3ft teliliREVISTA D'INFORMACIÓ MUNICIPAL.MAIG - JUNY 1988. Segona Època. NS 8

SANCALLES

SANCftLLIS

SANCALLOS

SANCALLUS

SANCELLAS

SANCELLES

SANCELLIS

SANOELLOS

SANCELLUS

SANCILLAS

SANCILLOS

5ANCILLUS

SANCOLLAS

SANCOLLES

SANCOLLIS

óANCOLLOS

SANCOLLUS

SANCULLAS

SANCULLES

SANCULLIS

SANCULLOS

SENCALLES

SENCALLIS

SENCALLOS

5ENCALLUS

SENCELLAS

SENCELLES

SENCELLIS

SENCELLOS

SENCELLUS

SENCILLAS

SEN

SENCILLOS

SENCILLUS

SENCOLLAS

SENCOLLES

SENCOLLIS

SENCOLLOS

SENCOLLUS

SENCULLAS

SENCULLES

SENCULLIS

SENCULLOS

SINCALLES

SINCALLIS

SINCALLOS

SINCALLUS

SINCELLAS

SINCELLES

SINCELLIS

SINCELLOS

SINCELLUS

SINCILLAS

ICEL

SIÑCILLOS

SINCILLUS

SINCOLLAS

SINCOLLE5

SINCOLLIS

bïNCOLLOS

SINCOLLUS

SINCULLAS

SINCULLES

SINCULLIS

SINCULLOS

SONCftLLES

SONCALLIS

SONCftLLOS

SONCALLUS

SONCELLAS

SONCELLES

SONCELLIS

SONCELLOS

SONCELLUS

SONCILLAS

LES

SONCILLOS

SONCILLUS

SONCOLLflS

SONCOLLES

SONCOLLIS

SONCOLLOS

SONCOLLUS

SONCULLftS

SONCULLES

SONCULLIS

SONCULLOS

SUNCALLES

SUNCALLIS

SUNCALLOS

SUNCALLUS

SUNCELLAS

SUNCELLES

SUNCELLIS

SUNCELLOS

SUNCELLUS

SUNCILLAS ,

SUNCILLOS*

SUNCILLUS

SUNCOLLAS

SUNCOLLES

SUNCOLLIS

SUNOOLLOS

SUNCOLLUS

SUNCULLAS

SUNCULLES

SUNCULLIS

SUNCULLOS

SUMARI

EDITORIAL, v. 3TEMPS ENRERA 4PIRA '88 5TEMES DES CAMP |HUBERTS 8

MUSICA 9OPINIÓ 10LA FIRA:REPAS A UNA TRADICIÓ....13ESGLÉSIA 14SES ESCOLES 16AGRUPACIÓ ES JONC.* 18SA NOSTRA LLENGUA 19ACTUALITAT MUNICIPAL 20SOCIETAT CAÇADORS 22TERCERA EDAT 24URBANISME 26NOTICIES FRESQUES 27ES3PORT 28PASSATEMPS 30LA BONA CUINA 31B INIALI 32,

Revista d'informació munici-pal.Maig-Juny 1988 ( 2§ època )Nfi 8.REDACCIÓ I CONFECCIÓ:Grup de Sencellers.

COL·LABORADORS:

Tots els qui vulguin.

IMPRESSIÓ:

"Apóstol y Civilizador" PetraPATROCINA:

L'Excelentissim Ajuntament.

NOTA DE REDACCIÓ:

Els articles en aquesta re-

viata expresen únicament -

1»opinió dels propis autors.

A l'observatori pluviométrie l'Òliba s'han recollit durant elprimer trimestre d'enguany,les següents quantitats:

-Gener: 33,3 1/ 3

-Febrer: 15,9 l/m3

-Març: 29,2 1/ml

Durant l'any 198? es varen produir a Sencelles:

10 Naixements.

19 Morts.

13 Casaments. .

Enguany,per altra banda hi ha hagut:

1 Naixament,

7 Morts.

1 Casaments.

Per altra banda, Sencelles ha experimentat un augment de lapoblació de 21 persones durant el darrer any.El 1 de Gener de1987 la població era de 1538 habitants mentres que al 1 deGener d'enguany era de 1559 habitants.

EDITORIALFa dos anys uà sortir el darrer número de la revista

sencellera SA SELLA.Després d'aquest période d'inactivitat

torna sorgir SA SELLA de les seves cendres com el Fènix de

la mitologia grega.Amb nous ànims,amb nova força, disposats a

treballar per Sencelles,per dur endavant la nostra consciència

com un poble mallorquí.Som un grapat de joves amb moltes ganes

de fer feina,per noltros no se perdrà, només fa falta la vostra

col·laboració llegint la revista,participant en ella i fent sug-

gerències si teniu res a dir.

Volem que aquesta revista servesqui també com a pla-

taforma perquè totes les associacions culturals de Sencelles

siguin més conegudes per vosaltres.Tendrán cabuda dintre d'ella

seccions tan diferents com poden ésser les entrevistes,l'humor,

1 opinió,la picaresca,etc,etc.No pretenem fer una revista massa

sprisa,n§ volem culturitzar el poble,volem entretenir,divertir

i agradar que és el que interessa.

Esperem que no sigui com la darrera vegada,que no va

anar béjque aquest pic SA SELLA duri pels segles dels segles,

Amén.

SA SELLA.

EL TERN I LES JOIES DE LA MARE DE "DEU DE PASQUA;

Per Vicenç Comes i Joan.

El temps np passa de bades.Me'n vaig adonar compte l'altre dia quan trealllotea molt garrides em varen visitar. Eren la filla del Batle,la dejueu "bon amic en Jaume Pere d'inca i la d'en Joan Pelea.Tractava molt,de petitones a les dues primeres i...Déu meu quina difere:ciaj. Avui son persones fetes amb caràcter i personalitat. Venim, eivaren dir per si vós ens podríeu proporcionar dades per publicar qualqucosa històrica sobre Sencelles.nosaltres som les encarregades de la sec-ció històrica de la revista "Sa Sella". La il·lusió d'aquestes al.lote,fa que escrigui aquest petit.relat:Sabeu?.A Sencelles, fa uns trenta i tants d'anys devia ésser l'any 1.95.era Vicari d'aquesta parròquia una persona molt laboriosa que li agrada-va tenir les coses de l'Església a punt. Aquest home s'anomenava Jaum<Cirer Llabres i necessitava un Tern Blanc és a dir una casulla i due¡dalmlitiou.es i. fet i dit, escrigué al senyor Bisbe i li digué: ,Senyor Bisbe:la Verge de Pasqua la que surt a la processo ae 1 Encuentraté joies: dues creus d'or (7x5 cms. i l'altre de 6x4) amb perles incrus-Jt adés, un imperdible d'or amb predetes i un medalló d'or amb adorns d<plata i platí. Totes aquestes joies són donades per devots de la Mare d<Deu de Pasqua.( Us vull dir que aquesta Verge, supòs que actualment encara se conserv^no era més que una cara i unes mans -que sostenia un suport de ferrei fusta, però el dia de la festa corresponent era ricament adornada aamtpreciosos vestits de seda i moltíssimes joies ja que a més d'aquestesn'havia tingudes moltes més, la imatge de que us estic parlant fou re-tirada' en temps del Rector perera i substituïda per l'actual de cartrci fusta ).El Senyor Vicari, necessitava un Tern Blanc i no tenia doblers per com-prar la roba, seda i fil d'or, el volia emprar per les festes de segonOrdre, les altres casulles i dalraàtiques eren matssa bones, estaven bro^dades d'or àrab seda de colors i eren vertaderes joies. Però el SenyorBisbe li contesta Primer:que se respecti la voluntat dels donants.Segon:les joies poden seguir adornant la nova^imatge que ara teniu.Tercer: lapetició no és correcta ja que vostè només és un Vicari Encarregat.Me supòs que el pobre Senyor Vicari, es va quedar sense el Tern Blanc iles joies continuaren adornant l'actual Verge de Pasqua gràcies a Déu ial senyor Bisbe.

La rira de Sencelles és molt anti-ga, molt, però mol£. Té el perfumdel vi ranci. Ss de quan Sencellesera una gran vila,A la primavera quatre pobles deMallorca feien i encara fan,' laseva fira. El darrer diumenge d'a-bril fan fira a Santa Maria, elprimer diumenge de maig en fan a SSineu, el segon diumenge a Sólleri el tercer a Sencelles.A Sencelles el diumenge de la firaen venien molts de fora i firavencomprant i prenent part en els jocs.La gent del poble no comprava, finsa l'endemà, el dia del firo, que elsvenedors baixeven un poc de preu.Llevar el firo a la nostra fira ladebilita molt i l'any passat quasiel llevaren. Amb els nins a l'es-cola , no hi ha firo. Un poble sesense nins ás un poble mort.Per això jo diria als mestres queel mati del dia del firo deixassenels nins en llibertat pels carrersi places de la vila.Si hi ha una ordre que mana ferescola que facin de no llegir-la0 que facin un matí de vaga, per-què un .poble val més que cent or-dres.Diria a l'Ajuntament i a l'Associa-ció de peres que donin aquest ma-teix consell als mestres.Diria als pares dels nins que sihi ha escola no hi deixin anar alsseus fills.1 diria als nins que si els enviena escola que no la trobin i corrinpels carrers de la vila.No.es pot admetre fer festa elsgrans i tenir els petits tancatsa l'escola.Qui fa mal a la nostra fira, no ésamic nostre. .

Bartomeu Oliver.

PROGRAMA DE PESTESDE LA PIRA '88.

-Mostra de pintura local.Serà eldiumenge i el dilluns de 10'30-a 13'30.

-Diumenge a partir de les 10 h:.Exposiciá de maquinaria agrícolacotxes i ramaderia ovina.•Mostra de tondre ovelles amb es-tìsores.

.Mostra de cans de bestia i caça.

-El capvespre a les 18 h. hi hauràun parit de fotbol entre el SENCELLES i el SÓLLER.

—Dillunst w El Piró n

•¿b

TE IMÍE S D ES CA RÃ Ü

Per parlar d'agricultura i ramaderia en aquests moments, hemde tenir presents dos fets fonamentals que condicionen qualsevol políti-ca agrícola que es vulgui' adoptar.

El primer, encara que sembli un disbarat, és que som a la CEE Ji el segon, és que hem entrat en el pitjor moment, a més d'entrar a qualsevol preu.

Encara que ja som a la CEE, tenim la mentalitat de que hem deso'lucionar els problemes des del prisma del nostre redol i tenim una po-lítica d'estruç.

De l'Europa, de la postguerra, on no hi havia menjar suficient,s'ha passat a superproduccions en quasi tots els productes. Això ha su-posat pels agricultors que en aquests moments hagin de reduir les sevesproduccions o pagar unes penalitzacions per produir de més (tases de corresponsabilitat en blat, quotes lleteres, etc.). El curiós del cas ésque els agricultors europeus es beneficiaren d'enormes ajudes per a les-reformes estructurals, amb el que s'ha aconseguit que s'ha reduït el nú-mero d'agricultors i que els que han quedat tenguin una renda agràriaque s'acosta bastant a la d'altres sectors de la societat.

I hem entrat a qualsevol preu perquè contínuament estam veienlom els famosos assumptes que restaren pendents, sempre se solucionen er:ontra nostra. A més d'això, se'ns fa responsables i se'ns obliga a pa-gar uns excedents ocasionats a la CEE abans del nostre ingrés.

Davant aqueixa situació europea, el que és fonamental es tenir*bona informació del que s'està fent a Bruseles, perquè automàtica-

ment, tindrà una repercusió a qualsevol dels racons de la nostra Hallor-ca. Això darrer és el que em du a comentar la incidència europea al sec-tor agrícola balear, però com que em sent limitat a unes ximples quarti-

en aquest moment, però amb la il.lusió que es puguin anar conti-uant a posteriors números de la revista que ara surt a la llum, només

vaig à,fer uns comentaris generals perquè en altres articles aniré des-glosant la problemàtica agrícola Mallorquina i Sencellera.

Les condicions per tenir una bona renda agrària són les se-ts: produir barat, produir molt i vendre car. Es curiós, però basta

veure les declaracions dels resposables de l'agricultura, i no em refe-i* només als polítics, sinó a tots en general, per constatar que tots

estam d'acord, però no deim com ho hem de fer.Anam a analitzar d'una manera somera aquests tres punts: el

oduir barat té una sèrie de limitacions, unes coordenades de què nopodem sortir i potser una de les principals sigui 1'ex tens i fi cae i ó,

que en aquests moments està preconitzant la CEE. Anem a expli--ho prenent com exemple les explotacions vacunes de Mallorca i de Me-

orca. A Mallorca, l'explotació disposa de poca superfície agrícola iuna gran quantitat de bestiar. L'alimentació és fonamentalment la pròpia

una ramaderia intensiva: gran producció de farratge en els moments enque es mes car produir la unitat alimentícia (alfals a l'estiu) i grancomp ement alimentari a base de granes (piensos) compostes, amb què, sibe s augmenta la producció, es disparen els preus i baixa la rentabili-o â u • •

A Menorca, molta més superfície per vaca i la producció en elsits que costa menys fer el farratge, que és l'hivern, amb complement

nsitjament d'aquest farratge a l'estiu que és el moment que les va-ques estan seques i tenen menys necessitats alimentí cies .

Hi ha altres factors importants a més 'de 1'extensificació , pe-

T E IVI E S D E S C AMI»

rò realment seran objecte d'estudi a cada un dels distints cultius.En quant al segon punt, produir molt, seran necessàries dues

coses fonamentals, bona base agrícola i bons tècnics per aplicar a cadamoment aquelles solucions específiques als problemes concrets. Aquí po-dem parlar de llavors, fertilitzants, tractaments, sanitat animal i unllarg etcètera que tots coneixem. Ara bé, em faig una pregunta, que nouna afirmació: ¿no seria millor produir manco, amb abaratament de costosi augment de rentabi1 i tat?

En quant al tercer punt; vendre car. Crec sincerament que ésmolt important una bona comercialització i tal vegada el que mai ha do-nat resultat a Mallorca, que són les Cooperatives, encara que donen ex-cel·lent resultat a altres llocs, amb un estudi del que s'ha de canviarperquè també funcionin les nostres, s'aconseguiria una millor comercia-lització.

Crec, però, que el problema de la comercialització està moltlligat al de la producció. Difícilment podrem comercialitzar bé si pro-duim molt més car que el que ens ofereix la nostra competència, i m'es-tic referint als productes que ens arriben de la península i als que ensarribaran dels països de la CEE.

Per mi, és aquí on està el quid de la qüestió. Anam a analit-zar profundament quins productes podem produir a un preu que sigui com-petitiu, perquè hi ha que dir clarament que segons quins productes noels podem produir a Mallorca i s'han d'abandonar; i a aquestes terres, iho dic sense rubor, se'ls ha d'aprofitar per l'agricultura a temps com-partit, d'oci d'agroturisme o com es vulgui anomenar.

El repte a què estam enfrontats, és el -de conservar la mallasocial i humana suficient perquè el nostre entorn agrícola no es .degradii s'abandoni. Hem de cercar els medis perquè això no passi, encara quesigui acollint-nos a les mesures que ha pres la CEE, produir no, peròdonar solucions alternatives a l'agricultor.

Crec que ningú, per desgràcia, té la solució i tots tenim qual-que cosa per aportar, si bé moltes vegades els arbres no ens deixen veu-re el bosc.

Què necessitam per cercar solucions? Primerament molta i bonainformació, i després molta imaginació i molta sort.

Ventura Rubí i Servera.

8 PubertàSom un ruberter que, com molt*

altra gent, estima el lloo on -va néixer i també hi viu.'- I, ¿quiina manera millor per demostrar -1!afecte que tenim al lloc d'onsom» que interessamos per conèi-xer un poc més la seva història?.Ai-xí ido, intentaré donar a conèixer com era aquest petit llogaret- per tanta gent desconegut - fentun poc d'història i esmentant elsfets més destacats que han tingutlloc aquí, a Huberts.Aprofit aquí,per donar les gràciesa la gtnt que m'ha proporcionat lainformació que conté aquesta plana.

Entrant ja dins del tema, tro-bam una definició de Ruberts, laqual data no puc precisar, que diuaixí:"Des d'els temps llunyans de la

conquesta de Mallorca, es trobaen el centro de l'illa un nucli depoblació anomenat Ruberts, que elbisbe ». Ramon de Torrella agregàa Sencelles quan ordenà les demar-cacions parroquials. " Segons «1cens de l'any 1960, 122 habi"tants resisien a 21 vivendesagrupades i 24 escampades pelsvoltants."Referint-nos als esdeveniments -destacats, trobam que l'any 1768la família Sard, d« Son Jordà,domà el solar per a la construccióde l'oratori, així com també pagàel retaule i donà tot quan fos ne-cessari pel culte. Aquest mateix -any va tenir lloc la col·locacióde la primera pedra i dos anys de£pres, concretament el 29 de Novem-bre de 1770, es donaren per acaba-des les obres i es beneí l'oratori.El Dr. D. Bartomeu Verd i Falcó canta la primera missa de Ruberts.Pegam un petit bot de 139 anys i enstrobam al 1909t any en que tingué -lloc 1'engrandiment de l'oratori.El solar també ho cedí la famíliaSard, així com també regalà quadresi la imatge de Sant Josep. Les obresacabaren el 1910.

L'any 1922 les Germanes de laCaritat s'instal·laren a HubertBperò en aquells temps encara nos'havia fundat el convent.La construcció de dit conventcomençà al 1929 i va ser una tasoa on hi participà tot el pobleTtant amb feina com econòmicamentLes obres acabaren l'any 1935.El 17 de Novembre de 1957 es vafer la donació de la casa Recto-ria i "corral".El 15 de Novembre de 1964 es pr£dui un aconteixement "lluminós"dins Ruberts: La seva electrifi-cació. Així com també la de Ca'sGanar. Poren uns dies de moltafesta i ens consta que aquest -dia els ruberters i convidats espogueren deleitar mirant els primers programes de televisió.La inauguració del Tele-club,tingué lloc l'any 1966, i pareixsegur que va ser el primer Tele-club de les nostres illes.•El 1968 es donà una passa grossa( juntament amb l'electrificaciódel 1964) que va ser 1'asfaltarment del nostre llogaret.L'any següent es restauraria laCreu de Terme.Tots aquests fets conformen unapart de la història de Ruberts;però, sense cap dubte, hi ha '.-d'altres informacions històri-ques, així com també qualque lle_genda que s'han anat perdent ambel temps. Sé que deix moltes co-ses per dir, però això no ha volgut ésser més que una mica de re«cordança del passat ruberter.

Biel Torrens i ilabrés

9

Benvinguts sencellers en a-

qu.est apartat de N U S I C A V I V A que,

a través de cada revista,us ofe-

rirà una in-farmació": detallada

dels aspectes actuals de la nas-

tra música»

Avui ,per començar,us intro-

duirem de manera general dirrs el

m6n> musical se n cel le r.

Abans de passar a 1'actuali-

tat, pera, volem fer una referèn-

cia als antecedents de la música

nostra qu.e tal volta hagin, po-

gut incidir en els grups que ara

tenim.SÍ feim memòria del temps

dels nostrea. avis recordarem que

hi havia una petita barrda musi-

cal constituida per gent sence-

llera.Foti una branda bastant acti-

va Ja que rro> rromés actuava dirvs

el poble,siná que també anava a

tocar als pables veïnats.

Passant a la música que es

du, a terme actualmenrt cal anome-

nar la calla de xeremiers que,

din-s el nostre poble, corretitueix

una tradicidj basant arrelada.

A més,hem d" terrir en comp-

te altres grups que san, més re-

cents (uns que haro sorgit fa bas-

tant de temps ï altres que s 'han

format darrerament,però que jiun-

tamerrt treballem amb. i per la mu-

si ca J. En tre aquests grups cal

mencionar el Cor de 3oves,la Ron-

dalla,la Coral,urr grup de pueri-

cantors i el grup OSI RUS.

Per acabar no ens volem d.es-

pedir sense posar-vos al corrent

que a les properes revistes po-

dreu,' trobar (si ha estat del vos-

tre agrat);,en aquest apartat de

flUSICA V I V A , u n espai dedicat a

cada un dels grups mencionats an-

te r ioxmenrt.

CALLAZü

10 l'MMM'JCDM ET DIUS NACA?

Totes les persones,animals,coses,etc.••tenen un vocable queels designa,el seu nom,Un ca Is unca,un moix és un moix,un poble Isun poble, i així tots els qui vol-guem.Bl idò,esta vist que aixòaquí és un problema perquèSencelles no només és Sencelles ,sinó Sancelias,Sansell as,Sancell esetc(mirau la nostra portada).Convédoncs,donar una mica de llum da-munt aquest tema,a la fi d'evitarconfusions, enfrontaments, guerresde rètols...

Sencelles s'escriu Sencellesi si no ara ho veureu:

Si cercam l'origen del nom delpoble trobam que aquest no és moltclarjhi ha quatre versions i capd'elles Bsta plenament confirmada:En una primera es diu que ve d'enPere Centelles,un dels homes de lareconquesta que va tenir terres enel districte de Canarossa al qualpertanyia Sencelles.Suposen que escanvia la "t" de Centelles per "c"i sortí Cencelles.Altres el deri-ven de Cent Selles (de cavalcar ),suposant que hi havia una gami-ciò romana de cent soldats.A l'es-cut del poble hi ha una sella iuna campaneta però els escuts va-ren venir molt més tard quan ja nohi havia cap romà.Uns tercers elderiven de Cent Cel,les(llatí"cen-tum celi as"),cue vol dir "les Cf-ntcases".Per si això fos poc,encarahi ha una quarta versió que suposaque el nom deriva dels inmigrantsd'un poblet del camp de Tarragona,Centcelles,que més tard ho varendur a un llogaret do prop de Sueca

València.De totes maneres , cal deixar f

ben clar que cap de les tresteories està científicament demos-trada,però, és ben significatiu ruea cap ni una apareix una "a" enllocsino "e" i més "e"; aleshores, d'onsurt aquesta "a"?.I Is que a ningúse li ha passat pel cap una histò-ria que expliqui l'origen del nomon hi hagi "a" per enmig,sinó "e"i més "e".I no és per falta d'in-tents,perquè n'hi va haver que finsi tot en el seu afany de fotre una"a" a Sencelles es varen dedicar afullejar pagines i més pagines delsantoral, per trobar un misteriós idesconegut sant anomenat San Celiasi així tendríen arreglat l'assumptecom a Sant Jordi,Sant Llorenç ,etc.Bé varerr cercar però no el trobarenfins que, cansats de cercar,un delspromotors d'aquesta "brillant" ideava tenir la sensacional ocurrènciade posar Celias al seu fill nue ha-via de néixer, diguessin el que di-guessin els capell ans,però el destícruel va voler que fos una nina iòbviament Santa Celias no és un nommassa apropiat per un poble.

Per acabar de deixar clar queSencelles s'ha d'escriure amb "e" ino amb "a" podem recordar r'ue moltsde plurals en Català acaben en "-es"i no n'hi ha >,uasi cap que acabi en"-as".A més els documents històricsque parlen GR Sencelles en els se-gles posteriors a la reconquesta,demostren una abrumadora majoria dela "e" damunt la "a".

. I dò si els nostres repredinsescrivien amb "e" Sencelles,per oue

OPINIÓ 11

ara molts de nosaltres l'escrivimamb "a"?.Una rr-sposta possible lapodem trobar als decrets del pri-mer quart del segle XVIII quetendiren a una progressiva cen-tralització de tot l'estat espan-yol, que volien eliminar tots elstrets diferenciadors de tots elspobles que composaven Espanya •Aleshores,resulta evident que elterme Sancellas es molt més con-cordant a la traducció castellanaque Sencelles.

Creim que amb tot el que s'hadit queda ben clar que la grafiaque designa correctament el nos-tro poble Is S .CELLES,grafia que

sortosament apareixia fins fa poca la majoria dels cartells queindicaven la proximitat o direc-ció cap al nostro poble.

I deim "apareixia" perquè aramateix no poedm saber exactamentel que diuen aquets cartells in-dicadors, perquè damunt d'ellsapareix una moscladissa de "a" i"e" de pintura de molts de colorsque no sabem bé si volen dirSancellas o Sencelles.Nem si elnOPU o el Consell Insular ens po-sen cartells nous. i,vius !,que sihi trobam algú que els toca , hiquedarà enrrampat! .

JOAN NUNAR i JAUME PERELLÓAgraïments a Hn. Bartomeu Oliver per:

"Com s'ha d'escriure el nom de la vila de Sencelles"Ciutat, 1.974

12 ARTG!!«PÁPELE!. (Atura't i mostrem la documentació)

•• Pareix ésser que a Sencellesúltimament s'ha introduit una no-va moda,una moda un tant particu-lar.No és que la gent hagi can-viat radicalment la forma de ves-tir,ni tampoc que ara vagi ningúa missa,ni que tothom vagi en bi-cicletçi (que és necessari i aixíno contaminaríem tant),ni que lesdones duguin: capell i els homeses facin la permanent , no ,no ésres d'això. .

Tots sabem que al nostre po-ble hi ha molts de cotxes i mol-tíssirns motorets,per tant, idò,hiha molta gent que els mena,els çotxes els homes per anar de ca se-va al cafè i del cafè a ca seva,els joves els motorets per ferbruscarades i veure mem quin corrmés o per anar a fer voltes,agafarf red i jpostipats. Aquestes són tajsques essencials perquè la vida enel poble sigui normal ,perquè noes produeixi un caos,una situació

incontrolable.Correm el perill però ,de que sí

es doni l 'esmentat caos ja que elsencarregats de vetllar per la segu-retat del nostre poble »aquel l s quequan roben un porc encalcen el lla-dre i el tornen a l 'amo (?!) ,ara esdediquen a tasques més lucrat ives imanca cansades ,s'instalen davantCa'n Paris i a turen a tot cristotot dient: »Ar to! !»pápele! ". I ésclar,per anar al cafè no haur ia defer fa l ta dur el permís ,el seguro,el permís de circulació,la placa demat r ícu la i demés document s per a-nar "legals" ,cosa rue no fa ningú.N 'h i ha que se n ' han dui t un parelld 'escaldades d 'aquel les de pinyolvermell .Esperem que la situació noprengu i ma lamen t i que tot sigui .unmalentès ,perquè en anuest poble somgent de pau i no volem cr idar ,peròsi fa falta. . .

Daume Perelló i Joan M u n a r .

13LA FIRAREPÀS A UNA TRADICIÓ

Les fires, arreu del món, varennéixer fruit de la necessitat dela gent de relacionar-se, de dei—xar per un dia la feina i sortir -al carrer. Parò no hem d'oblidar«que al marge d'aquesta necessitat»social les fires responien a inte-ressos econòmics. Les fires erenla millor ocasió per reunir elsproductes de diferents indrets del'illa.

La gent de Sencelles s'enrecor-da de les fires d'antany. La firadins la vida quotidiana del poble«era una fita molt assenyalada. -Just hem de pensar que no hi haviamoltes d'ocasions per sortir al ca,rrer i mercadejar a la plaça.

En aquets dies tothom procurava«esser a la vila, tant els homesllogats a les finques i posse—-ssions com les dones llogades a =Ciutat.

£1 trui de la fira començavauns dies abans, quan molts s'afa—nyaven per acabar les esquerades -de faves i així poder cobrar la sfeina abans del diumenge i tenir -uns reals dins la butxaca per corividar a l'anemorada o per colear ales barques. Segons com havia verígut la primavera els sementers anà,ven atrassats i per acabar d'hora»arribaven a segar les faver de nit,just amb la claror de la lluna.

"Caterina apotecaricanten una, canten unanoltros segàm amb sa llunaperquè mos es necessari" +

Amb els diners de les esquera—des, d'altres jornals i feines,quasi tots passaven per la parada«da l'avellanera, allà les fadrinestreien el mocador i el seu anemo—rat l'omplia amb una grapada d'avé,llanes, uns dàtils i torró.D'aquesta manera feien la "mocado-rada". No cal dir que les fadri-nes sense pretenent també s'arre—glaven per tenir mocadorada.

Nins i no tan nins gaudien de -debò de les barques i dels nome*» »nats "caballitos" giscant i cri—dant amb força.

Era tradicional en aquell tempsaprofitar l'ocasió per comprar al,guns utensilis necessaris per la -casat un cullerot, una caldera, untrinxet, una rostidora,... això almarge dels regálete: un mocadorpel cap, una joguina o un anellet»de plata.

En un diumenge tan assenyalat -era de justícia tenir un Ofici tantbé assenyalat. Per això, aquest -dia la missa no era a les 5'30 oa les 6 de la matinada com la res.ta de dies de l'any. Aquest diu—menge de fira a les 11 del matisurtia l'escolà i amb la campanetase passejava per la plaça i elsprincipals carrers per anunciar -l'Ofici. El só de la campanetaacompanyava als sencellers cap a -1'església.

Acabat l'Ofici, altra volta a -passejar, ballar jotes i boleros ,mirar les parades i demanar amb ct¿riositat: Què t'ha regalat s'anemo,rat?.

Caterina Pons

«Nota: escrit tal com m'ho contaren per tal de que no perdés el ritme

14

Església"COMUNICACIONS SOCIMiSbt EINES PER A LAA FRATERNITAT"

Amb aquest lema lf església oelbra enguany la diada de les comunica-cions socials, el diumenge dia 15 de maig. Jornada que més o manco coin-cideix amb el començament de la nova etapa de la revista "Sa Sella".

Comunicar-se vol dir posar en corad» fer participar a un altre d'allòque un té o experimenta. D'aquesta manera es fomentan i milloren les re_lacions humanes» transmetent als altres els pensaments» idees i emocionsindividuals. I cuan és un grup de persones» els de la revista "Sa Sella"els qui volen fer participar a tot un-poble dels seus pensaments, ideesi emocions, molt més podrà ser aquesta revista una "EINA PER A LA FRA-TERNITAT".

Creim que àuria de ser "Sa Sella" un instrument per a la interoomu-nicació de tot el poble de Sencelles, que ens agermani més i més oadadia, i a on hi tinguessin cabuda les idees, opinion? i il.luoions de -la gent del poble, per alabar, analitzar o reconèixer el que han dit ofet, no uns personatges llunyans sinó" els veïnats de més prop. I a lavegada també una eina de difució cultural, en primer lloc de la cultu-ra del nostre poble de Sencelles que ens han deixat els nostres avant-passats i que continuam fent noltros i sens dubte també de la culturade tot el poble de Mallorca;Una part important del nostre poble la constitueix la comunitat cris-

tiana que també vol fer participar a tothom de les seves inquietuds,es-perances i desigs.Per això donam les gràcies al director de la revistaque ens ha ofert aquest espai per a fer-ho possible i li desitjam a elli á tot el grup d^amics coratge per a continuar el camí que han comen -cat.

•& ENDAVANT ! Ü

1888-1988.PRIMER CENTENARI DE LES ESCALESDEL PORTAL MAJOR DE L'ESGLESÎAT

"Quants avanpassats nostreshauran pujat aquestes escalesper celebrar al Senyor !

Per quants fau un pujar lleuger i alegre a l'encontre del -seu Senyor i Salvador ! n

15

15 de Maig- Jornada Mundial de les ComunicacionstSocials- Jornada de Mallorca Missionera

21 de Maig-Setena setmana diocesana dels malalts a Lluc

22 de Maig- Pesta de Pentecostes: Pasqua Granada- 11 del matí: Primeres Comunions

- Mà Antònia Aloy Bestard- Inmaculada Arboleda Fernandez- Virgínia Arboleda Fernández- Bartomeu Bibiloni Ramis- Miquel Busquets Hernández- Mateu Coll Morey- Joan Ferrer Cirer- Francisca Jiménez López— Aina M& Marín Garcia- Iolanda Pol Cortès- Joan Carles Pol Cortès-Josep Ramon Puig Ramis

. - Rafel Ramis Alomar- Rosa Maria Ramis Alomar- Miquel Àngel Salas Caldentey

29 de Juny- Festa de Sant Pere: Titular de la Parròquia- 11 del matí: Missa Solemne- 12 del matí: Inauguració de la mostra "Set segles i mig"- 9'"de l'horabaixa: Festa infantil- 9i del vespre: Concert de coro de nins i joves;

Rondalla de guiterres i bandúrries18-21 de Juliol

-* Colònia d'estiu: Inscripcions 1& setmana de juny a la rectoria.

16 SES ESCOLESJÉIS VMLDEM05SA A JL lE6COL/\.

>rru^ rCf\Qj\ / <ju\ví\ dflÍJX qXJLJL/xJ-x rTfV^rx /vo/vJüSoOCJ*

Orv. VoJLlLcLarrno/xrijO- Korcx. <juv¿jtoJb oí VATcJbLfi,

ko.-Sivï.

cLo. GojvLCuASLojx ( ^orrjb <&LT* dûJLlciûn. djL tcfcx Q^ ov^cxmbx,

oSx rraÇLrx ^XoLfrvív ¿ cúb\ T^OAJX pjQÍÜX .

A^quLQ/JC orexia uoc CÍÂ-ÇO QULÛ. Vxou Q/iJtojt u erogamo. QJÌ- tx-

txx&ou ''Kczk cuvÂfiA cUl Twb^cv^. A^Uvjj<v<i . cU. cís^/CJuJfv-^xrcvx qjixo, * C£s\ VcwfiAxLarcrtc>V^a.M orfv/v KQJO. c^Qjct. rx<rcx •.

_ JE.Í- TCjc/ lroj u..

- (bcccWoLTOo-vo. - . . /_ QoSLt cLuJL ^wL b A<jcrujp

__ t-íxx QjrJjc3^.

JU UJVkQJX QULOJwfûTi rroQTiL

^XXAXX. rcooolo. J¿ dûîrx rvco^W¿ oo- ivxxxXx. rcnoito. pxctl o- voi>-o

L ctób^ reooj^ïxxîj^ cL OJ ixajrâû Cftrcto-«-.

CcM\ ¿rx Cj Luixru *1 OjJj cxcLo ^vo. anXoX

^oÍJüoOJKxoucLex /VAX. " €>cx yCoMXiX.* .

¿VOULÛAt QTUxrx cU- rÔJx ^vQXncKXSirx «ÍTO - OOKV ^QX

ua-o. í>moJ rfxxol)t. o^cvAa3^Ä- , <2r^Q*xxsxxx <\"J2.

Tcxrrujw vxrfx cx5uouQ- orrv*\.

GXOJ^JAJ\ .

XvnCCX- Z êfXp.QX-cxiXvÇ-C^ .

17

" EL VIRT6ED'ESTUDIS

_ Gn-n mio its JL'oryS £««=60. ÎKX

proc-vixma.t vn vxoJge «i/ejCoáio <x, 6a-

^e/rvCn5uux. n<yu«at uio>W CUu^ue £¿>o

cUí ¿e <JL dux 2^ oje 30 Je Kxcç.

La rotó. <yn£. sccLcujrem ¿o «x UXÂCMXT

ojrrio ÜL vLjTbT o«. Csm-^osielo. au.e en5

Ooorc-domci. d'avi paSSwfc"« ex.OLUCM4£ Q,

J-oJie*. per Sax-boLsCro.

Varerò .v \>n<x uiaLCx. afi. ^xx. ï>ibi=.tonaX

cL Ocdtaa-/ A*,n urervadev t<"*Sor cU_ ^x

íVTõfcjurcx, com Cõ^r«W ^o ¿s Cxmm«nS *

Va.U d R«fc*i, ujn ííoc JoconeyJl ptCs ùc6e«CS. (JLowora «J3 vna.CC vàrem (Ir orvx «xcurj^o ou

ßx V&L jL'Bnao. RVieQJL^ c^c^G <Ufc V<x^ «Lrt^an, «a oftfcgu^w, <U Ju*« ¿C

JtVem «(cavatone OL à^«.r*rxta potlcs Jk 6,'cxfiÎ3x /vnt»nk«^ix, c<m sc i : ^^.«.Utx,

Sex6cvx"oLj-; U Hrfc«S.

CV. ieneltmo. Ounôore.rr» o. Rndorra., «AI» oôU*«r» ouoomoJox- oc 6.'Uo3Cö.\i: ¿ioí«A«.K.ir>

t' ^oroAjoaxcL ÍILujre. j. jLun cuxttKxar <x ßo- /rtoSWCL JUapooCoio pe*. vX»ûW «j.

VrcncipcCt (, o-Cftaeclori.

CL dtwrtr <X«x tüoQwÄjrecrx Jl /W«xtc ^fi«x>»<. per <to.C¿típor ße <3t>rrtrti uLôcWs

L cco^P*1*^«

E" CApu«i>p«-e \ji3Uo5f*rn tjl * t1onrv«5riv da. HoT^setToX'" C ^Axuo^S «xnòorem cJL

líx.rc de Hontj'siU. (^QcxcctCoOxxN <y*-> Oírem VMVX oisuz^. C tJteSP«^ ou«ar«m ccjp

«x. C. outvopo«t.

En ^tntrxxVí. , «X vwi^e, e^s T». cxqrcvrlcxfc /wx>ß.t C tôCÒLX-CÁm «AxajsoSo.cs ex.

Per-ne. ju#\ OwCCLi..

Fft,rl£ ^

-—•¿fOsCneST

18

CRIDA DE L'AGRUPACIÓ "ES JOÑO?1 A LA VILA DE SENCELLES.

Sence3J.est poble alegrat»-té tin bon grup de balladorsben vestits de mil colorsi.des de sempre» educata.Si sentiu sonar bolero0 també tina mateixaés que ballen es d'es JONCamb un bellísçim salero.

Si per Sencelles voleuque hi hagi molta animacióajudem tots» sens rencor»a sa gent de s'Agrupacióque balla posant-hi el corvolent-ho fer de lo millor1 sense tenir-ne por.

Tots noltros no tenim soni bailam ben devertitaamb ben poques pretenssionsi amb moltes d 'i3 .lusions.Si no tenim condicionsben prompte les aprendemi llavors tots comprendremlo que són estimacions.

Es qui formam aquest ballmos anomenam es d'es JONCi volem omplir Sencellesde ballades i cançons.Hi posam lo que tenimi també lo que sabem;tots» més coses aprendema mesura que vivim.

Que visca sa no«tra terra!? ora* tant de mormolar!!Es poble volem animar

*

amb so só de sa guitarra«'Sos pretensions que tenimsón nostro poble ajudaramb sos balls o amb so cantarmem si bé» plegats» vivim.

I ara ja per acabares JONC se vol despediri a tots vos volem dirque la vila hem d'estimar.Som uns joves sandungueroscom d'es blat són ses espigues»que estimam es ball de boti volem molta alegria.

Iot. ho f eim pel nostro pobleque Sencelles s'anomena»i que ballant a balquenaencara el faren més nobleque com sempre ell ha estat,i amb ses mans ben enlairadesi es peuets ben relliquerosressonaran es bolerosdins nostros carrers antics.

Botonados i volantsbones faldes» rebosillos»manegots i capells gransper dins Sencelles s'escampa.Es JONC vos serà una estampade s'amor que tots sentimi p'es nostro poble tenimuna gran admirança.

SA NOSTRA LLEHCÜA 19

ETS ORÍGENS DE SA NOSTRA LLENGUA

Es nostre idioma és vina llenguaromânica, és a dir, procedent de s'evolu-ció d'es llatí xerrat en es nostre terri-tori en temps d'es romans.

Se tracta, per tant, d'un llatívulgar, incorrecte i popular que va evolu-cionar constantment i que, com passa ambtotes ses coses vives, va voler progressarintroduint innovacions.

Es pas d'es llatí a sa nostrallengua va ésser molt lent. Es canvis mésimportants no se produïren fins a's segleVIII, en què se troben documents notarialsi religiosos escrits en llatí, però unllatí ple d'incorreccions i de vacil·la-cions .

I seran, precisament, aquestesincorreccions i vacil.lacions s'origen desa nostra llengua.

Així i tot, sa llengua escritaper ses classes cultes de sa societat feu-dal seguia essent la llatina, però* no po-dien utilitzar-la quan s'havien de dirigira's poble, que ja en xerrava una altra demolt diferent.

Aquesta llengua que xerrava espoble era es provençal i les composicionsliteràries en aqueixa llengua formaran saliteratura trobadoresca.

Tenguem en compte que es proven-çal no se sembla gaire a sa nostra llenguapero, si excloem els trobadors, no tendremcap punt de partida i ens hauríem d'anarfins a's segle XV, època molt llunyana ique ens deixa molts segles en blanc.

Sa lírica provençal està formadaper uns dos mil poemes d'es segles XII iXIII escrits, principalment, per poetesd'es migdia, es sud, francès.

Sa lengua provençal és una llen-gua uniforme, amb poques diferències dia-lectals; això fa que sa llengua d'es tro-badors no s'acosti massa a sa realitatd'es poble.

Qui podia ésser trobador? No hopodia ésser tothom, sinó que

(continuarà)

VOLEM ESCRIURE BÉ

Els articles• B w KB w wKS

L'article definit que s'utilitza cor-rentment presenta aquestes formes:EL: Es posa davant els noms masculins sin-

gulars que comencen en consonant.el camíel telèfonel carrerel quadern

IA: Es posa davant els noms femenins sin-gulars que comencen en consonant.

la caixala foscala màla fusta

L'x Es posa davant els noms masculins ifemenins en singular quan comencen envocal i en hac.

l'armaril'escolal'homel'habilitat

Per8, si la paraula és femenina i co-mença en "i" o "u" atones, és a dir,que no té la major intensitat de veude la paraula, no posarem "1"' sinóque hi posarem "la".

la infinitatla humitatla il·lusióla unitat

I, també, quan trotam una paraula quecomença en vocal i que hauria de dur"1"' però que se sembla en la pronun-

- oiació a una altra paraula de distintsignificat, escriurem "la" per no con-fondre-les.

la ira, per no confondreamb "lira"

la anormalitat, per no con-fondre amb "lanormalitat"

ELS: Es posa davant els noms masculinsplurals.

els cotxesels nens'els ulls

LESs Es posa davant els noms femenins plu-rals. .les idees

les cadires

Ple Extraordinari celebrat el 30-6-87 a què assistiren els nou mem-bres de l'actual Corporació, prenent possessió del seu càrrec i triantBatle a Joan Roig i Cirer per majoria absoluta de cinc vots â favor.

Ple Extraordinari celebrat el 17-7-87 a què assistiren tots els mem-bres de la Corporació, prenent possessió com a Regidor Francesca Nico-lau i Bibiloni en haver sol·licitat la baixa com a tal Pere Cirer i Ra-mis. Es crearen les diferentes Comissions Municipals, nomenaments d'alcaldia i periodicitat de les sessions.

Ple Ordinari celebrat el dia 4-9-87 a què assistiren tots els membresde la Corporació, acordant-se la venda de la furgoneta i el plec decondicions que regeix la venda per subhasta, aprovant-se per unanimi-tat, així com exposar al públic durant quinze dies la citada venda. Es.va aprovar per unanimitat procedir a la compra de la nova fotocopiado-ra. Es va aprovar igualment per unanimitat la compra de persianes pelCol·legi Públic de Sencelles. Fou aprovada per unanimitat la proposta

procedir a la revisió catastral de les urbanes existents a dissemi-nats del T.M. de Sencelles. Es va aprovar igualment per unanimitat lacompra d'un carro per les escombraries.

Ple Extraordinari celebrat el dia 2-10-87 a què assistiren tots elsmembres de la Corporació. Es va aprovar per unanimitat concedir subvencio de 40.000'- pts. a la "1? Trobada de Ball de Bot". Aprovació per "unanimitat dels membres de la Corporació sol·licitar subvenció a la Conselleria d'Obres Públiques del Govern Balear per procedir a l'arranja-ment del^Campanar i de la Rectoria. Es va aprovar per unanimitat la mo

ficacio de l'Ordenança Fiscal de "Escaparates i Ròtuls" passant a "ser 150'- pts.

Ple Extraordinari celebrat el dia 5-11-87 a què assistiren la totali-membres de la Corporació. Es va aprovar per unanimitat concedir

excedència voluntària a l'Aparellador Municipal a 1/4 de jornada; tam-aprovat per unanimitat que a la relació de personal laboral de

Ajuntament de Sencelles figuri plaça d'Arquitecte. Es va aprovar perde l'Ordenança Fiscal de "Expedició de Docu-establint-se 2.000'- pts. per expedició de

cèdula d'habitabilitat i per expedició deel 2 % del cost de l'obra realitzada. Es vainclusió de dues persones al Padró de Bene-aprovar per unanimitat la inclusió al Plaobres de "Adecentament i arranjament local

unanimitat la modificacióments o Segell Municipal",certificat per sol·licitarcertificat de prescripcióaprovar per unanimitat laficència Municipal. Es vad'Inversions Culturals lesdestinat a Escola de Pintura" i "Adecentament i arranjament dependèn-40. OOo" T" MunÍCÍPa1"- Aprovació Subvenció Societat de Caçadors de

Pts. per set vots a favor, una abstenció i un vot en contra.

nou m^hrrdÍnarÍ Celebrat el dia 30-11-87 a què assistiren vuit delsdeïs mf b qUe I"16" la CorP°ració- ES va aprovar per unanimitatritirili ï?ï aSS1Stents a llacte sol·licitar la inclusió en el Pla Ter!

orial d'Equipaments Esportius de 1.987 de l'obra "Construcció Eaui

a^isíen^TÍ"' í"5 "" 01"' ** ™ 3pr°Var unanimi^ dels"Ca-n Brîl" Es ^nominar la plaça del Col·legi Públic de Sencelles

Brii . Es va aprovar per unanimitat el sol·licitar a la Consol i-na d'Obres Públiques del Govern Balear que el municìpi de Sencelles

21

sia inclòs al projecte presentat per l'Ajuntament de Binissalem perinstal·lar depuradora en terreny de Binissalem.

Ple Extraordinari celebrat el dia 14-12-87 a què assistiren vuit delsnou membres de la Corporació. Es va aprovar per unanimitat dels assis-tents la modificació del tipus de contracta del plec de condicionsque regeix la contractació de l'obra "Enderrocament i Construcció Pri-mera Fase Casa Consistorial". Es va aprovar per set vots a favor i u'nvot en contra el concertar préstecs amb "Sa Nostra" i amb "Banca Marchper un milió de pessetes cada un per posar-los endavant com aportaciómunicipal de l'obra abans citada de "Enderrocament i Construccií Pri-mera Fase Casa Consistorial".

Ple Extraordinari celebrat el dia 31-12-87 a què assistiren cinc delsnou membres que formen la Corporació aprovant-se per unanimitat delsassistents la proposta de despeses corresponents al mes de Desembre.

Ple Ordinari celebrat el dia 8-1-88 a què assistiren vuit dels noumembres que formen la Corporació. Es va aprovar per unanimitat delsassistents el plec de condicions que regirà la contractació de la rea-lització de les obres del Camp de Futbol. Es varen aprovar per unani-mitat dels assistents les festes locals de Sencelles i Biniali per °~1.988 que són Santa Águeda (5 de Febrer) i Sant Pere (29 de Juny). Esva aprovar per unanimitat la quantia dels premis a entregar a les car-rosses del dia de Santa Águeda.

Ple Extraordinari celebrat el dia 24-2-88 a què assistiren vuit 'delsnou membres que formen la Corporació. Es va aprovar per unanimitatdels assistents sol·licitar subvenció per la realització de la "SegonaFase Obres Construcció Casa Consistorial". Es va aprovar per unanimi-tat .dels assistents sol·licitar subvenció per realitzar obres de millo-ra al cementiri municipal de Sencelles. Es va aprovar per unanimitatdels assistents a l'acte prohibir l'estacionament de vehicles a lapart estreta del carrer Antoni Maura, així mateix es posaran discosde prohibit aparcar de quinze en quinze dies (alternant-se).al carrerd·'es Rafal, prolongar uns 50 metres la prohibició d'aparcar al carrerRamon Llull, es prohibirà aparcar al carrer Constitució des del cantóde la Farmàcia fins a la Plaça Nova. Es va aprovar per unanimitat delsassistents modificar el Conveni de Recaptació subscrit amb la Comuni-tat Autonoma de les Illes Balears.

Pie Extraordinari celebrat el dia 18-3-88 amb l'assistència de vuitdels nou membres que formen la Corporació. Es va aprovar per sis votsa favor i dues abstencions la compra de la finca propera al PoliesporJtiu Municipal. Es va aprovar per unanimitat dels assistents el denomi-nar al Col·legi Públic de Sencelles "Ca'n Brii"'.

22 LA SOCIETAT DE CAÇADORS'

LA SOCIETAT DE CAÇADORS "EL VELAR"

Entre els objectiusd'aquestes pàgines, ofer-tes per la direcció de SASELLA a. la Societat de Ca-çadors, podríem citar elssegüents:a) Mantenir informats alssocis i al públic en gene-ral de les diferents tas-ques que té entre mans laSocietat*b) Donar a conèixer elsdiferents elements viusque ens envolten.c) Despertar noves inquie-tuds dins el poble queacondueixin a un majorrespecte envers dels ele-ments que integren el nos-tre medi natural.

Pot semblar que elsúltims objectius assenya-lats no es puguin aconse-guir des d'una societat decaçadors; avui en dia,crec que hem de lluitardins qualsevol institucióper modificar hàbits icostums que siguin contra-ris al desenvolupamentequilibrat de l'home dinsla natura.

La caça, com qualse-vol activitat humana, pre-senta aspectes negatiusdes del punt de vista dela conservació de la natu-ra, però crec que altresactivitats són molt mésperilloses i alterenl'equilibri natural mésintensament que l'activi-tat cinegètica. Per citarun exemple, indicaré laparcel.lacio de moltesfinques del nostre termeque fins ara s'ha duit aterme i que la Regiduríad'Urbanisme del nostreAjuntament, amb molt bons

criteris, ha decidit atu-rar.

També és cert que sirespectan la normativa le-gal que regula la caça,l'impacte és menys consi-derable) .el que passa ésque en nombrosos casosl'afirmació anterior no esoumpleix.

En definitiva, crecque el binomi caça-conser-vacionisme avui té elsseus perills i dificultatsperò, amb l'esperança queés possible, vaig acceptarl'oferiment de la Societat; per tant, els crite-ris exposats en aquestespàgines no seran compar-tits per la massa socialdel "Velar", sinó, tansols, per qui les subs-criu.

BREU HISTORIA

El vint-i-u d'Octubredel 81, un grup de sence-llers decidiren constituirla Societat; per tal motiurecolliren les autoritza-cions dels propietaris,tasca difícil i laboriosa,i després dels tràmitsoportuns la idea iniciales convertí en realitat;després de set anys la po-den qualificar de benefi-ciosa, tant per a la caçacom per als caçadors i elspropietaris. Tal voltapensareu que les anteriorsafirmacions són exageradesperò, per les següentsraons, no ho consider així.

La caça ha sortit be-neficiada perquè la socie-tat ha representat un fac-

tor importantíssim per ala recuperació de determi-nades espècies que estavenen franca regressió. Lallebre i la perdiu ara sónrelativament abundantsdins els terrenys de laSocietat. Quan s'analitzaaquest canvi hem de teniren compte els següentsfactors:a) El manteniment d'unareserva allà on la caçaestà totalment prohibida.b) La labor del guàrdia.c) El respecte delscaçadors a les normes derègim intern de la socie—tat.

Els caçadors han sor-tit beneficiata.per l'aug-ment de les espècies caça-bles i pel control delnombre de caçadors que po-den disfrutar d'elles.

Els propietaris hanpogut observar un majorrespecte per part dels ca-çadors cap als seus bens.

Podem concloureaquesta breu història dela Societat afirmant queels objectius dels socisfundadors s'han vist ple-nament aconseguits alllarg del temps.

ASPüCTliS Gül·lJiRALS DELA SOCIETAT

Nombre de socis: centcinquanta—tres.

Condicions per éssersoci: a) Estar empadronata Sencelles. b) Ésser pro-pietari de dues quartera—des dins el vedat, c) Es-tar casat amb un/a sence-ller/a.

23

Quota anual: tres milcine-centes pessetes. Encas d'un soci nou, aquestaestà augmentada en quatremil pessetes per a lesdespeses inicials. Als so-cis que estan complint elservei militar se'ls dis-pensa del pagament de laquota anual.

Membres actuals de laJunta Directiva:- President: Joan Florit.- Vicepresident: JaumeBibiloni.- Tresorer: Tomeu Aulet.- Secretari: Andreu Sunyer.- Vocals: Antoni Belmar,Joan Cirer, Tomeu Ramis iJoan Roig.- Guàrdia Jurat: SebastiàGrau.

PRESENT Dri LA. SOCIE-TAT.

A mas dels objectiusapuntats abans, la Socie-tat ha col·laborat i co¿labora amb les diferentsinstitucions locals: Ajun-tament, el guàrdia tambécontrola les construccionsil·legals i els cans aban-donats. La Societat tambéajuda econòmicament a al-tres institucions: Agrupa-ció "Es Jonc", Organitza-ció de Festes, A.P»A.

Dins les activitatsrelacionades estrictamentamb la caça, cal citar: Elrepoblament anual de co-nills i perdius. La tempo-rada passada amollaremvint conilles i vuit per-dius. El control dels moi-xos mitjançant mètodes se-lectius sense que altresespècies es vegin perjudi-cades.

FUTUR DE LA CAÇA

El futur passa inexo-rablement per les modifi-cacions que, a curt termi-ni, s'introduiran a lanormativa que regula lacaça. Aquest hi vern la Fe-deració de Caça ha convo-cat a unes reunions a lesdiferents Societats per'estudiar el reglament dela llei de caça, totalmentanacrònic,i modificar—lo*Si les modificacions sónassumides per la classepolítica, poc sensible altema, és .possible que, acurt termini, tenguem unareglamentació adequada alsnostres dies.

Entre els aspectestractats, podem citar:- Nova catalogació delsvedats de caça. Craim quehem de diferenciar entrevedat de caça particular iels que pertanyen a Socie-tats de Caçadors) degut alseu caràcter social dels

darrers, els imposts hand'ésser inferiors.- Introducció de l'examenper aconseguir la llicen-cia de caça.- Modificació de les san-cions que contempla lallei, actualment irrisò-ries.- Creació d'una guarderiafederativa.

Si els punts ante—riors els incorporen alnou reglament de la lleide caça, és probable quel'activitat cinegètica si-gui una activitat esporti-

24

Tercera EdatQuè és l'Associació de la tercera edat de Sencelles?

Quan va començar?

Qui la va iniciar?

Quins fins persegueix?

Són preguntes que tal volta molts s'hagin fetes i no s'hagin gaire expli

cades. -~

Comencem pel seu naixement, el del grup de la tercera edat.

La iniciativa partí d'un grup de joves inquiets. Aque'st grup havia fet

una llarga i penosa (perquè va estar plena d'incidents) preparació per

a la Confirmació.

Els qui formaven aquest grup arribaven a entendre que ésser cristià no

era gens fàcil. Que 'els problemes dels altres havien d'ésser els nostres

per això volíem compartir els problemes dels demés donant-los remei amb

la nostra ajuda. Mos farem una pregunta: Dins el nostre poble, quin és

el camp més descuidat o manco cuidat? "»

Farem una opció: el camp que veiem manco cuidat i al que ens dedicaríem

seria el de la tercera edat.

Gràcies a Déu la majoria de la gent no mor abans dels 60 ò 65 anys { ''sinó

que a aquesta edat és quan comença una altre etapa de la vida. Etapa no

man£o important que la de la infància, de l'adolescència o de la 'madure-

sa. Jtìfm'atreviria a dir que la vellesa és l'època més hermosa de la vi-

da, perquè és l'època on s'acaramullen els records, els somnis i una

gran experiència. Per viure aquesta etapa és necessari preparar-se.

Aquest és el motiu que fa que la tercera edat sigui una preocupació en

tots els pobles i les ciutats. Tota la societat s'hauria de preocupar

per aquests homes i dones que visqueren els anys difícils i penosos, com

foren els anys de la guerra civil i de la postguerra.

Cre-i'm que és una obligació nostra i d'ara oferir-los una vida més alegre

més amena, més tranqui la. . . ' i , també, establir una lluita c o ñ tra~Ta"s"o-= ~

litud que freqüentment solen patir, ja que qui més qui manco ha perdut

el familiar, parent o amic confident.

Això fou lo que més ens ajudà a empènyer la nostra iniciativa d'ajudar1-

el grup de la tercera edat i, més tard, formar l'Associació de la Terce-r

ra Edat de Sencelles..

Al cap de quasi 5 anys s'ha fet realitat lo que pareixia ¿n somni. •> Avui

hi ha aSencelles un grup de persones amb -les quals organitzam excursions

25

preparam xerrades i reunions, amb les quals compartim rialles., petites

festejs, compartim les nostres anècdotes, on mos sentim més agermanats,

més veinats, més famí lia ...

A més de les reunions de la nostra Assoo-iació, hem realitzat visites a

altres grups similars al nostre. Sóller n'és un exponent. L'Associació

de la Tercera Edat de Sóller ens visità i nosaltres els tornarem la vi-

sita intercanviant-mos obsequis.

Avui, des de l'ocasió que ens dóna aquest article que publica la revis-

ta "SA SELLA" volem fer arribar, a tots els qui tenguin l'edat, la crida

per interessar-los per l'Associació. Els demanaríem que s'animin a per-

tenèixer-hi.

Nosaltres estam convençuts que tenir seixante-cinc anys o més no és sols

això, sinó que a més és tenir una gran experiència de la vida i il·lusió.*

gran per moltes coses. Així ho han demostrat moltes persones que han

participat de les distintes activitats realitzades.

Margalida Llabrés.¿r-

26 URBANISMEAvui en dia, sentir par-

lar d'urbanisme és un tema o qiies-tió que s'ha posat molt de moda.L'Ajuntament, i molta altra gent»troba que ja és hora que es posinunes normes per tothom i, sobre-tot, que es facin cumplir, donanttot tipus de facilitat i possibi-litat a les persones que vulguinfer una construcció, quedant aixídins un ordre i un control pel béde tots.

M'agradaria entenguéssimque la tasca d'urbanisme dins elnostre terme és bastant conflicti-va i de molta feina degut a: 1)l'extensió del terme; i 2) l'herèneia que hem rebuda, que ve demolts anys enrera; aquesta ens hadeixat una construcció desmesuradai sense cap tipus de control. Aixòha passat també a altres pobles,com són Algaida, Llucmajor, etc.

Aleshores, intentam po-sar les coses al dia, una feina mala de fer ja que a vegades s'hande prendre unes determinacions unpoc ingrates, no quedant més remeiper pod.er dur aquesta tasca enda-vant. Aquestes determinacions es-tan preses per la Comissió d'Urba-nisme, formada per set membres del'actual Consistori.

*»

També vull dir que notot el que es va fer estigui malfet o que sigui negatiu. Hem de te_nir en compte les coses possitives.La gent que ve a passar el cap desetmana a les cases o casetes delnostre terme: 1) unes terres ma-gres, com per exemple "Son Matet",que quasi no tenien valor, s'hanrevaloritzat; i 2) la majoria d'habitants d'aquestes casetes vénen acomprar als comerços del nostre poble. També hem de tenir en compte"certes coses negatives: 1) l'estè-tica de bastantes construccions, iqui fa una volta per "Son Matet" o"Ca's Brusques" es pot adonar quehi ha qualque barraca i, fins i

tot, qualque xalet que fa mal alsulls. 2) El gros abús de parcel·lació, trossos de terra d'una quar-terada, més o manco, tancades deparet de pedres que tenen més decent anys, i ara les veim crusa- jdes per quatre o cinc parets de.blocs d'hormigon, cosa que ja noté remei. 3) Els projectes i lli-cències municipals, hi ha gentque ha fet el que ha volgut, haconstruït a la seva manera sensecap tipus de permís i, per altrabanda, hi ha la persona que hatret un projecte i una llicènciamunicipal i s'ha tengut que aten-dre o acollir a la normativa vi-gent .

Crec que hem d'ésserconscients tots els sencellers de

»-

la responsabilitat que tenim dinsel camp urbanístic en aquests mo-ments i lluitar tots plegats perevitar tots aquests aspectes negatius que abans he citat i així farem un bé .al nostre poble de Sen-celles .

Ja per acabar, us vullinformar del nou catastre de rús-tica que hem posat en marxa i do-nar-vos les dades del primer pol¿gon que hem catastrat: Es el núme_ro 18, que correspon a Son Matet;de les 199 casetes existents, hiha 89 casetes que no paguen captipus de contribució ni tenen capllicència d'obra; això suposa el44,7 %, xifra escandalosa.

L'objectiu d'aquest noucatastre és que tothom pagui laseva corresponent contribució. Noés just que els que han construïtil·legalment no paguin i els queho han fet legalment paguin. Almateix temps, volem elaborar unesfitxes per saber com es trobenles construccions.

Regidor d'Urbanisme.Toni Mulet.

NOTICIES rSESaUES27

S'ha desmentit el rumor de quela directiva del C1. E Sencelles -tingués l'intenció,(dijous al m-n-mercrat d'Inca)de fitxar:tres ne-gres, dos calés i uní japones des-pistat. No es que en satúguessinmolt;però com que són de fora po-ble fa molt guapo!

En es darrer ple de s'Ajunta -ment s'aprovaren els següents -punts:1.-Canvi de nom de sa Plaça Nova

per "Plaça GOMILA II".2.-Aplicar s'Ora en es Carreró -

de l'Església i Pla de Son -Sales.

4.-Comprar una grua i un cotxe -radar,amb s''aplicació del -control de Alcoholemia.

5.-Dur 7 o 9 camionades d'eneo -fradors i una de guixaines pa*acabar ses obres de sa Plaça.

Els arquitectes de Sencellesestudien sa relació entre Sa Co-ral i es cruis des Campanar. Esque criden com a locos!

Un eabut de Madriz ha fet el -segUent descobriment :"Si ijuntesuna palada de feng i una de mer^da et surt un valencià,però,no -et passis en sa merda que et sui1-tirà un català."

Estau costipata,'teniu singlots?idò no patigueu,- me s, llegiu els -fulls de ses noves contribucionsurbanes,calculau lo que heu de -pagar,i...Curació garantitzada!

BARRAMOT.

S'al.Iota hem va dir:¿Què -fas?-¿Que no veus que el me ramen?-¿O ear penses que no me'n temen so moviment des braç?

M'agraden ses fruites finessi són bones de menjar;també m'agrada tocar ses mamesa ses fadrines.

COSES QUE ES TROBEN SENSECERCAR-LES.

-Qualquf garrotada.-Un inglès.-Una dida sense llet.-Dones per casà.-Costipata.-Es cotxe des morts.-Un municipal adormit.-Una multa!

ESPORTS S. ROIG

NOU ANYS D'UN CLUBLI C.í. S£NCELLES va néixer«

la temporada 1979/80, gràcies ala iniciativa d'un grup d'entu-siastes joves que no podien con,sentir que al poble no hi ha*gués un equip de futbol. Ales-hores es va fer càrrec -de lapresidència, i amb molt d'encert, en Tomeu Papa, que va aju.dar en tot i per tot aquest es_tol d'aficionats.

La secretaria va anar a cà-rrec del que encara l'ocupa ical dir que poques vegades se -li ha reconegut tal mèrit, en=Pep Bitzo.

.1 ja teníem futbol, l'equip=s'havia fet realitat. Resprés=vendrien els problemes, princi-palment economies, ja que els -esportius eren els menys impor-tants. La questio era jugar ipoc a poc, amb entusiasme, tot=s'anava arreglant.

La primera victòria en par.,tit oficial va ésser contra el=Son Gotleu per dos gols a un.No cal dir que tot era alegria=ja que els jugadors no eren ma-ssa experts, pero poc a poc seconfiguraren com un bloc benavingut i perillo» .pols contra-

fe*%

*y*<ïP»

!v *c\; * 1**

F< f / i» /.-. â

-Ufcè.

TOMEU PAPA »GUILLEM BUSH

LLORENÇ RACÓELS PRESIDENTS

ris de tal manera que les victò^ries començaren a ésser cosa ço,rrent.

D'aquell equip j« només -queden un parell de jugadorsque aleshores eren molt jove- *nets: en Joan Sans Hamis, enXesc Castell i en Pere Merris.

Han passat els anys. Des- »prés d'en Tomeu Papa va venir -de president en Guillem Busca ,el qual després d'anys va dei--xar la presidència a n'en Llo--renç Racó.

I què hem de dir de les duesdarreres temporades, exitosos -totals, campions de grup a laTercera Regional (temporada1986/87), ascens a Segona gra—cies a una promoció amb el CanPicafort, i aquesta temporada -ja ho sabeu tots, com un llamp=cap a Primera.

•!$:>.*'•

A H iM™ • ,1. J- . - ' ' ' A.J . R.SKaat-Vj Lj

Equip de la primeratemporada.

LLORENÇ RACÓFa dues temporades que en Lla.

renç Racó va agafar les riendes*del Club Esportiu i més bé no lipodien anar les coses ja que el-primer any l'equip va ascendir aSegona Regional, i el segon als=primers llocs de la classifica—ció.

ti vàrem aglapir a un entrena,ment, davall un garrover. Reco-llia pilotes, tasca que va dei--xar al seu fill en Llorencet peratendre les nostres preguntes.

Vàrem parlar de moltes coses,però sempre entorn de l'equip idel camp nou que sembla que és -cosa feta ja que la pròxima ternporada ja hi volen jugar. £1 -vell ja està venut i coro a roolt=tard el mes de Juny l'han d'ha—ver deixat, ens deia en Llorenç.

Quan li vaig demanar com ana-ven de "duros" i si podrienaguantar la Primera Regional enel cas d'ascendir (pensem que -just del trio arbitral, cada pajrtit a ca nostra, costaria apropde tretze mil pessetes) en Llo--renç me va contestar: "aquí, enel club, només es parla de fut—bol. No hi ha ni un jugador quecobri un duro. Això és el queens salva, ja que les altres des_peses federatives principalment,són molt grosses. Ara bé de so,pars si en podem fer dos no en -feim un. A Primera Regional totseria una mica més dificultós ,però amb el suportde l'afició jocrec que podríem fer un bon pa-.-per. Equip en tenim de sobra .A més, seria una bona ocasió perestrenar el camp nou. I aprofi-tant aquesta ocasió et dcnaré -una primicia: si ascendim farem=dos equips, un de Primera i unüe Tercera Regional."

I així acabarem la conversa -perquè en Llorenç se n'haviad'anar a preparar la porcella jaque, una setmana si i l'altratambé, els jugadors i directius»es reuneixen entor de la taula -per esmolar el barram.

TENCUN GRAN EQUIP»Format tant com jugador com a

entrenador amb els equips delConstància i Ballista, en PepTruyols Campins es 1'encarregat»de dirigir tècnicament i física-ment l'equip representatiu delpoble, el C.E. Sencelles.

Amb ell vàrem parlar durant -un entrenament.

Lntre altres coses li vàrem -demanar, Pep, ja te veus a Pnrr,e_ra Regional?

-Mira, no vull pecar d'opti—mieta però si en pujen tres, comdiuen els mitjans de comunicaciócrec que ho tenim bastant clar .Ara, no hem d'oblidar que quedenun parell de partits i s'han de=jugar, pensa que tots els equipsvenen cap a noltros i tots volenguanyar al líder.

-Aquí volia anar. No creus -que ésser primers pot perjudicarde cara a un possible ascens?.

-Jo crec que sí. ara bé, pucassegurar que no regalaria cap -dels punts que duim d'avantatge.

-L-orn veus la plantilla delteu equip?

-Està bastant compensada. Te,nim un bloc que per jugar a unacategoria superior no faria capmal paper i si el reforçam un

j poc encara millor.-Pap, com és que jugau millor

fora camp que dins ca nostra?.-El que passa esque l'equip -

s'adapta bé als camps grossos. Amés tenim uns darreres molt bonsamb dos porters que si un és bo=l'altre és millor. 'En Jaume es-malt bo devall els pals i no enparlem d'en Joan que .és mitja -defensiva. Però respecte al queme demanaves pensa que aquí, alnostro camp, hem guanyat quasi -tots els partits i pràcticament»no ens han marcat. Ara bé, laclau de l'èxit són els punts quehem duit de fora camp.

-Molt bé Pep, gràcies per tot.

30 A A x30t/

HL

SOPA DE LLETRES /31 x

P ,

C

0

R

U

ncT

D

B

I

Heupoblessentitoblicu

A N

0 C

n R0 G

L T

A L

I C

B 3

R S

p n

v o

I

I

I

T

L

B

E

E

R

A

G

E U

U A

P U

0 R

0 T

F L

L I

H D

F L

L I

U E

de trobar elmallovertif o a

S

R

T

0

E

S

S

B

S

0

N

C

T

S

C

T

L

V

E

D

S

I

N

A

N

N

I

B

L

L

E

T

S

s noms derquins.Val fer-hocal. horitzontal

s 'm

endret o al

A

E

I

A

0

V

U

D

C

D

T

8eni

revés

S

L

E

n

A

N

A

0

S

T

0

o

J E R O G L Í F I C

EN"•

+ Í-R)NO VE$k$&

^\^•*•Què feies al jardí?

Trobau les principalsdiferencies rjue hi haentre els dos dibuixos. !

SOLUCIONS:

(SHou 'UA ' (d)yiAins í N3)*saou \ /A \ /wnsN3 :3unooa3c•nBNis'ysTios'ioiyod'ounuï

'dODNtfw'tfAias'tfinw'sansaNis :s3di3n 30 wdos

31

a cuinaÍ PLAT

ENSALADA Û -ARROS I POLLASTREreparació: IO mi'n.

Cocerá: 20 mi'n.Ingredients: 200gr. d'arròs,lOOgr.de panses de Corinto,IQOgr.de for-matge "Gruyère", una pi'tera de po-llastre torrada, una poma.Salsa: 6 cullerades de maonesa, 3¡cullerades de Ketchup.Preparació: tallar sa pitera, esformatge i' sa poma a ti'res i; mes-clar-lo amb s'arròs prèvi'ament bu-lli't i' ses panses mullades I suca-des, trempar amb samaonesa mescla-da amb Ketchup.

2 PLAT

POPS AMB S A L S APreparació: 20 min.Cocci'ó: 5'0 min.

Ingredi'ents : 1/2 Kg. decullerades de tomati'gapastilla de brou, I ceba grossa ,ICOcc (-1/2 tassó) de vi' blanc,IQOcc d'aigua, oli", sal.Preparació: rentat es popets. Oi'nsuna cacerola fregir sa ceba ralla-da. ..Quan comenci?, a colli'r colorafegir es popets , es vi mesclat ambsa mateixa quantitat d'ai'gua Í sapasti'lla de brou esmi'cada.Deixar-lo coure durant 30 min. Afe-gir sa tomatiga fri'ta i' dei'xar-locours a foc lent fins que sa salsase reduesqui" un poc.

popets, 2fri'ta, I

POSTRES

ENSALADA AMB SALSA DE IOGURPreparació: IO min.Ingredients:fruita variada (alber-cocs, plàtans, maduixes,..), 2 cu-llerades de sucre, I iogur naturalI poma.PrPpnrpM n'prpp^r^r Mn 3 g a T s ü RIBS-.

dant es ïogur amb sa poma ralladai es sucre.Pelar sa fruita, tallar-la en tro-ssos T banyar—la amb sa salsa.

BEGUDA

XOCOLATA NEVATPreparació: IO min.

Cocci'ó: 5" min.Ingredi'ents: I tableta de xocolatasense llet, 4 vermells d'ou,3 cu-llerades de sucre, 2 claus d'espè-cies, I 1. de llet, 200gr. de natapujada.Preparació:posar dins una cacerolaal foc sa llet, sa xoco la ta tro-sset jada i els claus d'espècies.Deixar-lo coure, remenant de tanten tant, fins que sa xocolata es-tigui fusa. Retirar es claus i dei-xar-lo refredar.Posar sa xocolata dins una batedo-ra elèctrica, afegir es sucre i' esvermells d'ou i pujar-lo durant unssegons.Servi'r-lo i'mmediatament després ambsa nata a damunt i' empo l vor at ambxocolata rallat.

BIBULIUN_MONUMENT_A_LA_IMMACULADA_A_MALLORCAi_JA_CENTENARI

Existeix a Biniali (Sencelles) i

ocupa el centre d'una triangular

placeta a la que dóna nom preci-

sament el monument. Mideix en to

tal uns 5,50 mts d'altura i està '

format per una base quadrangular

que sosté un obelise alt d'on

s'aixeca l'efígie de la Immacula

da.

Fou aixecat a l'any 1854 pel Rv.

Gabriel Ribas de Pina i Gallard

de "Sa Torre" de Santa Eugènia,

en memòria de la declaració del

dogma de la Immaculada per la

S.S. el Papa Pio IX.

Les inclemències del temps feren visible senyal a aquest i

fou necessària la seva restauració, que va dur a terme el

Rv. Gabriel Ribas de Pina i Conrado de "Sa Torre" de Santa

Eugènia, nebot de l'anterior.

Aquest és (que sapiguem) l'únic monument que hem tingut

fins al present a Mallorca, en honor de la Immaculada. Sen

zill, és vera, però graciós i ben proporcionat, fet amb

gust i filial estimació.

Nota: Con Any Mariano hem trobat oportú començar anb aquest article ja que els binialerstenim en gran estima aquest monunent.