EELL RROOSSIINNCC DDEE LL''AANNYY

No té massa sentit que un mitjà d’àmbit estrictament local parli de les eleccions

generals de l’estat. Tot i així, aquest cop Roses podria

acabar enviant el seu primer representant cap a la

‘carrera de San Jerónimo’, ja que l’alcalde Carles

Pàramo ocupa el tercer lloc a les llistes electorals de la Federació de CiU per la província de Girona. Les

probabilitats que surti elegit semblaven raonables, fins que les últimes enquestes

començaren a qüestionar la capacitat de CiU de poder enviar un tercer diputat

gironí cap a Madrid. Tot i

així, des de La Veu, un mitjà democràtic i independent a

pesar de les afirmacions d’algú, volem suggerir a tots els ciutadans de Roses que demostrin el seu suport al

nostre alcalde, que ho és de tots, votant, simplement

votant lliure i democràtica-ment, el partit que creguin que ha de portar les regnes de l’estat durant els propers quatre anys. No demanem que a Roses guanyi CiU,

sinó que a Roses guanyi la democràcia, tot convertint-

se en la població amb el menor índex d’abstenció de

tot el país. YES, WE CAN!

EEDDIITTOORRIIAALL

BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. eess pprrooppiieettààrriiaa ddee ttoottss eellss ddrreettss ddee pprrooppiieettaatt iinntteell••lleeccttuuaall ii iinndduussttrriiaall ddeell ccoonnttiinngguutt dd’’aaqquueessttaa rreevviissttaa.. TToottss eellss ddrreettss rreesseerrvvaattss.. PPrroohhiibbiiddaa llaa rreepprroodduucccciióó,, ddiissttrriibbuucciióó II ccoommuunniiccaacciióó ppúúbblliiccaa,, eenn qquuaallsseevvooll ssuuppoorrtt ii ppeerr qquuaallsseevvooll mmiittjjàà ttèèccnniicc,,

sseennssee ll’’aauuttoorriittzzaacciióó eessccrriittaa ddee ll''eemmpprreessaa eeddiittoorraa.. ((cc)) 22001111..

EEddiittaa:: BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ccaarrrreerr DDrr.. AArrrruuggaa,, 6633,, 22nn,, 1177448800 RRoosseess CCoonnttaaccttee :: llaavveeuu22@@ggmmaaiill..ccoomm IImmpprrèèss aa IImmpp.. AAuubbeerrtt ddee SSaanntt JJooaann lleess FFoonnttss -- DDiippoossiitt LLeeggaall :: GGII --11442200--22000099 DDeessccààrrrreeggaa PPDDFF:: wwwwww..llaavveeuu..eeuu

AgènciesMaverick Viñales i, elogiat pel món sen-cer com a pilot revelació d'aquesta tem-porada al Mundial de velocitat, ha estat escollits pels seus propis companys de graella com a millor pilot del 2011 junta-ment amb el lleidatà Marc MárquezDes de fa un parell d'anys, el trofeu Mi-chel Meatraux, que premia els millors pilots de la temporada, es decideix per votació dels pilots de les dues catego-ries tant de 125cc com de Moto2 i, en aquest sentit, el jove de 16 anys de Ro-ses, han arrasat en l'elecció protagonit-zada pels seus col•legues.No fa gaire, en un llarg article difós des-prés de la mort del italianoMarco Simon-celli, el popular i mític pilot nord-ameri-cà Kewin Schwantz assegura que, des-prés de la desaparició de Sic, "ja només em fa il•lusió veure créixer a Maverick Viñales i Marc Márquez, ja que em sem-blen els dos únics pilots que em faran aixecar de la butaca de casa quan es reti-ri Valentino (Rossi) ".La sensació, en efecte, que Viñales i Márquez tenen alguna cosa més que ve-locitat i carisma és evident en el pàdoc del Mundial de velocitat,Tant els companys de graella de Viñales no només han valorat els seus extraordi-naris números en els seus debuts sinó

també el seu comportament al llarg de la temporada. Viñales, que en el seu de-but en 125cc va trigar tan sols quatre carreres a aconseguir la seva primera victòria (Le Mans) i que, més tard, repe-tiria triomf a Assen i Sepang (Malàisia) s'ha pujat al podi tres vegades en 16 grans premis. En una entrevista que publicada al País, Maverick afirmava que sempre va a cór-rer amb els seus calçotets de la sort, són calçotets normals, però porten a una noia dibuixada. Són els que es posa per les carreres, i que el seu pilot preferit és Rossi.En l'última carrera de l'any, Mack ha a-conseguit el quart triomf de la tempora-da i el segon consecutiu en imposar al Gran Premi de la Comunitat Valenciana que s'ha disputat al circuit Ricardo Tor-mo de Xest, on el també espanyol Nico-lás Terol ( Aprilia) s'ha proclamat cam-pió del món de 125 cc.Terol tanca la història d'una categoria, la dels 125 cc que es portava disputant des del principi del campionat del món, quan el 1949 es va instaurar la competi-ció i que la temporada que donarà pas a la nova Moto3, per a motos de quatre temps i fins a 250 ccAclarida la gran incògnita sobre el guanyador del títol, per la caiguda de

Zarco a la tercera volta, la cursa ha des-plaçat els seus focus d'interès. Un d'ells era si Terol, que rodava en posicions conservadores, podria arribar a una de les places del podi. L'altre, ha estat l'encesa duel entre Sandro Cortese (Intacto Racing Team Germany) i Ma-verick Viñales (Blusens by Paris Hilton Team) per la tercera plaça del Campio-nat. Els dos rivals han lluitat aferrissa-dament fins que l'alemany s'ha anat a terra en l'equador de la carrera.Aquest incident ha deixat a Héctor Faubel i Viñales al capdavant de la pro-va però Terol no ha trigat a unir-se al duo i junts han cavalcat durant les se-güents voltes i fins al final al capdavant de la carrera. El jove pilot de Roses ha serrat les dents en els últims girs i ha creuat la meta en primera posició, ni més ni menys que el seu quart triomf de l'any, el segon consecutiu després de la victòria de fa dues setmanes a Malài-sia. Terol ha creuat a 3 segons de Viña-les i ha recollit a continuació una ban-dera amb la cara de Marc Simoncelli per celebrar el seu històric triomf home-natjant al motociclista italià. La jornada s'ha convertit en una gran festa espa-nyola, ja que Héctor Faubel ha comple-tat el podi de Xest.I l'any vinent el campionat del món.

Redacció.El 1986 el llavors Grup de Defensa de les Platges va fer públic un projecte per recuperar els antics rentadors de la Rie-ra Ginjolers enjardinant la zona i obrint-los al públic, i convertir aquest espai en un lloc pel record d’unes èpoques dures on es mostraria a les generacions nascu-des en plena societat de consum, com vivia una part de la població de Roses a començaments del segle XX.L’equip de govern d’aleshores, de majo-ria absoluta del PSC, no en va fer cap cas i va ignorar la proposta, no pel con-tingut, sinó perquè l’havia fet el GDP.El següent govern encapçalat per Joan Bataller, també va oblidar-se dels renta-dors.L’alcalde Sanès, tant en el seu govern sortit de la moció de censura (PP-PSC), com el següent que va formar amb coa-lició amb CiU, tampoc va fer rés per re-cuperar-los, encara que tot i que volia en-derrocar-los, al final els va deixar dem-peus.Els 14 anys de governs de Carles Pàra-mo, en coalició amb ERC, o amb majo-ria absoluta, tampoc van veure la rehabi-litació d’aquest edifici.Els primers 3 anys del govern Casamit-jana (PSC,GIR,PP,ICV) tampoc van te-nir cap interès pels rentadors o safareigs.A finals del 2010 va néixer a Roses l’Associació Ciutadana per a la Partici-pació i la primera proposta que va fer va ser la de recuperar un edifici que for-mava part de la nostra història i que es-tava abandonat i deteriorant-se amb el pas del temps: els antics safareigs. Quan varen presentar la proposta no te-níen coneixement de l'existència de cap projecte de l'Ajuntament al respecte, però no havia passat ni una setmana quan el govern municipal va fer arribar als mitjans de comunicació la proposta que tenia guardada, sense donar cap in-formació ni participar en el debat obert sobre aquest tema.Una setmana més tard, el 7 de juny del

2010, l'ACP va ser convidada per Mag-da Casamitjana a veure la maqueta del projecte. S'aporten idees i comentaris i es critica tècnicament la solució inicial de l'Ajuntament. El que es proposa tin-dria un cost molt més baix que el pro-jecte municipal i seria més respectuós amb l'edifici original. Es produeix un debat interessant.Setmanes més tard, el govern local organitza una reunió a l'Ajuntament a la qual són convidats els tècnics de Roses. Es demana opinió sobre la possibilitat d'un possible enderroc tal com diuen que plantegen alguns veïns. L'opinió unànime s'inclina per la restauració. Es proposa, per part del propi Ajuntament un concurs d'idees referent a la futura actuació. Passats aquests mesos, ni con-curs d'idees ni debat ni informació. La foto i la memòria del projecte que es pretén realitzar són idèntiques a les exis-tents anteriors a la proposta de ACP i a tots els seus comentaris, suggeriments i criteris tècnics.Paral•lelament, l'Ajuntament presenta un programa de 26 propostes urbanes per Roses. A la portada i en tots els fulls s'escriu "Participa i digues la teva", en la seva presentació s'anuncia la prome-sa que "serem tinguts en compte"A l’escrit de l’ACP es dèia: “que l’ar-quitectura interior dels safareigs és un exemple de dignitat i proposaven en els comentaris posteriors a la publicació de la proposta municipal, i a més dels tre-balls propis de la restauració de l’exis-tent, es posessin en crisi alguns dels elements que aquest projecte municipal exhibia:1 . En un espai públic ha de fugir-se de la creació de parets i racons pels proble-mes evidents d'higiene i seguretat. 2 . L'actuació arquitectònica ha de ser molt respectuosa amb l'edifici a rescatar i rehabilitar doncs aquest ha de ser l'ú-nic protagonista. Se li ha de realçar, pe-rò, no trepitjar el paper principal que ha de tenir. Quan estigui acabada l'actuació

no ha d'haver-hi dubtes de si és un edifi-ci nou o la restauració d'un antic.Realment, ara no hi cap dubte: és un edifici nou, i no tan sols sembla un edi-fici nou sinó que pràcticament no es veu, des de fora, l’estructura original.Al bloc de l’ACP es va produir un inte-ressant intercanvi d'idees. Al final, qua-si tots estaven d’acord en “conservar l'estructura essencial, la seva senzillesa, la seva transparència (per seguretat, per higiene i per respecte) i el seu protago-nisme”. Res de tot això s’acompleix actualment en aquesta edificació quasi acabada ja que la construcció actual és idèntica al projecte municipal presentat als mitjans de comunicació el juny del 2010 amb una dificultat afegida: no hi ha fotogra-fies de l'època per a decorar les faça-nes, tal com es deia a la memòria del projecte oficial.És per aixó, que l’ACP ha plantejat com podria ser una possible remodela-ció segons el seu punt de vista. Aquesta proposta de remodelació té les següents característiques:És mínima: Una biga perimetral contí-nua d’acer on es recolzen les bigues de fusta de l'antiga estructura i que substitueix les velles parets perimetrals.Quatre pilars també d’acer com a su-ports de la nova estructura. Els pilars són rodons per a no interferir amb la ge-ometria dels 6 pilars d’obra interiors existents que són quadrats. Tota l’es-tructura nova és blanca per a no inter-ferir amb els colors de l’edifici existent.Té la màxima transparència doncs tota l’estructura interior existent es veu completa des de l’exterior.Respecta els nivells originals i elimina les barreres arquitectòniques.Caldrà veure si aquesta vegada es tin-dran en compte aquest criteris tècnics o haurem de "patir" un edifici enmig d'u-na plaça utilitzat per a qualsevol cosa menys pel que realment hauria de la se-va finalitat: recuperar l'historia local.

Proposta de rehabilitacio de l'ACP

A dalt: projecte municipalA baix: rehabilitacio 2011

EEnnrriicc BBaaddoossaa..El tema interessant del ple celebrat el 31 d’octubre va ser durant els precs i preguntes, en un encreuament dialèctic entre Carles Pàramo i Magda Casamitja-na pels 95.275 € que es van pagar per la nova taula de plens i per la llicència del càmping d’en Joan Bataller.El ple però, tenia 15 punts a l’odre del dia, i va començar amb un felicitació ge-neral a Jordi Nicolau pel seu nomena-ment a un important càrrec directiu a La Caixa, i va seguir amb la presa de possessió de David Beltran Blanco com a substitut de Juanjo Viñuela del grup del PSC. En el tercer punt l’alcalde va informar sobre dos decrets d’alcaldia re-ferents al cost de 95.2745 € de la taula de plens i de la petició d’un informe so-bre el càmping de la carretera de Roses a Vilajuïga promogut per Joan Bataller. En aquest tema, l’alcalde va llegir dos decrets d’alcaldia on explicava els mo-tius de la petició i en acabar no va dei-xar explicar-se a la portaveu socialista que volia donar la seva versió dels te-mes, dient-li que en els precs i pregun-tes podria preguntar el que volgués so-bre la qüestió.Altres punt aprovats van ser un conveni amb l’Institut Català de les Dones; apro-

var els nomenaments del Pla Educatiu d’Entorn; modificar els estatuts del con-sorci Terra de Pas; ratificar el conveni per a la restauració del baluard de Sant Andreu per 250.000 € amb l’Incasol i Patrimoni, i de 130.000 € amb el Minis-teri de Foment en aplicació de l’1 % cul-tural; simplificar tràmits administratius; modificar la plantilla de personal; regis-tre de protecció de dades; ordenança de les parelles de fet; nomenaments al Con-sorci per al Normalització Lingüística; sol•licitud d’una nova legislació de ven-da ambulant; i la compareixença de l’A-juntament com acusació particular en nom de dos agents de la policia local que van patir agressions per part dels top manta el darrer estiu.En els precs i preguntes Casamitjana va fer una defensa aferrissada del projecte de Joan Bataller i va demanar en el torn de preguntes perquè no s’havia aprovat la llicència del càmping que vol cons-truir a la carretera de Palau, a l’altra cos-tat de la zona industrial, que feia 4 anys que estava en tràmits i que s’enviés a la Comissió Provincial d’Urbanisme. Tam-bé va demanar que possés el tema a vo-tació i segur que la guanyarien.Pàramo li va contestar que volia un in-forme sobre les repercussions que tin-

dria la sentència del Tribunal Suprem que anul•lava la zona industrial i sobre els corredors biològics, abans de donar la llicència. Que a l’expedient es deia que es tenien que pagar 198.000€ a l’A-CA de la Generalitat, quan la tuberia a que s’ha de connectar és propietat del poble de Roses i per tant aquest diners tenien que revertir al municipi.Pel que respecte a la nova taula de la sala de plens i dels 95.275 € que es van pagar, Pàramo va dir que la contracta-ció ratllava la l’il.legalitat, ja que l’in-terventor va certificar que Rosersa no podia encarregar-se d’aquestes feines. En el torn de preguntes Casamitjana va reconèixer que era culpa seva i que la taula s’havia de fer, afegint que el preu inclouria les cadires i les instal•lacions tècniques, i que si ho hagués fet un con-tractista hagués pujat un 19% més. L’al-calde li va recriminar que es fes aques-ta despesa en temps de crisi i que ei-xamplant 1 metre cada costat de l’anti-ga taula ja s’hagués aconseguit el lloc pels 4 regidors nous.NNoottaa:: LLaa VVeeuu pprreeppaarraa uunn iinnffoorrmmee ppeell mmeess ddee ddeesseemmbbrree ssoobbrree ttoott aaqquueesstt aas-s-ssuummppttee ddeell ccààmmppiinngg dd’’eenn JJooaann BBaattaalllleerr ii ll’’iinntteerrèèss ddee llaa CCaassaammiittjjaannaa eenn qquuee uur-r-ggeennttmmeenntt ssee llii ddoonnii lllliiccèènncciiaa..

Allargar la temporada, fidelitzar el pú-blic de Roses, desestacionalitzar, gene-rar i millorar la quantitat i qualitat dels contractes que els operadors turístics po-den oferir als treballadors del sector, mantenir clientela i guanyar qualitat, l’efectivitat i rendibilitat de les eines de promoció turística, etc. Tot això i més són les fites que l’Ajuntament intenta as-solir amb la posada en marxa, de mo-ment a nivell de prova pilot, de la inicia-tiva ROSES, PLATJA MEDITERRÀNIA DE ... «la ‘teva’ ciutat’».Per a Montse Mindan, regidora de turis-me, “tot indica que és imprescindible as-segurar-nos els visitants estrangers da-vant la probable davallada del mercat nacional. Però el més important és la necessitat del sector d’establir vincles ‘de proximitat’ especials amb els mer-cats emissors i això és precisament la fita d’aquesta proposta, que necessita més logística que mitjans financers. Si els resultats de la prova pilot són posi-tius, podrem tenir ‘ambaixades’ allà on més ens convingui, inclús a mercats e-missors més propers, com Andorra, Eus-kadi o Tolosa de Llenguadoc. Però tam-bé podrem tenir-ne al Regne Unit, a Suècia o Dinamarca i a d’altres ciutats i regions d’Alemanya, que és on hem de-cidit fer un primer assaig.”Segons el seu promotor, Thomas Spie-ker, “la iniciativa es basa en la mateixa essència de l’ésser humà, que sempre somia poder disposar d’allò que li man-ca”. I afirma que “són moltes les ciutats i regions del món sense cap mar càlid ni lluminós i que somien amb tot el que nosaltres els hi podem oferir des del cor de la Costa Brava. La idea és convertir els seus somnis en realitat i convertir Roses en la ‘seva’ platja mediterrània”. Per triar les ciutats i regions del centre i nord d’Europa ‘mereixedores’ d’aques-ta distinció, l’ajuntament espera poder comptar amb la complicitat d’un seguit de ciutadans estrangers que coneixen Roses bé, perquè fa anys que hi tenen

una segona residència. Alguns d’ells, probablement són ciutadans importants i notables als seus llocs d’origen, enca-ra que a Roses passen completament desapercebuts. Doncs alguns d’ells, que estan disposats a donar suport a la pro-moció de la vila que han escollit per passar el seu temps d’oci, i que proce-deixen de ciutats o regions que satisfan una sèrie de característiques específi-ques, es podran convertir en ‘ambaixa-dors de bona voluntat’ rosincs amb la principal funció d’obrir als promotors del programa les portes de la ‘societat civil’ de casa seva per poder forjar una aliança ferma i estratègica, que haurà de beneficiar a tots els implicats.D’entre els avantatges d’esdevenir ‘ciu-tat amb platja mediterrània a Roses’, destaquen una sèrie de “privilegis” per als seus habitants com ara estades llar-gues d’hivern per a gent de la tercera edat en condicions molt favorables, o-fertes especials per a viatges de fi de curs de col•legis i centres d’estudis, pro-grames específics per a clubs i associa-cions, etc. Tal com ja va informar La Veu al seu número d’octubre, la prime-ra ‘Ambaixada’ rosinca s’establirà a Alemanya, concretament a la ciutat de Solingen, a on la regidora de turisme Sra. Mindan, acompanyada per l’alcal-de Sr. Pàramo i el promotor del projecte Sr. Spieker, es varen desplaçar a finals de setembre per establir els primers con-tactes. Solingen és una ciutat de 160.000 habitants, famosa al mon senser per la qualitat dels seus ganivets i estris de ta-llar. La seva demografia i situació geo-gràfica la converteixen, segons Spieker, en candidata ‘ideal’ per a la prova pilot que s’ha posat en marxa. El seu alcalde, Norbert Feith, va estudiar part de la se-va carrera a Madrid i va conèixer allà a la seva dona. Durant la trobada amb la delegació rosinca, va lloar l’iniciativa (que ell mateix havia batejat com a ‘ager-manament alternatiu’) tot recordant que Solingen ja està agermanada amb 9 mu-

nicipis en 5 continents i s’ha mostrat convençut que els seus conciutadans sa-bran honorar l’oferiment de tenir una platja ‘pròpia’ a la part “més impressio-nant” de la Costa Brava. El primer ‘Ambaixador de Bona Voluntat’ serà un importantíssim empresari alemany, fill de Solingen i ‘rosinc de segona residèn-cia’ des dels anys 60: el Sr. Egon Evertz.Quan el setmanari Empordà es va fer ressó del projecte ‘Ambaixades Turísti-ques’, alguns rosincs van voler fer les seves aportacions a la pàgina Facebook de l’alcalde Pàramo. Ell, tot agraint les aportacions (“com tota idea, desperta la imaginació”), també va voler afegir una dosis de realitat: “Cal ser prudent en l'administració del diner públic. A-bans de llançar-se cal veure la funciona-litat i el cost de qualsevol projecte en relació al profit, rendibilitat, que se'n treu.”

El ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat sol•licitar al Cadastre l'inici de la revisió dels valors cadastrals amb l'objectiu de reduir la tributació que els veïns han d'afrontar cada any pel con-cepte d'impost de béns immobles (IBI). El primer pas serà un estudi de mercat i un d'incidències per veure allò que s'hi ha de reflectir i no està actualitzat.El consistori va aprovar també la modi-ficació dels impostos, taxes i preus pú-blics per a l'any vinent. Els socialistes van criticar els increments qualificant-lo de "barbaritat" en la situació actual. El regidor d'Hisenda va assegurar que els increments eren mínims però que el consistori necessitava ser realista. En a-quest sentit, Escobar va assegurar que de mitjana assumeix un 50% dels ser-veis que s'ofereixen, i que "en el cas dels casals, nosaltres assumim un 60% i les famílies, un 40%, o en el del trans-port escolar, nosaltres ho fem en un 75% i les famílies, la resta". Per aquest motiu, va dir, s'han de garantir uns in-gressos mínims per poder assumir totes les coses que hi ha compromeses. Els socialistes, que van votar en contra de gran part de les ordenances, van donar suport, en canvi, a la tramitació de la revisió cadastral després que l'equip de govern es comprometés a fer-ho a la baixa.La revisió que va dur a terme el Cadas-tre el 2004 atorgava nous valors cadas-trals als immobles de Roses. El consis-tori, però, conscient dels canvis que ha experimentat el sector immobiliari "i d'acord amb la conjuntura econòmica", ha decidit demanar una nova revisió amb l'objectiu, diuen, de rebaixar-los "d'acord amb la realitat actual".

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Lo-cal de Roses han aconseguit detenir tres joves, dos d'ells menors d'edat, i un ter-cer de 19 anys i veí de Roses, Soufiyan K, als que se'ls acusa d'haver perpetrat tretze robatoris, la majoria de forma si-lenciosa durant la nit mentre les vícti-mes dormien. S'ha pogut recuperar tot el material sostret, entre ell, sis vehicles (dos de gamma alta), i dues motos.El primer dels robatoris que se'ls impu-ta es va produir el 24 de setembre i des de llavors fins l'1 d'octubre es van anar succeint. Els Mossos i la Policia Local van iniciar l'operació en adonar-se de l'onada de robatoris a diferents punts com el sector dels Grecs. Una gran part es portaven a terme de nit mentre les víctimes dormien. Els lladres s'emporta-ven els objectes de valor que trobaven. En alguns dels robatoris a cases es van arribar a emportar els vehicles, cotxes i motos. Sobre els dos menors es va informar dels fets a la fiscalia i es van posar a disposició dels seus tutors legals. Pel que fa al major d'edat, va passar a dis-posició del Jutjat d'instrucció de guàr-dia de Figueres, que el va deixar en lli-bertat amb càrrecs. El regidor de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Roses, Àngel Tarrero, ha constatat que els tres, tot i la seva jo-ventut, són vells coneguts de la policia que han estat detinguts en altres oca-sions per fets similars. Respecte a l'ope-ració policial duta a terme, Tarrero va remarcar la tasca feta pels dos cossos plicials que ha permès "desmantellar a-questa petita banda" que ha comès nom-brosos robatoris.

La Caixa ha nomenat el rosinc Jordi Ni-colau com a adjunt a la direcció territo-rial de Catalunya. Des de feia tres anys, Nicolau era Delegat General de l'entitat d'estalvis a Girona i ha estat l'encarre-gat, el darrer any, de conduir l'absorció de Caixa Girona. En la seva nova funció, Nicolau col•la-borarà estretament amb Juan Antonio Álcaraz, que temporalment compagina-rà la direcció general de Negoci de La Caixa amb la direcció territorial de Ca-talunya.Jordi Nicolau, nascut a Roses, es va in-corporar a la Caixa l'any 1995, exercint diferents responsabilitats. Va ser sots-director i director de diverses oficines, fins que el 2004 va ser nomenat direc-tor de l'àrea de negoci de la Caixa a l'Empordà. Quatre anys més tard, l'octu-bre de 2008 va ser elegit com a nou De-legat General de l'entitat a la demarca-ció de Girona en substitució de Rafael Garcia.El nou adjunt a la direcció territorial de Catalunya és llicenciat en Ciències Eco-nòmiques, diplomat en Comunitats Eu-ropees, MBA a la Universitat Pompeu Fabra, diplomat en Programa Desenvo-lupament Directiu a l'IESE i ha realizat el postgrau Lideratge i Compromís d'E-SADE.A les comarques gironines, un cop com-pletada l'absorció de Caixa Girona, ha tingut sota la seva responsabilitat una xarxa de més de 200 oficines i una plan-tilla de 1.400 persones que gestiona un volum de negoci proper als 20.000 mi-lions d'euros. Un 45% del negoci financer gironí està en mans de La Caixa, Dos de cada tres gironins són clients de l'entitat.

Me dirijo a usted de acuerdo con lo establecido en la Ley Orgánica 2/1984, de 26 de marzo, reguladora del Derecho de Rectificación, para pedir que sea rec-tificada la información que, sobre mi persona, se incluye en el artículo que bajo el título "Comença la crispació als plens" figura firmado por usted en la pá-gina 6 del número 23 de su publicación, aparecida con fecha de hoy 15 de octu-bre de 2011 .En el citado artículo incluye una afirma-ción completamente inexacta cual es “.... vvaann aaccoorrddaarr qquuee eexxiissttiiaa uunnaa vvaaccaanntt aa llaa CCoorrppoorraacciióó MMuunniicciippaall ((eenn eell ggrruupp ssoocciia-a-lliissttaa jjaa qquuee OOllggaa SSiimmaarrrroo ii PPeerree MMoorraa nnoo hhaann vvoollgguutt ooccuuppaarr eell lllloocc ddee JJuuaannjjoo VViiññuueellaa ii eell ssuubbssttiittuuiirràà DDaavviidd BBeellttrraann))"".En concreto entiendo que usted ha reali-zado un juicio de valor, desconociendo las consecuencias que quiere conseguir con el mismo, al afirmar que no he que-rido ocupar el puesto que dejó vacante mi compañero Juanjo Viñuela.Si se hubiera molestado en acceder a los datos que obran en poder del Ayun-tamiento, podría haber conocido dos he-chos:El primero que, con fecha 30 de agosto, fui designada concejala por la circuns-cripción de Roses, en las listas de candi-datos presentados a las Elecciones 2011 por el Partit dels Socialistes de Catalu-nya-Progrés Municipal (PSC-PM), lo que demuestra que es incierto que no haya querido ocupar dicho puesto.El segundo que, con fecha 8 de septiem-bre, presenté un escrito de renuncia al cargo de regidora de la corporación de-bido a "les meves ocupacions professio-nals i particulars".Claro que si hubieran accedido a tal in-formación habrían tenido que rectificar la información que, sobre mi persona incluyeron ustedes en el artículo de la Redacción del número anterior, de fe-cha 15 de septiembre de 2011 , bajo el título "Coneixes a algú que necessiti un "hostiazo"?".En ese artículo, tras una leve investiga-ción en mi muro de la red social Face-book, afirmaban lo siguiente: "El 4 d'a-gost, Olga Simarro, actual regidora del PSC, substituta del dimissionari Juanjo Viñuela, va a penjar al seu Facebook

aquest text ..."Afirmo lo anterior porque si se hubie-ran tomado la molestia de acceder a la anteriormente citada información hubie-ran sabido que:El 4 de agosto, fecha en la que yo in-cluí en mi muro el texto de una cadena que circula por toda la red, ajena a los problemas de crispación de Roses a los que ustedes son tan aficionados a refle-jar, como lo demuestra que la otra per-sona que citan en su artículo es vecina de Madrid y no de Roses, como pueden comprobar si siguen investigando en Facebook, pues bien en esa fecha aún no era regidora.El 15 de septiembre, fecha en la que us-tedes publicaron su "artículo", ya no era regidora, por lo que al tratarse de una ciudadana de Roses debían ustedes no tratar de confundir a sus lectores, tratando de mezclar lo que yo incluí en mi Facebook con la agresión que sufrió la sede del PSC en Roses.Por todo lo anterior solicito que sea in-cluida como rectificación el siguiente texto:""OOllggaa SSiimmaarrrroo,, ccaannddiiddaattaa aa rreeggiiddoorraa ppoorr eell PPaarrttiitt ddeell SSoocciiaalliisstteess ddee CCaattaalluu--nnyyaa PPrrooggrrééss MMuunniicciippaall ((PPSSCC--PPMM)),, ssuus-s-ttiittuuyyóó aa JJuuaannjjoo VViiññuueellaa ccoommoo rreeggiiddoorr sseeggúúnn nnoommbbrraammiieennttoo ddee llaa JJuunnttaa EElleeccttoo--rraall ddee ZZoonnaa ddee FFiigguueerreess ddee 3300 ddee aaggoossttoo ddee 22001111,, ppeerroo nnoo ooccuuppóó eessee ppuueessttoo ppoorr--qquuee rreennuunncciióó vvoolluunnttaarriiaammeennttee,, eell 88 ddee sseeppttiieemmbbrree ddee 22001111,, ddeebbiiddoo aa qquuee eenntteenn--ddííaa qquuee ssuuss ooccuuppaacciioonneess pprrooffeessiioonnaalleess yy ppaarrttiiccuullaarreess llee iimmppeeddííaann ooccuuppaarr eell ccaarr--ggoo ddee rreeggiiddoorraa.. PPoorr eelllloo eess iinncciieerrttoo lloo aaffiirrmmaaddoo eenn eell aarrttííccuulloo aappaarreecciiddoo eenn eell nnúúmmeerroo 2233 ddee LLaa VVeeuu,, ppuubblliiccaaddoo eell 1155 ddee ooccttuubbrree,, rreessppeeccttoo aa qquuee ""nnoo hhaayyaa qquueerriiddoo ooccuuppaarr eell ppuueessttoo"",, eenntteennddiieennddoo qquuee eessaa aaffiirrmmaacciióónn eess uunnaa iinntteerrpprreettaa--cciióónn oo vvaalloorraacciióónn iinntteerreessaaddaa ddee llaa ppuubbllii--ccaacciióónn""..Lo que, de acuerdo al artículo tercero de la anteriormente citada ley, pido sea incluido en el próximo número de La Veu, para reponer en la medida de lo posible la verdad sobre mi decisión de no ocupar el cargo de regidora. Esperando ver cumplido lo que aquí se solicita, reciba usted un saludo.OOLLGGAA SSIIMMAARRRROO RROOJJAASS

He d´agrair la vostre resposta al meu ar-ticle sobre la depuradora de marisc, apa-regut el darrer mes a “La Veu”. És certa-ment lloable que enfronti la qüestió i a-porti la seva versió i, a més, informació complementaria. De fet, crec que el seu escrit mereixia un tractament destacat i ben diferenciat i no un punt i apart dins l’article.Amb tot, veig que a la vostre resposta no desmenteix cap del fets o premisses bàsiques del meu article, a saber: No té concessió administrativa des de l’any 2000, les instal•lacions de la depurado-ra estan degradades i sense condicions per exercir les activitats que s´hi desen-volupen, sense la preceptiva llicència, i s’han realitzat obres sense permís. Les raons d’empresa que al•lega no desvir-tuen per res la gravetat dels fets. L’únic que si precisa és que sí que té un biòleg en plantilla, del que me’n alegro since-rament. I mai he posat en qüestió que complís amb les seves obligacions fis-cals i mercantils, però una cosa no treu l’altre.En el fons, crec que els dos ens quei-xem de coses semblants. Ens queixem de la manera de fer de les administra-cions públiques i de la manca de segure-tat jurídica. La seva queixa és de que li havien promès que li renovarien la con-cessió i no ho varen fer. Ignoro qui va assumir la promesa, però certament era, en tot cas, una promesa temerària. I he de recordar-li que, en qüestions admi-nistratives, només val allò que està es-crit. Els compromisos verbals no són exigibles.La meva queixa és també de la manca de seguretat jurídica i del mal funciona-ment de les administracions públiques. Quan només es compleixen les sentèn-cies i les lleis quan ens van bé i es dei-xen de complir quan no van bé, enge-guem la seguretat jurídica a n’orris. Quan les administracions no fan com-plir les lleis no són tolerants, són negli-gents, per dir-ho suau. Per això, en el meu article, m’adreçava més a les diverses administracions pú-bliques que a la vostre empresa o al seu titular. Amb tot el meu respecte que li tinc com a persona i com a rosinca crec que la situació de la depuradora de ma-risc no es pot mantenir i que no té cap lògica que les administracions compe-tents la permetin. Protegir el teixit pro-ductiu i l’activitat econòmica en gene-ral no vol dir, en cap cas, deixar que fa-cin el que vulguin i permetre situacions tan flagrantment irregulars i anòmales com és el cas.Un país on hom decideix complir no-més les lleis que li van bé, aquesta sí, aquesta no, i on hi ha diferents vares de mesurar davant els mateixos fets és una “república bananera” que no mereix la confiança de ningú. I ens cal, més que mai, poder confiar en les lleis i les insti-tucions.CCOONNXXIITTAA RRIIBBAASS

Per millorar les finances públiques no n´hi ha prou en reduir la despesa a base de retallades. Cal revisar els sistemes de finançament i cal millorar els ingres-sos de les administracions públiques. Però com? Com fer-ho?. Apujant els im-postos?. L´experiència demostra que a-pujar els impostos en temps de recessió és contraproduent, sobre tot perquè aca-ben pagant els mateixos de sempre, i no és cosa d´escanyar més les classes mit-janes. Sóc partidària de millorar els in-gressos de dos maneres: amb una ins-pecció rigorosa del frau fiscal i laboral, d´una banda, i de l´altre incidint amb una política de preus públics més ajus-tats al cost dels serveis i, en especial, establint el copagament en serveis pú-blics que ara són gratuïts. No podem fiar-ho tot al pacte fiscal a Catalunya, perquè aquest és un futurible molt in-cert i encara llunyà, i perquè el proble-ma dels ingressos no és únicament de l´administració autonòmica, si no de les administracions estatal i municipal.Cada vegada són més les veus que es manifesten a favor d´establir el copaga-ment en els serveis sanitaris. Veus molt rellevants i autoritzades. Però els nos-tres polítics l´hi tenen por, i és ben ab-surd. De fet ja hi ha serveis públics molt necessaris, com és el transport ur-bà, a Barcelona principalment, que te-nen un preu públic, tot i que sovint no cobreixi el cost real del servei. Però en àmbits sensibles com l´ensenyament i

la sanitat hom no s´atreveix. I és que no pensem prou que d´una manera o un al-tre tot es paga. Si no és via copagament és mitjançant els impostos. És diner pú-blic i tot surt de nosaltres, d´una o altre manera. El problema, quan un servei es financía via impostos, és que masses ve-gades qui més paga no és qui més se n´aprofita.El copagament com a manera de fomen-tar l´ús responsable dels serveis no sols seria una estimable font d´ingressos, si no que en milloraria la gestió i els flu-xes d´usuaris. El “tot gratis “ no funcio-na. La gent no valora allò que és gratis i tendeix a abusar-ne i/o a fer-ne un mal ús.. D´altre banda, si a quasi tot Europa hi ha copagament a la sanitat pública, si els països més pròspers, com Alema-nya, França o Suècia, fan pagar una part del cost o determinats serveis, per què nosaltres no ho fem?. És que som més rics, més guapos o més llestos? Ni de bon tros!. És millor retallar serveis i personal? Acomiadar personal vol dir no sols engreixar les xifres de l´atur, si no pagar a una persona, via subsidi, per no treballar en lloc de pagar-la per tre-ballar. Un absurd. Retallar en serveis vol dir empitjorar l´assistència sanitària i fer-ho pagar, en certa manera, als ma-lalts. Rebaixar el sou del personal sani-tari vol dir empènyer als millors a emi-grar a l´estranger, amb una pèrdua inesti-mable de capital humà i del cost que va suposar la seva formació universitària. Com ens podem gastar tants diners en la formació de la nostra gent i no fer els possibles perquè es quedin al país i aprofitar i valorar les seves capacitats?.És evident que hi ha serveis que han de ser gratuïts. Les urgències que siguin urgències de debò són i han de seguir essent gratuïtes, així com d´altres ser-veis d'indiscutible necessitat que hau-rien de valorar-se pels experts. Però si a Alemanya cobren 10 euros per visita, seria tan forassenyat cobrar aquí entre 3 i 5 euros?. I determinades intervencions quirúrgiques no s´haurien de pagar en tot o en part?. Quan hi ha problemes de salut en que la conducta irresponsable del pacient i té molt a veure, no s´hau-rien de pagar en una part del seu cost.?. I així ens podríem estendre en una sèrie de consideracions, tot i que és evident que són els professionals i els tècnics del sector que haurien de dir-hi la darre-ra paraula.

L´únic problema real que hi ha per im-plantar el copagament són les reticèn-cies incomprensibles d´uns polítics po-rucs. Artur Mas deia que, en tot cas, hauria de ser una mesura que s´implan-tés a nivell de tot l´Estat espanyol i que els que no poguessin pagar es tindrien que atendre igualment. No ho entenc. Que no tenim plenes competències en sanitat? De què tenim por? De que es desincentìvi el turisme sanitari? Si el copagament desanima de venir a tractar-se a casa nostre a gent de fora, millor que millor. Pel que fa a la gent pobre o necessitada, com es mesura? De vega-des el més necessitat no és el que més plora ni el que més pidola insistent-ment.El tot gratis de vegades s´acaba pagant molt car. És insostenible per les finan-ces públiques i ho acabem pagant via impostos i via dèficit. Arruïnem a em-preses a qui la Generalitat no pot pagar per manca de liquidesa. Incrementem l´atur i, per tant, la gent subsidiàda. Té un cost, que pot ser tràgic, en la pèrdua de capital humà, i, en especial de gent jove i molt preparada.. Directe o indi-rectament, tot es paga. I crec que és més just pagar una part de quelcom que reps directament que no pagar uns im-postos que no saps a què es destinaran o si els empraran per fer coses en que estàs en profund desacord. I és millor que seguir endeutant-se en una espiral perversa. Són tants els arguments a favor del copagament que no s´entén que els nos-tres governs no vulguin aplicar-ho. No és la única mesura per millorar les fi-nances públiques, però crec que seria una de les més racionals, més justes i més fàcils d´aplicar.No ens fem il.lusións. Tot té un preu i tot s´acaba pagant, d´una manera o un altre, a la curta o a la llarga.

tot es pagaConxita Ribas

PresentacióA inicis del passat mes d'octubre, en Joan Plana Sagué em va fer una sugge-rència: Fer un fòrum presencial de de-bats. A Roses hi ha varies plataformes digitals amb opinions, notícies i comen-taris però no hi ha cap espai físic de de-bat, d'intercanvi d'opinions. Em trobo molt sovint que, quan intento promoure la participació de la gent al Fòrum Ro-ses, descobreixo que encara hi ha molta gent que no té Internet, o no el fa servir, o no els agrada escriure o no s'atrevei-xen a fer-ho. Però de parlar, tothom en sap. Pràcticament l'única condició que ens vam imposar va ser l'absència de qualsevol intenció partidista amb la fi-nalitat que aquests debats no es conver-tissin en intercanvi de propagandes i/o acusacions. I vam crear Àgora de Roses.I, per això, va nèixer l’associació Àgora de Roses, independent, apartidista, sen-se afany de lucre i que apareix amb l'ú-nica finalitat de crear a Roses un espai físic en el que tinguem la possibilitat d’establir diàlegs i posar en comú les di-ferents opinions envers els diferents te-mes d’actualitat, ja siguin municipals, nacionals o internacionals.Àgora de Roses, doncs, pretén crear grups de debat moderats i presencials formats per a totes aquelles persones que ho desitgin i que es reunirien periò-dicament. Aquests grups debatrien so-bre temes diversos que prèviament se-rien proposats pels integrants de l'Àgo-ra.Els debats tindran un moderador, no

sempre el mateix, la funció del qual se-rà únicament presentar els temes de de-bat i gestionar els torns de paraula a fi de poder fer més fluid el debat. Les opi-nions que es comparteixin a l'Àgora són plenament lliures i personals. L'es-tructura formal de les reunions serà un cercle de cadires.La participació a l'Àgora és lliure i gra-tuïta, tota persona que ho desitgi pot as-sistir als grups de debat sense necessi-tat d’identificar-se o demanar autoritza-ció de cap tipus, únicament es demana als assistents: correcció en les formes, la no utilització de l’Àgora com a espai de propaganda, ja sigui comercial o po-lítica, i respecte tant a la figura del mo-derador com a la resta de participants.Els dies i hores de les reunions presen-cials s'anunciaran prèviament al blog de l’associació wwwwww..aaggoorrooddeerroosseess..bbllooggssppoott..ccoomm i al FFaacceebbooookk a través de l'usuari Àgora de Roses creat amb aquesta finalitat de difusió. No és intenció d'aquesta associ-ació establir comentaris, com no siguin preguntes de funcionament, ni al Face-book ni en aquest blog, doncs tota la participació pretenem que es faci a les reunions presencials.Com podeu veure a la dreta de cada pà-gina del nostre blog hi ha un espai SSUUGG--GGEERRÈÈNNCCIIEESS, amb una selecció de temes que pot ampliar-se amb les propostes que se'ns enviïn sense necessitat que es-tiguin desenvolupades, ja que això serà la finalitat de les reunions. Per enviar suggerències o per qualsevol aclaració podeu fer servir l'adreça d'e-mail aaggoorra-a-ddeerroosseess@@ggmmaaiill..ccoomm Sota aquest espai, un altre llistat deno-minat TTEEMMEESS JJAA TTRRAACCTTAATTSS, recollirà aquells temes que s'hagin anant de-sen-volupant en les successives reunions amb la finalitat d'evitar repeticions de possibles propostes.La nostra intenció és fer reunions amb una periodicitat d’un cop al mes. Es pre-sentaran tres temes a debatir i tothom podra dir la seva, sense un ponent que presenti el tema i on els protagonistes seran les opinions del qui vulgui expo-sar-les. Us esperem a tots.

àgora de rosesJuanjo Albors

La Sra. Casamitjana, va fer unes decla-racions a la tele local, on referint-se a La Veu deia: “EEll qquuee hhaann eessttaatt ffeenn ffiinnss aarraa,, ii aahhiirr hhoo vvaarreeuu ppooddeerr vveeuurree eenn eell ppllee,, hhaa eessttaatt ppaaggaarr ffaavvoorrss,, eenn lllloocc dd’’eess--ttaarr ppeennddeenntt eell qquuee ppaassssaarràà aaqquueessttss ddiieess ii aammbb llaa ccrriissii ttaanntt ggrraann qquuee tteenniimm,, ppaaggaa ddee 1188 aa 2200..000000 €€ aa LLaa VVeeuu,, 11..880000 €€ nnoo--mmééss ppeerr ppoossaarr uunn aannuunnccii eenn uunn rreevviissttaa qquuee ffiinnss mm’’hhaa ppoorrttaatt aa mmii ffiinnss eell lliinnxxaa--mmeenntt ppooppuullaarr,, uunnaa rreevviissttaa qquuee iinnssuullttaa ii sseeppaarraa eenn eellss ppoobblleess,, ddoonnccss mmiirreeuu dduueess ppeerrssoonneess oo ttrreess ppooddrriieenn eessttaarr ttrreebbaallllaanntt aammbb ll’’eessttaallvvii dd’’aaqquueessttss ddiinneerrss””..Senyora, això que diu ÉÉSS MMEENNTTIIDDAA.. Si abans de mentir tant descaradament, tant sols hagués anat a l’Ajuntament a demanar les factures hauria comprovar que: 11eerr.. LLaa ppuubblliicciittaatt qquuee ppaaggaa ll’’AAjjuun-n-ttaammeenntt ééss llaa ddee llaa ppllaannaa ddeell ddaarrrreerraa ii ttéé uunn ccoosstt ddee 990000 €€.. 22oonn.. EEllss mmeessooss ddee jjuu--lliiooll ii aaggoosstt ééss vvaa ffeerr uunnaa aallttrraa ppllaannaa ppu-u-bblliicciittaanntt eell pprrooggrraammaa ddee llaa FFeessttaa MMaajjoorr,, aammbb uunn ccoosstt aaddddiicciioonnaall ddee 770000 €€.. 33eerr.. PPeerr mmoolltt dd''eessffoorrçç qquuee llii ccoossttii ssuummaarr bbéé,, 990000 ppeerr 66 mmeessooss ssóónn 55..440000 €€ ii aaffeeggiinntt--hhii eellss 11..440000 ddee jjuulliiooll--aaggoosstt ssóónn 66..880000 €€.. ÉÉss aa ddiirr sseennyyoorraa qquuee llaa sseevvaa ssuummaa vvaa eer-r-rraaddaa ddee 1133..220000 €€.. SS’’hhaa ppaassssaatt uunnaa mmiiccaa,, nnoo ttrroobbaa..Ara bé, si troba escandalós que l’Ajun-tament ens faci publicitat, que hauríem de pensar de vostè que no va fer mai pu-blicitat a cap mitjà local que no fos la tele, i que es va gastar en 4 anys prop de 600.000 €. Quina gran quantitat de llocs de treball hauria pogut creat amb tots aquest diners, que a la llarga només van servir per vendre fum i no aconse-guiren que continués fent d’alcaldessa.PPoott ddiirr eell qquuee vvuullgguuii ddee LLaa VVeeuu,, ppeerròò aallmmeennyyss aajjuussttiiss aa llaa vveerriittaatt..

una mentidera compulsivaEnric Badosa

“Estem molt desil•lusionats i molt can-sats d’una persona que no li pertoca, ni per moral ni per feina, estar al lloc que ocupa” foren les penúltimes paraules, en al•lusió a l’alcalde Carles Pàramo, de la portaveu del grup socialista de Roses, Magda Casamitjana, en cloure el seu ‘anàlisis’ de l’últim ple del passat 31 d’octubre, davant la càmera de la televisió local. El primer que cal dir-li és que miri de treure forces de feblesa i d’il•lusionar-se i descansar, perquè en té per una bona estona – la legislatura tot just acaba de començar. Després, cal que revisi amb urgència els seus princi-pis democràtics, ja que no pot ésser que una dirigent política qüestioni encara no sis mesos després d’unes eleccions perfectament lícites el seu resultat. Però en tercer lloc, i molt important, cal que faci memòria i que recordi tot el que ella va fer per ocupar una cadira, la de l’alcaldia, que no s’havia guanyat a les urnes, sinó als despatxos de les dife-rents – en algun cas fins i tot efímeres – formacions polítiques locals, tot despla-çant a l’únic i veritable guanyador d’a-quelles eleccions de l’any 2007.Dedica la major part de la seva interven-ció (de 4 minuts i 41 segons de durada) a insultar (‘mal educat’, ‘irrespectuós’, ‘ha perdut els papers’) i a desqualificar (‘està molt nerviós’, ‘totalment perdut’, ‘no escolta ningú’, etc.) l’alcalde, amb una obsessió que comença a assemblar-se a la que també li professa el seu ex company de govern Joan E. Danés. Fins i tot arriba a afirmar que li “sembla que ha vingut a Roses només per allò amb la ‘revantxa’ <sic> de guanyar i té el cap més a fora que a dins”, com si a-bans de les eleccions en Carles Pàramo hagués viscut a un altre planeta. Fins i tot crida a la resta de regidors de CiU a amotinar-se: “suposo que el seu equip es revelarà i d’una vegada fer-lo callar i fer ells, que em penso que són persones amb molt potencial”.La seva desafortunada intervenció de-mostra clarament que tenia raó quan en-cara no fa un any ens deia que “a Roses

encara hi ha que pensa que en política tot s’hi val”. El que no ens va dir ales-hores fou que els ‘caps calents’ on sem-blen aflorar aquests pensaments són el seu i els dels seus companys de partit. És com si la seva única resposta a la frus-tració per haver perdut (inesperada-ment, diuen) les eleccions, fos la crispa-ció de l’ambient i la constant animació a la ciutadania a malmetre la pacífica convivència d’entre tots els rosincs, amb independència de les seves prefe-rències polítiques. I per postres, parla d’histerisme i revenja... Un dels pocs assumptes que sí fou trac-tat al ple i del que parlà en el seu anàli-sis davant la càmera, és el de la nova taula de la sala de plens de l’Ajunta-ment. Però curiosament, es defensa de coses de les que mai ningú l’ha acusat: “Espero que vosaltres, rosincs, enten-gueu que jo no m’he posat cap caler a la butxaca”. Indignada, manifesta: (l’al-calde) “m’acusa a mi, a l’alcaldessa d’a-bans, d’haver gastat 95 mil Euros amb una taula. No és veritat”. La pregunta, doncs, és: perquè demanava perdó al ple per no haver actuat d’acord al regla-ment a l’hora d’aprovar l’encàrrec a l’empresa municipal ROSERSA per a-quest import? I més important encara: si no ha estat ella qui ha donat el vist-i-plau a la despesa, qui és que manava a l’Ajuntament quan ella era alcaldessa? Però enlloc de respondre a les pregun-tes que ens fem els ciutadans en relació a aquest tema, intenta rentar-se les mans com Pons Pilat: “els diners estan invertits, jo no he triat la taula, jo no he mirat el preu de la taula...”. Doncs, se-nyora, si vostè cobrava gairebé 100 mil Euros l’any, no creu que se l’hauria d’-haver mirat, el preu i triar una solució més barateta, tot aplicant un xic de sen-tit comú en temps de tanta crisis? De de-bò és necessari continuar defensant una despesa tant desorbitada quan molts ro-sincs amb prou feines arriben a fi de mes? O encara no s’ha assabentat? No li sembla cínic demanar perdó per un er-ror ‘de forma’ enlloc de reconèixer que es va equivocar autoritzant una despesa tan innecessària en els temps que cor-ren? Ens demanarà perdó algun dia pel monument a la seva memòria que s’ha

volgut edificar amb Ca l’Anita? Ens de-manarà perdó perquè la major part de les obres que ha engegat durant la ‘se-va’ legislatura, han beneficiat empreses i obrers de fora de Roses?Una altre ‘curiositat’ fou un dels seus silencis televisius: mentre que durant el ple havia dedicat bona part de la seva intervenció a criticar ‘aïradament’ la re-visió de l’expedient favorable a cons-truir un càmping a prop de la nova zo-na industrial, promogut pel seu govern, als ciutadans no ens ha volgut dir res d’aquest tema. És clar que ‘casualment’ el promotor de l’esmentat càmping és l’exalcalde Joan Bataller, el mateix que, des del GIR, li va ‘regalar’ els dos vots per convertir-la en alcaldessa l’any 2007 i també qui va demanar als seus ‘fidels’ (d’entre 500 i 700 rosincs se-gons alguns analistes polítics) el vot per a ella en aquestes últimes elec-cions municipals.Llavors va dedicar el poc temps que en-cara li quedava en antena a parlar de ‘pagar favors’. Però no de com ella pa-gava ‘els favors’ que li havien fet, sinó per acusar a l’alcalde de fer-ho, tot pu-blicant anuncis ‘institucionals’ a La Veu, una revista que, segons ella, havia arribat a “linxar-la” públicament. No cal afegir rés més a la resposta que ja li ha donat (pàgina 10) l’editor, Enric Ba-dosa, i tampoc tinc masses ganes de contestar-li la seva erràtica ‘revelació’ que el viatge, que efectivament vaig fer juntament amb l’alcalde i la regidora de turisme a Alemanya, hagués estat “a cos de rei”. Tot i així voldria aclarir que en realitat fou un viatge de treball intensíssim de dos dies i mig de durada en els que, apart de les hores d’avió i de trasllats als aeroports, ens hem entre-vistat amb més de 20 persones que sen-se cap excepció han estat disposades a donar suport a la proposta que els hi anàvem a presentar, la de convertir So-lingen en la primera ciutat europea amb ‘Ambaixada Turística’ de Roses, tal com s’explica a la pàgina 6 d’aquest nú-mero de la revista. La despesa ha estat d’uns 300 Euros per cada bitllet d’avió i un parell de taxis. Una altre dia parla-rem del que significa viure “a cos de rei” amb càrrec al pressupost municipal.

personal i intransferible

Thomas Spieker

s'obre "la tau-la" dels trons

A mitjans d'octubre, concretament el diumenge dia 16, vaig anar amb la me-va família a fer un tomb per Castelló d’Empúries. Molt encertadament, els nostres veïns ja fa quatre anys que utilit-zen el seu poble com a escenari i marc d’una extensa exposició d’art. Artistes locals, de la comarca i forans exposen les seves obres arreu del poble. Va ser una tarda molt agradable. El temps, l’ambient que hi havia i el que anàvem descobrint pels indrets de la vila eren de molt bon veure. Tot d’una, però, en anar a recollir el cotxe en un pàrquing, tot “el bon rotllo” que portava a sobre va minvar de sobte al veure un grapat de noiets de Roses que practicaven el seu esport favorit, en un petit parc d’s-kate que hi ha instal•lat. Vaig estar par-lant amb els pares d’aquets nois i resul-ta que em van explicar que ja fa molt de temps que hi van a passar algunes tar-des, ja que a Roses, després de molt i molt de temps d’anar-ho demanant, s’han adonat que ni els uns ni els altres els hi fan punyeter cas, i perdoneu l’ex-pressió. I jo em pregunto: costa tant fer feliços a aquest grapat de nanos? (em consta que n’hi ha un número elevat). Tots sabem que les coses i els actes so-cials que no comporten beneficis econò-mics o d’imatge són molt molestos per a l’administració en general, i no parlo solament de l’Ajuntament. Però, en a-quest cas, que en un govern municipal, abans encapçalat per un partit d’esquer-ra i ara governat per partits de dreta, ni els uns ni els altres vulguin saber res d’uns nois aficionats a un esport que, si bé és minoritari, és molt practicat per la joventut del nostre poble, em sembla

simplement molt llastimós. Invertir no sé quants milers d’euros en vaquilles, festes andaluses, barraques, etc., a nin-gú li costa gens ni mica perquè això por-ta vots, i ja se sap que per un grapat de vots molts estarien disposats fins i tot a mirar cap a Cuenca. Des d’aquestes hu-mils ratlles demano si us plau que s’hi posi remei, i si més no expresso la me-va protesta per com s’està portant el te-ma. A principis de legislatura va sortir el tema en un ple, curiosament per part d’un regidor socialista (a qui des de no sé quant de temps l’hi demanaven). La resposta del senyor alcalde va ser que ara no tocava. Jo em pregunto: quan to-carà? El meu nano ja practicava skate per on podia i mai no va tenir parc; ara té 18 anys i ja ho ha deixat córrer. Els que ara tenen 12 o 13 anys ja en fa al menys sis que el demanen. Em sembla, senyor alcalde, que sí, que ara toca. Curiosament mentres escrivia aquest ar-ticle i donava la meva opinió davant a-quest tema, he vist l’entrevista que tvEm-pordà li feia a l’Anna Jorquera regidora d’esports, i dic curiosament perquè just estava parlant del parc d’skate. He pen-sat que ja podia començar a escriure una altre cosa, dons segons ella la pista d’skate ja entra dintre d’un projecte que es vol fer a tocar els camps de futbol. Però no ho penso fer. Perquè? doncs perquè mes o menys, al final de l’entre-vista diu que es farà, però no sap quan, i quan l’entrevistador li ha demanat si seria aquesta legislatura, l’he vist molt poc convençuda de la seva resposta. Al finalitzar l’entrevista continuo igual de decebut, ja que si penso en els nanos que he esmentat abans, crec que els hi passarà el mateix que al meu. És per ai-xò que mantinc el que escrit anterior-ment.En aquest poble es produeix la curiosa situació que uns nens estudiaran tota la seva vida escolar de primària sense sa-ber el que és un col•legi normal i cor-rent, i també hi haurà uns nanos que hauran practicat el seu esport favorit to-ta la seva infantesa i joventut sense sa-ber què és un parc de skate. Després de tants anys i amb la quantitat de milers d’euros que es destinen a campanyes per al turisme, a convenis amb consor-cis com Terra de Pas, a castells, a ciuta-dellas, a CRACS, etc., no hi ha un raco-net per a un parc de skate?Han fet falta quatre o cinc sessions ple-nàries perquè les guspires comencin a saltar a la sala de plens de l’Ajunta-ment de Roses. El conegut exalcalde de CiU i promotor Sr. Joan Bataller ha es-

tat el protagonista d’aquest incendiari ple. L’animadversió de l’alcalde envers el promotor és de domini públic. Però que l’exalcaldessa s’hi posi tan fort per defensar els interessos del Sr. Bataller exposa, si més no, el que tothom veia, deia i pensava. El binomi Bataller-Casa-mitjana ha sortit a la llum. Jo no vull opinar al respecte; simplement vull dei-xar clar que al grup del qual sóc porta-veu, Gent del Poble-AM, l’únic que l’in-teressa és el bé del nostre poble, que Roses realment sigui l’autèntic benefi-ciat en tot aquest afer. Sense cap mena de dubte, la instal•lació d’un càmping a la carretera de Roses a Palau seria una bona cosa per a la nostra comunitat, co-mençant pels llocs de treball que això comportaria. Ara bé, hi ha alguns punts no resolts que fan que el tema de la do-cumentació s’allargui molt més del que alguns dels implicats desitjarien. Estem pendents d’una sentència que ha d’eme-tre el Tribunal Suprem en relació a la Zona Industrial, i aquesta va relaciona-da amb l'implantació o no del càmping. Si hi ha Zona Industrial, com la majo-ria volem, també pot haver-hi un càm-ping. El que entenc en tot aquest afer és que hem d’esperar la sentència. Hi ha altres punts per resoldre, com per exem-ple qui ha de cobrar les connexions a la xarxa d’aigües, si l’Ajuntament (que les va construir) o l’ACA (Agència Ca-talana d’Aigües), i estem parlant de 196.000 €. Tot això s’ha de solucionar, encara que crec que també pot ésser una estratègia per allargar més la situa-ció de bloqueig. En aquests temes s’ha de filar prim, ja que els errors que es puguin produir els pagarà l’Ajuntament, és a dir, tots no-saltres. No es pot repetir un altre cas com el de l’edifici del Royal Marine, la remodelació del qual podria costar tants diners (2,1 milions d’euros) que l’ac-tual equip de Govern en podria fer vint de parcs de skate.Ja per acabar, només vull dir-vos que entenc que hi hagi aquesta mena de con-flictes. Vull creure que tot és a fi de bé, però no m’agradaria que es tor-nessin a produir les crispacions i ac-tituds a les quals ens tenien acostumats en ante-riors legislatures. La política és molt més que aixó. Ja sé que jo particu-larment i la meva companya Iana estem en una fase on prenem models i mane-res de fer política. Ara, el que està clar és que no agafarem com a professors i exemples, a polítics que fan dels seus problemes personals, els problemes de tots i de tot un poble. Salut!

coses que passenFrancesc Giner

Aquest mes el Ple ha donat signes de vi-da, ha tornat el debat amb tensió. El Ple va començar amb una felicitació a en Jordi Nicolau per el seu recent no-menament a un important càrrec de res-ponsabilitat a la Caixa ha on treballa.El grup socialista va completar la plan-tilla amb la incorporació del regidor que li mancava per la renuncia del sr. Viñuela.En el tercer punt es va informar de la re-solució que s’ha fet en relació a dos punts calents, 1r. El tema de la ja famo-sa taula de plens i dels 95.000 € que ha costat.2n. L’informe que es demana a la comis-sió d’urbanisme sobre un càmping que es pretén instal•lar a la carretera de Vila-juïga. Les discussions sobre els assump-tes es varen fer al apartat de Precs i Pre-guntes.Altres assumptes varen ésser:Informar de la signatura d'un conveni amb l’Institut Català de la Dona. Nome-nar els representants de l’Ajuntament a la Comissió del Pla Educatiu d’Entorn. Modificar els Estatuts del Consorci Ter-ra de Pas. Modificar el conveni amb l’-Institut Català del Sòl que afecta a la restauració del Baluard de Sant Andreu en el sentit d’incorporar la Direcció Ge-neral de Patrimoni per tal que faci una aportació econòmica dintre de la aplica-ció de 1% cultural.Important va ésser la derogació del re-glament d'Utilització dels Edifici i Ins-tal•lacions Municipals, que ja ha provo-cat malestar entre algunes entitats. He-rència del mai prou ben plorat regidor d’esports del partit socialista.Un punt important per un sector de la ciutadania, cada vegada més nombrós, va ésser una modificació del registre de les parelles de fet en el sentit que caldrà justificar una convivència en el mateix domicili per un temps mínim de 2 anys ininterrompudament.La sol•licitud que fa l’Ajuntament per una nova legislació en relació a la ven-da ambulantFinalment es va acordar que l’Ajunta-ment es personi en nom propi en un pro-cediment penal en nom de dos agents

de la Policia Local.A partir d’aquí ja va ésser la guerra de Troya. Casamitjana va haver de justifi-car l’operació de la compra de la famo-sa taula. No li va quedar més remei que aplicar-se la culpa per el procediment no legal que va utilitzar pel tarannà des-cuidat que va portat tota la legislatura. Sabía, perquè ella va ésser la primera in-teressada que fos així, que Roses havia arribat als 20.000 ciutadans i que per tant en la propera legislatura hi hauria 21 regidors en lloc de 17.Però no se’n va cuidar i al arribar a les eleccions es va trobar sense taula. La sol.lució que va trobar era pitjor que no fer res. La va fer comprar a Rosersa que és una empresa municipal que no té a-questa capacitat en el seus estatuts, sen-se concurs ni sense fer-ho constar en cap acord i com que la dita diu que el que va malament encara pot anar pitjor, la va fer vendre des de Rosersa a l’Ajun-tament, amb el que ho va complicar més. D’aquí els informes desfavorables del departament d’Intervenció. En tot moment Casamitjana es va aplicar la culpa de com havia fet anar l’operació però el que se li va recriminar amb més èmfasi va ésser la inoportunitat del mo-ment per gastar tants diners en una tau-la, tinguen-ne una altra que només calia rectificar per adapta-la.Un segon punt que va defensar aferrissa-dament (va sorprendre el grau de com-promís que va demostrar en la defensa del promotor) va ésser l’assumpte del càmping de la carretera de Vilajuïga. He dit anteriorment que Casamitjana por-tava els compromisos un pel descui-dats, però després de fer saber al plenari que portava 4 anys en aquell tema i no haver sigut capaç de desencallar-lo, es molestava perquè l’equip de govern ac-tual, que no té cap compromís amb el promotor, demani un informe que pu-gui justificar l’existència del càmping.Un altre tema, que també portà cua, va ésser una pregunta sobre la decisió pre-sa en relació a un llagut utilitzat fins ara per el Club de Rem. Això té la seva his-tòria que també entronca amb l’anterior regidor d’esports, el nefast, l’irrepeti-ble, l’inestimable Carles Ferrer, que su-pera a Casamitjana en despropòsits. L’-història es resumeix així: Temps enrere el Club de Rem utilitzava un llagut que un temporal es va endur hi va destros-sar. Llavors el regidor, com que ell no el paga, en va fer comprar un altre junt amb 8 rems de fibra de carbó (es va gas-tar una pasta) i al bon regidor no se li acudeix res millor (no té res al cap) que fer una cessió “a precari” de forma ver-bal al Club de Rem. Què ha portat tot això?. Que el Club de Rem interpreta el llagut com una propietat privada i se l’ha fet seu. Ara el reclama l’Ajunta-ment per cedir-lo al GEN que com a grup d’esports nàutics aglutinarà tot els esports del mar, rem, vela, windsurfing, submarinisme, etc. El GEN, juntament amb els clubs, portaran a terme els pro-jectes que afectin al mar.Fins aquí la part simpàtica. Ara ve quan les criatures actuen i interactuen. El lla-gut ha desaparegut del seu lloc. Segons

diuen, alguna criatura del recent creat Grup d’Indignants de Roses, d’ara en-davant, conegut per la contracció GIR, juntament amb algun membre del nou grup social Indignats Carregen de Va-lent (d’ara endavant ICV), podrien ha-ver ajudat al club de rem a fer (no dic un furt, encara que ho podria semblar) un trasllat del llagut del lloc on estava (a les instal•lacions del GEN ) a un al-tre lloc, segurament privat, com mesura de força, ningú voldria pensar que fos per quedar-se’l, perquè llavors confir-maria el furt. Actuen com criatures. Cal aclarir per evitar confusions, que els nou grups creats no són politics, són dels anomenats indignats socials, ara que estan de moda.El pas de Casamitjana per l’Ajunta-ment s’haurà de qualificar en els anals de l’historia d'“Accident Polític”. Al-gún politòleg rosinc, dels que solen fer cròniques dels avatars polítics, en un fu-tur no gaire llunyar fora bo que fes un resum de les dèries i ocurrències del ta-rannà d’aquesta política singular, sobre tot al ple, durant, i post pas per l’alcal-dia de Roses. Els politòlegs hi estan en deute i els lectors també.L’espai que la revista La Veu dona als opinadors no és suficient per desenvolu-par aquests tema, seria bo que es publi-qués un especial Casamitjana per fer un resum intensiu i complert de les seves ocurrències polítiques. Apa, ja he repartit feina.Recordeu que ja fa 40 anys, el 7 de no-vembre de 1971 es va constituir de ma-nera oficial l’Assemblea de Catalunya la qual va actualitzar el vell lema: “Lli-bertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” Que tingueu una bona tardor.

els plens de la llunaFrancesc Sastre

El llagut "aparcat" en un terreny d'en Joan Bataller

La nostra raó de ser és estar sempre en moviment i arribar més lluny.Perquè l’aigua ens mou, ens dóna vida.

Des de Sorea, aportem la nostra tecnologia i el nostre coneixementde l’aigua per fomentar-ne un ús més racional al servei de les persones,les institucions, la indústria i l’agricultura, en favor del desenvolupamentde ciutats més humanes i sostenibles.

TTan lluny com l’aigua ens porti.

TMRTeatre Municipal

de RosesTardor 2011

Dissabte, 26 novembre. 21 h

PEDRA DE TARTERADe Maria BarbalA càrrec de la Cia. El Celler d’EspectaclesTeatre | Preu: 15 Euros

Diumenge, 4 desembre. 12 h

LES TRIFULGUES DELSGERMANS GARRAPINYADAA càrrec de la Cia. Teatre MòbilTeatre Infantil | Preu: 4 Euros

INFORMACIÓ i VENDA D’ENTRADES: A les oficines del Teatre Municipal(Av. Tarragona, 81. Entrada Lateral) de dilluns a divendres de 10 a 14h. Tel. 972 15 25 32 | tmr@roses.cat

www.roses.cat

contra veu novembre 2011_Maquetación 1 03/11/11 12:11 Página 1