Un viatje a

través

de les

modes

Quan va sorgir

la paraulamoda?

NO

VA

CO

L·L

EC

CIÓ

ReportatgePédreams

Viu la

História

s.XX

s.XXI

P XXXX E- 3,90€

www.elpasdelamoda.blogspot.com

2

Títol: el pas de la moda

Curs: 2n batxillerat

Modalitat: artístic plàstic

Realitzat per: Paula López Martínez

Tutor/a: Anna Estany

Data de composició: 22 de desembre de 2011

Agraïments

Voldria agrair a l’Anna Estany que m’hagi ajudat a resoldre els dubtes i a fer

un bon treball.

També a tot aquell que s’ha ofert en ajudar-me quant he demanat quelcom

per el meu treball de recerca.

Aclariments

Sever mes sobre la moda pot ajudar a entendre el vincle que s’ha format avui

dia entre societat i moda

Citacions

Las modas pasan, el estilo permanece. Coco Chanel, modista francesa

Las mujeres necias siguen la moda, las pretenciosas la exageran; pero las mujeres de buen gusto pactan con ella. Gabrielle de Breteuil, matemática francesa

Pé

DESEMBRE en portada06 LA MODA troba l’origen de la

paraula

12 HISTÓRIA DE LA MODA coneix

totes les modes des del segle XX

49 REPORTATGE DREAMS

SECCIONES 44 DISSENYS una nova col·lecció

a punt de sortir!

56 LA MODA PER DÈCADES

descobreix que es el que es duia a

cada època

4

1.Hipòtesi

Es podria fer una

nova col·lecció de

roba amb

elements de

modes passades?

5

el DISSENY de

MODAEl disseny de modes s'encarrega del disseny de roba i accessoris creats dins de les influències culturals i socials d'un període específic. Representa l'estil i la idea del dissenyador segons els seus principis de la composició, coneixements i talent. No s’ha de confondre amb el tall i la confecció

o sastreria, doncs encara que el disseny de modes estigui molt lligat a aquest, és una tasca diferent al Tall i la Confecció o Sastreria. El disseny de modes no sempre és un art, ja que l'art no busca com a finalitat obtenir diners i la moda en la majoria dels casos sí, la moda es reconeix com un estil de vida, ja que per dissenyar s'ha de conèixer al client des del seu nivell econòmic, gustos de menjar, de música, a on li agrada sortir, etc

§ Fi estètic: Pretén crear una resposta en qui ho observa, sent la bellesa el seu únic eix.

§ Fi ergonòmic: Disseny d'una cobertura en perfecta harmonia amb la fisiologia humana, fent que aquesta millori en un o diversos aspectes.

§ Fi de personalitat: Mitjançant la cobertura se suggereix un tipus de vida, inclinacions polítiques, culturals, religioses o de caràcter.

§ Cap de situació: Analitzant l'embolcall se situa l'individu en un context històric i geogràfic concret.

§ Fi emotiu: Mitjançant la imatge que es projecta, s'indueix una resposta emotiva 6

7

8

La moda: UN ESTIL DE VIDA

La MODA per a molts pot ser un joc de vida com per als dissenyadors i els models. Els estils i tendències han d'anar d'acord amb la persona que ocupa determinada peça, les persones s‘han d'ubicar en la

seva edat, treball i / o gust per la moda, perquè algú es pugui veure modern, s'ha de veure bé no només és portar roba de la tendència que arriba al mercat si no que ha de buscar que vagi amb el seu caràcter, fisonomia, edat, però sobretot s'ha de sentir bé amb si mateix perquè en realitat comuniqui aquesta moda que l'atrau. Per això és important conèixer que existeixen diferents tipus de cossos, i cadascun necessita alguna cosa específica per ressaltar els seus millors atributs i amagar els seus petits defectes.

Estaríem en un error quan parlem de moda i només pensem en la passarel·la o en grans aparadors d'aquesta o aquella marca de confecció, hem de pensar que estem referint-nos a tot el que representa tot el relacionat amb maneres de viure de cultures de maneres i costums, és a dir la moda abasta tot el que es refereix a la nostra existència i no és exagerat dir això últim des del principi dels temps quan l'home buscava refugi en les cavernes ja van començar les modes, diguem per exemple la de pintar les parets de les cavernes, segurament es va posar de moda comptar les jornades de caça, després les dones i també els homes es van començar a decorar els seus cossos o potser només imitaven als animals que s’empastifaven de fang per protegir-se dels insectes, però ells a més es van haver de veure més atractius i així van establir les base d'una tècnica o més aviat hauríem de dir moda que encara avui se segueix practicant en moltes tribus del globus Austràlia, Àfrica Oceania, Líbia etc., tot això ens demostra que la moda i l'evolució humana van de la mà.

9

LA MODALa moda (del francès, mode i del llatí, modus, modeo mesura) indica en el seu significat mésampli una elecció o, millor dit, un mecanismeregulador de eleccions, realitzades en funció de criterissubjectius associatsal bon gustcol·lectiu.

La moda son aquelles tendènciesrepetitives, ja sigui de roba, accessoris, estils de vida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conducta de una persona. La moda en termines de roba, es defineix comaquelles tendències i gèneres en massa que la gent adopta o deixa de utilitzar. La moda es refereix a las

costums que marquen alguna època o lloc específics, en especial aquelles relacionades amb el vestir o adornar. Totes les persones tenen diferents gustos de vestir, alguns utilitzen roba més reservada, altres més extrovertida, més elegants, etc., encara que sempre totanirà per èpoques i dins de cada època es van delimitant diferentstipus de modes com les abans mencionades. 10

11

Historia de la moda

12

COMENÇAMENTS

DEL XX

Durant els primers anys del

segle XX, pràcticament tota

l'alta moda es va originar a París

i en menor mesura a Londres.

Les revistes de moda d'altres

països enviaven editors als

espectacles de moda de París.

Les botigues de departaments

manaven compradors a lles

passarel·les de París, on

compraven peces per copiar (i

robaven obertament les línies

d'estil i el tall d'altres). Tant en

els tallers que fabricaven vestits

sobre mesures com les botigues

de roba llesta per utilitzar (prêt

à porter) apareixien les últimes

modes de París, adaptades a les

característiques econòmiques i

quotidianes dels clients de les

botigues. En aquest moment la

divisió entre alta costura i roba

llesta per usar no estava encara

clarament definida. Les dos

maneres independents de

producció encara no arribaven a

ser competidores, i, de fet,

coexistien en cases on les

modistes elaboraven peces

d'ambdós maneres.13

En els primers anys del segle, les revistes van

començar a incloure també fotografies dels conjunts

i es van tornar encara més influents que en el

passat. A les ciutats de tot el món aquestes revistes

tenien un gran impacte en el gust públic i eren molt

sol·licitades. Il·lustradors talentosos com Paul

Iribar, Georges Lepape, Erté i George Barbier

dibuixaven quadres de moda exquisits per a

aquestes publicacions, que cobrien els més recents

desenvolupaments en moda i bellesa. Potser la

revista de moda més famosa del moment era La

Gazette du bon ton, que havia estat fundada el

1912 per Lucien Vogel i regularment publicada fins

a 1925, amb l'excepció dels anys de la Primera

Guerra Mundial.

14

MITJANS

DEL XXLa Segona Guerra Mundial va provocar molts canvis radicals en la indústria de la moda. Després de la guerra, la

reputació de París com a centre mundial de la moda va començar a declinar, i les modes de confecció i manufacturació de massa van acréixer la seva popularitat. Un nou estil per a la joventut va sorgir en els anys 1950, canviant l'enfocament de la moda per sempre. Mentre la instal.lació decalefacció central s'expandia, ho feia també l'era de peces de mínima cura, sorgint així tèxtils més lleugers i els sintètics. Enfrontant l'amenaça de productes de moda prefabricats, l'alta costura de París es va defensar, però amb poc efecte, quan no podia evitar que la moda es colés als carrers. En poc temps, moltes categories de dones fins ara restringides a suplantacions inferiors de l'alta costura gaudirien una gran varietat i llibertat d'elecció. Tractant amb volums majors de productes, els cicles de producció eren molt més llargs que els dels tallers de costura, el que significava que els dissenyadors que planejaven col·leccions dues vegades l'any, havien d'endevinar amb més d'un any d'anticipació el que els seus clients podien voler.

15

ULTIMES DÈCADES

DEL XX

Durant les últimes dècades del segle les modes van

començar a creuar els límits internacionals

ràpidament. Els estils populars occidentals van ser

adoptats al voltant de tot el món, i molts dissenyadors

que no eren occidentals van tenir un alt impacte en la

moda. Materials sintètics com el elastans i la viscosa

van ser àmpliament usats i la moda, després de dues

dècades de mirar al futur, va tornar a buscar en les

seves arrels per trobar elements d'innovació. És

important ressaltar la inavaluable aportació de

Fernando Ermenegildo Celis Rocha i de la Concha a la

moda en l'última dècada. 16

17

18

19

22

23

24

La

MODA

del XXI

26

Dècada del 2000 El

2000 la moda s'ha

associat i canviant

segons les

diferents tribus

urbanes. Ells

distingeixen

la roba

segons les marques

exclusives, és a dir,

per portar

determinat logotip

o símbol estampat,

per algun accessori

o per vestir-se de

diferents colors

clar. Els homes tant

com les dones

adopten el xandall

per a tot tipus de treball

o ocasió. Les dones usen borsegos, suecs o sandàlies. Es va tornar als 80, està de moda

l'estampat florejat. Acceptant així els shorts, polleras, i pantalons tir alt. S'usen també

les coses curtes, com per exemple minifaldilles. També d'última moda va sortir les

samarretes curtes i abuchonadas, deixant veure el budell, el melic en aixecar els braços.

Més que res la usen les joves per anar a ballar. Es va implantar el jean clar. Com jaquetes

de jean i pantalons texans trencats i desilchados. Es va deixar d'usar la sabatilla a la

dona. Les carteres són petites i si és amb serrells millor. S'usa moltíssim la calça amb

samarretes llargues. I el color que més s'usa en aquest estiu és el cassola.

27

28

Dècada de 2010 Les dones implementen l'escot en V juntament amb pantalons

chupines i sabatilles de marca. Els pantalons blancs en els homes són sensació,

tant com les camises obertes amb una samarreta sota i arremangades. S'usa la

samarreta dins de la part de la sivella del cinturó i la resta, fora, mostrant així

una moda rebel. També és molt normal que l'home se li vegi la tira de dalt dels

bòxers. els creadors de la moda van ser en resum grans persones que van donar

un gir a les tendències i en especial les van crear. Amb el 2010, es ve també la

tendència folk, que barreja de manera creativa les influències de diverses

ideologies i civilitzacions. Com a part fonamental de la tendència tenim el color,

que és vibrant, alegre i variat. En els homes es marca la silueta amb jaquetes

retallades i flors a les camises. Els atributs que eleven l'aparença de les peces

són els macramés, adorns i aplics. També es posa de moda el Vintage.29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

ELS ESBOÇOS

44

45

DISSENYS

ACABATS

46

Al 1900 va ser molt

popular l'ús de les

plomes

47

En aquest vestit tornem a veure les plomes

típiques de principis del segle XX, també te

una faldilla curta pels genolls que va

començar a portar-se als anys vint

Aquest vestit de la dreta te una silueta

pròpia de 1908 que es va deixar tan de

marcar la cintura, i també la llargada del

vestit, que cobrien els peus, i l’ornament

del coll, també molt propi de l’època

48

A partir de

1910 es

comença a dur

una roba molt

mes còmode

amb una

faldilla amb poc

vol i

acompanyada

d’una sobre

faldilla

En aquest tratje podem

apreciar un estil molt més

masculí, que va començar

a 1910, amb una figura

molt mes plana, i les

ombreres, també podem

veure una faldilla molt

més ajustada als malucs

on s'endevina la silueta,

això és propi dels anys

30. També va ser als 60

quan la dóna va començar

a vestir com l’home,

americana, corbata, etc.

Als anys 20 també es van

començar a deixar veure unes

espatlles amples i descobertes,

com podem apreciar en aquest

vestit

MISS Pé230

LaDéesseFotografia y realización Paula López.

REPORTATGE DREAMS

49

50

51

52

53

54

55

LA MODA

PER

DÈCADES-Dècada de 1900 La Belle Époque, la moda comença l'any 1900 amb l'anomenada silueta S, a causa del cotilla que empenyia els pits cap amunt, estrenyent la cintura i les seves faldilles ajustades al maluc eixamplant en forma de campana en arribar a terra. En el món laboral es comença a incorporar els vestits sastre i el tall amb influència masculina per a les dones. Els vestits eren llargs, cobrien les sabates, les plomes i les puntes feien furor, destacant els grans barrets amb infinitat d'adorns i ornaments. Aquesta moda va ser molt popular a pràcticament tot el món. El 1908, la silueta va ser molt més recta, sense marcar tant la cintura i es va produir una onada d'orientalisme causa dels dissenys de Paul Poiret i els ballets russos. -Dècada de 1910 En aquesta dècada es distingeixen dos períodes:-El primer fins a començaments de la Primera Guerra Mundial es caracteritza per ser l'apèndix de la moda recarregada pròpia de la Belle Époque així com per l'aparició d'una silueta que tendeix cap a la verticalitat en la dona (es posen de moda les cotilles rectes i llargs i les faldilles amb poc vol i acompanyades d'una sobrefaldilla) i l'orientalisme. -El segon abasta tot el conflicte abans esmentat i es caracteritza per l'aparició de modes molt més còmodes per a la dona (faldilles amb vol que s'escurcen fins gairebé mitja panxell i cossos molt més amplis) a causa del fet que aquestes havien de suplir la manca de mà d'obra masculina en els llocs que aquests abans ocupaven. Com a causa d'aquesta comoditat en el vestir tenim la moda andrògina pròpia dels anys vint. -Dècada de 1920 El 1920, la roba començava a ser molt més pràctica. Novament torna a canviar la silueta descendint la cintura a la seva posició anatòmica, marcant la cintura i eixamplant les espatlles. Els vestits imitaven la moda del cabaret i eren amples. S'ajustaven només en els malucs, però a la part més baixa del maluc. La faldilla era curta, generalment pels genolls i es deixaven veure unes espatlles amples i una figura plana. Apareix el barret campana o Cloche de Coco Chanel i els cabells es porta curt al garçon (nois en francès), pel fet que la dona deixa de banda la cotilla que li proporcionava suport per mantenir-dreta, el cap cau o queda com empesa lleument cap endavant, i apareix una esquena més geperuda o quadrada que donava la sensació de ser més masculina. -Dècada de 1930 En la dècada de 1930 la moda femenina està dominada per faldilles molts més llargues que en la dècada anterior i, sobretot, més ajustades (aquesta és la primera vegada en el la roba s'ajusta als malucs de la dona s'endevina la forma d'aquestes). Al matí s'imposa el vestit sastre, d'espatlles quadrats i de teles com el tweed o la llana. Pel que fa als vestits per a ocasions especials (curses, sopars, vestits de nit ...) s'imposen les faldilles llargues i coratat de biaix per proporcionar una caigudes i uns plecs molt fluids. -Dècada de 1940 En 1943, va tornar l'esplendor, triomf el nou look de Cristian Dior. Una altra vegada es torna a forçar la silueta amb una cintura estreta i van prendre volums seves espatlles i pits. Es va augmentar el vol de les seves faldilles però es mantenien per sota dels seus genolls. Va començar el culte per la bellesa perquè les dones estaven fartes de l'estil masculí i és per això que van tornar les corbes. Les sabates es van estilitzar fent-los més punxeguts, usaven abrics de drap, bolsitos al colze i els més elegants barrets -Dècada de 1950 El 1950, aquesta dècada es destaca per la revolució. S'utilitzava roba COMODA donant lloc a la roba juvenil, deixant enrere el luxe Borges. S'havia posat de moda la roba extravagant. Els estampats eren de papallones i de flors. Les siluetes van tornar a ser més llises i es van començar a imposar ràpidament per tot el món les minifaldilles.

SEGLE XX

56

-Dècada de 1960 El 1960 la moda dels seixanta es caracteritza per ser una de les més revolucioariasja que la dona es revela activament, ella comença a veztircom a home (vestit, corbata, barret) els hippis són els que influeixen en aquesta moda -Dècada de 1970 El 1970, va ser una dècada molt diversa, aquí es va produir un gust cap al RETRO.

Les flors van ser el principal símbol, no només en la roba sinó que també el pèl i representaven la ideologia il · lusòria que els guiaven a l'anomenada "REVOLUCION DE LES FLORS". Ressaltaven els vestits i vestits, que es van lluir amb ajustats pantalons. El cotó va ser remplazado per la lycra; usaven botes i sabatots de tac, tipus suecs. -Dècada de 1980 El 1980, la moda va portar canvis molt positius. El nou estil es caracteritzava per l'ús de roba interior visible, ja sigui sobre unacamiseta, sota una remera transparent o tirants d'encaix visibles. Aquesta nova moda va ser altament controversial ja que això mai s'havia vist en el passat, això va ser sinònim d'alliberament per a les dones, ja que antigament usar la roba interior així els donava aspecte d'una dona desarreglada. Gràcies a aquesta tendència, les dones d'avui poden vestir remeras còmodes sense haver de preocupar-se per les transparències o els tirants dels cossets. -Dècada de 1990 El 1991, en aquesta època es basava en la varietat i no en una tendència específica i duradora. Tractaven de posar-se el que et fes sentir més còmode, sense donar-li molta importància a l'opinió dels altres o les tendències, perquè la gent havia arribat a la conclusió que no s'estaven expressant amb llibertat. Es vestien amb la remera de The Clash o podien deixar-se el cabell solt. La gran modificació d'ells va ser l'aparició dels pírcings, tatuatges i pintures de pèl. per veure millor encara.

SEGLE XX

57

www. elpasdelamoda.blogspot.com