EL PUNT AVUI

DILLUNS, 30 DE GENER DEL 201710 | Comarques Gironines | GIRONÈS

Les obres per treure la xe-meneia gran de la incine-radora de Campdorà jahan començat. Des de finalde la setmana passada hiha una grua treballant enfeines exteriors a la xeme-neia. Segons ha explicat elvicealcalde i regidor deSostenibilitat, Medi Am-bient, Participació i Co-operació de l’Ajuntamentde Girona, Eduard Berlo-so, aquests treballs respo-nen al projecte de desmun-tatge de la infraestructu-ra. Són, de fet, la primeraevidència visual de l’inicidel desmuntatge des del’exterior, ja que abans esvan fer feines per la part in-terior.

L’estructura es veu en-cara completa, excepteper elements externs–com ara la plataformaque rodejava la xemeneiaen l’extrem superior–. Eldesmuntatge afectarà unavintena de metres de la xe-meneia. L’obra s’executa-rà en diferents fases. Ésuna actuació que costarà

poc més de 82.000 euros(IVA inclòs), una inversiómolt minsa si es comparaamb el paquet d’inversionsprevistes els pròxims anysa la planta per modernit-zar-la, que acabarà arri-bant fins a uns 27,4 mi-lions d’euros. Tot i això, síque el desmuntatge supo-sarà una millora paisatgís-tica del sector, molt dema-nada pels veïns, tal com java reconèixer l’alcaldessade Girona, Marta Madre-nas, en una visita que vaefectuar a la planta a finalde l’estiu passat.

De la inversió total demodernització de la plan-ta, actualment ja està enmarxa la primera fase, queté un cost de 6,6 milionsd’euros i que es va iniciar aprincipi del 2016. S’hi hanfet actuacions, com ara lainstal·lació de nous analit-zadors de gasos, i està pre-vista la fabricació d’un nourotor turbina o la instal·la-ció de nous refractaris delsforns i la caldera. El 2008s’iniciarà la segona fase,que costarà poc més de 20milions d’euros i que hau-ria d’acabar el 2020. ■

Jordi NadalGIRONA

Desmunten laxemeneia de laincineradorade Campdoràa Una grua treballa des de fa uns dies per treure elselements externs de l’estructura de formigó a Esdesenvoluparà per fases i se’n trauran uns vint metres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“La planta deCampdorà és unequipament vell quea poc a poc aniremposant al dia”Eduard BerlosoREGIDOR DE SOSTENIBILITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

82.148euros és la inversió del des-

muntatge de la xemeneia.Una inversió que tindrà unimpacte paisatgístic rellevant.

2020hauria d’estar modernitzada

tota la planta de Campdorà,amb les diverses actuacionsque s’hi preveuen.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

La grua estesa damunt la xemeneia per facilitar la feina dels operaris ■ J.N.

L’Ajuntament de Celrà hadut a terme obres de millo-ra d’eficiència energèticaa la segona planta del cen-tre cultural La Fàbrica,ocupat per l’escola muni-cipal d’art. La intervenció,que ha tingut un cost demés de 13.600 euros, s’ha

centrat a millorar les con-dicions de l’envolupanttèrmic de la planta i lasubstitució dels vidressimples de sis mil·límetresper vidres dobles, garan-tint, segons el consistori,“el compliment dels crite-ris ambientals i d’ecoefi-ciència dels edificis pú-blics regulats en el decret21/2006”. A més, amb

aquesta actuació, l’Ajun-tament de Celrà ha volgutincidir en la disminució dela despesa de calefacció del’espai, valorada en un10% del consum actual del’edifici.

Ajut de la DiputacióL’Ajuntament de Celrà vaadjudicar les obres per unimport de 13.622,79 eu-

ros. El finançament ha es-tat, d’una banda, unaaportació de 8.634,79 eu-ros del pressupost munici-pal i, de l’altra, una sub-venció de la Diputació deGirona de 4.899 euros. Se-gons es destaca, el projec-te està inclòs dins les sub-vencions de la campanyaDel pla a l’acció 2016 del’ens provincial gironí. ■

Millores d’eficiència energètica alcentre cultural La Fàbrica de CelràL.A.CELRÀ

L’escola municipal d’art a la segona planta del centre

cultural La Fàbrica ■ AJUNTAMENT DE CELRÀ

Diari de Girona DIMECRES, 1 DE FEBRER DE 2017 17

EL BAIX EMPORDÀbaixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

C.T.B. PALAMÓS

■L’alcalde de Palamós, Lluís Puig(ERC), va reunir-se aquest dillunsamb el director general de CruiseLine International Association aEspanya, Alfredo Serrano, pertractar la nova taxa turística que laGeneralitat vol imposar aquestany als passatgers de creuers queestiguin menys de hores a Ca-talunya. L’import d’aquesta novataxa és de , euros (ins ara, aCatalunya ja se n’imposa una altrade , euros per als creueristesque estan més de hores, i queseguirà aplicant-se).

Puig va explicar que, en la tro-bada, el representant de CLIA (re-presenten companyies decreuers arreu del món, entre elles

Thomson Cruises i SeabournCruise Lines, les dues amb mésescales al port de Palamós amb i , respectivament, entrel’any i el ) va exposar eltemor que les navilieres no esti-guin d’acord amb l’aplicaciód’una segona taxa sobre els seuspassatgers, i més si no pernoctenal port.

El batlle va exposar que la pa-tronal dels creuers busca compli-citats amb les institucions permostrar-hi rebuig. Lluís Puig vacomentar que «no ens hem pogutcomprometre a res perquè no te-nim cap inluència en aquest as-sumpte», en tot cas, va manifestarque s’adreçaran a la Generalitatper saber què l’ha motivat.

L’alcalde de Palamós va afegir aAlfredo Serrano, però, que «ente-nem que els pugui semblar ungreuge» aquesta nova taxa; i li vatransmetre la satisfacció perquè elport sigui una escala destacada decreuers.

La patronal dels creuersexposa la preocupació perla nova taxa a Palamós�El director de CLIA aEspanya es va reunir ambl’alcalde a la recerca decomplicitats amb aquest tema

C.T.B. SANT FELIU DE GUÍXOLS

■ El regidor de Moviment d’Es-querres a l’Ajuntament de SantFeliu de Guíxols, Pere Albó, ha ins-tat l’equip de govern a disculpar-se als agents de la Policia Localperquè reconegui «que la nostraPolicia Local mai ha cobrat perunes feines que no ha fet». Albó, al’oposició, ha recordat que la pro-blemàtica sobre els , eurosque cobraven els agents per pro-longació de jornada i, després, in-corporats com a complementsense realitzar aquestes hores vaser qualiicada com «retribucionsabonades indegudament» en eldecret d’Alcaldia del març de l’anypassat que deixava sense efecte elcitat complement.

Ara, un cop les dues parts,l’Ajuntament i els agents de la Po-licia Local, han arribat a un acordsalarial, Pere Albó exigeix aques-tes disculpes a l’equip de governja que entén que amb aquestaqualiicació deixava en mala po-sició els agents perquè «semblavaque havien cobrat un sou que noels tocava» i «podien induir a algúa dubtar de l’honradesa del cos».

Pere Albó ha destacat igual-ment que l’acord entre els agentsi l’Ajuntament inclou deixar senseefecte el decret d’Alcaldia que par-lava de «retribucions abonadesindegudament». El mateix puntdel pacte exposa que les parts «escomprometen a no portar a termecap acció, reclamació o demandaque trenqui la pau social obtingu-da a partir de la signatura del pre-sent acord i, en concret, a retirarles demandes o reclamacionsexistents o que puguin existir entorn a aquesta qüestió i insten adeixar sense efecte» el citat decret.

Pere Albó vol queel govern ganxóes disculpi alsagents de laPolicia Local

�Diu que amb les sevesdeclaracions podia induir adubtar de l’honradesa del cosamb la polèmica del salari

■ Els educador de carrer de Pala-frugell faran a partir del febrer ac-tivitats els dissabtes al matí a dife-rents places de la vila amb l'objec-tiu de dinamitzar les places com aespais de trobada del veïnat de to-tes les edats, per reforçar-ne el vin-cle, la identiicació i la implicacióamb el que hi passa. L'any passates van fer dues activitats puntualsen la plaça dels Esports i en la pla-ça de la Punxa, a partir de l'obser-vació i entrevistes amb els veïnsd'aquest barris, sobre l'ús que se'nfa de l'espai públic i de la propostad'activitats. DdG PALAFRUGELL

PALAFRUGELL

Els educadors de carrerdinamitzen les places

CARLES TORRAMADÉ LA BISBAL D’EMPORDÀ

■El ple de l’Ajuntament de la Bis-bal d’Empordà del de desem-bre de l’any passat va aprovar de-initivament el projecte de la«nova biblioteca central comar-cal» de la ciutat, que és un ediicide nova planta que ja està cons-truït i que una sentència determi-na que dues de les quatre façanesestan en situació irregular. L’apro-

vació del projecte d’una construc-ció que ja està dempeus respon al’estratègia de l’Ajuntament perintentar regularitzar el volum i, endeinitiva, evitar-ne un possibleenderroc parcial. No obstant això,l’aprovació d’aquest projecte seràimpugnada pel veí Josep Sabater,que ja va denunciar el projecteinicial, la qual cosa va determinarla resolució judicial citada que de-

clara irregulars dues de les faça-nes.

L’estratègia de l’Ajuntament esfonamenta en la modiicació fetadel POUM, de manera que la Bi-blioteca Comarcal s’adequa a lanormativa urbanística vigent –lasentència determinava irregularla construcció d’acord amb el pla-nejament urbanístic vigent enaquell moment. Amb aquestes

modiicacions dels documentsurbanístics, l’equip de govern volal·legar una impossibilitat legald’execució de sentència ja que,normativament, l’equipament araés correcte.

Sabater ja va presentar al·lega-cions a la tramitació del nou pro-jecte, que van ser desestimades, iva subratllar que és idèntic al quees va utilitzar per construir l’ediici–l’única diferència és que ara sen’ha separat l’antic escorxador– ique el govern local es val de «sub-terfugis» per no complir la sentèn-cia.

El regidor de Cultura, CarlesPuig (CUP), ha lamentat que Sa-bater interposi un nou contenciósadminstratiu perquè allargaràmés anys la via judicial, cosa quebloquejarà la possibilitat de pren-dre qualsevol decisió sobre quèfer amb l’equipament. Puig ha co-mentat que l’Ajuntament està lli-gat de mans perquè si, per exem-ple, decidís l’enderroc parcial,després podia sortir una resoluciójudicial que digués que no feia fal-ta.

Puig ha airmat que «no hem detornar a remenar el tema de qui ésculpa, sinó que hem de mirar detirar endavant». I ha afegit queamb la situació actual –no es pottirar endavant la seva obertura–«ningú en treu cap beneici i famal a la Bisbal i a la seva cultu-ra».

El projecte per regularitzar labiblioteca també acabarà al jutjat�Josep Sabater presentarà un recurs contenciós administratiu a l’aprovació del ple de la Bisbal

L’edifici de la Biblioteca Comarcal de la Bisbal, en una imatge d’arxiu. ANIOL RESCLOSA

DdG PALS

■ L’escola Quermany de Palscompta des del passat mes de de-sembre amb un nou sistemad’il·luminació més sostenible ieconòmic. La regidoria de MediAmbient de l’Ajuntament de Pals,aproitant el Pont de la Puríssima,va instal·lar il·luminació LED a to-tes les aules i dependències delCEIP amb el triple objectiu de mi-llorar el rendiment de les instal·la-cions elèctriques del centre, con-tribuir a la reducció d’emissionsde CO, i complir amb els objec-tius del Programa d’Escoles Ver-des (PEV) impulsat per la Gene-ralitat de Catalunya i del qual l’es-cola Quermany forma part des del.

L’actuació, amb una inversió to-tal de ., euros, ha estat i-nançada en un per la Dipu-tació de Girona. Els treballs hanconsistit en l’adequació de les ins-tal·lacions elèctriques i en la subs-titució de les làmpades conven-cionals per luorescents LEDque permetran reduir ins a un l’actual consum energètic; oel que és el mateix, aconseguiruna reducció d’un total de .quilowatts hora (Kwh) a l’any.

El canvi del sistema d’il·lumi-nació de l’escola Quermany for-ma part del Pla d’Acció Local pera l’Energia Sostenible (PAES) quel’Ajuntament de Pals duu a termea través de la Regidoria de MediAmbient amb la voluntat de se-guir fent avançar el poble en ter-mes de sostenibilitat i eiciènciaenergètica i suscitar entre la ciu-tadania una petita dosi de relexiói conscienciació sobre els propishàbits en matèria de despesaenergètica.

Pals inverteix 8.500 eurosen il·luminació sosteniblea l’escola Quermany�Ha substituït les làmpadesconvencionals per 422fluorescents LED quereduiran el consum

comunicacio@ddgi.cat - 01/02/2017 08:36 - 88.1.38.80

EL PUNT AVUI

DIMARTS, 21 DE FEBRER DEL 201714 | Comarques Gironines | GIRONÈS

El govern finançarà qua-tre projectes sobre patri-moni i eficiència energèti-ca impulsats per la Diputa-ció de Girona a les comar-ques gironines a travésdels fons europeus de des-envolupament regional(Feder) que, un cop execu-tats, hauran generat unainversió de 16,5 milionsd’euros, de la qual, directa-ment, s’hauran beneficiat51 municipis del territori.El president de la Diputa-ció de Girona, Pere Vila, vapresentar ahir a la tarda,

acompanyat de la conse-ller de Governació, Admi-nistracions Públiques iHabitatge, Meritxell Bor-ràs, la resolució de la con-vocatòria, tot remarcantla xifra global aconseguidaamb la qual és “visualitzala inversió important quees farà a les comarques gi-ronines i amb què es per-metrà dur a terme l’accióde govern”. Vila va asse-nyalar que a la convocatò-ria s’havien presentat mésd’un centenar de sol·lici-tuds d’arreu del país. Perla seva banda, la conselle-ra Meritxell Borràs va inci-dir en la importància que

aquests diners “vagin di-rectament a projectes im-pulsats pel món local quedonen cobertura a diver-sos municipis a favor del’eficiència energètica i lapromoció turística”. PerBorràs, fons europeus

com ara els Feder són ei-nes “necessàries perquèen un país divers es puguinoferir els mateixos recur-sos i serveis”. Borràs vaconcloure que es podrà feruna “bona inversió a lescomarques gironines”.

Dels 16,5 milions d’eu-ros, 6,75 són aportats pelgovern a través dels Feder;5,97, pels ajuntaments, i3,78, per la Diputació. Pe-re Vila hi va afegir que l’ensassumirà l’IVA que corres-pondria als ajuntaments.

Dos dels projectes apro-vats tenen a veure amb lanecessitat d’afavorir el pascap a una economia baixaen carboni. En aquest sen-tit, el projecte Calderes,

xarxes de calor i instal·la-cions per a la producciód’estella rebrà gairebé dosmilions d’euros dels fonsFeder gestionats pel go-vern, que cofinançarà el50% del total. Aquest pro-jecte permetrà instal·lar22 calderes de biomassaper a ús d’aigua calenta enedificis municipals o edifi-cis d’entitats locals. D’al-tra banda, també serviràper construir dues instal-lacions de producció debiomassa a Navata i a Ri-bes de Freser. Pel que fa alprojecte Eficiència ener-

gètica de l’enllumenat ex-terior i d’edificis d’enti-tats locals, que serà cofi-nançat pel govern amb dosmilions d’euros, tindrà perobjectiu la millora integralde l’enllumenat públic endeu municipis diferents:Arbúcies, Caldes de Mal-avella, Figueres, Pals, Ri-poll, Sant Gregori, Sarriàde Ter, Sils, Vilablareix iRiells i Viabrea.

El govern cofinançaràamb 765.763 euros el pro-jecte de Renovació de mu-

seografies de la Xarxa ter-ritorial de museus de lescomarques de Girona.Aquest projecte permetràinvertir en la xarxa mu-seística de la zona i, enconcret, als municipisd’Arbúcies, Sant Feliu deGuíxols, Palafrugell, Ri-poll i Olot.

Quant al projecte La

xarxa d’itineraris turís-tics pedalables i vies ver-des, rebrà 1,9 milions d’eu-ros del govern, provinentsdels fons Feder, per crearuna xarxa d’itineraris quedonin valor a espais natu-rals de la demarcació i elsenllacin. L’actuació de con-nexió beneficiarà dotzemunicipis directament. ■

Inversió de 16,5 milionsd’euros en 51 municipis

Gemma BusquetsGIRONA

a El govern finançarà quatre projectes sobre patrimoni i eficiència energètica impulsats per laDiputació de Girona a través dels fons europeu Feder a Pere Vila valora positivament l’import

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“En un país diverscalen eines com araels Feder per oferir elsmateixos recursosi serveis”Meritxell BorràsCONSELLERA DE GOVERNACIÓ,ADMINISTRACIONS I HABITATGE

6,75 milions aportats pel govern a

través dels fons Feder; 5,97,pels ajuntaments, i 3,78, perla Diputació.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

“Estem molt contentsi satisfets per la xifraglobal d’inversióa les comarquesgironines”Pere VilaPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

Pere Vila, en un moment de la roda de premsa d’ahir a la tarda a la seu de la Diputació de Girona ■ DIPUTACIÓ DE GIRONA

El Parlament ha aprovatdisset esmenes proposa-des pel PSC i focalitzadesespecíficament a les co-marques gironines. Sónesmenes que valoren lesnecessitats del territori enmatèria d’ensenyament,salut, política territorial,

serveis socials, infraes-tructures i medi ambient.El diputat Rafael Brugue-ra va valorar positivamentla inclusió de les esmenes,en una conferència depremsa junt amb la tinen-ta d’alcalde de l’Ajunta-ment de Girona, Sílvia Pa-neque. La regidora va valo-rar de manera especial-ment positiva el fet que el

Parlament aprovés, a peti-ció del grup socialista,l’ampliació i la reforma delCAP de Montilivi, així comla redacció del projecte delCAP de la zona de les ca-sernes, també a Girona,que ha de donar coberturaa l’atenció primària delbarri de l’Eixample. Pane-que també va celebrar queels pressupostos del go-

vern prevegin, també aproposta del grup socialis-ta, l’ampliació a 240.000euros (el doble que finsara) del finançament quela Generalitat destina a LaSopa. Paneque i Brugueravan coincidir que “La Sopacompleix una funció queva més enllà de la ciutat” i,en aquest sentit, “l’esme-na aprova un finançamentimprescindible” per a lalluita a favor dels sense-llar”. El pressupost perconstruir l’estació d’auto-busos de la Bisbal d’Em-pordà i la urbanització delport de Blanes són altresesmenes aprovades. ■

Disset esmenes del PSCaprovades al ParlamentRedaccióGIRONA ERC impulsarà avui en el

ple de la Diputació de Giro-na una moció per tal queels municipis puguin co-brar pels trams de xarxesde transport d’energia quetravessen els seus termes.El document insta l’ens adonar suport tècnic alsajuntaments, per mitjà deXaloc, per redactar l’orde-

nança que taxaria el trans-port d’energia a les empre-ses de distribució elèctri-ca, gas, aigua, hidrocar-burs i telecomunicacions.El portaveu d’ERC a la Di-putació, Pau Presas, re-corda que “fins ara les or-denances només ho regu-laven per a les empresesque, fent ús de les xarxes ocanonades, presten elsserveis de subministra-ment al municipi”. ■

RedaccióGIRONA

Moció d’ERC per unataxa energètica

Comarques

Diari de GironaDIMARTS, 21 DE FEBRER DE 201710

DAVID JIMÉNEZ GIRONA

■ La Comissió d’Economia i Hi-senda va donar llum verda a prin-cipis de febrer als pressupostos dela Generalitat per al , un trà-mit que permet la seva tramitacióal ple del Parlament que previsi-blement tindrà lloc a mitjans demarç. A l’espera del dictamen delConsell de Garanties Estatutàries(CGE) per la impugnació de C’s,PSC i PPC de la famosa partidadel referèndum, els comptes sor-tien de la comissió amb un milerd’esmenes de l’oposició aprova-des, entre elles del PSC refe-rents a les comarques gironines.

«L’obligació del govern és exe-cutar el pressupost i encabir-hi lesesmenes amb el inançament quepertoca», va explicar ahir el dipu-tat socialista gironí, Rafel Brugue-ra, en una roda de premsa al cos-tat de la tinenta d’alcalde del’Ajuntament de Girona, Sílvia Pa-neque, per valorar aquestes es-menes del PSC gironí aprovades.A la pràctica no sempre s’acabencomplint. JxSí ja va «renyar» laCUP per facilitar l’aprovació delmiler d’esmenes perquè, segonsla coalició, generen unes expecta-tives que no es poden complir.

En tot cas, el PSC de Girona,que va presentar esmenes (aprovades -sense el suport deJxSí- i rebutjades), es va mos-trar ahir satisfet per l’aprovació deles esmenes, en matèria d’en-senyament, sanitat, política terri-

torial, serveis socials, infraestruc-tures o medi ambient- i van con-iar que el Govern les incorporarà.

En concret, destaquen les es-menes per incorporar una partidaper redactar el projecte del nouhospital Josep Trueta; habilitaruna partida per executar les obrescompromeses de la segona i ter-cera fase del Pla Funcional del’UCI Pediàtrica i de la unitat deneonatologia del Trueta; la redac-ció del projecte del nou CAP de lazona de les Casernes de Girona;l’ampliació i reforma del CAP deMontilivi a Girona i l’ampliació deins a . euros de la partidadestinada a l'atenció al sensella-risme a l'Ajuntament de Giron.

També una partida per a la va-riant d'Olot; una altra per a la va-riant de Santa Coloma de Farners;la urbanització del port de Blanes;pressupost per construir l’estaciód’autobusos de la Bisbal; redacciódel projecte de la variant de les

Preses acordada pels alcaldesd'Olot, les Preses i la Vall d'en Bas;impulsar la creació de noves uni-tats hospitalàries per a malaltsd’esclerosi lateral amiotròica; re-dacció del projecte del Casal de lagent gran de Llançà; més recursosal Consorci del Parc Natural del'Alta Garrotxa i una partida per ala torre de comunicacions al Ser -rat dels Boixos, a Montagut-Oix.

Segons Bruguera, ara el Govern«té l’obligació d’incorporar les es-menes» i trobar el sistema per«encabir-les amb el inançament

que pertoca» i, per això, el diputatva explicar que en faran el segui-ment. Sobre el futur Trueta, va dirque «no ens correspon decidir laubicació» però vetllaran perquèes faci «el més aviat possible».

Per la seva part, Paneque vadestacar les esmenes referents al’ampliació del CAP Montilivi i elprojecte del nou CAP a l’eixample,possiblement a les Casernes deGirona. A més, va celebrar l’apro-vació de la proposta d’ampliacióa . euros, el doble que insara, del inançament per part de

la Generalitat destinat a la Sopa.En aquest sentit, la tinent d’al-

calde de Girona va destacar que«la Sopa compleix una funció queva més enllà de la ciutat de Gironaperquè dóna acollida a personessense llar també de fora de la ciu-tat» i l’esmena «aprova un inan-çament imprescindible per a lalluita contra el sensellarisme». Enconcret, va relatar que l’aportacióaddicional es destinaria a noveslínies de treball per millorar la in-tegració social dels usuaris i laseva reinserció al món laboral.

�Destaquen la redacció del projecte del nou hospital Trueta, un nou CAP a Girona i l’ampliació de 240.000 euros per al centreLa Sopa �També partides per a les variants d’Olot, les Preses i Santa Coloma o la construcció de l’estació de busos a la Bisbal

El Parlament aprova 18 esmenes gironinesdel PSC als comptes sense el suport de JxSí

El diputat al Parlament, Rafel Bruguera, i la tinenta d’alcalde de Girona, Sílvia Paneque, ahir al migdia. PSC

D. J GIRONA

■El Govern català inançarà, a tra-vés del Fons Europeu de Desenvo-lupament Regional (Feder) quatreprojectes impulsats per la Diputa-ció de Girona a les comarques gi-ronines. Dos d’ells estan vinculatsa l’eiciència energètica i els altresdos vinculats a la promoció del pa-trimoni natural i cultural. Perexemple, s’instal·laran calderes calderes de biomassa en diferentsmunicipis o es crearan nous itine-raris turístics pedalables i de viesverdes. En total, la inversió supe-rarà els milions d’euros i se’n be-neiciaran municipis de la de-

marcació. La consellera de Governació,

Administracions Públiques i Ha-bitatges, Meritxell Borràs, va par-ticipar ahir al costat del presidentde la Diputació de Girona, PereVila, en la presentació dels quatreprojectes escollits en la provínciaen la darrera convocatòria presen-tada pel Govern de dos eixos delsfons Feder per al -.

Cal recordar que els fons Federgestionat pel Govern inança un de cada projecte. La Diputacióun i, a més, segons va explicarVila, s’estudia la manera que elsmunicipis tampoc paguin l’IVArelacionat amb el projecte.

El primer projecte es tracta de«Calderes, xarxes de calor iinstal·lacions per a la producciód’estella». Rebrà uns milionsd’euros per instal·lar calderesde biomassa per a ús d’aigua ca-

lenta en ediicis municipals o en-titats locals a la Jonquera, la Cellerade Ter, Vilademuls, Santa Colomade Farners, Figueres, Fontanals deCerdanya, Mieres, Darnius, Quart,Camprodon, Campdevànol, Cassà

de la Selva, Sant Hilari Sacalm,Bordils, Caldes de Malavella, Ai-guaviva, Vilobí d'Onyar, Sant Juliàde Llor i Bonmatí, Riudellots, Ro-ses, Palafrugell i Arbúcies. Tambéper construir instal·lacions de pro-

ducció de biomassa a Navata i a Ri-bes.

El segon projecte rebrà mi-lions per millorar en eiciènciaenergètica l’enllumenat públic ex-terior d’ediicis municipals o enti-tats locals a Arbúcies, Caldes deMalavella, Figueres, Pals, Ripoll,Sant Gregori, Sarrià de Ter, Sils, Vi-lablareix i Riells i Viabrea.

Amb el tercer projecte el Governinançarà amb . euros laxarxa museística d'Arbúcies, SantFeliu de Guíxols, Palafrugell, Ripolli Olot. Finalment, el projecte deVies Verdes rebrà , milions per auna xarxa d’itineraris amb l’actua-ció de connexió que beneiciaràdirectament Esponellà, Serinyà,Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis,Palol de Revardit, Ripoll, Sant Joande les Abadesses, Ba nyoles, Por-queres, la Vall de Bianya, Campde-vànol i Cornellà del Terri.

El Govern inançarà quatre projectes sobre eiciènciaenergètica i patrimoni a través dels fons europeus �Suposaran una inversiótotal de més de 13 milionsd’euros i se’n beneficiaran 51municipis de la demarcació

La consellera Meritxell Borràs i el president de la Diputació, Pere Vila. D.JIMÉNEZ

La responsabilitatd’executar el

pressupost és del governi té l’obligació encabir-hiles esmenes amb elfinançament que pertoca»RAFEL BRUGUERA

DIPUTAT DEL PSC

comunicacio@ddgi.cat - 21/02/2017 08:36 - 83.57.179.175

BAIX EMPORDÀ | Comarques Gironines | 17EL PUNT AVUI

DISSABTE, 25 DE FEBRER DEL 2017

313939-1

158065w

L’Ajuntament de Palafru-gell invertirà 850.000 eu-ros en dos ambiciosos pro-jectes com són la renova-ció de la museografia delMuseu del Suro i un siste-ma de calderes d’estelles ales instal·lacions esporti-ves municipals.

Aquests dos projectess’aborden amb subven-cions dels fons de desenvo-lupament regional euro-peu (Feder) i la Diputacióde Girona. La primera cor-respon a la primera fasedel projecte museogràficdel Museu del Suro de Pa-lafrugell. El projecte, in-clòs a la línia de subven-cions per a la renovació demuseografies de la XarxaTerritorial de Museus deles comarques de Girona,té un cost total de 502.195euros, del qual el 50%d’aquest import, 251.097euros, anirà a càrrec del’aportació dels Feder i l’al-tre 50% serà finançat aparts iguals entre la Dipu-tació (125.548) i l’Ajunta-ment de Palafrugell(125.548). En aquesta pri-mera fase del projecte demuseografia del Museu delSuro s’intervindrà a laplanta baixa de l’equipa-ment, la qual cosa perme-trà, alhora, traslladar lesseccions de maquinària detransformació del suro,

ara a la planta baixa, a laprimera planta, la qual co-sa farà avançar de maneraimportant l’execució delprojecte global i definitiudel museu en la seva ubica-ció a l’antiga fàbrica deCan Mario.

L’altra subvenció està

inclosa en el projecte Cal-deres, xarxes de calor iinstal·lacions per a la pro-ducció d’estella. El projec-te subvencionat corres-pon a la primera fase d’im-plantació d’un sistema dexarxa de calor amb calde-ra amb estelles de fusta ales instal·lacions esporti-ves municipals. Aquestaprimera fase es farà a lapiscina municipal, amb uncost total de 357.968 eu-ros, el 50% del qual(178.984) anirà a càrrecde l’aportació dels Feder il’altre 50% serà finançat, itambé a parts iguals, entrela Diputació de Girona(89.492) i l’Ajuntamentde Palafrugell (89.492). ■

Més de 800.000 euros aPalafrugell per calderesde biomassa i patrimonia L’Ajuntament aconsegueix subvencions per a la renovació de la museografiadel Museu del Suro i per a un sistema de calderes d’estelles per a la piscina

Joan TrillasPALAFRUGELL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Un altre projecte que avançaés el del pla de barris de laSauleda i del carrer Ample,que inclou la millora de car-rers, la rehabilitació de 18 edi-ficis i la creació de nous equi-paments públics. Les milloresafecten tots els elements co-muns de la comunitat de ve-ïns i veïnes i estan subvencio-nades en un 90% pel projec-te de pla de barris de l’Ajunta-ment –cofinançat al 50% perla Generalitat– i en un 10%pels propietaris

645.121euros és el que ha aconse-guit l’Ajuntament de Palafru-gell en la línia dels Feder i laDiputació de Girona.

La façana del Museu del Suro de Palafrugell, on s’intervindrà ■ N. MIR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gran actuacióal pla de barrisa la Saulera

Les 60 colles que van partici-par ahir al vespre a la gran ruade carnaval de Sant Feliu deGuíxols van reestrenar el re-corregut tradicional carreterade Girona avall cap a la place-ta de Sant Joan i la rambla Vi-dal, amb el públic força repar-tit però amb una alta afluèn-cia a l’inici de la desfilada. Eltemps, després d’un matíplujós, va acompanyar. ■ E.A.

SANT FELIU DE GUÍXOLS CARNAVAL 2017

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Espectacularretorn de la ruaa la carretera

Diari de Girona DISSABTE, 4 DE MARÇ DE 2017 17

EL BAIX EMPORDÀbaixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

CARLES TORRAMADÉ PALAFRUGELL

■L’alcalde de Palafrugell, Juli Fer-nández, va respondre ahir el di-rector general d’Urbanisme de laGeneralitat, Agustí Serra, qui eldia anterior havia instat l’Ajunta-ment a aturar les obres del xaletdel Golfet ins que es resolguin elsrecursos contenciós administra-tiu que han presentat l’adminis-tració catalana i l’associació Sal-vem el Golfet. El batlle palafruge-llenc va mostrar la seva sorpresadavant de la sol·licitud de Serra desuspensió de les obres quan la Ge-neralitat no ho ha demanat a tra-vés d’unes mesures cautelars enel recurs que ha presentat al jutjat.«Si la Generalitat vol instar la sus-pensió de les obres, ja té el proce-diment per fer-ho davant del jutgeamb les mesures cautelars», va in-sistir.

El síndic de greuges ja havia de-manat l’aturada de les obres i, di-jous, ho va fer Agustí Serra. A l’al-calde de Palafrugell li xoca que eldirector general d’Urbanisme hofes a través dels mitjans de comu-nicació, però no ho hagi fet a tra-vés del recurs contenciós admi-nistratiu. En aquest sentit, Juli Fer-nández va manifestar que l’obrade la casa del Golfet ha d’estar aca-bada el proper mes de maig i que,actualment, ja se n’ha construït

més del , de manera que si laGeneralitat acaba sol·licitantl’aturada com a mesura cautelar –la pot demanar en qualsevol mo-ment del procés–, si el jutjat l’aca-ba dictant potser ja no tindrà capefecte perquè la construcció esta-rà enllestida.

Per Fernández, la incoherènciade l’actuació d’Urbanisme de noplantejar l’aturada de les obres ju-dicialment, però sí davant de lapremsa, respon al fet que AgustíSerra va voler treure’s la pressiómediàtica de sobre.

L’alcalde de Palafrugell, però, va

anar més enrere i va preguntar-seper què Urbanisme no va dema-nar aturar les obres davant d’unjutjat fa quinze mesos, quan untècnic de la Direcció General vavisitar l’Ajuntamet durant tres me-sos per repassar l’expedient delxalet –fruit d’aquest examen són

les tres resolucions que Urbanis-me va dictar a l’agost i que insta-ven l’Ajuntament a anul·lar les lli-cències per suposades irregulari-tats.

Fernández, doncs, va mostrar-se decebut amb el paper que hajugat la Generalitat i va airmarque «hem trobat a faltar la relacióde cooperació i col·laboració en-tre administracions».

Fernández, tranquilL’alcalde va afegir que el cas delGolfet no el té preocupat perquèels informes interns i externs queha sol·licitat sobre aquest as-sumpte posen de manifest quel’Ajuntament ha actuat d’acordamb la legalitat. En aquest sentit,va recordar que, amb aquests in-formes que diuen que l’actuciómunicipal «s’ajusta a la llei», nopot ordenar l’aturada de les obresperquè el promotor podria de-mandar-lo i que l’Ajuntament ha-gués de fer front a una indemnit-zació.

Fernández ja va aturar les obresel passat mes d’agost, i no va aixe-car la suspensió ins al de de-sembre, quan el promotor va re-ajustar els treballs que s’havien fetfora de la llicència d’obres i lega-litzar-ne d’altres, com ara els mursde contenció de terres.

�L’Ajuntament de Palafrugell ha rebut la notificació de la presentació del recurs de la Generalitat, però no hi consta la peticióde mesures cautelars per aturar l’execució del xalet �Li xoca que Urbanisme no hagi demanat al jutge l’aturada dels treballs

Fernández recorda que les obres al Golfetja estan al 80% i que al maig el xalet estarà

Imatge d’arxiu de les obres, amb els murs legalitzats en primer terme. PACO DALMAU

DdG PALS

■L'Ajuntament de Pals substitui-rà els . punts de llum de vaporde sodi per llums de tecnologiaLED. Aquesta actuació s’emmar-ca dins del Pla d’Acció de l’EnergiaSostenible (PAES) i està coinan-çada per la Unió Europea, la Di-putació de Girona i l’Ajuntament.

Aquesta actuació, que téun cost total de . euros, es-tarà coinançada amb capital eu-ropeu a través pel Fons europeuFeder. La Diputació de Girona hiaportarà . euros del Pla deServeis per al Foment de l’Eicièn-cia Energètica i per a la promocióde la biomassa forestal. Pel que faa la quantitat restant, de .euros, estarà sufragada per l'Ajun-tament.

La instal·lació d’il·luminacióLED al municipi té per objectiu

millorar el rendiment de les ins-tal·lacions elèctriques, contribuira la reducció d’emissions de COi la contaminació lumínica, millo-rar la uniformitat lumínica del’enllumenat i promoure l’econo-mia verda. D’aquesta manera,Pals obtindrà un estalvi signiica-tiu, tant en matèria energèticacom econòmica, ja que el consis-tori preveu que l’estalvi energèticassolit s'aproximi al del con-sum actual  (en el el costd'energia en enllumenat públic idels ediicis va ser de .,euros per a l'Ajuntament de Pals,segons ha informat l’administra-ció).

El regidor de Serveis, Medi Am-bient i Agricultura, Sergi Brull,destaca la gran magnitudd’aquesta acció i posa de manifestcom «el consistori treballa contí-nuament per a la recerca de recur-sos que permetin fer de Pals unmunicipi exemplar en la lluitacontra el canvi climàtic i enl’adopció de noves tecnologiesmés sostenibles i respectuosesamb el medi ambient».

Pals substituirà per LED els1.800 punts de llum de vapor

�L’Ajuntament preveu que elcanvi permetrà reduir a lameitat el consum, que el 2016va tenir un cost de 220.000 €

DdG TORROELLA DE MONTGRÍ

■ Torroella de Montgrí manté latendència positiva dels darrers dosanys en relació amb l'increment dela recollida selectiva de residus ur-bans i la disminució del rebuig, ésa dir, del que es porta directamenta l'abocador. Segons la memòriadel balanç del , els torroe-llencs i estartidencs van reciclar el dels residus generats, entre elque van aportar als contenidors deselectiva (,) i a la deixalleria,ha informat l’Ajuntament.

L'any passat es van generar untotal de . tones de residus, menys que l'any . Això repre-senta una disminució de l’. Pelque fa a la selectiva, es va registrarun increment global de tones,un més; mentre que el rebuigva disminuir en tones, (-).

De la recollida selectiva, cal re-marcar l'increment notable de lafracció orgànica, que va passar de tones el a tones el, la qual cosa representa unincrement de tones, un més.No obstant això, es va observar que

el percentatge d'impropis, és a dir,dels residus que no haurien d'anaren aquests contenidors, va ser méselevat. Per aquest motiu, aquestany es preveu engegar un cam-panya de sensibilització ambien-tal per tal de millorar la qualitat dela fracció orgànica.

Menys paper i cartróTambé es va incrementar la reco-llida dels envasos en tones, un més que el , la qual cosarepresenta una xifra molt impor-tant ja que representa un gran vo-lum dels residus del municipi, perbé que pesin poc. Pel que fa al pa-per i cartró es van recollir to-nes, tones menys (- ); mentreque el vidre es va mantenir pràcti-cament igual, amb tones el i tones el .

Si es compara la generació deresidus municipals generats entreel municipi de Torroella de Mont-grí i el Baix Empordà es pot obser-var un percentatge inferior de re-buig i lleugerament inferior, tam-bé, en les fraccions de matèria or-

gànica i envasos. Per altra banda,el percentatge és superior en pa-per i cartró, i vidre.

Una de les novetats de l'any pas-sat va ser l'entrada en servei el mesde juny de la planta de transferèn-cia, una instal·lació que es trobadins de la deixalleria municipal ique té com a objectiu compactarles fraccions i optimitzar el trans-port de residus ins als centresd'eliminació, valorització o tracta-ment mitjançant un camió de grancapacitat. Amb aquesta instal·la-ció, s’han reduït els viatges, espe-cialment en la recollida selectivad'envasos, ja que la seva tipologiapermet una compactació moltbona.

Una altra novetat va ser l'entra-da en funcionament el març delservei de clavegueram mitjançantun camió propi de l'empresa con-cessionària. L’Ajuntament haconstatat un gran salt de qualitat iha pogut portar a terme una pla-niicació acurada per tal de preve-nir possibles urgències en tempo-rada alta i època de fortes pluges.

Torroella i l’Estartit reciclen prop de la meitat dels residus que generen

comunicacio@ddgi.cat - 06/03/2017 08:50 - 83.57.179.175

EL PUNT AVUI

DIMARTS, 7 DE MARÇ DEL 201716 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ117711-1

156405w

La protectora d’animals iplantes de Figueres estàdesbordada per la granquantitat de gossos de ra-ces potencialment perillo-ses que tenen a les sevesdependències. El presi-dent de l’entitat, AlbertoMárquez, explicava al’agència ACN que dels150 exemplars que actual-ment tenen a les instal·la-cions, al voltant d’una cin-quantena són de raça pitbull, dog, rottweiler, ame-rican Stanford i encre-uats. Márquez va confir-mar que costa molt que al-gú els vulgui adoptar.

La protectora s’encar-rega de la recollida d’ani-mals al Gironès i l’Alt Em-pordà, a través de conve-nis amb els seus consellscomarcals i l’Ajuntamentde Figueres. A les seves

instal·lacions tenen ac-tualment uns 150 gossos iuna cinquantena de gats.A hores d’ara, aquestsexemplars ja suposen unaquarta part de tots els gos-sos que acullen, però te-men que la xifra continuïcreixent. La situació s’haaccentuat en els darrersdos anys.

El president de l’entitatassenyala, a més, que lamoda d’aquest tipus degossos té un altre proble-ma d’origen. “La majoriad’aquests animals venende països de l’Est, però unanormativa prohibeix por-tar-ne a Alemanya i Itàlia.Aquí, en canvi, sí que espot”, explica. “La gent ve abuscar gossos peròaquests ningú els vol adop-tar”, remarca Márquez. Iés que, en molts casos, estracta d’animals de gransdimensions i de caràcterdominant o agressiu. ■

La protectorade Figueres,plena de gossos‘perillosos’

RedaccióFIGUERES

a Un de cada tres dels acollits ho és ipoca gent els vol adoptar

Gossos de les races considerades potencialment perilloses, a

la protectora ■ ACN

L’Ajuntament de Figueresinvertirà 470.000 eurosen projectes per potenciarles energies renovables il’eficiència energètica enedificis municipals de laciutat, com són les escolesSalvador Dalí, JoaquimCusí i Pous i Pagès. A l’es-cola Salvador Dalí, el pro-jecte preveu la instal·laciód’una xarxa de calor ambbiomassa que alimentaràels tres edificis actuals.

Aquesta acció suposaràla substitució de les duescalderes velles de gasoilper una única caldera debiomassa amb una potèn-cia tèrmica de 320 kW. Lanova caldera de biomassadisposarà de sistemes demonitoratge i telegestióper ajustar el seu funcio-nament a les necessitatsde confort tèrmic de cadamoment. Pel que fa a l’es-cola Joaquim Cusí i l’esco-la Pous i Pagès, es faran ac-tuacions de millora de l’efi-ciència energètica. Es mi-lloraran els aïllaments itancaments per acon-seguir més confort tèrmici menys consum energè-tic.

Justament en aquestscentres aquest any ja s’hihan instal·lat dues calde-res de biomassa que hansubstituït les calderes ve-lles de gasoil, en l’aplicació

de les directrius del PAES(pla d’acció per a l’energiasostenible).

Això que ja s’ha fet al’escola Pous i Pagès i a l’es-cola Joaquim Cusí es faràaquest estiu també a la llard’infants Els Pins.

A tres partsEn total, l’actuació a l’es-cola Salvador Dalí

representarà una inversióde 187.063 euros, delsquals 115.948 seranaportats per la Generalitati la Diputació i 71.114,77els finançarà l’Ajunta-ment de Figueres ambfons propis.

Respecte a les actua-cions de millora de l’efi-ciència energètica a l’esco-la Joaquim Cusí i Pous i

Pagès, la inversió previstasegons els projectes apro-vats és de 281.707,24 eu-ros, dels quals 174.611 elsaportaran la Generalitat ila Diputació i els 107.095restants també l’Ajunta-ment de Figueres.

El regidor de Medi Am-bient, Francesc Cruanyes,destaca que “la voluntat ésa mitjà termini assolir l’efi-ciència energètica en to-tes les instal·lacionsmunicipals”. Les actua-cions les posarà a licitacióla Diputació de Girona i se-ran lliurades a l’Ajunta-ment de Figueres un coples obres estiguin acaba-des. El període per dur aterme totes aquestesobres previstes s’acabal’any 2020. ■

Figueres inverteix enenergia renovable ieficiència energètica

Joan PuntíFIGUERES

a Potenciaran les inversions en edificis municipals, que estaran finançadespels fons Feder i la Diputació a Afectarà les escoles Dalí, Cusí i Pous i Pagès

470.000euros és el cost de la inversió

en projectes per potenciar lesenergies renovables a Figue-res.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“A mitjà terminivolem assolirl’eficiència energètica atotes les instal·lacionsmunicipals”Francesc CruanyesPRIMER TINENT D’ALCALDE DEL’AJUNTAMENT DE FIGUERES

Imatge de la caldera de biomassa de l’escola Pous i Pagès de Figueres ■ AJ. DE FIGUERES

Avui dimarts entrarà enservei el punt d’informa-ció i assessorament desti-nat a donar suport alsafectats pel tall de llum dela zona centre de Figueresque hi va haver dissabtepassat i que va afectat bo-na part dels comerciants

de la zona. L’espai d’infor-mació estarà obert per alsafectats a l’ajuntament, ala zona d’alcaldia, de di-marts a divendres de les 9del matí a les 12 del mig-dia.

L’avaria va tenir lloc ales 17.15 h al transforma-dor del carrer Portella i vaprivar d’electricitat uns180 abonats, segons En-

desa, principalment alscarrers Pujada del Castell,Enginyers, Maragall i finsa la plaça de l’Ajuntament.

La primera avaluacióindicava que la incidènciaquedaria resolta a les 21 h,però el subministramentnomés es va poder resta-blir a les 00.53 h amb lainstal·lació d’un genera-dor. ■

Suport als afectats peltall de llum de FigueresJoan PuntíFIGUERES

GIRONÈS | Comarques Gironines | 9EL PUNT AVUI

DIMARTS, 14 DE MARÇ DEL 2017

L’Ajuntament de Vilabla-reix ha liquidat el pressu-post del 2016 amb un ro-manent positiu de791.052,72 euros. L’alcal-de, David Mascort, va in-formar durant el ple ordi-nari del març celebrat di-jous passat que es destina-

rà un 52,8% del romanentpositiu a reduir el deutedel 30,41%, previst inicial-ment, al 18,16% a finald’aquest exercici. En con-cret, l’Ajuntament hi des-tinarà 417.676,58 euros,del romanent positiu791.052,72 euros, que re-presenta aquest 52,8%.Un cop realitzada aquestaoperació d’amortització

de capital, el deute del’Ajuntament de Vilabla-reix a finals d’aquest 2017serà de 619.361,68 euros,que és un 18,16%.

L’alcalde, David Mas-cort, va destacar que ambaquestes operacions s’es-tan complint els objectiusde reduir un deute generata partir de la construccióde diversos equipaments

com ara la ludoteca, el ca-sal de la gent gran o elcamp de futbol, i que alprincipi del mandat se si-tuava en un 60,54%, quesignificaven 1.782.920 eu-ros. “Aquest any incre-mentarem un 58% la par-tida d’inversions amb535.000 euros i alhora se-guim reduint el deute”, vaassenyalar l’alcalde. ■

Vilablareix preveu reduir eldeute a finals d’any fins al 18%RedaccióVILABLAREIX

El ple de Vilablareix va liquidar el pressupost del 2016 amb

un romanent positiu de 791.052,72 euros ■ AJUNT. VILABLAREIX

El benefici social de la tas-ca que du a terme la Fun-dació Tutelar de les Co-marques Gironines multi-plica per quatre el seucost. Així ho posa en relleul’estudi El retorn social de

la inversió que ha dut aterme la fundació ambl’objectiu de determinar laràtio entre els recursos in-vertits en l’entitat (l’any2005 es va fer una inversióde 2.303.700,59 euros, un80% dels quals proveniende fons públics) i els bene-ficis que s’obtenen enl’àmbit social, valorats en10.796.982,80 euros. Percada euro invertit, s’haproduït un retorn socialequivalent a 4,69 euros.La metodologia que s’haemprat per fer aquests càl-culs, utilitzada per païsosanglosaxons, consisteix aquantificar els canvis ques’han produït en l’entornmés proper als usuariscom a conseqüència del’activitat de la FundacióTutelar utilitzant indica-dors que es puguin mesu-rar en termes econòmics.Lluís Arroyo, director de laFundació Campus Arnaud’Escala, que ha elaboratl’estudi en col·laboracióamb el Gabinet d’Estudis(GES), va posar com aexemple l’estalvi anuald’1,2 milions d’euros peral sistema sanitari, fruitde l’estabilitat psíquica deles persones tutelades,

que fan menys ingressoshospitalaris. També vadestacar l’estalvi de 3,8milions anuals que suposael fet que 325 persones tu-telades visquin en pisosamb suport en comptes deviure en residències. “Ésuna satisfacció veure queno es malbaraten els di-ners públics que s’inver-

teixen en la fundació”, vamanifestar ahir el directorde la Fundació Tutelar, Jo-sep Maria Solé. En l’estudivan participar-hi 132 per-sones, entre treballadors,famílies i persones a qui lafundació dona suport, pro-fessionals externs i enti-tats col·laboradores i laGeneralitat. ■

La Fundació Tutelar genera10 milions de rèdits socialsa L’entitat, que exerceix la tutela sobre 785 persones, va presentar ahir un estudi innovador quequantifica l’impacte de la seva tasca a Només en salut pública, ajuda a estalviar 1,2 milions anuals

Núria AstorchGIRONA

A més de quantificar el bene-fici social de la tasca de laFundació Tutelar, els respon-sables de l’entitat confienque els resultats de l’estudi,que s’actualitzaran anual-ment, permetran fer pedago-gia entre la ciutadania del pa-per que desenvolupa. “A dife-rència de l’administració, quedes d’un principi ens va con-siderar un sector estratègic,ens costa reorientar la cons-ciència ciutadana”, va reco-nèixer Solé. En aquest sentit,va posar en relleu les dificul-tats que té l’entitat a l’hora detrobar pisos de lloguer per alsusuaris a causa de les reti-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

4,69és la ràtio de retorn per cada

euro invertit en l’entitat; 3,76

euros són de retorn indirecte

(estalvi) i 0,93 euros, directe.

“No buscàvem unaxifra sinó el sentit dela feina que fem. Ambl’estudi també hemvist punts de millora”Josep Maria SoléDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ TUTELARDE LES COMARQUES GIRONINES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Josep Maria Solé, en primer terme, amb Pere Cornellà i amb els autors de l’estudi Lluís Arroyo i Xavier Vallvé ■ MANEL LLADÓ

cències de molts propietaris.L’entitat exerceix càrrecs tu-telars sobre 785 persones(desembre del 2016), un49% de les quals tenen unamalaltia mental; un 27%, unadiscapacitat intel·lectual, i un19%, un deteriorament cog-nitiu. Des de l’inici de la sevaactivitat (11 d’abril del 2003),l’entitat ha exercit càrrecs tu-telars envers 1.200 persones.La fundació finança el servei,principalment, a partir d’unconveni amb el Departamentde Treball, Afers Socials i Fa-mílies de la Generalitat. Tam-bé compta amb donacions departiculars.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fer pedagogia entre la societat

Caldera debiomassa a MasCasadevall

SOCIETAT

La Fundació Mémora ha orga-nitzat el Tercer Cicle d’Èticade la Vida i de la Mort, amb lacol·laboració de la regió sani-tària de Girona. L’objectiud’aquests cicles és integrarels conceptes d’ètica en lapràctica diària de tots els pro-fessionals de la salut i delsserveis socials. La conferènciainaugural d’aquesta nova edi-ció tindrà lloc demà a l’Audito-ri Josep Irla de la Generalitat ados quarts d’una del migdia ianirà a càrrec de RamonBayés, doctor en psicologiaper la UB i professor emèritde la UAB. El doctor Bayésoferirà la conferència Paraulesi silencis oportuns en el mo-ment precís. El cicle escomplementa amb dos tallersque tindran lloc a l’Espai Mé-mora de Girona els mesosd’abril i maig, respectivament.■ N.A.

La Fundació Autisme Mas Ca-sadevall de Serinyà va inaugu-rar dissabte una caldera debiomassa que alimenta elsserveis de calefacció i gas del’edifici d’aquesta institució. Elcost total de la instal·lació,que està en funcionament desdel mes de gener del 2017, haestat de 131.949,58 euros,dels quals 30.000 han estataportats per la Diputació deGirona. El vicepresident pri-mer de la Diputació de Girona,Miquel Noguer, va ser presenten la inauguració i va destacarla necessitat de dinamitzarl’economia verda local. Les co-marques gironines són espe-cialment adients quant al’aprovisionament d’estella, jaque més de la meitat de la se-va superfície està coberta perboscos densos. ■ REDACCIÓ

SOSTENIBILITAT

Tercer cicled’ètica sobre lavida i la mort

HORA NOVA 2.394 n 14 de març de 20176 Figueres n àrea urbana

Una trentena de treballadores de la neteja van protestar dime-cres passat davant l’Ajuntament per reclamar millores laborals. Les empleades pertanyen a l’em-presa Valoriza Facilities, que es-tà subcontractada per l’Ajunta-ment per a la neteja dels equipa-ments públics. Es queixen que des de fa un temps han de fer la mateixa feina amb menys hores i asseguren que els contractes són cada vegada més inestables. La protesta es va fer coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

La delegada sindical de CCOO a l’empresa, Judit Hurtado, va declarar que el principal pro-blema té a veure amb la inesta-bilitat dels contractes, que sem-pre estan canviant i cada vega-da tenen pitjors condicions, però també amb la quantitat d’hores amb què han de fer les tasques. Hurtado va dir: “No ens poden demanar un servei de cinc ho-

Redacció l FIGUERES

nn

res, que el feia fa dos anys, l’hagi de fer en tres hores, perquè això no va així”. Segons la portaveu sindical, aquesta situació ha de-sembocat en un increment en el nombre de baixes “sobretot per l’estrès”. La majoria, diu, són per temes relacionats amb la feina, com ara mals d’esquena, lum-bàlgies, dolor a les mans i, fins i tot, han registrat un cas de ves-sament cerebral. Assegura que l’any passat van superar les 7 bai-xes i que durant els mesos d’estiu la xifra augmenta encara més. L’empresa subcontractada fa 10 anys que treballa per a l’Ajunta-ment i té 45 empleades. El sindi-cat demana una solució a l’Ajun-tament, que és qui estableix el plec de condicions quan treu a concurs el servei de neteja. De-nuncia que “es fan serveis d’onze mesos amb contractes de sis me-sos i això obliga l’empresa a fer contractes d’obra i servei perquè la mateixa empresa sap si farà el servei tot l’any o un temps deter-minat”. n

Les treballadores de la neteja reclamen millores laborals

PROTESTA. DIA DE LA DONA TREBALLADORAY

DAVANT L’AJUNTAMENT. Treballadores municipals i suports sindicals ACN

Figueres té la voluntat de can-

L’Ajuntament de Figueres in-

viar el Reglament Orgànic Mu-nicipal (ROM). El ple del març va aprovar per unanimitat crear una comissió d’estudi per modificar aquesta normativa, que regula l’organització i el funcionament de l’Ajuntament. La petició de re-forma del ROM la va fer C’s en una moció aprovada al desembre tot i que, anteriorment, el PP ja s’ha-via mostrat partidari d’un nou re-glament.

La comissió d’estudi per modifi-car el ROM serà un òrgan comple-mentari de caràcter mixt. Estarà format per l’alcaldessa, en quali-tat de presidenta de la comissió; els vocals, que seran els regidors de l’Ajuntament; dos tècnics ju-ristes d’administració general i la secretària de l’Ajuntament. La principal funció de la comissió d’estudi serà elaborar un avant-projecte perquè es pugui aprovar

vertirà 470.000 euros en projectes per potenciar les energies reno-vables i l’eficiència energètica en edificis municipals de la ciutat. Estan previstes actuacions a les escoles Salvador Dalí, Joaquim Cusí i Pous i Pagès.

A l’escola Salvador Dalí, el pro-jecte preveu la instal·lació d’una xarxa de calor amb biomassa, que alimentarà els tres edificis actu-als. Pel que fa a l’escola Joaquim Cusí i l’escola Pous i Pagès, s’efec-tuaran actuacions de millora de l’eficiència energètica. Es millo-raran els aïllaments i els tanca-ments per aconseguir millor con-fort tèrmic i un menor consum energètic. Cal recordar que jus-tament en aquests centres aquest

G. Visa l FIGUERES

Redacció l FIGUERES

nn

nn

Primeres passes per canviar el Reglament Orgànic Municipal

Figueres inverteix 470.000 € en energies renovables i eficiència

Tots els grups municipals

van votar a favor de

treballar per una nova

norma de regulació de

l’Ajuntament de Figueres

PLE. ACORD PER CREAR UNA COMISSIÓ D’ESTUDI DEL ROM

MEDI AMBIENT . AJUTS DEL FONS FEDER I LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

Y

Y

també s’encarrega de l’estatut dels membres que integren l’en-titat municipal i els drets d’infor-mació i participació ciutadanadels veïns i entitats del municipi.

DONACIÓ. El ple va acceptar en la darrera sessió la donació a l’Ajun-tament del local de l’Associació de Cunicultors, ubicat al carrer Santa Llogaia, cruïlla amb Gon-zález de Soto. L’entitat tindrà dret d’ús de l’espai, però la resta es des-tinarà a altres associacions de la ciutat, ara sense seu. n

ja a l’escola Pous i Pagès, a l’escola Joaquim Cusí i es farà aquest estiu a la llar d’infants els Pins.

Aquestes accions estan cofi-nançades per la Diputació i els Fons FEDER. El període per fer les obres és del 2017 al 2020.n

ÀNGEL REYNAL

A F

PLE DEL MARÇ. No va arribar a les cinc hores

ESCOLA POUS I PAGÈS. Instal·lació de caldera de biomassa i altres mesures

any s’hi han instal·lat dues calde-res de biomassa, que han substi-tuït les calderes velles de gasoil, en l’aplicació per part de l’Ajun-tament de Figueres de les direc-trius del PAES (Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible). Així s’ha fet

en el ple. Fa unes setmanes, Fe-lip explicava a HORA NOVA que el ROM “ha d’adaptar-se als nous temps amb temes com ara la par-ticipació ciutadana i les noves tec-nologies”. Precisament, això és el que demanava el grup de Ciuta-dans a la moció presentada al de-sembre. El seu portaveu, Héctor Amelló, deia que s’havien d’am-pliar “els drets dels ciutadans i fo-mentar la participació política al municipi”.

A banda de regular el funcio-nament de l’Ajuntament, el ROM

Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 14 DE MARÇ DE 2017 11

ACN/DdG VILOBÍ D'ONYAR

■ L'aeroport de Girona ha tancatel mes de febrer amb una davalla-da de passatgers del , respec-te a l'any anterior. Per les instal·la-cions de Vilobí d'Onyar han pas-sat un total de . viatgers, elregistre més baix des de l'any (data ins a la qual hi ha dades pu-blicades al lloc web d'estadísti-ques d'Aena). Aquest és, doncs, elfebrer més luix des de l'arribadade Ryanair a l'aeroport gironí. Enl'acumulat dels dos primers me-sos del , les dades continuenamb un marcat caràcter negatiu:l'aeròdrom suma . usuaris,un , menys que el mateix pe-ríode de l'any passat. Les opera-cions, però, s'han mantingut mésestables amb aterratges i en-lairaments (-,) i en els dos pri-mers mesos de l'any ha acumulat. moviments (-,).

D'aquesta manera, les dadesd'Aena referents al mes de febrerd'aquest any tornen a marcar unrècord negatiu per a l'aeroport deGirona. D'entrada, han fet ús deles instal·lacions . usuaris,cosa que suposa un descens del, respecte al febrer del ,quan es van registrar . pas-satgers. Des del , l'aeroportno quedava per sota de la franjadels . passatgers. Ja el ,abans del desplegament de Rya-nair, s'havien registrat . viat-gers. Pel que fa als anys més fortsde la companyia irlandesa a Giro-na, s'havien arribat a uns pics de. usuaris el febrer del o a . el mateix mes del .En canvi, ara, la situació ha can-

viat de forma dràstica i l'activitat al'aeroport els mesos d'hivern s'hadesplomat.

L'efecte dels vols xàrtersTot això es produeix malgrat queaquest mes de febrer han comen-çat a aterrar a Vilobí d'Onyar volsxàrters especialitzats a portar es-quiadors. En total, hi haurà volsxàrter (tretze arribades i tretze sor-tides) que enllacen Vilobí d'Onyaramb Suècia. S'enlairen o aterrencada diumenge ins al de març.Els vols els operen les companyies

Malmoe Aviation i Smartlynx. Se-gons les dades estadístiques d'Ae-na, aquesta darrera companyia hatransportat . esquiadors.

Ara bé, Ryanair continua essentla companyia hegemònica a l'ae-roport el febrer. Del total de .passatgers, . són usuaris deRyanair, seguits dels . de Po-beda (que enllaça Girona ambMoscou).

En l'acumulat dels dos primersmesos del , el panorama al'aeroport no és gaire esperança-dor, ja que l'aeròdrom de Girona

ha sumat . viatgers, cosa querepresenta un , menys que elmateix període de l'any passat.

Pel que fa a les operacions, enaquest mes de febrer s'han man-tingut més estables amb aterratges i enlairaments (-,).En els dos primers mesos de l'any,l'aeroport ha acumulat . mo-viments (-,).

Transport de mercaderiesEn el capítol del transport de mer-caderies tampoc hi ha remunta-da, ja que al febrer s'han transpor-

tat des de Girona un total de .quilos, cosa que suposa una cai-guda del , respecte al mateixperíode de l'any anterior.

Més enllà de l'hivern, però, lesprevisions apunten que l'aeroportGirona-Costa Brava podria recu-perar aquest any passatgers.Sobretot, en els mesos de la tem-porada d'estiu (a partir de inalsde març), perquè ja hi ha hagut di-ferents companyies –com és el casde Ryanair, Jet i Pobeda– que hananunciat més rutes i vols des deVilobí d'Onyar.

Febrer negre a l’aeroport, amb unabaixada de passatgers del 23,5%�Per les instal·lacions de Vilobí d'Onyar passen menys de 40.000 viatgers, el registre més baix des del 2003 �Entre els dosprimers mesos del 2017, l’aeròdrom suma 80.294 usuaris; una caiguda del 18,9% respecte al mateix període de l’any passat

Una fotografia d’arxiu de les pistes de l’aeroport de Girona-Costa Brava. ANIOL RESCLOSA

Les XiFRes

33.933dels viatgers, de Ryanair� La companyia irlandesamanté l’hegemonia a l'aero-port. Dels 39.550 passatgersdel febrer, 33.933 són usuarisde Ryanair.

5.835quilos de mercaderies� El febrer s'han transportatdes de Girona 5.835 quilos demercaderies, cosa que suposaun 39,6% menys respecte almateix període de fa un any.

DdG GIRONA

■Dissabte passat la Fundació Au-tisme Mas Casadevall de Serinyàva inaugurar una caldera de bio-massa que subministra els serveisde calefacció i gas de l'ediici de lainstitució. El cost de la instal·lació,que es troba en funcionament desdel mes de gener d'aquest any, haestat d'un total de ., eu-ros, dels quals . els ha apor-tats la Diputació. Miquel Noguer,

vicepresident primer de la Dipu-tació de Girona, va estar presenten l'acte de la inauguració, junta-ment amb Pere Saló, delegat terri-torial de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat de Catalunya aGirona; Jordi Xargay, presidentdel Consell Comarcal del Pla del'Estany; Josep Antoni Ramon, al-calde de Serinyà i conseller deMedi Ambient del Consell Co-marcal del Pla de l'Estany; LluísDesoi, president de CE de Mas Ca-sadevall, a més d'altres membresdel patronat de la Fundació MasCasadevall.

Durant l'acte, Noguer va expli-car: «Des de la Diputació de Giro-na som gaire conscients de la ne-

cessitat de prendre unes mesurestransformadores pel que fa a laproducció d'energia. Unes mesu-res que, amb un enfocament allarg termini, ens permetin utilit-zar l'energia de la manera mésresponsable i eicient possible».Noguer va afegir que des de la cor-poració s'aposta fermament perles calderes de biomassa, perquèpresenten dos avantatges princi-pals enfront de les calderes con-vencionals. D'una banda, s'apro-ita l'estella dels boscos, de mane-ra que s'incentiva la gestió fores-tal, la neteja del bosc i, en conse-qüència, es redueix el risc d'in-cendis. D'altra banda, es tractad'un sistema de calefacció soste-

nible que té un balanç neutred'emissió de diòxid de carboni al'atmosfera.

Noguer també va parlar de lanecessitat de dinamitzar l'econo-

mia verda local: «Així podrem te-nir una economia resilient i com-petitiva, podrem combatre i miti-gar les conseqüències del canviclimàtic i la pobresa energètica».

Caldera de biomassa inauguradade la Fundació Mas Casadevall�El cost de la instal·lació haestat de més de 130.000euros, dels quals 30.000 els ha aportat la Diputació

Un instant de l’acte d’inauguració. MARTÍ ARTALEJO/DIPUTACIÓ DE GIRONA

comunicacio@ddgi.cat - 14/03/2017 08:25 - 83.57.179.175

Societat

La consellera de Governació,Administracions Públiques iHabitatge, Meritxell Borràs, va par-ticipar el 21 de febrer en l’acte depresentació de quatre projectes FE-DER impulsats per la Diputació deGirona. El president de laDiputació de Girona, Pere Vila, vapresentar l’acte, en el qual es vanexplicar els objectius dels projectesi el finançament obtingut.

Es tracta de quatre projectesque s’emmarquen en la darreraconvocatòria presentada pelGovern dels eixos 4 i 6 del FEDERper al 2014-2020. Dos dels projec-tes tenen a veure amb la necessitatd’afavorir el pas cap a una econo-mia baixa en carboni (“Eficiènciaenergètica de l’enllumenat exteriori d’edificis d’entitats locals”, que téper objectiu la millora integral del’eficiència energètica de l’enllu-menat públic exterior i d’edificismunicipals o edificis de les entitatslocals mitjançant contractes ambgarantia d’estalvi en deu munici-pis, i “Calderes, xarxes de calor iinstal·lacions per a la producciód’estella”, que permetrà instal·lar22 calderes de biomassa per a úsd’aigua calenta en edificis munici-pals o edificis d’entitats locals).

Els dos projectes restants estanvinculats a l’objectiu compartit deconservar i promoure el patrimoninatural i cultural (“La renovació demuseografies de la Xarxa Territorialde Museus de les comarques deGirona” –una de les subvencionsdel qual correspon a la primera fa-se del projecte museogràfic delMuseu del Suro de Palafrugell–, i“La Xarxa d’Itineraris TurísticsPedalables i Vies Verdes”, que be-neficiarà directament a dotze mu-

nicipis gironins). El FEDER és elprincipal instrument de la UnióEuropea per pal·liar els efectes dela disparitat entre les regions, i elprograma operatiu del FEDERCatalunya per al 2014-2020 técom a objectiu la promoció d’uncreixement intel·ligent, sostenible iintegrador del territori.

L’acte de presentació va comp-tar també amb la presència del de-legat del Govern a Girona, EudaldCasadesús; el secretarid’Administracions Locals, JoaquimFerrer; la diputada de ProgramesEuropeus de la Diputació deGirona, M. Àngels Planas, i el direc-tor dels Serveis Territorials deGovernació, AdministracionsPúbliques i Habitatge a la CatalunyaCentral, Raül Morales.

En la seva intervenció, Vila vadestacar que “seguint l’objectiu de

la Diputació de donar servei als mu-

nicipis, hem volgut ajudar els ajun-

taments i consells comarcals a pre-

sentar projectes en aquestes dues

convocatòries, perquè tal com esta-

ven concebudes no eren assumibles

per a la majoria d’ens locals giro-

nins. A més, la limitació del nombre

mínim d’habitants a 20.000 n’ex-

cloïa una bona part, encara que ha-

guessin tingut capacitat econòmica

per presentar-s’hi”. Per la seva banda, la consellera

de Governació, AdministracionsPúbliques i Habitatge, MeritxellBorràs, va assenyalar que “els ajuts

són la constatació de la feina ben

feta, amb projectes adequats als

requeriments i criteris de la convo-

catòria”, afegint que “creiem im-

portant que aquests diners vagin

directament a projectes impulsats

pel món local que donen cobertu-

ra a diversos municipis a favor de

l’eficiència energètica i la promo-

ció turística”. La consellera tambéva destacar que “en un país divers

calen eines com el FEDER perquè,

tot i l’asimetria del país, es puguin

oferir els mateixos recursos i ser-

veis”, concloent que “es podrà fer

una bona inversió a les comarques

gironines”.

EMPORDÀ

Baix Empordà Digital - 9

La Diputació impulsa quatre projectessobre patrimoni i eficiència energètica