterari de les publicacions ; el que sí ensarriscarem a dir, és que eren fetes de caraal sentir de la gent, dels interessos de Bar-

celona i amb una no petita suma de bonafe. Exactament com avui, el pressupost escobria amb les quotes dels subscriptors, la

n

i)É(;I^IAS.

LA CIUTAT

S'ha dit i escrit tant dels recintes amu-rallats de Barcelona, que no cal insistirprimer, el romà que tancava el mont Tà-ber; després, el medieval, i finalment, elmés modern, que existia totalment en 1848.Als barcelonins d'aquell temps els han estat

Page 3: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

El perill ari, per Arthur Stadler

Sorpreses de la ràdioEl centenari de La Fayette, tant o més

que a França, s'ha celebrat als Estats Units.En el curs d'una de les cerimònies, l'ambai-xador francès a Washington acabà el seudiscurs amb aquesta frase—Tinc l'honor de passar la paraula a M.

Barthou, ministre d'Afers estrangers deFrança, que parlarà des de París...

Regnava un silenci respectuós, esperantque de l'altaveu ragessin els mots de Bar-thou. Al cap d'un minut, de l'altaveu sortientot de rialles femenines. Els assistents nosabien què passava. Barthou celebrava elcentenari de La Fayette en alegre compa-nyia? Aleshores, una veu de dona, amb ac-cent del bulevard, féu sentir: «Fu üe m'em-brasses pas, Lucien?... Tu ne m'aïmes plus,Lucien? o

A despit dels barrets de copa i dels jaqués,ets personatges oficials no podien contenir larialla.

Però això no podia durar. La música rebéordre de tocar Sambre-et-Meuse i fou talladala comunicació radiofónica.

La sort de les famílies nombroses

Ilitler ha decidit d'impedir la mirava de lanatalitat a Alemanya, i, com Mussolini, haemp rès una enèrgica caní anya en favor dela repoblació. Com que calia cercar un ar-gument convincent contra el sistema «delsdos fills», massa estès pel gust del cance-ller, el govern es dedica a assenyalar a l'a-tenció del públic que molts alemanys cèle-bres han sortit de famílies que tenien unsquants filis: Frederic el Gran, Bismarck iKant_ eren cada u él més petit de quatregermans ; Schumann i Rembrandt—anexio-nat per la circumstància —, els petits decinc ; Bliicher i Mozart, de set ; Bach, devuit; Wagner, de nou; Schubert, de dotze.

SI ES-El ÈCTRIC_ 1 DEL-VOSTRE AUTOMÒBIL

^u-s

aviot Pbé,ot n

GARATGE ELÈCTRICCARAER MOIÀ,6i8-(A.iba.i Dmgo^a!)

•, )L

UN DEFENSOR DE LA LLIBERTAT

E1 centenari de La FaycttLa història moderna, especialmept la de

França, està dividida per la Revolució Fran-cesa. Entre el món de Lluís XVI i el de laRevolució; corit entre el d'aquest péríode<i:el següent; hi ha veritables abismes que e{sseparen produint ]'efecte de distanciar-los demolts anys.

A desgrat d'això hi hagué uns qùan'f§,:homes que visqueren els tres .períodes a con-tribuïren eficaçment a formar la història decada und'ells.

Chateaubriand, Talleyrand, La Fayette,varen tenir uqa actuació deprimer ordre en el regnat de ,Lluís XVI, durant la Revo-lució, en els regnats de LluísXVIII i Carles X i fins enels primers anys de la mo-narquia de Lluís Felip. Pera aconseguir això calguerendues coses que rares vegadess'ajunten en una sola perso-na : la precocitat de l'entra

-d en la vida pública i la lon-gevitat de la vellesa amb sa-lut i ban humor per a seguiractuant fins a la mort.

Aquests dies hom està ce-lebrant a França i als EstatsUnits el centenari de la mortde La Fayette, ocorreguda aParís el zo de maig de 1834,després d'una vida pública ac-tiva i remarcable de més decinquanta-set anys.

Marie-Jean-Paul-Roch-Yves-Gilbert de Motier, marquès deLa Fayette, era nat a Cha-vaniach d'Auvèrnia el 6 desetembre de 1757•

Pertanyia a una famíliamolt illustre, la qual compta-va entre els seus passats elcèlebre mariscal vencedor delsanglesos a Baugé i companyde Santa Joana d'Arc a Or-léans, la interessant Lluïsa deLa Fayette, amada platònicade l'indecís Lluís XIII, cu-nyada de l'autora de La Princesse de Clèves.

El seu pare, coronel de granaders, foumort a la batalla de Menden r la seva mareva morir l'any 1770, de manera que als'setze anys es trobà orfe i riquíssim. Llavorsfou casat amb una filla del mariscal deNoailles, el qual es proposà empènyer-lo versels prímers llocs del govern de França:

La Fayette era home de lectura r s'en-tusiasmava per tota classe d'empreses "aca-rades 'vers l'alliberament dels pobles- i delshomes. No és estrany que s'entusiasmés da-vant el bell espectacle ofert al món pels ciu-tadans de les colònies angleses del Nordd'Amèrica, els quals, dirigits per Washing-ton, s'havien llançat a la lluita contra lametròpolis.

Volgué anar a Amèrica per ajudar els su-blevats, però la seva família i la de la sevamuller, ajudades dels ministres, es propo-saren d'impedir-li que s'embarqués.

Però la seva decisió era sincera i noliejàun vaixell i sortí de França el 26 d'abril de1777. La seva arribada a Amèrica fou unesdeveniment joiós. Aquell aristòcrata devint anys, hereu d'una de les primeres famí-lies de França, fou rebut com un Messiasque donava un xic de la brillantor de laseva heràldica als contingents desparracatsque Washington designava amb una no-menelatura tècnica de general de veritat.

Ferit al primer combat, seguí la lluita perla llibertat d'un poble que no era el seu ambun entusiasme exemplar, i amb un senyimpropi de la seva extremada joventut.

L'any 1779 fou tramès a França per a de-manar socors. En arribar a Versailles, esconvertí en l'home de moda i va obtenir latramesa d'una divisió de 6.000 soldats, laqual, ben equipada i instruïda, va sortirl'any 1780 a les ordres de Rochambeau.

Impacient, La Fayette ja s'havia embar-cat i arribava el ,primer a Boston. La cam-panya fou duta a gran tren i la batalla deYorktown lliurada l'any 1781, en què ha-gueren de retre's els 9.000 anglesos que ma-nava el general Cornwallis, fou el cop deci-siu de la guerra.

Malgrat que en les operacions intervin-gueren 8.soo francesos a les ordres de Ro-chambeau i Grasse, La Fayette operavacom americà al front de 5.000 fills del país,molts més que el mateix ' Washington, elqual no manava sinó 1.500 americans.

La Fayette es trobava convertit als vint-i-quatre anys en l'home de la situació. Mo-gut per la modèstia o per l'esperit d'aven-tura—que és l'antítesi del condotierisme-no romangué als Estats Units, sinó que se'ntornà a França, des d'on va donar la pautade les negociacions per a l'arranjament delnou Estat amb Anglaterra.

Viatjà per Europa i l'any 1789 fou 'elegitdiputat als Estats Generals. Fou el primerde proposar la declaració dels Drets del'Home i féu votar el dret dels pobles a

Exh en la mide

Corbetee inarragabin

' Plumee a bon pren

JÀUME I, u' Telèfon 116$5

MiguEL CAPDEVILA

Societat pEs anyola de Carburs Metàl'IicsCorreus: Àpartet 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73o13

CARBUR DE CALCI ; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Coreo•

bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fibnquea a

Barcelona. V^ència i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri-

ques a Barcelona. Madrid València i Còrdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i seda, cotó i altres twtiú : : CALEFACCIÓ INDU&

TRIAL de laboratoris i domèstic : GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, antes d'aportació Per 1} SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSILTES 1 ASSAIGS GRATIS

a

insurreccionar-se quán es senten oprimits.President de l'Assemblea, cap de la Milí-

cia nacional, ídol de França i rei de París,organitzà un exèrcit popular, però no vapoder impedir l'execució de la família reialperquè la revolució havia ultrapassat els lí-mits en què el] l'hauria volguda mantenir.

Amb el període revolucionari finiren elsseus poders de comandant general i en 1792fou nomenat cap d'una divisió del Nord iels seus treballs per a salvar Lluís XVI elferen impopular.

La Fayette, per Court(Museu de Versailles)

LA POLÍTICA INTERNACIONAL

La U.R.S.S. de Gènova. a Ginebra

El telèfon d'Ibn SeudIba Seud, ja ho hem dit, és partidari de

la civilització, i ha declarat a un correspon-sal anglès que bona part de les seves victò-ries són degudes al telèfon i a la telegrafiasense fils. La major dificultat consistí a ven-cer les resistències d'alguns caps religiosos,sobretot wahabites (potser hauríem d'escriu-re uahabites?). Un d'aquests, i dels impor-tants, afirmava que el telèfon era invenciódel diable. Per a convèncer -"o del contrari,Ibn Seud li tingié pel; tel,' -'n aqt e.stp rr-m-verse

—Creus que el diable pot recitar el Corà?—Es clar que no !—Doncs espera't.I Ibn Séud li féu escoltar unes quantes

sures del llibre sagrat. Convençut, el waha-bita declarava a la mesquita que l'ús deltelèfon no contradeia els preceptes islàmics.

La U. R. S. S. va a Ginebra : heus acíun dels temes més discutits aquests dies perla premsa gran i petita de tots els païsosdel món. Es que l'esdeveniment revesteixcaràcter històric, i dit sigui això sense exa-gerar. -

Rússia—ho han dit i repetit escriptors degran vàlua, com Guglielmo Ferrero—és unfactor internacional que no es pot desconèi-xer. La geografia és com és, i ningú no potmodificar-la o mutilar-la impunement. Rús-sia; tsarista o soviètica, és sempre la nació

Stalin, per Covarrubias

més gran d'Europa, que ha fet sentir la sevainfluencia i el seu pes tant a l'Occidentcom a l'Orient.

Diguem tot seguit que l'anada de la U.R. S. S. a Ginebra és vista favorablementper tots els que, per damunt dels prejudicisde partit, desitgen que en aquesta agitadaEuropa es conservi la pau, i que aquestasigui com més eterna millor

La U. R. S. S., interessada en el mante-niment del statu quo europeu, amb la sevaentrada a la Societat de les Nacions, ve areforçar considerablement aquest organismeque és la cosa millor del tractat de Versai-les i que ha resistit totes les envestides queha hagut de sofrir. Això sol, si no hi ha-gués altres circumstàncies, ja fóra prou pera indicar la importància que té per a lapau l'entrada de la U. R. S. S. a la S.uc les. N.

*#*

No es pot negar que el període històric aque, d'actors o d'espectadors, assistim, ésdels més rics en casos impensats. Entreaquests darrers s'ha de colocar el fet quel'acostament franco-rus sigui obra (le Bar-thou i de Litvinoff. Ningú dels que han vistde prop la Conferència de Gènova de 1922no hauria gosat profetitzar-ho sense arris-car-se a passar per visionari.

La Conferència de Gènova fou deguda a lainiciativa de Lloyd George i de Luigi Fac-ta, primers ministres, respectivament, d'An-glaterra i d'Itàlia. La finalitat de LloydGeorge, secundat sense massa entusiasmepel planyut amic Facta, era que Alemanyai Rússia retornessin al seu perdut lloc deI'escaquer europeu. Però hi havia moltesnacions que, recents encara les ferides de laguerra, no podien oblidar les responsabilitatsalemanyes, ni tampoc la defecció de Rússiai la revolució d'octubre, i aquestes nacionsacolliren amb poc d'entusiasme i molt d'es-cepticisme la temptativa anglo-italiana.Poincaré, que era al Quai d'Orsay, no s'o-posà que fos convocada la Conferència,però s'abstingué de participar -hi i s'hi féurepresentar per Barthou.

La delegació russa, que era una de lesmés nombroses, tenia com a caps Txitxerini Litvinoff. Elprimer ja estava alcoholitzat,i qui dirigia efectivament la delegació erael segon, que en aquell moment era, mésque l'altre, el veritable intèrpret del pen-sament de Lenin i de Trotzki.

Aviat es marcaren dues tendències en laConferència : l'una, russo-alemanya, quetendia a embolicar més que a millorar lasituació internacional; l'altra, en canvi, vo-lia a tota costa el manteniment de la paui de l'ordre europeu, i el seu màxim expo-nent era França. Lloyd George seguia evi-

dentment la segona tendència, però els mè-todes que triava no eren pas els més es-caients. Els representants italians, LuigiFacta i Carlo Schanzer, es preocupavenmés de fer els honors de la • casa que dependre part en les discussions, i deien que sía tot el que proposava Lloyd George.Barthou, cap de la delegació francesa,

tingué contactes amb Txitxerin i Litvinoff,però d'una fredor que només la cortesia di-p!omàtica podia atenuar. Txitxerin havia

pertangut a la diplomàcia tsarista—que fouuna de les millors d'Europa—i en conserva-va l'empremta. El seu collaborador procu-curava imitar-lo. Entre el francès i els dosrussos hi hagué algunes paraules correctes,però dures, i procuraren no trobar-se. Quanels dos delegats soviètics arribaven al palaureial de Gènova, on es celebrava la Con-ferència, per a entrar a la sala de les re-unions donaven una gran volta pels passa

-dissos per tal de no passar per davant de ladelegació francesa. En canvi, no tingueren

la fermesa de Barthou, ni Víc-tor Manuel III, ni l'arque-bisbe de Gènova, que en unbanquet oficial volgueren Txit-xerin al costat, amb el quales mostraren molt cordials ibescanviaren autògrafs d'unagran afectuositat.

La Conferència havia nas-cut morta. Els únics que no

perderen el temps foren elsrussos, i a l'esplèndida villade Rapallo on s'estatjaven, apocs quilòmetres de Gènova,es posaren d'acord amb elcanceller del Reich, Wirth, iestipularen aquell famós trac-tat russo-alemany, que com

-prenia una aliança de caràc-ter político-militar amb clàu-sules que preveien una acciócomuna, la qual havia d'ini-ciar-se amb un altre esquar-terament de Polònia per adesprés anar contra França i

Bèlgica. Alemanya es com-prometia a proporcionar ofi-

cials instructors a Rússia, iaquesta, lliure de tot compro-mís, hauria procurat el pro-veïment de material bèllic.

Quan poguérem parlar perun moment amb Litvinoff, enel hall d'un hotel genovès, ili demanàrem notícies d'a-quest famós tractat, els par-ticulars del qual no sabéremfins temps després, ens res-pongué amb aquesta solafrase

—Es un tractat de desesperació.Evidentment, alludia a l'aïllament a què

es volia condemnar Rússia.

e**La notícia que s'havia estipulat el tractat

de Rapallo arribà inesperadament al palaude la Conferència. Un grup de periodistesde tots els països s'acostà a Lloyd George ia Barthou, que estaven enraonant, a peudret, davant d'una finestra des de la qual esveia el golf de Gènova en tota la seva am-plitud, i pogueren sentir com el ministrefrancès deia

—Aquest és el magnífic resultat d'aques-ta Conferència!

Lloyd George no podia dissimular el seuciespit per ]'imprevist cop de teatre, i barbo-t y. qua+re paraules 1 epinrant el que haviaocorregut. Barthou afegí aquestes paraulesque, en recordar-les avui, ens semblen degran valor històric

—Alemanya i Rússia no aniran gaireIluny plegades. Aquest tractat tindrà el ma-teix èxit que la Conferència al marge de laqual s'ha estipulat.

***Barthou no podia preveure aleshores el

que després ha acorregut, però demostravael seu coneixement de la psicologia russa ide l'alemanya.Han passat dotze anys, i en tan breu pe-

ríode de temps hi ha hagut molts canvis.Moscú ha anat a. París, Moscú va a Gine-bra, Moscú ha trencat els seus lligams ambBerlín. Ha tingut lloc una gran evolució.Per part de qui? No pas de França ni de

les altres nacions europees. Qui s'ha esme-nat ha estat Rússia, que ha canviat com-pletament la política exterior i fins ha ate-nuat la seva política interior.

De totes maneres, aquesta esmena és al-tament beneficiosa per a la pau i cal feli-citar-se del retorn de Rússia nació—no par-lem de la Rússia bolxevista—a la gran fa-mília europea. Aquesta gran obra fou ini-ciada per Briand, i prosseguida per Herrioti Barthou.

Segurament l'entrevista de Barthou i Lit-vinoff a l'Hotel Bergnes de Ginebra, queno és probable que hagin oblidat les escenes

genoveses de 1 922, deu haver estat emocio-nant. Els mateixos homes; perd, quina enor-me diferència en la situació i quina diver-sitat (le solucions als problemes f

Però l'essencial per als pobles és que lapau sigui consolidada ; que aqueixes guerri-lles diplomàtiques—una de les causes de lacrisi econòmica — s'acabin com més aviatmillor; que sigui definitivament allunyat elperill d'una conflagració ; que la genera-ció actual, que, com totes, no és eterna,pugui fruir dels béns de la vida.

Si això, com hi ha raó de creure-ho, ésfacilitat pel reforç de la S. de les N.—alqual tant contribueix la participació de la

U. R. S. S. —, que pot portar a un defi-nitiu arranjament pacífic d'Europa, creiemque no cal sinó restar complaguts de l'es-deveniment del qual ens hem ocupat enaquest article.

TIGGIS

MiranQ ^o^•a

El plebíscit del Sarre

Presa de la incertitud i la vacillació, acu-sat per l'Assemblea, sortí de França i caiguéen mans dels austríacs. De presó en presóarribà -en '794 a la fortalesa d'Olmutz (Mo-ràvia), on sofrí una captivitat que la sevamuller i les dues filles compartiren des del'any 1795.

Tota Europa va clamar contra l'empreso-nament i les veus més fortes sortien d'An-glaterra, oblidada de la seva participació enl'alliberament dels Estats Units.

L'alliberament de La Fayette fou unaclàusula del tractat de Campo Formio (se-tembre de '797), però Bonaparte no el volguéa França. Va viure dos anys a l'Holstein,però després del i8 Brumaire, arribà a París,on admirà Bonaparte, encara que no volguéadmetre el càrrec de senador ni cap distin-ció, perquè temia que Napoleó seria el botxíde les llibertats del poble.

Retirat a La Grange, féu de pagès, i l'anyi8o8 tingué la desventura de perdre la mu-ller.

Caigut Napaleeó, provà de reunir tropesper a evitar la invasió de Parts l'any 1814,féu acatament als Borbons i fou yice-presi-d!ent de la Cambra dels Cent Dies.

La política de revenja de la Restauraciótornà La Fayette al camp revolucionari iquan, l'any 1824, el govern aconseguí queno fos reelegit diputat, se n'anà a Amèrica.

Al cap de quaranta anys de la seva sor-tida, fou rebut com un pare de la pàtria i elseu viatge pel continent fou un seguit d'o-vacion5.

Tornà a França un any després i fou re-elegit diputat en 1827 i al juliol de 1830 fouun element decisiu de la revolució que donàel tron als Orleans.

Nomenat pel Govern provisional coman-áant de totes les guardes nacionals delregne, volia instaurar la República, però elpolític feble i indecís que hi havia barrejatamb el militar ardorós, li féu perdre tempsi no s'oposà a l'adveniment de Lluís Felip,el qual, astut i caute com era, sabé utilitzarla popularitat de La Fayette fins que li sem-blà hora d'arreconar-lo.

Tornat a l'oposició, es sentia força repu-blicà i lamentava que Lluís Felip s'apartésdel programa que havien convingut d balcóde l'Ajuntament de París.

Va morir el zo de maig de 1834 i fou en-terrat al costat (le la seva muller al cemen-tiri de Picpus. Els Estats Units trameterenterra americana per a ésser barrejada a lafrancesa del sepulcre i decretaren per a LaFayette els mateixos honors que per a Was-hington. El dol nacional va durar trentadies. -

La fidelitat dels que La Fayette - convertíen ciutadans lliures d'una república com ellsomiava l'honoraren més dignament que nopas els connacionals.

La seva memòria fou un dels motius sen-timentals que més influïren en l'entrada delsEstats Units en la Gran Guerra, duent alsaliats un reforç decisiu.

EI crit de La Fayette, nous voici, atri-buït al general Pershing en arribar a París—en realitat la frase és del seu adjunt el co-ronel.Charles E. Stanton—fou la traducciód'un agraïment que donà els millors fruitsper a la França en el moment que més elsnecessitava.

Page 4: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

Temes del_moment«ENS AMENAÇA UN DALTABAIX»

Per ]'article que el nostre collaborador Se-bastià Gasch publicà dies enrera amb eltítol que encapçala aquestes línies, els nos-tres lectors estan assabentats en trets ge-nerals del que pretén la famosa i absurdallei dita del «contingent».

Es molt curiosa l'atmosfera que trobeu a]'entorn d'aquesta llei que està, a horesd'ara, pendent de l'aprovació del ministred'Hisenda.

dels dobles per viure d'una manera desca-rada i antipatriòtica a esquenes de la pro-ducció a doblar, és a dir, de la produccióestrangera. Magnífica protecció dels inte-ressos de la indústria nacional !

Potser ens diran que la qüestió és aug-mentar els obstacles a la producció de fora,a fi que a l'empar d'aquesta barrera de des-peses augmenti l'estímul dels productorsautòctons. Però no hem quedat que el con-tingent del cinc per cent era la xifra pru-dent? Està bé que hom dificulti l'entrada

Sglvia Sydney i Charles Rajt en ((Pescada al cavrern

Ha calgut que hi hagués la guerra, ambla seva cua de relaxació de tots els valorsmorals, perquè una paraula com sex-aQQealprengués carta de ciutadania i fos acceptadaen la conversa corrent de tots els països.Reconec que si alguna venerable, devota ianciana dama de les que sembla que hauriade freqüentar el senyor Lluís Duran i Ven-tosa em demanés una explicació científicadel significat exacte de sex-appeal, em po-saria en una situació compromesa. Prou fa-ria per manera de trobar unes formes sub-

El «sex appeal», elementcinematogràfic

•,Å1IU]L

EL CINEMA

Alguna vegada els productors de cinemas'hauran plantejat el problema de si caliapreferir el talent a la bellesa, o inversament.El públic, per la seva banda, què vol: que

els artistes siguin bells o que siguin bons?L'espectador prefereix, naturalment, queposseeixin les dues qualitats a la vegadaperò, en cas de tria forçosa, per qué es de-

cidiria?Són moltes les artistes que han triomfat

per la seva bellesa ; en canvi, són poquesles que s'han imposat sols pels seus mè-rits artístics. No es pot negar, per exemple,que Zasu Pitss és una dona d'un talent

positiu. Però quina altra no hauria estat laseva carrera si les condicions físiques ha-guessin anat aparellades amb les seves qua-litats d'actriu !

En canvi, teniu el cas d'una vedette me-diocre, Marlene Dietrich, que ha arribat agaudir d'una popularitat fabulosa gràcies

tant sols al rar atractiu que desvetlla la sevapresència, al qual no som pas insensibles.Però això no ens cega fins el punt d'adme-

tre diàleg amb els que gosen comparar-la aGreta Garbo.

*x^

Joan Crawford

fils per escamotejar l'essència del tema, pe-rd sospito que la dama acabaria per dir-me

—No insisteixi. Jo ha veig : es tractad'una indecència.

L'expressió sex-appeal, de totes maneres,té el valor d'haver-nos facilitat el mitjà depoder parlar en públic de certes coses queabans només es comentaven en privat. Enles converses d'homes sois, la inexstènciadel mot sex-a^peal era un convit a l'expres-sió realista i al gest evocador. Ens refer m,ben entès, a aquelles famoses converses d'ho-menots on eren àmpliament comentades lesgràcies físiques de tal o tal altra senyora.

Es veu que hem guanyat. Ara podem dira una senyoreta que una amiga seva tésex-appeal, i no passarà res d'extraordinari.En canvi, si li volguéssim comunicar la ma-teixa idea amb unes altres paraules, podriamolt ben ésser que l'esmentada senyoretaens retirés la conversa per tota la resta dela vida.

La consagració i l'exaltació del sex-aj-peal ens ve directament de Hollywood. Ig-noro qui va inventar la paraula i qui va

començar a donar-li curs ; l'únic que sabemés que sense l'enorme reclam del cinemael sex-appeal, en tant que expressió afortu-

nada, hauria trigat molt més a travessar lesfronteres. Són els americans els que hanrealitzat la comercialització en gran escaladel sex-apbeal. Gràcies a ells, la perfeccióde les cames d'una senyora pot alimentarien certa manera satisfer la fantasia de mi-lions de ciutadans de tots els continentsgràcies a ells, també, nombroses i distingi-des senyoretes dels dos hemisferis podensomiar amb el galan perfecte.

Ü fílm antihitleríàVal a dir que la vasta organització in-Un ternacional del tràfic de blanques, malgrat

Cornelius Vanderbilt junior i Edwin Hill, la seva importància, ha aconseguit uns re-que no són especialistes del cinema han pre- sultats molt més modestos.sentat a Nova York una pellícula tituladaHitler's reign of terror, rodada en part aAlemanya.Gran part de les seves escenes es poden

veure en els noticiaris, sinó que en aquestfilm són coordinades i comentades.

Hi ha uns intervius de Vanderbilt amb ellcàiser, el kronprinz i el canceller. Aquestdarrer és presentat per l'autor, pensant en

el públic americà, com un compost de Jim-my Walker (el que fou famós alcalde deNova York), Al Capone i de Huey Long (unsenador molt discutit a Washington). Araque aquests intervius no són autèntics : elpersonatge intervivat és un figurant, i per

tant no es pot donar un crèdit absolut alque diuen.

El film mostra també Hitler al poble aus-tríac on passà la seva joventut i on no l'a-preciaven gota, i unes vistes de l'auto de feon foren cremats els llibres condemnats percontraris a ]'ortodòxia nazi.

Fins els no hitlerians es planyen queaquest film no sigui fet amb procedimentsmés nous i d'una major força de convicció..

Pf1 PfC2f1^RECITALde

JOSÉ(,ONZALeZf1ARIN

No deixeu de }El VEUB0^

veure aUuest ces AzorlA OOJAIEPANOIAg r a n d¡ts

espectacle

de productes forans, quan les necessitats delmercat estan satisfetes per la producció ca-solana, pero ací no hi ha res d'això. Si lescases de fora, vexades per la imposició deveure's malmeses totes les cintes per unsdoblatges, i per uns doblatges sense respon-sabilitat, declaressin el boicot al mercat es=panyol, el 95 per ioo dels locals haurien detancar, i qué en faríem aleshores de vint

-i-cinc peldícules nacionals que pugui produiranualment la Península?

Creure que augmentant quantitativamentla producció nacional es va d'una maneraprogressiva a remeiar aquesta invasió de laproducció estrangera, és totalment absurd.Solament es podrà lluitar d'una manera efi-caç, si l'augment és alhora de qualitat. Men-tre les coses marxin com fins ara, augmen-tar el nombre de films nacionals no pot éssersinó ruïnós, ja que l'òxit que ara tenen lesescasses produccions del pafs recolza en parten els mòbils de simpatia i curiositat, quesón mòbils que tendeixen a saturar-se a me-sura que augmenten les ocasions de mani

-festar-los.Aquestes són reflexions d'ordre estricta-

ment material. Les reflexions d'ordre gene-ral que podríem fer contra els dobles sóninnombrables i massa familiars als nostreslectors perquè hi insistim. Fa angúnia depensar el que serien uns dobles imposats!Si fins ara que han estat lliures, els doblesfets aquí (la llei obliga a doblar a Espanya),han estat l'exponent més lamentable de laincompetència i la barroeria, què passaràquan els dobles seran necessitat ineludible,mal sense remei? Més val no pensar-hi,creient que tothom es convencerà que unallei així seria un cop mortal a l'espectaclei es giraria a la llarga en perjudici delsmateixos que es creuen que ella emparallurs interessos.

'feus ESTRENES

Julien Duvivier ha fet un film molt des-igual amb La testa d'un home. Hi ha enaquesta pellícula unes escenes de suburbi,que per llur mateixa superioritat damunt laresta del film s'imposen amb una força desuggestió que acredita de sobres el gran ta-lent del realitzador. La resta de la cintapresenta moltes irregularitats. Ara que coma film policíac, amb totes les gratuïtats aqué estem avesats en aquest gènere, potpassar com una cosa reeixida. Hi ha so-bretot dos excellents intèrprets, Inkijinov,l'inoblidable protagonista de Tempestat al'Asia, i Harry Baur, que s'ha fet cèlebrecom a protagonista de la recent versió d'ElsMiserables.

Pescada al carrer beneficia d'un dominien el métier propi d'un Marion Guérin, peròd'un domini que quan no va acompanyatd'una vibració autèntica de sinceritat, cauen ]'amanerament de les fórmules fetes. L'a-nècdota, ací, diguem-ho francament, és for-ça convencional i si no fos pel gran talentdels intèrprets, Sylvia Sidney i Charles Raft,i per aquella facilitat del métier que dèiem,el públic s'adonaria més d'aquell desfavora-ble aspecte de la cinta.

Tampoc no ens ha acabat de convèncerEl rei de la plata. Heus ací un film d'en

-vergadura, que ens transporta als momentsdecisius de la prosperitat naixent del pafsianqui, un film amb una propietat en elsdetalls veritablement magistral, ben inter-pretat pels actors, però amb tot mancat tam-bé d'aquella vibració total, feta d'imponde-rables, que la crítica no pot apreciar, peròque tots experimentem amb seguretat. Unbon espectacle tanmateix, per bé que unamica fred,

Joser PALAU

Exlt en le mlaeCorbeta Inarrugable.

' Pilemea e boa Dres

JAUME I, ue Telèfon 11655

A la Sala StudiumAcabat el concurs de films amateurs or-

ganitzat per l'Associació de Cinema Ama-teur i amb motiu del repartiment dels pre-mis concedits pel jurat de l'esmentat con-curs, dimarts a la nit tingué lloc a la salaStudium una projecció pública, en el cursde la qual tinguérem ocasió de veure i aplau-dir films de Claudi Gómez, Josep Fontanet,Joan Roig i Antoni Sarsanedas, FrancescGibert, Ramon Puiggròs, Joan Salvans iEusebi Ferrer.

De tots ells n'hem de parlar amb l'atencióque aquest esforç dels nostres cineistes me-reix. Diguem tan sols ara que els filmsforen seguits amb marcat interès pel públicque omplia la sala Studium i que una se-lecció així de cintes representa un exponentremarcable de la situació esplèndida del nos-tre cinema amateur.

Per molt aviat s'anuncien les dues sessionsque la secció de cinema del C. E. de Ca-talunya, té projectades. Es diu que aques-tes sessions públiques tindran lloc en undels locals més cèntrics de la nostra ciutat.

Els projectes de ChaplinEI ió del mes passat, Charlie Chaplin

complia quaranta-sis anys, vint dels qualshan estat dedicats al cinema de la maneraque tothom sap.

1 pensa dedicar-n'hi més encara, potsertots els que li siguin concedits de vida.Chaplin ha renovat el seu estudi i ha co-mençat ja, un dia d'aquests, una nova pel

-lícula, la qual espera acabar en sis set-manes. Hi haurà tres personatges princi-pals : ell, la seva dona (Paulette Goddard)i un altre. Ehl no parlarà, almenys quanestarà en escena ; però ho faré en paperssecundaris.

Després, vol fer un gran film dramàtic,que no serà L'opinió pública, amb PauletteGoddard d'estrella.

I després, voldrà realitzar el seu somnide tota la vida : rodar un Napoleó. D'ençàque Bernard Zimmer i Marcel Achard sóna Hollywood, Chaplin ha passat moltes es-tones amb ells, canviant impressions sobreaquest film del qual fa tants anys que esparla.

El cinema porfuguèsAntonio Ferro, escriptor lusità, està con-

vençut que el seu país pot ésser un Hol-lywood europeu.

« intoresc natural de Portu— és l fá orable al desenrotllament d'una in-dústria cinematogràfica, i estem a punt decrear-la de cap: a peus, perquè tot era en-cara per fer. Jà hi ha constituïts dos grups,el Tobis i el Da Costa, i n'hi ha d'altresen projecte. Els parlants portuguesos tenenun mercat considerable a l'Amèrica delSud ; el Brasil Cot sol amortitzaria la nostraproducció.»

El primer film sonor portuguès, A Severa,meresqué elogis de la critica parisenca, peròno fou projectat al públic. Els portuguesoshan rodat recentment La cançó de Lisboai Gado Bravo, aquest darrer dedicat a lavida pintoresca dels guardians de braus.

L'ambició de ClarenceBrown

Clarence Brown, de retorn d'Europa, hadit:

—Una cosa que m'agradaria en gran ma-nera seria de refer, en parlant, El dimonii la carn. Però Greta Garbo ja no el podriafer, ni crec que a Hollywood hi hagi unaartista a la qual convingui aquest paper.Potser, si hi hagués una bona artista Im-portada d'Europa, un paper així aniria béper a llançar-la. Quant a l'home, no sétampoc quin podria ésser, però veuria ambgust que fos Raul Roulien, ja que el con-sidero el galan jove de més d'esdevenidorde Hollywood. Perd, desgraciadament, Eldimoni i la carn, film parlant, només ésper ara un vaguíssim projecte...

—Perdona, noi ; no he tingut temps d'a-faitar-me abans del combat.

(The New Yorker)

Un cas modèlic d'equilibride talent i sex-appeal ens l'o-111 tat.

fereix Joan Crawford.Aquesta artista que, al seu debut, fou el

símbol del triomf de la bellesa física en elcinema, però no de la beutat llangorosa iplanera de les antigues vedettes italianes, sino de la bellesa jove, sana, alegre i espor-tiva, ha tingut l'habilitat i el talent d'a-guantar el seu prestigi sobre alguna basemés sòlida que les soles gràcies d'un cosperfecte.

L'èxit de Joan Crawford ja no és avui diaun simple èxit de sex-appeal. Les personesserioses, com la que escriu aquestes ratlles,li agraïm ]'esforç que ha fet per evadir-sedel món de la mera brillantor fotogènicaper empendre's uns camins més ambiciosos.

Sex-appeal? Vinga ! No hi farem pas elfals.

Però—com diuen els anuncis dels bons es-pecífics—amb una mica de talent, és mi-llor.

JOSEP MARI A PLANES

^ilIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIII1111111IllIIllIIIIIIIIIIIIIIIIII^

F X

presenta dissabteal

= una de les seves grans= produccions

TE QUISE1 AYER 1

amb

ELISSA LANDIWARNER BAXTER

Miriam Jordan

Víctor Jory

" ♦ V

Dirigida per Henry King

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIui

Ens hem dirigit a diverses persones queocupen distintes situacions dintre el ram ci-nematogràfic i de totes elles no hem pogutobtenir sinó un arronçament d'espatlles iuna mateixa resposta : «No us hi amoïneu— ens han dit —, és una cosa tan absurdaque no s'áribarà a aprovar». Tothom, doncs,està tan persuadit que no s'arribarà a portara cap, que, llevat de rares excepcions, ningúno protesta i aquest silenci quasi generalenfront d'una cosa de tanta transcendènciaens sembla que és l'atmosfera que més afa-voreix els propòsits dels interessats a veureaprovada una llei com la que motiva aquestscomentaris.

Sigui el que sigui de les possibilitats deveure, si no aquesta, una llei per l'estilrealitzada el dia de demà, creiem que eldeure de tots és protestar fins i tot del fetque el text d'una tan absurda llei s'hagipogut posar en circulació.

Aquesta llei obliga a exhibir doblades to-tes les produccions estrangeres. Una lleiaixí solament podrà ésser defensada per lespersones materialment interessades a viurea esquenes d'una indústria nacional de do-bles. Altrament, aquesta exigència de do-blar la producció estrangera no té cap jus-tificatiu. Aquest mateix projecte de llei fixaen un cinc per cent el contingent de filmsnacionals que caldrà exhibir en els localspúblics ; és a dir, que amb un sentit dela realitat del qual no fan pas prova elsaltres articles de ]'esmentat projecte, reco

-neix que el 95 per loo de la producció ex-hibida serà estrangera, amb la qual cir-cumstància no s'evita gens ni mica que elcapital emigri cap a fora. A ('únic que esva és a encarir extraordinàriament el preude l'espectacle per obra i gràcia d'aquestaindústria parasitària de doblatge que es volcrear, indústria la prosperitat de la qual re-colza enterament damunt la prosperitat dela producció estrangera.

L'obligació del doblatge no va a favorde la indústria nacional, sinó tot el con-trari. Els que tenen pit per produir ací pel

-licules zoo per mo espanyoles s'haurien defer els enemics més irreductibles dels do-bles, perquè és antipatriòtic que amb el trucindigne del doblatge la producció feta forade casa es beneficiï del privilegi de fer-sesentir en espanyol, privilegi que hauria d'és-ser exclusiu de la producció nacional. 1 ésque la mentalitat que revela aquesta lleiés la d'una gent que, no veient-se capacitatsper produir de debò, es refugien en el truc

ußQU1MoflflDEMÀ ESTRENA SENSACIONAL

,v,Aa^c

ORE//LEi^JifuntóW

HRISTOPHE!

di ` {\̂ -T BEAN'

/ .^l annnurrvnn. GfélJP

GUTENBERG, 5. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 VI. Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

Page 5: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

Florelle a in seva arribada, amb els conrparfysTomàs i Cabot

Vlassin, Tumanova i Lixin en ((El Tricorne

EL. TEATREFlorelle a Barcelona Els renovadors de la dansa

Florelle va arribar sola a Barcelona...EI cabell ros esbullat sota una boina de

vellut, el nas arromangat, els ulls brillantsde tristor i de picardia alhora, el somriureals llavis — un somriure que esclata devegades en una rialla estrident d'infant —,aparegué a la finestra del vagó més simpà-tica, més plena de vida; més joiosa que mai.

—Ah, ah ! Barcelone !A ]'andana, esperant-la, hi havia nomé,

el seu empresari, un periodista cinematogrà-fic i dos amics. Si Florelle no hagués creatde Quat' Sous, ni l'alegreCrevette de La dame de ChezMaxim's, i hagués interpretat,en canvi, mitja dotzena defilms insubstancials i tinguésper marit un boxador d'ano-menada, a l'estació no enshauríem entès d'empentes.

Florelle féu, d'arribada, cin-quanta preguntes alhora. Pre-guntava d'una manera verita-blement cinematogràfica.

—Existeix encara VillaRosa?

Es una de les preguntes so-bre la qual més va insistir.Demanà també com marxavael Còmic i si tindria manerade comprar xurros.

,Em sorprèn que viatgisola — féu algú.

—Pourquoi has?—Qué sé jo! Podrien ro-

bar-la.—Això, sí! Podrien robar-

me la virginitat.

+arxA la mitja hora d'haver sal-

tat del tren, Florelle assajavaal Tívoli.

—M'he après unes cançonsen castellà — digué.

Florelle, anys enrera, esti-gué ]larga temporada a Cubai a ]'Argentina. Figureu-vos,doncs, quin castellà parla. Iamb quin accent! A mi, aestones, el seu parlar em re-corda el de Béby.

En un moment, dirigint -seal pianista, exclama

—q Usted y yo no estamosjuntos!

Volia dir que no anaven d'acord.

Florelle ha sofert molt. La vida ha estatper ella com unes muntanyes russes, ambmés davallades que pujades.

Ara que la glòria i la fortuna li somriuen,se n'aprofita.

--Dos anys més i... a viure al camp!No oblida, però, Florelle, les hores amar-

gues que ha viscut.–Són — m'ha confessat — les que més

recordo.Fa almoina a tots els pobres que troba al

seu pas. Allarga sempre la mà al qui acuta ella.

Na té gens d'orgull.Dóna conversa, amable, a tota persona

que pel carrer la deturi per a felicitar-la oper a sollicitar-li una fotografia.

No és gens orgullosa, sobretot, pels quiforen bons amics seus en els dies difícilss'interessa per llur situació, per llurs ne-gocis.

—Us agrairé que vegeu Tal i li comuni-queu que tindré molt de goig en veure'l: Foutan gentil per a mi!

*xx

A Florelle tot la fa riure.Si alguna cosa li ocasiona contrarietat, ho

dissimula. Es molt possible que després, ala seva cambra, es posi a plorar.

—J'ai un dróle de caractère.,. — repeteixsovint.

La nit del seu debut al Tívoli, va adonar-se que l'èxit de públic no era el que calia

esperar. El disgust ]i corria per dintre...S'acomiadà; pretextant estar molt fadigada,i entrà a l'hotel.

Al cap de mitja hora, sortia. Ramblesavall, escapant-li les llàgrimes, cercava elCòmic. Volia evocar aquell públic popularque tant l'havia aplaudit.

Tengo una melenamelenita de oro

Va ficar-se, sense saber on es trobava, alcarrer del Gínjol. Uns rètols lluminosos l'ha-vien suggestionat. Tot d'una, damunt laporta d'una casa d'aspecte desolador, llegíHotel Ideal.

—Creieu-me 1 — em contava l'endemà —.Tenia encara els ulls humitejats i m'escapà,

COLISUMUN BON FILM, ni més ní menys

^^ ACSDA^Q CALL6

del direcfor :us MARION GERINGEs un Hlm PARAMOUNT

sense voler, una riallada. Em devien pendreper boja.

***

--Florelle ! Tiens, Florelle !A les Rambles, la nit, unes pecadores

l'han reconeguda.Unes passes enllà, unes famílies assegu-

des al defora d'un cafè l'han assenyalat ambel dit.

AI Còmic, abans, tothom s'ha girat vers lallotja que ocupava.

Unes senyoretes, a la porta del Tívoli,han volgut saludar-la.

Uns joves li han fet signar unes fotogra-fies,

—El llenç — declara Florelle — té sobrel'escena, a part que el guany és infinitamentsuperior, l'avantatge que us dóna una popu-laritat més vasta. En una paraula : el ci-nema és més agraït que el teatre o el music-hall. Al music-hall vaig assolir durant deuanys molt èxit, però si no ensopego el ci-nema, seria, encara, gairebé una descone-guda.

Florelle no en parla massa, del cinema.Inútil preguntar-li preferències respecte

dels artistes. Ella és també artista i s'abstéde fer comentaris sobre els companys.

Dels directors, prefereix Pabst.—Potser — diu — perquè he interpretat

sota la seva direcció el meu primer film im-portant.,.

—1 el millor.—Sí ; el millor. Pabst — afegeix -- em

pot demanar de fer el que ]i sembli. Accep-taré sempre. No em preocuparé de conòixerel personatge. Estic convençuda que serà in-teressant:

—I Korda?—El més cordial dels directors. Cordial i

inte •ligent. C'est un aniour.

***

Una infinitat de gent — gent que té ànimade funcionari de cédules — s'ha atansat ami:

— Quants anys deu tenir, Florelle?Pel fet que en tingui més o menys, dei-

xarà d'ésser més o menys artista?En travessar l'altre dia el passeig de Grà-

cia, un auto venia corrents...—Atenció ! — cridà un amic —. Fóra de

doldre que atropellessin una dona tan jove,—I tan bonica! — replicà, en sorna, Flo-

relle.Aquell amic no havia fet cap ironia.Florelle és joveníssima...Per mi, la Polly de L'Opéra de Quat'

Sous, o la Clementma de L'Atlàntida, o laCrevette de La dame de Chez Maxim's, o lamecanògrafa de Monsieur, Madame et Bibi,no passa d'uns disset anys.

Ho dic seriosament.JOAN TOMAS

I A

PnP^ssciy d. Gràcia, 57, — Telèfon 79861

De les 3 tarde e le t matinada

CURIOSITATS MUNDIALSIn(eresiants reporralges Fox Movrefono

D/rerrion, 19AUTJQUES. Docmnenfal

_NOTICIARI FOX SONORNotrdrr ¿Espanya. Festival de dames go/(egaes al

poble espanyol • Típica Remena del Rocío.

ELECCIO DE MISS ESPANYA 1934

NOTICIARI FOX SONORInfernacional. França guanya Austria en les ellmrna-iòriei de /a Copa Duma • Maniokres de fEigoadraFrancrsu a PAflanac - Arribada de1 bnngaer Indi! a

Amèrica, i elteer.

VIATJANT PER TUNICIA;CaHJo Mag;ca de Mooioirne

Una enquestasobre el Concurs . obert

per la GeneralitatDavant les bases del Concurs obert per la

Generalitat, fetes públiques a primers d'abril,en el qual s'atorguen 8o,00 pessetes de sub-venció ampliables a 100,000 per tal d'anara un intent d'estabilització del teatre català,creiem que cal parlar-ne.

Aquest concurs ha estat comentat per lagent de lletres i de teatre d'una manera pri-vada, però no se n'ha parlat com, per laseva importància, el fet es mereixia.

Per això nosaltres hem volgut interrogaralgunes persones de teatre perquè ens digues-sin alguna cosa d'aquest intent de proteccióoficial de la nostra escena.

Hem cenyit el nostre interrogatori a trespreguntes precises.

1• a Creieu que el concurs obert per laGeneralitat de Catalunya i la subvenció ques'ofereix serà suficient her a arribar a l'esta

-bilització i dignificació del nostre teatre?z. a Creieu en l'aparició de nous valors

entre els autors joves o inèdits, capaços decrear obres de suficient vibració i empentaque desvetllin l'entusiasme del Qúblic?

3. 0 A la vostra manera, com enfocaríeuaquest problema del renaixement del teatre,i concretament del teatre català?

CARLES SOLDEVILA

La nostra primera víctima és Carles Sol-devila, que ens rep a l'Ateneu. Ens diu, unamica perplexe

—Aixa és tot un interrogatori.I després d'una pausa, contesta a la pri-

mera pregunta.—Crec que la subvenció que atorga la

Generalitat, mitjançant concurs, és suficientper assegurar una temporada de teatre ca-talà amb totes aquelles garanties de dignitatque sempre hem jutjat indispensables.

—Una temporada, dieu?—Això. Saber si pel fet d'assegurar una

temporada quedarà estabilitzat i dignificatper a sempre més el nostre teatre, és cosaque ultrapassa els meus dons de previsió.Es possible — afegeix —, i no cal dir ambquin delit ho desitjo, que la subvenció actuïsemblantment a una mena de càrrega inicialcom la que és indispensable per posar en

marxa una bombao un motor... Pen-so tanmateix afegeix força opti-mista — que laGeneralitat té elbon propòsit deconvertir l'ajut encosa anual i noP°5 en simple càr-ega d'encevament.La nostra segona

pregunta és contes-tada pel senyor

Soldez'sla Soldevila ben fa-vorablement.

--Espero —diu --. i invoco l'aparició denous autors. El recent concurs ha provat quen'hi ha més i millors del que suposàvem. Esevident que amb un horitzó obert, és a diramb una escena estable on puguin arribara ésser representats, n'hi haurà encara més.L'emulació — continua dient — forma noblede l'enveja, és un dels incentius més pode-rosos de l'art dramàtic, que social de mena,no ha prosperat sinó enmig de moltes temp-tatives I de moltes cooperacions.

—Ja va la tercera pregunta — diem nos-altres volent alleugerir l'interrogatori, peròno reeixim amb el nostre intent.

—Aquesta darrera és una pregunta enci-clopèdica — fa Soldevila bonament — i noes presta pas a ésser despatxada en quatreparaules. Diré només que les bases del con-curs convocat pel Consell de Cultura de laGeneralitat, em semblen discretfssimes i,dins ]'estat de desorientació i de dispersió enquè ens trobem, les úniques per iniciar unredreç, sense comprometre d'una manera di-recta el nom i el prestigi (le la Generalitat.

—Així...—Acabaré dient — afegeix — que opino,

en segon lloc, que una de les nostres preocu-pacions immediates hauria d'ésser de bastirnous locals per a teatre. Barcelona pateixuna crisi vergonyosa en aquest ram. I opino,finalment, que a penes s'estabilitzi una es-cena catalana, convé que en surti almenysuna altra per evitar els riscos del rmonopolii de l'asfíxia.

POMPEU CREHUET

En el seu despatx de la Generalitat, anema trobar l'autor de La Morta, Pompeu Cre-huet està molt enfeinat, però, en veure'ns,aparta tots els papers de damunt la sevataula cap un cantó. Prèvia una lleugeraexplicació, respon a la nostra primera pre-gunta:

—Això d'arribarI una estabilització,és molt problemà-tic. Aquest mot,arribare, fins cal-dria subratllar-lo.

—Us complau-rem.

—Cal distingirreprèn Crehuet —que aquest concursI subvenció no se-ran suficients sihem d'entendreque l'estabilitzacióI dignificació delnostre ha de venirde cop i volta. Potésser suficient, en Crehuetcanvi, si hem d'en-tendre que el concurs i subvenció són uncamí per a arribar, dins un període més omenys llarg i concorrent-hi circumstànciesfavorables, a la dita estabilització i digni

-ficació. El pitjor que podíem fer, ara comara — diu resoltament — era creuar-nos debraços o, amb l'excusa de realitzar les cosesd'una manera teòricament perfecta, no en-caminar-les, tat seguit, a una manera pràc-tica i immediata.

—Estimeu favorable pel teatre aquest ajutimmediat?

Avui cloem els nostres comentaris sobrel'actuació dels Ballets Russos de Montecarloal Liceu amb aquestes notes sobre els re-novadors de la dansa, en general, i sobreMassin en particular.

Les pàgines de la història (le la dansavan plenes de noms d'innovadors, la inquie-tud dels quals els ha empès a introduir no-vetats en les formes coreogràfiques tradi-cionals. La llarga llista de revolucionaris ésencapçalada per tres mestres de ballet ge-nials — Salvatore Vigano, Miquel Fokin i

Leonide Massin — als quals segueixen elsdeixebles més destacats : Dauberval, Ni-jinska, Balanxin... Ara, cal afegir un altrenom a la llista : David Lixin. Aquest ba-llarí de la tropa de Montecarlo ha estat no-menat mestre de ballet. Els directors de lacompanyia li han confiat la coreografia deNocturn, ballet escrit i decorat pel comteEtienne de Beaumont sobre mósica de Ra-meau. Nocturn, malgrat haver estat anun-ciat, no ha estat estrenat. La tropa deW, de Basil ens l'ha quedat a deure. Ar-ribarà Lixin a mestre o es veurà condemnata restar tota la vida un deixeble? El tempsens ho dirà.Tots aquests innovadors tenen un fons

comú. Un mateix anhel els ha devorat. Do-nar una nova forma a la dansa clàssica. Ladansa clàssica dita d'escola no ha variatgaire del Renaixement ençà. No ha cessatd'enriquir-se amb valuoses adquisicions : lescinc posicions dels peus, les puntes... Peròels seus principis essencials no han variat.Els mots standard del seu vocabulari són elsmateixos. I això fa que la dansa clàssicatingui tendència a congelar-se. A certes èpo-ques ha esdevingut mecànica. 1 aleshoreshan sorgit invariablement els innovadors,que l'han titllat de deshumanitzada. L'hanacusat de no dir res i han volgut fer-li diralguna cosa. L'han acusat de no expressarres i han volgut fer-li expressar alguna cosa.Han volgut donar a l'harmonia abstractaun contingut psicològic simbòlic. 1 hantransformat la dansa en pantomima.

A les acaballes del segle xvlit, Noverre jadenunciava el virtuosisme tècnic, preciosismedeshumanitzat. I recordava als dansarinsque la dansa no ha d'ésser tan sols plàstica,sinó també expressiva. Dauberval va voleranar més enllà encara. I es va lliurar auna apologia vehement del caràcter. Final-ment, un renovador genial, el napolità Sal-vatore Vigano, casat amb Maria Medina,accentuava el culte de la pantomima fins al'exageració. E1 seu debut a Milà, en 1804,amb Coriolan, tingué tota la violéncia d'unacte revolucionari. Un nou parèntesi, du-rant el qual la dansa clàssica, gràcies alsTaglioni, coneix una època dè gran esplen-dor, prepara l'adveniment d'un altre períoderevolucionari. 'En Igog, els ballets russosllancen Fokin. A començaments d'aquest se-gle, Fokin té la mateixa significació quetenia Vigano a començaments del segle pas-sat. Fokin, com Vigano, volia que els mo-viments de dansa fossin determinats, noper les necessitats d'una harmonia, sinó per

—Ja ho crec. El problema més urgent queara tenim plantejat és d'evitar la desban-dada deis actors, la inactivitat forçosa delsautors i la desfeta, en un mot, de tots elselements aprofitables que tot seguit — demàmateix — poden continuar la història delnostre teatre. Això, amb el concurs i sub-venció de referència pot ésser aconseguit.Es en aquest sentit que, Qràcticament, crecen l'eficàcia i, sobretot, en l'oportunitat del'actitud que la Generalitat ha pres davantdel plet del teatre català,—Així doneu per contestades les nostres

preguntes...—M'atlono — afegeix — que aquest criteri

meu comporta, necessàriament, partir d'unoptimisme : pressuposa creure així en elvalor que fins ara ha tingut el nostre teatre,com en les seves possibilitats de continuarbrillantment la seva trajectòria. Sense aques-ta fe, sense aquest optimisme inicial, la res-posta que he fet a la primera pregunta notindria sentit.

—Així creieu en l'aparició de nous va-lors?—Cal creure realment que entre els autors

joves i inèdits, en surtin de capaços de crearobres de suficient vibració i empenta quedesvetllin l'entusiasme del públic. I aquestafe, per ventura, ja no ha d'ésser cega. Japodem fonamentar-la en el resultat del dar-rer concurs Ignasi Iglésies, el jurat del qualja ha assenyalat, concretament, algun d'a-quests valors.

«La resposta a la tercera pregunta — con-tinua Crehuet — també ha d'ésser termi-nant, partint d'un criteri optimista, car siel concurs i la subvenció han d'ajudar a la

l'expressió d'uns sentiments. L'època deFokin fou d'una brillantor tumultuosa. Lesdanses del Príncep Igor, El pavelló d'Ar-mida, El festí, en 1909 ; Sheherazade, L'o-cell de Joc, Carnaval, Cleopatra, en 1910Sadko, L'espectre de la rosa, Narcís, en1911 ; Petruixka, El déu blau, Thamar, L'a-près-midi d'un faune, Dafnis i Cloe, en1912 ; Papillons, Midas, Le coq d'or, en1914, porten l'empremta vigorosa d'aquestinquiet renovador, que cedeix el lloc a Leo-nide Massin, el qual havia de portar més

enllà les audàcies del seu predecessor.Massin, mestre de ballet, debuta a París,

en 1915, amb la coreografia de Sol de mitjanit de Rimski-Korsakoff. I d'aleshores ençàno ha cessat de crear noves formes. ContesRussos, Baba-Yaga, La boutique fantas que,El Tricorni, Pulcinella, Cimarosiana, Elsmariners, Mercuri, Oda, Jocs d'infants... Lallista dels ballets que ha muntat no s'aca-baria mai. Limitem-nos a recordar que elseu anhel desesperat de renovació s'iniciaen 1917, amb Para.de, on el cavall i elsmanàgers portaven indumentària construïda(resurrecció d'un procediment afeccionat pelsegle xvli amb els seus dansarins vestits derellotge per Bérain), i culmina en Els Pre-sagis i Choreartium, amb els quals Massininaugura la simfonia coreogràfica.

En aquesta nova estapa, Massin conver-teix la dansa en esclava de la música i delssentiments. Els moviments de dansa repar-tits en el temps són governats per l'estruc-tura musical, que la dansa segueix pas apas, i la plasticitat dels cossos situats enl'espai és dictada per estats d'ànima. Aques-ta submissió al ritme musical obliga Massina manllevar mots al llenguatge de la dansarítmica. Joan Llongueres ja ha remarcat lesinfluències dalcrozianes en Els Presagis iChoreartium. I el desig de convertir la plàs-tica en significativa i simbòlica, i dotar-lad'un expressionisme gairebé dramàtic, so-vint patètic, fa girar Massin vers les ten-dencies germàniques : Mary Wigmann, l'a-pòstol de l'acrobàcia de ]'ànima ; Rudolfvon Laban, fundador de la técnica del pa-roxisme o la pantomima macabra dels ba-llets Jooss, que Meckel vol portar ací.

Perd no cal dir que Massin marca totesles seves creacions amb la seva empremtapersonalíssima, i que les influències citadessón més aparents que reals. La dansa ger-mànica actual, violenta i desmesurada, no-drida de duncanisme i dalcrozisine, menys-prea obertament la dansa d'escola. Els dan-sarins rftmics, també. Massin, no. Massinrespecta l'estructura íntima de la dansa clàs-sica, que és sempre present en els seus ba-llets. I damunt aquest canemàs d'escola so-lidíssim inventa noves formes, creades perla seva imaginació plàstica d'una riquesasorprenent. Massin és un inventor de formesgenial. Però un inventor, la forta culturaclàssica del qualli priva d'improvisar . Lesseves formes noves tenen una disciplina tanraonada com les antigues. Massin és el pri-mitiu d'un ordre nou.

SEBASTIÀ GASCH

manifestació i viabilitat d'aquests nous va-lors, que ja estan en potència, i l'actuaciód'aquests nous valors desvetlla l'entusiasmedel públic — pedra de toc i raó d'ésser detots els teatres del món —, és evident quela millor manera d'arribar al renaixementdel nos tre, haurà estat el camí que ha co-mençat a seguir la Generalitat de Catalunya.

CoNXA ESPTNALT

(Sega irà)

KU RSAALUn extraordinari doble programa FOX

J1(—IyItj ^eerra rnIIN .vIt 1C D .Il DY

1 El gne ocio ante todo€ una alegre comèdia amb WI,LL ROGFRS

.lm umrmammmm^umuuumrumnnu,ummmnmmmunr

1

Page 6: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

El Museu SfendlhalA primers d'aquest mes s'ha inaugurat

el Museu Stendhal a Grenoble, ciutat na-tal de l'autor d'El Roig i el Negre.

Stendhal havia declarat un dia que Gre-noble li era «com el record d'una abomina-

La capella beylista

ble indigestió».. Era • què confonia la ciutatnatal amb el seu pare, la seva tia i el seupreceptor, tres personatges que li emmet-zinaren la infantesa. Però els grenoblesosno semblaven perdonar-li-ho, i una societatd'Amics de Stendhal, fundada a la capitaldel Delfinat, no havia pogut reunir gairesadherits. Finalment, però, el malentès s'haesvaït, i l'actual alcalde acceptà la idea deconstituir un Museu Stendhal i la realitzà,amb la collaboració del stendhalià HenryDebraye i del conservador del Museu, LouisRoyer, que ha pogut arreplegar bona quan-titat ele material i encara espera poder re-unir-ne més.

S'ha parlat (le «capella beylista», i, per

atzar, el Museu Stendhal està installat enuna capella edificada en 1820 en el lloc queocupava un frontó.

Administració i venda:

Llibreria Cafalònia3, Ronda de Sano Pere, 3

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

,niiunirrvrnulriiiiiuurumriiiurrmiiwnruurrnriiiiurirrinriiit

LENDING AMERICAN LIBRARYFONTANELLA, 10

^^^^rr^r,^r^^^^^^^^^^^^r^rrrr^rr^^rrrrrrrr^r^^^rrrrrrrrrrrrlrr^„^rrlrrrr^„rrrrlrrrrr

Vialges Marsans, S. .ARambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària,

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes-

llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduïts del

70 0/o que com, Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

e V I) L

LE/ LLETRE/TALUNYA A HONGRIA

catalana en hongarès

E L 9 L L 1 B R 9 VARIETATS ^AEJoan Duch i Agulló, Amor i banderes, — J. Navarro Cos' La llengua del "Quijote” Literatura

4abella, Passa un infant i In,, hie rel noea e i,r . ,, surt a AnD[anén. Perquè la música catalana sí quearriba a Hongria; ja hemparlat ací unclia de la gran popularitat de Pablo (sic)Casals, que és un dels artistes més popularsarreu del món, «perquè — com m'ho escrivíla poc una senyora vienesa — no té cap falsorgull d'artista i trava amistat amb tot-hom». Es conegut també un tal Cassado

—pronuncieu-ho a la manera italiana 1— queamb dificultat vaig poder indentificar ambGaspar Cassadó... 1 si ja parlem de músi-ca, Terra baixa de D'Albert va ésser sem-pre.•uha obra de repertori de ]'Opera Reialde Budapest, i .per conseggent, té una tra-ducció hongaresa. Aneu, pehò, a explicar ala gent que aquesta obra és l'obra més im-portant de la literatura dramàtica catalanai que val la pena de recordar el nom d'untal Angel Guimerà... Els semblarà una pre-sa de pèl...

Es dones doblement, triplement signifi-catiu i meritori que s'hagi trobat a Buda-pest un bon senyor, pare escolapi i avui to-cant ja els setanta-cinc, que ha sacrificatmolt temps i molts diners per a fer una mi-ca de propaganda per a la literatura cata-lana. Fent abstracció d'un petit assaig del'E,sclasans que nosaltres vàrem fer publicara la revista hongaresa Erdelyi Helihon, deTransilvània, l'any i93o, sobre literatura ca-talana, només els escrits, conferències i lec-tures públiques del P. Albin Kbrósi intenta-ven desfer els núvols d'ignorància que coco-breixen ençara avui Catalunya i la literaturacatalana davant dels ulls dels hongaresos. Isi nosaltres escrivim avui aquestes ratllesen lo bell catalanesch, això ho devem tambéen gran part al nostre mes tre, el venerableescolapi de Budapest...

Els hongaresos som, de vegades, uns mo-destíssims treballadors anònims de la cultu-ra catalana. Oui sap, per exemple, de l'au-tor d'un estudi sobre les teories de Teode-ric el Català, publicat fa uns quants anysa una revista filològica alemanya : avui estàoblidat totalment. Fa trenta anys, El Po-ble Català s'ocupà d'ell, i fa dos anys, l'A-cadè mia de Bones Lle tres li organitzà unmodestíssim homenatge. ((Lastima, mis ami-gos catalanes, el Dr. Barrios, Plana y Dor-ca, Falp y Plana y otros demás se murieronya, interceptando así mi correspondenciacon las letras catalanas», escriu el P. Kó-rósi el 26 de maig de lgzq a Víctor Oliva,el pare del qual, Joan, també va ésser amicseu. 1 el mateix any, li escriu novament«Este ambiente de Barcelona me está, cir-cundando todavía, aunque están suspendi-dos los donativos de libros, boletines y dia-rios catalanes que me inspiraron al estudiode su idioma en los pasados años. Sin estoshombres de corazón y de alma catalanesapenas hubiera podido hacer algo en la pro-paganda de la cultura y llengua catalana enHungría. Su recuerdo vivirá siempre gratoen mi memoria.» No cal pensar creure, pe-rd, que el P. Kórósi no sap escriure tambéen català; el castellà li resulta més fàcil, ve-Ilet com és ; però nosaltres mateixos guar-dem lletres seves en hongarès que terminen

amb un cordial Adeussiau! en català.Es imposible d'enumerar ací tot el que el

P. Albi» Korósi va fer per a la divulgacióde la literatura catalana a Hongria. Publi-cà la seva traducció de la Tiistòria de la filladel reti d'Hongria, amb un gran estudi pre-liminar ; publicà poesies de Víctor Balaguer,de Mossèn Cinto i d'altres, i va preparar

una antologia de poetes catalans. Des del'Oda a la Pàtria d'Aribau fins a Pau Ber-tran i Bros, des de Miquel Victorià Amerfins a Angel Guimerà, des d'Adolf Blancfins a Joan Maragall, hi trobem tots elsnoms importants de la poesia èpica i líricacatalanes, fins al principi del nostre segle.Tinc davant meu aquestes poesies, la ma-

joria de les quals és inèdita encara. «LaGuerra Gran que causà la meva ruïna eco-

nòmica ens escriví el P. Kórósi —, m'im-possibilità l'edició de l'antologia catalana»(ja tenia publicada una antologia semblantde poesies castellanes). L'any r93 2 , VíctorOliva de Vilanova es proposa fer l'edició aBarcelona ; també l'Acadèmia de Bones Lle-tres s'hauria interessat, però... L'antologiadel P. Kbrosi acaba precisament allà on co-mença una nova era de la poesia catalana:

Josep Carner (de qui vàrem traduir algunes

poesies nosaltres), López-Picó, Carles Ri-ba... Això ja ho diu tot. 1 aquest escolapivellet, d'ull plàcid, que des de la seva cam-bra guarnida d'antics llibres castellans i ca-talans, deixa passar la seva mirada sobre el

Danubi verd (i no blau !) i les muntanyesde Buda, sens dubte no veurà mai publicatsels seus estimats poetes catalans que va tra-duir a la seva llengua amb tanta afició i pa-ciéncia•..

J. Navarro Cosfabella

A través de totes les planes de la brou nn-vella de Navarro Costabella, ni per un mo-ment no veieu un raig de sol que dauri lescoses i posi un vel d'optimisme damunt lavisió del món.

Per a obtenir aquesta negror pessimista,diríeu que l'autor ha volgut falsejar la psico-logia infantil. Si algunes de les reaccions idels actes d'Andreuet són totalment justi-fic 1ts i lògics, en canvi és una mica difícild'explicar la traïció a l'amic Vallmunt, des-prés de la visió indiscreta i descoberta deles activitats eròtiques dels professors del'escola, i també és fa difícil d'admetreaquella persistència en l'amargor i en larancúnia que fan encara més tràgica l'exis-tència d'aquell infant malaurat. Indubtable-ment hom ha deixat de banda fa temps lavella creença en la bondad natural, en lavirtut ingénita dels infants; i més aviat homvol atribuir-los, en potència, tots els vicisi totes les perversitats: Però aquella simu-lació tan sostinguda i que esclata en unacircumstància solemne, fa l'efecte d'haverestat imaginada per l'autor només per aobtenir un efecte. I sortosament, els infantstenen unes facultats d'oblit de les coses des-agradables i d'illusionar-se amb futeses, quefan bon xic literària la concepció de l'in-fant desesperat i lliurat a totes les tempta-cions i a tots els remordiments. La darreranovella de Navarro Costabella, que té veri-tablement una positiva força d'evocació d'unsambients, sembla dur l'empremta d'aquellanarquisme intellectual difús a la Barce-lona del noucents. L'obra es llegeix d'unamanera seguida, l'estil flueix normal, nomassa treballat, però sense trair massa lesnegligències i les precipitacions que imposal'estúpida obligació de fer sortir el llibre perla Diada, i la silueta d'Andreuet, destacadadamunt les altres que només s'apunten osón insinuades, es dibuixa amb força i s'en-duu amb la seva dissort tota la simpatiadel lector.

RAFAEL TASIS I MARCA

g, r^ aqvers, òrgan de l'Associació Belgo-Ibero-Americana, ha publicat un número en granpart consagrat a Cervantes. L'hispanistabelga Lucien-Paul Thomas hi té un articlesobre I(Don Quichotte)), valeur espagnole etuniverselle, en el qual diu, de la llengua delQuixot : •

lUn dels elements 'específicament espa-nyols del Quixot és la llengua.

»No com en altres llibres on l'idioma 'ésun vehicle sense importància i per als qualsseria indiferent que l'obra fos escrita enanglès, en francés, o en alemany. El mèritlingüístic és, en el Quixot, alguna cosa ex-cepcional.

»En les traduccions, aquest llibre perdmés que la majoria dels altres per raó elela impossibilitat de transposar íntegi-amenten la traducció la prodigiosa invenció ver-bal de l'original. Naturalment, no s'hi trobani el rastre dels innombrables i enginyososjocs de mots que hom pot assaborir en eltext castellà ; les mil subtilitats, sempre ri-ques de pensament i d'observació, a lesquals pot donar lloc la tria del signe verbal1 la ironia de l'expressió.

»En el repertori dels proverbis que abun-den amb tan generosa riquesa en la tramaele la narració, hom perd al més sovint 1'al-Iusió terral i saborosa, la metàfora típicai sobretot la rima o l'assonància que fandel refrán castellà un joiell irresistible.

))Hi ha pérdues més greus. La llenguaparlada per Don Quixot posseeix, al méssovint, una grandesa arcaica en harmoniaamb el caràcter de l'heroi i amb les deusliteràries que l'inspiren.

»Quan Don Quixot es dirigeix a duespageses que la seva imaginació li repre-senta com nobilíssimes damiselles ; quan elsparla en aquells termes solemnes que els"havien d'ésser enterament incomprensibles,es serveix de la llengua i de l'estil de lesnovelles de cavalleria del segle xv. Torna adir els discursos que pronunciaven, en unasintaxi que ja no està de moda i segons unvocabulari caducat, els herois adreçadors detorts amb els quals havia passat tantes vet

-lles en el seu bon poble d'Argamasilla deAlba.

»El contrast entre l'alta retòrica del ca-valler i la situació absurda en què es trobaofereix el més plaent dels quadros.

Aquestes situacions, aquests efectes, l'úsd'aquesta vella llengua introduïda inten-cionalment com un reactiu que ha de des-encadenar la rialla tot encisant els eruditsals quals diverteixen les reminiscències hà-bils de les novelles de cavalleria, tot aixòdeixa alguns vestigis a penes.

»I quina distancia entre el parlar arcaici solemne de Don Quixot i l'argot arrande terra, però viu i sorprenentment expres-siu, que Sanxo Pança maneja amb tantafacilitat i vèrbola quan no s'eleva fins a ladignitat de governador de Baratària.

aLa forma s'adapta rigorosament al fons.Hom no sabria separar, en l'obra mestrade Cervantes, l'expressió i el contingut.Així es justifica el fet que el Quixot ésconsiderat com la bíblia lingüística d'Espa-nya. Es un repertori vivent i magnífic, d'unaextensió i d'una varietat extremes, englo-bant unes formes de llenguatge que s'este-nen sobre uns quants segles, així com unsmatisos del parlar natal que es reporten atotes les classes socials de la població.»

les capes més cultes d'una nació tenen d'u-una altra. Tindríem però, al mateix temps,un primer punt de partida per rectificaraquests conceptes, i per iniciar així la ve-ritable cooperació intellectual internacional.

Un amic meu, professor a la Universi-tat de Berlín, va fer una investigaciómitjançant un qüestionari especial per a ex-plorar qué saben els seus estudiants de laterra i de la nació hongareses ; un dia inten-taren> potser una enquesta semblant. Efec-tivament, escollir com a objecte una petitanació pot ésser més instructiu que si n'esco-llíssim una de gran; de la mateixa mane-ra, seria interessant un dia investigar allòque sap l'estranger dels catalans i de Ca-talunya. (Escrivim aquestes ratlles per servira un futur estudi sobre Catalunya a ¿'es-tranger, o Catalunya com a tema literari,o més bé : La fortuna de la literatura ca-talana a l'estranger, particularment a Hon-gria.

Les antigues cròniques hongareses parlende Catalunya, encara que •equivocadament.

Com altres cronistes estrangers també, Ké-zai i altres varen situar els Campi Gata-launici, lloc de la famosa batalla d'Atila —en realitat Catalaunum, això és Chálons-sur-Marne, no Iluny de París —, a Catalu-nva. Després, no tenim cap menció ni delpafs ni dels seus habitants, que es confo-

nen sense excepció amb el genes Qroximummés ample, sense diferència específica, d'es-panyols. Ni 'la .història política, ni la histò-

. nia de les literatures estrangeres no sabenres de Catalunya, fins que cap a la fi delsegle passat, el professor Gustau Heinrich,de la Universitat de Budapest, emprenguéla publicació d'una gran història de la lt-teraturca universal. 'Entorn de la part portu-guesa, ja hi •havia una polèmica estrident almoment de publicar-se ; es tractava, efecti-vament, d'unplagi indecent. La part cata-la ina no mercix ni una polémica ; és d'untal Mór Hernádi que la va compilar amb tanbona ventura que els noms hi apareixenaixí : Ferdagner, Balagner (perquè així sónmés semblants als noms alemanys). Va no-tar algú aquestes errades pintoresques? Noho creiem. El públic continuà ignorantàdhuc l'existència de Catalunya fins ques'esdevingué, a París, el procés de Macià ide Ricciotti Garibaldi. Aleshores, uns quantsintellectuals hongaresos conegueren unsquants catalans que vivien en determinada

població de la regió parisenca ; la conse-giiència és que Catalunya comença a figu-rar com a tema de literatura : G. Latzkóparla, en una historieta d'emigrats catalansa França, de «punyals catalans», i G. Rab,en una altra historieta que té com a prota-

OLtvra BRACI^FELDgonista una pseudo-filla d'un ex-gran d'Es-panya, igualment emigrat — tempora +nu-tantur! i els emigrats canvien amb elstemps.. —menciona dues vegades els campsde concentració de presidaris catalans, on el

1 noble papà de la pseudo-filla està internat,..Tot això no és molt edificant. No ho és

tampoc el que una illustre dama de la bo-na societat budapestina (que parla quatreidiomes demés del seu i té una cultura ad-quirida a París, Berlín i Viena) em deiaen assabentar-se que sóc. l'autor del primer 1

llibre hongarès sobre tema català, i que enel meu llibre es troben cançons populars ca-talanes que mencionen el nom alemanyd'Hongria : «Això no m'ho farà creure, esti-mat amic... Aquestes cançons seran tal ve-gada invenció vostra...» Que existissin can-çons en català, ja li era prou inversem-

blant, però cançons catalanes que mencio-nin Hongria... Molta feina em costà de fer

-ho creure als catedràtics de la Universi-tat...

I)e cançons catalanes, ara de vegades se'nsenten per ràdio, interpretades per exemple

pel gran violinista espanyol (sic) Juan (sic)

Joan Duch i Agulló, artista decorador, es mirable continuïtat de publicació dels seusrevelava com a novellista, fa quatre anys, llibres, J. Navarro Costabella. Passa un in-amb aquella obra, Homes i màquines, que, fant, la seva darrera obra, conserva totesa través d'una trama moguda t a estones les característiques de la próducció anteriormelodramàtica feia vivent i precís l'ambient de l'autor de Samuel. Com en El Bé i elde les ciutats fabrils, i sabia pintar uns per- Mal, com en Samuel, com en La Fadrinasonatges d'una vida intensa i introduir-nos Berta, Navarro, en Passa un infant, exposasense temença en l'ambient tempestejat de a la nostra pietat una vida dolorosa i mes-les lluites socials. quina, marcada amb el segelç de la fatalitat.

La inspiració , que dictava Homes i mà-. En aquella curta vida infantívola no lluu maiquines era la mateixa que avui ha presidit el sol. En l'alcova on va néixer Andreuet,la creació d'Amor i banderes, tito! una mica el protagonista de la novella, el sol mai novuitcentista i creador d'un parallelisme no hi entrava.tan concret i modern com el de la primeranovella de Duch i Agulló, però que responexactament al contingut del llibre. Les basesdamunt les quals basteix el novellista la sevaintriga són, essencialment, les mateixes,també. La vida política i social d'una ciutatindustrial, Grisalla, per no dir Terrassa,amb el trasbals.produït per la República iper la nova bullida de l'anarquisme, quehavia de culminar en aquella absurda aven-tura romàntica de l'assalt de l'Ajuntament;és la veritable protagonista de la novella deDuch i Agulló. Damunt d'aquest fons pm-toresc i agitat, llisca una intriga amorosaque té el mèrit indubtable d'ésser totalmentdiferent de les habituals en les novelles cata-lanes. El fabricantet i polític local ArmandBoter, pintat amb un verisme ben convinecent, s'enamora, amb un amor que primerés purament sensual i totalment satisfet enles seves exigencies, de la jove planxadoraanarquista, personatge important dels medislocals revolucionaris, t que arriba a éssertramesa en viatge d'estudis a Rússia. Lamanera com aquest lligam sensual evolu-ciona fins a esdevenir un amor autèntic,unit per un fill, que àdhuc les circumstàn-cies favorables (permeteu-me de creure quel'autor ha volgut fer l'agradable paper deprovidència de les seves criatures) permetende legitimar plenament, és descrita amb pà-gines molt ben construïdes. Així mateix]'evolució dels ideals anarquistes d'Eva, ambel contrast de la conducta de les seves duesamigues, Gardènia i Elvira, és ben obser-vada. En canvi podríem trobar que l'autorha malmès lamentablement la figura de Bal-dini Rossic, el revolucionari apetit-burgès»,que és contraposat de bon començament alconservadorisme d'Armand. La seva reacciófatal davant el tomb dels esdeveniments iles evolucions de les masses obreres amb laRepública, que podria tenir un interés vitalper la novella, és feta impossible per aquellahistòria inútil i entrebancadora de l'assassi-nat del vell avi de la planxadora. Fora d'a-quest capítol i de les conseqüències que se'nsegueixen, tota la construcció de la tramade la novella, la manera de contar l'acciói els diàlegs dels personatges, revelen enJoan Duch i Agulló un novellista capaçd'obres més ambicioses, que ,s'acara sensecap por amb les realitats que el volten iamb l'evolució dels costums i de les idees,per a exposar-les, estilitzades i dramatitza-des, però conservant tota la força d'auten-ticitat del document, en les planes d'unanovella.

•s # •z

Des de fa molts anys propugnem la ne-cessitat d'una nova ciència, que podríemanomenar elnosemasiologla, o amb un altrenom semblant. Aquesta ciència — un capítolde la «sociologia del saben, — es dedicariaa copsar tot allò que un poble (i no sols lacapa intellectual) sap d'un altre poble, i to-tes les associacions d'idees que pot tenir unpoble en sentir el nom d'un altre. Tenint totun catàleg d'aquestes representacions, ensquedaríem .admirats de les falsedats t delsconceptes esquemàtics i anèmics que àdhuc

D. vICTOR BALAGUER.

,ARMENGOL, URGELLI GROF FEJE.Ac 186 1 - ben Barcelonaban rendezçtt

Viragjdtekokon aran», en,,,, jnlalmazoll leyenda.

I Kalelnn neodeiból,l

sEGÉCYH1yAs.

Flgyeljetek a vándor bárd dalára..Hsz en vagyok a hegyek trubadúrja...

Armengolok, Urgell hós nemzedéke,

Hagyjátok Ott a régi sírt, amelybe

Küzvetlenúl a harczok mezejérálPánczélosan, fegyverben eltemettek.

Dicsíí halottak sarja, im házátok

Hi tlssze, hogy a hárd dalára hallgass!

Hegyeink' hós faja, mi lett bel'61ed

s a gróti ház, a hírnév fészke hol van ? ..

Hol vannak kapitány'td s lobogóid,

14ik a dics6ség jelei valánakA harczmezSn ? Hol fegyverid, amikkelGyózelmesen vevéd fól a küzdelmet

Egyik országból másba hordva óket?

Hol domborúlnak sírjai azoknak,

Akik nevér8l fény derúlt a honra?

Facsímil d'una traducció hongaresa

Alguna altra vegada ja he remarcat elmèrit extraordinari que atribuïa a aquestavocació de novellista que revela, amb l'ad-

IIWIIIDn1U111111II IIII1llllllr:

Acaba de publicar-secional llibre de

Josep M: Pou Sabater

«El doble crimende Argel»

El procés que deu conèixer tot Espanya

Ezit en le mideCorbates inarrugable,

' Ptiemee e bon prea

JAUME I, uTelèfon ii655

Page 7: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

R. Durban — Composició

Aquí acaba la impressió d'aquest Saló.Per l'any que ve convindria un tour de

pforce, per veure d'assolir un resultat que elaladar ben acostumat de Catalunya exigeix.Creiem que la solució pot venir d'una la-

bor dràstica en l'acceptació de les obres. So-

Joan Cardelld — Baix-relleu

bre de tota mira particular o societària, ha(le prevaler la necessitat de presentar-seamb un mínimum de possibilitats artísti-ques. Aquest mínimum, en ocasions així,(leu ascendir a un cinquanta per cent. Segursque tothom estarà d'acord amb aquesta xi-fra, convinguem la feina imponent que es-pera al Saló (le Barcelona en el seu futur.

ENRIC F. GUAL

No direm pas res de nou si subratllemque l'actual producció artística de París con-tinua en el descens iniciat des de fa unsanys. De cada nova visita en treiem la ma-teixa impressió : l'art està estancat ; sobreviudels guanys adquirits per les grans vedet-tes de l'anomenada Escola de París i, comsempre, a la gran trencadissa de motllos hasucceït la inevitable reglamentació dels noussistemes. Enmig d'aquest conformisme hiha, però, mostres evidents d'una certa re-

Maillol — La dona del collaret

Kisling — Mlie. Colette de Jouvenel

en són absents. Hem (le reconèixer, però,que per fer un Saló com aquest s'ha decomptar amb una bona situació econòmicai si no la tenim no és pas per culpa delsdecoradors. En els temps que correm, aquestSaló és, amb tot, un esforç que cal agrair.

Siguem, doncs, generosos i remarquem unnotable chiffonnier en'erable de Paul Follot,la sala de Dufrène, ]'ensemble de Monta-gnac, les realitzacions de Suzanne Guigui-chon i René Gabriel, els ferros de Subes,la ceràmica de Lenoble i de Besnard, delqual celebrem que s'hagi desprès de certsdecorativismes perniciosos, i els vidres eleMarinot. Del gran Ruhlmann, mort fa poctemps, hi ha dos mobles d'una especial dis-tinció, com ell sabia projectar-los.

En les obres de Ruhlmann potser acabaun dels períodes .de la decoració contempo-rània. El seu estil—de vegades massa fe-mení—ha estat decapitat per la guillotina«funcionalista». Potser, més endavant, hosentirem. Entre tant conservem un respec-tuós record per la seva valuosa obra, i finsa l'any vinent, que Déu ens porti uns nousSalons una mica més interessants.

MARius GIFREDA

Dom registra*

raspalls per a tots 1s usos

articles de neteja — objectes per a preaents

rambla catalnnya, 40

LES ARTS I ELS ARTISTESLe ex©Ðcijoro^ILa Diada aeia FotolEls Salons de París

qué, enduts una mica per un tema de pro-

propugnat la implantació d'un únic Saló.

diferència entre el Saló de Montjuïc i el de

de separació. Més aviat ens feia l'efecte de

funda germanor potser, havíem dit que la

cabir-se sota un sol sostre i sense cap tanca

Realment, sense saber massa ben bé per

Barcelona no afectant massa determinada-ment la tendéncia; .podia esplèndidament en-

fer sorgir un segon lloc per

Som dels que en més d'una ocasió hem

Saló de Barcelona posar de relleu una talla (le Cairó, un torsen marbre de Cardellà, l'obra de Cuáirani ]'escultura de Jaume Duran. La resta, toti tancar encerts, s'aclapara, com si tot ha-gués estat executat amb indiferència.

l'aquarella Miquel Farré diu la darrera pa-vador formen els diplomes de dibuix, i en

raula.

rioritat dels quals al Saló de Barcelona enmanquen una dotzena.

Almuni, Narro, Opisso, Picó i Santsal-

Farré, per si sol, dóna un to de supe-

a deixar-hi exposades les obresautènticament separades deles altres per llur especial ca-talogació revolucionària o sen-zillament avançada, en el sen-tit que fos. Aquest any,però,el Saló de Barcelona ha bom-bardejat aquesta posició. Delbombardeig no n'ha quedatres, ni les ganes motores d'a-nar contra el mal tan pro-nunciat del pafs, és a dir eldeliri subdivisionista. I peraixò enguany, contra la nos-tra posició d'abans, demana-ríem que entre els dos Salonshi hagués una distància qui

-lomètrica.El Saló (le Barcelona d'en-

guany cau als peus d'una ma-nera sorollosa ; és, sense capmena de dubte, la recopilacióde pintura més barroera, mésinsulsa que s'hagi pogut veu-re de molts anys ençà. Atacal'eurítmia de la producció ac-tual i sense palliatius repre-senta una erupció el recordde la qual serà difícil de treu-re'ns de damunt; potser pas-sarem molt de temps amb lamarca del fenomen.

Bé estaria que aquest cles-ballestáment pervingués d'unesperit en cerca de nous mit-j ans; però no és això. AlSaló de Barcelona no hi pas-sa res. La gent de fora decasa que circula pel palau de Montjuïc, quanarribi al seu lloc de procedència, pel capbaix dirà que ha assistit a una recopilaciópictòrica feta sota el signe d'una indigènciaabsoluta de la qual no tenia esment.

El pompierisme regnant (si és que podemanomenar-lo pompierisme) fa veure amb undelit important les dues obres que de fetrebutgen aquella allau d'insuficiència. Ensreferim a les teles de Galofré i Ignasi Vi-dal, que són les úniques que respiren in-quietud i, al cap i a la fi, molta més nor-malitat que mants velazquismes que per allís'arrosseguen. Forçosament hem d'aturar

-nos davant les obres que sobresurten i aban-donar la recensió de la resta. I que se'nsperdoni alguna omissió a què aquesta lógicai rapidfssima ullada pot donar lloc.

Feliu Elias; amb la seva pintura cent percent sàvia, s'escapa de la crema generalel segueixen en aquesta afortunada situacióJosep Amat (el qual no sabem ben exacta-ment què hi £a al Barcelona), l'obra deCalsina, una de les d'Alexandre Coll, unaaltra de les de Davalillo, Oleguer Junyent,Meifrèn, les notables teles de Marsà (unaaltra incógnita quant a la seva estància din-tre el Barcelona), els dibuixos de Jacint Oli

-vé, l'encís miniaturista de Planells, tresobres de Puigdengolas, més cohesionat cadamoment, detalls de la plaça exposada perRodríguez-Puig, l'indiscutible color de San-tasusagna i un quadro de Dàrius Vils.

Lluís M. Güell és un dels altres que hafet els possibles de dur murs de contencióa la catàstrofe. Encara que ell es salvi, lesobres difícilment guanyen res. Davant d'e-lles s'hi arriba ja profundament alterat.

R. Martí Durban ha constituït una sor-presa. La seva Composició valoritza el con-junt del Barcelona. De fet és una tela ongairebé tot està resolt i és a través de lesseves dificultats que s'observa el tremp del'artista i les seves disposicions poques ve-gades tan posades en clar com en aquestaoportunitat.

L'escultura segueix si fa no fa la ma-teixa trajectòria. D'aquest apartat es poden

'NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RA6EES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastènia lmpofencie (en fofes lea aevea mon fesEadonal,

+ mal de cep, caaaem.nE msnfal, perdo« damemòria, verffgeas,fadioa corporal, fremolors,dispepsia nervio•sa, pelpifacions, biferisme i trastorns nerviosos en general de leadones i fets els Erasfone orgànics que tinguin per ccuee o origen ea^ofe.meof nerviós.

Lea Gragees potenclals del Dr. Solvré,más que un medicament són un element creencia! del cervell, medul'la i tof el sistema nerviós, cepene.tant el vigor sexual propi de Pedat, conservant la ealuf i prolonganf la vida; indicada, especialment als cago.Esta en la seva jeventuf per fofa mana d^etcesaos, ab que verifqum treballa etceeeiva, faof tinca com murale infel'leefuala, esporfiafes, hornee de cilnciea, tinanciere, arietes, comer ciants, industrial., pensadora, etc.,sconaeguint sempre, amb tea Gregees potencials del Dr. Soivró, Lote els esforços u e:eráda fàcilment1 disposant ]organisme per rependré la sovint i amb el mito resultat, arribant a l'extrema vellcaa i seas.violentar Poeganisme amb energies pròpies de le joventut.

Baca pendre un flascó per convèncer•,e'n

Yanda a 6`60 ptas. tlasoó, en totes los prloclpals farmàcles d'Espaaya, Portugal 1 Amirica

NOTA.—Dirigret-,e, trameieot r25ots. ee sepelis de ean.0 por el pasgaelg a OJrdee, Laboratorio Sòka•farga, tener dol Ter, 16, Barcelona, rebreu gratis un Illbre eep/kutfu ,obre tonga. de,eeretllameer t nacre.

avet iaqeestea en/alfu,

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

`'ANTONI MARTIMàxlma raplde>sa B Màxima Qualitat

AVINYÓ, 19, pral. 1 Telèfon 17047 : BARCELONA

^IIIIIIUIIIIIIIIIlUIl11111111lIIIIINIIIIINHIIIIAl11111111111tINIIIIHItlI1111M11111111118H11MNNN

Pròxima la celebració de la primera Diadade la Foto, que tindrà lloc el dia io de junyi promet constituir la major mobilització deprofessionals i amateurs que mai ha tingutlloc a Barcelona, ens sentim empesos perla necessitat de fer algunes consideracionsde diversos caràcters.

Cal tractar tant l'aspecte psicològic delsnostres aficionats i professionals, com lesqüestions estètiques amb què aquests a cadamoment s'han de topar.

Com veiem el conjunt de fotògrafs pro-fessionals i aficionats, revenedors, produc-tors i representants d'articles footgràfics deCatalunya?

Com veiem les obres fotogràfiques realit-zades pels nostres professionals i amateurs?

Tantes coses podríem 'dir, que l'espai dequè disposem no podria abastar-les.

La nostfa geñt, com a perfecta mediter-rània, és vehenient, inconstant i empírica.Clara d'intelligència, àgil de comprensió,dóna una mirada de conjunt i sense apro-fundir els detalls es dóna per satisfeta d'unamera visió, ràpida, i ja . li ha baat •per aformar el judici.

Que aquest judici resulta equivocat o in-complet? El temps s'encarrega després dedemostrar-ho, i així tenim, salvant excep-cions notables, aficionats i fotògrafs ele pro-fessió que no saben de perspectiva, ni decomposició, ni de geometria lluminosa niaèria.

1 així difícilment es pot passar a la còpiafotogràfica l'expressió d'un tros de natura,passada pel sedàs de l'esperit.

A quants dels que es ]lancen a concursosamb un nombre de bromolis podríem par-lar-los de fonaments d'estètica, de la signi

-ficació dinàmica d'una diagonal, q del poderplàstic d'una ombra?

Sensibilitat és el que fa falta per a teniruna visió de les coses, i a la visió, quanhi ha sensibilitat, s'hi arriba fàcilment perl'educació.

I quants són en la nostra terra els fo-tògrafs que s'han pogut fer una culturaartística?

Manquem de llocs d'ensenyament seriós,però no sols d'aquesta ensenyança físico-química que facilita les operacions del fo-tògraf, sinó més encara d'aquell ensenya-ment, millor diríem guiatge, que despertal'esperit sense matar la personalitat.

El fotògraf ha de fer-se autodidàcticamentla seva cultura.

I és per això que existeix el divorci entreel pintor i el fotògraf. Bé diu WaldemarGeorge que el pintor tracta el fotògraf comparent pobre ; pecó això és precisament de-gut a la manca de disciplina dels uns queels altres han hagut (le suportar, encaraque insuficientment en la majoria dels ca-sos, i d'aquest desequilibri es deriva elmenyspreu expressat.

Cal saber vee re i inter^r^ far,Totes les coses de la natura, viva o morta,

tenen expressió. Copsar aquesta expressió irepresentar-la gràficament no està a l'abastdel primer posseïdor d'un Zeiss.

Ara bé : també sabem que la majoria delscultivadors de l'afició fotogràfica no pretenenimmortalitzar-se amb les seves procluccions,sinó tenir amb ella un motiu de passatempsagradable. Però així i tot fóra de desitjar,tota vegada que la fotografia a voltes ésgenerosa en resultats, que procuressin fer-seamb un mínimum de coneixements artísticsque els permetés compondre i ordenar elselements de la foto, escollir l'angle visuali compendre una bellesa de llum .

Qui té la culpa de l'abandonament enquè s'han trobat els amants de la foto?

No és pas oportú d'escatir-ho, perd cons-tatarem el fet que una sèrie de marques es-

trangeres que han envaït el nostre mercatno han tingut en consideració aquest as-pecte de ]'ensenyament, absorbits com estanen la distribució dels seus productes.

Doncs, on són els cicles de conferències,els cursets que han celebrat, els ensenya-ments que han subvencionat, les exposicionsque han organitzat, si ni tan sols han fetveritables demostracions de les bones quali-tats dels seus productes? On és la consi-deració que mereix el consumidor de la nos-tra terra, que ni tan sols els embalatges,etiquetes i maneres d'usar se li donen enla seva llengua, ni en les seves mides delsistema mètric?

Mirem totes les cases de productes foto-gràfics estrangers donant prospectes en an-glès, francès, alemany, italià, i la fabrica-ció catalana donant-los en espanyol.

I qui n'ha protestat seriosament de taldesconsideració que venim suportant duranttants anys?

Cal però que algú digui les coses que nopoden restar callades, en bé de tots ; delcontrari, els fets esdevenen fatals en perju-áici de tots. Mirem si no el distanciamentque existeix entre comprador i venedor. Nohi ha més relació que la que es motiva enl'acte de l'operació. En canvi",- són palesosels convenis i pactes que tots, productors iagents, celebreu per tal d'unificar elspreus,augmentar les tarifes i minvar la propagan-da, evitant-se les lluites comercials que afa-voririen el consumidor.

Fa un quart de segle de la introducció(le les grans marques de material fotogràficen el nostre pafs. Durant aquest temps hanenfondit les arrels ben alimentades d'unasaba que permetria donar algun fruit dereconeixement. Doncs no l'han donat. Nohan cregut necessari aquest reconeixement.1 la distanciació existeix entre importadori reveneclor com entre aquest i consumidor.

I d'aquesta manca de compenetració esderiva un perjudici general que transcendeixal públic, no guardant la consideració de-guda a l'obra fotogràfica, que es veu rebai-xada per les competències ridícules dels pro-fessionals, menyspreant la foto executadaal pafs i celebrant la forastera, a voltes in-ferior.

Cal reivindicar l'art fotogràfic de la nos-tra terra, per mitjà d'una tasca de coope-ració collectiva, d'una suma d'esforç diversa.

Del comú esforç n'esdevindria la claredat,la llum que necessitem per a ben impres-sionar una placa i fer-ne un clixé d'interès.

La Diada de la Foto, amb la seva ins-tauració anual, pot convertir-se en estímuli motiu de confraternització, en manifesta-ció de la qual sorgeixin realitzacions ines-perades.

P. CATALA I PIC

En conjunt podem dir que l'actual Salópresenta les mateixes característiques delsanys anteriors : tendència cap a una estabi-litat de les modernes fórmules pictòriques iescultòriques ; un cert predomini del neo-fauvisine, derrota completa de l'antic cubis-me, de l'innocent purisme i ele l'entremaliatsobrerealisme. Victòria del que podríem dir

-ne expressivitat emotiva ; ja sigui d'una ma-nera objectiva o subjectiva. Però sempre pic

-tòrica. Després de tantes provatures, la pin-tura torna a la pintura i l'escultura a l'es-cultura.

I—perquè no sigui dit—citem uns quantsnoms d'aquest agradable Saló. Comencemper Othon Friesz per ésser el cap de collade la tendència gaucha i, potser, perquè ésel més pintor de tots. El seu paisatge marí-tim és una de les millors teles delSaló.D'Henry de Varroquier, tot i reconèixer elseu mestratge, no ens acaba de satisfer. Hiha massa efectisme en el seu art. En canviCenia és d'una probitat especialment elogia-ble. Dintre un reduït cromatisme produeixobres d'una intensitat remarcable. Els pai-satges de Coubine ; tan agradables de color,cada vegada esdevenen menys construïts iper tant més efímers. I ens dol perquè enaquest pintor havíem posat—de bon comen-çament—unes certes esperances. En la ma-teixa Òrbita de Coubine, però més èncara-melat encara, situaríem les teles de Durey.De Kars, un dels valors de la jove pinturai aclimatat des de fa un temps a les platgesde Tossa, hem anotat una bona tela en elseu Gosse espagnol. André Lhote ens ha de-cebut amb el seu actual elecorativisme eolo-rístic. Tenim en molta més estima les sevesobres anteriors. Lebasque és—com sempre

—agradable de color i deixatat en la forma.En el grup dels moderats, capitanejats—

segons diuen — per Aman-Jean, anotem, amés a més, els paisatges de Blanche i lesteles de Bomparel.

I encara que,. malauradament, ens deixemmolts noms al tinter, citem, per acabar,Gernez, Max Baud, Clerge i—no sols pergentilesa a les dames—Suzanne Lalique.

En la secció d'escultura i en el centre dela sala quedem enlluernats per un magní-fic cap de Despiau. L'obra més emocionantdel Saló. Dels altres cal distingir Dejean,Delamarre (malgrat l'excessiva estilització),Drivier, Mateo Hernández i un bon retratde Poisson.

1 per acabar, diguem quatre paraules del

novació. En el XII Salon des Tuileries ho Saló dels Artistes Decoradors.hem pogut comprovar. Així com en els Salons de pintura i es-

Però abans d'entrar en aquest Saló — la cultura podríem dir que, si fa no fa, es man-manifestació més interessant ele l'actual pro- tenen ]es mateixes posicions de 1 any passat,ducció donem un tomb pels llocs més en- en el Saló dels Decoradors es nota un re-neguts i, naturalment, comencem per la troeés alarmant. L estil és semblant a 1 an-rue La Boétie ! Pobra rue La Boétie ! Qui tenor, però les aportacions són més pobrest'ha vist i qui et veu ! Abans, plena dame- i més reduïdes. Els ensembliers de més famaricans cercant frenètics el darrer Derain ola nova fantasia de Picasso, i ara amb qua-tre falsos Boucher per cobrir les aparences.

Paúl Guillaume, Rosemberg, Bernheim,Drtt t.:: ` 'Recorei u aquests noms? Doncs lamés glacial soledat en les parets d'aquestesgaleries. A la Simonson exposa el grup dela N. G. S., i cal remarcar-ho per les teles.d'Holy. Els altres pintors, Poncelet, Plan-son, Lestrille i Chaplain-Midy, tot i ésserforça interessants, no igualen el mestratged'Holy. A can Marcel Bernheim, les telesde Capon no ens diuen res de nou i les deVan Hassel a can Druet molt menys en-cara. L'exhibició de can Georges Petit jaés tota una altra cosa. Una seixantena d'es-cultors exposen sota el títol Exposition dela Sculpture contemporaine en France ; rè-tol una mica excessiu per les obres exhibi-des. Del conjunt, les escultures de Mailloli Despiau es situen, tot seguit, a primerpla. No crec que calgui insistir sobre labona qualitat d'aquests dos mestres, tan co-neguts. L'escultor» Matine ens presenta unNu assis tractat a grans volums, graciós demoviment, però sense gaires preocupacionsescultòriques. Molt menys concreta és, en-cara, l'obra esfumada ele Picasso, tot i laseva agudesa d'expressió. Gargallo enstransporta dalt de cavall damunt una nuvo-lada barroca plena de gràcia i enginy. L'abs-traccionisme de Brancusi va decaient cap ala banalitat. Que lluny que som, avui dia,d'aquell famós Vol d'Ocell! I tampoc ensdiuen res de nou els passats avantguardis-tes Zadlcine i Lipchitz.

Del nostre Manolo hi ha una remarcablepetita escultura amarada ele sentiment. I delsaltres cal, també, anotar Drivier, Dejean,Chana Orfoff, Poisson i la delicada Femmeh la pomme de La Fresnaye,

Com a retrospectiva important tenim la deDaumier. Un conjunt admirable i escollit dela seva mordent producció.

Seguint les retrospectives, aturem-nosbreus moments al Museu de les Arts Deco-ratives per visitar els «artistes francesos aItàlian, de Poussin a Renoir. Es una bonaocasió per compendre els contactes i les in-fluències que tingueren els revolucionaris im-pressionistes.

A la Galeria . Jean-Charpentier els mestresanglesos del xviii ens mostren, una vegadamés, la seva exquisida traça en l'art delretrat. No insistirem sobre la bona qualitatde les teles de Hogarth, Gainsborough i Rey-nolds, de sobres coneguda. D'aquesta compe-tència ens. plau remarcar els retrats de Rae-burn com una de les ensenyances més cu-rioses d'aquesta exposició.

I ara, amb exemplar coratge, entrem algran Saló del Grand Palais, I després dequatre hores de veure pedra, guix i pintura,en treiem les mateixes conseqüències del'any passat, i d'ara fa dos anys, i tres, iquatre i amunt : molta pintura i poca subs-tància. Com en aquells banquets ele deuplats i cap de bo. 1 ben mirat, hi hauriaobres notables a assen yalar en aquests Sa-lons. Però enmig d'aquella salsa, tot agafael mateix gust.

Com en altres anys, La Nationale resultamés seleccionada que la Société des Artis-tes, i cal no oblidar-nos de l'expressiu retratde Mlle. Colette de Jouvenel, de Kisling,una de les poques notes agudes del Saló.

En el Salor des Puil eries — com hem dital principi — hi ha la manifestació més vi-vent de l'actual art parisenc. Ens dol notenir prou espai per parlar-ne com es me-reix.

Page 8: El. DIjou.s — MIRADOR INDISCRÉI · El pensament primer de moltes amants ha es-tat en la Pompadour quan, en ésser presen- ... a trofeu, i esdevenien les grans senyores del serrall

)I - ^y 1

i

7

•:MUSICA T RADIO Ballets Russos

(Apunts de Maria Fresser)

PERFILS DE LA MÚSICA CONTEMPORANIA u

i ncenzoUn septuagenari : II.IIdLUrauss Tot i que no s'escau fins al setembre de

l'any vinent, ja han començat aquests diesa Itàlia — a Roma i a Catània — les ceri

-mònies commemoratives del centenari de lamort de Vincenzo Bellini, seguint així el cos-tum, recentment arrelat a Itàlia, de comen-çar temps abans a commemorar els cente-naris, a fins de major solemnitat.

Entre els homes marcats per un destí, nohi ha cap dubte que cal comptar-hi l'im-mortal compositor, que, nascut a Sicília,

ser es sent com exiliat, que la realitat humi-lia i despita, i no troba pau sinó en l'amori en el cant. La vida mateixa de VincenzoBellini, d'altra banda, sembla feta a postaper a crear entorn seu aquell halo misteriósentre l'aventura i la llegenda. Se n'adonavenàdhuc els seus mateixos contemporanis,amics i enemics, admiradors i detractors.

Luisa Cambi, que s'ha ocupat recentmenten cm llibre del cigne de Catània, escriu enUn cert punt

((El jove músic recordava aquells pastorssetcentescos que es passejaven pels campsamb calces de tafetà rosa, i ala mà un bastóornat de cintes.))

Leone Escudier, en les seves memòries,parlant de Bellini diu :•

«Un sicilià ros com el blat, dolç com elsàngels, jove com l'aurora, malencbnic comel capvespre.)) L'èmfasi romàntic de les com

-paracions fa somriure, però l'emoció que lessuggereix és sincera. Si els homes somreiende franca admiració davant d'aquell rostred'adolescent, què no feien les dones? Ja éssabut que Bellini fou estimat desesperada-ment.

BelliniLa nova Alemanya està homenatjant

aquestes setmanes una personalitat gairebélegendària que ha situat com a Führer alcapdamunt de tota la vida musical : RichardStrauss. Nat al juny del mateix any en quèWagner, en plena composició dels MestresCantaires guanyava el favar del rei de Ba-viera i veta finir les seves misèries mate-rials, al 1864, Strauss fou collocat pel destía la fi d'un . gran segle, enfront d'una he-

Richard Strauss, per Max Lieberma(Galeria de l'Estat, Berlín)

réneia musical que semblava gairebé impos-sible de superar. Què fou el que es trobàdavant seu, quin fou l'inventari de formesi de dons amb el qual aquest fili genial deMunic pogué inflamar la seva rica fantasiade músic?

La música de cambra, enriquida i perfec-cionada per Brahn s, no podia seduir-lo.Foren, doncs, les grans formes simfòniques,la música d'argument de Berlioz ; de Liszt,però també els misteris dramàtics de Wag-ner, els que temptaren el jove músic. El seuprimer assaig teatral, Guntsam (1894), fouun fracàs i el féu abandonar fins al comen-çament del segle tota altra temptativa d'a-quest gènere. Durant aquesta dècada, en laqual consolidà la seva carrera brillant dedirector d'orquestra, Strauss es consagràgairebé del tot a la composició dels seusgrans quadros simfònics. Es en aquest as-pecte, com a compositor del Fill, del DonJoan, de la Mort i Transfiguració, del Qui-xot — aquestes obres que són conegudes so-bretot a l'estranger i que totes tenen mésenllà de trenta-cinc anys — que Strauss s'haguanyat la celebritat. Aquesta primera fasefou seguida d'una altra, la que donà aStrauss la conquista de l'escena. La sevaSolomé segons Oscar Wilde, el seu Cavallerde la Rosa, ]'encisadora comédia de Hof-mannsthal, han esdevingut peces fixes delrepertori d'òperes alemanyes.

Les seves darreres òperes acusen una rà-pida davallada. L'fntermezzo -- una comè-dia autobiogràfica —, l'Arabello, no són enrealitat, altra cosa que uns plagis de lapròpia obra. E1 compositor Strauss la no ésres més que una llegenda que deuria ésserprotegida per respecte al seu propi passat.Avui dia ha deixat de tenir realitat actualdavant d'una joventut productiva i vigorosaque ha aconseguit crear ja les seves obresclàssiques.

*x^

Es inútil que cerquem en l'obra completade Strauss una idea fonamental, una evo-lució lògica i directa. Richard Wagner ésla darrera de les grans figures d'aquest se-gle que sap subordinar tot el conjunt de laseva obra a una idea, que en aquest cassignifica tota una ideologia, la idea de laredempció.. Strauss n'és ben lluny. Aquestageneralització de l'acabament de segle, d'a-questa època en la qual un impuls fantàsticde l'economia anava de parella amb unadesorientació progressiva dels valors espi-rituals, cerca debades una base sòlida pera la seva producció artística. A França,l'impressionisme descompon ràpidament elsatractius íntims del romanticisme, A Ale-manya, els artistes es troben davant d'unarealitat simbolitzada per l'imperialisme delsGuillems. Aquest imperialisme que sols ten-dia a l'expansió, que preferia el colossal ila fatxada sense preocupar-se gaire del con-tingut, es reflectia també en la músicad'aquell temps. Els uns, com Gustav Mah-ler, desesperen de llur existéncia i de llurépoca : la seva Simfonia dels Mil, amb milexecutants, és l'obra magistral de l'estil co-lossal en la música. El desesper i un sen-timent grandiós de la metafísica creuenpoder forçar, a costa d'un esforç gairebésobrehumà, un destí que els és poc favo-rable.

Els altres, com Strauss, són menys es-crupolosos, menys afectats per les inquie-tuds de llur època. Strauss prefereix pro-duir a qualsevol preu, atreure's l'èxit, uti-litzar el seu ric talent de músic espontani.No es preocupa pas molt dels seus mitjansartístics. Utilitza tot el que li pot fer servei.Comprèn que l'única manera que té d'a-treure el públic és de prodigar-li sensacionsextraordinàries. No rebutja ni les excita-cions sanguinàries ni un erotisme sovintmorbós. -

«Em calen desenvolupaments directes isense giragonses — escriu al seu llibretis-ta —; feu seguir els crims l'un darrera

Johannes Wolf, catedràtic de musicologiaa la Universitat de Berlín, el millor conei-xedor de la música medieval, ha celebratrecentment el seu 65.e aniversari, Els seusnombrosos treballs científic;; li han valgutuna reputació internacional. No fa molt enshem ocupat des d'aquestes pàgines de laseva Història de la Música la versió es-panyola de la qual, deguda a Robert Ger

-hard, ha pçiblicat darrerament l'EditorialLabor.

ANGLATERRA

Durant el mes de maig ha tingut lloca Londres una festa musical, organitzadaper la British Broadcasting Corporation alQueen's Hall. Els sis concerts foren dirigitsper Boult, Bruno Walter i W'eingartner.Al costat d'obres conegudes, els programescomprenien l'estrena anglesa de l'oratori deHindemith, una obertura que havia guanyat

el concurs organitzat pel Daily Telegraph,la cinquena simfonia de Bax > la novenade Bruckner.

ITALIA

Invitat per la Società del Quartetto deMilano, el trio Goldberg-Hindemith-Feuer-mann ha fet conèixer a Itàlia el segon trioi un duo per a violoncel i viola d'Hinde-mith. La premsa del Tercer Reich blasmaamb mots durs el fet que Hindemith, mem-bre preminent de la Cambra oficial de lamúsica alemanya, comprometi el movimentracista treballant a l'estranger amb músicsj ueus, dels més excellents tanmateix, queja no tenen el dret a fer-se oir a Alemanya.

U. R. S. S.

Nits Egípcies és el títol d'una gran peçade teatre, creada pel famós régisseur Ta>-roff. Es compon de tres peces diferents quetracten el matéix tema : els drames de Cleo-patra de Shakespeare i de Shaw i de lesNits a Egipte de Pútxkin. La música esdeu a Sergi Prokofieff.* A Leningrad tenen lloc, del to al 30 de

maig, les festes del centenari de Borodin.Al costat de la música clàssica i contem

-porània, de les «reconstruccions de músicahistòrica)) i de ]'òpera PrinceQ Igor, s'hanpogut oir la Lady Macbeth de Mzenslz(Schostakowitsch) > Flames de París (no-vella-ballet d'Assafieff).

Vincenzo Bellini

tenia el sentit de l'harmonia i l'ardor de lagent del país.

Som lluny de les precocitats mozartianes,però tenim un episodi dels primeríssims anysdel Bellini que sembla una revelació. La vi-gília del Nadal de i8o8, quan Bellini teniaset anys, a ]'església dels menorets de laseva Catània natal, foren executades trespregueres, un Tantum ergo, una Salve re-gina i un Gallus cantavit, que el petit Vin-cenzo havia compost .per al bisbe de la sevaciutat.

Després, durant deu anys, no va fer parlard'ell. Però quan tenia divuit anys, el Decu-n onato de Catània li assignà trenta-sis uncesanuals perquè pogués perfeccionar els seusestudis musicals en el cèlebre Conservatoride Nàpols. 1 d'aquí arrenca el camí llumi-nós que acaba bruscament només disset anysdesprés, al poblet de Puteaux, prou de París.

De Catània a Nàpols, de Nàpols a Milà,a Génova, a Venècia, a Londres, a París, lavida de Bellini es desnua com una faula : unnom de melodrama i un cor de dona asse-nyalen cada una d'aquestes etapes, a travésde les quals sembla que ell vagi recorrent elseu somni, com un infañt entre homes. Pot-

Revista de revistesEl rábut d'un modernista

a BachLes relacions entre les diferents arts són

conegudes. Cada una d'elles manlleva motsde la seva terminologia a l'altra. Així, enla música, ens trobem amb suites gòtiquesi barroques, amb arabescos, amb vitralls,

El Bach de Josef Weisz

amb velles fortaleses. El que és més rar,és el contrari. No és gaire comú trobargrans quadros, escultures o arquitectura que

siguin el producte d'una inspiració musical.Els aficionats a la música seran sorpresosi curiosos de conèixer alguns detalls d'una

estàtua de Johan Sebastià Bach, obra d'unartista alemany, Josef Weisz.

Aquest artista començà durant la guerraamb pintures en blanc t negre, amb pai-satges primitius i malencbnics. Ni unes il-lustracions ele l'Apocalipsi — ((una sèrie om-brívola de vint-i-set gravats al boix», comell els anomenava —, ni d'altres produc-cions d'aquest estil, el satisferen. Va a larecerca d'una forma objectiva en lloc d'unaidea subjectiva.

Aprèn l'argenteria i ele mica en mica s'a-costa a l'art plàstic. La música «clara comel cristall i exacta com les matemàtiques»de Bach li revela el secret de l'objectivitatde la forma. Confessa haver-hi retrobat lamateixa cadència rítmica que en les pirà-mides, que en el grec arcaic i que en lacatedral de Chartres. La monumentalitatsimple de l'estàtua és, doncs, el tribut almestre que li ha assenyalat el camí versl'art plàstic.

The Musical Times (maig)

l'altre, en el més breu espai de temps pos-sible.n Demana a D'Annunzio un llibre«molt modern, molt íntim, d'una psicologiaaltament nerviosa», sense que tanmateix elpugui obtenir mai. 1 el públic del seu temps,com el seu emperador, apassionat ,pel sublimi pel colossal, responia. Responien amb en-tusiasme al realisme de la Mort i Transfi-guració, al naturalisme de Salomé i Elektracom a l'atmosfera fabulosa del Till i de la

Dona sense ombra, al roman-ticisme del Don Juan i delQuixot, com al lirisme fatdels seus nombrosos Heder.

*x^

Notícies de tot el mónALEMANYA

^*r

La vida de Vincenzo Bellini és en el fonsla història dels seus amors. Les passions deljove catanès han desembocat totes en unaobra d'art. Es diria que els seus melodramessón la realitat artística dels seus estats d'à-nima d'amant i d'amat.

Al triomf del Pirata són lligats els recordsde Maddalena i de Giuditta Camurri-Torine.La Straniera és l'amor de Giuditta. Entre-lligada als Capuleti hi ha l'aventura vene-ciana amb la que podríem anomenar Giudittasegona. L'idíllica Sonnambula, acabada enla dolça pau de Moltrasio, entre les duesGiuditta, la Pasta i la Torine, s'enllaçaràmés tard, a Londres, amb la passió senseesperança de la Malibran, la gran cantantveneciana. A l'ombra dels Puritani es veuenmoure's, en una imprecisió de llegenda, lesdues fillès de la Pasta i d'Horace Vernet, ila llunyana, cada vegada més llunyana iinassolible, Marietta.

Per això, doncs, les seves obres ens apa-reixen com altres tantes confessions d'amor,veritables pàgines autobiogràfiques, on l'em-briaguesa > la desesperació amoroses pror-rompen a cada moment en un cant.

Aquella mateixa inoblidable cançó napo-litana, Fenestra calucive, que la tradició atri-bueix a Bellini, i que segurament és seva; ique retrobem gairebé intacta en la Sonnam-bula, no és sinó una pàgina puríssima d'a-mor. Quan escoltem els violins que acom-panyen la Norma que exclama : In míamano alfin tu sei..., ens sembla que ho sa-bem tot, com si en aquella música el com

-positor ens hagués confessat tota la sevavida.

^#x

En el fons, Bellini, en el brevíssim cursde la seva vida ha tingut potser semprequinze anys, com quan en la seva Catànianatal pulsava amb les seves tendres mansel famós orgue dels benedictins amb l'enor-me selva dels 2,916 tubs i dels qa registres,i semblava dominar el monstre sorollós ambel més càndid i innocent somriure de la bocamig closa i una llum d'encant en els ullsoberts.

I és pròpiament com un infant, com unpobre infant abandonat, que mor, a la llindadels trenta anys, en la caseta de Puteaux,plena de roses, prop de la porta de Neuilly,als confins de la capital, d'aquell París queell havia fet anar en deliri t que per ell esvestí de dol i trameté, com ambaixadors delseu dolor, els seus tres hostes més illustresRossini, Chopin i Heme.

Aquests immortals s'acostaren al llit mo-dest i solitari on Bellini amb la seva deli-cada testa rossa, abandonada dolçament so-bre el coixí, semblava dormir. Ningú nol'havia vist morir, ningú no havia recollit laseva darrera paraula, les darreres invoca-cions desesperades, i perquè el jardiner o elmodest obrer que ]'assistien eren menys queningú. Aquests només digueren que quan esclogueren aquells ulls angelicals, un espan-tós huracà s'abaté sobre el poble i el devastàcompletament.

Qui sap si el moribund, en la seva solitudangoixosa i el seu desvarieig, va veure deli-near-se en la fantasia els dolcíssims rostresde Maddalena, de les Giuditta, de la Mali-bran, de l'adorada Marietta, que era l'únicadona que l'havia rebutjat.

Azt3os NOVELLIS

Radio-Toulouse, cada diumenge, radiavauna prédica protestant, a càrrec d'un pas-tor. Des de fa uns quants diumenges, l'es-tació ha substituït per un disc la prédicadel pastor.

«Una prédica per disc — han dit uns pro.

Avui, «La núvia venuda"

EI grup amateur Junior F. C. qde acon-

seguí l'any passat donar-nos una represen-

tació, que no és exagerat qualificar de mo-dèlica, d'El Tsar Saltan, es presenta nova-ment al Tívoli amb La núvia venuda, l'ò-pera del gran músic txec Frederic Smetana.

Aquesta ópera que es donà ara fa vuitanys al Liceu, es pot dir que és del totdesconeguda a casa nostra, a desgrat de

la seva alta qualita musical. Considerada aTxecoslovàquia com l'obra més representa-tiva del geni nacional, el consulat de Txecos-lovàquia a Barcelona s'associarà a la magni-ficéncia d'aquesta festa musical que el grupamateur Junior F. C. dóna avui al Tívoli,amb la qual aquest conjunt de disciplinatsactors, cantaires i ballarins fan un positiuservei als filharmònics barcelonins impa-cients de conèixer l'obra cim de l'art lírictxec.

Dirigirà l'Orquestra Clàssica de Barcelo-na el mestre Josep Sabater ; els decorats ivestuari, són a càrrec de Bartomeu Llon-gueres. I cal no oblidar, entre els valuososelements del Junior F. C., tan obstinats aguardar un desinteressat anonimat, el nomde Teodor Torné, animador màxim d'aques-

tes manifestacions.

NOTES DE RADIO

L'ofici per disc

testants primmirats — és una profanació. Siel pastor no pot parlar davant del micròfon,més val deixar córrer ]'emissió.»

No sabem res de casuística protestant,perd no comprenem pas en quines raons es

pot basar aquest distingue d'algunos pro-testants francesos.

EsfadisfiquesSegons les estadístiques de Ginebra, el

nombre d'oients de tot el món ha registraten 1 933 un augment de 20 milions, de ma-nera que el total és actualment de t8o mi-

lions.Durant l'any passat s'han venut 5 milions

d'aparells nous.EI matx entre Europa i Amèrica del Nord

és, per ara, nul. En efecte, el nombre d'a-parells que funcionaven a Amèrica, a darre-ries de l'any passat, era de 20 milions imig, mentre que el d'aparells d'Europa erade t8 milions, sense comptar-hi la U. R.S. S. Com que a finals de 1932 el nombred'oients russos era de dos milions i mig, es

pot considerar que els dos continents estan

si fa no fa iguals.El que ha contribuit a l'augment d'apa-

rells americans ha estat la voga dels auto-mòbils amb ràdio. A Europa, l'augment haestat degut a l'èxit dels aparells de poc preu

anglesos i alemanys.El tercer lloc en aquest matx entre con-

tinents pertoca a Asia (amb el Japó al da-vant) ; el quart, a l'Amèrica del Sud ; elcinquè, a Austràlia; el darrer, a Africa.

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45

•ANC[LONA


MEMÒRIA 2017 - Palamóscont01.palamos.cat/documents/39_1586575501.pdf · PRESENTACIÓ Il·lm. Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, Per segona vegada em disposo a omplir allò

MEMÒRIA 2017 - Palamóscont01.palamos.cat/documents/39_1586575501.pdf · PRESENTACIÓ Il·lm. Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, Per segona vegada em disposo a omplir allò

Els ésser vius .característiques i funcions

Els ésser vius .característiques i funcions

Senyores i senyors diputats, MH president Mas, MH ...ep00.epimg.net/descargables/2018/05/12/15e60b0b6cf8ba37ae44a13c... · Ni les conselleres Clara Ponsatí, Dolors Bassa i Meritxell

Senyores i senyors diputats, MH president Mas, MH ...ep00.epimg.net/descargables/2018/05/12/15e60b0b6cf8ba37ae44a13c... · Ni les conselleres Clara Ponsatí, Dolors Bassa i Meritxell

Moments de Lideratge Liderar el canvi en un entorn ...itemsweb.esade.es/wi/research/catedra_liderazgos... · Senyores i senyors, reprenem aquestes sessions de casos viscuts de lideratge.

Moments de Lideratge Liderar el canvi en un entorn ...itemsweb.esade.es/wi/research/catedra_liderazgos... · Senyores i senyors, reprenem aquestes sessions de casos viscuts de lideratge.

ACTA DEL PLE - media.seu-e.catmedia.seu-e.cat/acteca/8104190004/2017/b73c07fc-49ed-4408-9509... · les senyores Albert Camps i Giró, Mireia Dionisio i Calé, Carles Fernández i

ACTA DEL PLE - media.seu-e.catmedia.seu-e.cat/acteca/8104190004/2017/b73c07fc-49ed-4408-9509... · les senyores Albert Camps i Giró, Mireia Dionisio i Calé, Carles Fernández i

LA REVISTA DELA COMARCA DE POMENT · 2017. 12. 3. · * No importa ésser humils, basta ser sincers * Te penses ésser imprescindible? segurament fas nosa * Si és important arribar

LA REVISTA DELA COMARCA DE POMENT · 2017. 12. 3. · * No importa ésser humils, basta ser sincers * Te penses ésser imprescindible? segurament fas nosa * Si és important arribar

Doctor Honoris Causa Miquel Siguan i Soler - ddd.uab.cat · Excel·lentíssimiMagníficRector, Il·lms.Srs.Vicerectors,Degans,DirectorsdeDepartamentiMembresdelClaustre, Autoritats,Senyores,SenyorsiCol·legues,

Doctor Honoris Causa Miquel Siguan i Soler - ddd.uab.cat · Excel·lentíssimiMagníficRector, Il·lms.Srs.Vicerectors,Degans,DirectorsdeDepartamentiMembresdelClaustre, Autoritats,Senyores,SenyorsiCol·legues,

Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.

Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.

t’interessa - UGT Catalunya › download › salut_laboral › revista__sense... · Per als amants de les aus, la pàgina web del Programa de conservació de l’àguila imperial

t’interessa - UGT Catalunya › download › salut_laboral › revista__sense... · Per als amants de les aus, la pàgina web del Programa de conservació de l’àguila imperial

AMPA BUSQUETS I PUNSET E. INFANTIL + PRIMÀRIA€¦ · Arribada l’hora, va començar a sonar: Senyors i senyores, petits i grans benvinguuuuts al graaaan CIIIIRC SALTINCANQUI! Però

AMPA BUSQUETS I PUNSET E. INFANTIL + PRIMÀRIA€¦ · Arribada l’hora, va començar a sonar: Senyors i senyores, petits i grans benvinguuuuts al graaaan CIIIIRC SALTINCANQUI! Però

3ft telili - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · seccions tan diferents com poden ésser les entrevistes,l'humor,

3ft telili - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · seccions tan diferents com poden ésser les entrevistes,l'humor,

New ÉSSER HUMÀ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 11 · 2015. 2. 24. · iddi amb el suport de: organitza: SSER EH HM PIRATES I CORSARIS EH 11 ÉSSER HUMÀ Durant segles, la vida dels mariners

New ÉSSER HUMÀ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 11 · 2015. 2. 24. · iddi amb el suport de: organitza: SSER EH HM PIRATES I CORSARIS EH 11 ÉSSER HUMÀ Durant segles, la vida dels mariners

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció ...

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció ...

Caixa de ciències ÉSSER VIU · 1- « No tot allò que es mou és viu», 2- «De vegades una part d’un ésser viu té la capacitat de reproduir-se generant un altre ésser viu

Caixa de ciències ÉSSER VIU · 1- « No tot allò que es mou és viu», 2- «De vegades una part d’un ésser viu té la capacitat de reproduir-se generant un altre ésser viu

L’organització dels ésser vius

L’organització dels ésser vius

Pols d'Estels. Senyores al voltant de la meva Vida de Jubj ......Senyores al voltant de la meva Vida de Jubj/ada Montserrat Torras 'Pors d'Este[s Per a senyores d'una certa edat, amb

Pols d'Estels. Senyores al voltant de la meva Vida de Jubj ......Senyores al voltant de la meva Vida de Jubj/ada Montserrat Torras 'Pors d'Este[s Per a senyores d'una certa edat, amb

“EL Paisatge amb Sentiment” - Maite Batallamaitebatalla.com/cartells/AlbertCarnicealSuis.pdfAmigues,! amics,! amants de l’art,! la pintura i la natura! bonatardaibenvingutsa!

“EL Paisatge amb Sentiment” - Maite Batallamaitebatalla.com/cartells/AlbertCarnicealSuis.pdfAmigues,! amics,! amants de l’art,! la pintura i la natura! bonatardaibenvingutsa!

Òliba vs Ésser Humà_Aparell Digestiu

Òliba vs Ésser Humà_Aparell Digestiu

Humberto López Morales · Humberto López Morales 9 Senyores i senyors, Bon vespre. Benvinguts a l’acte d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida

Humberto López Morales · Humberto López Morales 9 Senyores i senyors, Bon vespre. Benvinguts a l’acte d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida

Introducció - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/medicinaBalear/index/assoc/Medi… · Introducció Les Reials Acadèmies de Medicina i Ciru gía varen ésser

Introducció - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/medicinaBalear/index/assoc/Medi… · Introducció Les Reials Acadèmies de Medicina i Ciru gía varen ésser