El docent i la

seva acció

mediadora

Segons els

models de

formació docent

L’orientació acadèmica

1) Enfocament enciclopèdic:

destaca la importància del

coneixement del contingut.

2) Enfocament comprensiu: el

professor és un intel·lectual que

comprèn lògicament l’estructura

de la matèria que ensenya.

L’orientació tècnica

1) Model d’entrenament: seria

el més pur, mecànic i

tancat, representatiu del

paradigma procés-producte.

Cerca l’eficàcia docent.

2) Model de presa de decisions:

el professor és un subjecte

intel·lectualment capacitat

per a seleccionar i dir quina

és l’habilitat més idònia per a

cada situació.

L’orientació personalista

1) Centra l’atenció sobre la

persona.

2) El professor és eficaç quan

ha après a fer ús de si

mateix i sap dur a terme els

seus propis propòsits i els

de la societat en l’educació

d’altres persones.

3) L’aprenentatge ha de ser

significatiu i autodirigit.

L’orientació pràctica1) Enfocament tradicional: la

pràctica es fonamenta en l’assaig-error en el procés d’aprenentatge de l’ofici de l’ensenyament.

2) Enfocament reflexiu sobre la pràctica: el professor és d’un perfil obert al canvi, capaç d’analitzar l’ensenyament, crític amb si mateix, i amb un domini ampli d’habilitats cognitives i relacionals.

L’orientació social-

reconstruccionista

1) Enfocament de crítica i reconstrucció social: proposta ètica concreta de justícia, igualtat i emancipació social en els processos d’ensenyament i en els programes de formació del professorat.

2) Enfocament d’investigació-acció i formació per a la comprensió: respecta el caràcter ètic de l’activitat d’ensenyament.

Com és el docent

ideal?