1

GENER 2012

El Servei de Sanitat Vegetal us desitja un Pròsper Any 2012

Amb aquests avisos fitosanitaris de gener iniciem un any més la informació mensual sobre les plagues, malalties i males herbes que afecten els nostres cultius, plantacions, boscos i parcs i jardins. Els tècnics que faciliten aquesta informació són els següents:

Informació Tècnics Telèfon

Arròs Gemma Galimany/ Àlvaro Tomàs 977 50 01 74

Cereals Jaume Almacellas 973 24 50 58

Cítrics Joan Porta / Sònia Ferrer 977 50 01 74

Forestals, parcs i jardins Jesús Altabella 93 409 20 90

Fruita seca Anna Aymami / Jordi Mateu / Gonçal Barrios 977 25 04 21

Lluís Batllori 972 45 43 10

Ramon Torà / Antonio Dolset 973 24 50 58 Fruiters

Marti Pellissa 977 40 14 66

Patògens de quarantena de fruiters

Miquel A. Solé 973 24 50 58

Marta Prat 972 45 43 10 Hortícoles Anna Gómez 93 409 20 90

Anna Garreta 977 25 04 21

Olivera Jordi Mateu 977 25 04 21

Males herbes/herbicides Andreu Taberner 973 24 06 92

Passaport fitosanitari CE Ricard Sorribas 93 409 20 90

Productes fitosanitaris Francesc Barelles/ Isabel Pujadas 93 409 20 90

Fitoreguladors J. Ramon Cosialls 973 24 50 58

Gonçal Barrios 977 25 04 21

Joan Reyes 93 817 05 34 Vinya

Josep Rahola 972 45 43 10

Jaume Almacellas 973 24 50 58 Agrupacions de Defensa Vegetal ADV Cristina Martinez 93 409 20 90

La coordinació i la composició d’aquests avisos fitosanitaris mensuals és efectuada per Amèlia Garcia Roig

2

7 contestadors telefònics automàtics faciliten els avisos actualitzats a cada zona (on line a Ruralcat.net) i també es faciliten avisos SMS de motejat dels fruiters de llavor, el míldiu de la vinya i els fongs de l’arròs.

PRODUCTES FITOSANITARIS A nivell de la UE, la legislació sobre la comercialització i utilització de productes fitosanitaris aquests darrers mesos ha quedat actualitzada amb la recent publicació dels següents reglaments: Reglament d’execució (UE) nº1100/2011 de la comissió, de 31 d’Octubre de 2011, per la que es modifica el Reglament d’Execució (UE) nº 540/2011 en relació a les condicions d’aprovació de les substàncies actives dicamba, difenoconazol e imazaquín

Reglament d’execució (UE) nº1134/2011 de la Comissió, de 9 de Novembre de 2011, relatiu a la no renovació de l’aprovació de la substància activa cinidón-etil en relació en el Reglament (CE) nº1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i per la que es modifica el Reglament d’execució (UE) nº540/2011. Reglament d’execució (UE) nº1143/2011 de la Comissió, de 10 de novembre de 2011, per la que s’aprova la substància activa procloraz en relació al Reglament (CE) nº1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i es modifiquen l’annex del Reglament d’execució (UE) nº540/2011 i la decisió 2008/934/CE.

Amb la publicació d’aquests Reglaments queda modificada la llista única europea. Autoritzacions excepcionals EMAMECTINA COM A NEMATICIDA EN PINS Per Resolució de la Dirección General de Recursos Agrícolas y Ganaderos del MARM, de 16 de novembre de 2011, s'ha disposat l’autorització excepcional per a comercialitzar per a un període de 120 dies el formulat PURSUE que figura a continuació, com a nematicida en pins (Pinus pinaster)

Productes fitosanitaris i condicions d’ús:

*Càlcul de la dosi: Medir el tronc a l’alçada d’1’40 metres i en base a la següent taula s’obté el número de punts d’injecció:

Diàmetre (cm) 18*-22 23-27 28-32 33-37 38-42 42-47 48-52 53-57 58-62

Núm. punts injecció 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Productes fitosanitaris PURSUE Registre: 25.547

Composició

Emamectina 3.86% (benzoat) p/v [ME]

Cultiu pi

Aplicació/dosi* Injecció al tronc mitjançant l’equip adequat

Número màxim d’aplicacions 1

Termini de seguretat

No procedeix

3

Observacions: No aplicar a arbres de menys de 20 cm de diàmetre mesurat a 1’40 cm del sòl ja que no solen estar afectats pel nematode del pi. El tractament s’ha de realitzar 2 mesos abans del període de vol dels adults del insecte vector (Monochamus galloprovincialis). El volum d’injecció és sempre constant, 8ml Pursue. Les injeccions s’han de realitzar a una altura de 20-40cm del sòl utilitzant l’equip que inclou vàlvules biodegradables. Els orificis s’han de realitzar a diferents altures i han d’estar separats un mínim de 5 cm. Cada orifici tindrà una amplada de 0.95cm i una profunditat de 8-10cm.

FRUITERS

TRACTAMENTS FITOSANITARIS A L’HIVERN Amb els tractaments fitosanitaris que es fan a la represa de la vegetació dels nostres arbres fruiters, abans que no es produeixi la floració, es pot rebaixar el nivell poblacional de diverses plagues d’insectes i àcars i l'inòcul de diferent fongs. L'estratègia que s’utilitzi, si s’ajusta a la situació fitosanitària de cada plantació, pot estalviar tractaments quan ja hi ha fruita als arbres i així evitarem residus de productes fitosanitaris a la fruita, riscs per als aplicadors i el medi ambient, i s’ajuda a la preservació de la fauna auxiliar (els parasitoids i els depredadors) i les abelles. Per obtenir l'eficàcia esperada de les aplicacions i evitar problemes de fitotoxicitat, cal respectar les dosis que figuren a les etiquetes dels productes fitosanitaris així com els estadis fenològics indicats als avisos fitosanitaris del passat mes de desembre. Aquests tractaments són bàsics en els programes de maneig integrat de plagues que són la base de la Producció Integrada.

Estadis fenològics previstos

Zones

primerenques Zones

tardanes Perera A – B A Pomera A – B A Presseguer A – D A

Estadis fenològics de la perera

Estadis fenològics de la pomera

4

Estadis fenològics del presseguer

Foc bacterià (Erwinia amylovora En aquest moments no hi ha cap focus actiu de foc bacterià a Catalunya. Per evitar que entre al nostre territori és obligatori que adquiriu únicament planter acompanyat amb el Passaport Fitosanitari CE, ZP-ES. Poll de San José (Quadraspidiotus perniciosus = Comstockaspis perniciosa) A les finques on se n’hagi observat la seva presència podem evitar els tractaments de 1a o 2a generació tractant-les abans de floració amb algun dels productes següents: mixtura sulfocàlcica, oli parafínic, oli parafínic +piriproxifén (determinades formulacions) o insecticida fosforat específic. Si els atacs són intensos, és aconsellable fer dos tractaments (estadis A i E) (els tractaments amb mixtura sulfocàlcica cal espaiar-los 21 dies dels d'oli).

Noves plantacions de fruiters Recordeu que és obligatori adquirir planter amb Passaport Fitosanitari CE, que garanteixi està lliure entre altres organismes nocius, del virus de la sharka i la Xanthomonas arboricola. FRUITERS DE LLAVOR Psil·la (Cacopsylla pyri) Convé rebaixar-ne les poblacions d’hivern tractant contra les femelles madures a punt d'iniciar la posta. Els contestadors telefònics automàtics donaran, a partir de la 2a quinzena de gener, l'avís del moment adient per a realitzar aquest tractament. Ja que el tractament va dirigit contra els adults, convé tractar en dies assolellats i durant les hores més caloroses del migdia, que és quan se’n concentra un major nombre d’individus a les plantacions. Productes: piretroids, oli parafínic, oli parafínic + fosforat. FRUITERS DE PINYOL PRESSEGUER Anàrsia (Anarsia lineatella) S’ha de mirar de rebaixar la població de larves hivernants abans de la floració. Les finques que en tingueren atacs l’any passat, es recomana tractar-les a l'estadi fenològic E, amb oli parafínic + insecticida organofosforat. Aquest mateix tractament té efectes sobre els ous d'aranya roja i nimfes de poll de San José.

5

Pugó verd (Myzus persicae) Cal evitar que les femelles fundadores puguin criar a l'interior de les flors tractant a l'estadi fenològic B-D. Els productes aconsellats són: acetamiprid, clotianidín ,flonicamid imidacloprid pimetrozina, tiacloprid i tiametoxam; aquest tractament es pot barrejar amb oli parafínic. Arrufat (Taphrina deformans) Un tractament preventiu en l'estadi fenològic B-C és clau per a un bon control d’aquesta malaltia. A partir d’aquí només caldrà tornar a tractar si plou o hi ha humitats relatives elevades. Els productes més eficaços són: compostos cúprics, TMTD, captan*, folpet*, etc. *El captan i el folpet estan al límit de detecció analítica en presseguer. Xancres (Fusicoccum sp., Monilia sp.) Des de l'estadi fenològic B fins al F, els arbres són molt sensibles a l’atac d’aquests dos fongs. Les finques afectades és recomanable mantenir-les protegides durant aquest període.

FRUITA SECA AVELLANER Barrinador de la fusta (Zeuzera pyrina) Recordem la importància que té la lluita contra les erugues dins les seves galeries, sobretot en atacs localitzats i nivells de plaga no excessivament alts. A més aquesta lluita permet evitar el trencament de branques abans de l'estiu, que es l'únic moment en què podem fer una lluita química contra les larves neonates. Es poden utilitzar filferros, molles o xeringues. AMETLLER Estadis fenològics de l’ametller

Protecció a l'inici de vegetació Durant aquest mes els ametllers poden iniciar l'entrada en vegetació, pre-floració i fins i tot a les zones més primerenques poden arribar a la floració. A les finques on durant la campanya anterior es produís una forta afectació d’arrufat o cribat cal fer un tractament des de l’estadi B fins a caiguda de pètals. A la resta de finques únicament caldrà fer el tractament a caiguda de pètals en cas de temps plujós.

CÍTRICS Aigualit dels cítrics (Phythophthora sp.) En cas de pluges continuades o humitats elevades, poden presentar-se problemes per

6

Phythophthora.

• Mesures culturals: o La fruita pendent de collir, s’ha de protegir amb tractaments fungicides

adients, sobretot la situada en les faldes de l’arbre. o Aixecar les solrames que amb el pes de la fruita toquen al terra. Deixar

capa herbosa per evitar que l’aigua de la pluja esquitxi les espores del fong al damunt de la fruita.

o No collir la fruita mentre estigui mullada. o Facilitar l’evacuació de l’aigua dels camps, principalment de la zona al

voltant del coll dels arbres. Tractament postcollita És convenient eliminar les restes de fruits caiguts a terra en acabar la collita i realitzar un tractament amb productes cúprics, per tal de reduir l'inòcul de malalties i afavorir la massa foliar de l'arbre.

VINYA Malalties de la fusta Les ferides que es produeixen en realitzar la poda, constitueixen possibles vies d´entrada dels fongs causants de les malalties de la fusta en vinya: llampat i eutipiosi. Actualment, no existeixen productes curatius eficaços per combatre aquestes malalties. Per aquest motiu i per tal de reduir el seu impacte, es recomana prendre les següents mesures : • Mesures culturals:

> Marcar els ceps que presentin símptomes clars per tal de podar-los al final. > Amputar i cremar els braços afectats. > Arrencar i cremar els ceps morts. > Evitar, en la mesura que es pugui, la realització de ferides grosses. > Evitar períodes humits per realitzar la poda. > Aplicar algun producte preventiu sobre les ferides de poda.

Flavescència daurada

Per evitar la introducció i propagació d’aquesta malaltia de quarantena us recordem que cal demanar sempre el Passaport Fitosanitari CE quan adquiriu material vegetal per a les noves plantacions el qual heu de conservar durant 1 any.

7

OLIVERA Ull de gall, repilo plomís i tuberculosi Si esporgueu o colliu al mes de gener, penseu en protegir els arbres contra els atacs de fongs com l'ull de gall o repilo (Spilocaea oleagina), repilo plomís (Pseudocercospora cladosporioides) si hi ha molt d’inòcul de l’any anterior. Cal anar amb compte per si es donen condicions idònies per al desenvolupament d’altres contaminacions fúngiques o bacterianes com la tuberculosi (Pseudomonas savastanoi) que en aquest cas penetren a traves de ferides si es donen pedregades. Afegiu al tractament a base de coure, un orgànic però no afegiu cap insecticida.

CULTIUS EXTENSIUS

ARRÒS Caragol poma (Pomacea insularum) El DAAM ha publicat la Resolució AAM/2519/2011, de 10 d’octubre, per la qual s’estableixen les mesures a dur a terme per al control del cargol poma (Pomacea sp.) a l’hemidelta esquerre

del delta de l’Ebre. S’estableixen diferents mesures obligatòries per part de l’agricultor: - Mantenir el camp eixugat sempre que així ho estableixi el DAAM. - Avisar a Sanitat Vegetal (977 50 01 74 - 638 685 281) o a Medi Natural (977 70 73 20 – 638 685 280), si trobeu nous camps amb presència per caragol poma, tant si es veuen individus com postes. - Col·laborar en la realització dels tractaments. - Realitzar el manteniment de les infraestructures que actuen com a barreres físiques i de les modificacions realitzades i instal·lades pel DAAM a les seves parcel·les d’arròs. - Netejar tota la maquinària itinerant cap a fora de l’hemidelta esquerre que hagi estat en contacte amb les parcel·les d’arròs d’aquest hemidelta.

Consulteu el full informatiu del DAAM: “Com evitar la invasió del cargol poma en arrossars”. CEREALS D'HIVERN Zabre del cereal (Zabrus tenebrioides) Vigileu els sembrats, sobretot si a partir d'ara es registren temperatures suaus, i tracteu en cas d'atac. i la plaga està localitzada en rodals, tracteu únicament aquests.

Control químic: En parcel·les on es detecten els atacs, si la planta és nascuda, cal fer tractaments a base de clorpirifòs (única substància activa autoritzada; diversos productes comercials), en els rodals afectats o bé en tota la parcel·la si l’atac és prou important.

HORTÍCOLES CARXOFA Barrinador o riquer (Gorthyna xanthenes)

8

A finals d’any podrien iniciar-se les eclosions dels ous del barrinador, tot depenent de les temperatures que se succeeixin i que duraran fins el mes de març. Les larves d’aquest lepidòpter, després de mossegar les fulles, penetren a través de la nerviació d’aquestes, produint galeries en tiges i capítols.

Mesures culturals: És important conèixer l’evolució dels ous per trobar el

moment adient per al tractament. Penseu que el moment òptim per a la realització dels tractaments, es troba just quan eclosiona l’ou i la larva penetra dins de la planta. En aquest moment la larva és petita i vulnerable a més d’estar exposada a l’exterior on pot rebre millor el tractament.

Control químic: Les piretrines són productes eficaços per a combatre la plaga.

Degut a que els tractaments s’han d’anar realitzant de manera periòdica, pot ser una bona pràctica, realitzar-los just després del tall de la carxofa, d’aquesta manera evitem els problemes de residus.

CEBA, CALÇOT I PORRO Puntes cremades (Stemphyllium spp.) Aquesta malaltia s’observa quan les puntes de les fulles s’esgrogueeixen i enfosqueixen (imatge 1), a la vegada que avança l’afectació cap a la base de les fulles. S’accentua amb humitats elevades. La transmissió de la malaltia es pot succeir a través del la llavor o del sòl, que en certes ocasions pot arribar a sobreviure fins a 8 anys.

Imatge 1: Camp de ceba afectat per Stemphyllium spp

Mesures culturals: Aquesta malaltia es desenvolupa sobretot en condicions

ambientals d’altes humitats, per això és convenient reduir-la en la mesura del possible per a evitar-ne la propagació. Regs pocs abundants i baixes dosis de plantació, ajudaran a l’aireació i a la sequedat del cultiu. La rotació també és de cabdal importància, ja que la malaltia pot romandre en el sòl, llargs períodes de temps.

Viró del porro (Acrolepiopsis assectella) Aquesta papallona que afecta al porro, presenta una simptomatologia en forma de galeries fines i curtes produïdes per les erugues de primera edat (imatge 2).

Mesures culturals: La destrucció manual de les plantes més afectades i el treball del sòl després d’un cultiu afectat, pot ser molt eficaç per al control actual i posterior de la plaga.

Control biològic: L’utilització de nematodes entomopatògens del gènere

Sterneinema han demostrat bons resultats de control de la plaga.

9

Imatge 2: Larva de Viró

ENCIAM I ESCAROLA, COLS I COLIFLOR Erugues (Pieris brassicae, Pieris rapae, Plusia chalcytes, Plutella xylostella,…) Diferents espècies d’erugues ens poden afectar els cultius durant aquest mes, tot i que amb les baixes temperatures, la seva activitat biològica baixa notòriament. Les erugues del gènere Pieris normalment passen l’hivern en forma de crisàlide. Plusia sp. i Plutella sp. poden afectar més.

Mesures culturals: Per aquelles que viuen de manera gregària, pot ser interessant retirar la planta afectada de manera mecànica, per tal d’eliminar el focus d’infecció.

Control biològic: Tractaments a base de Bacillus thurungiensis de manera

constant, sobretot abans de la cabdellació de les plantes, presenta resultats de control satisfactòris. Recordeu que l’addició d’un mullant, facilita l’adherència del producte a la fulla.

Bacteris (Pseudomonas sp.) Les lesions que provoca aquesta malaltia es manifesten a les fulles en forma de cercles que s’enfosqueixen i es necrosen en el centre. Apareixen en èpoques d’altes humitats i poden arribar a deformar les fulles. Aquelles que estan molt afectades, esgrogueeixen i es desprenen. Aquesta malaltia es pot transmetre per llavor i pot romandre en restes de cultius.

Mesures culturals: Cal evitar l’excés d’adob nitrogenat i de regs. Utilitzar un marc de plantació més ampli també pot ajudar a una millor aireació i en conseqüència, a una baixada de la humitat. Recordeu que els bacteris sovint comencen el seu atac a través de les ferides de les plantes, per això és important no passar entre les plantes, sobretot quan aquestes estan mullades.

Control químic: Els compostos cúprics autoritzats han donat bons resultats de

control, sobretot en tractaments preventius i de manera constant. Recordeu que després de pluja, el coure es renta i cal repetir l’aplicació perquè la planta quedi ben protegida.

Míldiu de l’enciam (Bremia lactucae) Durant aquest mes passat, el règim de pluges ha estat baix, fet que ha propiciat un nivell d’humitat ambiental baix. Això provoca unes condicions poc òptimes per al bon desenvolupament del míldiu. Les condicions òptimes d’aquesta malaltia són, una

10

temperatura aproximada de 10ºC i una humitat relativa igual o superior al 95%. Nogensmenys, cal estar atents a properes precipitacions i fer les actuacions pertinents quan aquestes arribin, per tal d’evitar la malaltia.

Mesures culturals: És important emprar alguna mesura cultural que estigui dirigida a minimitzar la condensació d’aigua sobre les fulles i controlar que hi hagi una bona ventilació. D’altra banda, l’ús de varietats tolerants pot ajudar a minimitzar els efectes de la malaltia, sobretot en aquelles parcel·les amb llargs historials d’infeccions de míldiu.

Imatge 3: Enciam afectat de Bremia lactucae

Podridura blanca (Sclerotinia minor) Aquesta malaltia es manifesta pel pansiment de les fulles inferiors i la seva progressió cap a la part superior de la planta. Es pot observar un micel·li blanquinós a la base de l’enciam.

Mesures culturals: És important arrencar les primeres plantes afectades, amb arrel i terra (ja que la infecció inicial es produeix en la part inferior de la tija), endur-se els esclerots i eliminar-los del camp. Cal recordar que els esclerots1 són una font d’inòcul molt important i que poden sobreviure al sòl fins a 5 anys.

TOMÀQUET Pansiment bacterià (Clavibacter michiganensis subsp. michiganensis) Aquesta malaltia bacteriana és vascular i pot presentar una simptomatologia molt diversa. De manera general apareixen àrees de teixit internervial d’un color verd opac, que posteriorment es dessequen, simulant una fitotoxicitat o una alteració fisiològica. El brot en creixement o la part més jove de la planta, és la última que experimenta els símptomes.

Mesures culturals: Cal prendre les següents mesures preventives de cara a les noves plantacions:

Parcel·les amb antecedents de la malaltia: Eliminar qualsevol rebuig orgànic del cultiu afectat. Desinfectar les instal·lacions que hagin pogut estar en contacte amb el

bacteri. Després de les labors de preparació del terreny, desinfectar també la

maquinària. En les parcel·les on s’hagi diagnosticat la malaltia, no tornar a plantar

immediatament espècies susceptibles durant un període curt de temps. 1 Esclerots: És un cos reduït i dur, molt resistent a les condicions desfavorables, que poden restar al sòl llargs períodes de temps i que germinen quan les condicions són novament favorables. És doncs, el mitjà de supervivència del fong.

11

Obligacions generals: Les llavors de tomàquet han de procedir d’empreses autoritzades per a la

seva comercialització, i amb totes les garanties de qualitat que la normativa fitosanitària exigeix. Està totalment prohibit emprar llavors d’origen no controlat.

Els productors de material de reproducció han de conèixer i diferenciar les partides o lots de sembra així com assegurar la traçabilitat de tot el procés (Passaport fitosanitari).

Virus de la cullera (TYLCV) Aquest virus es manifesta en les fulles, que adopten forma de cullera (imatge 6) amb esgrogueïments a les més joves. La mosca blanca Bemisia tabaci és la portadora del virus, una mosca de difícil control.

Mesures culturals i control químic: En finalitzar el cultiu, cal netejar immediatament l'hivernacle o el camp de restes del conreu anterior i de males herbes i realitzar conjuntament, un tractament amb un insecticida adulticida contra la Bemisia (mosca blanca portadora del virus), i un herbicida de contacte per assecar ràpidament la planta. També es pot fer una pila amb les plantes i cremar-les o tapar-les amb plàstics per tal que fermentin ràpidament. Així mateix és recomanable espaiar com a mínim un mes entre la darrera plantació i la nova plantació. Això és fonamental per evitar la propagació en massa cap als camps veïns, de les mosques blanques (en especial si coincideix amb els estadis primerencs d’un altre cicle de cultiu en parcel·les veïnes). Aquestes mesures són importants, tant si s’han observat símptomes, com si no, ja que la infecció pot tardar unes setmanes en manifestar-se i, en canvi, alliberar ja les mosques infectives.

Control biològic: Recordeu que Bemisia tabaci és un insecte que presenta fortes

resistències als insecticides químics. En conseqüència, el control biològic resulta ser el mètode de control més eficaç. Es disposa de diferents depredadors i parasitoïds per al control d’aquesta, podeu consultar a les ADV’s més properes per al maneig correcte d’aquests.

Per a més informació podeu consultar el full fitosanitari “Virus de la cullera del tomàquet”. Tuta del tomàquet (Tuta absoluta) Aquesta plaga ha ocasionat en determinats casos, pèrdues de producció en el cultiu de tomàquet. Arribat l’hivern, el lepidòpter ralentitza el seu desenvolupament i és a través de les pupes dipositades en el sòl que intenta assegurar la supervivència per a la temporada següent. Per això és important establir unes mesures d’arrencada de cultiu, per tal d’assegurar l’eliminació de l’inòcul.

Imatge 3: Virus de la cullera en tomàquet

12

Mesures a prendre per a l’arrencada del cultiu de tomaquera segons nivells

de plaga: MÈTODES DE DESINFECCIÓ DE SÒLS Davant la possibilitat de romandre en el sòl les pupes de la Tuta, seria convenient actuar per tal d’eliminar l’inòcul. D’altra banda, hi poden quedar altres agents patògens que convé eliminar-los. Cal tenir en compte que el sòl és un medi viu, ple d’organismes beneficiosos i patògens que interaccionen entre ells i que en conseqüència, no podem actuar com si fos un substrat inert; això implica deixar descansar el sòl, fer-hi uns adobats conforme les extraccions i necessitats de nutrients que es tingui i evitar en la mesura del possible, el buit biològic que pot comportar una desinfecció química. Hi ha doncs, diferents maneres de procedir:

Mètodes mecànics Fer un treball del sòl semi profund, pot ser suficient perquè les pupes de Tuta deixin de ser viables. També es positiu per a l’aireació del sòl i per a evitar la compactació del terreny.

Mètodes biològics

Biofumigació mitjançant la plantació i posterior incorporació al sòl de cultius de bràssiques o bé a través de la incorporació de fems, ens serveix per a desinfectar el sòl a la vegada que l’estem fertilitzant. L’adició de fems o matèria fresca, també ens serveix per a estructurar el sòl i en conseqüència, per evitar problemes d’entollaments.

Mètodes químics

Desinfeccions mitjançant productes químics. Existeixen diferents productes per a aquesta finalitat, tot i que sempre serà millor consultar un tècnic abans de procedir a una desinfecció d’aquest tipus.

PATATA DE SEMBRA Podridura bruna (Ralstonia (Pseudomonas) solanacearum) i Necrosi bacteriana (Clavibacter michiganensis, subsp. sepedonicus) La major part de la patata de sembra que s’utilitza prové d’importacions estrangeres. Aquest material vegetal podria venir contaminat de diversos tipus de malalties, entre les quals les bacterianes són les més importants. Per evitar l’entrada de malalties, cal utilitzar sempre material vegetal amb Passaport Fitosanitari del país d’origen. Si al manipular les patates de sembra observeu símptomes similars als descrits a continuació, contacteu amb el servei de Sanitat Vegetal de la vostra demarcació i postergueu la sembra fins que no hagi estat confirmada l’absència de la malaltia per tal de no infectar els camps. Símptomes en tubercles que podrien ser deguts a aquests bacteris:

Traspuat en l’exterior dels tubercles que pot, fins i tot, tacar els sacs. Deformacions externes, de color marró més o menys intens, que poden

degenerar en podridures. Els tubercles tallats poden presentar l’anell vascular de color groc castany que

degenera fins enfosquir-se i podrir-se.

És important deixar un impàs d’entre 6 i 8 setmanes entre plantada i plantada, dins de l’hivernacle, per tal de garantir l’eliminació dels diferents agents patògens, sobretot aquells insectes que en morir les plantes, es queden sense font d’aliment.

13

MADUIXA Drosophila suzukii Aquesta nova plaga originària del sud-oest asiàtic (imatge 4), és un dípter que provoca danys en fruits generalment vermells i petits com poden ser la cirera o la maduixa. Les espècies de la seva mateixa família, s’associen a danys en fruits sobremadurats, però D. suzukii, té la capacitat d’infectar aquells fruits que encara no han arribat al moment de maduració. En aquesta campanya passada, els danys originats han estat realment importants i cal prendre mesures per a la campanya vinent.

Mesures culturals: Cal retirar de les plantes els fruits sobremadurants, així com els fruits caiguts a terra i incorporar-los al terreny, mitjançant una labor.

Control químic: Les substàncies actives organofosforades, piretroids i spinosad,

són relativament eficaces per reduir el nombre d’adults.

FORESTALS, PARCS I JARDINS PALMERES Eruga barrinadora (Paysandisia archon) La incidència d’aquesta plaga te lloc principalment a la demarcació de Girona on continuen apareixent nous exemplars de palmeres afectades. Afecta especialment a Trachycarpus fortunei (puntualment s’han detectat exemplars de Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera i Chamaerops humilis (ornamentals) afectats. Tot i que ha estat objecte de tractaments als planters, la existència de palmeres en espais públics i jardins privats fa que s’hagi observat presència d’aquesta plaga a diversos indrets de Catalunya. Es per això que tot i tractar-se d’una plaga menys agressiva que la del morrut (Rhynchophorus ferrugineus), cal en les zones afectades, efectuar tractaments preventius i, en zones no afectades mantenir la vigilància sobre la seva possible presència. Morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) Com cada any al final de tardor, la detecció de noves palmeres afectades es va alentint. La localització s’ha estès fins ara a més de 203 municipis de 17 comarques. És important continuar amb la vigilància i comunicar qualsevol sospita de palmeres

Imatge 4: Maduixa afectada amb adult de D. suzukii

14

afectades, al Servei de Sanitat Vegetal del DAAM. En el cas concret del morrut, qualsevol sospita pot adreçar-se al correu electrònic ssv.daam@gencat.cat. Consulteu a internet la web del DAAM on trobareu més informació.

Mesures culturals: els treballs de poda, cal fer-los durant els mesos de desembre, gener i febrer. Cal vigilar si les palmeres presenten símptomes de la plaga.

Control químic: cal efectuar tractaments amb productes fitosanitaris segons es

tracti de palmeres afectades o properes a aquestes. Les palmeres més sensibles fins el moment actual a Catalunya:

Palmera canària Phoenix canariensis

15

Palmera dactilífera Phoenix dactylifera

Actuacions en palmeres afectades

16

Quadre 1.- Estratègia de tractaments de xoc

Per aplicar en palmeres afectades per la plaga del morrut.

Tractaments (moment de fer-los)

Productes i dosis (cc per 10 litres d’aigua)

Primer tractament (immediatament després de la detecció)

Clorpirifòs 48% EC (20 cc)

Segon tractament (al cap de 15 dies del primer)

Clorpirifòs 48% EC (20 cc)

A partir dels dos mesos del segon tractament, cal aplicar l’estratègia de tractaments del

quadre 2

Cal mullar molt bé la base de les fulles, fent que el brou es dipositi a les axil·les d’aquestes. També cal mullar força bé totes les parts afectades. La forma que dóna millors resultats per fer el repartiment del producte, consisteix en la instal·lació d’una carxofa de dutxa al final de la màniga. La despesa de la barreja per palmera i tractament, 15-20 litres. Si l’afecció és molt greu i hi ha fulles i l’ull abatut, cal netejar-la al màxim d’aquestes parts per millorar el tractament.

Quadre 2.- Estratègia de tractaments curatius

Per aplicar en palmeres afectades i recuperades després d’haver fet tractaments de xoc.

G F Març Abr. Maig Juny Jul. Agost Set. Oct. Novembre D

Tractament

1er

2on

3er

4t

5è

Productes

Clorpirifòs 48% EC

Imidacloprid

20% SL

Clorpirifòs 48% EC

Imidacloprid

20% SL

Clorpirifòs 48%

EC

Dosis (cc / 10 litres

d’aigua)

20 cc

7,5 cc

20 cc

7,5 cc

20 cc

Cal mullar molt bé la base de les fulles, principalment les de l’ull i de la valona, fent que el brou es dipositi força a les axil·les d’aquestes, ja que és el lloc on es formen en general, les primeres galeries. La despesa de la barreja per palmera i tractament, 15-20 litres. Un cop estabilitzades les palmeres recuperades, cal continuar fent els tractaments preventius indicats en el quadre 3.

17

Quadre 3.- Estratègia de tractaments preventius

Per aplicar en zones no afectades, però properes a zones afectades per la plaga.

G F Març Abril M J Juliol Agost S O Novembre D

Tractament

1er

2on

3er

Productes

Clorpirifòs 48% EC

Imidacloprid

20% SL

Clorpirifòs 48% EC

Dosis (cc / 10 litres

d’aigua)

20 cc

7,5 cc

20 cc

Cal mullar molt bé la base de les fulles, principalment les de l’ull i tota la valona, fent que el brou es dipositi a les axil·les d’aquestes, ja que és el lloc on es formen en general, les primeres galeries. La despesa de la barreja per palmera i tractament, 15-20 litres.

Aquests tractaments, en l’actualitat, estan donant uns resultats altament satisfactoris. Recordeu que totes les palmeres que circulen o es planten al nostre territori han d’anar acompanyades del preceptiu Passaport fitosanitari CE. Cal tenir en compte la nova ORDRE AAR/226/2009, de 6 de maig, de modificació de l'Ordre ARP/343/2006, de 3 de juliol, per la qual es declara l'existència oficial a Catalunya de la plaga del morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus (Olivier, 1790), i es qualifica d'utilitat pública la prevenció i la lluita contra aquesta plaga. El DAAM ha publicat la RESOLUCIÓ AAR/2802/2010, de 12 d'agost, per la qual s'estableixen les zones demarcades de la plaga del morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus. Telèfons del Servei de Sanitat Vegetal Serveis Territorials a Barcelona : 93 409 20 90, Girona: 972 45 43 10, Lleida: 973 23 64 12 / 973 24 50 58

Tarragona : 977 25 04 21 / 977 25 04 20, Terres d’Ebre: 977 50 01 74

18

PINS Processionària (Thaumetopoea pityocampa) En aquest moment, ja s’observen a la capçada dels pins les típiques bosses blanques a l'interior de les quals, es troben refugiades les erugues, que són perilloses a causa dels pèls urticants que desprenen. La lluita contra la processionària és particularment aconsellable a les zones freqüentades per persones i animals domèstics (urbanitzacions, parcs i jardins, etc.) a fi d’evitar la presència d’erugues en el moment de les processions d’enterrament. Al gener podeu efectuar les operacions següents:

Mesures culturals: Tallada i destrucció de les bosses (crema de les bosses, immersió en aigua, etc.). Per a evitar la perillosa acció dels pèls urticants que desprenen les erugues cal actuar sempre d'esquena al vent, i protegir-se les mans i els ulls.

Control químic: Tractaments insecticides dirigits a les bosses.

PI Nematode de la fusta (Bursaphelenchus xylophilus)

Adult de Monochamus sp., vector del nematode Bursaphelenchus xylophilus al microscopi És un nematode que provoca la mort dels pins, i està associat amb diferents espècies de Monochamus (insectes coleòpters que actuen com a vectors del nematode). Les espècies més susceptibles són el pi pinastre o marítim (P. pinaster), el pi roig (P. sylvestris) i la pinassa (P.nigra). Portugal continental i Madèira estan afectats per aquest nematode i han estat considerats zona demarcada respecte aquest organisme de quarantena. Per aquest motiu tots els pins, fustes i material d’embalatge de fusta procedents d’aquest país, han de venir acompanyats de Passaport Fitosanitari CE, o en el cas de les fustes tractades adientment per termoteràpia i marcades amb la el símbol de la NIMF 15. A Espanya també s’han detectat dos focus: un a Extremadura i un altre a Galícia.

• Mesures culturals: Els Serveis de Sanitat Vegetal i de Gestió Forestal del DAAM han establert mecanismes per garantir que aquesta malaltia no s’introdueixi a Catalunya. Per aquesta raó es duen a terme:

- Prospeccions a les masses forestals susceptibles - Inspeccions a les serradores i industries de la fusta - Control de les importacions i transport de fusta i dels embalatges de fusta. Qualsevol indici o sospita de la presència d’aquest nematode de quarantena (pins morts o en símptomes de decaïment) s’ha de notificar al Servei de Sanitat Vegetal (93 409 20 90) o al Servei de Gestió Forestal de la Direcció General de Medi Natural

19

(93 567 42 00) del DAAM per tal de procedir a la seva confirmació i, si escau, eradicació. MOLT IMPORTANT: Tota la fusta procedent de Portugal bé sigui en rotllo o en taulons, ha de venir acompanyada del corresponent Passaport Fitosanitari CE. En el cas dels palets o altre material d’embalatge de fusta be sigui procedent de Portugal, o que hagi estat en trànsit per aquest país, ha de portar el distintiu conforme ha estat tractat d’acord amb la norma NIMF-15

Consulteu el Full informatiu per als transportistes, on es facilita la informació i/o documentació que ha de portar el material sensible al nematode del pi. Octubre 2010 Per més informació podeu consultar la pàgina web del DAAM, en l’apartat de sanitat vegetal CAMELIA, RHODODENDRON I VIBURNUM Phytophthora ramorum A EEUU afecta de forma greu als Quercus. A diverses zones d’Europa, entre elles Galícia i Extremadura, s’han observat atacs d’aquesta malaltia sobre Camelia, Rododendron i Viburnum. Aquesta malaltia fúngica de quarantena afecta a diversos planifolis. Per a evitar la seva propagació, la CE ha publicat decisions per a impedir la introducció i propagació de la malaltia. D’acord amb aquestes decisions els vegetals de Rhododendron spp., a excepció de Rhododendron simsii Planch., Viburnum spp., (a excepció de fruits i llavors) i Camellia spp. (a excepció de fruits i llavors), originaris de la Comunitat no podran ser desplaçats des de la seva parcel·la de producció a menys que vagin acompanyats del Passaport Fitosanitari CE, que garanteixi s’han complert les condicions establertes per la Comissió europea, i es troben lliures d’aquest fong. El Servei de Sanitat Vegetal fa una prospecció anual d’acord amb la citada decisió comunitària. PLANTES ORNAMENTALS DIVERSES Foc bacterià (Erwinia amylovora) Teniu present que segons la legislació vigent, totes les plantes de les espècies ornamentals susceptibles: Amelanchier, Chaenomeles, Cotoneaster, Crataegus, Cydonia, Eryobotrya, Malus, Mespilus, Photinia davidiana, Pyracantha, Pyrus, Sorbus, destinades a noves plantacions han d’anar emparades amb "Passaport fitosanitari CE-ZP”, (zona protegida), i que s’ha de guardar durant 3 anys i que garanteix que estan exemptes de foc bacterià. Recordeu que, el Decret de la Generalitat de Catalunya 42/2007, de 20 de febrer, prohibeix plantar espècies susceptibles a les voreres, mitjanes i altres zones enjardinades de les carreteres, autovies i autopistes d’arreu de Catalunya. Mitjançat la Resolució AAR/2999/2007 de 28 de setembre, es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora). Igualment us recordem l’obligatorietat de comunicar de forma immediata al Servei de Sanitat Vegetal del DAAM qualsevol sospita de presència de la malaltia. Recordeu que la Llei de sanitat vegetal 43/2002 obliga als agricultors i els planteristes a comunicar en tot moment símptomes sospitosos de plagues de quarantena (cas del foc bacterià) i que, en cas de no avisar i ser detectats focus, poden ser sancionats. XIPRERS

20

Assecada Aquest any els xiprers no han patit atacs greus per paràsits, ni de fongs ni d’insectes. No obstant cal eliminar restes dels efectes d’assecades anteriors, per tal d’eliminar al màxim les restes dels paràsits de cara al proper any.

Mesures culturals: durant la tardor-hivern, convé fer neteja de les parts assecades, tallant aquestes per la primera part sana, per tal d’eliminar al màxim restes de fongs i millorar l’aireja-me’n dels arbres i l’efecte dels tractaments que es facin.

Control químic: Durant la tardor es recomanable fer algun tractament fungicida. A la sortida de l’hivern, cal vigilar la presència de pugons i tractar-los oportunament amb productes adients.

Servei de Sanitat vegetal: Serveis Centrals: 93 409 20 90 I a Internet Laboratori: 93 223 40 51

Serveis Territorials a Barcelona: 93 409 20 90 Serveis Territorials a Girona: 972 45 43 10 Serveis Territorials a Lleida: 973 23 64 12

Serveis Territorials a Tarragona: 977 25 04 21 Serveis Territorials a Terres de l’Ebre 977 50 01 74

Servei de Sanitat Vegetal - 2012