El Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi

Castell de Prenafeta

15 de gener de 2017Monitor:

Albert Poblet Anglès

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS tel 977 331 142 secretaria@gepec.cat

www.gepec.cat

El topònim Tossal Gros és molt usat a Catalunya. Mirant la Wikipedia hemtrobat 32 cims amb aquest nom i possiblement n’hi hagi més. El Tossal Grosde Torroella de Montgrí només fa 159 metres d’alçada sobre el nivell del mar,en canvi, el de Bellver de Cerdanya n’assoleix 2256. Avui proposem anar a undels que tenim més a prop, el Tossal Gros de Miramar, també anomenatMorrot de Sant Jordi. Amb els seus 867 metres d’alçada és el punt més alt dela Serra de Miramar. La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format perles serres de les Guixeres, Carbonària i de Jordà. Es tracta d'una cadenamuntanyosa que marca el límit físic entre les comarques de l'Alt Camp, alsud, i la Conca de Barberà, al nord. Està distribuït entre els municipis deCabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp i Valls, a l'AltCamp, i de Montblanc i Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà. El nomde "Miramar" prové del llogaret amb aquest nom, situat al vessant est de laserra.

El Tossal Gros, el castell de Prenafeta i Prenafeta des de la carretera de Montblanc

GeologiaLa serra de Miramar és un conjunt tabular, enlairat per sobre dels materialspaleozoics. Es tracta d'un relleu calcari diferenciat que pertany a la SerraladaPrelitoral Catalana d'uns 13 km de longitud en direcció NE-SW, situada entre

el riu Francolí i el coll de Cabra, que la separen, respectivament, de lesMuntanyes de Prades al SW, i de la serra Voltorera, al NE.Entre les seves elevacions destaquen el Tossal Gros (862 m), la Cogulla (789m) i el Tossal de la Somerota (771 m).

ClimaAquestes muntanyes creen una pantalla orogràfica que dificulta l'entrada del'aire procedent de l'interior. Només entra per alguns portells com el coll deCabra i l'estret de la Riba. D'altra banda, l'alçada modifica notablement elcomportament dels principals elements climàtics.Les masses d'aire procedents de la Mediterrània tenen més força que les del'Atlàntic en aquesta part de Catalunya; per tant, les borrasques d'aquestaúltima procedència provoquen pluges més intenses, que a vegades presentenun caràcter catastròfic. Els aiguats es produeixen de manera periòdica.Aquestes muntanyes fan de barrera a les masses humides del mediterranicap a l'interior, de manera que afecten a les precipitacions de la Conca deBarberà, i atemperen la influència de la Mediterrània.Les precipitacions són mal repartides al llarg de l'any: són més abundants ala tardor i la primavera i són escasses a l'estiu. El mes de juliol registra elsmínims anuals, amb percentatges que representen únicament entre el 3-4%dels totals anuals com a mitjana.

Rius i aigüesDe la Serra de Miramar neixen diversos torrents i rieres de curs irregular quenodreixen la conca hidrogràfica del Francolí.Alguns dels més significatius són la rasa de les Aligueres, el torrent delsMasos al vessant sud, i la rasa de Sant Miquel, rasa de Toni i la rasa del'Hortènsia al vessant septentrional.L'estret de la Riba, un congost format pels rius Francolí i Brugent, separa laserra de les muntanyes de Prades.

Vegetació i ecologiaEl tossal Gros conté una zona PEIN perquè el seu paisatge vegetal constitueixuna mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país del'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles. També presentauna elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per lapresència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia o lludrió (Chalcidesbedriagai). La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartidaentre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barberà de la Conca.

ITINERARI:Figuerola del Camp – Sant Ramon – Plana d’en Sarrills – Coll de l’Era delCaterí – Coll de Coloma – Tossal Gros – Planota d’en Faló – Font de SantSalvador – Castell de Prenafeta – Prenafeta (poble vell) - Coll de Prenafeta –Font de les Escanals – FiguerolaDistància: 13 km aproximadament Desnivell acumulat: Uns 700 metres

Aproximació: Per arribar a Figuerola del Camp amb vehicles des de Reus cal anar a Valls onagafem la carretera C-37 fins el Pla de Santa Maria. Des d’allí la TV-2004 endirecció a Cabra del Camp. Just passat el Pla de Santa Maria es deixa aquestacarretera i s’agafa la TV-2001 fins a Figuerola. Són uns 32 km.

Descripció: Les distàncies que s’indiquen són aproximades.Kmparcials

Kmtotals

descripció

0,0 0,0 Deixem els cotxes a Figuerola, a l’aparcament que hi ha sotal’església de Sant Jaume. Baixem pel carrer de la Verge del’Esperança i pel carrer de la Costa del Forn

0,3 0,3 Pont sobre la Rasa de les Aligueres. El travessem, deixem ala dreta la carretera del Pla de Santa Maria a l’esquerra unapista i anem per la carretera que segueix recte. És el camíde Cabra del Camp.

0,8 1,1 Agafem una pista a l’esquerra que va pujant. Al cap de pocdeixem un magatzem a l’esquerra. Més amunt, en unacruïlla seguim per la pista de la dreta. A la nostra dreta hi hafeixes amb marges.

0,4 1,5 Casa de Sant Ramon. Masia al mig de la petita vall. Semblaun magatzem. Darrera hi ha una bassa. En un marge hi hauna entrada que segurament és una mina d’aigua. Anempujant cap a l’est per un camí imprecís entre el bosc de pins

0,3 1,8 Sant Ramon. Restes de l’ermita i mirador. L’indret es veucuidat. Hi ha cartells explicatius i marges refets. Bona vista.Agafem el camí que va a la Plana d’en Sarrils. Al cap de pocpassem per la font i més amunt per sota d’una línia de MoltAlta Tensió.

0,6 2,4 Pista. És el Camí de Dalt. La travessem i seguim pujant pelcamí amb fort pendent.

0,3 2,7 Plana d’en Sarrills o Pla de Sant Ramon (781 m). És el cimculminant de la Muntanya de Jordà. Hi ha un pal metal·licamb una estelada i una senyera. Seguim el caminet que vauna estona per la carena i després baixa fort cap a l’obaga

1,1 3,8 Pista vella. Seguim cap a l’esquerra.

1,4 5,2 Coll de l’Era del Caterí. Per l’esquerra arriba el Camí de Daltque havíem creuat abans. Seguim la pista que baixa cap al’obaga.

0,2 5,4 Cartell indicador “Bosc del Rector”. Deixem la pista i seguimel GR 7

0,7 6,1 Pista. Deixem el GR i la seguim cap a l’esquerra pujant

0,4 6,5 Coll de Coloma. Deixem la pista i agafem el camí carenerque puja cap el SW

0,8 7,3 Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi (867 m). Cim culminantde la Serra de Miramar i punt més alt de la ruta. Les vistessón magnífiques. Reculem uns 200 metres per on hemvingut i agafem un sender que baixa fort en direcció N

0,5 7,8 Planota d’en Faló. Anem baixant per la pista de l’esquerra,amb força pendent.

0,6 8,4 Font de Sant Salvador. Construcció on agafen aigua perPrenafeta. Hi ha una aixeta que permet beure. Ens arribema les runes del Castell de Prenafeta a uns 200 metres daltd’una carena ben estreta. Excel·lent vista sobre la Conca iles Muntanyes de Prades. Tornem a la font i baixem pelcamí que passa pel costat de les restes de l’esglésiaromànica de Sant Salvador i les parets de Prenafeta Vella.Val la pena entretenir-s’hi una mica.

0,4 8,8 Arribem al GR 175. Baixant en direcció a Prenafeta a pocsmetres hi ha un boci de camí empedrat en molt bon estat.Seguim cap a l’esquerra, pujant.

0,1 8,9 Deixem un camí a la dreta. És el que segueix la SerraCarbonària i ens portaria al Tossal de la Somerota i Miramar.

Coll de Prenafeta. Pista. Per l’esquerra la pista s’acaba enuns 300 metres i des d’aquell punt es pot pujar també alTossal Gros. Seguim cap a la dreta anant baixant

0,8 9,7 Cruïlla. Deixem a la dreta el GR 7-8 que va a Miramar.

1,7 11,5 Deixem el GR 175 i seguim els indicadors de la Font de lesEscanals

0,6 12,1 Font de les Escanals. Ben arranjada. Seguim cap a Figuerolai retrobem el GR 175 vora un pal indicador que indica “Collde Coloma 50 minuts”

0,8 12,9 Figuerola del Camp

Marfull(Viburnum Album). .Arbust típic de l’alzinar, abundant en aquesta serralada

Restes de l’ermita de Sant Ramon.

PrenafetaÉs una petita població, pedania del municipi de Montblanc. Està situat a uns 5quilòmetres a l’est de la vila comtal, a uns 470 m d’altitud, al peu del TossalGros. Actualment té entre 30 i 40 habitants.

Prenafeta. Poble nou vist des del Castell

El terme de Prenafeta apareix documentat per primera vegada l'any 980 i elcastell el 1072, en un document pel qual Arnau Pere de Ponts el donà en feua Ramon Bremon. Bernat Pere de Pont deixà el castell en herència al seu fillPere de Puigvert. La família Puigvert fou els senyors del castell durant elssegles XII i XIII malgrat sembla que l'administració no l'exercien directament.Per herència, l'any 1276 Prenafeta passà a mans del monestir de Santa Mariade Poblet.El poble de Prenafeta va quedar pràcticament despoblat en la guerra civilcatalana contra el rei Joan II (1462-1472) i es va abandonar definitivament alsegle XVIII, quan es va refer la població al seu emplaçament actual, a uns 2quilòmetres al sud.Les restes del castell estan en un turó sobre l'actual poble de Prenafeta. En elmateix turó hi ha dues edificacions d'èpoques diferents. A l'extrem oriental hiha la més antiga; és un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal. Els

murs conserven molt poca alçada. Aquest castell es va construir cap al segleXII.A l'extrem oest de la cresta del tossal es conserva trossos de mur d'una casaforta. Les pedres cantoneres són carreus ben tallats mentre que el paramentés de pedres irregulars. Aquesta casa es va edificar al segle XIII o al segleXIV. Gran part d'aquesta casa es va esfondrar l'estiu del 2006; abansd'aquest esfondrament es podia veure un mur amb espitlleres. Sota d'aquestedifici hi ha un túnel.

Figuerola del Camp Municipi de la comarca de l’Alt Camp El seu terme municipal és limítrof ambels municipis de Cabra del Camp al nord-est, el Pla de Santa Maria a l'est,Valls al sud, Montblanc a l'oest i Barberà de la Conca al nord-oest. Segonsdades del 2014 té uns 340 habitants.El poble es troba a 474 metres d'altitud, al peu del Tossal Gros, formant unagrupament poblat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Jaume deFiguerola, construïda a finals del segle XVIII sobre una església anterior.Dintre del municipi es troba l'agregat de Miramar, situat a més de 600 metresd'altitud al vessant sud-oriental de la serra. No té població permanent.

Figuerola del Camp

HistòriaEl terme ha estat poblat des de l'antiguitat, com testimonien les troballesfetes al jaciment neolític de la Cova del Gat.La descoberta d'una moneda íbero-romana del segle II aC fa pensar enl'existència d'un poblat ibèric a l'entorn o una vil·la romana.El terme de Figuerola apareix esmentat per primer cop el 980. La primeracarta de població de la vil·la és del 1198, però anteriorment ja havien estatdocumentats el castell i l'església.Durant els segles XII i XIII Figuerola i Miramar formaven part del terme delcastell de Prenafeta. El 1271, Berenguer de Puigverd fa donació al monestirde Poblet dels castells, pobles i terres dels termes de Prenafeta, Miramar iFiguerola, que romangueren propietats del monestir fins a l'exclaustració de1835.Va formar part de la Vegueria de Montblanc fins al 1716. Després va passar aformar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.

Economia

El caràcter muntanyós que li dóna la serra de Miramar fa que més d'un terçde les seves terres siguin incultivables. A peu de serra, el cultiu predominantés l'avellana des de temps remots, i principalment en els anys posteriors a lafil·loxera. En segon terme destaquen els cultius de cereals i vinya. El regadiutan sols representa a l'entorn de l'1% de les terres cultivades.En la ramaderia té certa importància la porcina.La indústria té poc pes al terme.

Llocs d'interès

L'església parroquial de Sant Jaume (1781-89) és barroca i fou bastidadamunt de l'anterior església romànica del segle XII, de la qual conservaimportants fragments de murs.El 1918 es construí el Sindicat Agrícola de Sant Isidre (clausurat el 1939) i el1931 el Sindicat Agrícola de Sant Jaume.Altres edificis de la vila són Can Mercader (casal del segle XVIII), Cal Balanyài Cal Maleter. A l'agregat de Miramar hi ha l'església de Sant Mateu, depetites dimensions i de tradició romànica.La Torre de la Mixarda és de possible origen sarraí i fortificada el segle XV.Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.Del castell de Figuerola, documentat l'any 1271, no es conserva cap resta, aexcepció d'un carrer anomenat del castell.A la cova del Gat hi ha diverses sales, alguna amb estalactites. En l'èpocaneolítica fou una cova sepulcral col·lectiva.

Recorregut aproximat de la sortida marcat de color rosa.

Fonts d'informació a Internet:

Sobre la serra de Miramar- https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Miramar

Sobre Prenafeta- http://patrimoni.serviconca.org/Castell-de-Prenafeta-Montblanc-1704- http://www.montblancmedieval.cat/coneix/pedanies/prenafeta- https://ca.wikipedia.org/wiki/Prenafeta

Sobre Figuerola del Camp- https://ca.wikipedia.org/wiki/Figuerola_del_Camp- http://www.figuerola.altanet.org/

Cartografia: www.icc.cat

Fotografies de Carme Vila i Albert Poblet.

Vols col·laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te’n soci o sòcia!

Entra a www.gepec.cat

On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxessocials i més coses

O bé posa’t en contacte amb la nostra secretaria:secretaria@gepec.cat 977 33 11 42

(dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)