PRÀCTICA 2 : Exposició d’una estratègia

educativa per a afavorir el

desenvolupament afectiu de l’infant

El petit koala es queda sol Mercè Rodríguez Uris Esther Mercadal Cantallops Segon de GEDI curs 10-11 Educació Socioemocional Cristina Moll

CONTEXTUALITZACIÓ I JUSTIFICACIÓ

A la classe dels ANIMALS SALVATGES (P-3) tenim un infant que té terrors nocturns i ens arriba molt i molt cansat a classe. Fa un mes que la seva família s'ha canviat de casa, han anat a viure a una casa de camp a 5 km. del poble. La mare ens ha explicat que es senten tot tipus de renous d'animals de nit: grills, granotes, mussols, sibil·lins, vaques remugones... i que en Jordi es posa a cridar i a plorar sense aturar, fins el punt que ha de dormir amb ells. Tot i així no els deixa dormir perquè no es consola i estan tots molt cansats.

També tenim una filleta que té por a la fosca i just a l'hora d'anar a dormir s'angoixa molt i no descansa bé.

En principi, la resta dels infants de l'aula no han manifestat cap tipus de por semblant a aquestes.

Veiem com els aspectes emocionals i la resolució positiva d'aquests està al currículum d'infantil. Així doncs, pensem que el que volem treballar a partir d’aquest conte, est{ reflectit al currículum:

2on CICLE D'INFANTIL ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Incrementar progressivament la consciència de si mateix i

formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els

altres.

3.Identificar gradualment les pròpies

característiques, possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments

d’autoestima i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i

conquestes.

4.Identificar i acceptar els propis sentiments,

emocions, necessitats, vivències o preferències i ser cada cop més capaços

de denominar-los, expressar-los, regular-los i

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

- Acceptació i valoració ajustada i positiva de si mateix i de les pròpies possibilitats i

limitacions, esforçant-se per vèncer les dificultats superables.

- Identificació, manifestació, regulació i control progressiu de les necessitats bàsiques

del cos, mostrant confiança en les pròpies capacitats per a satisfer-les.

- Identificació i comprensió progressiva de la

pròpia historia personal en relació amb la vida familiar i social i amb les experiències més significatives

- Identificació, comprensió i expressió de vivències, sentiments, emocions, preferències i interessos propis i dels altres, mostrant

respecte pels seus sentiments i emocions.

- Control progressiu dels sentiments i emocions i superació de temors davant

situacions desconegudes o inesperades.

5.Adquirir progressiva seguretat afectiva i emocional, mostrar

iniciativa, confiança en si mateix i desig de superació de les dificultats.

comunicar-los als altres.

5.Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments,

emocions, necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant les

actituds discriminatòries.

6. Adquirir progressivament seguretat

emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

- Reconeixement i acceptació de l’error com a

part del procés d’aprenentatge i esforç per vèncer les dificultats superables, planificant accions per a superar-les i comprovant els propis aprenentatges.

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS

D’AVALUACIÓ

2. Expressar emocions, necessitats, sentiments,

desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres

llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del

gest, el moviment, paraules, imatges, sons…

8. Emprar el llenguatge

artístic com a instrument d’expressió personal i de representació

d’experiències i de situacions reals o imaginàries, mostrant una

actitud de curiositat envers la manipulació sensorial d’objectes i

l’experimentació amb diverses tècniques.

Bloc 1. Llenguatge verbal

Escoltar, parlar i conversar

- Ús progressiu, segons l’edat, de lèxic variat i cada cop més precís, estructurant les frases de forma apropiada, amb entonació

adequada i pronúncia clara.

Bloc 4. Llenguatge corporal

- Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a

l’expressió i la comunicació de sentiments, emocions, estats d’ànim i necessitats, mostrant confiança en les pròpies possibilitats

expressives.

Bloc 3. Llenguatge artístic

- Expressió i comunicació de fets, sentiments,

emocions, vivències i fantasies a través del dibuix i de produccions plàstiques realitzades amb distints materials i tècniques, amb una

actitud de curiositat, iniciativa i interès i mostrant gust, interès i respecte per les produccions pròpies i les dels altres.

- Audició atenta de fragments o d’obres musicals.

- Participació activa i plaer per la interpretació

i per la participació en cançons, danses i jocs musicals (cantarelles, jocs de triar...).

7. Utilitzar la llengua oral de la forma més

convenient per una comunicació positiva amb els seus iguals i

amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges

orals diversos, amb una actitud d’escolta atenta i respectuosa.

9. Emprar diferents tipus de mitjans, materials i tècniques

dels diferents llenguatges per a comunicar idees,

sentiments, necessitats, experiències,

desitjos... i com a mitjà d’informació i plaer. Interès per

explorar les seves possibilitats i per compartir amb els

altres les experiències estètiques i comunicatives.

MARC TEÒRIC

El nostre marc teòric parteix de la SIMBOLOGIA. Els símbols, com diu S. Palou (2008) ens serveixen per comunicar amb els demés i amb nosaltres mateixos, per regular la nostra conducta, per representar-nos la realitat. Modifiquen la nostra experiència de l’aquí i l’ara i això permet omplir-los de significats culturals. D’aquesta manera aprenem a fer-nos conscients de les nostres emocions. Quan els infants comencen a elaborar els seus primers símbols (bàsicament a través del joc) adquireixen una eina bàsica cap a la cultura. Alhora, els seus significats són molt personals, i el seu tractament en les propostes didàctiques haurà de partir des del respecte i la flexibilitat, ja que és un instrument que ens permetrà esbrinar creences (culturals i vivencials de cada infant) que es manifesten en les emocions. Llavors, els nostres objectius per treballar la simbologia seran: conscienciar sobre les pròpies idees que tenim sobre cada emoció; demanar el que es sent, com, per què…; ajudar a canalitzar aquestes emocions intentant expressar-ho; recuperar l’imaginari col·lectiu i els símbols culturals; compartir els símbols individuals com a elements amb els quals ens sentim identificats i ens ajuden a conèixer-nos a nivell intern.

És cert que a la vida quotidiana, a diferència de la resta d’animals, passem d’una emoció a una altra amb facilitat, fins hi tot en podem tenir més d’una a la vegada. D’això en diem “alquímia de les emocions” i és important saber-la identificar perquè d’aquesta manera aconseguim ser més emp{tics amb els altres, ja que els aconseguim entendre millor. El que no hem de fer és amagar les nostres emocions, ja que així només les emmascarem, però cada cultura mostra curiosament quines si es poden expressar i quines no. Cal admetre l’ambivalència de les emocions, ja que així podem comprendre millor que a vegades enquietar-se no implica deixar d’estimar.

La por

L’emoció primària que nosaltres treballem amb aquest conte és la por. Aquesta està caracteritzada per un model sistemàtic de canvis corporals i certes conductes (la fuita i l’ocultació). La por ens posa en situació d’alerta davant un perill i ens serveix per autoprotegir-nos, tot garanint així el benestar físic i psíquic.

La por ens serveix per enfrontar-nos a situacions difícils si no es viu com una cosa negativa. Llavors. Quins poden ser els aspectes positius de la por? És una emoció que protegeix, motiva i socialitza, ja que promou la prudència i posa en alerta a l’individu d’un perill potencial que implica, doncs, mobilitzar les capacitats de reacció.

En la nostra cultura es sol reprimir la por i això fa que es pugui convertir en una fòbia o terror. Es considera com una cosa vergonyosa que fa ser dèbil i covard. Acosneguim així crear por de tenir por. L’estrès que això pot generar radica més en la interpretació cultural que no pas en el perill real.

Depenent del progrés evolutiu de l’infant es desenvoluparan diferents pors. Nosaltres destacam aquelles pròpies del segon cicle d’infantil:

- Cap als dos anys apareix la por a la fosca que pot ser freqüent fins els nou anys. Anar a dormir s’assimila a un c{stig. Al principi les pors que sorgeixen són de separació, de solitud, d’éssers malignes, pel neixament d’un germanet, etc. Com ja hem dit, es reprimeix la manifestació de la por (plorar, cridar, amagar-

se…). Això fa que no es vulgui reconèixer la por com a tal i el que la provoca. Per això que els agents de la por són més imaginaris i simbòlics.

Algunes de les estratègies que podem emprar per mostrar a identificar aquesta por són:

- Posar nom a les situacions de por.

- Conviure amb la por i no negar-la, d’aquesta manera aprenem a identificar-la i conèixer els nostres límits.

- Tothom té por a alguna cosa, per molt valent que un sigui. Això desmitifica la covardia.

- Ens ajuda a ser prudents.

I l’estratègia que més emprarem com a eina essencial d’aquest projecte és el conte. Hem de tenir en compte que els contes acompanyen als infants en l’aventura de créixer i fer-se autònoms. Són l’eina més rica per transmetre símbols i l’imaginari col·lectiu. Els contes tenen diverses finalitats entre elles la integració, la cohesió la participació sense perdre de vista una escala de valors. L’infant es sent comprès i identificat amb algun personatge o alguna situació semblant per la que ell està passant, sense haver de passar per la raó. D’aquesta manera aprèn a resoldre situacions i expressar-les que potser abans no sabia com fer-ho. Com diu Aucouturier (2001), “la representació d’una emoció permet a l’infant distanciar-se d’aquesta emoció i reduir la seva angoixa”.

PROPOSTA D’ACTIVITATS

Així doncs, hem optat per treballar la por a través del conte “El petit Koala es queda sol”, que a més va acompanyat d'una cançó de na D{maris Gelabert, i hem creat una sèrie d'activitats relacionades amb el conte. No tan sols per aquests dos fillets, sinó perquè també ajudarà a prevenir la por a altres fillets/es de l'aula, ja que qualsevol infant de tres anys és vulnerable en qualsevol moment a tenir por, perquè ha nascut un germanet, perquè s'ha mort un familiar, etc. i es natural a nivell evolutiu. Tal i com diu Sílvia Palou (2004:116) “Alrededor de los dos años: aparece el miedo a la oscuridad y puede continuar siendo frecuente hasta los nueve años. La hora de ir a dormir se asimila a un castigo, al fin de la diversión y al inicio de los miedos como la separación, la soledad, los seres imaginarios y malignos, etc”.

Hem escollit aquest conte perquè no tan sols el podríem explicar, sinó que també existeix la possibilitat d'escoltar-lo amb àudio i acompanyat d'una cançó. El conte pertany al CD “Emocions i sentiments”, producció de TotSona, que a més d'aquest conte en té d'altres per treballar altres emocions diferents: la mort, la vergonya, compartir, saber perdre... Per tant és un recurs exel·lent a l'etapa d'infantil, ja que totes aquestes emocions hi afloren. La música, ja que és un llenguatge universal, ens ajuda també a connectar amb el nostre món emocional interior i obrir-nos a l’exterior. El ritme i el moviment ajuden a expressar físicament emocions i sentiments i a establir vincles afectius amb les persones d’un entorn proper.

Hem decidit crear el conte amb paper, per a què també sigui accessible a l'aula i qualsevol fillet se'l pugui mirar. A més, la història tracta d'un animal salvatge i ens va ideal, ja que som la classe “ELS ANIMALS SALVATGES”.

Per fer-lo, hem creat una maqueta amb elements naturals (branquetes, canyes, fulles, pedres, escorça...) que recreen un bosc de bambú i els personatges el hem fet de plastil·lina, ja que crida molt l'atenció. L'hem maquetat tipus conte a tamany A4 de cartolina, perquè sigui manejable. Una volta imprès a color, hi adjuntarem un CD amb el conte i la cançó, perquè cada setmana un fillet se'l pugui endur a casa i escoltar-lo i mirar-lo amb la seva família. El que sí poden tenir tots és una còpia de la partitura i la lletra de la cançó per quedar-se-la.

Llavors, hem pensat una sèrie d'activitats relacionades amb la por per tal que la cosa no sigui superficial i aprofundim en el tema. Aquestes són:

La caixa viatgera de la nit: és una caixa que tindrà unes instruccions de com s'empra i el que ha de tenir. Anirà passant per cada família de cada infant i cada un ha contribuir amb un objecte relacionat amb el tema. Així, aconseguim l'implicació i la participació de les famílies en el projecte. La caixa sortirà de l'aula amb un primer objecte i anirà rodant setmanalment. Quan torni a l'aula, hem de revisar que tot sigui adequat i estigui en condicions pel proper infant.

Sessió d'ensurts: Pensem que seria divertit aprendre a fer ensurts. Per això hem planificat unes sessions per fer-ne a l'aula, al pati o a psicomotricitat. La finalitat és que aprenguin a canviar la mirada cap a la por d'una manera lúdica i divertida.

Ambient “de la nit”: la idea és crear a l'aula un espai sense llum i tancat per oferir la possibilitat d'estar a les fosques, estar en la intimitat, de contenció per posar-se a prova. A dins l'ambient podem tenir focus de diferents colors que fan sorgir a l'infant nous coneixements sobre el seu cos que potser desconeixia o des d'una altre perspectiva. També hi ha coixins i teles per relaxar-se, llenternes per jugar amb la llum i fer ombres, contes relacionats amb la por i el que hem treballat a classe, i estrelles fluorescents que s'il·luminen en la foscor.

Mitjançant aquest conte i les activitats posteriors, pensem que els infants poden

desenvolupar capacitats com:

- Enfrontar-se a la por i reconèixer-la com a font de coneixement d’un mateix.

- Conèixer les diferents situacions en què pot aflorar la por i per què.

- Canviar la mirada i veure la por com una emoció normal, freqüent i habitual i

emprar-la com a recurs expressiu i d’identificació d’allò que els posa en alerta i

conseqüentment ser prudents.

- Aprendre que la por es supera i que no dura per sempre encara que pot tornar a

aparèixer. Això no implica, però, una cosa negativa. Tot el contrari, vol dir que

són humans i saben reconèixer les emocions i ens podem enfrontar a elles.

- Conèixer el món de la nit i de la foscor i no pensar que és un càstig, sinó que pot

ser una cosa meravellosa i màgica que ens ajuda a desenvolupar la creativitat i

la simbologia cultural.

- Aprendre que hi ha diferents animals que viuen de nit, i tot i que nosaltres som

animals de dia, no hem de tenir-lis por i els hem de respectar i conèixer.

Tant el conte del Petit Koala com les activitats que hem dissenyat estan adaptades a

la diversitat de l’alumnat i les seves capacitats. Des d’un primer moment hem

considerat essencial elaborar una activitat en que tots puguin participar i les seves

famílies també i a través de la qual puguin extreure una experiència positiva i

enriquidora i donar-los peu a xerrar de les emocions i a estar una estona junts. Tot i

així, si hi hagués algun infant amb una altra necessitat puntual, es podrien fer les

adaptacions necessàries i convenients, ja que el nostre projecte és obert i flexible i no

tenim cap més pretenció que ajudar-los a superar els entrebancs amb els que es

troben en l’aprenentatge del coneixement d’un mateix.

El recurs que hem escollit de la companyia TotSona ens ofereix la possibilitat de

treballar les emocions més freqüents que trobem a l’aula; la por, la mort, la vergonya,

l’enveja, el competivisme i el saber perdre i el saber compartir. Per tant, cadascuna

d’aquestes emocions es pot treballar de manera semblant a la que nosaltres hem

proposat o simplement agafant allò que més ens interessa del conte i la cançó i

adaptar-ho a les diverses necessitats.

També es tracta d’un recurs que podem utilitzar per a treballar altres situacions

pròpies de l’aula. Les emocions formen part del dia a dia de l’aula i del dia a dia de

l’infant i molts cops aquestes s’han de treballar per tal d’ajudar a expressar-les i a

resoldre-les i tenir recursos suficients també per entendre i ajudar als altres.

BIBLIOGRAFIA

PALOU, S. (2008): Sentir y crecer: el sentimiento emocional en la infancia. Ed. Graó.

TOT SONA RECORDS: Emocions i sentiments. Contes i cançons.

PRAT, N.; DEL RIO, M. (2009): Desarrollo socioafectivo. Ed. Altamar.