IMPACTE A LA BIOSFERA

Georgina Grau i Irene Aranda

2n ESO

CEPSA Oriol Martorell

PRESENTACIÓCaracterístiques

• El mico aranya, rep aquests nom per la longitud dels seus braços, cames i cua que, en relació amb la mida del cos, li dona aquests aspecte. Gràcies a aquestes extremitats és molt àgil.

• El seu cos mesura de 35 a 75 cm de longitud.• El pes mitjà de les femelles és de uns 8,4 Kg, en canvi el dels mascles és d’uns 9,6 Kg,

encara que poden arribar a pesar 15 Kg.• Té una llarga cua prènsil de 60 a 92 cm, que l’utilitzen com una cinquena mà per

traslladar-se entre els arbres amb molta precisió i rapidesa.• El cos està cobert per un pelatge greixós, dens i llarg en els individus que viuen en

llocs temperats, i és molt curt i escàs en els que habiten en llocs càlids. El color varia segons l’espècie: gris-groguenc, negre, gris-marronós o castany, que és més clar que en les parts inferiors. Els ulls estan vorejats per un anell blanc.

• Només tenen quatre dits, els falta el polze.• Els genitals de les femelles són grans i en forma de pèndol i amb freqüència es

confonen amb el penis dels mascles.

• Podem trobar aquest mico en boscos de diferents altituds, des dels 40m fins als 2000 m.

• Viu principalment però, a les selves i en boscos de tipus tropical,. En algunes èpoques de l’any penetra al bosc de boira.

• Prefereix les zones més altes dels boscos.

On viuen?

•A les selves tropicals de l’Amèrica del Sud es poden trobar fins a quatre espècies diferents de micos aranya des de Mèxic fins a Brasil i Bolívia. Aquets micos són, potser, els més populars de Sud Amèrica.

• El mico aranya Mauriqui es troba exclusivament al sud-oest del Brasil.

Com viuen?

• Els micos aranya vivien en grups territorials de fins a 40 individus, però actualment es troben grups de 6 a 30 individus, amb una mitjana de 20. Aquests grups estan compostos pels dos sexes, encara que també podem trobar associacions de mascles de diferents edats que viuen independents del grup principal.

• Per buscar el menjar es divideixen en subgrups de 2 a 8 individus. • Els grups comparteixen una àrea de 70 a 250 hectàrees. Part de les àrees poden

ser comunes amb altres grups, però si els dos grups la decideixen visitar a la vegada, la trobada acaba amb una baralla, en la qual s’hi involucren fins i tot les femelles.

• És un mamífer molt social i gregari.• És diürn.

Què mengen ?

Igual que tots els altres primats , el mico aranya és omnivor. La seva alimentació consisteix en un 85% en fruites i es complementa en fulles, flors, llavors i insectes .Les seves cries s’alimenten amb la llet materna durant el primer anys de vida.

Reproducció

• L’aparellament, com molts altres primats, no té una època de zel, sinó que ocorre durant tot l’any. La majoria dels bebès neixen durant la temporada de sequera.

• Les femelles tendeixen a dispersar-se en la pubertat per unir-se a grups diferents, mentre que els mascles romanen en el seu grup original. Les femelles escullen una parella del grup. Ambdós oloren els genitals de la parella abans de l’aparellament.

• La gestació dura de 226 a 232 dies. Durant els primers4 mesos, la cria, està amb la mare i després es va independitzant a poc a poc. Una nova cria es concedeix cada 3 anys. La maduresa sexual arriba als 4 o 5 anys.

IMPACTEActualment el mico aranya, malgrat que és comú en certs llocs, es troba en les llistes vermelles d’espècies en perill d’extinció de la Unió Mundial de la Naturalesa.

Està condemnat a desaparèixer per les següents causes:

• La desforestació indiscriminada• Fragmentació de l’hàbitat• És depredat per l’ós bru• És depredat per l’àliga harpia. • La cacera de subsistència dels

humans.

Actualment el mico aranya té un

risc d’extinció en estat silvestre de mitjà termini i es troba en la categoria de Vulnerable*.

*Vulnerable: l’espècie no està críticament en perill o en perill, però afronta un alt risc d’extinció en estat silvestre en el mitjà termini.

Any 2001

Amenaçades Menor riscExtingides

Any 1994

AmenaçadesExtingides Menor risc

• El mico aranya, en condicions normals té una expectativa de vida de 33 anys. Actualment té una expectativa de vida de 20 anys.

• Té una taxa de natalitat baixa, ja que com a màxim pareix una cria amb un període de gestació de 139 dies.

• S’estima que en els anys 1500 n’hi havia més de 400 mil; al 1977 no passaven els mil en estat salvatge.

• Una de les causes principals d’extinció del mico aranya és la desforestació, tala d’arbres relacionada amb l’obtenció de pasta per fer paper. Probablement, l’extinció d’aquest animal manté relació amb la generalització de l’ús del paper i a l’augment de les publicacions que es va dur a terme al segle XX. A mesura que ha anat passant el temps s’ha anat intensificant la necessitat de produir paper, sobretot aquests últims anys en que els països desenvolupats augmenten el seu consum.

SOLUCIONS• Evitar la desforestació, per

tant, és una prioritat per tal de fer possible la seva supervivència. Una possibilitat pot ser augmentar les zones de repoblació d’ arbres, per tal de tenir conreus que al cap d’uns anys es podran tallar i així no minvar els arbres verges de la selva.

• Conservar la selva en tota la seva extensió (espais grans) perquè els micos es puguin traslladar de lloc lliurament.

• Controlar les espècies que en són depredadores.

• Impedir la cacera per humans i substituir-la per altres espècies alimentàries (pollastre, be, porc, etc.).

• Degut a la seva vulnerabilitat en estat silvestre hauríem d’intentar la seva procreació (descendència) en centres controlats, com zoos o espais protegits.

• Al tenir només una cria s’haurien de cuidar la vida de les femelles.

BIBLIOGRAFIA• http://www.fotonostra.com/albums/animales/monoarana.htm

• http://es.wikipedia.org/wiki/Ateles

• http://www.guiascostarica.com/ma/ma22.htm

• http://www.damisela.com/zoo/mam/primates/cebidae/arachnoides/index.htm

• http://www.ihne.chiapas.gob.mx/zoomat/zoovirtual/MONOARA%C3%91A.htm

• http://www.olgui.com/archivos/ciencia_science/monos_arana_usa.php• http://www.yucatan.com.mx/especiales/faunaenextincion/mono_arania.

asp

• http://www.proaves.org/article.php?id_article=235

• http://www.ecoportal.net/contenido/temas_especiales/animales/el_mono_arana