El nostre anàlisi s’estructura:

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

3. L’ANÀLISI FORMAL3. L’ANÀLISI FORMAL

4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

5. ALTRES CONSIDERACIONS5. ALTRES CONSIDERACIONS

PRIMERA APROXIMACIÓ

EL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACIS

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra- Nom de l’obra

- Autor- Autor

- Estil- Estil

- Cronologia - Cronologia

- Tècnica i suport- Tècnica i suport

- Localització- Localització

- Dimensions- Dimensions

El Jurament dels HoracisEl Jurament dels Horacis

Jacques-Louis DavidJacques-Louis David

NeoclàssicNeoclàssic

Últim terç del segle XVIII (1784)Últim terç del segle XVIII (1784)

Oli sobre telaOli sobre tela

Museu del Louvre (Paris)Museu del Louvre (Paris)

Gran format. (3,30 x 4,25 m.)Gran format. (3,30 x 4,25 m.)

FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

EPOCAEPOCA (FINALS S. XVIII- INICIS S.XIX)

Realitzada pocs anys abans de l'inicio de la Revolució Francesa l’obra “El Jurament dels Horacis” de J.L. David s'emmarca històricament en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani.Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina.

Un context en el que nou grup social agafarà les rendes de la societat: La burgesia , la qual per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim, donant pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat liberal i a una nova organització social, on les persones deixaren de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb dret s i deures, aspecte, que com més tard exposarem, té una gran importància per entendre el significat d’aquesta pintura.

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

AUTORAUTOR

David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va entrar en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme.

Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però més tard amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del seu present és a dir començà a plasmar el seu temps.

Jacques-Louis David (1748-1825)

David representà la culminació del neoclassicisme pictòric.Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir com el millor representant contra la frivolitat del Rococó, considerat com l’estil propi de la decadent aristocràcia.

Va participar activament a la Revolució francesa, de la qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà el pintor de Napoleó.

La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí pel nou estil, el romanticisme.

ESTILESTIL NEOCLASSICISME

El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

Es caracteritza per:

- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Llibertat, igualtat, justícia...- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Llibertat, igualtat, justícia...

-Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre, bellesa...)-Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre, bellesa...)

-Rebutja els artificis i la frivolitat de l’art rococó, al qual considera com com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia

-Rebutja els artificis i la frivolitat de l’art rococó, al qual considera com com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia

2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

Característiques principals de la pintura neoclàssica

-Composicions ordenades, equilibrades -Composicions ordenades, equilibrades

-Tendència a situar els personatges en un pla únic-Tendència a situar els personatges en un pla únic

-Predomini del dibuix sobre el color -Predomini del dibuix sobre el color

-Es prescindeix de tota decoració superflua-Es prescindeix de tota decoració superflua

Cromatisme fred: colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volumsCromatisme fred: colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums

-Aplicació de la perspectiva lineal.-Aplicació de la perspectiva lineal.

-Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant-Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant

L'obra de David, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els trets essencials de la pintura neoclàssica:

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICSA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

- El Color- El Color

- La llum- La llum

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

C) EL RITMEC) EL RITME

D) El TEMPSD) El TEMPS

- La Línia o dibuix- La Línia o dibuix

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA I DIBUIXA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA I DIBUIX

En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb un dibuix precís modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que recorda les escultures clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric)

El pintor prioritza la línea recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins.

Això accentua l’energia, la decisió i fortalesa dels personatges masculins en contrast amb la languidesa dels cossos femenins.

El modelat clàssic i escultòric dels cossos és especialment visible en els personatges femenins, on les túniques i robes destaquen les formes dels cossos recorden a la tècnica dels “draps mullats”

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: EL COLORA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: EL COLOR

Utilitza colors brillants però freds i amb una gamma limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix. (cromatisme supeditat al dibuix)

D’entre tots els colors cal destacar el vermell, que com que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena.

Aquesta sensació d’equilibri també és veu reforçada per la utilització de les tonalitats blanquinoses en els dos extrems del quadre.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUMA) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM

La llum que és projectada des de l'esquerra fora del quadre (influència de Caravaggio), aproxima aproxima les figures a l'espectador mentre allunya allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.

Al mateix temps, l'ombra l'ombra que projecten els cossos dels tres germans accentua accentua la impressió de la decisió la impressió de la decisió en el seu pas endavant en el seu pas endavant i fa ressaltar el dramatisme contingut del seu gest.

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

Presenta un gran equilibri, cercant la cercant la claredat expositivaclaredat expositiva.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada

L'esquema compositiu és senzill i ordenat: la la triple arcada del triple arcada del fons coincideix fons coincideix perfectament amb perfectament amb els tres grups els tres grups de personatges; els germans, el pare i les dones.

Hi ha docs, una perfecta integració perfecta integració de les figures en un de les figures en un espai arquitectònic. espai arquitectònic.

Composició tancada que presenta un clar centre compositiu

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

Composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del fons que emmarquen els tres grups de personatges representats

Aquest ordre i equilibri compositiu es veu reforçat per l'agrupació i distribució dels personatges en formes geomètriques rectangulars i triangulars.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ

També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt de fuga o centre en l’espases.

La creació de l’espai es reforça mitjançant la llum (il·luminació del primer pla en contrast amb la penombra del fons)

Plans: La disposició de les figures evoca als relleus antics. Tots els personatges situats en un mateix pla.

Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME

C) EL RITMEC) EL RITME Dinamisme contingut o repòs momentani

L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les actituds:

La tensió de la musculatura dels cossos masculins, els gestos decidits i el moviment dels seus vestits contrasten amb el desmai dels cossos de les dones i es seves expressions de dolor.

Tot lo qual dona com a resultat que el quadre presenti un dramatisme tens.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS

C) EL TEMPSC) EL TEMPS un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat

L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric o literari: El del jurament dels germans Horacis davant del pare

Però també presenta una voluntat d'eternitat al voler mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la seva pàtria, fet que és intemporal.

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

TEMÀTICA O ICONOGRAFIATEMÀTICA O ICONOGRAFIA

David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace” de Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi.

Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que Roma i i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre els tres germans Curiacis i elstres germans Horacis

Tema històric i Llegendari

Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'uns dels Curiacis plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès; l'Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma.

David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons,hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior

4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT

SIGNIFICATSIGNIFICAT

David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda, per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva per ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

David no va voler prescindir de la tragèdia humana i afegeix al quadre un personatge que no apareix en els textos clàssics: la mare dels germans Horacis que te cura dels fills de Sabina, una germana dels Curacis casada amb un dels Horacis.Incrementant d’aquesta manera el dramatisme de l’escena.

Amb aquest fet David aconsegueix representar de manera sublim el conflicte entre el deure i el sentiment, i el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.

Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor moral: El deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ

FUNCIÓFUNCIÓ Funció propagandística

Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties revolucionaries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

ENCÀRRECENCÀRREC

Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI de França i exposada en el Saló de 1.785

La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte el punt de referènciaprincipal de l'obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal comtemàtic.

MODELS I INFLUÈNCIES (anteriors)MODELS I INFLUÈNCIES (anteriors)

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

No obstant això, també és evident la influència en su pintura d’autors com e Rafael i Poussin dels quals assumeix la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques

I de Caravaggió és visible el tractament i l’ús de la llum

MODELS I INFLUÈNCIES (posteriors)MODELS I INFLUÈNCIES (posteriors)

La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Per exemple, va ser molt copiada la distinció emocional que fa dels personatges masculins i femenins, presentant als homes plens d'energia i resolució i unes dones sensibles amb tendència a patir el dolor de les accions d’aquells.

També la predilecció de David pels temes heroics i patriòtics també prepara el cami al nou corrent que ja es perfilava: el romanticisme.el romanticisme.

La Mort de Marat (1793)

ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

La mort de Sòcrates (1787)

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

La intervenció de les Sabines (1799)

ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

El Jurament de la Sala de la Pilota (1791)

ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR

La Mort de Marat (1793)

Napoleó (1812)

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Leònides en les Termòpiles (1814)

PER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉS

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

TEXTOSTEXTOS

1.- Introducció al Neoclassicisme

3.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 1)

VIDEOSVIDEOS

2.- El Neoclassicisme (Apunts )

4.- El Jurament dels Horacis (Anàlis 2)