El teatre de la RenaixençaLa narrativa realista i

naturalista

Teatre de la Renaixença

•El teatre de la Renaixença són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Renaixença Catalana.•La segona meitat del segle XIX està marcada a Catalunya per la Renaixença, moviment polític, cultural i literari que s'inicia el 1833 amb la publicació de La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Vuit anys més tard, Joaquím Rubió i Orts escriu el pròleg per a un recull dels seus propis poemes, text que serà considerat el manifest d'aquest corrent.•El moment de plenitud de la Reinaixença es dóna entre la dècada de 1870 i els anys noranta, un llarg període durant el qual conviurà amb altres tendències, com en aquest cas el realisme o el naturalisme.

El realisme

•  El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.•Es caracteritza per la recerca de l‘objectivitat i el rebuig al temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

El naturalisme• El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.•Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.•Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinise marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa la religió de banda).•Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassat, Henri Barbusse i les últimes obres de Narcís Oller.

EL TEATRE CULTE

• És la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.•Des de l'època medieval fins al segle XIX, el teatre català va viure moments de retraïment i d'expansió. Mai, però, almenys en l'àmbit popular, no va cessar l'activitat. Alguns dels referents més antics, com els misteris medievals, es mantenen vius avui dia.•Entre ells perduren Fredic Soler i Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà•Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polítici poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals delrealisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals delsegle XIX.•L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l'any 1883 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Les obres que el van dur a la màxima esplendor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.•La seva producció literària es divideix en dues etapes:•Primera etapa, de l'any 1879 fins al 1890. Obres de tema històric en vers, amb característiques que el lliguen encara al romanticisme. Obres destacades d'aquesta primera etapa són Mar i cel i El fill del rei.•Segona etapa, de l'any 1890 fins al 1900. Drames en prosa i de temàtica contemporània a l'autor, amb trets més propis del realisme i referències a la problemàtica social de les capes més humils (obrers, camperols, pescadors). Les obres més importants d'aquesta etapa són: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.

El teatre popular