EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

4 EL MÓN MEDIEVAL 5 www.monmedieval.cat

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 NOTÍCIES

09 CONCURS

12 AGENDA

14 MÚSICA

16 GENEALOGIA

17 NUMISMÀTICA

18 FESTES, FIRES I FESTIVALS

20 CUINA MEDIEVAL

22 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

24 LLIBRES / CD / DVD

Articles 26 L’ENTREVISTA Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa

34 SOCIETAT Els Jueus a la Catalunya Medieval

48 TRADICIONS I FESTES El Nadal a l’Edat Mitjana

62 HISTÒRIA PER VIATJAR-- Sant Pere de Rodes, gran meravella romànica

74 NOUS TEMES El món medieval al còmic

84 EXPOSICIONS Princeses de Terres Llunyanes

98 RUTES Castells de l’Alt Empordà

Sumari Número 9 Sumari Número 9

José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval, Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals

Dr. Flocel Sabaté i CurullCatedràtic d’Història MedievalDep. d’Història, Universitat de Lleida

Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval, Universitat de Barcelona

Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona

Lluís Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears

Lydia Gordo RibasArqueòloga i filòloga

Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval

Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador

Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org

Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia

Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador

Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC

Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Daniel Piñol i AlabartProfessor de Paleografia i DiplomàticaVicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures Romàniques MedievalsSecretària de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Comitè assessor

35 www.monmedieval.cat

E ls jueus són un grup r e l i g i ó s que varen viure a la Catalunya Medieval, fins a la

seva expulsió l’any 1492. A tota l’Europa Medieval els jueus vivien a les ciutats en institucions jurídiques que els agrupaven (anomenades aljames) i en barris especí-fics (calls, cuirasses o jue-ries). En un primer moment els jueus foren tolerats per passar posteriorment a ser perseguits, atacats i final-ment expulsats. Els jueus medievals han estat profun-dament estudiats tant per historiadors clàssics (com Carreras i Candi) i moderns (David Romano, Jaume Riera Sans, Eduard Feliu). Sempre es presenta al jueu medieval com a usurer, prestamista… són estereotips que intenta-rem trencar per donar una visió més àmplia del tema. Per aquesta raó dediquem avui el present article per veure com vivien els jueus a casa nostra a l’Edat Mitjana.

BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVAEls jueus difereixen dels cristi-ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Els jueus es-peren el messies, per tant no

creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és Tanak, acrònim de les tres parts de la Bíblia hebrea: la Torà (la llei), Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El pri-mer compren el Gènesi, Èxo-de, Levític, Nombres i Deu-

teronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Sa-muel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ke-tuvim inclou el Càn-tic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesi-astès i Ester. També en formen part els lli-bres que els cristians anomenen “poètics i sapencials”: Salms, Proverbis i Job; tam-bé s’inclouen els lli-bres Esdres, Nehemi-es i Cròniques.

Els caixrut són les normes alimentàries que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref = es-queixar) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscos, insectes, rèptils, èquids, amfi-

bis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix i la barreja de productes càrnics amb làctics.

La festa més important és el xàbat o dia de descans que cau en dissabte. Durnat el xà-vat no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. Al-

Dret

34 EL MÓN MEDIEVAL

els Jueusa la Catalunya Medieval

Dret

ROGER BENITO JULIÀ

HISTORIADOR

34

48 EL MÓN MEDIEVAL

Tradicions i Festes

S ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imat-ges que hem descrit no fan referència a l’úl-

tim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana.

Les festes de Nadal són en-cara les més populars i de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tra-dicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-

tica teològica com en la seva expressió pública i popular.

El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’al-tres.

Així, l’elecció del 25 de de-sembre com a data del naixe-ment de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el mo-ment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia co-mença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristi-ans a tan assenyalada data era

evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les te-nebres del pecat; una llum en la obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humani-tat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes carac-terístiques amb la festa cris-tiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia.

Per això no ens ha de sor-prendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cris-tianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si du-rant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va apor-tar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava

El Nadala l ’Edat Mitjana

FRANCISCO JOSÉ GÓMEZ FERNÁNDEZ

LLICENCIAT EN HISTÒRIA

ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENYATAIRE ALEMANY TALLANT UN ARBRE SEC QUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SA-BATER ITALIÀ QUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPE-ROLS CATALANS QUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORA-CIÓ DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLÇOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PAS-

TÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.

62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat

Monuments Monuments

TEXT: IGNASI ROBLEDA

FOTOS: JULIÁN GUISADO

Sant Pere de Rodesgran maravella romànica

48

62

74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat

Miquel Bresolí Pijuan, Periodista

L ’ E d a t Mitjana no n’ha e s t a t cap ex-cepc ió , ans al contrari,

des del primer moment, va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep.

PRINCE VALIANTI es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història matei-xa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-

ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep va-lent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Ca-melot. De fet, el títol real de

la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”.D’origen escandi-nau, Valiant -que perdé el nom origi-nal, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearst- viurà les seves pri-meres aventures a la cort artúrica, però ben aviat comença-rà a rodar món, una característica comu-na a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viat-ges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més in-

creïbles. Aquesta desafora-da fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més di-vulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica.Amb tot, per Oriol Garcia

Nous Temes

El món medieval al CÒMIC

Nous Temes

NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CÒMIC VA VIURE LA SEVA ETA-PA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL QUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIÓ ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MA-NERA QUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA, EL CÒMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTÒRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRACIÓ I L’EXCUSA PER NARRAR HISTÒRIES FANTÀSTICS, PLENES D’ÉS-

SERS MÍTICS.

74Exposicions Exposicions

85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL

PER JORDI MIRAS LLOPART I RAMON SAROBE

E l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce-lona va acollir finalment l’espera-da exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana, organitzada con-juntament pel Museu d’Història

de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des-prés cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre.A més del mèrit tractar-se de la primera ex-posició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat, des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, mal-grat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena, i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic.Va ser necessària una exhaus-tiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala interna-cional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;

grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegura-des per quantitats excepcionals.Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i co-neixedors de l’acceptació que va tenir l’exposi-ció, volem recordar-la i compartir amb els nos-tres lectors el repàs que s’hi feia de les estretes relacions que es van donar entre dos països tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).

Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana

84

98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat

Castellsa l’Alt Empordà

Rutes

www.monmedieval.cat 99

TEXT I FOTOGRAFIES:RAMON ORPINELL VILARROIG

DIRECTOR GERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA

WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

Rutes

98

4 EL MÓN MEDIEVAL 5 www.monmedieval.cat

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 NOTÍCIES

09 CONCURS

12 AGENDA

14 MÚSICA

16 GENEALOGIA

17 NUMISMÀTICA

18 FESTES, FIRES I FESTIVALS

20 CUINA MEDIEVAL

22 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

24 LLIBRES / CD / DVD

Articles 26 L’ENTREVISTA Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa

34 SOCIETAT Els Jueus a la Catalunya Medieval

48 TRADICIONS I FESTES El Nadal a l’Edat Mitjana

62 HISTÒRIA PER VIATJAR-- Sant Pere de Rodes, gran meravella romànica

74 NOUS TEMES El món medieval al còmic

84 EXPOSICIONS Princeses de Terres Llunyanes

98 RUTES Castells de l’Alt Empordà

Sumari Número 9 Sumari Número 9

José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval, Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals

Dr. Flocel Sabaté i CurullCatedràtic d’Història MedievalDep. d’Història, Universitat de Lleida

Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval, Universitat de Barcelona

Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona

Lluís Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears

Lydia Gordo RibasArqueòloga i filòloga

Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval

Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador

Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org

Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia

Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador

Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC

Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Daniel Piñol i AlabartProfessor de Paleografia i DiplomàticaVicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures Romàniques MedievalsSecretària de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Comitè assessor

35 www.monmedieval.cat

E ls jueus són un grup r e l i g i ó s que varen viure a la Catalunya Medieval, fins a la

seva expulsió l’any 1492. A tota l’Europa Medieval els jueus vivien a les ciutats en institucions jurídiques que els agrupaven (anomenades aljames) i en barris especí-fics (calls, cuirasses o jue-ries). En un primer moment els jueus foren tolerats per passar posteriorment a ser perseguits, atacats i final-ment expulsats. Els jueus medievals han estat profun-dament estudiats tant per historiadors clàssics (com Carreras i Candi) i moderns (David Romano, Jaume Riera Sans, Eduard Feliu). Sempre es presenta al jueu medieval com a usurer, prestamista… són estereotips que intenta-rem trencar per donar una visió més àmplia del tema. Per aquesta raó dediquem avui el present article per veure com vivien els jueus a casa nostra a l’Edat Mitjana.

BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVAEls jueus difereixen dels cristi-ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Els jueus es-peren el messies, per tant no

creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és Tanak, acrònim de les tres parts de la Bíblia hebrea: la Torà (la llei), Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El pri-mer compren el Gènesi, Èxo-de, Levític, Nombres i Deu-

teronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Sa-muel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ke-tuvim inclou el Càn-tic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesi-astès i Ester. També en formen part els lli-bres que els cristians anomenen “poètics i sapencials”: Salms, Proverbis i Job; tam-bé s’inclouen els lli-bres Esdres, Nehemi-es i Cròniques.

Els caixrut són les normes alimentàries que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref = es-queixar) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscos, insectes, rèptils, èquids, amfi-

bis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix i la barreja de productes càrnics amb làctics.

La festa més important és el xàbat o dia de descans que cau en dissabte. Durnat el xà-vat no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. Al-

Dret

34 EL MÓN MEDIEVAL

els Jueusa la Catalunya Medieval

Dret

ROGER BENITO JULIÀ

HISTORIADOR

34

48 EL MÓN MEDIEVAL

Tradicions i Festes

S ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imat-ges que hem descrit no fan referència a l’úl-

tim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana.

Les festes de Nadal són en-cara les més populars i de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tra-dicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-

tica teològica com en la seva expressió pública i popular.

El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’al-tres.

Així, l’elecció del 25 de de-sembre com a data del naixe-ment de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el mo-ment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia co-mença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristi-ans a tan assenyalada data era

evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les te-nebres del pecat; una llum en la obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humani-tat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes carac-terístiques amb la festa cris-tiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia.

Per això no ens ha de sor-prendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cris-tianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si du-rant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va apor-tar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava

El Nadala l ’Edat Mitjana

FRANCISCO JOSÉ GÓMEZ FERNÁNDEZ

LLICENCIAT EN HISTÒRIA

ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENYATAIRE ALEMANY TALLANT UN ARBRE SEC QUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SA-BATER ITALIÀ QUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPE-ROLS CATALANS QUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORA-CIÓ DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLÇOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PAS-

TÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.

62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat

Monuments Monuments

TEXT: IGNASI ROBLEDA

FOTOS: JULIÁN GUISADO

Sant Pere de Rodesgran maravella romànica

48

62

74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat

Miquel Bresolí Pijuan, Periodista

L ’ E d a t Mitjana no n’ha e s t a t cap ex-cepc ió , ans al contrari,

des del primer moment, va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep.

PRINCE VALIANTI es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història matei-xa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-

ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep va-lent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Ca-melot. De fet, el títol real de

la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”.D’origen escandi-nau, Valiant -que perdé el nom origi-nal, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearst- viurà les seves pri-meres aventures a la cort artúrica, però ben aviat comença-rà a rodar món, una característica comu-na a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viat-ges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més in-

creïbles. Aquesta desafora-da fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més di-vulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica.Amb tot, per Oriol Garcia

Nous Temes

El món medieval al CÒMIC

Nous Temes

NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CÒMIC VA VIURE LA SEVA ETA-PA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL QUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIÓ ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MA-NERA QUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA, EL CÒMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTÒRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRACIÓ I L’EXCUSA PER NARRAR HISTÒRIES FANTÀSTICS, PLENES D’ÉS-

SERS MÍTICS.

74Exposicions Exposicions

85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL

PER JORDI MIRAS LLOPART I RAMON SAROBE

E l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce-lona va acollir finalment l’espera-da exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana, organitzada con-juntament pel Museu d’Història

de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des-prés cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre.A més del mèrit tractar-se de la primera ex-posició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat, des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, mal-grat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena, i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic.Va ser necessària una exhaus-tiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala interna-cional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;

grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegura-des per quantitats excepcionals.Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i co-neixedors de l’acceptació que va tenir l’exposi-ció, volem recordar-la i compartir amb els nos-tres lectors el repàs que s’hi feia de les estretes relacions que es van donar entre dos països tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).

Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana

84

98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat

Castellsa l’Alt Empordà

Rutes

www.monmedieval.cat 99

TEXT I FOTOGRAFIES:RAMON ORPINELL VILARROIG

DIRECTOR GERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA

WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

Rutes

98

26 EL MÓN MEDIEVAL 27 www.monmedieval.cat

L’Entrevista L’Entrevista

“ El que ens fa pràcticament únics a Europa són les mostres del regnat visigòtic, dels segles IV d.C al VIII ”

text i Fotos:ignasi roBleda

Les obres del complex de Sant Pere van començar el 1995 amb una inversió im-portant: 11,5 milions d’eu-ros. Els resultats han estat un èxit?Bé, els resultats es mesuren a partir de diversos paràme-tres. Des del punt de vista científic, de la investiga-ció arqueològica, històrica i arquitectònica, que és el primer que es va fer i el pri-mer que teníem clar des que vam redactar el Pla Direc-tor, veritablement ha estat molt profitós, i ple de grates sorpreses, en el sentit que s’han recuperat espais que es desconeixien, com per exemple el baptisteri epis-copal als peus de la nau de Santa Maria. I s’ha recuperat un complex episcopal molt més gran i molt més ric del que en principi s’esperava, i del qual teníem petites pin-zellades. Per tant, pel que fa al coneixement científic del conjunt, pensem que s’ha ar-ribat a un punt molt bo i as-solit un nivell molt profitós.

Pel que fa a la seva presen-tació…Conegut el monument, s’ha buscat una manera de pre-sentar-lo facilitant-ne la in-terpretació. Hi ha una frase que un dia se’m va ocórrer, i que també me l’han repe-tit en algun lloc: “hem pro-curat fer poc soroll per què

les pedres parlin”. Aquesta és la filosofia de la inter-venció. Hem intentat col-locar al seu lloc aquest gran complex episcopal del segle VI, i deixar la resta en una situació de preservació i de reconeixement, atorgant el protagonisme a les mateixes pedres, sense massa inter-

OBRES DE REMODELACIó DE L’ANTIC COMPLEX DE SANT PERE DE TERRASSA

Domènec Ferran, director del Museu de TerrassaDe conserge del castell-cartoixa de Vallparadís a director del Museu de Terrassa, pas-sant per la plaça de tècnic, Domènech Ferran coneix, des de dins, tots els secrets de la institució, però també de la història i l’art de Terrassa, amb especial predilecció pel període medieval. Llicenciat en Història de l’Art per la UAB i amb un màster en Museo-logia, va fer els seus primers passos en l’àmbit professional a Lleida, treballant per la Generalitat. Ha liderat tot el projecte d’ampliació i remodelació del complex de Sant Pere, ara Seu d’Ègara, un espai que recull testimonis artístics i arqueològics d’un ampli període històric, des de l’iber fins a l’actualitat, amb especial accent a les produccions del regnat visigòtic.

26 EL MÓN MEDIEVAL 27 www.monmedieval.cat

L’Entrevista L’Entrevista

“ El que ens fa pràcticament únics a Europa són les mostres del regnat visigòtic, dels segles IV d.C al VIII ”

text i Fotos:ignasi roBleda

Les obres del complex de Sant Pere van començar el 1995 amb una inversió im-portant: 11,5 milions d’eu-ros. Els resultats han estat un èxit?Bé, els resultats es mesuren a partir de diversos paràme-tres. Des del punt de vista científic, de la investiga-ció arqueològica, històrica i arquitectònica, que és el primer que es va fer i el pri-mer que teníem clar des que vam redactar el Pla Direc-tor, veritablement ha estat molt profitós, i ple de grates sorpreses, en el sentit que s’han recuperat espais que es desconeixien, com per exemple el baptisteri epis-copal als peus de la nau de Santa Maria. I s’ha recuperat un complex episcopal molt més gran i molt més ric del que en principi s’esperava, i del qual teníem petites pin-zellades. Per tant, pel que fa al coneixement científic del conjunt, pensem que s’ha ar-ribat a un punt molt bo i as-solit un nivell molt profitós.

Pel que fa a la seva presen-tació…Conegut el monument, s’ha buscat una manera de pre-sentar-lo facilitant-ne la in-terpretació. Hi ha una frase que un dia se’m va ocórrer, i que també me l’han repe-tit en algun lloc: “hem pro-curat fer poc soroll per què

les pedres parlin”. Aquesta és la filosofia de la inter-venció. Hem intentat col-locar al seu lloc aquest gran complex episcopal del segle VI, i deixar la resta en una situació de preservació i de reconeixement, atorgant el protagonisme a les mateixes pedres, sense massa inter-

OBRES DE REMODELACIó DE L’ANTIC COMPLEX DE SANT PERE DE TERRASSA

Domènec Ferran, director del Museu de TerrassaDe conserge del castell-cartoixa de Vallparadís a director del Museu de Terrassa, pas-sant per la plaça de tècnic, Domènech Ferran coneix, des de dins, tots els secrets de la institució, però també de la història i l’art de Terrassa, amb especial predilecció pel període medieval. Llicenciat en Història de l’Art per la UAB i amb un màster en Museo-logia, va fer els seus primers passos en l’àmbit professional a Lleida, treballant per la Generalitat. Ha liderat tot el projecte d’ampliació i remodelació del complex de Sant Pere, ara Seu d’Ègara, un espai que recull testimonis artístics i arqueològics d’un ampli període històric, des de l’iber fins a l’actualitat, amb especial accent a les produccions del regnat visigòtic.

35 www.monmedieval.cat

E ls jueus, com a grup religiós, van ser presents a la Catalu-nya medie-val fins a la seva expul-

sió, que es va produir l’any 1492. A tota Europa, tenien les seves pròpies instituci-ons jurídiques (conegudes en alguns casos amb el nom d’aljama, tot i que aquest que s’utilitza sobretot en el cas de les musulmanes) i vivien en barris específics (calls, cuirasses o jueries). La seva relació amb la res-ta de comunitats i amb el poder va ser canviant, al llarg de l’Edat Mitjana: si bé en un primer moment foren tolerats, la seva si-tuació va anar empitjorant amb el temps, fins que van començar a ser oficialment perseguits i, finalment, ex-pulsats. L’empremta que van deixar, de totes maneres, va ser prou profunda, i això ha fent que molts historiadors, tant clàssics com moderns, fessin d’aquesta comunitat l’objecte dels seus estudis. És el cas de gent com Carreras i Candi, en el primer grup; i Da-vid Romano, Jaume Riera Sans i Eduard Feliu, en el segon.

BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVAEls jueus difereixen dels cristi-

ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Encara esperen el messies i, per tant, no creuen en el Nou Testament ni en la fi-gura de Jesucrist. El seu corpus religiós és el Tanak, acrònim de les tres parts que conformen la Bíblia hebrea: la Torà (la llei),

Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer llibre com-prèn Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. El Ne-viim comprèn els lli-bres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ke-tuvim, inclou el Càn-tic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Ecle-siastès i Ester. També en formen part els lli-bres que els cristians anomenen “poètics i sapiencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’hi inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques.

Els caixrut són les lleis alimentàries i les normes que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (cai-xer) són els provinents d’animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames, i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els

nocturns. Els aliments prohibits (taref) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscs, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix, i la barreja de productes carnis amb làctics.

La festa més important és

Societat

34 EL MÓN MEDIEVAL

els Jueusa la Catalunya Medieval

Societat

roger Benito julià

historiador

A DALT: UN RABÍ LLEGEIX EL TALMUD EN UNA SINAGOGA. BRITISH LIBRARy, LONDRES.A LA DRETA: MINIATURA D’UNA HAGGADA qUE REPRESENTA TREBALLS DEL POBLE JUEU.

35 www.monmedieval.cat

E ls jueus, com a grup religiós, van ser presents a la Catalu-nya medie-val fins a la seva expul-

sió, que es va produir l’any 1492. A tota Europa, tenien les seves pròpies instituci-ons jurídiques (conegudes en alguns casos amb el nom d’aljama, tot i que aquest que s’utilitza sobretot en el cas de les musulmanes) i vivien en barris específics (calls, cuirasses o jueries). La seva relació amb la res-ta de comunitats i amb el poder va ser canviant, al llarg de l’Edat Mitjana: si bé en un primer moment foren tolerats, la seva si-tuació va anar empitjorant amb el temps, fins que van començar a ser oficialment perseguits i, finalment, ex-pulsats. L’empremta que van deixar, de totes maneres, va ser prou profunda, i això ha fent que molts historiadors, tant clàssics com moderns, fessin d’aquesta comunitat l’objecte dels seus estudis. És el cas de gent com Carreras i Candi, en el primer grup; i Da-vid Romano, Jaume Riera Sans i Eduard Feliu, en el segon.

BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVAEls jueus difereixen dels cristi-

ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Encara esperen el messies i, per tant, no creuen en el Nou Testament ni en la fi-gura de Jesucrist. El seu corpus religiós és el Tanak, acrònim de les tres parts que conformen la Bíblia hebrea: la Torà (la llei),

Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer llibre com-prèn Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. El Ne-viim comprèn els lli-bres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ke-tuvim, inclou el Càn-tic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Ecle-siastès i Ester. També en formen part els lli-bres que els cristians anomenen “poètics i sapiencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’hi inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques.

Els caixrut són les lleis alimentàries i les normes que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (cai-xer) són els provinents d’animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames, i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els

nocturns. Els aliments prohibits (taref) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscs, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix, i la barreja de productes carnis amb làctics.

La festa més important és

Societat

34 EL MÓN MEDIEVAL

els Jueusa la Catalunya Medieval

Societat

roger Benito julià

historiador

A DALT: UN RABÍ LLEGEIX EL TALMUD EN UNA SINAGOGA. BRITISH LIBRARy, LONDRES.A LA DRETA: MINIATURA D’UNA HAGGADA qUE REPRESENTA TREBALLS DEL POBLE JUEU.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Tradicions i Festes

S ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imat-ges que hem descrit no fan referència a l’úl-

tim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1.000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana.

Les festes de Nadal són en-cara les més populars de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les co-neixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tra-dicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-

tica teològica com en la seva expressió pública i popular.

El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’al-tres.

Així, l’elecció del 25 de de-sembre com a data del naixe-ment de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el mo-ment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia co-mença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristi-ans a tan assenyalada data era

evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les te-nebres del pecat; una llum en l’obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humani-tat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes carac-terístiques amb la festa cris-tiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia.

Per això no ens ha de sor-prendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cris-tianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si du-rant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va apor-tar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava

El Nadala l ’Edat Mitjana

Francisco josé góMez Fernández

llicenciat en història

EL REIS MAGS D’ORIENT. LibRE dE LES hoRES dE LLuiS d’oRLEanS.© FOTO M. MOLEIRO EDITOR. WWW.MOLEIRO.COM

ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENyATAIRE ALEMANy TALLANT UN ARBRE SEC qUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SA-BATER ITALIÀ qUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPE-ROLS CATALANS qUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORA-CIó DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLçOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PAS-

TÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Tradicions i Festes

S ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imat-ges que hem descrit no fan referència a l’úl-

tim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1.000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana.

Les festes de Nadal són en-cara les més populars de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les co-neixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tra-dicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-

tica teològica com en la seva expressió pública i popular.

El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’al-tres.

Així, l’elecció del 25 de de-sembre com a data del naixe-ment de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el mo-ment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia co-mença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristi-ans a tan assenyalada data era

evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les te-nebres del pecat; una llum en l’obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humani-tat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes carac-terístiques amb la festa cris-tiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia.

Per això no ens ha de sor-prendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cris-tianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si du-rant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va apor-tar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava

El Nadala l ’Edat Mitjana

Francisco josé góMez Fernández

llicenciat en història

EL REIS MAGS D’ORIENT. LibRE dE LES hoRES dE LLuiS d’oRLEanS.© FOTO M. MOLEIRO EDITOR. WWW.MOLEIRO.COM

ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENyATAIRE ALEMANy TALLANT UN ARBRE SEC qUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SA-BATER ITALIÀ qUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPE-ROLS CATALANS qUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORA-CIó DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLçOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PAS-

TÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.

62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat

Història per viatjar Història per viatjar

CARRER DEL BISBE.© BARCELONA/FOTOTEXT.

text: ignasi roBleda

Fotos: julián guisado

Sant Pere de Rodesgran meravella romànica

62 EL MÓN MEDIEVAL 63 www.monmedieval.cat

Història per viatjar Història per viatjar

CARRER DEL BISBE.© BARCELONA/FOTOTEXT.

text: ignasi roBleda

Fotos: julián guisado

Sant Pere de Rodesgran meravella romànica

74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat

Miquel Bresolí Pijuan, PeriodiSta

L ’ E d a t M i t j ana no n’ha estat cap excepció, ans al c o n t r a -ri, des

del primer moment va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics, es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, imme-diatament tothom pensa en un príncep.

PRINCE VALIANTI es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història matei-xa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-

ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep va-lent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Ca-melot. De fet, el títol real de

la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”.

D’origen escan-dinau, Valiant -que perdé el nom origi-nal, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearst- viurà les seves pri-meres aventures a la cort artúrica, però ben aviat comença-rà a rodar món, una característica comu-na a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viat-ges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més in-

creïbles. Aquesta desafora-da fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més di-vulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica.

Amb tot, per Oriol Gar-

Nous Temes

El món medieval al còmic

Nous Temes

NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CòMIC VA VIURE LA SEVA ETA-PA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL qUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIó ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MA-NERA qUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIó ARTÍSTICA, EL CòMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTòRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRA-CIó I L’EXCUSA PER NARRAR HISTòRIES FANTÀSTIqUES, PLENES

D’ÉSSERS MÍTICS.

GuifRé 879, d'oRioL GaRCia QuERa. © EdiCionS CaSaLSa La PÀGina SEGuEnt:L’ExèRCit ERRant, dE x.ESCuRa, f.RiaRt i o.GaRCia QuERa. © CiM EdiCionS

74 EL MÓN MEDIEVAL 75 www.monmedieval.cat

Miquel Bresolí Pijuan, PeriodiSta

L ’ E d a t M i t j ana no n’ha estat cap excepció, ans al c o n t r a -ri, des

del primer moment va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics, es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, imme-diatament tothom pensa en un príncep.

PRINCE VALIANTI es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història matei-xa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-

ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep va-lent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Ca-melot. De fet, el títol real de

la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”.

D’origen escan-dinau, Valiant -que perdé el nom origi-nal, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearst- viurà les seves pri-meres aventures a la cort artúrica, però ben aviat comença-rà a rodar món, una característica comu-na a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viat-ges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més in-

creïbles. Aquesta desafora-da fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més di-vulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica.

Amb tot, per Oriol Gar-

Nous Temes

El món medieval al còmic

Nous Temes

NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CòMIC VA VIURE LA SEVA ETA-PA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL qUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIó ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MA-NERA qUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIó ARTÍSTICA, EL CòMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTòRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRA-CIó I L’EXCUSA PER NARRAR HISTòRIES FANTÀSTIqUES, PLENES

D’ÉSSERS MÍTICS.

GuifRé 879, d'oRioL GaRCia QuERa. © EdiCionS CaSaLSa La PÀGina SEGuEnt:L’ExèRCit ERRant, dE x.ESCuRa, f.RiaRt i o.GaRCia QuERa. © CiM EdiCionS

Exposicions Exposicions

85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL

Per jordi Miras lloPart i raMon saroBe

E l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce-lona va acollir finalment l’espera-da exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i hongria a l’Edat Mitjana, organitzada con-juntament pel Museu d’Història

de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des-prés cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre.

A més del mèrit tractar-se de la primera ex-posició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, mal-grat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic.

Va ser necessària una ex-haustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala interna-cional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;

grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegura-des per quantitats excepcionals.

Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i coneixedors de l’acceptació que va tenir l’ex-posició, volem recordar-la i compartir amb els nostres lectors el repàs que s’hi feia de les es-tretes relacions que es van donar entre dos pa-ïsos tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).

Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana

PLafó dEL CavaLLER dE L’antiC CaRRER dEL GovERnadoR (baRCELona, finaL S. xiii).© dE La fotoGRafia: fundaCió CuLtuRa RELiGioSa, baRCELona.

Exposicions Exposicions

85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL

Per jordi Miras lloPart i raMon saroBe

E l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce-lona va acollir finalment l’espera-da exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i hongria a l’Edat Mitjana, organitzada con-juntament pel Museu d’Història

de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des-prés cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre.

A més del mèrit tractar-se de la primera ex-posició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, mal-grat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic.

Va ser necessària una ex-haustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala interna-cional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;

grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegura-des per quantitats excepcionals.

Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i coneixedors de l’acceptació que va tenir l’ex-posició, volem recordar-la i compartir amb els nostres lectors el repàs que s’hi feia de les es-tretes relacions que es van donar entre dos pa-ïsos tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).

Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana

PLafó dEL CavaLLER dE L’antiC CaRRER dEL GovERnadoR (baRCELona, finaL S. xiii).© dE La fotoGRafia: fundaCió CuLtuRa RELiGioSa, baRCELona.

98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat

Castellsde l’Alt Empordà

Rutes

www.monmedieval.cat 99

text i FotograFies:raMon orPinell Vilarroig

director gerent de Fundació castells culturals de catalunya

www.castellscatalunya.coM

Rutes

98 EL MÓN MEDIEVAL 99 www.monmedieval.cat

Castellsde l’Alt Empordà

Rutes

www.monmedieval.cat 99

text i FotograFies:raMon orPinell Vilarroig

director gerent de Fundació castells culturals de catalunya

www.castellscatalunya.coM

Rutes

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10