1. Eva Gallofr Pascual1r Batxillerat A 2. Caracterstiques de la imatgeEstructura de la imatgeRecursos expressius de la imatgeFuncions de la imatgeCodificaci visualLectura dimatges 3. 7.1 Caracterstiquesde la imatge La imatge representa alguna cosa. Lesimatges actuen com a signes de quelcomali. Lescultura s una imatge del model, lafotografia s una imatge del paisatge, elprospecte publicitari mostra imatges delproducte que anuncia. La relaci entre imatge i realitat est tanmecanitzada, tan assimilada per nosaltres,que sovint ens sentim davant duna realitat,ms que no pas davant de la seva imatge. 4. La iconicitat: s la capacitat que posseeixla representaci de quelcom per a produiren nosaltres un efecte visual similar al queens produiria la realitat representada. Es refereix a la semblana de la imatgeamb la realitat exterior. Com ms semblantsigui lefecte ms icnica ser larepresentaci. 5. Labstracci: suposa que la imatge nomant semblana amb una realitat,concreta, pot ser un producte de lafantasia o relacions arbitrries. En alguns casos la representaci noexisteix i la imatge es converteix enrealitat autnoma. 6. El grau diconicitat o abstracci dependrdel valor didentitat dall representatrespecte a la realitat. Una imatge serpurament icnica quan mostri un fragmentde la realitat tal com pugui aparixerdavant la nostra visi normal. Una imatge ser ms abstracta com msallunyada sigui aquesta de qualsevolreferent de la realitat. 7. La senzillesa- complexitat La senzillesa o complexitat dunaimatge depn de lestructura delobjecte, la quantitat delementsque cont, la manera en qu esplantegen les relacions entre ells ila comprensibilitat de la significacide les relacions establertes. 8. Connotaci La connotaci comporta lassociacide la imatge amb determinatssentiments. Per analitzar lesconnotacions que una imatgeprovoca en nens petits, es potutilitzar el dibuix. La connotaci no ens s mostrada,no s observable i no s igual per atots els receptors. 9. Denotaci Denotaci: s all que literalment ensmostra una imatge, el que rebemimmediatament. La formen tots elselements observables. La denotaci s el nivell objectivablede la imatge. Enumerem i descrivim allque est representat, sensevaloracions personals. 10. Polismia Les imatges polismiques sn les que fanpossibles diferents interpretacions. En larecepci dels missatges el pblic estinflut per un context personal i social quematisa el significat original, provocantlaparici de diferents sentits per aidntiques imatges. La interpretaci ser homognia en granssectors amb bases culturals comunes, ensimilars condicions espacials i temporals. 11. Polismia La polismia de les imatges neix deles connotacions que provoquen lesrelacions entre els diferentselements de la imatge, de lainterpretaci, de les figures en elsseus contextos, de la interaccientre les formes i els significats. 12. La polismia icnica s calculada i programada pels creadorsdimatges per entrar en connexi amb elssentiments, creences i tendnciesarrelades en el pblic a qui va dirigit elmissatge. Aquesta satisfacci es produeix a travsde la identificaci dels espectadors oreceptors amb els protagonistes delsmissatges. 13. Estereotip La massificaci de la comunicaci per imatgesprodueix la repetici desquemes, la propagaci delestereotip, la insistncia en estmuls coneguts iredundants de manera que ja no ens criden latenci. Algunes imatges ens sorprenen perqu sn originals,tenen un toc diferent en all que representen o en laforma grfica de representar-ho, en el tema o en lacomposici de la imatge. Una imatge pot ser considerada original quan scapa de transmetre un missatge ms o menyscomplex a travs de mecanismes perfectamentreconeixibles, per instaurant nous parmetres omodificant els anteriors. 14. 7.2 Estructura de laimatge La imatge grfica es pot definir comuna informaci elaborada per un emissoramb un material que sordena segons unaestructura i un punt de vista, fent sdun codi i duns recursos expressius, pera dirigir-se a un receptor. 15. La composici La composici duna imatgeconsisteix en lorganitzaci delsseus elements en un espaideterminat. La relaci entre elselements i lespai on es colloquenhaur de ser equilibrada. 16. Tipus de Composici Composici Horitzontal: Predominen les lnieshoritzontals i suggereix equilibri, calma,quietud... Composici Vertical: Destaquen les lniesverticals i suggereix fora, acci, tensi... Composici Diagonal: Predominen les lniesdiagonals i suggereix desequilibri i originalitat. Composici Cclica: Predominen les lnies corbesi suggereix complicaci, dinamisme i moviment. 17. Els Plans El pla s lespai o camp que presenta oreprodueix una imatge en relaci ambels seus components. El pla utilitzat en cada imatge est enfunci de les necessitats expressivesde lemissor o de les particularitatsdel tema. Cada pla t una significaci. 18. Plans Llargs Mostren ms espai que objectes:Gran Pla General Pla GeneralPla Conjunt 19. Plans Mitjos Mostren un equilibri entre espai i objectes:Pla mig Pla Americ 20. Plans Curts Mostren ms objectes que espais:Primer Pla Pla de Detall 21. 7.3 RecursosExpressius de la Imatge La Comparaci consisteix enexposar dos elements per tal quepuguin establir-se semblances idiferncies entre les sevesqualitats. 22. La Personificaci consisteix endonar als objectes qualitatshumanes, trets propis de lespersones. Els publicistes fan serviraquest recurs per a humanitzar elproducte. 23. La Metfora consisteix ensubstituir all que es vol mostrarper una altra cosa amb la queguarda alguna relaci. 24. La Hiprbole consisteix enutilitzar una exageraci per adestacar lexpressi. 25. La Sincdoque tracta de mostrar unobjecte presentant-ne noms una part,de manera que el receptor puguiimaginar el que falta. Tamb a linversa,sanomena un tot per sa referir-se acada una de les seves parts. 26. 7.4 Funcions de la Imatge Tipus de funcions en la comunicaciper imatges:- Informativa o referencial- Expressiva o expressiva- Potica o esttica- Suggestiva o connotativa En la comunicaci sempre hi intervenenvries funcions a lhora, per una dellessempre acaba dominant. 27. Funci Informativa T especial rellevncia en la fotografiaperiodstica i el documentalisme. s la funci del llenguatge orientada al context.Tracta noms successos reals i comprovables;no sn opinions ni coses subjectives.Sn els fets que es descriuen en un determinatmoment. Est present en tots els actes comunicatius, quan elmissatge que es transmet pot ser comprovat ja queclarament reconeixem la relaci entre el missatge ilobjecte fotografiat. 28. Funci Emotiva Orientada a lautor de la imatge, expressidirecta del subjecte enunciador davant dallsobre el que est informant. Permet afegir lestat emocional, el punt devista personal i la subjectivitat de qui mira. El fotgraf fa propi el mn que lenvolta,explora el mn des de molt a prop, quasitocant els objectes que cont. 29. Funci Potica Est centrada en la fotografia mateixa.Funci orientada al missatge i apareixsempre que lexpressi atrau latenci sobrela seva forma. Posseeix molta informaci, s una funciconstant en el llenguatge publicitari. Es basa en el missatge i es relaciona amb laimatge en general perqu es refereix a comes configura el llenguatge fotogrfic, a laseva forma visual i sa la seva construcci. 30. Funci Suggestiva Va dirigida a convncer lespectador;s la funci que domina en les imatgespublicitries. No informa del producte sin quemostra una histria en qu el producteapareix en relaci als personatges. Pretn obtenir quelcom de nosaltres,no pas de donar-nos-ho. 31. Funci Suggestiva Son imatges que tot i no sent aparentmentcaptades per lindividu, arriben fins el seucervell de forma inconscient, impossibilitantun filtratge crtic. Les tcniques subliminals intenten influir enles decisions dels consumidors, sense queaquests puguin percebre cap manipulaci. 32. 7.5 Codificaci Visual Les imatges sempre sn signes de quelcom alique incorporen diversos codis comunicatius.Per a llegir de forma comprensiva i crtica les imatges,s necessari conixer aquests codis. La imatge est construda per un autor que amblajuda dinstruments, estableix vincles entre laidentitat de la imatge i all que aquesta representaper als que la contemplen. Les imatges incorporen codis comunicatius generalscom la gestualitat i la simbologia i codis especficscom grfics i relaci compositiva. 33. Tipus de Codis Codi Espacial: Quan es fa unafotografia o es pinta un quadre shadescollir lamplitud del camp de treball iel punt de vista des del qual escontempla, aix s lenquadrament.Una mateixa realitat es pot plasmardes dinfinits enquadraments. 34. Codi Gestual: Els gestos tenen unasignificaci clara i directa en lacomunicaci humana.Poden expressar actituds, intencionsi estat dnim. Sutilitza en lelaboracidhistorietes i caricatures. 35. Codi Escenogrfic: Lescenografia sun instrument per a la creacide matisos significatius. El vestuari, elmaquillatge, els complements, ambienton estan situats, ens aportendades sobre la personalitat, gustos icircumstncies dels personatges. 36. Codi Lumnic: Les possibilitats de variar la llum enuna imatge son moltes. Podem servir llum natural,artificial, filtres... La llum repercuteix en elsignificat i la bellesa de la imatge. La llum directaprodueix ombres ms fortes que la llum indirecta.Segons la posici podem parlar de:- llum frontal: aixafa les figures contra el fons idna un aspecte irreal. 37. - Llum posterior: permetseparar les figuresdel fons i afegeixtridimensionalitat- llum lateral i zenital: de daltcap a baix; accentua el volum iel relleu, per si la llum no sequilibrada, accentua elscontrastos deformats. 38. Codis grfics: La codificaci grfica estvinculada als instruments tcnics amb elsque selabora el missatge visual (pintura,pintada mural, tipus dobjectius).Aquests instruments matisen el sentit total deles imatges.Gran Angular Teleobjectius Enfocament 39. - llum de baix a dalt: pot produir deformacionsinquietants. Els efectes dinquietud oterror sempre van acompanyats dunailluminaci especial.- colors: els colors clids (vermells, tarongesi grocs) transmeten sentiments deufria,optimisme i fortalesa; els colors freds (verdsi blaus) sn relaxants, pessimistes i dbils. 40. Codi simblic: Quan la representacivisual duna persona o cosa s entesacom quelcom ms ampli que la cosa opersona concretes. Implica un procsdabstracci 41. Codi de relaci: La disposici delselements que formen la imatge,estableixen relacions espacials entreells.Les relacions poden ser reals entre elsobjectes representats o potenciades perla composici de la imatge, amb ajuda dela codificaci espacial i lumnico-cromtica. 42. 7.6 Lectura dImatges Existeixen dos criteris generals perllegir les imatges:- Lectura tipogrfica: Des de langlesuperior esquerra i baixant, franjaa franja, fins langle inferior dret.Poc lgic.- Lectura gelsttica: analitzar elsdiferents nuclis datenci. 43. Factors danlisi La imatge pot ser complexa, pertant, hem de fer-ne la lectura perparts:- Elements: dades observades, grfiquesi verbals.- Estructures: relaci entre elselements grfics amb els elementsverbals, tipus de composici,enquadrament, tipus de pla, recursos...- Significats: Coses que suggereix la imatge,sentiments i emocions. 44. Interacci Verboicnica Text+Imatge, quan text i imatges apareixenformant part dun mateix missatge, es podenproduir diferents situacions:- Que el tex aporti el sentit al missatge i laimatge serveixi com a simple illustraci.- Que la imatge expressi una idea bsica i el textsigui un accessori o no necessari.- Que hi hagi una complementarietat entre el texti la imatge 45. Relaci de recolzament: El text serveixper recolzar la imatge, fixa i concreta elsignificat de la imatge. 46. Relaci de parasitisme o oposici:El text aporta un significat diferent alque expressa la imatge, contradient larealitat del propi registre fotogrfic. 47. Relaci de simbiosi:El text i la imatge saporten mtuamentnous significats, tant connotatius comdenotatius. Enriquiment mutu. 48. Interpretaci dImatges Una imatge s un camp obert designificats. La interpretaci que enfem della, ens ajudar a trobar elsseus elements interessants, perpoder-la valorar, gaudir i criticar.