7.El llenguatge visual

Característiques de la imatge. Estructura de la imatge. Recursos expressius de la imatge. Funcions de la imatge. Codificació visual. Lectura d’imatges.

Index:

La iconocitat és la capacitat que posseeix la representació per produir un efecte visual similar al que ens produirà la realitat representada.

L’abstracció suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat concreta.

7.1.Característiques de la imatge

La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en què es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes.

La connotació comporta l’associació de la imatge amb determinats sentiments.

La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen per convenció.

La polisèmia són les imatges que fan possibles diferents interpretacions.

La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge.

La polisèmia icònica és calculada i programada pels creadors d’imatges per entrar en connexió amb els sentiments.

Imatge gràfica és una informació eleborada per un emissor amb una material, que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per a dirigir-se a un receptor.

7.2.Estructura de la imatge

La composició d’una imatge consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat.

COMPOSICIÓ HORITZONTAL predominen les línies horitzontals. Suggereix: equilibri, calma, quietud...

COMPOSICIÓ VERTICAL destaquen les línies verticals. Suggereix: acció, força, tensió...

COMPOSICIÓ DIAGONAL predominen les línies diagonals. Suggereix: desequilibri, originalitat...

COMPOSICIÓ CÍCLICA predominen les línies corbes. Suggereix: complicació, dinamisme, moviment...

Tipus de composició

El pla és l’espai que presenta una imatge en relació amb els seus components.

Plans llargs: mostren més espai que objectes.

GRAN PLA GENERAL: mostra un espai enorme. No destaca cap element.

PLA GENERAL: predomini de l’espai sobre els elements.

PLA DE CONJUNT: apareix un element que destaca en un espai extens.

Els plans

Plans mitjos: mostren un equilibri entre espai i objectes:

PLA MIG: el subjecte predomina sobre l’ambient en que es troba.

PLA AMERICÀ: mostra la figura humana del cap als genolls.

Plans curts: mostren més objectes que espais.

PRIMER PLA: part essencial del tema que es vol destacar.

PLA DE DETALL: no és suficient per a reconèixer la totalitat.

La comparació: consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblançes i diferències entre les seves qualitats.

7.3.Recursos expressius

La personificació: consisteix en donar els objectes qualitats humanes.

La metàfora: consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altre cosa amb la que guarda alguna relació.

La hipèrbole: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.

La sinècdoque: es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.

7.4.Funcions de la imatge

FUNCIÓ INFORMATIVA

És la funció orientada al context. Aquesta funció facilita la descripció del mon des

d’un punt de vista imparcial.

FUNCIÓ EMOTIVA

És la funció orientada a l’autor de la imatge; expressió directe.

FUNCIÓ POÈTICA

Aquest funció està centrada en la fotografia mateixa.

És la funció orientada al missatge.

FUNCIÓ CONNOTATIVA

Va dirigida a convèncer l’espectador i la que dominen les imatges publicitàries.

Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no sent aparentment captades per l’individu, arriben al cervell i s’hi registren de forma inconscient.

2.5.Codificació visual

2.6. Lectura d’imatges