El projecte “Ments curioses” i lesEl projecte Ments curioses i les competències

Neus SanmartíO t b 2008Octubre, 2008

Què s’entén perQuè s’entén perQuè s’entén per competència?

Què s’entén per competència?competència?competència?

“Capacitat d’actuar eficaçment en it i di l isituacions diverses, complexes i

imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002), p ( y , )

Què comporta?Què comporta?Què comporta?Què comporta?

√ Integració de coneixements en la resolució de problemes (complexitat)resolució de problemes (complexitat).

√ Funcionalitat del coneixement (aplicació a situacions socialment rellevants, imprevisibles).

√ Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment.p ç

Alguns canvis en ensenyar i aprendre que comporta el concepte de competènciaconcepte de competència

Responsabilitat Bona conducta i disciplina Iniciativa

Expertesa Fonamentada en l’experiència Fonamentada en la resolució de problemes

Formació Una vegada i per sempre

problemes

Al llarg de tota la vida

Interdepèndencia accions SeqüencialEn xarxa

Aprenentatge Passiu i individual Actiu i autoaprenentatge

Training and learning for competence, EU, 2002

En resum…En resum…

SER COMPETENT CONEIXEMENTS

Tot aplicant

RESOLDRE

Comporta ser capaç de…

SER COMPETENTA NIVELL PERSONAL

SOCIAL, PROFESSIONAL,

CONEIXEMENTS- Conceptuals- Procedimentals- Actitudinals

RESOLDREPROBLEMES

RELACIONATS AMBSITUACIONS REALS, Actitudinals

SABER SER SASABER SERSABER CONVIURE

SABER FER

SABER CONÈIXER

Actuar eficaçment

Analitzar el problema des de la seva

Construir un coneixement útil pereficaçment,

amb els altres, en situacions

ll t

des de la seva complexitat, en col.laboració amb d’ lt l t j t i

coneixement útil per fonamentar l’actuació

rellevants d’altres, plantejant i aplicant propostes argumentades

El projecte “Ments curioses”El projecte “Ments curioses”El projecte Ments curiosesEl projecte Ments curioses“Davant d'una societat canviant tenim el“Davant d una societat canviant, tenim el repte de formar un alumnat que adquireixi i integri nous sabers i habilitats És per aixóintegri nous sabers i habilitats. És per aixóque caldrà fer especial èmfasi en les capacitats generals per a l'argumentaciócapacitats generals per a l argumentació, la recerca i l'expressió.

D'aquesta manera, es contribuirà a formar persones amb ments curioses, persones p , pcrítiques davant dels fets de l'entorn” (2001).( )

Obj ti d l j tObj ti d l j tObjectius del projecteObjectius del projecte

√Potenciar en l’alumnat la capacitat d f t i b l de fer-se preguntes i buscar-ne les respostes.

√Afavorir l’ús de la metodologia científica i de recerca entre el professorat i l’alumnat en totes les àrees.

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, livan preguntar què li havia ajudat a sercientífic, respongué:Al sortir de l’escola, totes les altres maresjueves de Broklin preguntaven als seus fills:“Què heu après avui a l’escola?”. En canvi lameva mare deia “Izzy, t’has plantejat avuialguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

Aspectes didàctics bàsics del treball Aspectes didàctics bàsics del treball orientat al desenvolupament de

competències i la seva relació amborientat al desenvolupament de

competències i la seva relació ambcompetències i la seva relació amb el projecte “Ments curioses”

competències i la seva relació amb el projecte “Ments curioses”

1. Contextualització de l’aprenentatge (R.P.).

2. S’aprèn ( i es R.P.) amb els altres p ( )3. Per aprendre i per actuar cal saber

comunicarcomunicar 4. Per aprendre cal saber “corregir-se”

( t l )(autoavaluar-se).

1. Contextualització de 1. Contextualització de l’aprenentatgel’aprenentatge

√√ Partir d’un problema socialmentrellevant (EA, salut, pau, consum…), de l’anàlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…√Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i…√ Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemesde noves situacions o problemes.

No es transfereix del problema-exemple d’ lt bl la d’altres problemes; cal passar per

l’abstracció

Escollir el context: Escollir el context: Què hem de tenir en compte?Què hem de tenir en compte?

√ R ll à i i l R l ió b√ Rellevància social: Relació amb l’actuació√ Significativitat científica: Coneixement que possibilita construirConeixement que possibilita construir (abstreure)

Quins contextes?Quins contextes?Quins contextes?Quins contextes?√ Per exemple, volem investigar (o√ Per exemple, volem investigar (o

plantejar un projecte) al voltant de l’estudi d’un animal de les flors o delsl estudi d un animal, de les flors o dels arbres del pati. Preguntem-nos:√ Quina relació amb l’actuació?√ Quin coneixement?√ Quin coneixement?

√ Si ens centrem només en preguntar-b l i lnos sobre els seus noms i les seves

característiques, no és un saber que comporti aprendre a actuar.

Per fonamentar com actuar ens Per fonamentar com actuar ens Per fonamentar com actuar ens Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes com:cal respondre preguntes com:

D’ h s tit l’ b ? QD’ h s tit l’ b ? Q èècal respondre preguntes com:cal respondre preguntes com:

D’ h s tit l’ b ? QD’ h s tit l’ b ? Q èèD’on ha sortit l’arbre? QuD’on ha sortit l’arbre? Quèènecessita una llavor per germinar? necessita una llavor per germinar?

D’on ha sortit l’arbre? QuD’on ha sortit l’arbre? Quèènecessita una llavor per germinar? necessita una llavor per germinar? necessita una llavor per germinar? necessita una llavor per germinar? QuQuèè passa dins de la llavor quan passa dins de la llavor quan

necessita una llavor per germinar? necessita una llavor per germinar? QuQuèè passa dins de la llavor quan passa dins de la llavor quan

germina?germina?……germina?germina?……

CEIP Bellaterra, 3r

O… Per què O… Per què li serveix a li serveix a un arbre tenir un arbre tenir flors? flors?

L’aprenentatge ha de possibilitar respondre preguntes d’aquest tipus:

CEIP Bellaterra. 3º EP

Cal distingir entre “aprendre”Cal distingir entre “aprendre”Cal distingir entre aprendre informacions i aprendre coneixements

“ t t”

Cal distingir entre aprendre informacions i aprendre coneixements

“ t t”que promouen “ser competent”que promouen “ser competent”

Un exemple a partir d’una pregunta PISAEls astrònoms prediuen que, vist des deEls astrònoms prediuen que, vist des de Neptú, hi haurà un trànsit de Saturn sobre la cara del Sol en algun moment d’aquest segle.cara del Sol en algun moment d aquest segle. Quines tres de les paraules subratllades serien més útils per tal de buscar mitjançantserien més útils per tal de buscar mitjançant internet o en una biblioteca quan es donarà aquest trànsit?aquest trànsit?

2. Organització del treball per 2. Organització del treball per g paprendre

g paprendre

√ Aprenem quan fem (manipulem i pensem i ó l t id i dquines són les nostres idees i maneres de

fer)…√ tot interaccionant amb els altres, conversant,

comparant, i…√ revisant els nostres

punts de vista inicials.punts de vista inicials.

CEIP Bellaterra. 3º EP

Per exemple ens preguntemPer exemple ens preguntemPer exemple, ens preguntem…Per exemple, ens preguntem…

Per què no totes les plantes creixen igual?Per què no totes les plantes creixen igual?Què passa si una flor no és pol.linitzada?

Un alumne va preguntar:

“Per què la ratlla no ha sortit recta?”sortit recta?

I un altre: I un altre: “Com “Com i l ti l trespira el tronc respira el tronc

d’un arbre?”d’un arbre?”

Es pot aprendre de les explicacions dels companys i

’ è li ts’aprèn explicant

3r ESOIES J M Z fIES J.M. Zafra

Es pot produir quelcom de qualitat entre tots (però el treball en grupentre tots (però el treball en grup

no és divisió del treball!!)no és divisió del treball!!)

3r ESOIES J.M. Zafra

3. La comunicació: Eix de tot3. La comunicació: Eix de tot3. La comunicació: Eix de tot aprenentatge

3. La comunicació: Eix de tot aprenentatge

√ Si s’aprèn interactuant, és fonamental:√ Si s aprèn interactuant, és fonamental:√Expressar les idees oralment, amb ajut

de les TIC del gest argumentar lesde les TIC, del gest…, argumentar-les en públic...

√√Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les...

√Llegir críticament.

Lectura crLectura críticaíticaLectura crLectura crítica ítica de de textostextos

Test amb percentatge d’eficàcia,l (b h id “b ll ”valors (bon humor, vida “bella”,

imatge de la dona ideal…)…

Qüestionari C.R.I.T.I.C.Qüestionari C.R.I.T.I.C.

C C i fi ió l t tC Consigna o afirmació que exposa el text

R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?

I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l' fi ió?l'afirmació?

T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?comprovar ho?

I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar p p p psuport a l’afirmació?

C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord ambdarrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?

Aprenent a argumentarp g

Com convenceriem a un amic sobre si un Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no?abric escalfa o no?abric escalfa o no? abric escalfa o no?

2n ESO IES Lluís Companys

Quines raons dóna?Quina és la idea que defensa el text?

Lectura cooperativa

Quins arguments poden Quines evidènciesQuins arguments poden ser útils per als que no

hi estiguin d’acord?

Quines evidències aporta? Són creïbles?

hi estiguin d’acord?

Exemple: Guió per construir “La meva argumentació”

La meva idea és que

p p g

L óLes meves raons són

Arguments en contra de la meva idea poden ser

Convenceria a algú que no em creu amb

L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és queL evidència que donaria per a convèncer a d altres és que

Un exemple de text argumentatiuUn exemple de text argumentatiu elaborat per l’alumnat a partir de la lectura “Escalfa l’abric?”lectura Escalfa l abric?

L’abric no escalfa sinó que conserva la calorL’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat a partir d’experiments científics. La majoria de gentpartir d experiments científics. La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap Amb això arribem a laembolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta.g p q

2n ESO IES Dr. Puigvert

La lectura d’una noticia com a font d’un La lectura d’una noticia com a font d’un procprocés d’aprenentatge és d’aprenentatge

Quines Quines accions accions acc o sacc o splantejaríeu plantejaríeu als veals veïns per ïns per pprecuperar els recuperar els boscos i com boscos i com els hi els hi argumentaríeu argumentaríeu ggque són que són adequades?adequades?qq

CEIP Coves d’en Cimany, 5è

Fem, conversem i escrivim al voltant d’una maqueta que va evolucionantmaqueta que va evolucionant

QuQuè necessitenè necessiten O lO lQuQuè necessiten è necessiten els éssers vius els éssers vius per viure? Per per viure? Per què hoquè ho

On estan els On estan els éssers vius? Per éssers vius? Per què els trobem a què els trobem a

QuQuè hi ha al è hi ha al bosc bosc què ho què ho

necessiten?necessiten? aquests llocs?aquests llocs?mediterrani?mediterrani?

Com canvia si plou Com canvia si plou Com actuenCom actuen els els éssers vius quan hi éssers vius quan hi ha un incendi? Comha un incendi? Com

Com comença a Com comença a canviar el bosccanviar el bosc

o si no plouo si no plou??

ha un incendi? Com ha un incendi? Com és que ho fan així?és que ho fan així?

canviar el bosc canviar el bosc desprdesprés d’un és d’un incendi?incendi?

Amb plujaAmb plujaSense plujaSense pluja

Comuniquem les nostres propostes de Comuniquem les nostres propostes de gestió del boscgestió del boscPlataforma CENDRA

P N t l d S t Ll d l M tgg

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt08227 Sant Llorenç del MuntBarcelona

SSenyorsSom alumnes de la classe de 5è. Pirineus , de l’escola “Coves d’en Cimany” que hem estat estudiant el tema dels “Éssers vius al seu medi “, i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Llorenç i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar

t id d f i t t it t i d i é i diunes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se més incendis.

El primer de tot seria que hauríeu de plantar alzines normals i alzines sureres perquè si es cremen rebroten i tenen protecció amb el suro.

Com a prevenció podríeu :- Retallar periòdicament la part superior de la capçada dels arbres que estiguin a prop de cables, perquè no les toquin amb les puntes de les fulles. Organit ar la neteja de les branq es q e ca en dels arbres i aprofitar les per a fer-Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer

paper. - Posar més contenidors de reciclatge perquè la gent hi pogués llençar els vidres, lllaunes , plàstics, cigarrets i papers .Distribuir rètols indicatius al llarg del parc per explicar a la gent el que pot i no pot fer-Distribuir rètols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer.

- Organitzar una recollida periòdica d’ escombriaires.. Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes.

Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5è. Pirineus.

En nom de la classe:

4. Per aprendre cal saber4. Per aprendre cal saber4. Per aprendre cal saber autoregular-se

4. Per aprendre cal saber autoregular-se

“La finalitat fonamental de tot procés d’ensenyament és la

d’afavorir que l’alumnat arribi a ser qel més autònom possible aprenent, és a dir sent capaç de reconèixerés a dir, sent capaç de reconèixer els seus errors i trobant camins

per superar los”per superar-los”G. Nunziatti, 1990

Com s’alimenten els arbres?Cada grup representa què creu que passa dins d’un arbreCada grup representa què creu que passa dins d un arbre quan es nodreix

CEIP Coves d’en Cimany, 5è

El b d l li h h f t i èEls membres del grup expliquen com ho han fet i per què.La resta de companys fan suggeriments de millora

El grup escriu qué milloraria i perquè LA NOSTRA MAQUETA

GRUP 1. - Els arbres no tenen

* DAVID MESA * DANI RUEDAS * IVAN CALDERÓN * ÀNGEL PÉREZ

sang.- Les arrels són molt petites i no podrien

1.- QUÈ HEM FET? PER QUÈ ?

petites i no podrien sostenir l’arbre- Hem de posar tubs

• Vam repassat el contorn de l’arbre i després vam fer les fulles. • Hem posat palla perquè semblin les arrels. • Hem posat tires verdes que eren els nervis de l’arbre. Serveixen per

alimentar-se

Hem de posar tubs que baixin. Les arrels també necessiten

alimentar-se. • Hem posat plastilina que representa les cèl·lules. La plastilina lila

significa cèl·lules dolentes. • A les arrels hem posat plastilina com si fossin llavors.

El t b m ll és l i l ió d l s

aliments i els han d’arribar des de la fulla• El tub vermell és la circulació de la sang.

Després d’haver presentat la nostra maqueta i haver-ne parlat entre tots, i després d’haver-nos informat amb llibres i d’altres

fulla.-No hi ha cèl.lules bones o dolentes. Enmaterials...

2.- QUÈ MILLORARÍEM ?

bones o dolentes. En tot cas unes es moren.- …

El pensament cientEl pensament científic comportaífic comportaEl pensament cientEl pensament científic comporta ífic comporta tenir idees, meditartenir idees, meditar--les a fons i les a fons i

l E t i l ll E t i l lcomprovarcomprovar--les. En aquest cicle els les. En aquest cicle els processos no racionals són tan processos no racionals són tan ppimportants com els racionals i els importants com els racionals i els relacionats amb l’observaciórelacionats amb l’observaciórelacionats amb l observació. relacionats amb l observació.

Guy Claxton, “Educar mentes curiosas”Guy Claxton, “Educar mentes curiosas”

És una utopia aconseguir qÉs una utopia aconseguir que els ue els p g qp g qalumnes siguin competents i que alumnes siguin competents i que nosaltres siguem competents ennosaltres siguem competents ennosaltres siguem competents en nosaltres siguem competents en ajudarajudar--los a serlos a ser--ho?ho?

“La utopia està a l’horitzó. Camines “La utopia està a l’horitzó. Camines d ll ’ ll i l’h it ód ll ’ ll i l’h it ódues passes, ella s’allunya i l’horitzó dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. Aleshores corre deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia?. Doncs ens per què serveix la utopia?. Doncs ens serveix per caminar” serveix per caminar” pp

Eduardo GaleanoEduardo Galeano