El malestar de la desigualdad, reseña.pdf

8/18/2019 El malestar de la desigualdad, reseña.pdf

1/5

medida que este último término indica-ría más bien una relación multidirecc i o-nal entre numerosos países» (p. 56).

Ref erencias bibliográficas.

R U I Z OLA BU É N AG A , J.I. y otros (1998).«McDonalización Juvenil». En La juven -

tud liberta: género y estilos de vida de la juventud urbana española . Bilbao: Fun-dación BBV, p. 137-160.

Vidal Díaz de Rada Un i versidad Pública de Na varra

De pa rtamento de So c i o lo g ía

1 80 Papers 62, 2000 Re s senye s

És de sobres sabut, si ens emparem enles teories de la recepció o en la pers-p e c t iva hermenèutica, que en el pre c í smoment que hom comença a parlar, a esc r i u re sobre una obra, l'obra deixa de

ser ella mateixa i n'esdevé una altra dedif e rent, de la mateixa manera que quiparla sobre l'obra, comença també a transformar-se a partir del precís instantque entra en el text i es deixa afectar perell. Per aquesta raó, doncs, puc ava n ç a rque el referent del que jo pugui dir enaquesta recensió no està només en la obra escrita per la María Jesús Izquierdosinó que té un context discursiu i extra-discursiu concrets, i que el «jo» queencarna el subjecte de l'enunciació queaquí escriu no és tampoc el mateix queera abans d'endinsar-se en el treball fetper l'autora.

Fet aquest preàmbul, que només pre-tén mostrar el sentit que dono a aqueste xe rcici de recensió, més enllà d'una anàlisi, una síntesi, una lectura positiva

o una descripció de l'obra, i per tant,sentit més proper a un mer exe rcici dediàleg o intercanvi i interrelació amb eltext, iniciaré aquesta conversa discussióamb el Malestar en la desigualdad, d eMaría Jesús Izq uierdo.

El sentiment primer que m'inspira aquest treball i que apareix amb més

sentit és el de trobar-me davant un textacadèmic «polí ticament incorre c t e »vers diferents àmbits. Pe ro abans d'en-trar en els diferents àmbits, diré queu t i l i t zo el terme «políticament incor-

recte» per referir-me a una actitudd'insubmissió i d'inconformisme enrelació amb determinats corrents esta-b l e rts dins del pensament científic i delpensament feminista, aplicat al que ensocupa, que és la comprensió i l'accióvers la desigualtat. Actitud que no espot entendre com a resposta re a c t i va a l ' e s t a b l e rt, ja que sabem que la re a c c i ós e m p re implica la (re ) c on s t rucció d'una n ova «correcció política» que té nousefectes de submissió, i aquest no és elcas d'aquesta obra.

Bé, obra políticament incorrecta pelque fa a dos contexts, els «contexts dis-cursius de la ciència positiva» i els«contexts discursius politicofeministes»—u t ilitzo el plural en tots dos casos pelfet que tots dos contextos o àmbits es

p resenten sota diferents versions en elmoment actual. Començarem pel pri-m e r. És sabut que la ciència entesa coma positiva ha rebut ja força crítiques (lespostestructuralistes), algunes de les qualsp rovenen o són reforçades per mov i-ments socials com el feminisme, peròaixò no treu que molts treballs acadè-

M A R Í A JE S ÚS IZQUI ERDO

El malestar en la desigualdad Madrid: Cátedra, 1998


2/5

mics feministes hagin heretat aspectesdel positivisme, la qual cosa minva la se va potència crítica. Em refe rei xo con-c retament a la parcel·lació disciplinària ia la fragmentació de la realitat social end i f e rents objectes, que continua inspi-rant molts dels treballs sobre la desi-gualtat de gènere (les dones i la filosofia,les dones i la història, les dones i la psi-cologia, i la medicina, i l'antro po l og i a ,i..., etc.) una re producció infinita de lesba rreres disciplinàries. Doncs bé, al meup a re r, aquesta obra és una pro p o s t a

seriosa d'introduir la transdisciplinarie-tat i per tant no s'hi respira un planteja-ment reduccionista o una defensa delterritori disciplinari, sinó tot el contrari.S'hi projecta un model complex de re ali - tat social que escapa de les relacions decompetitivitat de les diferents discipli-nes —cosa que obliga necessàriament a deixar portes obertes a través del plante-

jament que s'hi fa—. Ef e cti vament, crecque això pot ser viscut pel lector o la lec-tora com una envestida a la instituciósocial de la ciència moderna, ja sigui enla seva versió més clàssica o en la més«postmodema». Per tot això diria que és«políticament incorrecta» en l'àmbit delmón científic.

El segon context en el qual crec queapunta aquest treball d'una manera «políticament incorrecta» és el contextdiscursiu politicofeminista. I aquí es potdir que la María Jesús és capaç de fert rontollar aspectes centrals tant del ques'ha anomenat «feminisme de la igual-tat» —força criticat però també força p resent en l'àmbit institucional—, comdel «feminisme de la diferència» —en lesseves darreres versions: «ètica de la cura»,

«autoritat femenina», «ordre simbòlic dela mare»— com del feminisme méspostmodern o postfeminista com algunsi algunes l'anomenen.

Però amb això no vull dir, en absolut,que a través de la seva anàlisi l'autora faci una invalidació monolítica d'aques-tes postures i en construeixi una de

nova, sinó que considero que alhora quefa una anàlisi crítica recull aspectesbàsics de cadascuna, reconeix que lesnecessita per articular els elements alsquals apunta, però no es deixa atraparper cap dels paranys que cadascuna d'a-questes tradicions feministes construei x.L'autora refuta les conseqüències inde-sitjables o els efectes perversos que tota p roposta sociopolítica implica quanoblida que el seu sentit és relatiu a uncontext psicosocial concret i que, pertant, és sempre una proposta parcial i

situada (subratllo aquesta darrera apre-ciació com a pròpia, potser l'autora nohi estarà d'acord ! ).

Pel que fa al feminisme de la igualtat,crec que a través del llibre es posa clara-ment de manifest que el mecanisme dela mobilitat social que aquesta tradicióp roposa com a alternativa al pro b l em a de la desigualtat psicosocial és fal·laç.

Sabem que la mobilitat social, més quecanviar la situació, el que fa és perpe-tuar-la, això sí, recol·locant els difere ntsactors en diferents posicions de l'estru c-tura social. Amb la mobilitat social,algunes dones poden aconseguir efecti-vament posicions privilegiades i viureamb certa «dignitat», però quin és el costper a les altres dones (d'altres cultures ,a l t res condicions socials, etc.)? i el costper als altres col·lectius deprivats?, i quinés el nou model de relació entre elsg è neres que emergeix a partir d'aquesta mo bili t a t ?

Suposa la mobilitat social algun can-vi en la història de la discriminació/desi-gualtat de gènere, o continua essent mésdel mateix? O, pitjor encara, la mobili-tat social dibuixa un fals escenari en el

qual la sensació de canvi és present, l'e-fecte del qual és baixar la rere g uarda o la vigilància i col·locar les dones, o qualse-vol altre grup minoritari, en una condicióde més vulnerabilitat. En totes aquestesqüestions, la María Jesús apunta respo s-tes i posicionaments clars, sense reduir la complexitat del tema, assenyalant els

Ressenyes Papers 62, 2000 1 81


3/5

límits i les virtuts de cadascuna de lespossibles respo s t e s .

Una altra fractura profunda que consi-dero que aquest text aconsegueix traçar ésen relació amb la vàlua i amb el conceptede raó i d'ésser humà racional, entesa la racionalitat tal com ha estat conceptualit-zada durant els dos segles de modernitatque hem recorregut. El feminisme de la igualtat va ser un fill —no pas una filla—engendrat en plena modernitat, i com a tal vehicula aquesta herència. La noció deraó hi és central i la seva naturalesa domi-

nadora contamina qualsevol acció que esd e s p rengui d'aquest moviment. Ma r í a Jesús exposa clarament que el feminismede la igualtat no és una eina vàlida percombatre i transformar la vida social desi-gual entre homes i dones, i que en el seulloc el que cal és debilitar les bases quesustenten aquesta mena d'estructura socialdesigualitària que s'encarna en els indivi-

dus concrets.En efecte, aquesta obra ens re co rd a contínuament a través del seu desenvo-lupament, i ho fa servint-se de moltesil·lustracions pràctiques i concre t e s ,anant més enllà de la mera anàlisiintel·lectual —la qual cosa fa més granel seu mèrit—, que de la raó no ens en

podem fiar , que la raó ens pot confondre a b s olu ta m en t , i que la realitat social i la

fantas ia són difícilment discriminables mitjançant la ra ó . A través de la raóposem bastons a la roda del benestarcomú, però no ens acabem de cre u reque estem fent tal cosa. Se'n conclou,doncs, que la fe que dipositem en la raói en el discurs racional no té prec e de n t s ,és molt més forta del que ha estat qual-se vol altra rel i g i ó .

I, certament, des del feminisme de la igualtat es va fer una crida a les donesp e rquè la raó substituís en tot momental seu antecedent, anomenat «l'emoció»,en qualsevol àmbit del quotidià, des dellaboral passant pel personal fins al dels e xe. Això ha dut algunes dones, les qued e s i t javen realment transformar les re l a-

cions de gènere, a un punt sense re t orna partir del qual es pot treballar un can-vi de subjectivitat, i ha dut a un simula-c re (del qual no en coneixem encara totes les conseqüències, però sí algunescom ara l'anorèxia i la bulímia, l'ús crei-xent de l'enginyeria estètica, l'augmentde la re p roducció assistida, etc.) en lesque anhelaven només pujar en l'escala social amb l'objectiu d'amagar qualsevolaspecte vulnerable.

Quins són els elements als qualsapunta la María Jesús per confro n t a r

aquest punt? Potser no està del tot for-malitzada una proposta, però des delmeu punt de vista la implicació del quesí que es formalitza és força clara —nosé si aquí la pròpia autora s'hi re c one i-xerà—. Pe rquè si, tal com diu l'autora,l'acció humana resulta poc transpare n tper al propi ésser humà que l'executa; sisom capaços d'anar en contra dels nos-

t res propis projectes per la força perto r-badora de l'inconscient, ens cal intro-duir canvis en aquesta condició. It i n d rem una condició diferent quanpuguem re c onè i xer la nostra dependèn-cia i la necessitat d'establir un vincleamb l'altre .

La dependència i el vincle, doncs, sónun bon instrument per augmentar elcont rol de la nostra vida, tant individualcom col·lectiva, i per augmentar elsgraus de llibertat de la nostra acció, aixícom per aproximar-nos a condicionsmés igualitàries. Per tant, en aquest puntc rec que la proposta que llança la María

Jesús és la de la relació, del vincle i del'aliança amb l'altre. Ara, això sí, una relació no construïda en base a compli-citats borroses, indiferenciació o narci-

sisme primari, sinó en base a solidaritatsre c í p roques i projectes construïts con-

juntament i continuadament.Però, malgrat que la relació sigui un

element important al qual apunta l'au-tora, que no sembli que la María Je s úss'està apropant a allò que s'ha anome-nat darrerament el pensament de «l'èti-



4/5

ca de la cura» ni als estudis sobre «l'au-toritat femenina», ni als treballs basatsen «l'ordre simbòlic de la mare», treballsque podem interpretar com les darreresversions del feminisme de la diferència.No res més lluny d'això. I és per aques-tes raons que, afegides a les anteriors,persisteix en mi la idea d'interpretar coma principal valor d'aquesta obra el fet d'a-trevir-se a ser «políticament incorrecta».

Per la María Jesús l'elogi a la diferèn - c ia de la dona en el discurs polític quansubstitueix la lluita contra la desigualtat

(postura que ha pres certa força actual-ment en l'àmbit acadèmic), conve rt e i x la misèria resultant de la història de la discriminació entre els gèneres en una virtut. Aquest dispositiu que condueix a

positivitzar allò que és femení (posat enpràctica pel feminisme de la diferència),quan se sap que la genealogia del que ésfemení està profundament marcada per

la dominació i el poder, suggereix a l'au-tora la presència d'una necessitat molt f o rta de re c o n e i xement per part de les dones que ho pra ctique n . Necessitat quepot ser interpretada com un símptoma de subjectivitat estigmatitzada i no coma indici d'un projecte social de canvi i enpositiu. En aquesta «operació pseudora-cional» la raó ens estaria jugant una mala passada, i ens portaria a confondrerealitat social amb fantasia, la re a l i t a tsocial d'allò que som les dones històri-cament construïdes amb la fantasia indi-vidual i/o col·lectiva d'allò que ens agra-daria ser.

Però tampoc no s'apunta en aquesta obra al postfeminisme en un sentit mésd e c onstruccionista, més relativista i mésoptimista en relació amb el canvi social,

que suposaria apuntar directament a la d e c o n s t rucció cultural del si stema s exe/ g è nere. L'autora insisteix en el fetque el canvi i la tra n s f o rmació social són

força difícils —encara que no impossi-bles—, perquè les condicions sociohistò-riques s'inscriuen, s' en carnen en l'aspecte

fís i c , en l'aspecte biològic que ens cons-

titueix (desig, necessitat, etc.). I sabemque l'aspecte biològic és de transforma-ció lenta i costosa.

Per tant, ni igualtat ni diferència, nid ec o n s t rucció en un sentit radical, sinósimilitud (per això incorrecció política!).L'ètica de la similitud es planteja en elsentit que no és la raó sinó el patimentla base per construir un ésser humà uni-versal, que permeti la vinculació ambl ' a l t re —qualsevol altre— per simili-tud/identificació. En aquest sentit, l'au-tora assenyala que les diferències tradi-

cionals (de cultura, edat, gènere, etc.) nosón importants quan se les compara amb el dolor i la humiliació que suposa la desigualtat.

Després d'aquest trajecte politicoa-cadèmic o academicopolític però bàsi-cament «incorrecte», ¿com hem d'afro n-tar la desigualtat social en general i la deg ène re en parti cu l ar, segons ens plante-

ja María Jes ú s?En aquesta obra es parteix de la con-clusió bàsica, derivada de tot el que s'ha anat dient, que som subjectes agents,co ns t ructors de realitat, per una banda.I, per l'altra, que els nostres desigs hanestat produïts per una societat desigua-litària, malgrat que els puguem ve s t i ramb bones intencions. El canvi social

passa, doncs, necessàriament pel canvi dels no s t res desigs . Arribats en aquest punt, la María Jesús ens convida, ens incita, a ferla construcció col·lectiva de desigs desit -

ja ble s . Desigs de segon ordre que passin a substituir els de primer ord re, entre elsquals hi podem trobar el desig de mobi-litat social (fem. de la igualtat) i el desig de fusió en la relació (fem. de la diferèn-cia) i tots aquells que contribueixen a

perpetuar la desigualtat. La llei del desig,pròpia de la societat desigualitària, ha deser substituïda pel desig de llei si de veri-tat aspirem a una societat amb menyshumiliació i menys patiment.

Però el problema que se'ns presenta ésque la llei no ens pot orientar mit- jançant la re p ressió o la imposició, sinó

Ressenyes Papers 62, 2000 1 83


5/5

que tots i totes ens hi hem de sentir vin-culats i vinculades. Per això, la capacitatde re fle x ivi t a t i l'existència d'unes co n di - cions que permetin de posar-la en pràctica

es conve rt e i xen en elements impres c i n-dibles per al canvi social . Po t s e r, enaquest sentit, sento que aquesta obra fila molt prim en l'explicació de com esmanté l'ordre social, i per això ress alta molts dels obstacles del canvi social.

Però compte, no hem de confondre

ni reduir la reflexivitat a l'autoanàlisi,sinó a l ' h e t e ro a n à l i s i , si ens empare men el fil argumentatiu d'aquest labo-riós, profund, compromès i provo c a t i ut reball que ha dut a terme la Ma r í a

Je s ú s .

Margot Pujal i LlombartUnitat de Psicologia Socia l

Facultat de Psicologia Universitat Autònoma de Ba rc e l o n a


El malestar de la desigualdad, reseña.pdf

Documents

Transcript of El malestar de la desigualdad, reseña.pdf