El Fracàs El Fracàs EscolarEscolar

Alicia Montero CalzadoSociologia

5D

Que es el fracàs escolar?

Definició: parlem de fracàs escolar quan un alumne no aconsegueix els objectius proposats per al seu nivell i edat i existeix un no aprofitament real dels seus recursos intel·lectuals.

En el moment en que els objectius marcats no es compleixen parlem de fracàs escolar.

Dades•Segons d’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), quasi la tercera part dels alumnes adolescents d’Espanya, estudiants d’ ESO, obté qualificacions negatives. En l’ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes no passa de curs, un 35% no acaba amb èxit 2º d’ESO, el 48% no supera el batxiller i a la universitat, el 50% els alumnes deixen els estudis.

•A Espanya un de cada quatre nens fracassa en els estudis, les matèries en les quals suspenen més són les instrumentals(Matemàtiques, llengües).

•Només un 2% dels fracassos es deuen a factors intel·lectuals, mentre que el 29% està originat per trastorns d’aprenentatge, entre els quals destaquem la dislèxia. La mateixa proporció es deu a factors emocionals de tot tipus i un important 10% es deu al Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Per últim s’ha de dir que el fracàs escolar pot ser degut a les dificultats acumulades a l’aprenentatge desprès de varis cursos.

Tipus de fracàs escolarTipus de fracàs escolar•Primari: Quan els problemes de rendiment comencen a aparèixer als primers anys de la vida escolar. Els problemes solen estar associats a dificultats maduratives i depenent de les que siguin, poden solucionar-se espontàniament o ser la base d’un fracàs escolar permanent.

•Secundari: solen produir-se desprès d’uns anys d’escolarització bons, pot ser a causa de canvis al nen, com l’adolescència o algun fet puntual a la seva vida que interfereix momentàniament.

•Circumstancial: En aquest cas el fracàs és transitori i aïllat. Les causes es tenen que analitzar per així poder-hi posar remei ràpidament.

•Habitual: Els suspensos són la tònica habitual del nen o nena. Les causes poden ser vàries. Degut a causes d’origen personal com per exemple, retards en el desenvolupament psicomotriu, en el llenguatge parlat, en l’adquisició de la lectura i escriptura, problemes de motricitat, en la grafia, etc…

Les causes més destacades són els Les causes més destacades són els trastorns de l’aprenentatge i els trastorns trastorns de l’aprenentatge i els trastorns emocionals. Les podem enumerar de la emocionals. Les podem enumerar de la següent manera:següent manera:•Intel·lectuals: Sol ser perquè en ocasions, hi ha un baix nivell de comprensió lectora, associada a una falta de vocabulari i a la falta d’hàbit de lectura.

•Falta de motivació: No hi ha una atracció cap l’aprenentatge. La desmotivació pot venir donada per molts motius. És important que el nen o nena rebi estímuls positius com el reconeixement per les persones més properes, acceptació social i que el nen o nena aconsegueixi realitzar els objectius marcats poc a poc.

•Falta d’esforç: Dedica menys temps del necessari o no aprofita el temps que te d’una manera adequada, és a dir, baixa concentració, baix nivell de comprensió i falta de memorització del que s’estudia.

•Orgàniques: A causa de problemes físics que provoquen cert nivell d’absentisme escolar o per malaltia crònica que genera cert grau de cansament en el nen.

•Emocionals: Es donen tant en nens amb carències afectives com en nens sobre-protegits, així com en nens hiperactius, insegurs o imaginatius. Aquestes causes provoquen trastorns en el caràcter del nen acompanyats d’inestabilitat i reaccions negatives cap el professor i companys, això ocasiona importants dificultats d’integració a l’aula.

•Falta de tècniques i hàbits d’estudi: l'alumnat ha d'aprendre a aprendre. Això exigeix l’utilització adequada i en el moment i forma adequats de les tècniques d’estudi correctes.

•Programació inadequada: A vegades existeixen tasques d’excessiva dificultat per el nivell de maduració de l’alumne. Altres vegades es pretén que l’alumnat agafi de forma igual el mateix nivell.

Altres causes conegudes que provoquen fracàs escolar

•La televisió: segons l’Associació de Telespectadors i Radiooïdors, els nens espanyols són els mes “teleaddictes” d’Europa amb un 97% de nens enganxats a la televisió unes tres hores i vint minuts diaris per terme mitjà. Aquests nens, segons vàries investigacions, són els que tenen més fracàs escolar. Tot el contrari passa amb els que tenen ordinador a casa, ja que obtenen al menys, en alguns casos, millors qualificacions.

•Els Videojocs: Per a un 60% dels nens (segons la Associació de Fabricants de Joguines), els videojocs són una altra forma de entreteniment demanada. Cal destacar també en aquest grup els jocs d’ordinador.

• Altres invents electrònics, com la play-station, game cube, game boy, etc.

Davant aquesta situació, el fracàs escolar,quines són les reaccions que es tenen?

•El càstig com a primera reacció. El pare que posa com a solució el càstig vol dir que durant les 10 o 12 setmanes que dura una avaluació no s’ha preocupat pel seu fill i es limita a emportar-se el gran disgust quan arriba la butlleta amb les notes.

•La reacció anterior va acompanyada de demanar ajuda a un professor particular.

•La Humiliació i algunes bromes per part de familiars pot generar, a l’alumne, inseguretat quan escolta comentaris tan negatius.

•No fer res desprès dels càstigs. Els pares tornen a la seva vida i als problemes de cada dia i, una gran part, se n’obliden fins el fracàs de la següent butlleta.

•Buscar informació. Abans de prendre una solució, els pares han de buscar informació i la principal font és el nen. També es poden concertar entrevistes amb tutors i amb el professor amb el qual s’obtenen resultats negatius.

Solucions del Sistema Educatiu

•Competències bàsiques.•Repetir curs.•Exàmens de recuperació o extraordinaris.•Avaluacions en determinats moments del curs.•Mes recursos per als idiomes estrangers.

Important

•Ajudar el fill amb els problemes que pugui tenir.•Parlar i agafar la millor opció, adient per ell, donant sempre el suport necessari.•Atendre a les necessitats i dubtes que pugui tenir.•Mai fer la seva feina.•No fer comparacions.•Donar-li responsabilitats i la tria de decisions.•No transmetre missatges negatius.•Celebrar petits èxits, mostrant així confiança.•I no sempre l’opció triada és la millor.